Del 25 de febrer i fins el 9 de març al Museu Etnològic del Montseny d’Arbúcies es podrà visitar l’exposició «El cos de les Dones. La salut sexual i reproductiva de les dones en la cultura popular » de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural – Generalitat de Catalunya.
L’exposició recull unes pinzellades de la cultura i els sabers populars que han prestat atenció i acompanyament a les dones en el seu trànsit vital d’arribada a l’edat reproductiva i la finalització d’aquest període. La mostra reflexiona sobre el tractament que s’ha concedit al cos de les dones els últims cent anys.
Actualment, els cicles vitals de les dones es presenten sota una presumpta identitat femenina estandarditzada i universal susceptible de ser medicalitzada, modelada, atenuada, modificada, etc. Però, sempre ha estat així? Les dones no han recorregut sempre a Internet o a la medicina convencional o alternativa per conèixer el seu cos i fer front a les transformacions fisiològiques que experimentaven.
Podeu trobar informació detallada de l’exposició al següent enllaç
Al voltant de l’exposició, el Museu Etnològic del Montseny organitza el diumenge 2 de març una visita guiada a càrrec de la seva comissària Gemma Casal i Fité, antropòloga, investigadora i membre del Consell de l’Etnologia Catalana, i un taller d’etnobotànica: «Farmaciola natural per al benestar femení» a càrrec de Clara Inchausti el diumenge 9 de març.
Els “Amics de l’Arquitectura Popular” informen que els propers 14, 15 i 16 de febrer a Arbeca faran un curs d’iniciació a la construcció de marges i la xerrada “Construccions de pedra en sec, patrimoni i tècnica constructiva”.
La xerrada es realitzarà el divendres a les 19:30 h a la Sala l’Abadia i anirà a càrrec d’en Mateu Esquerda i en Francesc Xavier Solé dels “Amics de l’Arquitectura Popular”.
Es tracta d’una activitat realitzada en col·laboració amb l’ajuntament d’Arbeca i l’Associació Leader Ponent, inclosa en un projecte que té com a objectiu principal millorar la conservació del patrimoni natural i la biodiversitat dels Secans de Belianes – Preixana.
Després de la bona acollida del Taller de Cançons Tradicionals dels anys anteriors el proper dimecres 5 de febrer comença la cinquena edició d’aquest taller organitzat pel Museu de l’Anxova i de la Sal de l’Escala (MASLE) Aquest taller, conduït per Ramon Manent i Folch, es durà a terme els dimecres de les 19 a les 20.30 hores al MASLE.
Així, seguint amb l’aprenentatge i pràctica col·lectiva de cançons tradicionals recollides a l’Escala el segle passat, es proposa un taller de 10 sessions d’una hora i mitja de durada amb la finalitat de conformar un programa de concert i oferir-lo en públic al finalitzar el cicle, en un concert final el diumenge 13 d’abril, a les 12 del migdia, a l’Alfolí de la Sal – Museu de l’Escala.
La inscripció és gratuïta i no es requereixen coneixements acadèmics de música ni de tècnica vocal, tan sols un mínim d’oïda, bones ganes de cantar en grup i una certa curiositat pel nostre cançoner tradicional. En l’edició d’enguany es farà un repàs del material treballat en les edicions anteriors incorporant-hi noves peces, amb l’objectiu de seguir divulgant aquest important llegat de cançons recollides a Barcelona pel matrimoni Gallardo-Matheu (1926) i a l’Escala per Palmira Jaquetti (1929), en el marc de les Missions de Recerca de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya.
Precisament ara fa tot just un any de la publicació del llibre “El Cançoner de l’Escala. Cançons de tradición oral. Obra del Cançoner Popular de Catalunya 1926-1929” Amb l’edició d’aquest llibre es dóna continuïtat a anys d’investigació duta a terme des del Museu de l’Anxova i de la Sal sobre l’Obra del Cançoner: L’any 2002 el núm. 84 del Full d’Història Local es va dedicar a la recerca sobre el pas de Jaquetti per l’Escala a càrrec del musicòleg Joan de la Creu Godoy; l’any 2008 es va editar un disc amb l’enregistrament de les cançons cantades per la neta d’una de les àvies entrevistades, Maria Teresa Pellicer i Lleonart, i per Marcel Pagès Vilabrú; L’any 2020 es va publicar un segon treball sobre la tasca de Palmira Jaquetti a l’Escala l’any 1929. Aquest treball,amb textos d’Albert Berrio, Lurdes Boix i Ramon Manent, conforma el núm. 104 dels Full d’Història Local.
La Setmana de la Pedra Seca va néixer l’any 2020 de la mà de l’Associació per al Desenvolupament Rural Integral de la Zona Nord-Oriental de Catalunya (ADRINOC).
