VIII Festa de l’Oli de Ginebre

L’associació Amics de Riba-roja d’Ebre organitza l’1 i 2 de novembre la  VIII Festa de l’Oli de Ginebre a Riba-roja. Se celebrarà la declaració de diversos forns d’oli de ginebre Bé Cultural d’Interès Nacional en la categoria de Zona d’Interès Etnològic de Catalunya. Aquest acte comptarà amb la presència de la consellera de Cultura, Sònia Hernández Almodóvar, acompanyada de la directora general de Cultura Popular, Carol Duran.

La festa d’enguany oferirà un programa que combina reflexió, divulgació i activitats populars. Durant la jornada es destil·larà en sec oli de ginebre, es podrà visitar el Centre d’Interpretació, taula rodona amb representants de les diferents Zones d’Interès Etnològic de Catalunya, dinar i balls populars de diferents indrets, acabant amb la jota de Riba-roja.

Pel que fa a Jornada sobre les Zones d’Interès Etnològic (ZIE) de Catalunya, cal destacar que reunirà per primer cop els representants dels set espais reconeguts amb aquesta categoria i el Departament de Cultura per debatre què implica aquest reconeixement, tant per als municipis com per a la ciutadania.

La sessió serà moderada per Elena Espuny, tècnica de projectes de l’Institut Ramon Muntaner, i comptarà amb la participació de representants dels set espais ZIE:

Adoberies de Vic: Elisenda Foradada i Mireia Noguera

Consorci de les Gavarres: Maria Pifarré Saurí

Barraques de pedra seca de Mont-roig: Martí Rom

Coeteres del Delta de l’Ebre: Carme Queralt

Tines entre vinyes del Bages: Josep Canals

Construccions de pedra seca d’abastament i explotació d’aigua de Torrebesses: Mario Urrea

Forns d’oli de ginebre de Riba-roja d’Ebre: Marina Prats i Cèlia Mallafrè

Per part del Departament de Cultura hi intervindrà Rafel Folch.

La jornada es planteja com un espai pioner de trobada i debat entre institucions, experts i comunitats locals.

Jornades de patrimoni etnològic i desenvolupament sostenible

Móra la Nova, 14 de novembre de 2024
Arenys de Mar, 21 de novembre de 2024

Leslie Seaton, CC BY 2.0 , via Wikimedia Commons

En un moment en què la humanitat ha posat la sostenibilitat com el gran objectiu per als pròxims anys, amb l’Agenda 2030 com a horitzó comú, esdevé crucial recuperar i revalorar els coneixements que ens han lligat al territori durant segles. La recerca etnològica, amb la seva capacitat de recuperar sabers tradicionals i de mostrar la diversitat de les relacions humanes amb l’entorn natural, té molt a dir en aquest camí cap a un futur més equilibrat. El món rural, l’arquitectura o els oficis ancestrals són clau per entendre com podem afrontar els reptes globals des de l’experiència local.

Amb un programa que inclou temàtiques com la gestió del territori, el medi ambient, l’alimentació i la salut, aquestes jornades es configuren com un espai de reflexió, una plataforma per explorar solucions locals a desafiaments globals en la lluita per un futur més sostenible.

Programes de les Jornades i instruccions per a la inscripció

Per a més informació: Servei de Recerca i Protecció. observatori.cultura@gencat.cat, 935671042

Comunicacions per a la Trobada de Pedra Seca

Cadaqués
Del 19 al 22 d’octubre de 2023

La XII Trobada Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional se celebrarà a  Cadaqués del 19 al 22 d’octubre de 2023. Està organitzada per l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT) amb l’Ajuntament de Cadaqués i el Centre d’Estudis Cadaquesencs (CEESCA).

Hi haurà tres blocs temàtics:

Àmbit 1: Patrimoni: catalogació, paisatge, conservació i llengua

Àmbit 2: Formació reglada i no reglada

Àmbit 3: Arquitectura tradicional.

Cadascun d’aquests àmbits tindrà una Ponència i diverses Comunicacions.  

Abans del 22 de maig cal enviar un resum d’un parell de paràgrafs del tema de la comunicació.

Aquesta s’haurà d’enviar complerta (en una primera versió) abans del 31 de juliol. Un comitè tècnic les avaluarà. El 31 d’agost s’informarà de quines són les comunicacions admeses.

A la “Trobada” (20 ó 21 d’octubre) hi haurà un temps estimat d’uns 10 minuts per presentar-la.

