Categoria: Sin categoría

Curs de pedra seca: empedrats

APSATDeixa un comentari

Àreu (Pallars Sobirà)
Del 18 al 22 de maig

La pedra seca és una de les tècniques constructives més ancestrals i que podem trobar de diverses formes a molts llocs del món. En el nostre entorn mediterrani i en especial en algunes zones on la pedra ha estat abundant hi ha moltes construccions que han modelat el paisatge i han estat claus per desenvolupar l’activitat econòmica.


Alhora que és una tècnica ancestral també és una tècnica que recull uns valors molt adequats a les necessitats actuals d’una construcció més sostenible i ecològica.

La construcció amb pedra seca es basa en uns principis i unes tècniques senzilles, però que cal seguir amb cura i habilitat per tal que les construccions perdurin.

Programa

Curs teòric i pràctic de la construcció en pedra seca

Pràctica:

Reconeixement i classificació de pedres segons forma i funció

Ús de les eines bàsiques de marger/a

Preparació, disseny i anivellament del terra per empedrar

Col·locació de pedra amb els seus ancoratges, canalitzacions i elements característics

Acabats dels empedrats

Teoria:

Conèixer les normes bàsiques i els principis de la tècnica de la pedra seca.

Tipologia de pedres segons forma i funció, i la seva denominació

Eines bàsiques i organització del treball.

Estructura i elements principals dels empedrats. Vocabulari.

Principis bàsics de les canalitzacions d’aigua

Horaris:

Dilluns: 12 h a 14 h i de 16 h a 19 h

Dimarts a dijous: 9 h a 14 h i de 16 h a 19 h

Divendres: 9 h a 14 h

Lloc:

Àreu (Pallars Sobirà)

Professorat:

Albert Gavaldà Palacin (Pareter i fundador del projecte Relleu i Entorn)

Preu i condicions:

Gratuït. Inclou dinar del migdia.

A la inscripció de les persones admeses es demanarà una fiança de 100 €, que serà retornada a la finalització del curs.

L’organització s’allotjarà al càmping Pica d’Estats (Àreu). L’organització s’ofereix a coordinar l’allotjament al càmping dels alumnes que requereixin aquest servei. Igualment, muntarà una zona de cuina per facilitar el tema dels àpats si és interessant per als participants que pernoctin.  

La pràctica es durà a terme en un sender de muntanya proper al poble, però al qual cal accedir a peu per camí de muntanya (fàcil però amb fort pendent).

Aquesta activitat s’emmarca en el projecte Petra, cofinançat al 65% per la Unió Europea a través del Programa Interreg VI-A Espanya-França-Andorra (POCTEFA 2021-2027)


Criteris de selecció:

Atès es tracta d’un curs gratuït, orientat a persones amb interès professional, l’organització prioritzarà les sol·licituds segons els criteris següents:

Proximitat geogràfica

Gènere

Experiència prèvia

Relació professional amb la pedra seca

Aquest formulari estarà obert fins al 19 d’abril. L’organització es posarà en contacte amb les persones seleccionades a partir de la setmana del 27 d’abril.

Participants: 15 alumnes.


Material de l’alumne:


Cal portar roba de treball còmoda i, especialment, calçat que protegeixi bé els peus. És aconsellable portar guants. Les eines necessàries i altres elements de protecció (com ulleres) seran proporcionats per Escola Orígens.

Contacte: Xavier Ventura

Telèfon: 633 492 979 / correu electrònic: xavierventura@escolaorigens.com

Inscripcions a través d’aquest formulari

El bosc a la Selva

Museu Etnològic del MontsenyDeixa un comentari

Des del 21 de març i fins el 3 de maig, al Museu Etnològic del Montseny, es pot visitat l’exposició temporal “El bosc a la Selva”, sobre els usos, activitas i aprofitaments forestals al llarg del temps en els boscos de la comarca de la Selva. La mostra fa a especial incidència en les activitats que avui ja no són plenament vigents però que antigament tenien molta rellevància, sobretot perquè eren activitats bàsiques que van tenir molt a veure amb altres amb repercussió internacional, com ara l’exportació d’aiguardent o de taps de suro. De la majoria d’aquestes activitats en queda rastre en la documentació de la qual disposem i, molt especialment, ens n’ha quedat el testimoniatge gràfic dels fotògrafs. L’exposició fa també una mirada al present i al futur dels boscos, dels seus nous usos i noves problemàtiques.

