Se’n parlave i n’hi havie

Cartell.PNGLa Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i l’Aran presenta a l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu d’Esterri d’Àneu l’exposició “Se’n parlave i n’hi havie, una mostra itinerant sobre el fenomen de la bruixeria a les Terres de Lleida i al Pirineu.

La mostra il·lustra els resultats de la recerca sobre la bruixeria que s’ha dut a terme entre els anys 2015 i el 2017.

Inauguració: Dimarts, 13 de març de 2017, a les 17:00h. Paller de Casa Gassia. Ecomuseu de les Valls d’Àneu (Esterri d’Àneu).

L’exposició romandrà visitable fins el 7 de maig de 2018.

Les primeres bruixes d’Europa eren del Pirineu, les jutjava el poble, no la Inquisició, s’exiliaven per protegir-se i se n’heretava la ‘fama’ per via materna.

Aquestes són algunes de les conclusions de la recerca sobre bruixeria que s’ha dut a terme al llarg de dos anys a les comarques de la Plana de Lleida i al Pirineu i que il·lustra l’exposició itinerant «Se’n parlave i n’hi havie».

L’exposició recorrerà els museus de la Xarxa durant dos anys i està adaptada al públic familiar i les escoles, amb material específic creat expressament a partir dels conceptes que tracta la recerca: la por, les creences populars, el rumor, la injustícia o la intolerància.

Entre els materials que s’hi poden trobar, aquesta incorpora àudios de relats de persones que han viscut el fenomen en primera persona, amulets per foragitar o protegir-se de la bruixeria i també documentació sobre els primers judicis.

 

Jornada ‘La recerca sobre bruixeria a les terres de Lleida i el Pirineu’, 21 de novembre

Ecomuseu de les valls d’Àneu
C. del Camp 22, Esterri d’Àneu
21 de novembre de 2017, de 9.30 a 14.30 hores

cultura viva_21novEn el marc del programa Cultura Viva 2017 sobre recerca etnològica a Catalunya, demà se celebra a Esterri d’Àneu una jornada sobre ‘La recerca sobre bruixeria a les terres de Lleida i el Pirineu’. Comptarà, entre d’altres, amb quatre conferències a càrrec de les antropòlogues Josefina Roma i Núria Morelló i els historiadors Pau Castell i Àngel Gari, i una taula rodona amb la participació de Miquel Bailac (historiador), Júlia Carreras (filòloga), Marcel·lí Coromines (historiador), Oriol Riart (historiador) i Susanna Vela (cap d’arxius del govern d’Andorra). Us hi podeu inscriure gratuïtament: 973626436 o jtugues@ecomuseu.com.

Busquem històries sobre dones d’abans: remeieres, llevadores, curanderes, bruixes…

web

Dijous 9 de març a les 7  de la tarda Museu Comarcal de Cervera

Des del Museu de Cervera estem buscant informants del nostre territori que coneguin històries, llegendes, remeis o alguna cosa sobre encanteris i misteris per continuar amb la recerca “Se’n parlave i n’hi havie”. Aproximació històrico-etnogràfica a la cacera de bruixes a les terres de Lleida i pirineu occidental. Per fer-ho, ens acompanyarà la historiadora i antropòloga Núria Morelló, que està duent a terme a aquesta recerca.

Projecte de recerca desenvolupat en coordinació amb diferents museus de la Xarxa de les Terres de Lleida i Aran.

Les Terres de Lleida són un espai privilegiat pel que fa l’estudi de la bruixeria i la cacera de bruixes en època medieval i moderna. En els darrers anys, la investigació històrica ha posat de relleu la importància d’aquest territori, com a lloc d’origen d’un fenomen que arrenca en època baix medieval i que s’estén fins a dates sorprenentment properes a l’actualitat: la creença en l’acció malèfica de bruixes i bruixots sobre persones, animals i conreus (Castell 2013 i 2014). A tall d’exemple, les valls del Pirineu català haurien estat l’escenari de la primera condemna legal del crim de bruixeria a nivell Europeu, Llegeix més »

Per bruixa i metzinera. La cacera de bruixes a Catalunya.

