7è Camp de Treball Internacional de Joventut a Subirats: «Més enllà de la vinya: el llegat de la pedra seca»

Vint-i-quatre joves provinents de nou països participen en el 7è Camp de Treball Internacional de Joventut a Subirats. Sota el títol «Més enllà de la vinya: el llegat de la pedra seca» els joves participaran, fins a l’1 d’agost, en tasques de restauració i manteniment de marges, barraques i camins de pedra seca del municipi.

Els participants provenen de Catalunya, Txèquia, Turquia, Ucraïna, Itàlia, Mèxic, Canadà, França i Sèrbia. En el cas dels joves ucraïnesos, formen part d’un programa adreçat a persones desplaçades per conflictes bèl·lics. Durant el camp de treball, un equip de monitors d’Ordal els ensenyarà les tècniques de restauració i conservació de la pedra seca, alhora que els acompanyarà en activitats per conèixer el territori, com ara visites al jaciment de la Batalla d’Ordal de 1813, al castell de Subirats, la Ruta de les Trinxeres i el Centre d’Interpretació de l’Última Defensa de Barcelona, com també a cellers. A més, s’han previst activitats lúdiques i culturals, entre les quals hi ha sortides a Barcelona i Vilafranca del Penedès, sessions castelleres i excursions amb bivac.

El 7è Camp de Treball Internacional de Joventut està organitzat amb la col·laboració de la Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya, Fundesplai i l’Ajuntament de Subirats. El Centre d’Estudis de Subirats (CESUB) assumeix la coordinació directa de les activitats de camp.

El fons documental de l’August Bernat, un pioner del treball de la pedra seca

August Bernat és una de les primeres persones que va començar a treballar en la documentació sobre la pedra seca a Catalunya.

Es va començar a interessar per les construccions de pedra seca a mitjans dels anys 80 en una excursió a Querol (Alt Camp). Fou l’inici d’una recerca exhaustiva que ha anat fent durant uns 30 anys. El seu primer treball fou una exposició a Bràfim (Alt Camp). Per cada barraca que trobava feia una extensa fitxa tècnica que va acabar dipositant al Departament de Cultura de la Generalitat. També va confeccionar rutes per facilitar-ne la seva visita: Bràfim, Santes Creus, Pla de Santa Maria i Pont d’Armentera.

El 1994 assisteix al Congrés Internacional per la Pedra Seca a Mallorca, on coneix a Josep Soler Bonet, de Manresa i decideixen organitzar unes trobades dels Països Catalans. La primera es va fer a Manresa l’octubre del 2002. La tercera la va organitzar el mateix August Bernat a Barcelona, al Centre Excursionista de Catalunya, al 2005. A hores d’ara, tot seguint el model d’aquestes primeres, ja s’han fet 13 edicions, la darrera a Andorra el novembre de 2025. La propera, la número 14, serà a Manresa per celebrar els 25 anys d’aquella primera.

L’any 1998 la Fundació Roger de Belfort amb seu a Santes Creus va publicar el seu llibre “Les barraques de pedra seca a la conca mitjana del Gaià”. Coincidint amb això, a la sala d’exposicions de Santes Creus s’hi va exhibir la seva exposició fotogràfica durant tot un any. S’ha fet a diverses poblacions.

L’any 2000, amb l’Agustí Esteve, president del Patronat de Sant Galderic, va iniciar la publicació de la revista “Pedra Seca”. Fins l’octubre de 2024 han estat 49 números, dos a l’any. També publicaven el “Fulls informatius” la resta de mesos. Fins el gener de 2025 foren 210 exemplars, on s’hi van publicar 144 rutes de pedra seca. Actualment, aquesta revista, amb un nou format, continua la seva publicació; al juny de 2026 ha sortit el número 52.

A l’acte que l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT) va fer el 8 de juny de 2019, amb col·laboració de la Direcció General de Cultura Popular, per celebrar que el 28 de novembre de 2018 la UNESCO havia declarat “l’Art de la pedra seca, coneixements i tècniques” com a Patrimoni Cultural Inmaterial de la Humanitat, l’August Bernat fou un dels homenatjats. Juntament amb l’Agustí Esteve foren els primers que varen rebre el Premi Pedra Seca que atorga l’APSAT; era l’any 2020.Tot el fons documental que ha anat recollint durant tots aquests anys ha estat acollit per l’Ajuntament de Masllorenç (Baix Penedès).

Llibre: Aprendre de l’arquitectura tradicional. Cap de Creus

Fitxa Tècnica del llibre

Títol: Cap de Creus. Aprendre de l’arquitectura tradicional.