Aquesta mostra, produïda per l’Arxiu Comarcal de la Selva, amb continguts de l’historiador i arxiver Sergi Torrent, ha comptat amb la col·laboració de l’Ajuntament de Santa Coloma de Farners, el Consell Comarcal de la Selva, el Museu Etnològic del Montseny.

Catàleg digital de l’exposició “Desig i ficció. Una aproximació sensorial del margalló”

Museu de la PaumaDeixa un comentari

 

Museu de la Pauma

L’exposició Desig i ficció. Una exploració sensorial i material del margalló, ja té el seu catàleg digital. Com la pròpia exposició, que es podrà visitar al Museu de la Pauma fins al 17 d’octubre d’aquest 2026, és un catàleg atípic perquè s’ha dissenyat com un pòster a doble cara amb la idea que l’espectador, o en aquest cas el lector, s’hagi de passejar com ho faria per les sales del museu, buscant fotos i noms, mentre llegeix el text. Així ho expliquen les comissàries de l’exposició, Sara G. de Ubieta i Cris Noguer, dues creadores que exploren des de fa temps les possibilitats dels materials sostenibles, posant ara el focus en el margalló.

El disseny del pòster del qual se n’han fet tres versions: en català, castellà i anglès, ha anat a càrrec de la dissenyadora Carme Pons que l’ha concebut en un format de 50 X 70 centímetres i es pot transitar fent clic en els següents enllaços: versió en català, versió en castellà i versió en anglès. En una cara, disposada en vertical, es mostren alguns dels frames de la pel·lícula que es projecta a la sala d’exposicions, un vídeo poètic realitzat per l’artista visual Bàrbara S. Barroso, en el que predominen els plànols exteriors molt tancats per plasmar una mena de ficció futurista a partir de la realitat i evocar el futur arcaic que reivindica la mostra, un futur on les noves tecnologies s’alien amb la tradició i la memòria per fer del món un lloc més habitable i resilient. El text que acompanya aquestes imatges ha estat extret dels assajos sobre la planta que els va compartir el biòleg Ugo d’Ambrosio, col·laborador d’EtnoBioFic, i aborda les idees clau amb què han treballat les comissàries a l’hora de conceptualitzar l’exposició i que remarquen l’estabilitat tèrmica del material i el seu alt component de cel·lulosa i lignina, dos elements essencials per garantir la rigidesa, la lleugeresa, la fortalesa i la durabilitat d’una matèria primera.

L’altra cara del pòster, dissenyada en format horitzontal, conté el full de sala i les fotos de les peces de l’exposició. Hi apareix clarament la idea de la bossa portadora, una teoria llançada fa més de cinquanta anys per l’autora d’obres de ficció especulativa, Úrsula K. Le Guin, que va afirmar que allò que va marcar l’evolució humana va ser la invenció del recipient, un estri que ens permet guardar i transportar coses, com una metàfora de què l’acumulació d’experiències i la convivència és el que ens permet avançar, i no la lluita o la dominació. Una idea que lliga amb l’ofici de la pauma que resisteix a l’arrasadora lògica del capital, com el margalló que també és una planta resilient als incendis o als efectes del canvi climàtic i amb un futur que pot anar més enllà de l’artesania tradicional.

Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya

APSATDeixa un comentari

Antic Celler del Sindicat de Vinyaters
Carrer de la Creu, 28 Solivella
Exposició de 4 al 12 d’abril

Del dissabte 4 al diumenge 12 d’abril de 2026 es farà a l’Antic Celler del Sindicat de Vinaters l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).

L’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”, des de l’inici de la seva itinerància, a Torrebesses el novembre de 2019, amb aquesta edició s’haurà fet 93 vegades a Catalunya.

