El món lúdic de Joan Amades

Joan Amades: auques, goigs, naips, processons, jocs de l’olla, llenguatge gestual, estampes, soldats, jocs infantils

Museu del Joguet de Catalunya
C. de Sant Pere, 1, Figueres

Del 9 d’octubre de 2015 al 10 de gener de 2016



Enguany se celebra el 125è aniversari del naixement del folklorista Joan Amades Gelats, alhora que es compleixen 100 anys de l’inici de la seva tasca compiladora de materials etnogràfics. En aquesta exposició es mostra part del material idèntic al què va recopilar Joan Amades, però provinent del fons del Centre de Documentació d’aquest museu. A banda de la imatgeria popular, de la qual Amades en va fer un recull extraordinari, aquesta exposició posa de relleu la recerca pionera d’Amades en el camp del llenguatge no verbal.

El 1957, Amades va publicar l’article “El gest a Catalunya” als Anales del Instituto de Lingüística de Mendoza (Universidad Nacional de Cuyo – Argentina) on hi presentava 298 gestos tradicionals catalans que havia recollit i registrat al llarg de 40 anys. Alguns d’aquests gestos (com posar banyes, fer el fatxenda, fer pam i pipa, fer silenci, …) els va il·lustrar amb fotografies on hi apareixen el propi Amades i el seu cercle familiar més proper. Segons l’etnòleg, els gestos, utilitzats de manera informal, espontàniament i quotidiana pels catalans, tindrien un significat codificat alhora que compartit, i denotarien un sentit en un context determinat. Amades establia així el caràcter cultural de la gestualitat; una idea que anys més tard seria estudiada i desenvolupada a casa nostra per diversos antropòlegs interessats en el camp de la comunicació no verbal.

El Teatre popular a la XIII Jornada d'Etnologia de les Terres de l'Ebre.

El Teatre popular serà protagonista de la XIII Jornada d’Etnologia de les Terres de l’Ebre, un àmbit que presenta encara avui una gran vitalitat, amb un gran nombre de manifestacions dramàtiques, anònimes o d’autor conegut, que es realitzen i transmeten a nivell popular, que inclouen composicions orals que cal recitar, dansa, música, cançons, desfilades, màgia i altres gèneres escènics, antigament sovint indestriables. A les Terres de l’Ebre se n’escenifiquen d’arrels molt antigues: pastorets, passions, processons, balls parlats, balls de diables, vides i miracles dels sants, etc. i altres de molt recent creació, tot i que s’ajusten bé a la tradició, perquè reconstrueixen les formes de vida populars més tradicionals i perquè tenen també una clara voluntat lúdica i pedagògica. El programa de la Jornada en reuneix valuosos exemples, tant de caràcter profà com de contingut religiós. També encabeix la representació d’una obra de teatre costumista local, escrita el 1898. La fotografia d’Antolí Ortiz que acompanya aquest text és només un tast del que es podrà veure i conèixer.

Organitzen: Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals, Museu de les Terres de l’Ebre, Institut Ramon Muntaner

Col·laboren: Ajuntament de Roquetes, Biblioteca Municipal de Roquetes i Òmnium Cultural Terres de l’Ebre

Data: 24 d’octubre de 2015

Lloc: Biblioteca Municipal de Roquetes. Urbanització Torre d’en Gil, s/n

Horari: 9h 30’ a 18h 45′

Més informació i programa: Museu de les Terres de l’Ebre www.museuterresebre.cat 977 702 954 info@museuterresebre.cat

Cultura Viva 2015: El vidre a Cervelló

Data: Divendres, 16 d’octubre de 2015, a les 19 h.
Lloc: Sala Polivalent de la Biblioteca de Cervelló (Pça de la Biblioteca, 1), Cervelló

Cultura Viva 2015. La recerca etnològica a Catalunya.
El vidre a Cervelló: les talleries i les fabriquetes, a càrrec del Grup de Recerca de Cervelló.

Organitza: Grup de Recerca de Cervelló
Amb la col·laboració de: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya,Ajuntament de Cervelló, Biblioteca Municipal de Cervelló i Institut Ramon Muntaner
Per a més informació: Grup de Recerca de Cervelló, tel. 936602971; recercacvll@gmail.com.

La festa del llibre i de les flors de Manlleu

El Museu del Ter, en el marc de la 5a Mostra de Cinema Etnogràfic, promoguda des de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals  de la Generalitat de Catalunya, en estreta col·laboració amb la Filmoteca de Catalunya, organitza una sessió dedicada a “La festa del llibre i de les flors de Manlleu”. Un documental de l’any 1966, enregistrat per Ramon Sitjà i Estebanell, que mostra els inicis d’una de les festes populars més destacades del país: la festa de Sant Jordi.

El documental comptarà amb la presència de Ramon Sitjà i Ramon Torra, dos dels promotors i bons coneixedors d’aquesta festa.

Data: Dijous 8 d’octubre a les 20h

Lloc: Biblioteca Municipal de Manlleu. Espai Mossèn Blancafort. C/ Tarafa, 11. 08560 Manlleu

Per a més informació: www.museudelter.cat – 93 8515176

5a Mostra de Cinema Etnogràfic – Museu del Ter

Rera les petjades del colonialisme espanyol

Aixelà i Cabré, Yolanda. Tras las huellas del colonialismo español en Marruecos y Guinea Ecuatorial. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas [Biblioteca de dialectología y tradiciones populares]. 2015,    251 p.

