XIX Jornada d’Etnologia de les Terres de l’Ebre: Els Inicis de la Industrialització

La XIX Jornada d’Etnologia de les Terres de l’Ebre es celebrarà, per itinerància comarcal, a la Ribera d’Ebre, concretament a Flix, i té com a objectiu la difusió dels elements materials i immaterials dels inicis de la industrialització conservats a les Terres de l’Ebre, uns elements, encara avui molt rellevants arreu del territori, que es concreten per igual entorn d’un gran nombre de fàbriques, molins i tallers, i també entorn de treball i memòria viva en camps tan diversos com el cultural, l’econòmic, el social, el patrimonial, etc.

La Jornada inclou aportacions d’estudiosos i investigadors que han realitzat recerques de caràcter etnològic, històric i immaterial entorn d’aquests inicis, i dels qui -en el seu treball diari- mantenen viva l’herència material d’aquests inicis industrials, tant en empreses privades com en la gestió d’activitats i elements culturals i patrimonials.

Al matí, Jaume Perarnau Llorens (director del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya) farà la conferència marc “El patrimoni industrial a les Terres de l’Ebre”. Tot seguit, es desenvoluparan tres de les cinc comunicacions de la Jornada: “La implantació de la Fàbrica a Flix”, a càrrec de Pere Muñoz Hernández (historiador); “Memòria oral dels oficis ferroviaris tradicionals i el Museu del Ferrocarril a Móra la Nova”, a càrrec de Jordi Sasplugas Deu (Associació per la Preservació del Patrimoni Ferroviari i Industrial, Móra la Nova), i “La fàbrica de xocolata CREO de Tortosa”, a càrrec de Xavier Benet Valldepérez i Cinta Benet Bel (xocolaters). A la tarda es realitzaran les altres dos comunicacions: “De fusters a fabricants. Talleres Hijos de A. Prades, la Sénia”, a càrrec de M. Mar Villalbí Prades (arqueòloga), i “Viure i treballar al Pinell de Brai. Bòbila, fàbrica i mines de refractari”, a càrrec d’Antonia Serres Buenaventura (Associació Pi del Broi, Pinell de Brai).

La Jornada inclou també dos activitats complementàries: la visita guiada a la Colònia Fàbrica de Flix, l’única colònia química de Catalunya, a càrrec de Cristina Ferrús Tarragó (Associació Cultural La Cana, Flix), i la visita guiada a les exposicions “A toc de pito” i “A l’ombra de la xemeneia”, a Ca Don Ventura. L’inscripció es gratuïta, i l’entrada a la Jornada és lliure per al públic oient. Es farà un certificat d’assistència en cas de sol·licitar-lo.

Organització: Museu de les Terres de l’Ebre, Departament de Cultura, IRMU, Ajuntament de Flix i Associació Cultural La Cana.

Lloc: Ca Don Ventura. C/Major, 16

Població: Flix

Data: dissabte 3 de desembre de 2022.

Horari: Des de les 9.30h fins a les 18.30h.

Inscripcions i informació: https://www.museuterresebre.cat/ i https://etnologia.tte.cat

5a Festa de l’oli de ginebre

Riba-roja d’Ebre
4-6 de novembre de 2022

Riba-roja d’Ebre acull la 5a “Festa de l’oli de Ginebre”. La festa, organitzada per l’associació “Amics de Riba-roja”, se celebrarà del 4 al 6 de novembre amb un programa d’activitats que inclou una destil·lació d’oli de ginebre, la visita guiada a un forn, conferències, mostra d’artesania, actuacions musicals i un dinar popular.

En el marc de la festa es presentarà una aplicació de realitat augmentada dels forns d’oli de ginebre, que forma part d’un projecte europeu Interreg Sudoe Livhes de valorització del Patrimoni Cultural Immaterial.

L’exposició “La Mequinensa de Jesús Moncada” un recull de fotografies fetes per l’autor de Camí de Sirga abans que el poble quedés submergit per les aigües del pantà de Riba-roja, completarà el programa.

Recerca, pedagogia i salvaguarda de l’elaboració tradicional d’oli de ginebre.

Per cinquè any, Riba-roja d’Ebre celebra la recuperació patrimonial dels forns d’oli de ginebre de la població, amb un format lúdic, festiu i de valorització patrimonial.

