Presentació del llibre “Les barraques de pedra seca de la Bisbal del Penedès (Part 1- Oest)”

El dissabte 24 d’abril de 2021 es va presentar el llibre “Les barraques de pedra seca de la Bisbal del Penedès (Part 1- Oest)”, del Jaume Miró i Banach, al Mas Llagostera.

La presentació va anar a càrrec del Robert Rovira i Ferré com a representant de l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT), de l’Agnès Ferré, alcaldessa de la Bisbal del Penedès, i del mateix autor.

Abans, a les 11 del matí, es va fer una visita guiada per veure algunes barraques de l’indret, amb El Garrofer i el grup teatral La Porta de Fusta.

En acabar la presentació, es va fer un vermut i un concert amb el grup Jazz Attack Quartet.

Des del 26 d’abril, les persones interessades, poden adquirir el llibre a l’Ajuntament i a la Biblioteca pública de la Bisbal del Penedès al preu de 10 €.

Converses de Taverna. Museu de la Pesca

El Museu de la Pesca celebra el 20è aniversari de Converses de Taverna

El divendres 30 d’abril, a les 19 h, l’Espai del Peix de Palamós serà l’escenari d’una sessió especial de celebració dels vint anys de Converses de Taverna. Amb aquest acte, el Museu de la Pesca subratlla el paper cabdal de la memòria oral popular, fràgil i perible per definició, en l’exercici de recuperació del patrimoni etnològic de la Costa Brava, a través d’una de les activitats més icòniques, longeves i exitoses que ve organitzant de forma ininterrompuda des de 2001.

Els convidats, persones vinculades amb l’activitat durant dècades, reflexionaran sobre el significat i el valor de la transmissió de la memòria de la mar, de la importància de preservar aquesta riquesa del patrimoni etnològic marítim i pesquer i del futur de la pesca marítima a la llum del seu llegat. Per això, hi participaran

  • Antoni Martí. Productor i realitzador audiovisual
  • Joan Lluís Alegret. Director de la Càtedra d’Estudis Marítims (Universitat de Girona)
  • Quim Esteve. President de l’associació Amics del Museu de la Pesca
  • Francesc Subirats. Armador i expatró major de la Confraria de Pescadors de Palamós

Moderarà Miquel Martí, director del Museu de la Pesca

L’acte serà un reconeixement també a tothom que ha compartit desinteressadament amb el museu la seva memòria al llarg de vint anys i un acte de record d’aquelles persones que ja no hi són.

L’acte permetrà la presència de públic a l’Espai del Peix, d’acord amb l’aforament de la sala i seguint en tot moment les només de seguretat i higiene indicades contra la covid-19. També serà retransmès en directe a través del canal de Youtube del Museu de la Pesca.

Converses de Taverna

El gener de 2001 el Museu de la Pesca organitzava en el marc de la taverna Ca la Pepa Caneja la primera sessió de Converses de Taverna. Va néixer amb l’objectiu enregistrar, preservar, difondre i compartir els sabers, expertesa, anècdotes i experiències acumulades per la gent de mar de la Costa Brava: pescadors, navegants, peixaters, cuiners del peix, corallers, treballadors del port, submarinistes, etc. Al llarg de vint temporades ininterrompudes, convidats de diferents generacions i procedències han compartit els seus records al voltant d’una taula per ser enregistrats i guardats com el més gran repositori de la memòria marinera de la Mediterrània.

En concret, s’ha celebrat 131 sessions de Converses de Taverna, per les quals han passat més de 180 homes i dones relacionats d’una forma o altra amb la mar, la pesca, la navegació, la cuina marinera, el peix, la ciència marina, el submarinisme, els treballs portuaris, la construcció naval, els barris mariners o les activitats nàutiques.