Anteriorment s’ha fet a Torrebesses (Segrià), Castellar del Vallès (Vallès Occidental), Amposta (Montsià), Cadaqués (Alt Empordà), Manresa (Bages), Bonastre (Baix Penedès), La Fatarella (Terra Alta), Olot (la Garrotxa), La Bisbal del Penedès (Baix Penedès), Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), Tortosa (Baix Ebre), Sant Fruitós de Bages (Bages), Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), L’Arboç (Baix Penedès), Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), Ulldemolins (Priorat), Sitges (Garraf), Mont-roig (Baix Camp), Móra la Nova (Ribera d’Ebre), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), Girona (Gironès), Avinyó (Bages), Campredó (Baix Ebre), Tivenys (Baix Ebre), Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), Sant Pere de Ribes (Garraf), Igualada (Anoia), La Morera de Montsant (Priorat), La Sénia (Montsià), Rellinars (Vallès Occidental), Tarragona (Tarragonès), Bellvei (Baix Penedès), Ginestar (Ribera d’Ebre), Bellvís (Pla d’Urgell), Pla de Santa Maria (Alt Camp), Cervelló (Baix Llobregat), Mura (Bages), Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), Vila-rodona (Alt Camp), Sant Just Desvern (Baix Llobregat), l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp), Roses (Alt Empordà), Subirats (Alt Penedès), Cerdanyola (Vallès Occidental), La Nou de Gaià (Tarragonès), Vilanova i la Geltrú (Garraf), Cervià de les Garrigues (Garrigues), Viladecans (Baix Llobregat), Gavà (Baix Llobregat), Sentmenat (Vallès Occidental), Benifallet (Baix Ebre), Pont de Vilomara i Rocafort (Bages), Begues (Baix Llobregat), Torroella de Montgrí (Baix Empordà), Vinaixa (Les Garrigues), Vilanova i la Geltrú (Garraf), La Palma de Cervelló (Baix Llobregat),  Vic (Osona), La Pobla de Cérvoles (Les Garrigues), El Soleràs (Les Garrigues), Olesa de Montserrat (Baix Llobregat), Taradell (Osona), Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès), Verdú (Urgell), Tàrrega (Urgell), El Catllar (Tarragonès), Bagà (Berguedà),  Vallirana (Baix Llobregat), Port de la Selva (Alt Empordà), Espot (Pallars Sobirà), Font Rubí (Alt Penedès), Boí (Alta Ribagorça), Viladecavalls (Vallès Occidental), Sallent (Bages), Prats de Molló (Vallespir), Sallent (Bages), Vallbona de les Monges (Urgell), Vallbona d’Anoia (Anoia), Tarragona (Tarragonès), Aspa (Segrià),  Bellver de Cerdanya (Cerdanya), Arnes (Terra Alta), La Granadella (Les Garrigues), Riner (Solsonès), la Pobla de Montornés (Tarragonès), Rubí (Vallès Oriental), Avinyó (Bagés), Vacarisses (Vallès Occidental), la Torre de l’Espanyol (Ribera d’Ebre), Valls (Alt Camp), Creixell (Tarragonès) i la Bisbal del Penedès (Alt Penedès).  

Per ara, des del novembre de 2019, són 93 indrets.

Per les 89 primeres poblacions han passat 49.397 visitants, la qual cosa dóna una mitjana de 543 per població.

Dia Internacional de les Dones al Museu del Ter

museudelterDeixa un comentari

En el marc  del programa d’actes del 8M el Museu del Ter organitza el taller, “El preu de la roba: La indústrial tèxtil avui”.

Del passat industrial del Ter a l’impacte global actual, el tèxtil ha estat motor econòmic i espai de desigualtats, sovint sobre les dones. Un taller amb perspectiva de gènere per reflexionar sobre consum i sostenibilitat i donar una segona vida a la roba.

Activitat en col·laboració amb l’Associació Tapís.

Cal inscripció prèvia a:

info@museudelter.cat o al 93 851 51 76

Data: diumenge 8 de març a les 11.3oh

Lloc: Museu del Ter. Plaça de les Dones del Ter, 1. Manlleu

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

“Arrels de Manlleu. Patrimoni agrícola i vida rural”

museudelterDeixa un comentari

La mostra “Arrels de Manlleu. Patrimoni agrícola i vida rural” neix com a projecte que té per objectiu recuperar i posar en valor el patrimoni agrícola i rural del municipi.

Enguany, el Mas Roca coincidint amb el seu centenari, obre el seu arxiu fotogràfic i és el primer testimoni de memòria agrària i vida al camp de la mostra.

La mostra també es nodreix d’alguns objectes del fons de 202 peces de Joan Domènech Muns que reforça la preservació de la memòria pagesa manlleuenca.

