Aportacions a la dansa catalana 2020

Casa dels Entremesos. Pl. de les Beates, 2, Barcelona
Dijous 28 d’octubre de 2021, a les vuit del vespre

L’Esbart Català de Dansaires organitza una nova sessió de Presentacions 2021, aquest cop dedicada a l’obra Aportacions a la dansa catalana 2020. El volum recull els textos de les comunicacions presentades a la jornada del mateix nom celebrada el 29 de febrer de 2020. En el marc d’aquesta jornada es van presentar catorze aportacions fetes per vint persones diferents, a títol personal o en representació d’entitats, museus i altres col·lectius. L’obra, a tall d’actes de congrés, és el volum quart de la col·lecció Aportacions a la dansa catalana, que recull els textos de les jornades organitzades des de l’any 2004. 

Sumari                                 

Presentació

Aportacions a la dansa catalana:

– Montserrat Garrich i Raimon Casals. Inventari de danses vives de Catalunya

– Cristina Barceló i Manel Pedreira Dansa a l’escola : Puntal d’Orfeu 

– Andreu Brunat i Imma Cuscó. Treball de recerca i generació de nous materials de la música del Ball de plaça de Sant Antoni de Caldes de Montbuí

– Guillem Roma. Ball de rams de Gràcia

– Antoni Ribas. Dinamisme dialèctic d’una dansa: els bastoners de Vilafranca del Penedès 1942-2020

– Maria del Agua Cortés. Recerca per a la publicació del Recull de danses tradicionals del Berguedà

– Raül Sanchis. La festa i la dansa en les fonts historiogràfiques de la memòria. Corpus documental de la ciutat de València

– Ignasi Ros. La recuperació de la figura i l’obra d’Enric Vigo Rabassa, folklorista del Pallars

– Adrià Ortiz i Núria Espejo. Aplec Jove Bastoner. El jovent com a protagonista

– Lluís Bellas. El Ball d’Espases de Cervera. La recreació d’un ball setcentista en els seguicis festius contemporanis cerverins

– Mon Cardona. Ball de Gegants d’Arbúcies i Ball de lo Sobrany de Salàs de Pallars

– Joan Armangué. D’Offenbach a Joan Alcover : la Bolangera i l’Himne de Mallorca

– Primitiva López i Rosalia Raméntol. Ball de llancers de Teià: la represa

– Joan Vicens i Abril López. Rebrot i noves arrels


Aportacions a la dansa catalana 2004 (Contingut del volum)

Aportacions a la dansa catalana 2009 (Contingut del volum)

Aportacions a la dansa catalana 2014 (Contingut del volum)


Les persones interessades en l’adquisició de l’obra poden fer-ho en el transcurs de l’acte de dijous o bé escrivint a info@esbartcatala.org

Paisatges sonors i patrimoni a les Terres de l’Ebre

Des de l’any 2014, el cicle Ebre, Art & Patrimoni els anys parells i el cicle Ebre, Música & Patrimoni els senars, amb propostes inèdites al voltant dels següents eixos temàtics: escultura sonora, música experimental, fotografia, música i poesia, il·lustració artística, música i dansa i creació audiovisual.

En l’edició del 2021 la proposta cultural del Cicle, l’exposició “Paisatges sonors de les Terres de l’Ebre”, gira al voltant dels paisatges sonors. Es tracta de dotze instal·lacions que, al llarg d’aquest estiu, han estat ubicades cadascuna en un dels dotze municipis del territori implicats, la qual es va complementar amb propostes d’activitats efímeres, vinculades en cada cas al paisatge sonor propi de cada indret. Ara, però, un cop acabat el temps estiuenc, es poden visitar totes dotze, formant conjunt, al Museu de les Terres de l’Ebre.

Les instal·lacions sonores us permetran descarregar amb el vostre mòbil el so. L’objectiu no és altre que el de propiciar que els visitants descobreixin tessitures, recordin la seva memòria auditiva, s’emocionen i revisquin significats que són tant col·lectius com personals. 

La imatge sonora o la pista auditiva van acompanyades de fotografies que ens situen en el context de cadascuna de les instal·lacions, anomenades: “Paisatges sonors del riu Ebre: Llagüters i remeres”, “Ossos com tiges que encara no han florit”, “Arrels festives flixanques”, “Els sons del treball de la pedra en sec”, “Els sons de les abelles i els apicultors”, “Sons paumeros”, “Els sons dels pastors i les raberes d’ovelles”, “Els sons dels canterers i de la terrissa”, “Els sons de la pesca a la mar de l’Ebre”, “El pas de barca i el pont del Passador”, “Els sons de l’elaboració de l’oli i de la cuina”i “Sons del Conjunt Rupestre de la Serra de Godall i l’Ermita de la Pietat”.

