Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya

APSATDeixa un comentari

Baixos de l’Ajuntament
Pla de la Vila, 33 La Granadella
Exposició del 22 al 24 d’agost de 2025

Del 22 al 24 d’agost es farà als baixos de l’Ajuntament de La Granadella l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).

L’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”, des de l’inici de la seva itinerància, a Torrebesses el novembre de 2019, amb aquesta edició s’haurà fet 83 vegades a Catalunya. Des de l’abril del 2021 tenim dues còpies fent aquesta itinerància.

Anteriorment s’ha fet a Torrebesses (Segrià), Castellar del Vallès (Vallès Occidental), Amposta (Montsià), Cadaqués (Alt Empordà), Manresa (Bages), Bonastre (Baix Penedès), La Fatarella (Terra Alta), Olot (la Garrotxa), La Bisbal del Penedès (Baix Penedès), Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), Tortosa (Baix Ebre), Sant Fruitós de Bages (Bages), Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), L’Arboç (Baix Penedès), Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), Ulldemolins (Priorat), Sitges (Garraf), Mont-roig (Baix Camp), Móra la Nova (Ribera d’Ebre), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), Girona (Gironès), Avinyó (Bages), Campredó (Baix Ebre), Tivenys (Baix Ebre), Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), Sant Pere de Ribes (Garraf), Igualada (Anoia), La Morera de Montsant (Priorat), La Sénia (Montsià), Rellinars (Vallès Occidental), Tarragona (Tarragonès), Bellvei (Baix Penedès), Ginestar (Ribera d’Ebre), Bellvís (Pla d’Urgell), Pla de Santa Maria (Alt Camp), Cervelló (Baix Llobregat), Mura (Bages), Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), Vila-rodona (Alt Camp), Sant Just Desvern (Baix Llobregat), l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp), Roses (Alt Empordà), Subirats (Alt Penedès), Cerdanyola (Vallès Occidental), La Nou de Gaià (Tarragonès), Vilanova i la Geltrú (Garraf), Cervià de les Garrigues (Garrigues), Viladecans (Baix Llobregat), Gavà (Baix Llobregat), Sentmenat (Vallès Occidental), Benifallet (Baix Ebre), Pont de Vilomara i Rocafort (Bages), Begues (Baix Llobregat), Torroella de Montgrí (Baix Empordà), Vinaixa (Les Garrigues), Vilanova i la Geltrú (Garraf), La Palma de Cervelló (Baix Llobregat),  Vic (Osona), La Pobla de Cérvoles (Les Garrigues), El Soleràs (Les Garrigues), Olesa de Montserrat (Baix Llobregat), Taradell (Osona), Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès), Verdú (Urgell), Tàrrega (Urgell), El Catllar (Tarragonès), Bagà (Berguedà),  Vallirana (Baix Llobregat), Port de la Selva (Alt Empordà), Espot (Pallars Sobirà), Font Rubí (Alt Penedès), Boí (Alta Ribagorça), Viladecavalls (Vallès Occidental), Sallent (Bages), Prats de Molló (Vallespir), Sallent (Bages), Vallbona de les Monges (Urgell), Vallbona d’Anoia (Anoia), Tarragona (Tarragonès), Vallbona d’Anoia (Anoia), Aspa (Segrià) i Bellver de Cerdanya (Cerdanya).

S’està fent a Arnes (Terra Alta).

A continuació anirà, en aquest 2025, a: Riner (Solsonès), Pobla de Montornès (Tarragonès), Rubí (Vallès Oriental), Les Preses (La Garrotxa), Vacarisses (Vallés Occidental) i La Torre de l’Espanyol (Ribera d’Ebre).

Per ara, fins final de 2025, són 89 indrets en 6 anys, del novembre de 2019 fins el desembre de 2025.

Per les 79 primeres poblacions han passat 42.653 visitants, la qual cosa dóna una mitjana de 540 per població.

El catàleg de l’exposició (10 euros) es pot aconseguir a:

https://llibreria.gencat.cat/product_info.php?products_id=9723

20 anys de l’Observatori del Paisatge

APSATDeixa un comentari

Amb motiu del 20è aniversari, l’Observatori del Paisatge ha produït un vídeo que recull l’essència del camí recorregut durant dues dècades, reconeix les aportacions de persones i entitats que han col·laborat amb l’Observatori, i situa el paisatge com un element clau per afrontar els grans reptes globals.