Autores: Olga Muñoz (arquitecta) i Marta Puiguriguer (geòloga).

Edició: GRETA (Grup de Recuperació i Estudi de la Tradició Arquitectònica).

Col·lecció: Aprendre de l’arquitectura tradicional, núm. 2.

Desmuntant el mite del paisatge salvatge

El Cap de Creus no és, malgrat la creença popular, un paratge salvatge i indòmit. El segon volum de la col·lecció de l’associació GRETA revela que ens trobem davant d’un territori totalment construït i domesticat per l’enginy humà al llarg de més de mil anys. Allà on avui veiem «natura», antigament hi havia un esforç titànic per transformar l’esquerpa orografia en un espai habitable.

L’objectiu d’aquest llibre és documentar i analitzar els darrers vestigis d’aquesta arquitectura anònima abans que la degradació i l’oblit els facin desaparèixer del tot. Mitjançant la sensibilització del públic, l’obra vol servir de guia per a la salvaguarda d’un patrimoni que és testimoni de la resiliència humana. El llibre reivindica que en bona part aquest paisatge mantindrà la seva màgia si es recupera l’activitat que el va generar.

Perfil de les autores: Una mirada interdisciplinària

L’obra és fruit d’una col·laboració transversal entre Olga Muñoz (arquitecta) i Marta Puiguriguer (geòloga), amb el suport en les fases de recerca de les arquitectes Anna Teixidor i Adela Geli. Durant quatre anys d’intens treball de camp, les autores han visitat una quarantena de masos, sovint en estat de ruïna avançada. La metodologia ha estat rigorosa: des de l’anàlisi de sistemes constructius fins a la recollida de mostres de materials in situ, permetent comprendre com la geodiversitat ha dictat les regles de l’edificació.

L’arquitectura de la «pobresa» i l’enginy constructiu

La manca de recursos al massís (calç, argila i fusta de qualitat) va forçar solucions constructives d’una austeritat extrema:

La pissarra: És la «reina del Cap de Creus». La seva facilitat per laminar-se ha permès aixecar, junt amb altres tipus de roca presents en el territori, entre 7.000 i 27.000 km lineals de murs de pedra seca, una xifra que supera la longitud de la Gran Muralla Xinesa.

Enginy davant la misèria: Al veïnat de Molinàs (Colera) s’han documentat forns de pa fets amb trossos de teula, mostra inequívoca de l’escassetat absoluta de materials ceràmics.

El sistema hidràulic: En un territori on l’aigua es troba a gran profunditat i els recs romanen eixuts bona part de l’any, l’arquitectura de pedra seca es va convertir en una eina essencial per retenir la poca terra disponible, conduir i emmagatzemar l’aigua i minimitzar els efectes de les avingudes.

Anatomia del mas: l’estratègia per fer front a la tramuntana

L’anatomia del mas respon a una lògica de pura subsistència ramadera i defensa climàtica:

Proporció: L’edifici dedica 1/3 a l’habitatge i 2/3 al bestiar, situant els animals com l’eix de l’economia.

Aresta nord: Per «tallar» la força de la tramuntana, els masos s’orienten amb una aresta cega i mig enterrada cap al nord, eliminant aquí qualsevol obertura per tal de quedar resguardats.

Voltes i arcs: els baixos dels masos i els corrals, amb les seves voltes i arcs que evoquen el romànic, són sovint l’única part que sobreviu al pas del temps. Aquesta supervivència metafòrica ens recorda que la casa es construïa pensant sobretot en el bestiar.

Escala exterior: Per maximitzar els escassos 100 m² de planta, l’accés al pis superior es feia sempre per una escala externa.

Reflexions de futur: El repte de la gestió territorial

El llibre clou amb les visions de futur dels autors dels epílegs. Pau López i Teresa Madrid (Mas de la Senyora) aporten el seu testimoni de resiliència agroramadera, la viticultora Anna Espelt (Mas Marés) defineix i defensa la gestió en mosaic com a model per prevenir incendis i habitar el territori. Les autores llancen un repte a l’administració del Parc Natural: «Quina ha de ser la gestió del parc més enllà del turisme i el propòsit mediambientalista?».

Cicle de presentacions i passejades

Per descobrir aquest llegat in situ, s’ha programat un calendari d’activitats:

17 de juliol (19 h, l’Escala): Presentació al Museu de l’Anxova i de la Sal.

29 d’agost (18.30 h, Selva de Mar): Presentació i itinerari pel municipi.

3 d’octubre (16 h, Cadaqués): Presentació i art sonor de Cap de Creus a la Sala Maifrèn.

4 d’octubre (9.30 h, Cadaqués): Itinerari guiat al Mas Rabassers de Dalt.