La “Festa de l’oli de Ginebre 2022” inclou un extens programa d’activitats, que inclou com en totes les edicions una destil·lació d’oli de ginebre a la manera tradicional i la visita guiada a un dels forns del municipi.

Destaquen en l’actual edició: la creació de la “Maleta pedagògica sobre els forns d’oli de ginebre”, que ja es treballa a l’escola local, com una eina fonamental per transmetre als més petits l’interès pel patrimoni i el paisatge més proper i que ja s’ha començat a treballar en aquest curs escolar; també la creació d’una aplicació de realitat augmentada dels forns, per fomentar bones pràctiques en la salvaguarda del patrimoni immaterial, i en tercer lloc l’obtenció de l’Ajut a la recerca Creu Casas Sicart amb el qual es finançarà un projecte de la Universitat Rovira i Virgili de digitalització, registre i anàlisi dels forns d’oli de ginebre ubicats a Riba-roja d’Ebre.

En el marc de la festa també es presentarà una aplicació de realitat augmentada dels forns d’oli de ginebre, que forma part d’un projecte europeu InterregSudoeLivhes de valorització del Patrimoni Cultural Immaterial.

Organitza: Amics de Riba-roja.

Lloc: Sala de plens de l’Ajuntament, i Zona d’esbarjo de la Garita.

Població: Riba-roja d’Ebre.

Dates: del 4 fins al 6 de novembre de 2022

Més informació: https://amicsderibaroja.cat/archivos/438

Petjades de la vida quotidiana al front de l’Ebre.

El programa de la V Jornada d’Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al front de l’Ebre vol fer possible la difusió de les experiències i els treballs de recerca realitzats entorn del front de l’Ebre durant la Guerra civil espanyola del 1936, amb l’objectiu de promoure la difusió, la protecció i la conservació del patrimoni cultural que aquesta va generar a les Terres de l’Ebre, especialment en els diversos espais ocupats per la Batalla de l’Ebre.

El programa de la Jornada recull, entre les diverses aportacions que es faran, dos intervencions que tenen interès etnogràfic: la ponència: “Grafiters en lluita. La guerra civil en gargots”, a càrrec d’Enrique R. Gil de Hernández, sobre les inscripcions i grafits realitzats pels soldats en moltes parets i murs de cases i masies situades al front; i  la comunicació “Hoy hemos abandonado el pueblo y acampado en una vieja posición inmediata a éste”, sobre la vida als campaments situats al voltant de la Pobla de Massaluca durant la Batalla de l’Ebre, presentada per Josep Font Piqueras.  

La jornada és gratuïta i està oberta al públic en general, però cal fer una inscripció prèvia, que és obligatòria, abans del 5 d’octubre.

Organitzen:  Departament de Cultura, Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic dels Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l’Ebre, i el Consorci Memorial de la Batalla de l’Ebre (COMEBE).

Data: 8 d’octubre de 2022.

Horari: De 9.00h fins a 19.30h

Lloc: Sala Gerard Vergés del Palau Oliver de Boteller de Tortosa. Serveis Territorials a les Terres de l’Ebre del Departament de Cultura, c/ Jaume Ferran i Clua, 4.

Més informació i inscripció: https://arqueologia.tte.cat/

Objectes que ens parlen

Amb el pas dels anys, hi ha molts oficis que han anat desapareixent: l’espardenyer, l’esparter, el baster, el boter, el carreter, el mitjoner… i d’altres han sofert un canvi radical en seva manera de realitzar-se: el fuster, l’apicultor, el ferrer, el forner… De tots aquests oficis, al fons de reserva del Museu de la Mediterrània en tenim objectes relacionats. Malauradament, moltes d’aquestes eines ens són desconegudes o en tenim poca informació.

Ara el Museu de la Mediterrània impulsa un nou projecte de recerca enfocat a obtenir informació i dades rellevants dels objectes que es salvaguarden en el Fons de Reserva del museu i que estan relacionats amb aquests antics oficis.

L’objectiu de l’activitat és trobar persones que ens puguin ajudar a identificar i documentar bé aquests elements a través de sessions temàtiques centrades en un ofici en concret. En el transcurs de l’activitat es mostrarà part del material que guardem al fons de reserva amb la intenció que ens ajudeu a obtenir la major quantitat possible d’informació. Així “Objectes que ens parlen” pretén recuperar la memòria d’eines d’oficis antics a través de la col·laboració ciutadana.