L’audiovisual s’estructura a partir de set accions -cultivar, ordenar, transformar, curar, habitar, crear i educar– vinculades als principals àmbits de treball que desenvolupa l’Observatori. Set accions a través de les quals hi reflexionen set persones que han acompanyat a l’Observatori al llarg d’aquests vint anys, i l’han ajudat a construir una mirada sensible, rigorosa i compromesa amb el paisatge.

Fidel a la seva filosofia, el vídeo està disponible, en català, castellà i anglès i pot ser difós per institucions, entitats i qualsevol persona interessada, amb l’objectiu d’ampliar la reflexió i esdevenir una font d’inspiració per a tothom que treballa o s’interessa pel paisatge.

T’animem a veure’l i compartir-lo, i aprofitem per desitjar-te un molt bon estiu.

Català: https://vimeo.com/1098463745?fl=pl&fe=ti

Castellà: https://vimeo.com/1098490611?fl=pl&fe=ti

Anglès: https://vimeo.com/1103750795?fl=pl&fe=ti

VIII Jornada de Parcs Naturals i Museus, oberta la crida per presentar projectes

Museu de la MediterràniaDeixa un comentari

El proper dijous 13 de novembre de 2025, el Museu de la Mediterrània i el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter acolliran la VIII Jornada de Parcs Naturals i Museus, una trobada de referència que vol teixir complicitats entre el patrimoni natural i el patrimoni cultural.

La jornada d’enguany estarà centrada en el paper de la memòria oral com a eina per enfortir la relació entre comunitats, museus i espais naturals protegits. L’organització fa una crida oberta a museus, equipaments culturals i espais naturals protegits que estiguin desenvolupant projectes conjunts per presentar les seves experiències durant la jornada.

S’acceptaran tant propostes centrades en la memòria oral com altres iniciatives relacionades amb la conservació, la recerca, l’educació, la participació o la dinamització del territori.

Les propostes es poden enviar fins al 16 de setembre de 2025 a: info@museudelamediterrania.cat

Aquesta trobada serà una oportunitat per posar en comú projectes, bones pràctiques i nous horitzons de treball compartit entre Museus i Espais Naturals Protegits.

La VIII Jornada de Parcs Naturals i Museus se celebrarà a Torroella de Montgrí: oberta la crida per presentar projectes
Llegeix més »

Cicle de conferències al voltant de l’exposició «Picar foc»

Ecomuseu de les Valls d'ÀneuDeixa un comentari

Lloc: Quadra de casa Gassia. Ecomuseu de les valls d’Àneu.

Dijous, 14 d’agost a les 20:00h

Al centre de la vida? Les dades arqueològiques de l’ús del foc al Pirineu des de la prehistòria.

A càrrec d’Ermengol Gassiot, arqueòleg i doctor en prehistòria. Universitat Autònoma de Barcelona. Grup d’Arqueologia d’Alta Muntanya.

Dissabte, 23 d’agost a les 20:00h

El foc, patrimoni de la humanitat

A càrrec de Josefina Roma, antropòloga.

3a Mostra de Cinema Etnobotànic i Agroecològic d’Eixarcolant: una aposta per les històries de transformació dels sistemes agroalimentaris de tot el món

Col·lectiu Eixarcolant2 comentaris

La 3a Mostra de Cinema Etnobotànic i Agroecològic d’Eixarcolant, s’emmarca de nou dins de la 15a Mostra de Cinema Etnogràfic de Catalunya (OPEI-Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya). Enguany amb una programació de 17 pel·lícules documentals que narren les històries de persones que pateixen i treballen per transformar els sistemes agroalimentaris de tot el món. 

La 3a edició de la Mostra de Cinema Etnobotànic i Agroecològic torna un any més amb una programació de 17 pel·lícules documentals sobre camps, plats i mercats, que exploren la relació entre les persones i les plantes, amb especial èmfasi en la rellevància d’aquesta relació per estructurar i transformar els nostres sistemes agroalimentaris. 

Es tracta d’un programa que està organitzat de manera col·laborativa pels nodes del Col·lectiu Eixarcolant, que celebraran més de 40 passis, col·loquis i activitats complementàries arreu del territori de parla catalana, des de la Diània valenciana fins a Andorra, passant per les Illes Balears, Tarragona, Lleida, Barcelona i Girona. 