L’any 2022 Micropobles i l’Ajuntament de Torrebesses prenen el relleu en l’organització de l’esdeveniment amb l’objectiu donar veu i valor al patrimoni de pedra seca, el seu ofici i tècnica; així com l’important teixit d’entitats, col·lectius i persones voluntàries en què se sustenta el coneixement, la divulgació i el manteniment de la pedra seca.
La Setmana de la Pedra Seca posa el focus en la necessitat de conservar i difondre aquest patrimoni clau pel món rural.
5a edició de la Setmana de la Pedra Seca
La 5a edició de la Setmana de la Pedra Seca ha reunit a milers de persones al voltant de 108 activitats sobre la pedra seca arreu de Catalunya, la Catalunya Nord, les Illes Balears i Alacant.
La Setmana de la Pedra Seca ha tancat la seva cinquena edició assolint novament una gran participació al voltant de més d’un centenar d’activitats relacionades amb aquesta tècnica Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Enguany s’han agrupat 108 accions entre les quals hi ha hagut 40 propostes de descoberta, 40 d’aprenentatge i 28 de divulgació. El mapa de propostes s’ha estès arreu de Catalunya, la Catalunya Nord, les Illes Balears i Alacant amb exposicions, tallers de reconstrucció de marges, cursos d’aprenentatge, caminades i rutes guiades.
La gran participació a la Setmana de la Pedra Seca demostra l’interès pel patrimoni i l’aprenentatge d’aquesta tècnica. A més, de posar de relleu la tasca desinteressada de desenes d’entitats formades per persones voluntàries que s’impliquen en la conservació i divulgació d’aquest patrimoni.
La Setmana de la Pedra Seca ha estat possible gràcies a la implicació d’administracions locals, institucions, entitats públiques i privades, col·lectius i grups de voluntaris i voluntàries. Un total de 82 entitats organitzadores s’han sumat a iniciativa enguany, una trentena de les quals hi participaven per primera vegada.
Joan Solà, president de l’Associació de Micropobles de Catalunya, ha valorat molt positivament la participació a la Setmana i ha destacat “la importància de conservar aquest patrimoni estretament lligat a la història del món rural”.
Mario Urrea, alcalde de Torrebesses i membre de la sectorial institucional i de cultura de Micropobles, ha remarcat “el paper essencial de les administracions locals i del teixit associatiu en la conservació del patrimoni de pedra seca del país”. En aquest sentit, des de Micropobles es manté el compromís de treballar per tal que la llei de patrimoni cultural reculli les especificitats al voltant del manteniment i difusió d’aquest patrimoni, a més del reconeixement a les entitats que s’hi dediquen.
L’Associació de Micropobles de Catalunya i l’Ajuntament de Torrebesses han impulsat un any més la celebració de la Setmana de la Pedra Seca, que compta amb el suport de l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida.
El pròxim dimarts 3 de desembre realitzarem un segon taller de recuperació de la memòria a la biblioteca de Móra la Nova.
Els tallers de recuperació de la memòria s’emmarquen dins del projecte La construcció de la pau i la recuperació de la memòria democràtica a la Ribera d’Ebre. Una perspectiva interseccional, etnogràfica i educativa d’aplicació i de transferència de coneixement des de l’antropologia sociocultural. L’equip d’investigació està integrat per Julieta Olaso (UAB), Virginia Fons (UAB) i Sandra Ordoño (CERE).
L’objectiu del projecte és recuperar les memòries en perill de desaparició, sobretot les dels últims testimonis directes que queden majors de 85 anys. Es tracta d’un treball urgent i molt necessari tant per a comprendre les característiques i les conseqüències d’una etapa tan important i devastadora com va ser la Guerra Civil, com per a identificar i analitzar les característiques, les conseqüències i les petjades del franquisme en la nostra societat actual.
L’activitat anirà a càrrec de la Dra. Julieta Olaso, qui presentarà el projecte i explicarà els mètodes per fer entrevistes i recuperar la memòria i fomentar la sensibilització dels valors democràtics i de la cultura de la pau. Per acabar, les persones assistents, si ho desitgen, podran compartir les seves experiències personals i familiars i formar part del projecte de recuperació de la memòria.
Activitat entorn del patrimoni material i immaterial del Montsià, entorn del món funerari. Consta d’una visita guiada al Cementiri Vell de Godall, a càrrec de Miquel Subirats, especialista amb arquitectura i construccions populars, i de l’exposició itinerant, produïda pel Museu de les Terres de l’Ebre, titulada “La mort canvia la vida”, que es complementa, en aquesta ocasió, amb la memòria gr+àfica d’alguns dels veïns i veïnes d’aquesta població del Montsià.