Des d’una perspectiva etnològica, les sessions han girat al voltant de temes com el mar i els peixos, la pesca i els oficis mariners, les tripulacions, les embarcacions i la navegació tradicional, les feines a bord i als molls, habilitats i experiències tècniques, expertesa marinera, el comerç i la transformació del peix, la cuina marinera a bord i als restaurants, creences i supersticions, la vida quotidiana als barris mariners, temporals i naufragis, els fars i la seguretat marítima, el transport marítim, les confraries de pescadors, la meteorologia en mar o els ecosistemes i l’explotació del medi, entre molts altres.

L’enregistrament de totes les sessions ha generat un arxiu documental amb centenars d’hores de gravació que es troba en la base dels continguts moltes de les accions i activitats que genera contínuament el Museu de la Pesca. La col·lecció de Converses de Taverna es pot consultar a Documare: centre de documentació de la pesca i el mar. Està previst que ben aviat es puguin consultar totes les sessions de forma digital.

Un model imitat

El format de Converses de Taverna ha estat imitat per moltes altres institucions arreu de la Mediterrània. Actualment diferents museus de Catalunya, les Illes Balears i la Catalunya Nord organitzen activitats molt similars. De fet, el 2017 el Museu de la Pesca va assessorar i apadrinar les Converses de Taverna organitzades pel Parc Natural Marí del Golf de Lleó a Cotlliure.

Memòria Viva

Des del 2016, les Converses de Taverna s’integren en el programa Memòria Viva, una suma d’activitats de recuperació i difusió del patrimoni immaterial organitzades al llarg de tot l’any pel Museu de la Pesca, i on s’integren, a més, les Imatges que fan parlar i Mestres i mestresses dels fogons.

Les Converses de Taverna són una activitat organitzada pel Museu de la Pesca amb la col·laboració de l’Ajuntament de Palamós i la Càtedra d’Estudis Marítims amb el suport de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de la Generalitat de Catalunya, l’Associació Amics del Museu de la Pesca, la Confraria de Pescadors de Palamós, la Diputació de Girona, Ports de la Generalitat i Fundació Damm.

La Nit de Castells adapta el catàleg de premis al context actual

Manté els guardons de perfil atemporal i n’incorpora de nous amb motiu de la paralització de l’activitat

L’acte se celebra dissabte 12 de juny a Valls

Els premis que integraran la quinzena edició de la Nit de Castells sumaran, d’una banda, els guardons habituals que distingeixen fets més enllà de la temporalitat del curs casteller i, d’una altra, reconeixements especialment ideats per a l’actual moment de paràlisi de l’activitat com a conseqüència de la irrupció de la Covid-19. L’organització està treballant ja en el disseny i continguts de la Nit, que se celebrarà dissabte 12 de juny a Valls, en una iniciativa de la Revista Castells, en organització conjunta amb l’Ajuntament de Valls i TAC 12.

La Nit de Castells 2021 es presenta com un acte de reafirmació de la condició castellera, davant l’aturada provocada per la pandèmia. Sense una temporada a premiar, l’organització ha optat per mantenir els guardons que no impliquen valoració del curs anterior i sumar-ne de nous com a signe de la pervivència de l’esperit casteller, tot i la paràlisi forçada. En aquesta línia, els premis que es mantenen són el de la Trajectòria, l’Ambaixador de Castells i la Campanya de comunicació. També hi haurà concurs de fotografia, tot i que, en aquest cas, a manca de castells a les places, farà una mirada enrere per a premiar les millors imatges de la dècada prodigiosa que va suposar el període entre 2010 i 2019.

A més d’aquests quatre premis, la Nit de Castells en donarà dos més: el Premi a una Iniciativa social en temps de pandèmia –que reconeixerà l’acció d’una colla l’any 2020 amb l’objectiu de mantenir viu l’esperit dels castells– i el Premi Especial Nit de Castells 2021 –que posarà el focus en una actuació de tipus social que hagi tingut impacte en l’univers casteller.

