Etiqueta: patrimoni material

Objectes que ens parlen

Museu de la MediterraniaDeixa un comentari

Amb el pas dels anys, hi ha molts oficis que han anat desapareixent: l’espardenyer, l’esparter, el baster, el boter, el carreter, el mitjoner… i d’altres han sofert un canvi radical en seva manera de realitzar-se: el fuster, l’apicultor, el ferrer, el forner… De tots aquests oficis, al fons de reserva del Museu de la Mediterrània en tenim objectes relacionats. Malauradament, moltes d’aquestes eines ens són desconegudes o en tenim poca informació.

Ara el Museu de la Mediterrània impulsa un nou projecte de recerca enfocat a obtenir informació i dades rellevants dels objectes que es salvaguarden en el Fons de Reserva del museu i que estan relacionats amb aquests antics oficis.

L’objectiu de l’activitat és trobar persones que ens puguin ajudar a identificar i documentar bé aquests elements a través de sessions temàtiques centrades en un ofici en concret. En el transcurs de l’activitat es mostrarà part del material que guardem al fons de reserva amb la intenció que ens ajudeu a obtenir la major quantitat possible d’informació. Així “Objectes que ens parlen” pretén recuperar la memòria d’eines d’oficis antics a través de la col·laboració ciutadana.

Aquest treball ens aportarà una millor catalogació del fons de reserva que ens permetrà millorar la informació etnològica que tenim dels objectes tant per a investigadors com per a centres relacionats amb l’educació de tots els nivells i també pel públic en general. A la vegada, serà una manera d’apropar aquesta informació a la població de Torroella de Montgrí i del Baix Ter, ja que la gran majoria de les eines d’oficis que hi ha al Fons de Reserva del Museu de la Mediterrània provenen del territori.

La primera sessió serà el dijous 29 de setembre a les 17h i treballarem objectes relacionats amb eines de fuster.

.

Modelisme naval a la Mar de l’Ebre.

Museu de les Terres l'EbreDeixa un comentari

La mostra té per objectiu homenatjar la figura i l’obra del rapitenc Miquel Ferré Chillida, persona que ha dedicat tota la seva vida a la creació de bastiments amb tècniques de modelisme naval artesanal; una feina minuciosa que ha anat aprenent al llarg dels anys, tal i com ha estat tradicional a la Ràpita entre la gent de mar, és a dir, de forma autodidacta, reproduint a petita escala naus de tipologia local, com ara les muletes de mar, les parelles de bou i els vaixells de tresmall i d’arrossegament, amb restes de fusta i unes poques eines ben senzilles, començant pel dibuix de l’embarcació i les plantilles; només en la confecció de les veles requeria d’ajuda, la de la seva dona, que les elaborava també a casa.

Miguel Ferré té actualment 90 anys, però va començar a crear reproduccions navals a escala des de ben jove, mentre creixia remant i navegant a vela al costat del seu pare. 

L’exposició, que inclou més d’una trentena de maquetes d’embarcacions tradicionals de la zona, està adreçada al públic en general, i permet entendre l’evolució de la construcció naval i dels sistemes de pesca que ha conegut, i practicat, a la costa de la Mar de l’Ebre, en els seus gairebé cent anys.

Organitzen: Museu de la Mar de l’Ebre, Museu de els Terres de l’Ebre i Ajuntament de la Ràpita.

Dates: fins al 9/10/2022

Horaris:  de dimecres a diumenge de 11h – 14h i de 16h – 19h.

Lloc: Espai polivalent del Museu de la Mar de l’Ebre. Plaça Agustí Vizcarro,s/n. La Ràpita.

Més informació: Museu de la Mar de l’Ebre. Tel. 673 522 901. info@museuterresebre.cat

Empremtes en la terrissa tradicional de la Galera.

