Dos nous elements amplien els oficis tradicionals inclosos a l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (IPCITE).

La Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura, el Museu de les Terres de l’Ebre i l’Institut Ramon Muntaner van desenvolupar, entre el 2015 i el 2017, el projecte de l’Inventari Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (IPCITE); un gran recurs cultural per contribuir al desenvolupament sostenible de les Terres de l’Ebre, que va inventariar 100 elements.

Per tal de donar-li continuïtat, les mateixes tres institucions vam acordar la creació de l’Observatori del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (OPCITE), del que el Museu n’ha estat responsable i promotor, per tal d’ampliar i difondre l’IPCITE, i cercar-li aplicacions, per a l’escola, el turisme, la festa, la gestió del paisatge, etc.

Ara el Museu hi suma dos nous elements patrimonials a la Categoria 1 de l’Inventari: “Activitats productives, processos i tècniques”. Són: “Els oficis d’empeltador/a i esllemenador, al Baix Ebre i el Montsià” i “L’ofici dels constructors de figures festives, a les Terres de l’Ebre”.

Són el resultat de l’encàrrec de treballs de recerca, realitzats en treball de camp de metodologia antropològica, a la investigadora Ingrid Bertomeu Cabrera, del seguiment tècnic realitzat des del Museu per la conservadora M. Carme Queralt Tomás, i dels treballs d’ampliació a la web de l’Inventari d’Eva Garcia Lleixà.

Les fitxes d’aquests tres antics oficis inclouen informació patrimonial inèdita, dades històriques i etnogràfiques, fotografies i entrevistes orals realitzades en treball de camp, fitxes d’informants i recursos documentals (bibliogràfics, electrònics, etc.) seleccionats només entre els que fan referència directa als oficis en l’àmbit territorial de les Terres de l’Ebre.

L’IPCITE es pot consultar a www.ipcite.cat. Abasta 104 fitxes, més de 1.500 manifestacions, més de 2.000 fotografies, 40 audiovisuals i gairebé un miler de recursos documentals sobre les Terres de l’Ebre.

El segon volum de la col·lecció Els oficis de la Festa de la Sal de l’Escala es dedica al barriler

El passat diumenge 18 de setembre, en el marc de la 25ena edició de la Festa de la Sal, es va presentar a l’Alfolí de la Sal – Museu de l’Escala, el segon volum de la col·lecció Els oficis de la Festa de la Sal que va néixer l’any 2021 amb un primer volum dedicat a la feina del nansaire.

La col·lecció Els oficis de la Festa de la Sal es va concebre amb la voluntat de recuperar i difondre el patrimoni vinculat a la confecció d’estris, eines, arts i bastiments emprats en els oficis i activitats que es mostren a la Festa de la Sal de l’Escala. L’objectiu és explicar els orígens d’aquestes activitats tradicionals, la seva evolució, els materials naturals emprats i també com han anat desapareixent, fent que estris i objectes creats durant tants anys hagin esdevingut actualment peces de museu.

Si en la publicació dedicada als nansaires es va posar accent en els escalencs que feien nanses con en Mariano Callol Zit, en Baptista Guillot, en Rafel Bahí, i en Ramon i en Rafel Guillot, aquesta nova publicació es basa en el testimoniatge d’en Sebatià Callol Tianet. Els autors del llibre, Lurdes Boix, Jaume Badias i Mariona Font, agraeixen profundament tots els coneixements de l’ofici que els hi ha transmès en Tianet, sense els quals no s’hagués pogut fer aquest llibre. Ell és el darrer barriler de l’Escala, i gràcies a ell s’ha pogut saber els diferents tipus de barrils i botes que es feien, a més d’entendre una mica més la importància de la salaó a l’Escala i també de la vinya.

D’altra banda aquest llibre recull un petit tresor etnològic, ja que reprodueix un vocabulari inèdit recollit per Joan Amades sobre l’ofici de barriler. Aquest s’havia de publicar l’any 1938 però degut a la Guerra Civil es va desar en un calaix fins avui. Precisament en la presentació del llibre el tècnic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i conservador del Fons Amades, Toni Serés, va explicar el paper de Joan Amades en la recuperació del patrimoni etnològic i la seva relació amb l’Escala i concretament amb Caterina Albert, Víctor Català.

Aquesta col·lecció s’origina amb la Festa de la Sal i la voluntat d’aquest esdeveniment de cara a salvaguardar la memòria oral i fer-ne difusió, com també l’altra col·lecció de publicacions vinculada a la festa com és la col·lecció Cultura, música i danses del món.