Aquest 2021 no es lliuraran els premis vinculats a la temporada: Moment casteller de l’any, Colla de la temporada, Plaça de la temporada, Descarregat, Imatge de la temporada i Baròmetre. Aquests premis, però, tornaran al catàleg de la Nit tan bon punt es reprengui la temporada castellera.

La configuració de premis, tot i la reducció de guardons, mantindrà la pluralitat de jurats, amb la intenció de conservar la transversalitat de visions i criteris a l’hora d’efectuar els reconeixements. En total, seran quatre jurats diferents: Consell Assessor de la Revista Castells, cronistes castellers, presidents de les colles de gamma extra i votació popular.

Compromís amb el fet casteller

La 15a Nit de Castells es suma a la línia de suport a l’imaginari casteller que la ciutat de Valls ha activat durant la pandèmia. Així per Sant Joan de l’any passat les dues colles dels Xiquets de Valls van fer sonar el primer toc de castells a les places amb les seves gralles i timbals, a més de mantenir les tradicionals matinades als carrers amb una desena de grups. Per Santa Úrsula un emotiu acte simbòlic recordà a la plaça del Blat les diferents epidèmies, guerres i crisis que ha superat el fet casteller al llarg de la història. També TAC12 va produir i estrenar el documental La cursa del 3 de 9, rememorant els dos tresos de nou sense folre assolits per les colles vallenques l’any anterior, mentre que per la commemoració del desè aniversari de la proclamació com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco es desenvolupava un acte conjunt amb la Generalitat de Catalunya i la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya i la inauguració dels tòtems senyalitzadors de Valls Km0 casteller en les rotondes de les carreteres des d’on els Xiquets de Valls han exportat les seves arquitectures a tot el país.

L’Ajuntament de Valls també va mantenir l’aportació completa a les dues colles dels Xiquets de Valls per garantir el manteniment de les seves seus socials i el seu teixit associatiu, en el quilòmetre zero del món casteller.

Així mateix, durant tot aquest temps d’aturada de l’activitat castellera, la Revista Castells ha mantingut activa l’actualització de continguts, a través de les novetats que oferien les colles i els organismes vinculats a l’activitat castellera o bé generant nous recursos informatius en espais com 40 anys de 9, Grans castells o Gent de plaça.

Premis de la Nit de Castells 2021:

Premi a la trajectòria. Reconeix una figura emblemàtica del món casteller que hagi destacat per la seva sòlida i activa trajectòria fent castells. Atorgat per la Revista Castells.

Premi Ambaixador de Castells. Reconeix una persona o institució que sense formar part del món casteller s’ha distingit per difondre els castells més enllà del seu àmbit natural. Atorgat per la Revista Castells.

Premi a una Campanya de comunicació. Premia una campanya de comunicació durant l’any 2020 realitzada per una colla, o una empresa que tracti sobre castells, i que hagi destacat per la seva originalitat, creativitat i notorietat. Atorgat pels cronistes castellers.

Premi de fotografia. Patrocinat per Repsol. Premia les millors fotografies de la dècada 2010-19. Té dues categories:

  1. Professional. Atorgat per les colles que han assolit construccions superiors al 3de9f en la darrera temporada.
  2. Per votació popular. Atorgat a través dels vots emesos a la pàgina de Facebook de la Revista Castells.

Premi Iniciativa social en temps de pandèmia. Premia una acció realitzada per una colla l’any 2020 amb finalitats i objectius solidaris. Atorgat pels cronistes castellers.

Premi especial Nit de Castells 2021. Premia una acció de transcendència i impacte en el món casteller realitzada l’any 2020. Atorgat per la Revista Castells.

Tradició sardanista a Juneda

L’escriptor junedenc Joan Cornudella va presentar el diumenge 18 d’abril de 2021 el llibre Tradició Sardanista a Juneda. 75 anys de l’Agrupació Sardanista (1943-2018) a la plaça Catalunya de la població, a tocar del monument a la sardana. Un concert de la Bellpuig Cobla amenitzà la presentació.