El Cementiri Vell de Godall va ser bastit durant els primers anys de la dècada del 1830. El seu recinte, situat als afores de la població, en direcció a la Galera, està delimitat per un mur de maçoneria, a la part superior del qual es van col·locar com a ornament arquitectònic, i ja al segle XIX, onze esteles funeràries discoïdals d’època medieval, anellades i amb una creu frontal, que procedien de l’anterior cementiri de la població, ubicat al centre urbà, a la vora de l’església parroquial. És un recinte tancat, de planta rectangular, amb un gran porta, acabada en un cos de forma triangular, des de sempre tancada amb una reixa de ferro. Se l’anomena avui en dia Cementiri Vell, perquè el va substituir un de posterior, que és el que s’utilitza avui en dia.
El fons etnològic del Museu de els Terres de l’Ebre conserva al seu fons una làpida de pedra, procedent d’aquest Cementiri, que va ingressar l’estiu del 2005, procedent de l’entorn exterior del Cementiri Vell de Godall, i que està identificada amb el número de registre 26.934. La làpida, avui en un estat de conservació regular, recorda el nom del paleta que va portar les obres del Cementiri Vell, un tal Vicente Sánchez, que va ser la primera persona que s’hi va enterrar, tal com explica la inscripció incisa a la làpida, on consta la data 1832. Les seves dimensions són: 36 centímetres de llargada, per 56 centímetres d’amplada i 12 centímetres de fons. És una de les moltes làpides i pedres funeràries que el Museu conserva al seu fons.
Organitza: Museu de les Terres de l’Ebre i l’Ajuntament de Godall
Lloc: Cementiri Vell de Godall i Sala de Plens de l’Ajuntament de Godall
Dates de l’exposició: es podrà visitar del 30 de novembre fins al 12 de desembre de 2024.
Dates de la visita al cementiri: Dissabte 30 de novembre de 2024.
Uneix-te a una jornada especial als rentadors de la Torre de l’Espanyol!
Vine el diumenge 1 de desembre als rentadors de la Torre de l’Espanyol per gaudir d’un matí ple d’activitats: Aprendrem a fer sabó com ho feien les nostres iaies amb Enriqueta Montané, coneixerem les plantes del nostre territori que ens poden aportar molts beneficis de la mà d’Anna Català i també podreu gaudir de l’exposició Fem Safareig.
Aquesta iniciativa forma part de la ruta cultural “Fem safareig”, subvencionada pel Departament de Cultura, que connecta diferents safaretjos de la Ribera d’Ebre. Descobrirem la seva història i com aquests espais han estat testimoni de la nostra identitat cultural i comunitària, especialment vinculada al paper de les dones.
La Setmana de la Pedra Seca és un esdeveniment per a la promoció i reconeixement d’aquesta tècnica com a patrimoni i ofici. Mitjançant les activitats i la seva difusió es busca també mostrar l’extensa xarxa d’entitats, col·lectius i voluntaris que treballen per al seu manteniment i divulgació.
La 5a edició de la Setmana de la Pedra Secase celebraràentre el 22 de novembre a l’1 de desembre de 2024 i s’han programat un centenar d’activitats de propostes al voltant de la tècnica i construccions de pedra seca d’arreu de Catalunya, les Illes Balears, la Comunitat Valenciana, la Catalunya Nord i Andorra.
L’Associació de Micropobles de Catalunyai l’Ajuntament de Torrebesses impulsen un any més la Setmana de la Pedra Seca, que compta amb el suport i finançament de la Diputació de Lleida, així com amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Ilerdencs i de diferents entitats públiques i privades d’arreu del territori que contribueixen a la seva difusió.
Aquesta cinquena edició coincideix amb el sisè aniversari de la declaració de la tècnica de la pedra seca com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO. Durant la Setmana hi ha programades activitats múltiples per a tots els públics: jornades divulgatives, xerrades, sortides i visites guiades, tallers, accions de voluntariat, exposicions, concursos, etc.
Des de l’IRMU i els centres que en formen part hi col·laborem en la programació d’algunes d’elles:
Adequació entorn barraca del Patge (BCIL). Sant Vicent de Calders. Organitzen: Grup de Pedra Seca de Sant Vicenç de Calders amb la col·laboració de l’Ajuntament del Vendrell i El Rebló.
Tast de pedra seca i vi. Santa Oliva. Organitzen: Ajuntament de Santa Oliva i Associació per la difusió de la història de Santa Oliva (ADHSO).
La 5a Setmana de la Pedra Seca aplegarà un centenar d’activitats arreu del país.