El text de la comunicació podrà ser revisar o ampliat fins el 31 de desembre de 2023. A partir d’aquesta data s’iniciarà la preparació del llibre de la “Trobada” on es publicaran les ponències i les comunicacions. El llibre sortirà publicat, més o menys, en el termini d’un any. 

Adreça correu electrònic: pedraseca@cadaques.cat

Web de la “Trobada”

XII Trobada de Pedra seca i Arquitectura tradicional a Cadaqués

La XII Trobada serà organitzada per l’APSAT (Associació per la Pedra seca i l’Arquitectura tradicional) amb la col·laboració de l’Ajuntament de Cadaqués i es farà del 19 al 22 d’octubre.

El dijous 19 s’iniciarà amb diverses activitats complementàries. Les sessions de treball de la Trobada, tal com s’ha fet les darreres vegades, es faran del divendres 20 a la tarda al dissabte 21 a la tarda. Hi haurà tres blocs:

Àmbit 1: Patrimoni: catalogació, paisatge, conservació i llengua

Àmbit 2: Formació reglada i no reglada

Àmbit 3: Arquitectura tradicional

El diumenge 22 al matí hi haurà, com ja hem fet en les dues darreres edicions, la taula rodona de margers. També, entre d’altres, la presentació de la seu de la XIII Trobada (2025) i el lliurament del IV Premi Pedra Seca que atorga l’APSAT a l’entitat o persona que hagi tingut una notòria rellevància en el treball sobre la pedra seca a Catalunya.

Els anteriors Premis Pedra Seca van ser:

2020: Revista Pedra Seca (August Bernat i Agustí Esteve)

2021: Fundació el Solà de La Fatarella

2022: Grup barracaire Drac Verd de Sitges/Wikipedra

Properament es farà públic un web de la Trobada amb tota la informació i on es podrà fer la inscripció.

El 22 de maig serà la data límit per rebre un resum (un parell o tres de paràgrafs) sobre la comunicació a presentar.

El 31 de juliol és la data final per rebre les comunicacions que es vulguin exposar a la Trobada. Durant el mes d’agost, un comitè d’experts, valoraran les comunicacions que s’hagin rebut.

El 31 d’agost es notificarà l’acceptació de les comunicacions.

A les sessions de treball de la Trobada, els dies 20 i 21, es presentaran les comunicacions acceptades i, posteriorment, es publicaran en el llibre de la Trobada.

Adreça de contacte de la XII Trobada:

pedraseca@cadaques.cat

Fins ara s’han organitzat Trobades a:

Manresa (2002)

Torruella de Montgrí (2004)

Barcelona (2005)

Sitges (2007)

Palma (2009)

Vilafranca del Maestrat (2011)

Les Preses (2013)

Calaceit (2015)

Pont de Vilomara/Mura/Talamanca (2017)

El Pinós (2019)

Móra la Nova (2021)

Empremtes del passat en l’arquitectura popular de la Plana del Montsià

L’exposició “Empremtes del passat a la Plana”, indaga amb llenguatge artístic les empremtes del passat històric més recent, especialment les que resten a l’arquitectura popular no urbana de la població, especialment a les casetes i els masos de les terres de secà del municipi.

Aquesta mostra, inclosa dins del programa “Ebre. Art & Patrimoni”, és el resultat d’aquesta recerca dels rastres del passat de l’artista Regina Pla Domingo; una persona molt vinculada a la població de Santa Bàrbara, on va crear el 2001 l’acadèmia d’art: Arts Aplicades Regina Pla.

L’exposició es complementarà amb l’activitat que també té per objectiu atansar al públic en general a les marques pintades, pintades, esgrafiats… que es conserven, titulada “Passejada per l’arquitectura rural de Santa Bàrbara”, que anirà a càrrec de Juanjo Vegué i Regina Pla.

Organitza: Museu de les Terres de l’Ebre iGeneralitat de Catalunya. Departament de Cultura.

Col·laboració: Ajuntament de Santa Bàrbara i Centre d’interpretació de la vida a la Plana.

Horari: de dimecres a divendres: de 9:30 a 13:30h. Dissabtes, diumenges i festius: de 12 a 14h

Dates de l’exposició: del 9 fins al 30 de setembre de 2022.

Data de l’activitat complementària: 17 de setembre de 2022.

Lloc: Centre d’interpretació de la vida a la Plana (Passeig de les Quatre carreteres, s/n. Santa Bàrbara.

