Jornada monogràfica, itinerant per les quatre comarques de l’Ebre. Aquest any porta per títol “Les plantes remeieres. Recol·lecció, distribució i usos tradicionals”. Organitzada per la Direcció General de Cultura Popular, el Museu de les Terres de l’Ebre, l’IRMU i l’Ajuntament Riba-roja d’Ebre, comptarà amb la col·laboració d’Amics de Riba-roja i el CERE Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre.
El programa inclou una conferència marc a càrrec de Joan Vallès, U. d’Ambrosio, A. Gras, M. Parada i T. Garnatge, etnobotànics, i cinc comunicacions: “La transformació del ginebre en els forns d’oli de Riba-roja”, a càrrec de J. Aguilà, A. Castellví i R. Puig, d’Amics de Riba-roja; M. Orobitg i J. Vidal, antropòloga i historiadora; “Qui té mal, busca remei”, a càrrec de S. Fornós, S. Mulet i E. Fabra, del Centre d’Estudis Tirant Lo Rall de Deltebre; “Les plantes remeieres i els sabers de les dones del Montsià en la cura de la salud”, a càrrec d’À. Castellà i M. Garriga del SIAD del Consell Comarcal del Montsià; “Remeis tradicionals i actuals fets amb plantes remeieres dels Ports”, a càrrec de M. Arrufat, del Grup de Recerca Científica Terres de l’Ebre Ebrerecerca, i V. Carles, del Grup d’Estudis i Comunicació Ambiental Graëllsia; i “Els boticaris de l’Ebre: la convergència de la medicina popular i la medicina científica”, a càrrec de J. García, doctor en medicina, i J. García, enginyer de forest.
L’exposició “1937. Quan la ribera no tenia amo. Crònica de la Col·lectivitat General d’Amposta”, comissariada per la periodista ampostina Teresa Ferré, recull el treball inicial de recerca sobre el tema, realitzat per l’Observatori per a la Vida Quotidiana (OVQ) amb finançament de l’Ajuntament d’Amposta, que tindrà continuïtat, pel que fa a les fonts orals, amb un Ajut per a la recerca etnològica a les comarques de l’Ebre, concedit el 2016 pel Museu, dins el seu programa anual com Antena de la Xarxa de l’OPEI. La col·lectivització a Amposta va ser fruit d’un procés iniciat el juliol de 1936 (amb la creació d’un comitè, que més tard va passar a consell municipal, dirigit per la CNT i la UGT) que va culminar a principis de 1937 amb la creació de la Col·lectivitat General d’Amposta, en mans dels anarquistes, en solitari. La formaven prop de 1.200 persones, d’unes 700 famílies, fet que gairebé representava el 10% de la població de la ciutat. Va ser la col·lectivitat més nombrosa de les Terres de l’Ebre i, en proporció, la més rellevant de Catalunya. Es regia per un comitè de control i estava organitzada en diverses seccions, entre les quals les dels pagesos (la més important), els paletes, els treballadors de la indústria arrossera, la pesca i l’intercanvi, els pintors, els forners, els fursters i els ramaders.
El Museu de les Terres de l’Ebre ha programat de nou la itinerància de l’exposició taller didàctic “Els joguets dels iaios”. L’activitat té per objectiu recuperar, conservar i difondre la memòria popular del patrimoni lúdic infantil de la comarca del Montsià, i donar a conèixer a les noves generacions quins eren els joguets populars i tradicionals creats pels infants i els artesans locals, i per la indústria, entorn de la primera meitat del segle XX. Sobretot l’exposició inclou tota mena de joguets fets utilitzant un gran nombre de matèries naturals (argila , canya, escorça, fulles, fusta, llavors, monedes, os, petxines, pinyols, roba…), i manufacturades (botons, corda, fil, llauna, paper de diari…), que tant els grans com els petits aconseguien del seu entorn més immediat. Inclou una vuitantena de joguets.
Dotze de les vint-i-vuit coeteres que es conserven actualment al delta de l’Ebre han estat declarades Zona d’Interès Etnològic (ZIE), una de les set categories en què es classifiquen els Béns Culturals d’Interès Nacional (BCIN). L’interès de la declaració rau en el fet que es tracta d’elements singulars, vinculats a una activitat emblemàtica de l’economia de la zona: el cultiu de l’arròs.
Segona de les tres conferències del cicle Cultura Viva 2017, organitzat per la Direcció General de Cultura Popular i el Museu de les Terres de l’Ebre, com a Antena de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI), amb la col·laboració en aquesta ocasió de l’Ajuntament de Deltebre.
Darrera de les sessions programades dins el cicle de xerrades-col·loqui “Trencant mites sobre la desigualtat de gènere a l’Europa del segle XXI”, que aborda l’estat actual de la igualtat de gènere en els àmbits: social, jurídic, econòmic, laboral, etc. cercant nous punts de vista sobre el tema, per tal de reflexionar integrant els coneixements teòric i pràctic.