La inauguració es farà diumenge 1 de març a les 12h amb Jacint Torrents, antropòleg i expert en patrimoni rural i amb la conferència sobre “El centenari de Mas Roca” a càrrec d’Anna Piella, Llicenciada en filologia romànica i hispànica, ex-professora de l’Institut Antoni Pous.

Manlleu és una ciutat associada històricament a la industrialització, però la seva identitat també s’ha construït des del treball de la terra. Durant generacions, la pagesia —sovint molt propera al nucli urbà— ha configurat el paisatge, els oficis i les formes de vida del municipi. En un context actual de revisió del model alimentari i de recuperació del vincle amb el territori, aquest llegat adquireix una nova centralitat.

Amb el projecte “Arrels de Manlleu. Patrimoni agrícola i vida rural”, el Museu del Ter inicia una línia de treball estructural orientada a identificar, documentar i difondre el patrimoni agrícola i rural —tant material com immaterial— que ha conviscut amb el desenvolupament industrial de la ciutat. El projecte articula recerca, inventari, memòria oral i exhibició pública a partir de fotografies, documents i objectes de la vida quotidiana, amb l’objectiu de reconnectar la comunitat amb una herència que continua essent clau per entendre la identitat col·lectiva.

El Mas Roca: cent anys d’història i memòria pagesa

En el marc d’aquesta iniciativa, el Mas Roca és el primer testimoni d’aquest patrimoni agrícola i vida rural del municipi. Coincidint amb el seu centenari, la família ha compartit el seu arxiu amb el Museu, aportant fotografies, documentació i objectes que permeten reconstruir l’evolució d’aquesta masia, construïda originàriament als afores de Manlleu i avui integrada plenament al teixit urbà.

El Mas Roca constitueix un testimoni privilegiat de la transformació del paisatge i de la continuïtat de la vida pagesa al municipi. La seva vinculació amb la Festa dels Tonis i amb el món agrícola local reforça el seu valor patrimonial. Aquesta mostra no només posa en relleu la trajectòria d’una casa concreta, sinó que estableix una metodologia i obre la porta a futures recerques sobre altres masies de Manlleu, consolidant el projecte “Arrels de Manlleu” com a plataforma de recerca i divulgació.

Joan Domènech Muns: la preservació des del gest quotidià

El projecte incorpora també el fons de Joan Domènech Muns (1926–2015), un pagès que al llarg de dècades va recollir i preservar eines, estris domèstics i objectes vinculats a les feines del camp, sovint procedents de masies i tallers en procés de transformació o tancament.

El conjunt —format per 202 peces i donat al Museu del Ter l’any 2021— ha estat inventariat i documentat en el marc del projecte “Pagès de carrer”. L’inventari ha estat realitzat per l’antropòloga Marta Rosell, amb l’assessorament tècnic de l’antropòleg i expert en patrimoni rural Jacint Torrents. Aquest treball sistemàtic converteix un gest personal de preservació en un fons patrimonial estructurat, que aporta coneixement sobre la cultura material de la pagesia manlleuenca del segle XX.

Arrels de Manlleu. Patrimoni agrícola i vida rural

“Arrels de Manlleu. Patrimoni agrícola i vida rural” no és només una exposició puntual, sinó una aposta del Museu del Ter per integrar el patrimoni agrícola del municipi en el relat global de la ciutat i obrir el camí a futures recerques sobre altres masies de Manlleu. Enguany, a través d’aquesta primera mostra amb el testimoni del Mas Roca i algunes de les peces del fons de Joan Domènech Muns, el projecte evidencia que la història rural no és perifèrica, sinó constitutiva de la identitat de Manlleu, i que la seva preservació és important per comprendre el passat agrícola del municipi.

La inauguració es farà diumenge 1 de març a les 12h amb Jacint Torrents, antropòleg i expert en patrimoni rural i amb la conferència sobre “El centenari de Mas Roca” a càrrec d’Anna Piella, Llicenciada en filologia romànica i hispànica, ex-professora de l’Institut Antoni Pous.

Data: diumenge 1 de març a les 12h

Lloc: Museu del Ter. Plaça de les Dones del Ter, 1. Manlleu

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Oli de ginebre

museudelterDeixa un comentari

El proper dissabte 28 de febrer es farà una demostració de l’elaboració de l’oli de ginebre als afores de Prats de Lluçanès, en terme municipal de Lluçà, en una gran esplanada situada darrera la Pedra Dreta.