El llibre, a través de 160 pàgines, repassa els setanta-cinc anys de l’entitat sardanista i les seves seccions de teatre, escala en hi-fi i esbart. Després de les salutacions protocol·làries, s’esplaia en els capítols preliminars dedicats al sentiment sardanista i als orígens i evolució de la història de la sardana. Unes notes del món sardanista a Juneda (1900-1943) fan de preludi de les diferents etapes que ha viscut l’entitat: la fundació i els primers passos (1943-1949), la consolidació (1950-1967), l’etapa daurada (1974-1992), el planter de sardanistes (1993-2006) i la renovació (2007-2018). En aquest capítol, també es recorda que l’agrupació va organitzar, durant molts anys, les festes populars com ara la cavalcada de reis, la castanyada, el carnaval o la revetlla de sant Joan.

Tot seguit, fa una radiografia de les seves seccions: l’esbart Pinell, el grup Escènic Junieta i el grup d’escala en hi-fi. Les tres seccions van viure la seva època de plenitud entre els anys 1961 i 1965. I després del racó literari, dedicat a diversos poetes junedencs que han elogiat la sardana en els seus versos (Joan Duch, Jacint Rosinach, Galindo Torné, Antoni Colom, Dídac de Segarra, Ferran Colàs, Miquel Soria i Pere Bellmunt), tanca el volum amb els annexos que recullen l’agenda sardanista i les juntes directives.

Amb el segell particular de l’editorial Fonoll i del dissenyador Joan Teixidó, més de dues-centes fotografies, cartells i documentació desgranen la llarga trajectòria de l’entitat junedenca, una de les més antigues en actiu de la demarcació de Lleida.

XI Trobada de Pedra Seca i Arquitectura Tradicional (2021)

Móra la Nova
5 al 7 de novembre de 2021

La Trobada de Pedra Seca i Arquitectura Tradicional, que enguany arriba a l’onzena edició, està organitzada per l’Institut Ramon Muntaner (IRMU) i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).

Tota la informació de la “XI Trobada”, inscripció, àmbits de comunicacions, visites, allotjaments…, la podeu trobar a:

http://www.trobadapedraseca.cat/

Els que hi vulguin participar i els hi calgui cercar allotjament, cal que es posin el més aviat possible amb l’organització (IRMU).

Aquesta és una trobada on hi participen persones dels territoris de parla catalana que presenten comunicacions sobre treballs fets darrerament. També es visitaran indrets propers amb diverses construccions.

Fins ara s’han fet 10 “Trobades”:

Manresa (2002)

Torroella de Montgrí (2004)

Barcelona (2005)

Sitges (2007)

Palma de Mallorca (2009)

Vilafranca del Maestrat, Castelló (2011)

Les Preses (2013)

Calaceït, Terol (2015)

Mura, Talamanca, el Pont de Vilomara i Rocafort (2017)

El Pinós, Alacant (2019)

Els pobles abandonats a la XVI Trobada de Centres d’Estudis del Penedès

En aquesta setzena edició es proposa el tema Pobles abandonats a la vegueria Penedès, en el marc del projecte Pobles abandonats. Una herència per al coneixement i desenvolupament del territori, impulsat per l’Institut Ramon Muntaner, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana. La coordinadora de l’equip de treball de la vegueria Penedès, Àngels Travé, exposarà alguns exemples de pobles abandonats com Jafre (Garraf) i Font-rubí Vell (Alt Penedès), a partir de les recerques del projecte Noms de lloc al Penedès, de la Secció de Toponímia de l’Institut d’Estudis Penedesencs.

Les ponències de la Trobada seran Pobles abandonats de l’Anoia, a càrrec de Gener Aymamí, que ha publicat entre altres el llibre Rutes pels despoblats el Camp de Tarragona (2021) i Les vides que les pedres callen: vida i abandó de Marmellar, a càrrec de Jaume Palau, treball guardonat amb el XVI premi Mestall de l’Associació d’Història Rural (2018).