Més informació: Ajuntament de Santa Bàrbara i Centre d’interpretació de la vida a la Plana. Tel. 977 71 70 00

La Tàpia

Congrés Terres de Lleida 2022
Espai Cultural Canals d’Urgell Mollerussa
25 i 26 de març de 2022

Els dies 25 i 26 de març, l’Espai Cultural dels Canals d’Urgell ubicat a Mollerussa, acollirà el I Congrés sobre la Tàpia de les Terres de Lleida. Un esdeveniment que estava programat pel març del 2019 i que es va haver de suspendre per l’esclat de la pandèmia.

La programació i ponències del Congrés, supeditades al compliment de la normativa en matèria sanitària que sigui vigent en el moment de celebrar-se, es basaran en tres grans eixos: la tàpia com a patrimoni arquitectònic, la tàpia des del punt de vista socioeconòmic i quin futur tenen les construccions de tàpia.

Destaca la participació de ponents importants en les dues jornades del congrés com Fernando Vegas i Camilla Mileto, arquitectes de la Universitat Politècnica de València, i amb prestigi internacional, Fermí Font i Pilar Díez, arquitectes, Albert Cuchí, director de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès o l’antropòleg de la Universitat de Barcelona, Ferran Estrada. A més a més, els assistents podran conèixer de primera màdiferents experiències relacionades amb el món de la tàpia amb les ponències dels arquitectes Bernat Ardèvol, Albert Puy i Àngels Castellarnau. També es realitzarà una visita tècnica a les instal·lacions del futur ajuntament d’Ivars d’Urgell amb FetdeTerra, els quals ensenyaran criteris i metodologia per a la restauració i rehabilitació de la tàpia.

ElI Congrés sobre la Tàpia vol posar de manifest la gran quantitat de comunicacions i estudis d’arreu que han analitzat aquest patrimoni. No obstant això, encara són pocs els que sorgeixen en un territori com la plana de Lleida, on són molt freqüents aquest tipus de construccions.

En definitiva, dos anys després, es reprèn la iniciativa de celebrar el Congrés, que es situa com a punt de partida per a la conservació patrimonial d’elements construïts amb tàpia a la plana de Lleida, però amb l’objectiu també de reivindicar una eina constructiva adaptada i integrada al territori i que pot esdevenir una peça clau en l’arquitectura del futur per les característiques i qualitats que la fan summament sostenible; i ser reconeguda i estudiada per les seves múltiples vessants: arquitectònica, social, cultural, econòmica i mediambiental.

El I Congrés de la Tàpia sorgeix arran de la col·laboració entre la secció de Patrimoni Agrari de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, el Centre de Recerques del Pla d’Urgell Mascançà i l’Associació Leader de Ponent; i la col·laboració de la Comunitat de Regants dels Canals d’Urgell, l’Ajuntament d’Ivars d’Urgell, l’Ajuntament de Mollerussa i el Consell Comarcal del Pla d’Urgell.

La justificació del congrés
L’arquitectura tradicional, talment com passa amb qualsevol producció de caràcter popular, és un patrimoni que forma part de la identitat dels grups humans. Té un component evocador que ens parla de la vida quotidiana dels nostres avantpassats, i és alhora un receptacle de valors que projectem cap al futur. Les construccions amb terra en són un exemple clar. Amb aquest material senzill i a l’abast de tothom es van aixecar habitatges i tota mena d’infraestructures que van permetre el desenvolupament col·lectiu de comunitats de tot arreu.
A les comarques de Lleida, com en altres territoris del país i en general de la Mediterrània, hi són freqüents les construccions de tàpia. Tanmateix, aquest sistema constructiu tradicional és força desconegut per la població en general i també per bona part dels professionals de la construcció actuals.
Ara, aquestes construccions i les tècniques que les fan possibles són un símbol d’identitat d’aquestes contrades i una oportunitat per a l’esdevenidor, tant pel que tenen d’actiu patrimonial com pel seu caràcter sostenible, paradigma sobre el que se sustenta el futur del planeta.

Per a més informació i inscripcions: http://bit.ly/TapiaLleida_2022

El món de la pedra en sec al Baix Ebre i el Montsià.

L’exposició “Tot un món de pedra en sec”, que ara inicia la seva itinerància per les diferents poblacions del Baix Ebre i el Montsià, és sobretot un material pedagògic, que té per objectiu de donar a conèixer al públic en general les principals tipologies constructives en pedra seca a les Terres de l’Ebre, els materials i les eines de treball així com altres elements essencials per comprendre aquest patrimoni i la seva importància com a vertebrador del territori i com a constructor de paisatge. “Pedra en sec” és l’expressió tradicional que rep a les Terres de l’Ebre aquest tipus d’arquitectura tradicional a les Terres de l’Ebre, on és nombrosa i important.

