Etiqueta: bruixeria

Dia Internacional dels Museus: sortida guiada per les creus de Cabrils

Dir. Gen. de Cultura Popular i Associacionisme Cultural 3Deixa un comentari

Plaça de l’Església de Cabrils
21 de maig. Trobada a les 8.45 h (durada aproximada de 3 h)

Amb motiu del Dia Internacional dels Museus i de la presentació del llibre Entre camins, bruixes i tempestes: les creus del Vilassar històric, el Museu Comunitari de Cabrils – COMCA ofereix una sortida guiada per vàries de les creus de Cabrils.

Dificultat: baixa – moderada
Desnivell acumulat: 243 m
Distància acumulada: 5’9 km
Esmorzar a la Creu de l’Abella

Es recomana portar calçat adequat, esmorzar, aigua, protecció solar (barret, crema) i pals de caminar.

Els nens han d’anar acompanyats i sota la supervisió d’un adult.

Abans i després de la visita es podrà adquirir el llibre amb tota la informació disponible a un preu de 15€. S’hi han incorporat uns codis QR a través dels quals es podran escoltar les llegendes relacionades amb algunes de les creus que es visitaran.

Les bruixes: entre la història i la tradició

Museu de les Terres l'EbreDeixa un comentari

La xerrada titulada “Les bruixes: entre la història i la tradició”, a càrrec de l’antropòloga M. Carme Queralt Tomàs, i una breu visita guiada a l’exposició, formaran part de la inauguració de l’exposició itinerant “Per bruixa i metzinera. La cacera de bruixes a Catalunya”, produïda pel Museu d’Història de Catalunya i comissariada per Agustí Alcoverro i Josefina Roma. Incidirà en els elements de la doble imatge, positiva i negativa, que han tingut les bruixes, unes velles i altres joves, en la tradició popular catalana, alguns dels quals es contraposen a la imatge dels bruixots.

L’exposició fa difusió de com entre 1450 i 1750 moltes regions d’Europa van patir l’anomenada cacera de bruixes, que, en càlculs ponderats, va comportar 110.000 persones processades i no menys de 60.000 execucions, 400 a Catalunya. També al Bisbat de Tortosa hi ha documentats un nombre de processos inquisitorials contra suposades bruixes. Les víctimes van ser, arreu d’Europa, molt majoritàriament dones pobres, sovint velles i que vivien soles.

L’acte d’inauguració es farà a la sala Gerard Vergés del Palau Oliver de Boteller, i finalitzarà amb una breu visita guiada a l’exposició.

Organitza: Generalitat de Catalunya. Serveis Territorials de Cultura i Serveis Territorials d’Igualtat i Feminisme.

Col·laboració: el suport de l’Ajuntament de Tortosa.

Dates: del 22 de juny al 24 de juliol de 2022.

Lloc: Sala d’exposicions del Palau Oliver de Boteller. Serveis Territorials del Departament de Cultura a les Terres de l’Ebre, c/ Jaume Ferran i Clua, 4, de Tortosa.

Inauguració: divendres 22 de juny de 2022, a les 19h.

Horaris: de dilluns a divendres, de 9 a 14 h, i dissabtes, diumenges i festius, d’11.00 a 13.00 h i de 18.00 a 20.00 h. Horari especial per a la Festa del Renaixement: dijous 21 i divendres 22 de juliol, de 18.00 a 24.00 h, dissabte 23 i diumenge 24, d’11.00 a 13.00 h i de 18.00 a 24.00 h.

Més informació: Serveis Territorials del Departament de Cultura a les Terres de l’Ebre. Tel. 977 44 80 70

El catàleg “Se’n parlave… i n’hi havie. Bruixeria al Pirineu i a les terres de Ponent”, ja disponible online

Ecomuseu de les Valls d'ÀneuDeixa un comentari

El catàleg de l’exposició “Se’n parlave… i n’hi havie. Bruixeria al Pirineu i a les terres de Ponent”, ja està disponible en descàrrega al web de la Xarxa de Museus de les terres de Lleida i Aran. Recopila, tant la recerca històrica, desenvolupada en els darrers 10 anys sobre la cacera de bruixes a Catalunya, com etnogràfica. El llibre recull la visió d’especialistes en folklore i cultura popular sobre la bruixeria a Catalunya, com Josefina Roma, Ramona Violant o Pep Coll i inclou la reedició d’un text pioner sobre la bruixeria al Pallars, escrit per l’etnògraf Ramon Violant i Simorra abans de la Guerra Civil. Però la part més inèdita de la investigació és el recull dels darrers testimonis vius que han tingut contacte amb la bruixeria al Pirineu i les Terres de Lleida que mostren la pervivència d’aquest fenomen fins l’actualitat.