Museu de les Terres l'EbreDeixa un comentari

A l’exposició d’obra gràfica i terrissa “Vestigi”, que està inclosa dins del programa “Ebre. Art & Patrimoni”, l’artista multidisciplinari G. Bel i l’artista i restauradora de béns culturals Maria Torta Bausili, ens conviden a endinsar-nos en l’àmbit de les marques sobre l’argila que es troben en els atuells, abans del tot quotidians, de la terrissa popular de la Galera, alguns tant emblemàtics com els cànters d’aigua amb decoracions de manganès.

Són marques fruit del propi treball artesanal dels terrissers en elaborar cada peça, i molt sovint passen del tot desapercebudes, en algun racó de l’obra.

Es tracta sobretot d’empremtes i marques, produïdes tant pels dits dels artesans com pel moviment del torn, que aquests artistes ara recreen i reinterpreten, a partir del llegat patrimonial de la terrissa galerenca.

Organitza: Museu de les Terres de l’Ebre i Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.

Col·laboració: Ajuntament de la Galera i Terracota, Centre d’interpretació de la terrissa de la Galera.

Horari: de dimecres a divendres: de 9:30 a 13:30h. Dissabtes, diumenges i festius: de 12 a 14h

Dates: fins l’11 de setembre de 2022.

Lloc: Terracota, Centre d’interpretació de la terrissa de la Galera (Sala 2, baixos de l’Ajuntament). Sant Llorenç, 36, la Galera.

Més informació: Terracota, Centre d’interpretació de la terrissa de la Galera. Tel. 977 71 83 39

Publicat en línia el núm. 46 de la Revista d’Etnologia de Catalunya

Dir. General de Cultura Popular i Associacionisme CulturalDeixa un comentari

La Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural ha publicat recentment a la seva web el darrer número de la Revista d’Etnologia de Catalunya. El dossier del nou número, coordinat per Alejandra Canals i Mireia Guil, ambdues antropòlogues de la Universitat de Barcelona, duu per títol “Cap a una antropologia de la Covid-19”. Us reproduïm tot seguit el sumari general de la revista:

  • Presentació, a càrrec d’Adelaida Moya, directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural

Dossier

  • Presentació del dossier: “Cap a una antropologia de la covid-19”, per Alejandra Canals i Mireia Guil
  • “Anòsmia i Covid-19: memòria, emocions i territoris olfactius”, per Cristina Larrea Killinger
  • “La covid-19 i la crisi sanitària a Catalunya”, per Josep M. Comelles
  • “Llars col·laboratives: sostenibilitat, governança i cura en temps de pandèmia”, per Marta Pi-Martín, Maria Offenhenden i Yolanda Bodoque-Puerta
  • “Cuidar persones grans en temps de pandèmia: les famílies en la reconfiguració del mosaic de recursos de la cura”, per Dolors Comas i Montserrat Soronellas
  • “Gènere, treballs i Covid-19: una mirada de portes endins i de portes enfora”, per Sara Moreno
  • “Treballadores essencials sense drets: lluites polítiques i acció comunitària de les treballadores de la llar i les cures durant la pandèmia”, per Sílvia Bofill-Poch
  • “Mengem com vivim: menjar en els temps de la covid”, per M. Clara de Moares Plata, Amanda Barba, Jesús Contreras, i Carlos Manuel Baptista Lopes
  • “Pandèmia i tendències turístiques: reflexions en clau global i local”, per Javier Hernández-Ramírez i Saida Palou
  • “Quan els museus van tancar les portes i van obrir les seves xarxes socials: la digitalització davant el confinament i el postconfinament”, per Alejandra Canals i Marta Rico
  • “Festes i Covid-19 a Catalunya: la pandèmia com a punt d’inflexió”, per Xavier Roigé, Mireia Guil i Lluís Bellas
  • “Les imatges que mai no veurem: apunts sobre visualitat i pandèmia”, per Roger Canals

