La Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural ha publicat recentment a la seva web el darrer número de la Revista d’Etnologia de Catalunya. El dossier del nou número, coordinat per Alejandra Canals i Mireia Guil, ambdues antropòlogues de la Universitat de Barcelona, duu per títol “Cap a una antropologia de la Covid-19”. Us reproduïm tot seguit el sumari general de la revista:

• Presentació, a càrrec d’Adelaida Moya, directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural

Dossier

• Presentació del dossier: “Cap a una antropologia de la covid-19”, per Alejandra Canals i Mireia Guil
• “Anòsmia i Covid-19: memòria, emocions i territoris olfactius”, per Cristina Larrea Killinger
• “La covid-19 i la crisi sanitària a Catalunya”, per Josep M. Comelles
• “Llars col·laboratives: sostenibilitat, governança i cura en temps de pandèmia”, per Marta Pi-Martín, Maria Offenhenden i Yolanda Bodoque-Puerta
• “Cuidar persones grans en temps de pandèmia: les famílies en la reconfiguració del mosaic de recursos de la cura”, per Dolors Comas i Montserrat Soronellas
• “Gènere, treballs i Covid-19: una mirada de portes endins i de portes enfora”, per Sara Moreno
• “Treballadores essencials sense drets: lluites polítiques i acció comunitària de les treballadores de la llar i les cures durant la pandèmia”, per Sílvia Bofill-Poch
• “Mengem com vivim: menjar en els temps de la covid”, per M. Clara de Moares Plata, Amanda Barba, Jesús Contreras, i Carlos Manuel Baptista Lopes
• “Pandèmia i tendències turístiques: reflexions en clau global i local”, per Javier Hernández-Ramírez i Saida Palou
• “Quan els museus van tancar les portes i van obrir les seves xarxes socials: la digitalització davant el confinament i el postconfinament”, per Alejandra Canals i Marta Rico
• “Festes i Covid-19 a Catalunya: la pandèmia com a punt d’inflexió”, per Xavier Roigé, Mireia Guil i Lluís Bellas
• “Les imatges que mai no veurem: apunts sobre visualitat i pandèmia”, per Roger Canals

Dossier: focus

• “Etnografies d’emergència durant la pandèmia: de la resignificació a l’adaptació”, per Teresa Habimana, Ignacio Fradejas-García i José Luis Molina
• “Castells oberts a tothom? Disjuntives i contradiccions respecte a la participació en les colles castelleres en el context de la pandèmia”, per Guillermo Soler
• “L’afectació de la pandèmia de la Covid-19 en les activitats de les associacions pessebristes de Catalunya”, per Jordi Montlló i Albert Dresaire
• “‘Memòries d’una pandèmia’: una iniciativa de les xarxes de museus de Catalunya per preservar la memòria testimonial”, per Laia Ventura
• “Once upon a time a Catalunya: l’antropologia d’allò sensible en temps de la pandèmia”, per Lorena Campo i Virginia Fons

Miscel·lània

• “Tourist, you are the terrorist: turisme per despossessió, conflicte urbà i mediatització de discursos entorn del terrorisme al ‘teatre de l’hegemonia’ de la ciutat de Mallorca”, per Francesc Alemany

Recerques

• “Global i local: patrimoni i producció de la localitat. Estudi de cas de la tradició artesanal de Catalunya”, per Ciriaca Coretti
• “Dimarts Sant a El Cerro del Águila (Sevilla): procés de construcció d’una imatge d’identificació intralocal”, per Carlos García
• “Les arrels urbanes de l’agroecologia. Sobirania alimentària i nous imaginaris culturals: La Garbiana de Tarroja de Segarra, un cas exemplar”, per Marc Verdés
• “‘Que no et domini el fang’: material i treball entre els canterers de Miravet”, per Laura Holguín i Roger Sansi
• “Renovar la tradició: una nova manera de presentar les exposicions de pessebres”, per Enric Benavent-Vallès

Crònica

• “II Congrés de la Jota als territoris de parla catalana”, per Anaís Falcó i Joaquim Manyós
• “Relatoria de la jornada ‘Gegantes i diablesses: trencant estereotips sexistes en la cultura popular”, per Olga Brea, Rosa Canela, Oriol Cendra i Georgina Garcia
• “L’Any Joan Tomàs dona a conèixer el llegat d’aquest gran mestre i folklorista català”, per Liliana Tomàs
• “En el Centenari de Manuel Cubeles”, per Josep Garcia
• “Joan Manén i el cançoner popular català”, per Daniel Blanch
• “El ferro i la forja, una oportunitat perduda”, per Lluïsa Amenós
• “Sarrià, barri de dues cares. Ressenya del llibre Baixar a Barcelona: la ciutat i la comunitat recreada de Sarrià. Temes d’Etnologia de Catalunya, 31″, per Manuel Delgado
• “Fadrines. El procés de no casar-se en la societat tradicional valenciana. Llibre de les antropòlogues Raquel Ferrero i Clara Colomina (col·lecció Temes d’Etnografia Valenciana)”
• “En memòria de Martine Segalen: una llarga cursa antropològica”, per Xavier Roigé