El treball que aquí es presenta clarifica el grau de responsabilitat que va tenir la colonització espanyola al Marroc i Guinea Equatorial respecte a la gestió de la diversitat cultural i analitza la influència dels migrants transnacionals marroquins i guineoequatorians establerts a Espanya sobre el futur sociopolític dels seus països i sobre la gestió dels seus complexes i riques identitats culturals.
El llibre, dividit en dues grans seccions, segueix en la seva primera part les petjades d’ imazighen i àrabs del Protectorat espanyol, analitza els discursos colonials i l’agència nativa bubi a l’illa de Bioko, i aborda la construcció de l’indígena en els territoris espanyols del golf de Guinea. A la segona part es reflexiona sobre si els imazighen estan en els marges de la història, s’estudia el fracàs en la formació d’elits per la independència a Guinea Equatorial, es recuperen els llegats colonials i lingüístics dels imazighen europeus, es proposa una anàlisi discursiu dels silencis imposats per als guineoequatorians i s’observa si les herències de la dominació van poder tenir lloc a través del control dels rituals islàmics durant el Protectorat espanyol al Marroc.

Mostra Cinema Etnogràfic

L’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, en estreta col·laboració amb la Filmoteca de Catalunya, organitza per cinquè any consecutiu aquesta mostra multiseu que combina filmacions amateurs antigues amb documentals i pel·lícules de ficció, tots ells testimonis de formes de vida que es donen en la nostra societat.

7, 8 i 9 d’octubre  Aula 407, 4t pis Facultat de Geografia i Història. Campus Raval, Universitat de Barcelona

Read More »

Monografies del Montseny 30

El passat mes de juliol es presentà a la vila de Sant Celoni el número 30 de les Monografies del Montseny, editades pels Amics del Montseny i corresponent a l’any 2015. Entre els articles que hi apareixen en destaquem els següents pel seu interès etnològic:

– N. Galea: “El Sot de les Mines -Campins-”

-M. Gea i N. Cabañas: “El Molinot”

-C. Albesa: “Arbúcies vista pels primers excursionistes”

-J. Torrents: “L’ecomuseu del Blat, una xarxa per posar en valor la cultura pagesa”

-J.Portals: “El Montseny de Víctor Balaguer. “Al pie de la encina”. Una aproximació romàntica i llegendària al Montseny de finals del segle XIX”

-Ll. Pagespetit: “L’Erola de Viladrau. Breu Història, una vivència i el trobador de la Mare de Déu”

-X Cateura: ” La fàbrica de cadires Guarida de Tona i la Corbadora d’Arbúcies”

-S. Sànchez, J.A. Pujantell, M. Boada: “La producció hidroelèctrica a la Vall de Santa Fe. L’obtenció d’una nova font d’energia per al Baix Montseny a Principis del segle XX”

Podeu consultar l’index complet aquí

L’arròs. El cicle de la vida al delta de l’Ebre

La presentació i estrena del documental L’arròs. El cicle de la vida al delta de l’Ebre, inicia la 5ª Mostra de Cinema Etnogràfic, 2015, a Amposta. A l’acte intervindran Pau Bertomeu i Rafel Duran, de l’empresa audiovisual ampostina Delta produccions, productors i realitzadors del documental. El documental segueix el cicle anual de l’arròs des que es prepara la terra d’arrossar fins que se seguen les espigues madures de l’arròs; envoltat d’una natura canviant i de l’acció directa de molts col·lectius humans. Així, al documental hi intervenen pagesos, cooperativistes, tractoristes, restauradors… tots explicant la seva relació amb l’arròs, sens dubte, el producte més emblemàtic del delta de l’Ebre. Actualment, ocupa el 83% de la superfície total conreada, unes 20.400 hectàrees.

Organitzen: Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals, Museu de les Terres de l’Ebre, Ajuntament d’Amposta i Xarxa OPEI

Dates: 2 d’octubre de 2015

Lloc: Sala d’Actes del Museu de les Terres de l’Ebre

Horari: 19h 30’

Més informació i programa: Museu de les Terres de l’Ebre www.museuterresebre.cat 977 702 954 info@museuterresebre.cat

Agnès Vidal guanya el 17è Premi Bernat Capó amb "Fem safareig"

Agnès Vidal fotografiada en un safareig. Foto: Bullent.

L’obra guanyadora del 17è premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular, Fem safareig, dóna veu a les dones que anaven als llavadors (safareigs), escenaris privilegiats on compartien experiències i converses. A Fem safareig, Agnès Vidal ha volgut treure a la llum el testimoni concret d’una trentena de dones, i a la vegada ha establert un diàleg entorn el procés de la bugada.

Agnès Vidal i Vicedo (Alcoi, 1979) és llicenciada en Filosofia per la Universitat de València, i entre altres premis i llibres ha publicat el treball d’investigació El Cementeri dels Anglesos. L’herència Britànica a Dénia (Edicions del Bullent). És membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i actualment treballa d’educadora mediambiental a Eivissa. El jurat ha valorat l’amenitat amb la qual està escrita l’obra i ha posat de relleu que “es tracta d’una obra que posa en valor el patrimoni material i immaterial lligat a una activitat quotidiana vinculada al treball de les dones. I fa visible la realitat femenina en la cultura popular valenciana en un espai social desaparegut del que encara queden les construccions”.