A continuació hi haurà un col·loqui amb aportacions al projecte “Pobles abandonats” per part dels centres d’estudis i persones inscrites a la Trobada.

La cloenda de la Trobada serà amb la projecció de la pel·lícula Dins la fosca (20′) del director Joaquim Sicart, amb filmacions al poble abandonat de Marmellar i que es podrà visionar a través del canal de Youtube de l’Institut d’Estudis Penedesencs fins el dia 23 d’abril.

Data de la Trobada: dissabte 17 d’abril de 2021, de les 10h a les 13h.

Per seguir en directe: a través del canal Youtube de l’Institut d’Estudis Penedesencs.

Per participar: a través de de la plataforma Zoom cal inscripció al formulari.

Aquesta Trobada s’emmarca en el programa d’Etnologia en Xarxa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de la Generalitat de Catalunya.

Revista “Pedra Seca”

El desembre del 2000 es va publicar el número 0 de la revista semestral “Pedra seca” (abril i octubre) i al mes d’abril d’enguany s’ha publicat el número 42. És a dir, ja porta 20 anys fent difusió i presentant treballs sobre la pedra seca d’arreu.

També des del desembre del 2001 hi ha, la resta de mesos, el “Full informatiu de la pedra seca”; el darrer és el núm. 173. En cadascun d’aquest “Full” hi podem trobar una ruta de pedra seca d’algun indret de Catalunya; ja n’hi ha publicades 108. Cada ruta descriu un recorregut d’unes 8 a 10 barraques, indicades en un plànol, i amb la indicació de la numeració de Wikipedra i les coordenades UTM de cada una d’elles

Ara s’acaba de publicar el darrer número de la Revista “Pedra Seca”. Són 20 pàgines, on hi tenim els següents articles:

“Contribució al catàleg dels Pous de Gel de l’Alt Urgell”, Gener Aymamí i Domingo

“Barraca d’en Llimó”, Equip de Pedra Seca

“Murs de pedra seca al Sound, Illa de Man”, David Fisher

“Construcció megalítica a Newgrange”, Ramon Vinyals

“1050è aniversari del poble de Sant Climent de Llobregat. Ruta de barraques de la Costa Fustera”

“Masllorenç: Tècniques i valors patrimonials de les construccions de Pedra en Sec”, Xavier Roig i Fontseca

“Pachamama celebrant la Mare Terra”, Javier Caballero

“Jordi Fulla, el pintor encisat per les cabanes”

“La barraca de pedra seca del Castellot (Els Pallaresos. El Camp de Tarragona), Marc Dalmau Vinyals

“Assentament aborigen en el barranc de La Muley entre el poble de Triquivijate i Nuevo Horizonte (Fuerteventura)”, Equip de redacció

“L’art en pedra de Jon Foreman”

Per subscriure’s a la “Revista Pedra Seca” i al “Full Informatiu”:

http://www.edatmitjana.cat/web/revista-pedra-seca/

També al telèfon 93 352 12 75 o al mòbil 620 023 826.

Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya

Centre Municipal de Cultura
Plaça Major, 11 La Bisbal del Penedès
Exposició del 9 d’abril al 23 de maig de 2021

Del 9 d’abril al 23 de maig de 2021 al Centre Municipal de Cultura de la Bisbal del Penedès (Baix Penedès) es farà l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).

L’exposició s’obrirà al públic el divendres dia 9 d’abril.

La inauguració es farà el divendres 16 d’abril de 2021, a les 19h, a la sala d’exposicions del Centre Municipal de Cultura (Plaça Major núm. 11).

