Congrés sobre la tàpia a les Terres de Lleida 2020

Mollerussa, març de 2020

L’arquitectura tradicional, talment com passa amb qualsevol producció de caràcter popular, és un patrimoni que forma part de la identitat dels grups humans. Té un component evocador que ens parla de la vida quotidiana dels nostres avantpassats, i és alhora un receptacle de valors que projectem cap al futur. Les construccions amb terra en són un exemple clar. Amb aquest material senzill i a l’abast de tothom es van aixecar habitatges i tota mena d’infraestructures que van permetre el desenvolupament col·lectiu de comunitats de tot arreu.

A les comarques de la plana de Lleida, com en altres territoris del país i en general de la Mediterrània, hi són freqüents les construccions de tàpia. Tanmateix, aquest sistema constructiu tradicional és força desconegut per la població en general i també per bona part dels professionals de la construcció actuals.

Ara, aquestes construccions i les tècniques que les fan possibles són un símbol d’identitat i una oportunitat per a l’esdevenidor, tant pel que tenen d’actiu patrimonial com pel seu caràcter sostenible, paradigma sobre el que se sustenta el futur del planeta.

La celebració del congrés pretén crear un marc sòlid perquè les recerques i treballs sobre la matèria trobin un escenari on ser exposats i valorats. L’objectiu és fer aflorar el coneixement generat sobre la tàpia a Catalunya, establint un estat de la qüestió que dibuixí el camí a seguir amb el tractament d’aquest patrimoni i, en definitiva, en reivindicar les construccions de tàpia des de totes les vessants: etnològica, arquitectònica, econòmica i mediambiental.

Els eixos del congrésRead More »

I Jornades anuals d’oficis i arquitectura tradicional als Ports

Ecomuseu dels Ports
C. de Picasso, 18, Horta de Sant Joan
6 i 7 de juliol

Cicle de conferències, tallers i activitats a l’entorn de l’arquitectura tradicional i el patrimoni immaterial, un interès derivat del projecte Mas de Burot, recentment reconegut en els premis d’Arquitectura Tradicional Toni Cobos 2018.

Els actes són d’accés lliure i gratuït. El dissabte 6, a l’Ecomuseu dels Ports, es faran diverses xerrades durant el matí i la tarda, on diferents especialistes d’aquest àmbit, vinculats a entitats i institucions, exposaran els seus coneixements i experiències en un context pluridisciplinari amb enfocament arquitectònic i antropològic.

El diumenge dia 7, al Mas de Burot, es desenvoluparà l’activitat anomenada “Los habitants inesperats del Mas de Burot”, on s’identificaran rastres d’animals mitjançant una ruta guiada a l’entorn i a l’interior del mas. També es farà un taller per als més petits.

Inscripcions: Fins al dia 4 de juliol

Direcció, coordinació i inscripcions: Íngrid Bertomeu Cabrera (ingridbertomeu@gmail.com / 632 782 367) o Maite Hernández Sahagún (maiteantropologa@gmail.com / 636 679 969)

Organitzen: Ajuntament d’Horta de Sant Joan i Col·lectiu ANANT (Antropologia i Anàlisi del Territori)

Col·laboren: Parc Natural dels Ports; Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya; Museu de les Terres de l’Ebre; Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècncis i Enginyers d’Edificació de les Terres de l’Ebre; Centre de Documentació de l’Ecomuseu dels Ports; Construccions Ferrasprats; Escola Montsagre.

Programa detallat de les jornades

Acte d’homenatge a la pedra seca

Manresa, 8 de juny de 2019

El dissabte 8 de juny es va celebrar a la finca l’Obaga de l’Agneta, al barri dels Comtals de Manresa, la inclusió de “l’Art de la pedra seca: coneixements i tècniques” a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat (UNESCO) el passat 28 de novembre de 2018. L’acte estava organitzat pel Departament de Cultura de la Generalitat i l’Ajuntament de Manresa, amb la col·laboració de l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).

L‘acte començava a les 9 del matí amb la construcció d’un marge de pedra seca, fet per Roger Solé. A les 11 h s’iniciava l’acte institucional, amb la intervenció de l’alcalde en funcions de Manresa Valentí Junyent Torras i la consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya Maria Àngela Vilallonga Vives.