Aquest treball ens aportarà una millor catalogació del fons de reserva que ens permetrà millorar la informació etnològica que tenim dels objectes tant per a investigadors com per a centres relacionats amb l’educació de tots els nivells i també pel públic en general. A la vegada, serà una manera d’apropar aquesta informació a la població de Torroella de Montgrí i del Baix Ter, ja que la gran majoria de les eines d’oficis que hi ha al Fons de Reserva del Museu de la Mediterrània provenen del territori.

La primera sessió serà el dijous 29 de setembre a les 17h i treballarem objectes relacionats amb eines de fuster.

.

Modelisme naval a la Mar de l’Ebre.

La mostra té per objectiu homenatjar la figura i l’obra del rapitenc Miquel Ferré Chillida, persona que ha dedicat tota la seva vida a la creació de bastiments amb tècniques de modelisme naval artesanal; una feina minuciosa que ha anat aprenent al llarg dels anys, tal i com ha estat tradicional a la Ràpita entre la gent de mar, és a dir, de forma autodidacta, reproduint a petita escala naus de tipologia local, com ara les muletes de mar, les parelles de bou i els vaixells de tresmall i d’arrossegament, amb restes de fusta i unes poques eines ben senzilles, començant pel dibuix de l’embarcació i les plantilles; només en la confecció de les veles requeria d’ajuda, la de la seva dona, que les elaborava també a casa.

Miguel Ferré té actualment 90 anys, però va començar a crear reproduccions navals a escala des de ben jove, mentre creixia remant i navegant a vela al costat del seu pare. 

L’exposició, que inclou més d’una trentena de maquetes d’embarcacions tradicionals de la zona, està adreçada al públic en general, i permet entendre l’evolució de la construcció naval i dels sistemes de pesca que ha conegut, i practicat, a la costa de la Mar de l’Ebre, en els seus gairebé cent anys.

Organitzen: Museu de la Mar de l’Ebre, Museu de els Terres de l’Ebre i Ajuntament de la Ràpita.

Dates: fins al 9/10/2022

Horaris:  de dimecres a diumenge de 11h – 14h i de 16h – 19h.

Lloc: Espai polivalent del Museu de la Mar de l’Ebre. Plaça Agustí Vizcarro,s/n. La Ràpita.

Més informació: Museu de la Mar de l’Ebre. Tel. 673 522 901. info@museuterresebre.cat

Empremtes en la terrissa tradicional de la Galera.

A l’exposició d’obra gràfica i terrissa “Vestigi”, que està inclosa dins del programa “Ebre. Art & Patrimoni”, l’artista multidisciplinari G. Bel i l’artista i restauradora de béns culturals Maria Torta Bausili, ens conviden a endinsar-nos en l’àmbit de les marques sobre l’argila que es troben en els atuells, abans del tot quotidians, de la terrissa popular de la Galera, alguns tant emblemàtics com els cànters d’aigua amb decoracions de manganès.

Són marques fruit del propi treball artesanal dels terrissers en elaborar cada peça, i molt sovint passen del tot desapercebudes, en algun racó de l’obra.

Es tracta sobretot d’empremtes i marques, produïdes tant pels dits dels artesans com pel moviment del torn, que aquests artistes ara recreen i reinterpreten, a partir del llegat patrimonial de la terrissa galerenca.

Organitza: Museu de les Terres de l’Ebre i Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.

Col·laboració: Ajuntament de la Galera i Terracota, Centre d’interpretació de la terrissa de la Galera.

Horari: de dimecres a divendres: de 9:30 a 13:30h. Dissabtes, diumenges i festius: de 12 a 14h

Dates: fins l’11 de setembre de 2022.

Lloc: Terracota, Centre d’interpretació de la terrissa de la Galera (Sala 2, baixos de l’Ajuntament). Sant Llorenç, 36, la Galera.

