Autor: xarxes

La Festa de la Llordera de Torà

xarxesDeixa un comentari

Dilluns, 1 de febrer, a les 19:30 h.

Centre de Cultura Popular i Tradicional de Lleida. (C/St. Martí s/n. Baixos de l’Església de Sant Martí)

En aquesta nova sessió de Diàlegs Culturals, organitzada per l’Associació de Cultura Popular i Tradicional Aurembiaix, es parlarà de celebracions de Carnaval centrant la xerrada en la Festa de la Llordera de Torà, que anirà a càrrec dels membres de l’Associació del Brut i la Bruta.

Aquesta diada carnestoltesca té el seu origen en l’antiga festa de la Llordera, una celebració popular de Torà, que es duia a terme el dia de Dijous Gras, anomenat també Llarder o Llorder, d’on li ve el nom. Aquesta antiga celebració està documentada, almenys, des de mitjans del segle XVIII i desaparegué a mitjan segle XX a causa de la Guerra Civil de 1936 i posterior Franquisme. No serà fins l’any 1990 quan un grup de joves toranesos iniciarà la recuperació contemporània de la festa.

Aquí trobareu tota la informació sobre la celebració que té lloc aquest cap de setmana, 30 i 31 de gener.

Homenatge a l’arquitecte Josep Mora

xarxesDeixa un comentari

Més d’una trentena d’artistes i entitats relacionades amb l’arquitecte i activista cultural Josep Mora, que va morir l’any 2012, van presentar el passat dissabte 16 de gener a la seva localitat natal, Les Pallargues, la publicació Josep Mora Castellà. Activista de l’art i de l’arquitectura popular, la qual és testimoni de l’any que es va dedicar a la seva persona (2013-2014).

Una iniciativa sorgida del Grup de Recerques de les Terres de Ponent (GRTP), on cada artista i entitat aporta la seva obra o escrit en què expressa la relació que va tenir Josep Mora amb el territori. 

Inicialment, al desembre de 2013 es va inaugurar al castell de Concabella l’exposició  Art, natura i arquitectura, que va itinerar per Lo Pardal d’Agramunt, la Biblioteca de Lleida, el Museu Comarcal de l’Urgell, la Fundació Tekhnikós de Verdú, el Museu Comarcal de Cervera, la galeria La Cerverina d’Art i el castell de la Cardosa).

A l’acte també es va presentar el volum corresponent a l’11è curset d’arquitectura popular amb el títol: La modernitat, un projecte mal entès?, a càrrec de la historiadora Carme Bergès.

El Baix Llobregat a debat. Fires, festes i cultura popular al Baix Llobregat

xarxesDeixa un comentari

Data: Dissabte 30 de gener de 2016, a les 11.30 h.
Lloc: Sala Gòtica (Pati del Palau de Requesens, s/n), Molins de Rei.

El Baix Llobregat a debat. Fires, festes i cultura popular al Baix Llobregat

11.30 h.Mostra de gegants i bestiari de Molins de Rei amb la Colla Gegantera, el Camell, el Cuc, els Dracs, l’Enxuscat i un taller de castells amb la Colla Castellera Matossers.Llegeix més »

II Beca Maria Font de Carulla

xarxesDeixa un comentari

La Fundació Carulla, el Museu de la Vida Rural i l’Editorial Barcino convoquen la II Beca Maria Font de Carulla per a la realització d’un treball de recerca etnològica, però que admet també projectes de recerca sociològica, històrica i literària que tinguin a veure específicament amb el món rural.
Els projectes s’han de trametre a l’adreça electrònica o, per correu postal, a l’adreça del Museu de la Vida Rural (Carretera de Montblanc, 35, 43440 L’Espluga de Francolí). Cal que hi figuri l’encapçalament: “Per a la II Beca Maria Font de Carulla”.

El termini per presentar la documentació és el 30 de març del 2016
Aquí podeu consultar les bases

L’exposició “Construint el territori. Arquitectura tradicional i paisatge a Catalunya” arriba a Palamós

xarxesDeixa un comentari

Construint el territori. Arquitectura tradicional i paisatge a CatalunyaEl proper 12 de febrer s’inaugura a la Capella del Carme de Palamós l’exposició “Construint el territori. Arquitectura tradicional i paisatge a Catalunya”. Inaugurada el passat 27 de novembre a Cervera i que comença la seva itinerància per diversos museus i espais patrimonials de Catalunya, posa en valor l’arquitectura tradicional catalana en tota la seva diversitat territorial i tipològica. Mostra des d’una perspectiva etnològica la relació home-medi-arquitectura, amb una aproximació a diferents paisatges i entorns històrics, culturals i productius rurals de Catalunya. Vol reflexionar sobre com el medi, les formes de vida, la tecnologia, les relacions socials i les maneres d’entendre el món es combinen per donar forma als nostres paisatges humans a través dels elements arquitectònics com a peces fonamentals.

Podeu trobar més informació sobre l’exposició i el calendari de la seva itinerància en aquest enllaç. https://goo.gl/5iYVCg

Sobre la capella del Carme http://goo.gl/CzG6Lo

X Beca de Recerca de la Selva 2016

xarxesDeixa un comentari

El Consell Comarcal de la Selva convoca anualment la Beca de Recerca la Selva, organitzada pel Centre d’Estudis Selvatans i coordinada de l’Arxiu Comarcal de la Selva.