Dossier: focus

  • “Etnografies d’emergència durant la pandèmia: de la resignificació a l’adaptació”, per Teresa Habimana, Ignacio Fradejas-García i José Luis Molina
  • “Castells oberts a tothom? Disjuntives i contradiccions respecte a la participació en les colles castelleres en el context de la pandèmia”, per Guillermo Soler
  • “L’afectació de la pandèmia de la Covid-19 en les activitats de les associacions pessebristes de Catalunya”, per Jordi Montlló i Albert Dresaire
  • “‘Memòries d’una pandèmia’: una iniciativa de les xarxes de museus de Catalunya per preservar la memòria testimonial”, per Laia Ventura
  • “Once upon a time a Catalunya: l’antropologia d’allò sensible en temps de la pandèmia”, per Lorena Campo i Virginia Fons

Miscel·lània

  • “Tourist, you are the terrorist: turisme per despossessió, conflicte urbà i mediatització de discursos entorn del terrorisme al ‘teatre de l’hegemonia’ de la ciutat de Mallorca”, per Francesc Alemany

Recerques

  • “Global i local: patrimoni i producció de la localitat. Estudi de cas de la tradició artesanal de Catalunya”, per Ciriaca Coretti
  • “Dimarts Sant a El Cerro del Águila (Sevilla): procés de construcció d’una imatge d’identificació intralocal”, per Carlos García
  • “Les arrels urbanes de l’agroecologia. Sobirania alimentària i nous imaginaris culturals: La Garbiana de Tarroja de Segarra, un cas exemplar”, per Marc Verdés
  • “‘Que no et domini el fang’: material i treball entre els canterers de Miravet”, per Laura Holguín i Roger Sansi
  • “Renovar la tradició: una nova manera de presentar les exposicions de pessebres”, per Enric Benavent-Vallès

Crònica

  • “II Congrés de la Jota als territoris de parla catalana”, per Anaís Falcó i Joaquim Manyós
  • “Relatoria de la jornada ‘Gegantes i diablesses: trencant estereotips sexistes en la cultura popular”, per Olga Brea, Rosa Canela, Oriol Cendra i Georgina Garcia
  • “L’Any Joan Tomàs dona a conèixer el llegat d’aquest gran mestre i folklorista català”, per Liliana Tomàs
  • “En el Centenari de Manuel Cubeles”, per Josep Garcia
  • “Joan Manén i el cançoner popular català”, per Daniel Blanch
  • “El ferro i la forja, una oportunitat perduda”, per Lluïsa Amenós
  • “Sarrià, barri de dues cares. Ressenya del llibre Baixar a Barcelona: la ciutat i la comunitat recreada de Sarrià. Temes d’Etnologia de Catalunya, 31″, per Manuel Delgado
  • “Fadrines. El procés de no casar-se en la societat tradicional valenciana. Llibre de les antropòlogues Raquel Ferrero i Clara Colomina (col·lecció Temes d’Etnografia Valenciana)”
  • “En memòria de Martine Segalen: una llarga cursa antropològica”, per Xavier Roigé

Els comerços centenaris d’Amposta

Museu de les Terres l'EbreDeixa un comentari

Taula rodona sobre la història i el paper actual dels quatre comerços centenaris existents avui en dia a Amposta; i també sobre el patrimoni popular, tant material com immaterial, que custodien els seus propietaris i establiments.

Hi intervindran: Pepita Allepuz i M. José Serret, de Joieria Salvadó, casa fundada com a rellotgeria joieria el 1902; Pere Lafont, de Carns Lafont, carnisseria oberta el 1912; i Jon Iñurrategi i Ivan Prats de Dolços Alemany 1912, pastisseria fundada per la família Alemany, amb el nom de La Estrella, el 1912.

Seran moderats per M. Carme Queralt, tècnica del Museu de les Terres de l’Ebre.

Es tracta de la segona de les activitats del Museu incloses dins del programa Cultura Viva Etnologia 2022, i és també la segona activitat del Cicle de conferències de la XIV Festa del Mercat a la Plaça d’Amposta, aquest any dedicada al món del comerç.