Més informació: Terracota, Centre d’interpretació de la terrissa de la Galera. Tel. 977 71 83 39

Publicat en línia el núm. 46 de la Revista d’Etnologia de Catalunya

La Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural ha publicat recentment a la seva web el darrer número de la Revista d’Etnologia de Catalunya. El dossier del nou número, coordinat per Alejandra Canals i Mireia Guil, ambdues antropòlogues de la Universitat de Barcelona, duu per títol “Cap a una antropologia de la Covid-19”. Us reproduïm tot seguit el sumari general de la revista:

  • Presentació, a càrrec d’Adelaida Moya, directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural

Dossier

  • Presentació del dossier: “Cap a una antropologia de la covid-19”, per Alejandra Canals i Mireia Guil
  • “Anòsmia i Covid-19: memòria, emocions i territoris olfactius”, per Cristina Larrea Killinger
  • “La covid-19 i la crisi sanitària a Catalunya”, per Josep M. Comelles
  • “Llars col·laboratives: sostenibilitat, governança i cura en temps de pandèmia”, per Marta Pi-Martín, Maria Offenhenden i Yolanda Bodoque-Puerta
  • “Cuidar persones grans en temps de pandèmia: les famílies en la reconfiguració del mosaic de recursos de la cura”, per Dolors Comas i Montserrat Soronellas
  • “Gènere, treballs i Covid-19: una mirada de portes endins i de portes enfora”, per Sara Moreno
  • “Treballadores essencials sense drets: lluites polítiques i acció comunitària de les treballadores de la llar i les cures durant la pandèmia”, per Sílvia Bofill-Poch
  • “Mengem com vivim: menjar en els temps de la covid”, per M. Clara de Moares Plata, Amanda Barba, Jesús Contreras, i Carlos Manuel Baptista Lopes
  • “Pandèmia i tendències turístiques: reflexions en clau global i local”, per Javier Hernández-Ramírez i Saida Palou
  • “Quan els museus van tancar les portes i van obrir les seves xarxes socials: la digitalització davant el confinament i el postconfinament”, per Alejandra Canals i Marta Rico
  • “Festes i Covid-19 a Catalunya: la pandèmia com a punt d’inflexió”, per Xavier Roigé, Mireia Guil i Lluís Bellas
  • “Les imatges que mai no veurem: apunts sobre visualitat i pandèmia”, per Roger Canals

Dossier: focus

  • “Etnografies d’emergència durant la pandèmia: de la resignificació a l’adaptació”, per Teresa Habimana, Ignacio Fradejas-García i José Luis Molina
  • “Castells oberts a tothom? Disjuntives i contradiccions respecte a la participació en les colles castelleres en el context de la pandèmia”, per Guillermo Soler
  • “L’afectació de la pandèmia de la Covid-19 en les activitats de les associacions pessebristes de Catalunya”, per Jordi Montlló i Albert Dresaire
  • “‘Memòries d’una pandèmia’: una iniciativa de les xarxes de museus de Catalunya per preservar la memòria testimonial”, per Laia Ventura
  • Once upon a time a Catalunya: l’antropologia d’allò sensible en temps de la pandèmia”, per Lorena Campo i Virginia Fons

Miscel·lània

  • Tourist, you are the terrorist: turisme per despossessió, conflicte urbà i mediatització de discursos entorn del terrorisme al ‘teatre de l’hegemonia’ de la ciutat de Mallorca”, per Francesc Alemany

Recerques

  • “Global i local: patrimoni i producció de la localitat. Estudi de cas de la tradició artesanal de Catalunya”, per Ciriaca Coretti
  • “Dimarts Sant a El Cerro del Águila (Sevilla): procés de construcció d’una imatge d’identificació intralocal”, per Carlos García
  • “Les arrels urbanes de l’agroecologia. Sobirania alimentària i nous imaginaris culturals: La Garbiana de Tarroja de Segarra, un cas exemplar”, per Marc Verdés
  • “‘Que no et domini el fang’: material i treball entre els canterers de Miravet”, per Laura Holguín i Roger Sansi
  • “Renovar la tradició: una nova manera de presentar les exposicions de pessebres”, per Enric Benavent-Vallès