Crida a la participació a la 3a trobada de gestors de patrimoni immaterial de l’estat espanyol

Talavera de la Reina (Toledo)
14 i 15 de desembre de 2022

El Ministeri de Cultura i Esport organitza, per mitjà de la seva Direcció General de Patrimoni Cultural i Belles Arts, el III Encuentro de Gestores de Patrimonio Inmaterial, enguany amb el tema “El futuro y la salvaguarda de las técnicas tradicionales“. En la línia d’anteriors trobades com aquesta, els organitzadors proposen que les ponències s’abordin des del context de les pràctiques i manifestacions inscrites a les llistes de la Convenció de 2003, on les artesanies i els oficis constitueixen l’objecte en si d’algunes d’aquestes inscripcions, mentre que en altres casos es troben associades o íntimament lligades a elements festius també inscrits. Suggereixen, així mateix, diversos subtemes des dels quals abordar-les:

  • Formació i educació: les iniciatives locals de formació, el paper de les escoles d’arts i oficis, la necessitat d’un major suport institucional i des dels departaments d’educació, que garanteixin una formació reglada. Manca d'”aprenents viables”.
  • Protecció de la producció artesana per mitjà de regulacions diferents a les de la legislació de patrimoni cultural: propietat intel·lectual, propietat industrial i lleis d’artesania.
  • Desenvolupament de plans específics de salvaguarda.
  • Iniciatives de visibilitat i difusió de l’artesania.
  • Desenvolupament sostenible i turisme vinculat amb l’artesania.
  • Vessant comercial de les produccions artesanes: competència amb la producció en sèrie, segells de qualitat, falsificacions i producció. Les tendes de souvenirs.
  • Oficis tradicionals i artesania: oficis associats a coneixements, pràctiques i activitats econòmiques i socials tradicionals.
  • L’artesania i les pràctiques festives: produccions artesanes per a usos socials, rituals i actes festius.

Les persones interessades a participar a la trobada poden exposar el seu interès i un esquema de la ponència abans del 30 de setembre de 2022 a Paloma Sánchez Gómez paloma.sanchezg@cultura.gob.es

Els/les ponents disposaran entre 20 i 30 minuts per presentar les seves propostes.

Publicat en línia el núm. 46 de la Revista d’Etnologia de Catalunya

La Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural ha publicat recentment a la seva web el darrer número de la Revista d’Etnologia de Catalunya. El dossier del nou número, coordinat per Alejandra Canals i Mireia Guil, ambdues antropòlogues de la Universitat de Barcelona, duu per títol “Cap a una antropologia de la Covid-19”. Us reproduïm tot seguit el sumari general de la revista:

  • Presentació, a càrrec d’Adelaida Moya, directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural

Dossier

  • Presentació del dossier: “Cap a una antropologia de la covid-19”, per Alejandra Canals i Mireia Guil
  • “Anòsmia i Covid-19: memòria, emocions i territoris olfactius”, per Cristina Larrea Killinger
  • “La covid-19 i la crisi sanitària a Catalunya”, per Josep M. Comelles
  • “Llars col·laboratives: sostenibilitat, governança i cura en temps de pandèmia”, per Marta Pi-Martín, Maria Offenhenden i Yolanda Bodoque-Puerta
  • “Cuidar persones grans en temps de pandèmia: les famílies en la reconfiguració del mosaic de recursos de la cura”, per Dolors Comas i Montserrat Soronellas
  • “Gènere, treballs i Covid-19: una mirada de portes endins i de portes enfora”, per Sara Moreno
  • “Treballadores essencials sense drets: lluites polítiques i acció comunitària de les treballadores de la llar i les cures durant la pandèmia”, per Sílvia Bofill-Poch
  • “Mengem com vivim: menjar en els temps de la covid”, per M. Clara de Moares Plata, Amanda Barba, Jesús Contreras, i Carlos Manuel Baptista Lopes
  • “Pandèmia i tendències turístiques: reflexions en clau global i local”, per Javier Hernández-Ramírez i Saida Palou
  • “Quan els museus van tancar les portes i van obrir les seves xarxes socials: la digitalització davant el confinament i el postconfinament”, per Alejandra Canals i Marta Rico
  • “Festes i Covid-19 a Catalunya: la pandèmia com a punt d’inflexió”, per Xavier Roigé, Mireia Guil i Lluís Bellas
  • “Les imatges que mai no veurem: apunts sobre visualitat i pandèmia”, per Roger Canals