L’oli de ginebre, obtingut per destil·lació seca de la fusta del ginebre blanc o càdec (Juniperus oxycedrus) era un remei emprat en medicina i en veterinària populars al Lluçanès amb finalitats diverses entre les que hi havia l’ús antiberrugós i anticatarral.

Arrel de les primeres entrevistes que M. Àngels Bonet i Roser Reixach van dur a terme per a la investigació sobre Remeis populars al Lluçanès, va sorgir la idea de recuperar aquest procés.

Així des del 2012 cada any se’n fa una demostració gràcies a la iniciativa de Jaume Pons Serra (1935-2020) i el seu nebot Benet Pons Serra (1948-2025), que de joves n’havien elaborat.

Ells en va ser el promotors i gràcies a la seva constància i tenacitat van aconseguir que hi hagués relleu generacional, un grup constituït com a Amics de l’oli de ginebre, que actualment són els que ho organitzen comptant amb la col·laboració d’altres persones dels municipis implicats.  

Data: 28 de febrer del 2026

Lloc: La Pedra Dreta – Google Maps

Revista “Pedra seca”: el catàleg de l’exposició “Dues pedres. Paisatges persistents”, regal per a totes les subscripcions

APSATDeixa un comentari

Fruit de la col·laboració entre la Revista “Pedra Seca” i l’Observatori del Paisatge de Catalunya, tots els subscriptors de la Revista Pedra seca en paper rebran gratuïtament un exemplar de l’última publicació de l’Observatori, “Dues pedres. Paisatges persistents”. El llibre recull els continguts de l’exposició homònima comissariada per l’Observatori del Paisatge i exposada al Palau Robert de Barcelona des de desembre de 2023 fins a juny de 2024, al Palau Oliver de Boteller de Tortosa durant el segon semestre del mateix any, i al Museu Terra de l’Espluga de Francolí al llarg de tot el 2025.

L’exposició mostrava la riquesa i la diversitat dels paisatges estructurats per la pedra seca, posava en valor aquesta tècnica mil·lenària i universal i en reivindicava la vigència i la persistència. En aquesta mateixa línia, el llibre és una invitació a mirar aquests paisatges amb uns altres ulls: no com un vestigi del passat, sinó com una lliçó valuosa per al present i per afrontar el futur, tot reconeixent-ne nous valors i perspectives i demostrant que la tècnica ancestral que els ha construït és avui més viva que mai.

La Revista “Pedra seca” és l’única especialitzada en el patrimoni, l’ofici i la tècnica constructiva de la pedra seca a Catalunya. És de periodicitat semestral i el cost anual de la subscripció són 25€ (IVA i enviament inclosos). Les subscripcions es poden formalitzar online a través de la web de la Revista: http://www.revistapedraseca.cat.

Aquesta promoció és vàlida tant per als subscriptors actuals com per als nous, fins a esgotar les existències.

Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya

APSATDeixa un comentari

Cal Cabaler
Carrer Sant Jaume, 4 Creixell
Exposició del 28 de febrer al 15 de març de 2026

Del dissabte 28 de febrer al diumenge 15 de març de 2026 es farà a cal Cabaler l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).

L’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”, des de l’inici de la seva itinerància, a Torrebesses el novembre de 2019, amb aquesta edició s’haurà fet 91 vegades a Catalunya. Des de l’abril del 2021 tenim dues còpies fent aquesta itinerància.