La Mostra neix com a activitat paral·lela a la Jornada Gastronòmica de les Plantes Oblidades (27 de setembre) per descentralitzar l’activitat d’aquesta, territorial i temporalment -els passis s’allargaran fins a finals de desembre- i sobretot, com una aposta per la dinamització del teixit cultural local. D’aquesta manera, els Nodes territorials del Col·lectiu, conviden els assistents a la reflexió comunitària com a estratègia clau per a la transformació social i agroalimentària.

Entre les produccions d’enguany, en trobem moltes de catalanes, però també de la resta d’Espanya i de països com el Regne Unit, França, Suècia, Eslovàquia, Argentina o Perú, i algunes col·laboracions: Àfrica de l’Oest i Suïssa, Espanya i Panamà, Espanya i Senegal o Itàlia i Paraguai.

El programa forma part de la 15a Mostra de Cinema Etnogràfic de Catalunya, impulsat per l’OPEI (l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial), un programa del Departament de cultura de la Generalitat de Catalunya. 

Títols i directors/es de les produccions de la 3a Mostra

  • De la guerra freda a la guerra verda. Dir. Anna Recalde Miranda (102′, Itàlia i Paraguay, 2024)
  • Kalabukú. La llavor del canvi. Dir. Andrea Bouzo (18′, Espanya i Senegal, 2023)
  • L’Aurora: el començament del camí. Dir. ElÍas Saez (64′, Argentina, 2024)
  • Sembradores de vida. Dir. Álvaro y Diego Sarmiento (74′, Perú, 2019)
  • Veus transhumants. Dir. Paula Escribano (59′, Catalunya, 2025)
  • La contraetiqueta. Dir. Clara Isamat (60′, Catalunya, 2023)
  • D’igual a igual. Dir. Christophe Cordier, Corinne Mélis (52′, França, 2011)
  • A les nostres mans. Germinant el canvi. Dir. Joanne Barker and Sylvie Planel (69′, Regne Unit, 2018)
  • Els líquens són el camí. Dir. Ondřej Vavrečka (43′, Eslovaquia, 2024)
  • Cultivant abundància. Dir. Asa Sonjasdotter (64′, Suècia, 2022)
  • Cabrero. Dir. Marta Ruiz i Alejandra Sánchez Polo (12′, Espanya, 2023)
  • Papallones negres. Dir. David Baute (80′, Espanya i Panamà, 2024)
  • Sembrar aigua, séquies de careo. Dir. Eterio Ortega Santillana (13′, Espanya, 2022)
  • La vena verda. Dir. Sara de Sousa Correia (93′, Oest d’Àfrica i Suissa, 2024)
  • Pagès-Forner. Dir. DanDan Ortínez Martí i Adrià Solé (20′, Catalunya, 2025)
  • Paisatges Visuals i Sonors del Pirineu. Dir. Dídac Santos Fita, Irina Casado i Aijón, Virginia Fons Renaudon, Jordi Castellví i Girbau (Catalunya, 2025)
  • L’odissea d’una abella. Dir. David Perpiñán (12′, Catalunya, 2022)

Podeu ampliar la informació de les diferents produccions al web de la Mostra, on ben aviat es publicarà també l’agenda dels propers passis programats.

Eixarcolant. Recuperem les plantes oblidades, transformem el futur.

Eixarcolant és un col·lectiu de persones sense ànim de lucre que treballen per transformar els sistemes agroalimentaris a través de la recuperació de les plantes oblidades –tant plantes silvestres comestibles com varietats agrícoles tradicionals–. El principal objectiu d’Eixarcolant és situar en el centre del debat públic les plantes oblidades, l’agroecologia i la necessitat d’un canvi profund de model agroalimentari, tant des del punt de vista de la producció com de la distribució, la comercialització i del consum d’aliments. En trobareu més informació a www.eixarcolant.cat. 

Museu de la Pauma (Mas de Barberans): “La pedra seca, una joia del nostre patrimoni”

APSATDeixa un comentari

El dijous 7 d’agost es va fer una xerrada, moderada per Bernat Lleixa, al Museu de la Pauma sobre la pedra seca. Hi va assistir un nombrós públic.

