Projecció del documental «Picant pedra», d’Antoni Martí, sobre els forns de calç

Museu de l'Anxova i de la Sal de l'Escala (MASLE)Deixa un comentari

Aquest dissabte, 14 de desembre, a les 19.00 h tindrà lloc a l’auditori del Museu del Suro, a Palafrugell, la projecció del documental “Picant Pedra” d’Antoni Martí; en el marc del primer cicle de xerrades sobre la societat industrial: “L’inici de la industrialització a les comarques gironines” organitzada pel Museu del Suro de Catalunya, a Palafrugell.

Cinquanta anys després de la darrera cuita tradicional, al Forn Gran de Fonteta s’ha tornat a picar pedra calcària, a enfornar i a fer una cuita de calç com en l’època romana. Fonteta i Sant Climent de Peralta eren un dels centres calciners més importants de Catalunya, ja que hi ha inventariats 23 forns de calç. «Picant pedra» narra el treball de restauració del «Forn Gran d’en Turró de Fonteta», un antic forn de calç declarat Bé Cultural d’Interès Nacional l’any 2011, i que el maig de 2018 es va tornar a encendre de manera excepcional per a apropar la memòria i el testimoni d’un ofici que va marcar una època.

Antoni Martí, documentalista, cineasta, productor i director. Va estudiar publicitat a l’Escola Massana de Barcelona entre els anys 1966 i 1972. A partir del 1977 es va professionalitzar i va realitzar noticiaris per a l’Institut del Cinema Català. El 1984 va crear al municipi de la Bisbal, juntament amb diversos socis com ara la seva dona, Dolors Fuster, entre d’altres, la productora de cinema i vídeo «Video Play Serveis». D’aleshores ençà ha produït i realitzat, a través de la seva productora un gran nombre de reportatges, documentals i anuncis publicitaris i turístics i, sobretot, ha desenvolupat una important tasca de recuperació del patrimoni audiovisual de les comarques gironines. Com a reconeixement d’aquesta activitat, el 2005 va rebre el trofeu «Sant Nitrat de Cinema Rescat» que atorga l’Associació Catalana per a la Recerca i Recuperació del Patrimoni Cinematogràfic.

Josep Matés, ceramista i autor de nombroses exposicions i projectes artístics. Molt vinculat a la conservació del patrimoni natural i cultural de la zona de les Gavarres i en la recuperació d’espais d’interès etnològic (carbonera, forn de calç…). Terrisser de professió, experimenta amb tot el que la ceràmica i la terrissa li ofereixen, també en el vessant artístic. Si bé sempre hi ha participat per iniciativa d’altres, en gaudeix, i el que el mou és difondre els valors del seu ofici: destresa, respecte pels recursos naturals, sentiment a l’hora de produir una peça.

El Museu del Suro de Catalunya, amb el suport de la Càtedra d’Estudis del Suro, de la Universitat de Girona, ha organitzat aquest cicle de xerrades sobre la societat industrial amb la voluntat de posar en context l’època en què la indústria surera es va implantar a les comarques gironines i va transformar el territori i la societat. El coneixement d’aquesta època des de diferents punts de vista i disciplines ajuda a la comprensió de tota una època que va ser l’origen dels pobles i les viles tal com els coneixem avui dia.

• Entrada gratuïta i apte per a tots els públics
• Més informació en aquest enllaç

Desembre de cinema etnogràfic al Penedès

Institut d'Estudis PenedesencsDeixa un comentari

Divendres 13 de desembre tindrà lloc, a Vilanova i la Geltrú, la projecció del documental L’espai comú. Cooperativisme de treball associat a l’Olleria, dirigit per Noèlia Sanvíctor, amb producció de l’Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida.

Aquest documental narra l’experiència, en primera persona, dels protagonistes del moviment cooperativista que sorgí a la dècada dels 80 a la Vall d’Albaida, al País Valencià. L’autogestió i l’organització cooperativa del treball van possibilitar una nova manera de viure, en aquest cas mitjançant la producció de vidre artesanal, en un context global neoliberal.

La projecció es durà a terme a la Sala d’Actes de l’Agrupació Excursionista Talaia, a les 20h.

