Etiqueta: patrimoni material

Deu forns d’oli de ginebre de Riba-roja d’Ebre han estat declarats Béns Culturals d’Interes Nacional

APSATDeixa un comentari

La declaració de BCIN reconeix la singularitat d’aquest sistema d’explotació del territori ja desaparegut, però de gran valor patrimonial.


Riba-roja d’Ebre esdevé la setena zona d’interès etnològic reconeguda a Catalunya, un reconeixement que omple d’orgull i reforça el compromís de continuar treballant per la cultura i el territori.

La Generalitat de Catalunya ha declarat Béns Culturals d’Interès Nacional (BCIN), en la categoria de zones d’interès etnològic, deu forns d’oli de ginebre del terme municipal de Riba-roja d’Ebre. Es tracta d’una fita històrica per al patrimoni local i per a la nostra entitat, que des de fa anys treballa per preservar i divulgar aquest llegat singular. Amb aquest reconeixement, Riba-roja esdevé la setena zona d’interès etnològic de Catalunya.

Un patrimoni etnohistòric únic a Catalunya

Els forns d’oli de ginebre, també anomenats ginebreres, servien per destil·lar en sec les soques de càdec -un arbust molt comú- per obtenir un oli amb múltiples usos medicinals, veterinaris i cosmètics. El procés es feia mitjançant la combustió a l’interior d’una cambra (tupí) construïda en pedra seca sobre grans roques, i l’oli es recollia en piques exteriors.

Aquest producte va ser àmpliament comercialitzat entre els segles XVI i XIX, aprofitant els recursos naturals i les condicions socioeconòmiques de la zona. La majoria dels forns de Riba-roja corresponen a la tipologia més gran i complexa de totes les documentades, pensada per a la producció a gran escala.

Al municipi s’han documentat 23 forns, dels quals 14 estan inventariats i protegits com a béns culturals d’interès local i 10 són ara declarats BCIN. El conjunt actua com a testimoni d’un sistema d’explotació del territori desaparegut, però d’alt valor patrimonial, cultural i etnològic, únic a Europa per la seva concentració i tipologia.

Un reconeixement al treball col·lectiu

Aquesta declaració és el resultat de molts anys d’esforç, recerca, voluntariat i dedicació de la nostra entitat i de totes les persones que han treballat per recuperar, preservar i difondre aquest patrimoni excepcional. També representa un punt d’inflexió per continuar avançant en la seva conservació i posada en valor i reforça el compromís de situar aquest patrimoni singular de les Terres de l’Ebre en el mapa cultural de Catalunya i d’Europa.

Els forns reconeguts com a Béns Culturals d’Interès Nacional són:

Forn de Sant Francisco

Construït sobre roca natural i amb una pila principal de més de 200 litres, destaca per la boca de sortida de grans dimensions i per les canalitzacions annexes. Es conserva en estat deficient, sense actuacions de manteniment.

Forn de Mariano Agustí de Ca Balances

Un dels més grans identificats, amb tupí troncocònic i mur exterior de pedra seca. Malmès per les pluges de finals de 2024, necessita una consolidació urgent. L’última encesa documentada data dels anys 1928-1930.

Forn de Rosildo

En bon estat i de tipologia esvelta, amb tupí cilíndric-cònic i pedres helicoidals de contrafort. S’hi observen restes de sutge i altes temperatures a l’interior.

Forn de les Cadolles de Carlets

Parcialment enderrocat, vinculat històricament al transport fluvial de l’oli. Conserva el mur exterior, el tupí, la cambra de combustió i la llisera de roca.

Forn del Racó de les Fosses

Un dels més grans i singulars del conjunt. Manté intactes les obertures del mur i del tupí, i conserva l’espai semicircular destinat a la decantació de l’oli.

Forn de la Vall de Valera

En estat regular, amb enderroc parcial de la coberta i tupí reblert. La pila de recollida no s’ha localitzat. Requereix neteja per aprofundir en el seu estudi.

Forn de la Vall del Metxut

En estat deficient i sense restes visibles del tupí. La cúpula, de falsa volta, està enderrocada. El topònim “lo racó del forn” testimonia el seu ús històric.

Forn de Quimet del Recader

Consolidat i en bon estat com a resultat de les intervencions arqueològiques. Es conserven els murs perimetrals, les piles de recollida i la boca de sortida. Les pedres interiors, blanques i arrodonides, evidencien exposició a altes temperatures.

Forn de Miquel del Sim

De planta circular i coberta parcialment enderrocada, mostra clarament el tupí, la cambra de combustió i la pila de recollida. Les intervencions han permès consolidar-ne l’estructura.