Hi van intervenir:

Joan Maria Ventura que va presentar una molt interessant col·lecció de fotografies sobre marges de pedra seca a Mas de Barberans. Aquest poble situat a tocar de les muntanyes té una gran quantitat de feixes de pocs metres d’amplada que van pujant amunt, molt amunt, enlairant-se fins gairebé arribar al cim. Els marges de pedra seca van ondulant seguint les característiques del terreny. Ens explicava Joan Maria Ventura com va ser necessari pujar terra del barranc per omplir les feixes degut a la quantitat de pedra del terreny.

Marga Estorach, ambientòloga i coautora del llibre “La pedra en sec a les comarques del Baix Ebre i Montsià”, Va fer una explicació que anava més enllà de les construccions de pedra seca, fonamentalment les barraques, i es va plantejar la seva relació amb el paisatge, en l’articulació del propi paisatge. Un paisatge que defineix cada contrada i que, en la mesura del possible, cal treballar per mantenir-lo doncs és l’expressió de la identitat. Què passarà quan aquell nombrós grup de pagesos de més de 61 anys deixi de treballar?

Martí Rom, president de l’Associació per la pedra seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT) va fer una resumida explicació del context de la pedra seca tot cercant els seus orígens propers en el correu de la vinya a molts indrets de Catalunya, en la duplicació de la població a Catalunya durant el seva XVIII i en la necessitat de conrear noves terres ermes, fins aleshores improductives per la capa de pedra que hi havia i calia trencar i treure. Tenim molta pedra, doncs utilitzem-la! També va esmentar alguns textos històrics en relació a la pedra seca, com “Construccions de pedra en sec” de Joan Rubió Bellver publicat el 1916 a l’Anuari de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya. O la ponència “Construcciones de piedra en seco de la provincia de Tarragona: las barraques de Mont-roig” de Salvador i Maria Lluïsa Vilaseca presentada al Congrés d’Arqueologia de Maó de 1967. També va fer un repàs de diverses activitats: la revista “Pedra Seca” creada el 1981, la base de dades Wikipedra a Internet amb més de 31.000 barraques i les “Trobades” biennals que es fan des del 2002 a Manresa i que enguany es farà la XIII edició (14 al 16 de novembre) a Andorra (veure: https://www.jornadespedraseca.ad/ca/).  

Mostra de Cinema Etnogràfic de Catalunya a la Segarra

Museu Comarcal de CerveraDeixa un comentari

7 d’agost al Castell de les Pallargues i 13 d’agost a la Casa Museu Duran i Sanpere de Cervera

El Museu de Cervera conjuntament amb el Consell Comarcal de la Segarra hem sumat esforços per oferir-vos dos dies de projeccions.

Dijous 7 d’agost, a les 20h, podràs visitar el castell de les Pallargues per tot seguit veure el documental La cuina dels homes de Sílvia Subirós (2022), qui a mesura que explica la història de la seva família, retrata la diferenciació de gènere a la cuina: les dones s’ocupen de la cuina privada, domèstica, o de petits establiments de menjar popular i humils, una feina invisibilitzada, mentre que els homes es dediquen a la cuina pública de renom i prestigi, en establiments de restauració col·lectiva.

Dimecres 13 d’agost, a les 20h, a la terrassa de la Casa Museu Duran i Sanpere de Cervera, projectarem la pel·lícula danesa Babettes gæstebud (El Festín de Babette) (1987), que ben segur no et deixarà indiferent.

De la mà de la cerverina Gal·la Pipó, professional del sector gastronòmic, descobrirem i comentarem aquest film maridat ex professo amb un tastet gastronòmic de formatges i vi.
Preu: 5 euros. Adquireix el teu tiquet al Museu en l’horari habitual; l’aforament és limitat.

Organitza: El Consell Comarcal de la Segarra i Museu de Cervera

Cultura Viva i Mostra de Cinema Etnogràfic al Museu de la Pauma

Museu de la PaumaDeixa un comentari

Museu de la Pauma
Clavell, 52, Mas de Barberans

CULTURA VIVA

Títol:  “La pedra seca, una joia del nostre patrimoni”.

– Dia i hora: Dijous, 7 d’agost, a les 19:30h.

Participants a la taula rodona: Martí Rom, president de l’Associació de la Pedra en Sec i Arquitectura Tradicional; Marga Estorach, ambientòloga i coautora del llibre “La pedra en sec a les comarques del Baix Ebre i Montsià” i Joan Maria Ventura, documentalista local. Coordinació: Bernat Lleixà

Breu resum: En aquest acte coneixerem els orígens de les construccions de pedra seca, les diferents formes que s’han catalogat arreu de Catalunya i aplicarem aquesta visió general a la realitat de Mas de Barberans i el patrimoni de pedra seca que conserva. Serà un passeig des de la realitat catalana en general, a la de les comarques més properes per acabar al municipi.