Obrim la possibilitat de concertar entrevistes i passejades fins algunes de les masies amb les autores del llibre

Aquest projecte ha estat possible gràcies a una subvenció del Departament de Cultura de la Generalitat (2024) i el suport de la Diputació de Girona. L’associació GRETA organitzarà pròximament passejades comentades per descobrir aquest patrimoni sobre el terreny.

Fotos: Olga Muñoz

Telèfons de contacte:

Olga Muñoz  678 47 33 21 (coautora)

Martí Ferrer 623 21 36 68 (GRETA)

greta@projectegreta.com

Revista «Pedra seca» (núm. 52 / juny 2026)

La revista «Pedra seca» ja ha publicat el seu número 52, una nova edició dedicada a la divulgació del patrimoni, l’ofici i la tècnica constructiva de la pedra seca a Catalunya així com del teixit d’entitats i voluntaris que treballen per preservar-la i posar-la en valor.

Aquest exemplar, que compta amb 104 pàgines en color, dedica el seu dossier central al massís del Garraf, analitzant la història i tipologies de la pedra seca en aquest territori, detallant les iniciatives de conservació impulsades pel seu extens teixit associatiu, el projecte europeu Stonewallsforlife i diverses experiències de restauració i de promoció institucional d’aquest patrimoni. La revista també s’endinsa en la relació entre l’art contemporani i la pedra seca a través d’un reportatge sobre l’obra de l’artista Jordi Fulla, commemora els quinze anys de la Wikipedra i s’apropa a la tasca de tres entitats que treballen per la recuperació i posada en valor de la pedra seca: Gaudim Cervelló, l’Associació per la Difusió de la Història de Santa Oliva i el Gremi dels Margers de Catalunya.

El número es completa amb propostes per descobrir paisatges de pedra seca, articles sobre patrimoni protegit i restauració o una anàlisi de les possibilitats de les barraques com a allotjament turístic singular, entre d’altres.

El número 52 ja es pot adquirir mitjançant subscripció anual, d’un cost de 25 euros anuals, a través de la web www.revistapedraseca.cat i també està disponible online a través de l’iQuiosc.

posts Q

Seminari PETRA: Sostenibilitat i biodiversitat. Eina (Alta Cerdanya)

PETRA amb col·laboració d’“Orígens escola taller de bioconstrucció” organitzem un seminari (no taller constructiu) que tindrà una tarda de xerrades i un matí de treball de camp per la reserva de la vall d’Eina (Alta Cerdanya).

El tema a tractar i treballar és la sostenibilitat de la pedra com a material constructiu, i la importància de la pedra seca com element afavoridor de la biodiversitat. 

És gratuït i amb un màxim per a 25 places. 

El projecte PETRA s’emmarca en la Prioritat 5 del Programa POCTEFA  que busca impulsar el territori transfronterer com a destinació turística sostenible, desenvolupant la cultura i el patrimoni comú. En aquest context, PETRA persegueix:

– Reforçar la identificació de la població del Pirineu amb el patrimoni de pedra seca.

– Incrementar-ne la visibilitat, sostenibilitat i aprofitament turístic-cultural.

– Assegurar la transmissió d’aquest coneixement a futures generacions.

– Fomentar la cooperació transfronterera per a la conservació i gestió del patrimoni.

Presentació de les millores comunicatives del Centre d’interpretació de les Barraques del Delta de l’Ebre (CIBDE).

En el marc de les segones Jornades Culturals es presenta la darrera fase del Centre d’Interpretació de les Barraques del Deltadel Delta de l’Ebre (CIBDE), creat el 2005: les millores comunicatives realitzades dins el programa Parcs i Museus que impulsa la Xarxa de Museus d’Etnologia de Catalunya, de la qual el Museu de les Terres de l’Ebre en forma part.

El CIBDE és un equipament que permet conèixer aquesta antiga arquitectura de coberta vegetal, datada al Delta des del segle XIV, i les formes de vida populars que, des de llavors, s’hi han desenvolupat al seu entorn, un patrimoni català en nombrosos aspectes molt singular.  

Es presentaran les millores realitzades a la seva museografia i materials de difusió: la traducció de tots els textos en català de l’exposició permanent a tres nous idiomes (castellà, anglès i francès), el plafó explicatiu sobre els forns moruns del Delta, ubicat al costat del forn del CIBDE, construït a la vora de la barraca del Centre; la distribució de codis QR arreu dels elements del centre, que permet fer la seva visita guiada; l’edició de nous fulletons informatius, en quatre idiomes, i la creació d’una nova pàgina dedicada al CIBDE al web de Turisme de l’Ajuntament de Sant Jaume d’Enveja:

Per al públic infantil, es realitzarà el Taller didàctic i lúdic “L’Ebre, terra de barraques”, a càrrec dels Serveis Educatius i Turístics del Museu de les Terres de l’Ebre.