Forn de Valldeporcs de Catxap

Malmès però identificable. Manté restes de mur perimetral, la boca d’entrada, la boca de sortida i la pila de recollida d’uns 150 litres. Les pedres blanques evidencien l’ús continuat a altes temperatures.

XIII Trobada de pedra seca i arquitectura tradicional (Andorra 2025)

APSATDeixa un comentari

Aquells que vulguin presentar una comunicació han d’enviar un resum (500 caràcters amb espais) abans del 15 de juny del 2025 en català, castellà o francès: contacte_patrimoni@govern.ad 

Els autors hauran d’enviar el text complet en qualsevol dels tres idiomes abans del 31 de juliol del 2025.


Els textos seran revisats i aprovats pel Comitè Científic. Les comunicacions acceptades es comunicaran el 31 d’agost del 2025. Les ponències i comunicacions també es publicaran en un llibre.

Aquesta Trobada es fa en col·laboració de l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional i el Govern d’Andorra.


Les Jornades de pedra seca – XIII Trobada APSAT 2025 són un congrés que se celebrarà a Andorra del 14 al 16 de novembre del 2025, orientat a la preservació i la difusió de la pedra seca i l’arquitectura tradicional. Unes jornades que en aquesta edició es desenvolupen en col·laboració amb el projecte Interreg POCTEFA Petra, un projecte cultural de posada en valor, preservació i promoció del patrimoni arquitectònic en pedra seca al Pirineu. Petra és un projecte cofinançat al 65% per la Unió Europea mitjantçant  el programa Interreg VI-A Espanya-França-Andorra (POCTEFA 2021-2027). L’objectiu del POCTEFA és reforçar la integració econòmica i social de la zona fronterera Espanya-França-Andorra.


Les jornades es divideixen en tres mòduls principals:

  • Recerca en patrimoni. Estudi, inventari, catalogació, paisatge, conservació i vocabulari d’arquitectura i construcció.
  • Formació i transmissió del saber fer. Formació, tant reglada com no reglada, entesa com un instrument clau per garantir les bones pràctiques en l’aplicació de les tècniques constructives tradicionals.
  • Arquitectura tradicional. Ús de tècniques i materials tradicionals, tant dedicats a obra nova com a la restauració d’estructures històriques.

Web: https://www.jornadespedraseca.ad/ca/

Fem Safareig a Benissanet

Centre d'Estudis de la Ribera d'EbreDeixa un comentari

El Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre us convida a una nova edició de la presentació de l’exposició itinerant «Fem Safareig», a càrrec de la conservadora i restauradora Llum Cubells. Es tracta d’una proposta cultural que reivindica els espais tradicionals de socialització i treball de les nostres àvies, els rentadors, com a símbol d’identitat i memòria col·lectiva.

Aquesta vegada ens trobarem a Benissanet, on podrem assistir a la xerrada “La dona en el cançoner de l’Ebre” a càrrec del filòleg Josep Sebastià Cid. També tindrem l’oportunitat de visitar el refugi de la Font Gran, construït per les dones mentre els homes eren a la batalla, i podrem escoltar algunes de les veus protagonistes immortalitzades en un audiovisual que es projectarà durant la visita.

Sons tradicionals de les Terres de l’Ebre

Museu de les Terres l'EbreDeixa un comentari

Taller inclòs al programa de l’OPEI Taller i jornades de memòria oral. El seu objectiu és donar a conèixer la riquesa dels instruments tradicionals de les Terres de l’Ebre i la música que en uns casos els acompanyava i que en altres encara avui està present, a partir de la col·lecció particular aplegada per Ferran Roca Campos, en base a la seva recerca en treball de camp.

El taller mostra una vuitantena d’aquests instruments, remarcant el seu origen i característiques, a més Ferran Roca el farà sonar, un a un, acompanyats -si s’escau- de cant, o simplement es podrà gaudir de la seva peculiar sonoritat.

Ferran Roca és músic i professor de música tradicional, des de fa quaranta-dos anys, de diversos instruments, entre els quals la gralla, el sac de gemecs, el flabiol i tamborí, percussió ebrenca, i ha treballat també en la difusió del patrimoni musical ebrenc.

És membre de l’entitat Espai de So, Recerca i difusió del patrimoni etnomusical, i del grup Rondalla dels Ports. També és tècnic de Cultura i Coordinador de La Llanterna, de l’Ajuntament de Móra d’Ebre.