Fira Pinós (1)

Xerrada-Col·loqui “Per bruixa i metzinera. La cacera de bruixes a Catalunya” a càrrec de Pau Castell. Pau Castell Granados (Tremp, 1984), és doctor en Història per la Universitat de Barcelona, professor associat del departament d’Història Medieval de la mateixa universitat. S’ha especialitzat en l’estudi de la bruixeria i la cacera de bruixes a Catalunya.

Data: Dissabte, 28 de maig del 2016.

Horari: A les 7h de la tarda.

Lloc: Santuari de Pinós del Solsonès

Per més informació:

 

“Se’n parlave i n’hi havie”

XMTLL logo

Presentació del projecte de recerca «Se’n parlave i n’hi havie» sobre la bruixeria a les terres de Lleida i del Pirineu.

La Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran està duent a terme una recerca sobre bruixeria a les terres de Lleida i del Pirineu. Us convidem a la presentació de la investigació que tindrà lloc el proper dia 29 d’abril de 2016 a l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, a Esterri d’Àneu.

RESUM DE CONVOCATÒRIA

  • DIA: 29 d’abril de 2016
  • HORA: 12:00 h
  • LLOC: Ecomuseu de les Valls d’Àneu (carrer del Camp, 22, 25580 Esterri d’Àneu, Lleida)
  • HI ASSISTIRAN:
    • Pau Castell, professor d’història a la UB, expert en aquest àmbit i coordinador de la recerca.
    • Investigadors i representants de la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran.

 

 

Les bruixes es pentinen

Pubill i Porta, Roser; Soler i Amigó, Joan. Les bruixes es pentinen. Editorial Pòrtic, 2014, 214 p.


Les bruixes es pentinen ens introdueix al món de la màgia, els encanteris i les supersticions. Les bruixes són una part fonamental de la nostra cultura popular. Aquest llibre divulga la significació que té la bruixeria al nostre país, repassa la imbricació que té en la mitologia i la superstició, en la religió, en la literatura, en expressions lingüístiques, en topònims, etc. En aquest llibre trobarem tant la significació actual de les bruixes com què van ser i què van significar al llarg de la història. Amb Les bruixes es pentinen descobrirem la persecució i la cacera de bruixes i els autos de fe que enviaven les bruixes a la forca o a la foguera, la manera d’espantar les bruixes, els seus elements com ara les pintes o les escombres– o per què la gran majoria eren dones i no homes.

Web de la Bruixeria al Pallars a través del testimoni oral

Si bé podem pensar que el fenomen de la bruixeria forma part del passat, el contacte establert amb els actuals habitants de la Vall Fosca mostra una sèrie d’experiències ben vives pel que fa a l’acció de suposades bruixes fins ben entrat el segle XX.

Els testimonis d’edat avançada parlen encara avui de determinades dones amb capacitat de donar mal, assenyalant-les com a responsables directes de la mort d’animals, de malalties d’infants i persones o de pedregades destructores. Un dels fets més sorprenents és la coincidència entre els noms de les cases/famílies que els informants associen en l’actualitat a aquestes accions malèfiques i aquells citats en la documentació del s.XVI.

Gràcies al suport logístic i econòmic de l’Ajuntament de la Torre de Capdella i en el marc d’un projecte ACOM finançat per la Generalitat de Catalunya, els investigadors Pau Castell i Isidor Fernàndez han procedit a la recollida de testimonis orals entre la gent de la Vall Fosca durant el període 2009-2011. Les entrevistes realitzades durant aquests anys han estat enregistrades en format audiovisual, conformant un corpus molt ric pel que fa al patrimoni oral d’aquesta zona del Pirineu català. A través d’aquesta pàgina es pretén contribuir a la difusió i la posada en valor d’aquest patrimoni, oferint una eina útil tant per a investigadors com per al públic en general.

Podeu consultar el web a: http://vallfosca.antropologiavisual.net/