Dossier: focus

  • “Etnografies d’emergència durant la pandèmia: de la resignificació a l’adaptació”, per Teresa Habimana, Ignacio Fradejas-García i José Luis Molina
  • “Castells oberts a tothom? Disjuntives i contradiccions respecte a la participació en les colles castelleres en el context de la pandèmia”, per Guillermo Soler
  • “L’afectació de la pandèmia de la Covid-19 en les activitats de les associacions pessebristes de Catalunya”, per Jordi Montlló i Albert Dresaire
  • “‘Memòries d’una pandèmia’: una iniciativa de les xarxes de museus de Catalunya per preservar la memòria testimonial”, per Laia Ventura
  • Once upon a time a Catalunya: l’antropologia d’allò sensible en temps de la pandèmia”, per Lorena Campo i Virginia Fons

Miscel·lània

  • Tourist, you are the terrorist: turisme per despossessió, conflicte urbà i mediatització de discursos entorn del terrorisme al ‘teatre de l’hegemonia’ de la ciutat de Mallorca”, per Francesc Alemany

Recerques

  • “Global i local: patrimoni i producció de la localitat. Estudi de cas de la tradició artesanal de Catalunya”, per Ciriaca Coretti
  • “Dimarts Sant a El Cerro del Águila (Sevilla): procés de construcció d’una imatge d’identificació intralocal”, per Carlos García
  • “Les arrels urbanes de l’agroecologia. Sobirania alimentària i nous imaginaris culturals: La Garbiana de Tarroja de Segarra, un cas exemplar”, per Marc Verdés
  • “‘Que no et domini el fang’: material i treball entre els canterers de Miravet”, per Laura Holguín i Roger Sansi
  • “Renovar la tradició: una nova manera de presentar les exposicions de pessebres”, per Enric Benavent-Vallès

Crònica

  • “II Congrés de la Jota als territoris de parla catalana”, per Anaís Falcó i Joaquim Manyós
  • “Relatoria de la jornada ‘Gegantes i diablesses: trencant estereotips sexistes en la cultura popular”, per Olga Brea, Rosa Canela, Oriol Cendra i Georgina Garcia
  • “L’Any Joan Tomàs dona a conèixer el llegat d’aquest gran mestre i folklorista català”, per Liliana Tomàs
  • “En el Centenari de Manuel Cubeles”, per Josep Garcia
  • “Joan Manén i el cançoner popular català”, per Daniel Blanch
  • El ferro i la forja, una oportunitat perduda”, per Lluïsa Amenós
  • “Sarrià, barri de dues cares. Ressenya del llibre Baixar a Barcelona: la ciutat i la comunitat recreada de Sarrià. Temes d’Etnologia de Catalunya, 31″, per Manuel Delgado
  • Fadrines. El procés de no casar-se en la societat tradicional valenciana. Llibre de les antropòlogues Raquel Ferrero i Clara Colomina (col·lecció Temes d’Etnografia Valenciana)”
  • “En memòria de Martine Segalen: una llarga cursa antropològica”, per Xavier Roigé

Licitació per a l’Inventari del Patrimoni Festiu de diverses comarques de Catalunya

En compliment de diferents preceptes legislatius, l’any 2012 s’encarregà la realització de l’inventari del patrimoni festiu de Catalunya a l’Institut Ramon Muntaner (IRMu). Després d’un any de treball, els centres d’estudis, coordinats per l’IRMu, presentaren el treball d’inventari, identificant més de 15.000 festes a tot Catalunya. Per a la inclusió de les festes a l’inventari, es va valorar l’impacte en el territori, l’arrelament en la comunitat, el nivell de participació, la integració i el contingut de la festa. L’accés i consulta de l’actual inventari és possible a través de la pàgina web http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/

Deu anys després de l’elaboració del primer inventari és necessari iniciar un procés de revisió; d’acord amb l’article 12 de la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial, per assegurar la identificació amb vista a la salvaguarda, cada estat part confeccionarà d’acord amb la seva pròpia situació un o diversos inventaris del patrimoni cultural immaterial present al seu territori. Aquests inventaris s’actualitzaran regularment. Així doncs, a part de realitzar un treball exhaustiu i sistemàtic de l’inventari del patrimoni festiu, la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural vol actualitzar-lo per conèixer de primera mà l’afectació de la pandèmia en la celebració de les manifestacions festives d’arreu del país. Mitjançant aquest procediment obert, es proposa l’encàrrec dels treballs de revisió, actualització i realització de l’Inventari del Patrimoni Festiu de Catalunya de les comarques del Pallars Jussà, el Priorat, el Baix Penedès, el Moianès, el Pla de l’Estany, el Pla d’Urgell i la Terra Alta, a realitzar durant el 2022, que engloben un total de 1.432 fitxes.