Crònica

  • “II Congrés de la Jota als territoris de parla catalana”, per Anaís Falcó i Joaquim Manyós
  • “Relatoria de la jornada ‘Gegantes i diablesses: trencant estereotips sexistes en la cultura popular”, per Olga Brea, Rosa Canela, Oriol Cendra i Georgina Garcia
  • “L’Any Joan Tomàs dona a conèixer el llegat d’aquest gran mestre i folklorista català”, per Liliana Tomàs
  • “En el Centenari de Manuel Cubeles”, per Josep Garcia
  • “Joan Manén i el cançoner popular català”, per Daniel Blanch
  • El ferro i la forja, una oportunitat perduda”, per Lluïsa Amenós
  • “Sarrià, barri de dues cares. Ressenya del llibre Baixar a Barcelona: la ciutat i la comunitat recreada de Sarrià. Temes d’Etnologia de Catalunya, 31″, per Manuel Delgado
  • Fadrines. El procés de no casar-se en la societat tradicional valenciana. Llibre de les antropòlogues Raquel Ferrero i Clara Colomina (col·lecció Temes d’Etnografia Valenciana)”
  • “En memòria de Martine Segalen: una llarga cursa antropològica”, per Xavier Roigé

Els comerços centenaris d’Amposta

Taula rodona sobre la història i el paper actual dels quatre comerços centenaris existents avui en dia a Amposta; i també sobre el patrimoni popular, tant material com immaterial, que custodien els seus propietaris i establiments.

Hi intervindran: Pepita Allepuz i M. José Serret, de Joieria Salvadó, casa fundada com a rellotgeria joieria el 1902; Pere Lafont, de Carns Lafont, carnisseria oberta el 1912; i Jon Iñurrategi i Ivan Prats de Dolços Alemany 1912, pastisseria fundada per la família Alemany, amb el nom de La Estrella, el 1912.

Seran moderats per M. Carme Queralt, tècnica del Museu de les Terres de l’Ebre.

Es tracta de la segona de les activitats del Museu incloses dins del programa Cultura Viva Etnologia 2022, i és també la segona activitat del Cicle de conferències de la XIV Festa del Mercat a la Plaça d’Amposta, aquest any dedicada al món del comerç.

Organitza: Museu de les Terres de l’Ebre, Departament de Cultura i Ajuntament d’Amposta.

Data: dimecres 18 de maig de 2022

Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre. Amposta

Horari: 20 h

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. htp://www.museuterresebre.cat info@museuterresebre.cat Tel. 977702954

Col·leccionant Passions. El fons Josep Pons i Oliveras. El testimoni d’un Pirineu enyorat

Josep Pons i Oliveras (Barcelona, 1927-2012), d’origen i família ceretana, fou farmacèutic de formació malgrat que mai n’exercí. Es dedicà a la seva gran passió: viatjar per tot e món, descobrint així una forta passió per l’ornitologia,  la fotografia i el cinema. En els viatges començà a adquirir petits objectes de diferent índole convertint-se en un autèntic col·leccionista amb sensibilitat pel patrimoni i la seva salvaguarda. Mai va barrejar el gust per diferents col·leccions, sinó que quan se centrava en una s’hi dedicava profundament fins que començava amb una altra.

El fons etnològic està format per més de 8.000 objectes de diferents autors, anys, tècniques i mides, i en molt bon estat de conservació.

La Generalitat de Catalunya va adquirir una part del fons l’any 2019 i el diposità a diferents museus integrants de la Xarxa de Museus d’Etnologia de Catalunya, de la qual forma part l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu.

Us presentem una mostra del fons dipositat a l’Ecomuseu, format per 63 béns mobles, que ens permeten documentar i recollir uns objectes etnològics representatius d’unes formes de vida d’un Pirineu amb el que Josep Pons havia conviscut i fou testimoni directe de la seva transformació i en alguns casos extinció.

Els records d’infantesa i joventut d’aquell Pirineu enyorat va fornir una important col·lecció que gràcies a la gestió del seu fill Lluís Pons i la implicació del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya s’ha pogut conservar en diferents museus etnològics catalans i passar a ser públic.

Aquesta mostra, de petit format, recull una part d’aquests béns, estructurada en diferents àmbits. Serveixi aquesta exposició com a homenatge al Josep Pons Oliveras i molts altres col·leccionistes que amb el seu treball perseverant i la seva passió ens ajuden a recuperar el patrimoni material i la memòria d’un temps i d’un país.

Organitzen: Ecomuseu de les Valls d’Àneu, Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Dates: del 24 de desembre de 2021 fins el 28 de febrer de 2022.

Lloc: Paller de Casa Gassia. Ecomuseu de les Valls d’Àneu. Esterri d’Àneu.