Martí Rom, president de l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional,  va fer una exposició històrica sobre l’estudi de la pedra seca a Catalunya, des del treball de l’arquitecte reusenc Joan Rubió Bellver el 1914 fins al primer treball específic sobre un municipi, fet per Salvador i Maria Lluïsa Vilaseca sobre Mont-roig del Camp i presentat al “X Congreso Nacional de Arqueología” de Maó (1967).

A més de citar el paper rellevant, des de 2000, de la semestral Revista Pedra Seca, també va fer esment de la base de dades Wikipedra, creada el 2011, i que ja compta amb més de 21.000 construccions enregistrades. Per altra banda va parlar sobre les “Trobades de Pedra Seca”, la primera de les quals es va celebrar a Manresa el 2002, fins a la d’aquest 2019, que se celebrarà al mes d’octubre al Pinós (Alacant).

Va recordar que fou Lluis Puig, ara a l’exili, com a director general de Cultura Popular, qui va atorgar un important reconeixement a la pedra seca amb la catalogació com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), en la categoria de Zona d’Interès Etnològic, a cinc barraques de Mont-roig el 2016. Posteriorment, el 2018, ho van ser tretze construccions de les valls del Montcau (Bages). Ara, al 2019, s’ha iniciat l’expedient d’un conjunt de construccions de pedra seca per a l’abastament i explotació de l’aigua a Torrebesses, al Segrià.

L’acte continuà amb l’homenatge a set precursors de la posada en valor del patrimoni de la pedra seca a Catalunya: Ramon Artigas Ibañez, August Bernat Constantí, Josep Gironès Descarrega, Jaume Plans Maestra, Fèlix Martín Vilaseca, Xavier Rebés d’Areny-Plandolit i Josep Maria Soler Bonet. A cadascun d’aquests l’introduïa una persona també estudiosa de la pedra seca: Martí Rom, Esther Bargalló, Joan Roura, Antoni Martí, Vicent Lloscos, Carles Blasco i J.M. Villena.

L’acte va comptar amb l’actuació del grup musical Guillem Anguera i Txek, el qual va interpretar vàries peces musicals amb, entre d’altres instruments, una txalaparta de pedra. Era música feta amb pedres per un acte d’homenatge a la pedra seca.

 

Matinal de pedra seca i música tradicional a la Bisbal del Penedès

Plaça de l’Església. La Bisbal del Penedès.
Diumenge 26 de maig a les 9 del matí

Restauració de la barraca del paratge del camí de la Plana. L’acte recordarà la figura de Josep Vallès, incansable divulgador de la pedra seca. És una activitat per a tota la família.

S’anirà a la barraca tot passejant. Se n’identificarà la flora i fauna, es netejarà i arreglarà la barraca amb els margeters, i es parlarà sobre el reconeixement de la pedra seca com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. L’activitat inclou esmorzar, i estarà amenitzat amb música tradicional de Mallorca.

Hi participaran:
– Joan i Ramon Rovira (margeters, la Bisbal)
– Josep M. Canals (margeter, Santa Oliva)
– Abraham Guillem (biòleg i antropòleg, Institut d’Estudis Penedesencs, la Bisbal)
– Esperança Carrió (xeremia, la Bisbal/Artà)
– Macià Mut (tamborino i flabiol, Llucmajor)

Organitza:
El Marge, revista i secció mediambiental de l’ADF Clot de Bou elmarge2001@gmail.com · Josep M. Campanera 670224888

Col·labora:
Institut d’Estudis Penedesencs

X Trobada de Pedra Seca 2019

El Pinós (Vinalopó Mitjà)
18,19 i 20 d’octubre

L’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT) organitza cada dos anys un congrés, anomenat “Trobada”.

Fins al moment s’han celebrat Trobades a: Manresa (2002), Torroella de Montgrí (2004), Barcelona (2005), Sitges (2007), Mallorca (2009), Vilafranca del Maestrat (2011), Les Preses (2013), Calaceit (2015) i Pont de Vilomara / Mura / Talamanca (2017).

