Publicat en línia el núm. 46 de la Revista d’Etnologia de Catalunya

La Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural ha publicat recentment a la seva web el darrer número de la Revista d’Etnologia de Catalunya. El dossier del nou número, coordinat per Alejandra Canals i Mireia Guil, ambdues antropòlogues de la Universitat de Barcelona, duu per títol “Cap a una antropologia de la Covid-19”. Us reproduïm tot seguit el sumari general de la revista:

  • Presentació, a càrrec d’Adelaida Moya, directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural

Dossier

  • Presentació del dossier: “Cap a una antropologia de la covid-19”, per Alejandra Canals i Mireia Guil
  • “Anòsmia i Covid-19: memòria, emocions i territoris olfactius”, per Cristina Larrea Killinger
  • “La covid-19 i la crisi sanitària a Catalunya”, per Josep M. Comelles
  • “Llars col·laboratives: sostenibilitat, governança i cura en temps de pandèmia”, per Marta Pi-Martín, Maria Offenhenden i Yolanda Bodoque-Puerta
  • “Cuidar persones grans en temps de pandèmia: les famílies en la reconfiguració del mosaic de recursos de la cura”, per Dolors Comas i Montserrat Soronellas
  • “Gènere, treballs i Covid-19: una mirada de portes endins i de portes enfora”, per Sara Moreno
  • “Treballadores essencials sense drets: lluites polítiques i acció comunitària de les treballadores de la llar i les cures durant la pandèmia”, per Sílvia Bofill-Poch
  • “Mengem com vivim: menjar en els temps de la covid”, per M. Clara de Moares Plata, Amanda Barba, Jesús Contreras, i Carlos Manuel Baptista Lopes
  • “Pandèmia i tendències turístiques: reflexions en clau global i local”, per Javier Hernández-Ramírez i Saida Palou
  • “Quan els museus van tancar les portes i van obrir les seves xarxes socials: la digitalització davant el confinament i el postconfinament”, per Alejandra Canals i Marta Rico
  • “Festes i Covid-19 a Catalunya: la pandèmia com a punt d’inflexió”, per Xavier Roigé, Mireia Guil i Lluís Bellas
  • “Les imatges que mai no veurem: apunts sobre visualitat i pandèmia”, per Roger Canals

Dossier: focus

  • “Etnografies d’emergència durant la pandèmia: de la resignificació a l’adaptació”, per Teresa Habimana, Ignacio Fradejas-García i José Luis Molina
  • “Castells oberts a tothom? Disjuntives i contradiccions respecte a la participació en les colles castelleres en el context de la pandèmia”, per Guillermo Soler
  • “L’afectació de la pandèmia de la Covid-19 en les activitats de les associacions pessebristes de Catalunya”, per Jordi Montlló i Albert Dresaire
  • “‘Memòries d’una pandèmia’: una iniciativa de les xarxes de museus de Catalunya per preservar la memòria testimonial”, per Laia Ventura
  • Once upon a time a Catalunya: l’antropologia d’allò sensible en temps de la pandèmia”, per Lorena Campo i Virginia Fons

Miscel·lània

  • Tourist, you are the terrorist: turisme per despossessió, conflicte urbà i mediatització de discursos entorn del terrorisme al ‘teatre de l’hegemonia’ de la ciutat de Mallorca”, per Francesc Alemany

Recerques

  • “Global i local: patrimoni i producció de la localitat. Estudi de cas de la tradició artesanal de Catalunya”, per Ciriaca Coretti
  • “Dimarts Sant a El Cerro del Águila (Sevilla): procés de construcció d’una imatge d’identificació intralocal”, per Carlos García
  • “Les arrels urbanes de l’agroecologia. Sobirania alimentària i nous imaginaris culturals: La Garbiana de Tarroja de Segarra, un cas exemplar”, per Marc Verdés
  • “‘Que no et domini el fang’: material i treball entre els canterers de Miravet”, per Laura Holguín i Roger Sansi
  • “Renovar la tradició: una nova manera de presentar les exposicions de pessebres”, per Enric Benavent-Vallès