D’altra banda, el passat 3 de desembre es va projectar el documental La Justa Trama, de Miquel Carrillo, en què es narra la tasca efectuada per l’agrupació de sis cooperatives i altres col·lectius del sector tèxtil de Brasil, que reuneixen centenars de treballadors i treballadores de diferents territoris del país. L’activitat comença amb les plantacions de cotó ecològic, segueix amb les filatures, fins arribar als productes finals, incrementant a cada pas el valor del gènere, sempre amb criteris d’economia social i solidària.

Aquesta activitat va tenir lloc a la sala d’actes del Vinseum, a Vilafranca del Penedès, juntament amb la presentació de la Cooperativa Tèxtil STJOR de l’Espluga Calva.

L’Alfolí de la Sal – Museu de l’Escala acull una exposició sobre la mirada etnològica del fotògraf Josep Esquirol

Museu de l'Anxova i de la Sal de l'Escala (MASLE)Deixa un comentari

Aquest 2024 se celebra el 150 aniversari del naixement del fotògraf Josep Esquirol i per aquest motiu durant aquest any s’han dut a terme diferents accions sobre la seva figura. En aquest sentit el proper divendres 13 de desembre, a les 7 de la tarda, s’inaugurarà l’exposició “Josep Esquirol. La memòria fotogràfica de l’Escala” que comptarà amb diversos àmbits que desgranen la biografia d’Esquirol, la seva relació amb les excavacions d’Empúries i sobretot imatges de la vida tradicional de l’Escala des d’un punt de vista etnològic. En aquesta exposició, organitzada pel Museu i l’Arxiu Històric de l’Escala, s’hi mostraran un total de 70 fotografies.

En el mateix acte es presentarà l’audiovisual “150 anys de Josep Esquirol”, un audiovisual de 10 minuts de durada que complementarà l’exposició temporal i que posteriorment es podrà veure a la web museudelescala.cat. L’exposició també mostrarà per primer cop diferents mobles de la botiga i del laboratori de Josep Esquirol restaurats aquest any, cedits pels seus descendents.

Cal destacar que una sel·lecció de fotografies de Josep Esquirol han format part de l’exposició temporal “Arte y transformaciones sociales en España (1885-1910)” al Museo Nacional del Prado, a Madrid, que s’ha pogut visitar fins el passat 20 de setembre.

Josep Esquirol no solament va ser un retratista d’estudi, sinó que va sortir a documentar tots els esdeveniments de la vida quotidiana. Destaquen entre les seves nombroses fotografies les sèries dedicades a l’ambient mariner a l’antic port de l’Escala, l’inici de les excavacions a Empúries i l’excepcional i molt coneguda col·lecció de caps d’estudi, veritables retrats de creació dedicats als vells pescadors amb cares solcades d’arrugues. L’obra de Josep Esquirol esdevé pionera en el coneixement de les societats marítimes i pesqueres i els seus retrats de pescadors i de feines vinculades a la mar han estat constantment reproduïdes.

L’any 1990 Lluís Vilabrú i Josep Clos cediren a l’arxiu prop de 800 negatius que havien salvat de la destrucció uns anys abans. Després, l’Ajuntament adquiria 1.300 negatius a la Fundació Miró amb motiu de l’organització, l’any 1990, de la Primavera Fotogràfica dedicada a Esquirol en l’apartat de fotografia antiga. Per l’Escala és un privilegi disposar d’aquest fons format per més de 2.000 negatius d’alta qualitat dipositats a l’AHE. Aquesta exposició podrà ser visitada fins el 16 de març de 2025.

«In crescendo: creixent amb la música i la cultura popular»

Museu de la MediterràniaDeixa un comentari

La 14a Mostra de Cinema Etnogràfic arriba al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí de la mà d’un documental d’Antoni Martí i Dolors Fuster el divendres 13 de desembre a les 19 h.

«In crescendo: creixent amb la música i la cultura popular» és un documental on a partir de les gravacions d’actuacions musicals realitzada per Martí i Fuster al llarg dels últims quaranta anys per l’Empordà, se’ns mostra com la música ens fa descobrir tota una dimensió del nostre col·lectiu, com a poble i com a país.

El documental ens ensenya a partir de la música com la vida és un constant aprenentatge, i com les experiències compartides amb les melodies tradicional i populars són els pilar per construir un món millor. I al final és un fidel reflex de com la música i el cantar ens ajuda a sociliatzar i ens fa feliços. 