El llibre també inclou la recerca etnogràfica portada a terme a Andorra, que ha posat de relleu l’arrelament que les creences sobre la bruixeria van tenir al país i la seva supervivència fins a èpoques molt recents. Aquest volum inclou també imatges de l’exposició ‘Se’n parlave… i n’hi havie’, la més exitosa de les organitzades per la Xarxa de Museus, que un cop finalitzada la seva itinerància, des d’aquest estiu de 2021 resta visitable de forma permanent a Casa Gassia (Ecomuseu de les Valls d’Àneu).

El document presenta molta informació inèdita que canvia la visió que es tenia fins ara de la cacera de bruixes a Catalunya i en especial al Pirineu i a les Terres de Ponent. Revela la centralitat del Pirineu pel que fa a aquest fenomen a Catalunya, ja que la primera llei europea contra el crim de bruixeria és de 1424. Les conclusions tenen molt a veure amb el fet que els primers judicis sobre bruixeria van ser al Pirineu, concretament a les Valls d’Àneu, on es va registrar la primera llei europea contra la bruixeria (s. XV). Aquest fet és determinant per mostrar dues realitats, la de les comarques del Pirineu, on encara avui hi ha testimonis que han viscut en primera persona fenòmens relacionats amb la bruixeria als anys 50, i la de les comarques del Pla de Lleida, on les experiències no són tan directes, però perdura el record d’embruixaments i persones, la gran part dones, senyalades com a bruixes.

MARIONA MILLÀ exposició de pintures de bruixes, diables i altres espècies

Museu Comarcal de CerveraDeixa un comentari

Del 28 d’agost al 10 de novembre de 2019. Exposició temporal gratuïta.
Inauguració: dimecres 28 d’agost a les 19h al Museu de Cervera (c. Major, 115).
 Es tracta del Diàleg#3 Llum i color de l’Aquelarre, de la Capital Cultural de Cervera 2019 i s’inaugura amb la 42a edició de l’Aquelarre de Cervera (del 30 d’agost a l’1 de setembre de 2019).
L’artista barcelonina, Mariona Millà, compromesa amb la societat i lligada estretament amb la cultura de proximitat, dedica aquesta mostra pictòrica a un estudi plàstic de l’Aquelarre de Cervera. Des d’una mirada personal, Millà interpreta la festa i l’imaginari que s’hi vincula. La pintora fa una lectura en clau artística de la trobada més cerverina de finals d’agost a partir de l’experiència en primera persona de la festa l’any 2011. Inclou dibuixos, pintures, escultures, maquetes de nova creació, amb el foc, les bruixes i els dimonis com a protagonistes.

En aquesta exposició, hi trobarem des d’una gran llibreta d’apunts “El Gènesi”, la qual plasma la visió instantània i espontània de l’artista, fins al desenvolupament curós i transformat de figures imprescindibles com ara el Mascle Cabró en múltiples accions, i òbviament les bruixes, tan divines com terrenals. Boniques o lletges però reivindicatives fins a la mèdul·la. Atrevides, emmascarades, guarnides amb cabells que els creixen llargs i tallen per fer apòzemes, amb cultius d’herbes remeieres i consciència ecologista i devora plàstics. Defensores de les llibertats dels humans i altres espècies a protegir. També peces a petit format mostren mirades i actituds, interrogants i blasfemes a voltes i confidents, d’altres; i fins i tot el visitant podrà entregar els seus desitjos i peticions dins un quadre de colors estridents que les acollirà.

De Viladrau a Arbúcies… la cacera de bruixes al Montseny i a Catalunya

Museu Etnològic del MontsenyDeixa un comentari
El proper dissabte 6 de abril tindrà lloc a Arbúcies la conferència “De Viladrau a Arbúcies… la cacera de bruixes al Montseny i a Catalunya”, a càrrec d’Agustí Alcoberro, comissari de l’exposició “Per bruixa i metzinera. La cacera de bruixes a Catalunya” i professor d’Història Moderna de la UB. La conferència ens aproparà el fenomen històric de la bruixeria al territori del Montseny i a Catalunya.
L’exposició “Per bruixa i metzinera” produïda pel Museu d’Història de Catalunya es pot visitar al Museu Etnològic del Montseny fins el 28 d’abril.