Entre el 22 de novembre i l’1 de desembre la Setmana de la Pedra Seca s’han programat un centenar de propostes al voltant de la tècnica i construccions de pedra seca. Tallers d’aprenentatge, rutes guiades o jornades de divulgació formen part del ventall de propostes de la Setmana, organitzades per entitats públiques, privades i ciutadanes. La celebració coincideix amb el sisè aniversari de la declaració de la tècnica de la pedra seca com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO.
La 5a edició de la Setmana de la Pedra Seca posarà novament el focus en la divulgació, aprenentatge i descoberta del patrimoni de pedra seca arreu del país. Entre el 22 de novembre i l’1 de desembre s’han programat un centenar de propostes arreu de Catalunya, la Catalunya Nord i a les Illes Balears entre les quals hi ha: exposicions, xerrades, jornades, sortides, tallers de construcció amb tècnica de pedra seca, voluntariats de reconstrucció de marges i barraques o de neteja d’entorn de barraques. A més, hi ha moltes propostes de descoberta del territori i de les construccions de pedra seca a través de visites guiades, caminades o rutes combinades amb tastos de productes locals. Entre les entitats organitzadores hi ha una vuitantena d’administracions, institucions, entitats públiques i privades, col·lectius i grups de voluntaris i voluntàries vinculades al manteniment i difusió del patrimoni i ofici de la pedra seca. Una trentena d’elles participen per primera vegada a la Setmana.
Mario Urrea, alcalde de Torrebesses i membre de la sectorial institucional i de cultura de Micropobles, ha remarcat que “cal acompanyar al teixit associatiu de manera decidida, facilitar declaracions de Bé cultural d’interès local i el recolzament de les administracions amb ajudes de proximitat per mantenir i divulgar el patrimoni”.
Jaume Sabaté, regidor de Bot i membre de la junta de l’Associació de Micropobles de Catalunya, ha destacat el compromís de l’entitat amb “la cultura i aquelles accions que posin el focus en el territori i el patrimoni del món rural”. En aquest sentit, ha explicat que des de Micropobles “treballarem per intentar que la llei de patrimoni cultural reculli les especificitats que pot tenir el manteniment i difusió d’aquest patrimoni, a més del reconeixement a les entitats que s’hi dediquen”.
Per part de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI), el seu director Andreu Vàzquez ha explicat que la pedra seca és molt més que una tècnica constructiva. És un patrimoni únic que ens defineix com a territori; una expressió viva de la nostra cultura i del vincle entre el paisatge i les persones que l’habiten. Per això, participar en aquesta Setmana de la Pedra Seca ens permet no només posar en valor aquest patrimoni excepcional, sinó també reforçar la nostra identitat cultural i el compromís de les institucions amb el món rural i la seva història”, ha dit.
La celebració coincideix amb el sisè aniversari de la declaració de la tècnica de la pedra seca com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO. Tota la informació i el mapa d’activitats pot consultar-se a http://www.setmanapedraseca.cat. L’Associació de Micropobles de Catalunya i l’Ajuntament de Torrebesses impulsen un any més la Setmana de la Pedra Seca que compta amb el suport de l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida.
Sobre la Setmana de la Pedra Seca
La Setmana de la Pedra Seca va néixer l’any 2020 de la mà de l’Associació per al Desenvolupament Rural Integral de la Zona Nord-Oriental de Catalunya-ADRINOC. L’any 2022, Micropobles i l’Ajuntament de Torrebesses prenen el relleu en l’organització de l’esdeveniment amb l’objectiu donar veu i valor al patrimoni de pedra seca, el seu ofici i tècnica, així com l’important teixit d’entitats, col·lectius i persones voluntàries en què se sustenta el coneixement, la divulgació i el manteniment de la pedra seca.
SORTIDA ETNOGRÀFICA: «Mercats agroalimentaris i desenvolupament agroindutrial a la comarca de la Segarra, cent anys d’història»
A càrrec de: Marc Verdés i Oliva (URV, DAFiTS) i Roser Miarnau Pomés (Museu Cal Trepat)
Sortida etnogràfica organitzada per l’ITA en el context de les activitats de la Setmana de l’Antropologia, que tindrà lloc el 30/11/2024.
8:00h. Punt de trobada: Entrada del Campus Catalunya, URV. (Aquelles persones que vulguin col·laborar amb el transport de qui no té cotxe). 09:30h. Punt de trobada: Farinera del Sindicat de Cervera: Carrer Antic Camí de Castellnou, s/n – 25300 Cervera, Lleida (Per a aquelles persones que arribin directament a la sortida). 10:00 Visita guiada al Museu del Blat de Cervera / Farinera del Sindicat de Cervera i sa Comarca. 12:00h. Visita guiada al Museu de la Mecanització Agrària Cal Trepat de Tàrrega. 14:00h. Dinar: Restaurant – Bufet Pitch & Putt i pàdel bonÀrea (9 €/persona).