Inscripció prèvia al Museu de la Pauma: 977053778.

MOSTRA DE CINEMA ETNOGRÀFIC DE CATALUNYA

Títol: Selecció de curts Director: Antoni Grañana Villalbi

Data i hora: Divendres, 8 d’agost, a les 19:30

Títol: “La invasió dels ultra-arrossos” Duració: 12’20’’

Sinopsi: La història segueix a Cisco, un llaurador d’arròs del Delta, que s’adona que als camps s’estan plantant varietats d’arròs que no són les reals, que són falses i fins i tot perilloses. Només un expert com ell serà capaç d’exposar la realitat del que està succeint entre els arrossars.

Títol: “Geometria bàsica de la muntanya del Montsianell” Duració: 4’

Sinopsi: A partir d’un encàrrec de l’Institut Geomètric de les Terres de l’Ebre, el cineasta Antoni Grañana porta a terme una aproximació geomètrica de la muntanya del Montsianell.

Títol: “There is a Torero on The Hill” Duració: 5′ 33»

Sinopsi: Una capea audiovisual sobre la cerca i l’obsessió basada en la pròpia irracionalitat de la naturalesa intrínseca de l’obsessió i el desig.

Títol: Nens del Delta (work in progress)

Sinopsi: Documental que segueix uns dies de l’estiu de tres xiquets a la Ribera. Tom Sawyers del S.XXI.

La Llongada: veus de mar i memòria viva a l’Estartit

Museu de la MediterràniaDeixa un comentari

La Llongada és un projecte impulsat pel Museu de la Mediterrània i l’Espai Medes amb l’objectiu de recuperar la memòria oral vinculada a la pesca a l’Estartit. Una iniciativa que escolta les veus d’homes i dones que han viscut de cara al mar, amb la voluntat de preservar un llegat viu i compartir-lo amb la comunitat.

Escoltar per entendre. En un context de transformació accelerada, recuperar la memòria oral és essencial per entendre d’on venim i cap a on volem anar. Mitjançant entrevistes personals, La Llongada recull testimonis d’un coneixement profund i viscut: relats de vida, pràctiques de pesca, oficis, formes de viure el mar i de relacionar-se amb el poble. Una mirada arrelada a la costa de l’Estartit i, alhora, vinculada a la història compartida de la Costa Brava.

El projecte reivindica el valor de la paraula i de l’experiència, i dona veu a col·lectius sovint invisibilitzats. Pescadors en actiu i jubilats, dones que han treballat a les llotges, a bord o des de casa, comparteixen una memòria col·lectiva que parla de resiliència, transformació i identitat. Aquest tipus d’iniciatives s’han dut a terme en altres punts de la costa catalana, però l’Estartit encara no disposava d’un projecte propi. La Llongada omple aquest buit i restitueix un deute pendent amb la comunitat marinera local.

Llegeix més »

15a Mostra de Cinema Etnogràfic de Catalunya, a l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu

Ecomuseu de les Valls d'ÀneuDeixa un comentari

Aquest any 2025, la programació que es presentarà des de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu serà la següent:

Lloc: Quadra de Casa Gassia

5 d’agost a les 22.00 h.

Transhumància. El camí de l’herba eterna (2025, 45 min.) Dirigit per Pau Barrull (ramader i historiador) i realitzat per Pepe Camps. Un film que neix de la terra ribagorçana , la experiència viscuda i el compromís amb la memòria i el futur de la transhumància.

6 d’agost a les 22.00 h. Sessió Pirineu recuperat.

Documentals pirinencs d’Eugenio Monesma: El calderero de Benabarre (26 min); El jabón (5 min); El batán de Lacort (5 min); Las fallas de Castanesa (15 min).

Excursió (1959, 15 min).

7 d’agost a les 22.00 h.Sessió indumentària dels pastors.

Documentals d’Edu Marin, mestre artesà. Produïts pel ParcNacional d’Aigüestortes i estany de Sant Maurici. Realitzats per Felipe Valladares.

El mestre marroquiner: la recerca (26 min); El llegat d’en Joan: la transmissió (18 min); Elaboració d’un pelló (9 min).