El Taller, adreçat tant a un públic adult com infantil, es farà en una única sessió, d’una hora i mitja de durada. La inscripció és gratuïta i no es requereixen coneixements acadèmics de música, tan sols unes possibilitats motores adequades i interès o bé curiositat per aquest aspecte del patrimoni etnomusical de les Terres de l’Ebre: els instruments populars i tradicionals.

Organitza: Grup de Dansa Paracota, Museu de les Terres de l’Ebre i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Col·labora: Ajuntament d’Amposta.

Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre.

Data: diumenge 11 de maig de 2025

Horari: 11h.

Més informació: www.museuterresebre.cat   977 702 954

29èna Trobada de Puntaires d’Arenys de Mar

Museu d'Arenys de MarDeixa un comentari
XXIX Trobada de Puntaires Arenys Mar

El darrer diumenge d’abril es celebra la tradicional Trobada de Puntaires d’Arenys de Mar, una trobada que es realitza davant el Centre Cultural Calisay a la Riera d’Arenys de Mar. Aquest esdeveniment és un magnífic espai per conèixer l’ofici de puntaires i les noves propostes en l’elaboració de les puntes de coixí on es combina la tradició i la contemporaneïtat.

En aquesta trobada, les puntaires també trobaren parades de venta de producte i el mateix dia es celebra la Jornada de Portes Obertes al Museu Marès de la Punta.

Reinterpretant les puntes. Obra de Tarmo Thorstöm

Museu d'Arenys de MarDeixa un comentari

Tarmo Thorström és un artista visual finlandès, professor (MoA, educació) i mestre artesà que basa el seu art en la tradició de les puntes de coixí a la ciutat de Rauma. El seu principal mitjà d’expressió són les puntes de coixí artesanes, però amb un gir contemporani. A més de fils, llanes i cordes, utilitza llum, pintura, fusta i altres materials en les seves obres. La idea essencial del seu art està centrada en mantenir viu i vibrant aquest patrimoni cultural immaterial.

Instal·lació de puntes de coixí. Rauma, Finlàndia

La seva obra és una exploració dels contrastos i connexions entre el fet tangible i l’intangible, el fet històric i el contemporani. Les puntes com un mitjà que no únicament reflecteix el nostre patrimoni cultural, sinó que també desafia les nostres percepcions sobre l’art, la sostenibilitat i l’existència mateixa. En les seves creacions, busca combinar la meticulosa habilitat de les puntes tradicionals amb un esperit trencador i innovador, convidant l’espectador a veure les puntes des d’una nova perspectiva.

Del 4 al 27 d’abril de 2025 al Centre Cultural Calisay d’Arenys de Mar, Riera Pare Fita, 31 podreu veure una exposició sobre aquest artista finlandès. Horari: Divendres, de 18 a 20:30h, dissabtes i diumenges, d´11 a 13 h i de 18 a 20:30 h

Obrim el fons de reserva

Museu de la MediterràniaDeixa un comentari

A partir del projecte “Objectes que ens parlen” el Museu de la Mediterrània impulsa una acció per obtenir informació i dades rellevants dels objectes relacionats amb oficis que es salvaguarden en el fons de reserva del Museu de la Mediterrània.

El dijous 3 d’abril, a les 17.00 h, al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí, realitzem una nova sessió on els protagonistes seran els exvots i els objectes relacionats amb la indústria de la cera.

Obrirem el nostre fons de reserva i ensenyarem la col·lecció que tenim d’objectes relacionats amb la creació dels exvots, sobretot motlles de diferents formes, i d’exvots. L’objectiu és obtenir informació d’aquestes peces, de la seva fabricació, del què significaven, i quan i com es feien servir. També ensenyarem diferents peces relacionades amb la indústria de la cera.

La voluntat és obtenir la màxima informació possible d’aquestes peces i poder-les tenir documentades. Malauradament, avui dia moltes d’aquestes eines ens són desconegudes o en tenim poca informació. No sabem el seu nom, com s’utilitzaven o per a què servien. I això només ho podem aconseguir amb l’ajuda de persones que hagin conegut, treballat o utilitzat aquests objectes. Ens hi ajudes?

Presentació del llibre «La Salaó de peix» i de l’exposició «Salaó és nom de dona» al Museu de l’Anxova i de la Sal de l’Escala (MASLE)

Museu de l'Anxova i de la Sal de l'Escala (MASLE)Deixa un comentari

El proper divendres 4 d’abril, a les 7 del vespre, tindrà lloc al MASLE la presentació del llibre La Salaó de peix de la col·lecció Quaderns de la Diputació de Girona. La presentació anirà a càrrec de Rosa Hostench, presidenta de la Unió de Saladors Històrics d’Anxova de l’Escala i de l’autora, Lurdes Boix Llonch, historiadora i exdirectora de l’Arxiu i el Museu de l’Escala. Comptarà també amb la presència del regidor de Patrimoni i Cultura de l’Ajuntament de l’Escala, Martí Guinart, i d’un representant de la Diputació de Girona.