Resum de la 5a edició de la Setmana de la Pedra Seca

APSATDeixa un comentari

Sobre la Setmana de la Pedra Seca

La Setmana de la Pedra Seca va néixer l’any 2020 de la mà de l’Associació per al Desenvolupament Rural Integral de la Zona Nord-Oriental de Catalunya (ADRINOC).

L’any 2022 Micropobles i l’Ajuntament de Torrebesses prenen el relleu en l’organització de l’esdeveniment amb l’objectiu donar veu i valor al patrimoni de pedra seca, el seu ofici i tècnica; així com l’important teixit d’entitats, col·lectius i persones voluntàries en què se sustenta el coneixement, la divulgació i el manteniment de la pedra seca.

La Setmana de la Pedra Seca posa el focus en la necessitat de conservar i difondre aquest patrimoni clau pel món rural.

5a edició de la Setmana de la Pedra Seca

La 5a edició de la Setmana de la Pedra Seca ha reunit a milers de persones al voltant de 108 activitats sobre la pedra seca arreu de Catalunya, la Catalunya Nord, les Illes Balears i Alacant.

La Setmana de la Pedra Seca ha tancat la seva cinquena edició assolint novament una gran participació al voltant de més d’un centenar d’activitats relacionades amb aquesta tècnica Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Enguany s’han agrupat 108 accions entre les quals hi ha hagut 40 propostes de descoberta, 40 d’aprenentatge i 28 de divulgació. El mapa de propostes s’ha estès arreu de Catalunya, la Catalunya Nord, les Illes Balears i Alacant amb exposicions, tallers de reconstrucció de marges, cursos d’aprenentatge, caminades i rutes guiades.

La gran participació a la Setmana de la Pedra Seca demostra l’interès pel patrimoni i l’aprenentatge d’aquesta tècnica. A més, de posar de relleu la tasca desinteressada de desenes d’entitats formades per persones voluntàries que s’impliquen en la conservació i divulgació d’aquest patrimoni.

La Setmana de la Pedra Seca ha estat possible gràcies a la implicació d’administracions locals, institucions, entitats públiques i privades, col·lectius i grups de voluntaris i voluntàries. Un total de 82 entitats organitzadores s’han sumat a iniciativa enguany, una trentena de les quals hi participaven per primera vegada.

Joan Solà, president de l’Associació de Micropobles de Catalunya, ha valorat molt positivament la participació a la Setmana i ha destacat “la importància de conservar aquest patrimoni estretament lligat a la història del món rural”.

Mario Urrea, alcalde de Torrebesses i membre de la sectorial institucional i de cultura de Micropobles, ha remarcat “el paper essencial de les administracions locals i del teixit associatiu en la conservació del patrimoni de pedra seca del país”. En aquest sentit, des de Micropobles es manté el compromís de treballar per tal que la llei de patrimoni cultural reculli les especificitats al voltant del manteniment i difusió d’aquest patrimoni, a més del reconeixement a les entitats que s’hi dediquen.

L’Associació de Micropobles de Catalunya i l’Ajuntament de Torrebesses han impulsat un any més la celebració de la Setmana de la Pedra Seca, que compta amb el suport de l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida.

Els forns d’oli de ginebre de Riba-roja d’Ebre, reconeguts amb el Premi Bonaplata al Paisatge Industrial

APSATDeixa un comentari

L’Associació Amics de Riba-roja d’Ebre és guardonada per la recuperació d’una indústria de 500 anys d’antiguitat i la seva difusió educativa i cultural.

El dilluns 2 de desembre la seu de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya ha acollit l’acte de lliurament dels Premis Bonaplata 2024, que cada any reconeixen iniciatives destacades en la preservació i valoració del patrimoni industrial, tècnic i científic de Catalunya.

En aquesta 32a edició, el Premi al Paisatge Industrial ha recaigut en l’Associació Amics de Riba-roja d’Ebre pel seu treball en la recuperació, preservació i difusió dels forns d’oli de ginebre, unes construccions preindustrials que pràcticament havien desaparegut, deu de les quals en aquests moments tenen expedient incoat per a ser declarades bé cultural d’interès nacional en la categoria de zona d’interès etnològic.