Aquesta exposició està fent una itinerància per Catalunya. Anteriorment es va fer al Centre d’interpretació de la pedra seca de Torrebesses (Segrià), al Centre d’Estudis de Castellar del Vallès (Vallès occidental), al Museu de les Terres de l’Ebre d’Amposta (Montsià), a la Societat L’Amistat / Centre d’Estudis Cadaquesencs (Alt Empordà), a Manresa (Bages, a Bonastre (Baix Penedès) i a la Fundació el Solà de la Fatarella (Terra Alta).

Des del març del 2021 tenim dues còpies de l’exposició fent aquesta itinerància per Catalunya.

Ara s’està fent a Olot, fins el 2 de maig.

A continuació està previst que vagi durant el 2021 a: Tortosa (Baix Ebre), Sant Fruitós de Bages (Bages), Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), l’Arboç (Baix Penedès), Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), Ulldemolins (Priorat), Sitges (Garraf), Mont-roig del Camp (Baix Camp), Móra la Nova (Ribera d’Ebre), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) i Girona (Gironès).

El catàleg de l’exposició (10 €) es pot aconseguir a:

Valls nomena Francesc Sans com Santjoaner 2021

  • El lliurament del guardó tindrà lloc durant el tret de sortida de Sant Joan
  • La ciutat reconeix la seva aportació en l’àmbit de la música d’arrel
  • L’acord havia estat pres el 2020 però la pandèmia impedí materialitzar-lo

El músic vallenc Francesc Sans i Bonet serà el Santjoaner 2021 i rebrà aquest reconeixement a la trajectòria festiva dissabte 19 de juny, seguint amb la idea de donar visibilitat a la música tradicional com a eix vertebrador de la celebració gran de la capital de l’Alt Camp. Avui l’alcaldessa de la ciutat, Dolors Farré, li ha comunicat formalment la decisió de la Comissió participativa de seguici cerimonial en una recepció institucional a la casa consistorial. L’acord havia estat pres per la comissió l’any passat, però no es va poder atorgar degut a la pandèmia.

Francesc Sans rebrà el reconeixement en l’acte que donarà el tret de sortida al Sant Joan vallenc. La ciutat reconeix la seva implicació en la festa i l’aportació indiscutible en l’àmbit de la cultura popular i la música d’arrel. Sans va néixer a Valls el 1974. Va iniciar-se en el món de la gralla l’any 1986 i en el del sac de gemecs el 1989. Intèrpret en diferents formacions, des d’un bon principi es va interessar pel context i les funcions pròpies de la música tradicional del nostre país. També es dedica a la investigació del marc festiu i dels instruments des d’un punt de vista històric i organològic i, a la recopilació i reinterpretació de músiques històriques.  Ell mateix ha definit la seva forma de tocar com una síntesi entre la força dels mallorquins i la tècnica dels occitans.

Interpretació i mestratge

Forma part dels grups Bufalodre, en les seves diferents formacions com la cobla de ministrers, la cobla de tres quartans, el grup de grallers o la mitja cobla, pinyol originari creat el 1994; o els Sacaires de Tarragona, als quals dirigeix. També és un dels músics habituals en festes majors patrimonials declarades d’interès nacional, com les l’Arboç, Reus, Sitges, Tarragona o Vilafranca del Penedès. Així, dins el cicle de les festes majors i el Corpus, ha acompanyat un gran nombre de balls i entremesos, com per exemple els ball de pastorets de Vilafranca, el ball de valencians de Tarragona i Reus, el ball de prims de Reus, l’àliga de Valls o el desaparegut ball parlat de Santa Margarida de la Riera de Gaià. Però també participa en el Cant de la Sibil·la de Valls pel cicle nadalenc, o en processons de Setmana Santa i caramelles per la Pasqua.