Aquesta beca té com a objectiu promoure la realització de treballs d’investigació en ciències socials i humanes en l’àmbit històric de la Selva i hi poden optar els investigadors de forma individual o col·lectiva que presentin una proposta d’acord amb les bases que cada any es publiquen. Els estudis guanyadors es publiquen en la col·lecció Estudis i textos

Dotació: 4.000 euros bruts

Termini de presentació de sol·licituds: 29 de febrer de 2016

La realització del projecte podrà dur-se a terme fins el 28 de febrer de 2017

Bases de la beca

Mes informació a la web del Centre d’Estudis Selvatans

Traficants d'ànimes

xarxesDeixa un comentari

Nerin, Gustau. Traficants d’ànimes. Els negres espanyols a l’Àfrica. Premi Carles Rahola d’assaig 2015. Barcelona: Portic, 2015, 384 p.

L’antropòleg Gustau Nerín ha aconseguit posar al descobert l’activitat dels negrers espanyols a la costa africana durant el segle XIX. Entre els negrers, hi havia homes de Cadis, de Màlaga i de Santander, però també de l’Escala, de Sant Feliu de Guíxols, de Vilanova i, sobretot, de Maó. La majoria procedien de riques famílies de mercaders o de capitans de vaixell, però també n’hi havia que eren mariners abandonats pels seus patrons a la costa africana, o fins i tot algun que compaginava el tràfic d’esclaus amb la pirateria. Aquests factors negrers compraven els esclaus a baix preu a la costa africana i els guardaven empresonats en barracots abans d’embarcar-los cap a les plantacions de Cuba, Puerto Rico, Brasil, l’illa de la Reunió, etcètera.

Molts esclavistes van morir a la costa africana: de malària, de disenteria, en enfrontaments armats o, fins i tot, enverinats; uns pocs van quedar-se a l’Àfrica, i d’altres van retornar. Nerín deixa constància d’alguns negrers que van gaudir d’un gran reconeixement social al nostre país. Traficants d’ànimes documenta una realitat incòmoda i punyent sense la qual no s’entén ni la història d’Àfrica ni la nostre.

XI Trobades Culturals Pirinenques

xarxesDeixa un comentari

S’han publicat les actes de les XI Trobades Culturals Pirinenques, amb el tema “Patrimoni i Turisme al Pirineu“, que tingueren lloc a l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu. Esterri d’Àneu, l’octubre de 2014, organitzades per diverses entitats culturals pirinenques com l’Ecomuseu Valls d’Àneu, l’Àmbit de Recerques del Berguedà, els Amics de Besalú i el seu Comtat, el Casal del Conflent, el Centre Cultural Català del Vallespir, el Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès, el Centre d’Estudis Ribagorçans, l’Institut d’Estudis Aranesi, l’Institut d’Estudis Ceretans, l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell i la Societat Andorrana de Ciències, amb l’objectiu de posar en comú propostes i projectes culturals en l’àmbit del Pirineu i el Prepirineu.

Trobareu l’INDEX de la publicació en aquest link.

Edita: Societat Andorrana de Ciències.
Any: 2015
ISBN: 978-99920-61-26-8
Pàgines: 262

La ciutat horitzontal

xarxesDeixa un comentari

ACTES DE PRESENTACIÓ: dissabte 23 de gener de 2015, a les 16.00 h, a l’escenari de la Fàbrica de Creació de l’antiga Fabra i Coats (c. de Sant Adrià, Sant Andreu, Barcelona), en el marc del Som Cultura, Mostra del Patrimoni Immaterial a Barcelona. Hi intervindran Lluís Puig, director general de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals, l’antropòleg Manuel Delgado i l’antropòleg i autor del llibre, Stefano Portelli / Dilluns 25 de gener de 2015, 19.00 h, al Centre Cívic Bon Pastor (pl. de Robert Gerhard, 3, Barcelona). Hi intervindran Maribel Cadenas, arquitecta, antropòloga i membre del col·lectiu Repensar Bonpastor, representants de l’associació Avis del Barri del Bon Pastor, i Stefano Portelli, antropòleg i autor del llibre.

Portelli, Stefano (2015) La ciutat horitzontal. Urbanisme i resistència en un barri de cases barates de Barcelona, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (Temes d’Etnologia de Catalunya; 26), 447 p.

Vuit-centes casetes unifamiliars i de planta baixa a la vora del riu Besòs, cadascuna d’un color diferent, comprimides entre una zona industrial semiabandonada i la nova Barcelona de l’AVE i del Fòrum 2004. En aquest lloc de marge, desconegut i estigmatitzat, grups de migrants i autòctons van lluitar junts per crear un paisatge humà excepcionalment dens i rebel: un barri anticlerical i anarcosindicalista, en el qual la resistència va durar vuitanta anys, on van buscar recer Buenaventura Durruti, Quico Sabater i un sense fi d’exclosos i indesitjats de tots els llocs i èpoques.

Mentre les excavadores de l’Ajuntament de Barcelona avancen en l’enderroc d’aquesta ciutat horitzontal, un grup d’habitants recupera la històrica tradició de lluitar pel barri per oposar-se al nou urbanisme de blocs de pisos i reivindicar la importància dels seus carrers, dels seus estils de vida i de la convivencialitat que permetia la forma urbana de la qual s’havien apropiat. Aquest treball és el resultat d’una implicació a la vegada etnogràfica, política i humana amb el barri de Bon Pastor durant els anys de l’enderroc (2002-2012), per desvelar així la profunditat del trauma que representa la desaparició progressiva d’un barri, amb les seves memòries d’autogestió i autonomia, la seva vida quotidiana basada en la proximitat, les seves festes que servien per resoldre conflictes i els seus conflictes que creaven comunitat.

La monografia és el resultat d’un treball d’investigació fet entre els anys 2009 i 2012 en el marc de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC) que duu a terme el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

+ info: Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals (Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya). Tel. 935 547 416, rfolch@gencat.cat