El jurat, integrat per arquitectes i enginyers de prestigi, ha destacat que el projecte dels forns d’oli de ginebre “és una iniciativa multidisciplinària creada des del territori per la societat civil, que combina arqueologia preindustrial, geologia i sostenibilitat.” A més, ha subratllat que “la tasca educativa que han dut a terme per posar en valor aquest patrimoni singular és exemplar, organitzant visites guiades, presentacions i activitats que enforteixen el vincle amb la comunitat i amb altres poblacions com Flix i Mequinensa.”

Finalment, el jurat ha valorat especialment la metodologia innovadora presentada pel projecte, que constitueix “una de les seves virtuts més notables.” Segons el veredicte, aquesta proposta estableix un precedent aplicable a altres contextos, contribuint a una gestió sostenible del patrimoni cultural preindustrial: “La metodologia presentada destaca pel seu rigor, la seva adaptabilitat i el seu potencial per generar un impacte positiu a llarg termini.”

Els arquitectes Josep Alió i Cèlia Mallafré, han recollit el guardó en nom d’Amics de Riba-roja. La seva contribució ha estat clau en el desenvolupament tècnic i científic del projecte de recuperació dels forns d’oli de ginebre. Tant Alió com Mallafrè han elaborat diversos estudis i informes que aporten solidesa i rigor a la iniciativa, analitzant tant els aspectes arquitectònics i constructius com el context històric, patrimonial i paisatgístic d’aquestes estructures.

Per la seva banda, el president de l’entitat, Josep Aguilà, també present a l’acte, ha assegurat que “aquest premi reconeix la història i l’esforç col·lectiu d’un territori que estima les seves arrels i aposta per un futur sostenible.”

L’acte, presidit pel director general de patrimoni cultural, Joaquim Borràs, acompanyat del president de l’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya, Joan Munt i el director del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, Jaume Perarnau, ha finalitzat amb un reconeixement a tots els guardonats en les diferents categories, reafirmant el compromís dels organitzadors amb la preservació del patrimoni industrial.

Els Premis Bonaplata, que organitza l’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya (AMCTAIC) amb la col·laboració del COAC, l’AADIPA, la Fundació Caixa d’Enginyers, el Col·legi dels Enginyers Industrials de Catalunya i la Mútua dels Enginyers, tenen com a objectiu premiar aquelles persones, associacions, col·lectius o institucions que hagin dut a terme accions per recuperar, estudiar, difondre o posar en valor el patrimoni industrial, científic i tècnic de Catalunya.

Cervera acull una nova sessió de la Mostra de Cinema Etnogràfic de Catalunya

Museu Comarcal de CerveraDeixa un comentari

Divendres, 13 de desembre de 2024 a les 19 h al  Centre Obrer de Cervera

Projecció del documental “Ateneus: llavor de llibertat”

Aquest documental narra l’aportació que han fet els ateneus a la construcció de la societat catalana en els últims dos segles. Es pretén posar en relleu la magnitud del moviment ateneista i el rol que ha jugat en el manteniment i impuls de la cultura catalana.
Producció: Nosotros produccions i Federació d’Ateneus de Catalunya
Direcció: Sergi Sandúa
60’. Any 2019

A les 20 h
Taula col·loqui “El Centre Obrer Instructiu d’Unió Republicana. Passat, present i futur”
Amb la participació de membres de les juntes del Centre Obrer des dels anys 1980 fins a l’actualitat, conduïda per Jordi Soldevila i Roig, historiador.
Soldevila introduirà la taula amb una breu contextualització de la Cervera associativa republicana de les primeres dècades del segle XX.

Organitza: Centre Obrer de Cervera i Museu de Cervera

Per a més informació: www.museudecervera.cat – 973533917 – reserva@museudecervera.cat  

Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya

APSATDeixa un comentari

Casa del Parc Espot
Exposició del 16 de desembre al 2 de febrer

Del dilluns 16 de desembre al diumenge 2 de febrer de 2025 es farà a la Casa del Parc Espot l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).

L’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”, des de l’inici de la seva itinerància, a Torrebesses el novembre de 2019, amb aquesta edició s’haurà fet 71 vegades a Catalunya. Des de l’abril del 2021 tenim dues còpies fent aquesta itinerància.