Organitza: Museu de les Terres de l’Ebre, Departament de Cultura i Ajuntament d’Amposta.

Data: dimecres 18 de maig de 2022

Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre. Amposta

Horari: 20 h

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. htp://www.museuterresebre.cat info@museuterresebre.cat Tel. 977702954

Col·leccionant Passions. El fons Josep Pons i Oliveras. El testimoni d’un Pirineu enyorat

Ecomuseu de les Valls d'ÀneuDeixa un comentari

Josep Pons i Oliveras (Barcelona, 1927-2012), d’origen i família ceretana, fou farmacèutic de formació malgrat que mai n’exercí. Es dedicà a la seva gran passió: viatjar per tot e món, descobrint així una forta passió per l’ornitologia,  la fotografia i el cinema. En els viatges començà a adquirir petits objectes de diferent índole convertint-se en un autèntic col·leccionista amb sensibilitat pel patrimoni i la seva salvaguarda. Mai va barrejar el gust per diferents col·leccions, sinó que quan se centrava en una s’hi dedicava profundament fins que començava amb una altra.

El fons etnològic està format per més de 8.000 objectes de diferents autors, anys, tècniques i mides, i en molt bon estat de conservació.

La Generalitat de Catalunya va adquirir una part del fons l’any 2019 i el diposità a diferents museus integrants de la Xarxa de Museus d’Etnologia de Catalunya, de la qual forma part l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu.

Us presentem una mostra del fons dipositat a l’Ecomuseu, format per 63 béns mobles, que ens permeten documentar i recollir uns objectes etnològics representatius d’unes formes de vida d’un Pirineu amb el que Josep Pons havia conviscut i fou testimoni directe de la seva transformació i en alguns casos extinció.

Els records d’infantesa i joventut d’aquell Pirineu enyorat va fornir una important col·lecció que gràcies a la gestió del seu fill Lluís Pons i la implicació del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya s’ha pogut conservar en diferents museus etnològics catalans i passar a ser públic.

Aquesta mostra, de petit format, recull una part d’aquests béns, estructurada en diferents àmbits. Serveixi aquesta exposició com a homenatge al Josep Pons Oliveras i molts altres col·leccionistes que amb el seu treball perseverant i la seva passió ens ajuden a recuperar el patrimoni material i la memòria d’un temps i d’un país.

Organitzen: Ecomuseu de les Valls d’Àneu, Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Dates: del 24 de desembre de 2021 fins el 28 de febrer de 2022.

Lloc: Paller de Casa Gassia. Ecomuseu de les Valls d’Àneu. Esterri d’Àneu.

Els joguets populars i tradicionals del Montsià

Museu de les Terres l'EbreDeixa un comentari

L’exposició “Els joguets dels iaios” és una activitat itinerant que té per objectiu recuperar, conservar i, sobretot, difondre, entre la població infantil i adulta, una part important del patrimoni popular infantil, de caràcter lúdic, de la comarca del Montsià.

A través d’un àmbit de fàcil accés per tothom, com és el del món dels jocs i els joguets populars i tradicionals, fa conèixer a les noves generacions quins eren els joguets populars i tradicionals creats pels infants i els artesans locals d’altres generacions, i fa reviure a la gent gran els seus records d’infantesa.

Inclou en aquesta ocasió més d’un centrenar de joguets i estris de joc. N’hi ha de construïts pel propis infants amb un gran nombre de matèries naturals del seu entorn més immediat (argila, canya, escorça, fulles, fusta, llavors, monedes, os, petxines, pinyols, roba…) i de materials manufacturats (botons, corda, fil, llauna, paper de diari…), i també altres elaborats pels artesans locals o comarcals (ferrers, fusters, llauners, terrissers…), sovint a imitació dels que elaboraven per als adults, però a més petita escala; finalment també inclou joguets fabricats industrialment durant el segle XX, al quals no sempre tothom hi tenia accés, perquè tenien un valor econòmic molt superior.