Anunci de la licitació

La Dansa i el Ball del Ciri de Castellterçol

La Casa dels Entremesos. Pl. de les Beates, 2, Barcelona
Dijous 7 de juliol. A les vuit del vespre

Presentació d’aquest llibre de Glòria Ballús, Josep Crivillé, Pilar López i Ramon Vilar, 21è de la col·lecció Calaix de Solfa, que edita la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural i Dinsic Edicions musicals. L’acte comptarà amb audicions musicals.

Vegeu tota la informació detallada d’aquest volum en aquesta pàgina.

L’extracció de sal a la Ràpita, Patrimoni Etnològic i Immaterial

Ha finalitzat la recerca “L’extracció de la sal, a la Ràpita”, encarregada pel Museu de les Terres de l’Ebre (dins el programa Ajut a la recerca etnològica a les Terres de l’Ebre 2022) a l’historiador rapitenc Enric López Vidal, per tal de documentar, en treball de camp etnogràfic, el Patrimoni Cultural Etnològic i Immaterial associat a l’extracció de la sal, a les Salines de la Trinitat, ubicades ala badia dels Alfacs, concretament a la punta de la Banya, al terme municipal de la Ràpita. Són les úniques salines marines que es conserven avui en actiu a Catalunya.

Es tracta d’una activitat productiva avui industrial, que manté però un procés de producció arrelat a l’activitat extractiva tradicional, de caràcter manual, que els saliners van desenvolupar durant molts segles en diferents punts del delta de l’Ebre, especialment durant l’edat mitjana i la moderna. La recerca ha seguit la metodologia establerta per la del Departament de Cultura, per a la recerca en projectes de Patrimoni Cultural Etnològic i Immaterial.

S’ha concretat en diferents materials i suports: la redacció d’una memòria explicativa, l’enregistrament i la transcripció de les entrevistes orals fetes a diferents persones (tres homes i una dona), directament vinculats amb el treball a l’interior de les instal·lacions de les Salines de la Trinitat (tant; la localització de fotografies històriques particulars; un reportatge fotogràfic fet ara per l’investigador en treball de camp; i una selecció de recursos bibliogràfics, que fan referència directa a aquestes Salines del delta de l’Ebre. Les fotografies històriques aplegades mostren com era la vida quotidiana a les Salines, fa unes dècades, quan s’hi vivia permanentment, i han estat cedides per particulars, com fotografies. No va ser fins a  mitjans del s. XX que hi van arribar aspectes tant importants com ara la mecanització, la llum elèctrica i les comunicacions per terra.

Organitza: Museu de les Terres de l’Ebre.

Col·laboració: Departament de Cultura, l’Ajuntament de la Ràpita i el Museu de la Mar de l’Ebre.

12a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic 2022. Dins la pandèmia al Museu de Cervera

7 i 8 de juliol al Museu de Cervera

Mostra de produccions audiovisuals relacionades amb la recerca i el patrimoni etnològic en general que combina filmacions amateurs antigues amb documentals i pel·lícules de ficció, totes sota el denominador comú de ser, d’una manera o altra, testimonis de formes de vida que es donen en la nostra societat. Alhora, la mostra també pretén il·lustrar com en les últimes dècades l’audiovisual ha penetrat en l’etnografia i vol posar en relleu com la recerca etnològica s’ha servit de l’audiovisual per documentar i explicar allò que ha investigat.
Tot seguit us presentem la programació que hem preparat a casa nostra.