Inclou 28 panells de fusta encaixats entre ells sense cap element específic d’unió, en clara referència a la tècnica de la pedra en sec. Es pot muntar en diferents formats segons la creativitat i l’espai disponibles.

Va ser realitzada  el 2021 en el marc del projecte LEADER Col·labora x Paisatge pel Consorci per al Desenvolupament del Baix Ebre i Montsià; els continguts específics dels panells han estat generats per l’arquitecte Antoni López Daufí, vocal de Cultura del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) Demarcació de l’Ebre. Entrada gratuïta

Organitza: Centre Obert d’Arquitectura

Coordina: Consorci per al Desenvolupament del Baix Ebre i Montsià

Dates: del 17 de gener fins al 17 de febrer de 2022.

Lloc: Casa Bau. Seu del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) Demarcació de l’Ebre. C/Berenguer IV, 26, principal. 43500 Tortosa

Horaris de visita: De dilluns a divendres de 10h a 14h

 Més informació:  Tel. 600 35 9264

Pedra a pedra

Activitat familiar per a descobrir la tècnica de la pedra seca, a càrrec dels antropòlegs Abraham Guillén i Montserrat Traver. Es tracta d’un taller teòric i pràctic, utilitzant argila en lloc de pedra, pensat per apropar el coneixement sobre la tècnica de la pedra seca als infants. És una activitat complementària a l’exposició «Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya», que es pot visitar a la capella del Vinseum (plaça Jaume I, s/núm.) de Vilafranca del Penedès, fins el dia 9 de gener de 2022.

Data del taller: dimecres 29 de desembre, de 10h a 11h.

Lloc: camí de la Riera de Llitrà (carrer 131) , al costat de l’aparcament del complex aquàtic de Vilafranca del Penedès.

Taller gratuït. Edat a partir de 6 anys. Cal reserva prèvia a: entrades.vinseum.cat.

Activitat dins la campanya Emociona’t #RegalaEmocions #ComparteixCultura

Pedra sobre pedra: construccions de pedra seca a la Baixa Segarra

Castell dels Comtes de Santa Coloma de Queralt
Del 18 de desembre de 2021 al 9 de gener de 2022
Inauguració dissabte 18, a dos quarts de vuit del vespre

Exposició sobre la pedra seca a Santa Coloma de Queralt i el seu entorn, la Baixa Segarra històrica, produïda per l’Associació Cultural Baixa Segarra. En el marc de l’activitat el dissabte 18 a les sis de la tarda, Roger Costa, tècnic del Servei de Recerca i Protecció de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura, impartirà la conferència «La pedra seca a Catalunya: una panoràmica actual». El diumenge 19 i el divendres 31 es faran sengles visites guiades a l’exposició, per a les que cal inscripció a l’Oficina de Turisme de Santa Coloma de Queralt. El diumenge 9 de gener es farà una caminada de 5 km per visitar diferents construccions de pedra seca sobre el terreny, per a la qual cal també inscripció a la mateixa oficina.

Assenyalar així mateix que entre el 4 de març i el 3 d’abril propers es podrà veure a la mateixa població l’exposició itinerant «Tota pedra fa paret: la pedra seca a Catalunya«, produïda per l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Organitza: Associació Cultural Baixa Segarra

Les Gavarres. Aprendre de l’arquitectura anònima

En el marc dels Premis Gavarres 2021, el passat 26 de novembre, es va presentar el llibre “Les Gavarres. Aprendre de l’arquitectura anònima”  

Veient com en pocs anys una part dels masos abandonats es perdien per enrunament o sovint es restauraven de forma poc reeixida, es va constatar l’interès i la urgència de documentar els materials, les tècniques i les solucions constructives que conformen l’arquitectura popular a les Gavarres.

Aquest llibre és, doncs, el resultat d’aquest estudi. Però no només això, també té vocació d’eina per reivindicar i preservar aquest ric patrimoni i el de les construccions anònimes en general.

Es tracta d’una obra adreçada als amants de l’arquitectura tradicional, als tècnics de les administracions, als arquitectes, als paletes, a la gent d’ofici i als propietaris, amb l’ànim de sensibilitzar i ajudar perquè aquesta identitat es mantingui.

Es pot adquirir o bé al Consorci de les Gavarres o bé a GRETA.