Organitza: Museu Etnològic del Montseny

Data: 6 d’abril de de 2019

Lloc: Museu Etnològic del Montseny. Major 6, Arbúcies (Selva)

Hora: 20.00 h.

Més informació: www.museuetnologicmontseny.org/

Les plantes de les bruixes

Museu Etnològic del MontsenyDeixa un comentari

El proper dissabte a 2/4 de 7 del vespre tindrà lloc al Museu Etnològic del Montseny, la conferència “Les plantes de les bruixes” a càrrec de la filòloga i investigadora sobre bruixeria i etnobotànica Júlia Carreras, una xerrada didàctica sobre etnobotànica relacionada amb la bruixeria: quines eren les plantes vinculades amb les bruixes, què era una metzina, com s’utilitzaven …

Organitza: Museu Etnològic del Montseny

Data: 23 de març de 2019

Lloc: Museu Etnològic del Montseny. Major 6, Arbúcies (Selva)

Hora: 18.30 h.

Més informació: www.museuetnologicmontseny.org/

Catàleg de l’exposició “Se’n parlave…i n’hi havie. Bruixeria al Pirineu i a les terres de Ponent”

Ecomuseu de les Valls d'ÀneuDeixa un comentari

Cat_bruixeriaLa Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran ha publicat el resultat de la recerca que s’ha dut a terme al llarg de dos anys i mig sobre el fenomen de la bruixeria a les Terres de Ponent i al Pirineu. Es tracta d’un llibre amb el títol “Se’n parlave…i n’hi havie. Bruixeria al Pirineu i a les terres de Ponent”, on es recopila, tant la recerca històrica, desenvolupada en els darrers 10 anys sobre la cacera de bruixes a Catalunya, com etnogràfica.

Així, el llibre recull la visió d’especialistes en folklore i cultura popular sobre la bruixeria a Catalunya, com Josefina Roma, Ramona Violant o Pep Coll i inclou la reedició d’un text pioner sobre la bruixeria al Pallars, escrit per l’etnògraf Ramon Violant i Simorra abans de la Guerra Civil. Però la part més inèdita de la investigació és el recull dels darrers testimonis vius que han tingut contacte amb la bruixeria al Pirineu i les Terres de Lleida que mostren la pervivència d’aquest fenomen fins l’actualitat.

El llibre també inclou la recerca etnogràfica portada a terme a Andorra, que ha posat de relleu l’arrelament que les creences sobre la bruixeria van tenir al país i la seva supervivència fins a èpoques molt recents.

El document presenta molta informació inèdita que canvia la visió que es tenia fins ara de la cacera de bruixes a Catalunya i en especial al Pirineu i ales Terres de Ponent. Revela la centralitat del Pirineu pel que fa a aquest fenomen a Catalunya, ja que la primera llei europea contra el crim de bruixeria és de 1424. Les conclusions tenen molt a veure amb el fet que els primers judicis sobre bruixeria van ser al Pirineu, concretament a les Valls d’Àneu, on es va registrar la primera llei europea contra la bruixeria (s. XV). Aquest fet és determinant per mostrar dues realitats, la de les comarques del Pirineu, on encara avui hi ha testimonis que han viscut en primera persona fenòmens relacionats amb la bruixeria als anys 50, i la de les comarques del Pla de Lleida, on les experiències no són tan directes, però perdura el record d’embruixaments i persones, la gran part dones, senyalades com a bruixes.

Edició: Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran
ISBN: 978-84-948978-0-1
Coordinació: Pau Castell
Pàgines: 205
PVP:  20€

La bruixeria a la Universitat d’Estiu de les Terres de l’Ebre

Museu de les Terres de l'EbreDeixa un comentari

bruixes1editora286611300

La bruixeria és la temàtica del curs de la Universitat d’Estiu de les Terres de l’Ebre titulat “Bruixes, enverinadores, remeieres i sanadores”, que es celebrarà a Amposta. Inclou tres sessions: “La cacera de bruixes a Catalunya: el cas de les Terres de l’Ebre”, a càrrec del Dr. Pau Castell, professor del Departament d’Història i Arqueologia de la UB; “La bruixeria en la cultura popular a través de la recerca de J. M. Batista i Roca i de la literatura oral”, a càrrec de la Dra. Josefina Roma, antropòloga especialista en el món dels folkloristes i la cultura popular; “La bruixeria a les Terres de l’Ebre: estat de la qüestió i noves perspectives”, a càrrec de Sabina Colomé, historiadora de l’art i tècnica del Museu de les Terres de l’Ebre; i la taula participativa: “Ser dona avui: pervivència d’estereotips i feminitats no submises”, moderada per la Dra. Coral Cuadrada, professora d’Història medieval de la URV, amb la participació de Àngels Castellà, coordinadora del SIAD Montsià, i Mari Chordà, artista i activista. Al final del matí també es visitarà l’exposició “Per bruixa i metzinera: la cacera de bruixes a Catalunya i les Terres de l’Ebre”, a la Sala d’exposicions del Museu de les Terres de l’Ebre.