Eixos  temàtics de la Trobada 2019: 

– Pedra seca heretada: Estudis de patrimoni material i immaterial, conservació, eines innovadores…

– Construir en pedra seca avui. Ofici i alternatives d’ocupació: Experiències realitzades per a la recuperació de l’ofici, formació i sortides professionals de la tècnica de la pedra de seca. Noves construccions i restauració.

– Gestió patrimonial de la pedra seca: Experiències públiques i privades abans i després de la declaració de la Unesco.

– El futur de la pedra seca: Posada en valor del patrimoni cultural: turisme, educació, medi ambient, agricultura…

Com seran les comunicacions dels blocs temàtics: Tindran un temps de 10 minuts per ser presentades durant la Trobada. Segons el nombre de comunicacions acceptades, aquest temps es podria ampliar. El text tindrà una extensió màxima de 20.000 caràcters. Les comunicacions es podran presentar fins al 30 de juny. El comitè tècnic les avaluarà fins al 26 de juliol. Del 29 al 31 de juliol s’informarà de les comunicacions acceptades.

Podeu trobar més informació al web de la X Trobada Pedra Seca.

Jornada commemorativa del reconeixement de la pedra seca com a part del patrimoni immaterial de la humanitat

Finca l’Obaga de l’Agneta. Els Comtals (Manresa) 
Dissabte 8 de juny de 2019

Organitzat pel Departament de Cultura, amb la col·laboració de l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT) i l’Ajuntament de Manresa.

Acte per celebrar la inclusió a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO de la tècnica de la pedra seca, amb la candidatura multinacional que duia per nom l’”Art de la pedra seca: coneixements i tècniques”.

Programa:

9 h: Construcció del marge de pedra seca, per Roger Solé.

11 h: Homenatge a set precursors de la posada en valor de la pedra seca al nostre país: Ramon Artigas Ibañez, August Bernat Constantí, Josep Gironès Descarrega, Jaume Plans Maestra, Fèlix Martín Vilaseca, Xavier Rebés d’Areny-Plandolit i Josep Maria Soler Bonet.

Parlaments Institucionals: Generalitat de Catalunya, Ajuntament Manresa i APSAT.

Actuació del grup “Guillem Anguera i Txek”.

14 h: Possibilitat d’anar al dinar popular, que en el marc de la “Fira Vi-Ba” de Manresa, es farà a la plaça de Sant Domènec. Hi haurà uns tiquets a un preu mòdic (es concretarà més endavant). Hi ha aparcament públic al carrer Muralla de Sant Francesc, 15 (Quatre Cantons)

Observacions: L’Obaga de l’Agneta es troba situada al barri dels Comtals de Manresa, entre el nucli urbà d’aquesta ciutat i el de Castellgalí. L’indret apareix indicat als principals navegadors en línia. Sortint del barri dels Comtals hi ha una explanada on es poden deixar cotxes. Des d’allí a la finca hi ha uns 200 m. El camí que puja fins l’Obaga de l’Agneta es un xic costerut i pot presentar alguna dificultat per als cotxes especialment baixos. A la finca també hi ha aparcament per a cotxes. En cas de pluja, es suspendria l’acte.

Invitació a la jornada commemorativa

Programa de la jornada

 

La pedra de calar

Fundació El Solà. C. el Solà, 23, la Fatarella
Del 4 de maig al 31 de juliol de 2019

Exposició col·lectiva on l’element central és la pedra de calar i on intervenen els artistes Manuel Andreu, Puri Cervera, Joan Miró Oró, Joan Panisello, Xavier Solé i Borràs i Magda Zaragoza. A la presentació de l’exposició es projectarà la pel·lícula produïda per la Fundació el Solà Remenant pedres. Aquest acte forma part del conjunt d’activitats programades durant l’any 2019 amb motiu de la celebració del 20è aniversari de la Fundació el Solà.

+ info: Fundació El Solà

La pedra seca, el patrimoni desconegut dels Pirineus (jornada tècnica)

Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola
Dilluns 13 de maig, a partir de les 09.45 h

Feu clic damunt de la imatge per veure’n bé el contingut.

L’Associació pel Desenvolupament Rural de la Catalunya Central i la Bauma de les Deveses organitzen, el proper dilluns 13 de maig, la jornada La pedra seca, el patrimoni desconegut dels Pirineus, amb la col·laboració del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i de l’Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola, en el marc del Pla Anual de Transferència Tecnològica (PATT).