Ha estat mestre en diverses escoles, com l’Aula de Música Tradicional de la Generalitat de Catalunya, l’Escola Music Art de Valls, l’Escola de Música Tradicional La Xafigà de Muro d’Alcoi, les escoles de grallers d’Alcover i Puigpelat –a l’Alt Camp–, l’Escola de Música Tradicional del Penedès,  Escola Superior de Música Superior de Catalunya (ESMUC), o l’Escola Municipal de Música de Tarragona. També ha composat les partitures de peces del seguici cerimonial vallenc com el ball dels nans, el bou, el ball dels cercolets o, per la Fira de Santa Úrsula, la baixada de l’arcàngel sant Miquel, així com ha recuperat les tonades tradicionals de la processó del Divendres Sant de Valls. També és autor de la música dels Set Pecats Capitals de Tarragona.

Ha publicat els llibres “Les cornamuses i el sac de gemecs” –coescrit amb Simó Busquets, 1993–,  “Santa Tecla: músiques i tocs de festa” (Arola, 2010) i “A mitges. Quadern de repertori per a sac i tamborino” (Quart minvant, 2013). Entre els enregistraments, va participar a “Concert de Patum. Memorial Ricard Cuadra” (autoeditat, 2002) i “Terços amunt!” (Discmedi, 2003). Molt actiu en temes festius de la ciutat, ha format part de diverses comissions participatives, com la pròpia del seguici cerimonial, o la Comissió per a l’orgue de la ciutat de Valls, estrenat recentment. Actualment és un dels dos delegats de la Comissió de seguici de les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela, funció que ja va tenir el 2011.

Revista d’Etnologia de Catalunya: crida a la recepció d’originals (2021)

La Revista d’Etnologia de Catalunya obre la convocatòria de presentació d’originals per al número 46, corresponent a l’any 2021. Els articles es poden presentar als apartats de “Recerques etnològiques”, “Miscel·lània” i “Crònica”, i s’han d’adequar a les pautes i indicacions que es detallen a continuació. A partir d’aquest nou volum, tots els articles que es presentin per a ser publicats en algun dels apartats de la revista es gestionaran a través de la plataforma RACO Professional. Així, per tal de realitzar un enviament i dur a terme el seguiment del procés d’edició de l’article, caldrà que l’autor/a es registri a la plataforma i en segueixi les indicacions: Trameses | Revista d’etnologia de Catalunya (raco.cat)

Recerques etnològiques: articles sobre treballs de recerca etnològiques i/o antropològiques, finalitzades o en curs.
Miscel·lània: articles científics de l’àmbit general de l’etnologia i l’antropologia social i cultural.
Crònica: apartat que inclou articles amb informacions diverses sobre associacions i entitats relacionades amb l’estudi, la promoció i la difusió del patrimoni etnològic i la museografia, cròniques de jornades i congressos, ressenyes de publicacions…

Terminis: els articles es podran enviar fins al 24 de maig de 2021.

Normes per a la presentació d’originals

Els articles que es presentin han de ser inèdits i adaptar-se a les bases de publicació de la REC, relatives a l’idioma (català, castellà o anglès), format, referències bibliogràfiques, citació o tractament de fotografies, entre d’altres. Cal fer especial atenció a l’extensió dels articles en funció de la secció de la revista a la que es presentin: d’entre 6.000 i 8.000 paraules per als treballs proposats a “Recerques etnològiques” o “Miscel·lània” i d’entre 1.000 i 2.500 paraules per als treballs proposats a “Crònica”. Les citacions bibliogràfiques, la bibliografia i els peus de foto, il·lustracions i/o gràfics, queden excloses del recompte de paraules màxim de l’article.

Procés de selecció i avaluació dels articles

Quedaran exclosos de la convocatòria aquells textos que depassin el termini de recepció establert o no s’ajustin a les bases. Un cop rebuts, els articles que optin a les seccions de “Recerques etnològiques” o “Miscel·lània” seran sotmesos a una avaluació amb doble anonimat (peer review) per part de dos revisors/es externs, experts en l’àmbit temàtic que correspongui. Els articles proposats per a la secció de “Crònica” seran valorats per part del consell de redacció de la revista. Les avaluacions dels articles podran concloure en la seva acceptació, en una acceptació condicionada a modificacions o en un refús.