Totes les peces formen part del fons etnològic del Museu de les Terres de l’Ebre.

El 7 de gener de 2022 es faran tallers didàctics i lúdics per als infants, on es construiran alguns dels joguets populars inclosos a l’exposició.

Organitzen: Museu de les Terres de l’Ebre i Museu de la Mar de l’Ebre

Dates: del 18 de desembre de 2021 fins al 30 de gener de 2022.

LLoc: Sala d’exposicions del Museu de la Mar de l’Ebre. Carrer Bisbe Aznar, 79, 43540 Sant Carles de la Ràpita

Horaris: De 11h a 13.00h i de 16h a 19h.

Més informació: Museu de la Mar de l’Ebre. Telèfon: 634 659 362 museudelamardelebre@gmail.com www.museuterresebre.cat

Pedra sobre pedra: construccions de pedra seca a la Baixa Segarra

Dir. General de Cultura Popular i Associacionisme CulturalDeixa un comentari

Castell dels Comtes de Santa Coloma de Queralt
Del 18 de desembre de 2021 al 9 de gener de 2022
Inauguració dissabte 18, a dos quarts de vuit del vespre

Exposició sobre la pedra seca a Santa Coloma de Queralt i el seu entorn, la Baixa Segarra històrica, produïda per l’Associació Cultural Baixa Segarra. En el marc de l’activitat el dissabte 18 a les sis de la tarda, Roger Costa, tècnic del Servei de Recerca i Protecció de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura, impartirà la conferència “La pedra seca a Catalunya: una panoràmica actual”. El diumenge 19 i el divendres 31 es faran sengles visites guiades a l’exposició, per a les que cal inscripció a l’Oficina de Turisme de Santa Coloma de Queralt. El diumenge 9 de gener es farà una caminada de 5 km per visitar diferents construccions de pedra seca sobre el terreny, per a la qual cal també inscripció a la mateixa oficina.

Assenyalar així mateix que entre el 4 de març i el 3 d’abril propers es podrà veure a la mateixa població l’exposició itinerant “Tota pedra fa paret: la pedra seca a Catalunya“, produïda per l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Organitza: Associació Cultural Baixa Segarra

Passió pel col·leccionisme de peces quotidianes

Museu de les Terres l'EbreDeixa un comentari

L’exposició anual del programa “Col·leccionar passions” del Museu de les Terres de l’Ebre, com Antena de la Xarxa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI), està dedicada en aquesta ocasió a Àngel Fibla Bel, nascut i veí de Santa Bàrbara de 52 anys, amb arrels familiar directes en aquesta població i Sant Carles de la Ràpita, vinculades a la pesca i l’agricultura. L’ofici de paleta que va exercir durant uns anys li va permetre aplegar molts dels objectes dels quals la gent es desprenia quan reformaven les seves cases.

A més del col·leccionisme, entre aficions que ha tingut al llarg de la vida, podem assenyalar el seu interès i passió pels cavalls i els ciclomotors. És també destre i li agrada recuperar, arreglar i tornar a la vida la diversitat d’objectes que col·lecciona. Aquesta habilitat manual també li ha permès formar-se en maquetisme naval i reunir una bona col·lecció d’embarcacions a escala.

La seva col·lecció, que va iniciar durant la seva infància, supera els 3.000 elements, ubicats a la seva Casa Museu, creada entre els anys 1999 i 2000, en part gràcies també a l’estímul i la col·laboració de l’Ajuntament de Santa Bàrbara, amb el qual té un conveni des del 2000, i participa en diferents activitats etnogràfiques relacionades amb el Museu de la Vida a la Plana, la Festa del Mercat a la Plaça a Amposta o el Museu de Benicarló,

Ara es mostra una petita part, que té l’eix conductor en la seva família, comparable a moltes altres de la comarca del Montsià, a partir de tres apartats: “Els avis: el conreu de la terra i la pesca”, “Els pares: la construcció, l’ofici de modista i les migracions temporals”, i “Els joves: l’afició a les motos i el col·leccionisme”.