Anteriorment s’ha fet a Torrebesses (Segrià), Castellar del Vallès (Vallès Occidental), Amposta (Montsià), Cadaqués (Alt Empordà), Manresa (Bages), Bonastre (Baix Penedès), La Fatarella (Terra Alta), Olot (la Garrotxa), La Bisbal del Penedès (Baix Penedès), Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), Tortosa (Baix Ebre), Sant Fruitós de Bages (Bages), Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), L’Arboç (Baix Penedès), Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), Ulldemolins (Priorat), Sitges (Garraf), Mont-roig (Baix Camp), Móra la Nova (Ribera d’Ebre), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), Girona (Gironès), Avinyó (Bages), Campredó (Baix Ebre), Tivenys (Baix Ebre), Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), Sant Pere de Ribes (Garraf), Igualada (Anoia), La Morera de Montsant (Priorat), La Sénia (Montsià), Rellinars (Vallès Occidental), Tarragona (Tarragonès), Bellvei (Baix Penedès), Ginestar (Ribera d’Ebre), Bellvís (Pla d’Urgell), Pla de Santa Maria (Alt Camp), Cervelló (Baix Llobregat), Mura (Bages), Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), Vila-rodona (Alt Camp), Sant Just Desvern (Baix Llobregat), l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp), Roses (Alt Empordà), Subirats (Alt Penedès), Cerdanyola (Vallès Occidental), La Nou de Gaià (Tarragonès), Vilanova i la Geltrú (Garraf), Cervià de les Garrigues (Garrigues), Viladecans (Baix Llobregat), Gavà (Baix Llobregat), Sentmenat (Vallès Occidental), Benifallet (Baix Ebre), Pont de Vilomara i Rocafort (Bages), Begues (Baix Llobregat), Torroella de Montgrí (Baix Empordà), Vinaixa (Les Garrigues), Vilanova i la Geltrú (Garraf), La Palma de Cervelló (Baix Llobregat),  Vic (Osona), La Pobla de Cérvoles (Les Garrigues), El Soleràs (Les Garrigues), Olesa de Montserrat (Baix Llobregat), Taradell (Osona), Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès), Verdú (Urgell), Tàrrega (Urgell), El Catllar (Tarragonès), Bagà (Berguedà),  Vallirana (Baix Llobregat), Port de la Selva (Alt Empordà), Espot (Pallars Sobirà), Font Rubí (Alt Penedès), Boí (Alta Ribagorça), Viladecavalls (Vallès Occidental), Sallent (Bages), Prats de Molló (Vallespir), Sallent (Bages), Vallbona de les Monges (Urgell), Vallbona d’Anoia (Anoia), Tarragona (Tarragonès), Vallbona d’Anoia (Anoia), Aspa (Segrià),  Bellver de Cerdanya (Cerdanya), Arnes (Terra Alta), La Granadella (Les Garrigues), Riner (Solsonès), la Pobla de Montornés (Tarragonès), Rubí (Vallès Oriental), Avinyó (Bages), Vacarisses (Vallès Occidental), La Torre de l’Espanyol (Ribera d’Ebre) i Valls (Alt Camp).

Per ara, des del novembre de 2019, són 91 indrets en 6 anys.

Per les 90 primeres poblacions han passat 48.597 visitants, la qual cosa dóna una mitjana de 540 per població.

Presentació pública del projecte RESPIRA a la Vall de Ribes

Institut Català de Recerca en Patrimoni CulturalDeixa un comentari

El pròxim 18 de març de 2026, a les 11.00 h, l’Espai Museu del Cremallera de l’estació de Ribes Vila, a Ribes de Freser, acollirà la presentació pública del projecte europeu RESPIRA (Revitalització Sostenible i Professional de Patrimonis Interconnectats Rurals), una iniciativa orientada a posar en valor els territoris rurals des d’una perspectiva que integra patrimoni material, immaterial i memòria col·lectiva.

RESPIRA aposta per reconèixer i reforçar els sabers, les pràctiques, les memòries, les formes de vida i els relats que han configurat històricament la Vall de Ribes i l’entorn del Santuari de Núria. Aquest patrimoni viu, sovint invisible, constitueix una part essencial de la identitat col·lectiva i del sentit de pertinença al territori. El projecte treballarà en la interpretació, preservació i projecció d’aquest llegat mitjançant eines, estratègies i accions pilot desenvolupades conjuntament amb els agents locals. Aquesta metodologia participativa permet situar la comunitat com a protagonista del procés, afavorint la transmissió intergeneracional del coneixement i la construcció d’un relat compartit.

La presentació pública vol ser el primer pas d’un camí que aspira a implicar veïnat, entitats i institucions en un projecte comú: reconèixer, entendre i transmetre allò que fa singular la Vall de Ribes, tot promovent un desenvolupament arrelat, sostenible i socialment cohesionat.

Convidem totes les persones, col·lectius i organitzacions interessades en el patrimoni, la cultura i el futur del territori a participar en aquesta trobada, i us animem a fer-ne difusió.