Anteriorment s’ha fet a Torrebesses (Segrià), Castellar del Vallès (Vallès Occidental), Amposta (Montsià), Cadaqués (Alt Empordà), Manresa (Bages), Bonastre (Baix Penedès), La Fatarella (Terra Alta), Olot (la Garrotxa), La Bisbal del Penedès (Baix Penedès), Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), Tortosa (Baix Ebre), Sant Fruitós de Bages (Bages), Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), L’Arboç (Baix Penedès), Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), Ulldemolins (Priorat), Sitges (Garraf), Mont-roig (Baix Camp), Móra la Nova (Ribera d’Ebre), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), Girona (Gironès), Avinyó (Bages), Campredó (Baix Ebre), Tivenys (Baix Ebre), Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), Sant Pere de Ribes (Garraf), Igualada (Anoia), La Morera de Montsant (Priorat), La Sénia (Montsià), Rellinars (Vallès Occidental), Tarragona (Tarragonès), Bellvei (Baix Penedès), Ginestar (Ribera d’Ebre), Bellvís (Pla d’Urgell), Pla de Santa Maria (Alt Camp), Cervelló (Baix Llobregat), Mura (Bages), Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), Vila-rodona (Alt Camp), Sant Just Desvern (Baix Llobregat), l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp), Roses (Alt Empordà), Subirats (Alt Penedès), Cerdanyola (Vallès Occidental), La Nou de Gaià (Tarragonès), Vilanova i la Geltrú (Garraf), Cervià de les Garrigues (Garrigues), Viladecans (Baix Llobregat), Gavà (Baix Llobregat), Sentmenat (Vallès Occidental), Benifallet (Baix Ebre), Pont de Vilomara i Rocafort (Bages), Begues (Baix Llobregat), Torroella de Montgrí (Baix Empordà), Vinaixa (Les Garrigues), Vilanova i la Geltrú (Garraf), La Palma de Cervelló (Baix Llobregat),  Vic (Osona), La Pobla de Cérvoles (Les Garrigues), El Soleràs (Les Garrigues), Olesa de Montserrat (Baix Llobregat), Taradell (Osona), Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès), Verdú (Urgell), Tàrrega (Urgell), El Catllar (Tarragonès) i Bagà (Berguedà).

S’està fent a Vallirana (Baix Llobregat) i Port de la Selva (Alt Empordà).

A continuació anirà a: Font Rubí (Alt Penedès), Boí (Alta Ribagorça), Viladecavalls (Vallès Occidental), Sallent (Bages), Prats de Molló (Vallespir), Vallbona d’Anoia (Anoia), Aspa (Segrià), Bellver (Cerdanya), Arnes (Terra Alta), La Granadella (Les Garrigues), Rubí (Vallès Oriental), Les Preses (La Garrotxa) i Vacarisses (Vallés Occidental).

Per ara, fins final de 2025, són 85 indrets en 6 anys, del novembre de 2019 fins el desembre de 2025.

Per les 68 primeres poblacions han passat 38.736 visitants, la qual coda dóna una mitjana de 570 per població.

El catàleg de l’exposició (10 euros) es pot aconseguir a:

https://llibreria.gencat.cat/product_info.php?products_id=9723

Recuperem junts la memòria de la Ribera d’Ebre

Centre d'Estudis de la Ribera d'EbreDeixa un comentari

El pròxim dimarts 3 de desembre realitzarem un segon taller de recuperació de la memòria a la biblioteca de Móra la Nova.

Els tallers de recuperació de la memòria s’emmarquen dins del projecte La construcció de la pau i la recuperació de la memòria democràtica a la Ribera d’Ebre. Una perspectiva interseccional, etnogràfica i educativa d’aplicació i de transferència de coneixement des de l’antropologia sociocultural. L’equip d’investigació està integrat per Julieta Olaso (UAB), Virginia Fons (UAB) i Sandra Ordoño (CERE).

L’objectiu del projecte és recuperar les memòries en perill de desaparició, sobretot les dels últims testimonis directes que queden majors de 85 anys. Es tracta d’un treball urgent i molt necessari tant per a comprendre les característiques i les conseqüències d’una etapa tan important i devastadora com va ser la Guerra Civil, com per a identificar i analitzar les característiques, les conseqüències i les petjades del franquisme en la nostra societat actual.

L’activitat anirà a càrrec de la Dra. Julieta Olaso, qui presentarà el projecte i explicarà els mètodes per fer entrevistes i recuperar la memòria i fomentar la sensibilització dels valors democràtics i de la cultura de la pau. Per acabar, les persones assistents, si ho desitgen, podran compartir les seves experiències personals i familiars i formar part del projecte de recuperació de la memòria.