Crònica

  • “II Congrés de la Jota als territoris de parla catalana”, per Anaís Falcó i Joaquim Manyós
  • “Relatoria de la jornada ‘Gegantes i diablesses: trencant estereotips sexistes en la cultura popular”, per Olga Brea, Rosa Canela, Oriol Cendra i Georgina Garcia
  • “L’Any Joan Tomàs dona a conèixer el llegat d’aquest gran mestre i folklorista català”, per Liliana Tomàs
  • “En el Centenari de Manuel Cubeles”, per Josep Garcia
  • “Joan Manén i el cançoner popular català”, per Daniel Blanch
  • El ferro i la forja, una oportunitat perduda”, per Lluïsa Amenós
  • “Sarrià, barri de dues cares. Ressenya del llibre Baixar a Barcelona: la ciutat i la comunitat recreada de Sarrià. Temes d’Etnologia de Catalunya, 31″, per Manuel Delgado
  • Fadrines. El procés de no casar-se en la societat tradicional valenciana. Llibre de les antropòlogues Raquel Ferrero i Clara Colomina (col·lecció Temes d’Etnografia Valenciana)”
  • “En memòria de Martine Segalen: una llarga cursa antropològica”, per Xavier Roigé

12a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic 2022. Dins la pandèmia al Museu de Cervera

7 i 8 de juliol al Museu de Cervera

Mostra de produccions audiovisuals relacionades amb la recerca i el patrimoni etnològic en general que combina filmacions amateurs antigues amb documentals i pel·lícules de ficció, totes sota el denominador comú de ser, d’una manera o altra, testimonis de formes de vida que es donen en la nostra societat. Alhora, la mostra també pretén il·lustrar com en les últimes dècades l’audiovisual ha penetrat en l’etnografia i vol posar en relleu com la recerca etnològica s’ha servit de l’audiovisual per documentar i explicar allò que ha investigat.
Tot seguit us presentem la programació que hem preparat a casa nostra.

Patrimonis confinats.


Amb el títol “Patrimonios confinados. Retos del patrimonio inmaterial ante el COVID-19“, aquest llibre pretén reflexionar sobre els efectes del COVID-19, i com aquests van repercutir, i de forma molt significativa, en el patrimoni cultural immaterial, atès que la impossibilitat de realitzar activitats i les restriccions de mobilitat i aforament van comportar una afectació sense precedents al seu desenvolupament habitual. El llibre permet apropar-se a les conseqüències comunitàries, socials i econòmiques del confinament en un ampli ventall de casos de patrimoni immaterial d’Europa i Amèrica, com les festes, l’artesania, els museus, la dansa, la música i el turisme. En les seves contribucions, els autors presenten les diferents estratègies desplegades per a mantenir vives aquestes pràctiques culturals (alternatives virtuals, nous formats festius, celebracions restringides i exposicions, entre altres). Totes aquestes experiències mostren no sols una gran capacitat de resiliència, creativitat i reinvenció, sinó també la necessitat d’aprendre d’aquest període dramàtic per a revisar la sostenibilitat cultural del patrimoni immaterial.

Autoria: Xavier Roigé Ventura, Alejandra Canals Ossul (eds.)

Editorial: EdicionsUB

Pàgines: 326

ISBN: 978-84-9168-758-0

Data d’edició: 2021

Exposició “Festes endins”

Del 25 d’agost 2020 a  28 de setembre 2020 a la Farinera de Cervera

L’impacte de la Covid-19 ha esquinçat una part indispensable de la nostra societat com ho és la festa. La no celebració dels grans rituals cerverins, omplint els carrers de gent vinguda d’arreu i transformant la ciutat en escenari de les nostres festes anuals, comporta per molts cerverins i cerverines una espècie de frustració social i de dol comunitari.

Es fa difícil imaginar un estiu sense l’Aquelarre, les festes del barri Sant Magí, el Corpus, les Festes Majors o el Carnaval d’Estiu.

Lluny d’acceptar aquesta “nova normalitat” els festers, les associacions i la Paeria de Cervera estan creant estratègies conjuntes per omplir el buit existencial que ens deixa la no celebració de les festes més mostrades, que tant estimem.

És per aquest motiu que la Paeria de Cervera, amb la col·laboració del Museu Comarcal de Cervera, presenta l’exposició “Festes endins”, que pretén explorar les memòries d’aquestes festes, interpel·lar-nos i reflexionar sobre les activitats cerverines en clau de futur.

L’exposició disposa del suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Lleida. A més, hi han col·laborat un gran nombre d’entitats i associacions de Cervera.

Romandrà oberta fins al 28 de setembre. Horari: divendres i dissabtes, de 17 a 20 hores; diumenges, d’11 a 14 hores.