A Sant Julià de Cerdanyola hi ha tot un vessant de muntanya, al davant del poble, on els marges de pedra seca aprofiten tot l’espai; la superfície que ocupen és d’unes 50 ha i s’hi havia conreat vinya. Actualment, aquest conreu s’ha recuperat de la mà de la Bauma de les Deveses.

La participació a la jornada és gratuïta, però cal inscriure’s a: https://forms.gle/Bg1dx6qSFkE9cDnK8

També es pot fer la inscripció als servei d’inscripcions a jornades PATT del portal RuralCat: http://ruralcat.gencat.cat/preinscripcionspatt

Memòries líquides. Veus dels safareigs

Museu de la Vida Rural. Ctra. de Montblanc, 35, l’Espluga de Francolí
Dissabte 13 d’abril, a partir de les 12.30 h

L’acte comptarà prèviament amb la presentació del treball “En defensa del safareig” de l’activista Na Pai.

El Museu de la Vida Rural acollirà el proper dissabte 13 d’abril a partir de 2/4 d’una la presentació del treball “En defensa del safareig” de l’activista Na Pai i l’activitat “Memòries líquides. Veus dels safareigs”, de Rosa Vendrell. Les dues activitats es realitzaran al safareig de l’hort del Museu de la Vida Rural.

Pel que fa al treball, Na Pai fa una reivindicació del safareig com a activitat de cohesió de la comunitat. Per a ell fer safareig no és un acte amb connotacions negatives, sinó tot el contrari. Fer safareig, xafardejar, és una activitat intrínseca de l’ésser humà, de la mateixa manera que ho és la sociabilitat i el contacte amb els altres.

Després de la presentació del treball, el Museu de la Vida Rural es traslladarà al passat amb l’activitat “Memòries líquides. Veus de safareigs.” La proposta està concebuda com un acte de reivindicació de la memòria històrica a través de fonts orals. De fet, l’activitat compta amb lectures en veu alta, mostra d’objectes relacionats amb els safareigs i testimonis de dones que hi han rentat la roba, entre d’altres. La proposta, que ja s’ha celebrat en molts municipis de Catalunya, és un acte d’homenatge i un record a les tasques, moltes vegades invisibles i gens valorades, de les dones en el manteniment de la salut i el benestar de les famílies en èpoques dures i sense comoditats.

A més d’aquesta proposta, el Museu de la Vida Rural ja ha iniciat, tots els diumenges, les visites guiades a l’exposició “Plàstic”. Alhora, durant la Setmana Santa realitza diversos tallers per a tota la família.

Presentació del llibre “Construint el territori. Arquitectura tradicional i paisatge a Catalunya”

Llibreria la Capell. Pl. Nova, 5, Barcelona
(edifici Col·legi d’Arquitectes de Catalunya)

Dijous 11 d’abril, 19.00 h

Van Geert, F.; Estrada Bonell, F. (a cura de) (2018) Construint el territori. Arquitectura tradicional i paisatge a Catalunya, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 354 p.

El llibre Construint el territori. Arquitectura tradicional i paisatge a Catalunya complementa i amplia l’exposició amb el mateix títol, un projecte que aborda l’arquitectura tradicional des d’una perspectiva etnològica per mostrar la relació home-medi-arquitectura des d’una aproximació a diferents paisatges i entorns històrics, culturals i productius rurals de Catalunya.

L’exposició “Construint el territori. Arquitectura tradicional i paisatge a Catalunya” analitza la interacció dels éssers humans i l’entorn en contextos molts diversos, abordant la complementarietat entre les dimensions d’espais viscuts, simbòlics i productius dels diferents elements de l’arquitectura tradicional que en condicionen les formes, les tècniques i els materials utilitzats en la construcció i la ornamentació, en relació o no amb els recursos presents en el territori i amb els coneixements tècnics dels especialistes.

La presentació anirà a càrrec de la Directora General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, M. Àngels Blasco, els antropòlegs Ferran Estrada i Roger Costa, i de Josep Maria Fortià, arquitecte i secretari de l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional.

Tarjetó d’invitació a l’exposició