Objectes del món de l’olivera i l’oli d’oliva, el vi, l’arrossar, els oficis de paleta i mestre d’obres, la pesca, la caça, els temporers… rajoles, sifons, ampolles de refresc, ceràmica popular, armes de foc…

Les motocicletes de la marca Derbi Rabasa dels anys 1960 i 1970, mostren segons Àngel Fibla els canvis viscuts pels joves de la seva generació, que treballaven en oficis similars al seu (agricultura, ramaderia, construcció, etc.), en passar de conduir una bicicleta a conduir una moto, que facilitava la mobilitat i ampliava les relacions socials.

Organitzen: Museu de les Terres de l’Ebre, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i Ajuntament d’Amposta.

Dates:del 17/12/2021 al 20/2/2022.

Lloc: Sala d’exposicions del Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Gran Capità, 34. Amposta

Inauguració: divendres 19 de juliol a les 19h.

Horaris de visita: De dimarts a dissabte: d’11h a 14 h i de 16h a 19h, i diumenges i festius: d’11.30 a 14 h. Tancat: tots els dilluns.

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C/Capità 34, 43870 Amposta. Tel. 977 702 954 www.museuterresebre.cat

Activitats sobre la construcció de murs en pedra seca a Amposta.

Museu de les Terres l'EbreDeixa un comentari

Presentació del manual “Tècnica de construcció de murs en pedra seca: regles professionals”, i inauguració de l’exposició “Tot un món de pedra seca”, amb motiu de la Setmana de la Pedra Seca 2021.

El llibre, publicat per Col·laboraxPaisatge, amb la col·laboració de Brau Edicions, és la traducció al català del manual del mateix títol editat en francès per l’Associació per al Desenvolupament Rural Integral de la Zona Nord-oriental de Catalunya (ADRINOC) el 2017; una entitat sense ànim de lucre creada per gestionar l’aplicació de la metodologia LEADER en el seu àmbit territorial,. El manual francès és el llibre de capçalera dels dos certificats de Qualificació Professional de Construcció en Pedra Seca que s’imparteixen a l’estat francès. Recull indicacions sobre les tècniques necessàries per a la bona construcció en pedra seca, i en català està dirigit tant a constructors professionals i treballadors del camp com a qualsevol persona que pugui necessitar informació tècnica per realitzar o bé per encarregar aquest tipus d’arquitectura.

L’exposició “Tot un Món de Pedra Seca” recull continguts vinculats als diferents tipus de construccions de pedra seca, especialment les existents a les Terres de l’Ebre, i s’ha realitzat amb l’objectiu de que sigui itinerant per les diferents poblacions del Baix Ebre i el Montsià, per tal de fer la màxima difusió possible d’aquest patrimoni tant nombrós i important a les Terres de l’Ebre. Ha estat realitzada pel Consorci per al Desenvolupament del Baix Ebre i Montsià, i els continguts específics de les Terres de l’Ebre han estat creats per l’arquitecte Antoni López Daufí, vocal del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) Demarcació de l’Ebre.

Organitza: Consorci per al Desenvolupament del Baix Ebre i Montsià

Col·laboren: Museu de les Terres de l’Ebre i Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) Demarcació de l’Ebre.

Dates: del 24 de novembre fins al 19 de desembre de 2021.

Lloc: Vestíbul del Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Gran Capità, 34. 43870 Amposta

Presentació i inauguració: dimecres 24 de novembre a les 12h.

Horaris de visita: De dimarts a dissabte: d’11h a 14h i de 17h30’ a 19h, i diumenges i festius: d’11h30’ a 14h. Tancat: tots els dilluns.

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Capità 34, 43870 Amposta. Tel. 977 702 954 www.museuterresebre.cat