Organitzen: Campus Extens de la URV a Amposta, Ajuntament d’Amposta i Museu de les Terres de l’Ebre

Col·labora: Diputació de Tarragona

Data: 21 de juny de 2018

Horari: 9h15’ fins a les 14h

Lloc: Museu de les Terres de l’Ebre

Inscripcions: info@museuterresebre.cat Places limitades.

Mes informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Capità 34, 43870 Amposta www.museuterresebre.cat  977 702 954

 

Bruixes i metzineres a Catalunya i les Terres de l’Ebre

Museu de les Terres de l'EbreDeixa un comentari

cartell bruixes

L’exposició “Per bruixa i metzinera: la cacera de bruixes a Catalunya i les Terres de l’Ebre” té per objectiu posar llum a alguns dels interrogants que, encara avui, suscita el fenomen de la bruixeria i també la repressió a la qual va estar sotmesa, arreu de l’Europa cristiana, per tant també a Catalunya, entre els segles XV i XVII: l’anomenada cacera de bruixes, majoritàriament dones pobres en un context de males collites, i la seva fi.

En anteriors itineràncies l’exposició, produïda pel Museu d’Història de Catalunya, ha tingut dos àmbits territorials: Catalunya i Europa, ara al Museu de les Terres de l’Ebre, després de la recerca que ha realitzat, afegeix nous plafons explicatius sobre aquest territori.

La bruixeria i la seva relació amb la màgia han generat un gran nombre de tòpics i d’arquetips, reflectits per exemple en les arts plàstiques, la literatura, el folklore oral i els costums populars i el cinema. Alguns han esdevingut mites i narracions molt populars, tant prop com lluny dels llocs d’aplec que se’ls atribuïa i d’aquells on se les combatia. L’acte d’inauguració (el dia 15 de juny a les 19h30’) inclourà l’actuació de Lo Minotaure, la colla de diables d’Amposta de recent creació, que recrearà el procés inquisitorial contra Esperanza Badia, bruixa ampostina.

Organitzen: Museu d´Història de Catalunya, Museu de les Terres de l´Ebre i Ajuntament d’Amposta

Col·labora: Lo Minotaure. Colla de diables i Tambors

Dates: del 15 de juny al 29 de juliol del 2018

Lloc: Sala d’exposicions del Museu de les Terres de l’Ebre. C/Gran Capità, 34. Amposta

Horaris de visita: De dimarts a dissabte: d’11 a 14 h i de 17.30 a 20 h, i diumenges i festius: d’11.30 a 14 h. Tancat: tots els dilluns

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Capità 34, 43870 Amposta www.museuterresebre.cat 977 702 954

Exposició “Se’n parlave i n’hi havie”

Centre d’Estudis LacetansDeixa un comentari

Després de la seva estada a l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i l’Aran presenta al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona l’exposició “Se’n parlave i n’hi havie”, una mostra itinerant sobre el fenomen de la bruixeria a les Terres de Lleida i al Pirineu.

Inauguració: Divendres, 11 de maig de 2018, a les 19:00h, al Museu D. i C. de Solsona. L’exposició es podrà visitar fins al 24 de juny de 2018.

La mostra il·lustra els resultats de la recerca sobre la bruixeria que s’ha dut a terme entre el 2015 i el 2017. La iniciativa té una pretensió científica i presenta la bruixeria com a fenomen social i científic a Ponent i al Pirineu. L’estudi ha estat coordinat per l’historiador Pau Castell, i ha comptat amb un equip format per antropòlogues i investigadors dels diferents territoris. La recerca de la comarca del Solsonès l’ha portat a terme Marcel·lí Corominas, del Centre d’Estudis Lacetans de Solsona.

D’entre les principals conclusions de la investigació i, que l’exposició il·lustra, se n’extreu que alguns dels primers judicis europeus sobre bruixeria van ser al Pirineu, concretament a les Valls d’Àneu i que les dones acusades de bruixeria a Catalunya eren assenyalades i perseguides pels seus veïns i no per la Inquisició, al contrari del que es pensava fins ara.Llegeix més »