Aquesta publicació fa un repàs a la història d’un element que ha estat importantíssim per a la història de la humanitat com és la sal i la seva utilitat en la conservació dels aliments. La pesca i la salaó de peix blau a la costa gironina van ser molt actives en el conjunt de la costa catalana fins a mitjan segle xx. El peix blau, bàsicament l’anxova i la sardina, ha passat de ser la proteïna dels pobres a esdevenir un producte de luxe, a causa, entre altres factors, de la contaminació i la sobrepesca.

En el transcurs de l’acte també tindrà lloc la inauguració de l’exposició temporal «Salaó és nom de dona». Aquesta exposició de fotografies mostra com des de temps immemorials, les dones de l’Escala han treballat als antics salins o fàbriques de salaó d’anxova i sardina. Esganyar (treure el cap i les vísceres), embarrilar, fer el brou o salmorra, fer pots o galledes i, fins i tot, carregar caixes plenes de peix, són feines que, amb una saviesa ancestral, s’han anat transmetent de mares a filles a l’Escala, el poble amb més tradició ininterrumpuda de salaó de peix de Catalunya  i de la Mediterrània occidental.

El Museu de l’Anxova i de la Sal de Escala vol homenatjar amb aquesta exposició les treballadores de les fàbriques de salaó d’ahir, d’avui i de sempre.

Més informació a  museu@lescala.cat  i al 972 77 68 15

Inauguració de l’exposició Corpus de paper a Cervera

Museu Comarcal de CerveraDeixa un comentari

Inauguració: Divendres 28 de març a les 7 de la tarda al Museu de Cervera

L’acte comptarà amb la participació de Toni Serés, comissari de l’exposició i membre del Servei de Recerca i Protecció de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural.

Del pròxim 28 de març i fins al 24 de juny d’enguany, el Museu de Cervera acollirà l’exposició Corpus de paper.

En la imatgeria popular, el Corpus Christi ha generat multitud de fulls impresos que, amb profusió, descriuen una festivitat amb 700 anys de tradició civicoreligiosa a la ciutat de Barcelona.

Documentada de forma administrativa i protocol·lària en reculls, com: El llibre del Consell (1320); El Dietari de la Generalitat (1411- 1539); El Llibre de les Solemnitats (1424) o, entre altres, Rubriques Bruniquer (1605), existeixen, en paral·lel a aquests papers oficials, un entramat de plecs solts que, il·lustrats i redactats en vers o prosa, reben el nom genèric de literatura de canya i cordill que també parlen de la celebració.

Són reproduccions efímeres en suport paper que, en funció de les estructures de composició, s’agrupen en auques, fulls de rengle, romanços, ventals, goigs, estampes… que, amb un llenguatge planer i visual, anaven adreçades a un públic de masses que els adquirien a uns preus assequibles, des dels orígens de la impremta fins a principis del segle XX, principalment en fires i mercats de carrer.

Gravats xilogràfics a una tinta o estampacions litogràfiques en colors certifiquen la singularitat de l’esdeveniment arrelat al poble reproduint de forma divulgativa guarniments florals, reliquiari religiós, figures de la festa, instruments tradicionals, vestuaris de confraries o, per exemple, un encisador ou com balla.

L’exposició ha estat dissenyada utilitzant materials de la col·lecció d’imatgeria del folklorista Joan Amades i Gelats (Barcelona, 1890 – 1959) que es conserva en l’arxiu de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Nova edició del curs de construcció de marges de Guissona

Museu Comarcal de CerveraDeixa un comentari

Torna el curs de construcció de marges de Guissona, que se celebrarà el dissabte 29 de març a partir de les 08 h, en el punt en què ho van deixar l’any passat, al Camí de Farell (https://tuit.cat/1x0Sa).

Tot i que el curs és gratuït, per qüestions d’aforament i organització es requereix inscripció prèvia (màxim fins al 26 de març).

L’aparcament de vehicles serà a tocar del cobert del MARSOL (https://tuit.cat/i4655) i s’arribarà a peu a l’inici del tram a restaurar.

Per a més informació i/o inscripció a turisme@guissona.cat