Organitzen: Ajuntament de Sant Jaume d’Enveja, Museu de les Terres de l’Ebre i Parc Natural del Delta de l’Ebre.

Data: diumenge 21 de juny de 2026.

Horari: des de les 11h fins a les 13h.

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre tel. 977 702 954 i https://www.santjaumeturisme.cat/centre-dinterpretacio-de-les-barraques-del-delta-de-lebre/

Fem Safareig a la Palma d’Ebre

El Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre us convida el pròxim diumenge set de maig a una nova edició del Fem Safareig a la Palma d’Ebre.

En aquesta ocasió tindrem l’honor de comptar amb l’historiador Ginés Puente, qui ha investigat i publicat sobre safareigs, destacant el seu paper en la vida quotidiana, la higiene i el gènere.

La trobada tindrà lloc als antics safareigs de la Palma, un espai natural carregat de memòria col·lectiva, on farem el vermut i podrem conversar sobre el valor patrimonial d’aquests equipaments i el seu significat social al llarg del temps.

L’acte és obert a tothom i no cal inscripció prèvia. Us animem a participar-hi i a contribuir a mantenir viu aquest patrimoni tan arrelat a la nostra història.

L’exposició El cos de les dones arriba a Flix

El Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre inaugura aquest diumenge dia 8 de març a les 12 h l’exposició “El cos de les dones”, produïda per la Generalitat de Catalunya, una lectura etnològica sobre la salut sexual i reproductiva de les dones en la cultura popular. 

L’exposició tracta la cultura i els sabers que han acompanyat a les dones durant l’edat reproductiva i la finalització d’aquesta i convida a reflexionar sobre els coneixements de les dones sobre la seva pròpia salut, el seu propi cos i els seus propis desitjos. 

L’exposició, comissariada per Gemma Casal i Fité està formada per dotze parets amb il·luminació i recrea espais propis de les dones. 

Paral·lelament, el CERE ha programat un seguit d’activitats complementàries: 

18 de març a les 19 h: Xerrada “Plantes pel cos femení”, a càrrec d’Anna Català. Una xerrada que recupera la saviesa popular del territori i la posa en diàleg amb una mirada etnobotànica, científica i vivencial.

20 de març a les 19 h: A la fresca feminista. Cercle de dones per compartir experiències, escoltar i sentir-nos reconegudes, amb Sara Gimena, Sara Gombau i Ariadna Bilbé.

22 de març a les 12 h: Xerrada “Habitar el cos, habitar l’espai: dones artistes i territoris de vida”, a càrrec de Sara Espinós

L’exposició es podrà visitar fins al 22 de març a Ca Don Ventura de dilluns a dissabte de 18 a 20 h i els diumenges de 12 a 14 h.

El món dels joguets populars en una mostra fotogràfica, de caràcter etnogràfic.

L’exposició titulada “Gabriel Casas i Galobardes. Fotos amb joguets” presenta una selecció de l’obra més fascinant de Casas i Galobardes (1892-1973) amb instantànies d’infants i grans amb nines i ninots, disfresses i cotxets de pedals, fruit de la fascinació de l’autor pel món lúdic dels jocs i els jogeuts. Hi dominen dues perspectives: les joguines dins l’ambient d’una família dels anys trenta, i la fascinació pels joguets, les botigues, els Reis d’Orient i els patges. L’acte d’inauguració, el dia 13 de desembre a les 12h, consistirà en una visita comentada, a càrrec de Julià Guillamon, comissari de l’exposició.

Organitzen: Serveis Territorials de Cultura i Arxiu Nacional de Catalunya.

Lloc: Sala d’exposicions del Palau Oliver de Boteller, seu dels Serveis Territorials de Cultura. C/Jaume Ferran, 4. Tortosa.

Dates: del dia 13 de desembre fins el 6 de febrer de 2026.

Horari: laborables de dilluns a divendres, de 9 a 14 h.

Més informació: Serveis Territorials de Cultura. Tel. 977 448 070.

Exposició i presentació de llibre sobre pedra seca a la Torre de l’Espanyol

El Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre us convida aquest dissabte 29 de novembre a la Torre de l’Espanyol per visitar l’exposició Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya i acudir a la presentació del llibre Manual del marger, un treball de Francesc Xavier Solé sobre el món de la pedra en sec i la seva tècnica de col·locació.