Transhumància i camins ramaders de Catalunya  

Fins el 1 de juliol es poden presentar comunicacions en qualsevol dels eixos temàtics del II Congrés de Transhumància i Camins Ramaders de Catalunya sorgeix de la inquietud pel que fa a la situació actual del sector i de la voluntat de continuïtat després de l’èxit i l’acollida que va tenir la primera edició. Els objectius principals d’aquesta edició continuen sent la posada en valor de la transhumància i la xarxa de camins ramaders de Catalunya. Una de les novetats es la major visibilització que tindran els aspectes i reptes actuals pel que fa a la preservació de la ramaderia extensiva, incorporant la perspectiva de gènere i l’impacte que pot tenir per al sector l’actual context de crisi climàtica i energètica global. Hi ha tres eixos: Eix 1.Des(xifrant) la ramaderia extensiva: reptes i estratègies de futur. Es podran presentar comunicacions relacionades amb la situació actual de la ramaderia extensiva, les oportunitats que genera la transhumància, el repte del relleu generacional, la nova PAC, l’accés a la terra, els comunals, la igualtat de gènere, la comercialització entre altres. Eix 2. Transhumància: activitat ancestral i eina de desenvolupament territorial. Es podran presentar comunicacions relacionades amb projectes que s’estan desenvolupant al territori, tant a escala local com nacional, que estableixen un diàleg entre la recerca present i passada sobre la transhumància i la ramaderia extensiva, la transferència de coneixement científic sobre aquesta temàtica a diferents àmbits de la societat i la valorització d’aquesta pràctica a través de la divulgació. Eix 3. Transhumar per preservar i habitar els territoris rurals. Es podran presentar comunicacions relacionades amb l’activitat ramadera transhumant a Catalunya relacionades amb el seu futur, tenint en compte els condicionants actuals, el canvi climàtic, les infraestructures de les xarxes transhumants, equipament associats, projectes de valorització i recuperació en curs, el marc legal, la gestió i planificació de les actuacions de valorització, manteniment i millora.

Organitzen: Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA), Arca, Universitat de Lleida, Escola de Pastors i Pastores de Catalunya, i Grup de Treball de Transhumància i Camins Ramaders.

Dates: el Congrés tindrà lloc durant el mes d’octubre de 2022: el primer eix del 6 fins al 8 a el Pont de Suert, el segon del 13 fins al 15 a Amposta, i el tercer del 27 fins al 29 a Igualada.

Més informació: en el següent enllaç trobareu informació de com presentar les comunicacions a: http://transhumancia.com/ca/comunicacions/

Les bruixes: entre la història i la tradició

La xerrada titulada “Les bruixes: entre la història i la tradició”, a càrrec de l’antropòloga M. Carme Queralt Tomàs, i una breu visita guiada a l’exposició, formaran part de la inauguració de l’exposició itinerant “Per bruixa i metzinera. La cacera de bruixes a Catalunya”, produïda pel Museu d’Història de Catalunya i comissariada per Agustí Alcoverro i Josefina Roma. Incidirà en els elements de la doble imatge, positiva i negativa, que han tingut les bruixes, unes velles i altres joves, en la tradició popular catalana, alguns dels quals es contraposen a la imatge dels bruixots.

L’exposició fa difusió de com entre 1450 i 1750 moltes regions d’Europa van patir l’anomenada cacera de bruixes, que, en càlculs ponderats, va comportar 110.000 persones processades i no menys de 60.000 execucions, 400 a Catalunya. També al Bisbat de Tortosa hi ha documentats un nombre de processos inquisitorials contra suposades bruixes. Les víctimes van ser, arreu d’Europa, molt majoritàriament dones pobres, sovint velles i que vivien soles.

L’acte d’inauguració es farà a la sala Gerard Vergés del Palau Oliver de Boteller, i finalitzarà amb una breu visita guiada a l’exposició.

Organitza: Generalitat de Catalunya. Serveis Territorials de Cultura i Serveis Territorials d’Igualtat i Feminisme.

Col·laboració: el suport de l’Ajuntament de Tortosa.

Dates: del 22 de juny al 24 de juliol de 2022.

Lloc: Sala d’exposicions del Palau Oliver de Boteller. Serveis Territorials del Departament de Cultura a les Terres de l’Ebre, c/ Jaume Ferran i Clua, 4, de Tortosa.

Inauguració: divendres 22 de juny de 2022, a les 19h.

Horaris: de dilluns a divendres, de 9 a 14 h, i dissabtes, diumenges i festius, d’11.00 a 13.00 h i de 18.00 a 20.00 h. Horari especial per a la Festa del Renaixement: dijous 21 i divendres 22 de juliol, de 18.00 a 24.00 h, dissabte 23 i diumenge 24, d’11.00 a 13.00 h i de 18.00 a 24.00 h.

Més informació: Serveis Territorials del Departament de Cultura a les Terres de l’Ebre. Tel. 977 44 80 70