Organitza: Museu de les Terres de l’Ebre, amb el suport del Departament de Cultura.

Col·laboració: Departament de Cultura i museus i equipaments patrimonials de les Terres de l’Ebre.

Dates: del 23 d’octubre fins al 5 de desembre de 2021.

Lloc: Vestíbul del Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Gran Capità, 34. Amposta

Horaris de visita: De dimarts a dissabte: d’11h a 14h i de 17h a 20h, i diumenges i festius: d’11h30’ a 14h. Tancat: tots els dilluns.

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Capità 34, 43870 Amposta. Tel. 977 702 954 www.museuterresebre.cat

“Dones pastores”, quarta projecció de la mostra Internacional de Cinema Etnogràfic al Penedès

Aquesta sessió serà l’estrena del documental “Dones pastores al Penedès”, produït per l’Institut d’Estudis Penedesencs, en el que es mostra la jornada laboral de la pastora Gemma Clarena d’Argençola, comarca de l’Anoia, de les primeres feines del dia fins que tanca el ramat el vespre. L’acte comptarà amb la presència de Pep Puig (director), Xavier Bayer (guionista) i Àngels Travé (coordinadora de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès).

Data: divendres 22 d’octubre, a les 19 hores.

Lloc: Biblioteca d’Igualada (plaça de Cal Font, s/núm.) d’Igualada

Activitat gratuïta. Més informació a l’Institut d’Estudis Penedesencs.

L’Institut d’Estudis Penedesencs coordina la programació a la vegueria Penedès de la 11a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Tallers de Memòria Oral. El patrimoni musical arbucienc. Els cors parroquials i els caramellaires, un món que desapareix

El proper divendres 15 d’octubre a 2/4 de 6 de la tarda al Museu Etnològic del Montseny tindrà lloc una sessió del programa Tallers de Memòria Oral. En aquesta sessió dels tallers, es pretén reunir antics i actuals membres del cor parroquial i de la colla de caramellaires de la vila d’Arbúcies i recollir els seus records i experiències. L’edat dels seus actuals integrants i el fet que ara mateix no tinguin un relleu generacional, fa pensar que la seva activitat cultural pot acabar en els propers anys. La sessió es planteja com un espai obert de conversa, amb la utilització de les fotografies i les gravacions que el propi cor i els caramellaires han anat generant i dipositant a l’arxiu del Museu Etnològic del Montseny per anar desgranant el repertori, integrants i la història del cor al llarg dels anys.

Taula rodona: L’obra musical de Cohí i Grau

En motiu del centenari del naixement d’Agustí Cohí Grau i dels cent cinquanta del naixement de Joan Tomàs, l’Esbart Català de Dansaires organitza la taula rodona: L’obra musical de Cohí Grau. En ell intervindran Jordi Núñez (director), Jordi Gargallo (president de l’Associació de mestres concertadors i directors), Josep Maria Serracant (president de Músics per la cobla), i Òscar Colomé (músic de l’Orquestra Estela). La moderarà Joan Gómez (director musical de l’Esbart Català de Dansaires).

La taula rodona serà el dijous 7 d’octubre a les 20h a la Sala d’Actes de La Casa dels Entremesos a Barcelona

L’entrada és gratuïta però s’ha de realitzar reserva prèvia a info@esbartcatala.org

La taula rodona es podrà seguir de forma virtual a l’Instagram de l’Esbart Català de Dansaires (al compte @esbartcatala o al web http://www.instagram.com/esbartcatala)

Festes del foc dels solsticis als Pirineus. Simposi internacional

Bagà / Sant Julià de Cerdanyola
Del 27 al 29 d’octubre de 2021

El Simposi vol fer aflorar el coneixement local i internacional, fruit de recerques i estudis diversos, entorn les festes del foc dels solsticis als Pirineus. Investigació i divulgació transfronterera per sumar esforços, arguments i fer més forta la representació a la Llista del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. La tasca primordial des de l’inici del projecte ha estat la coordinació entre socis i amb els diferents actors del territori dels tres estats membres del projecte PROMETHEUS, per tal de crear un comitè científic territorialment representatiu, paritari i que fos reflex de la diversitat cultural i social que engloba el món fallaire; aquest comitè està format per representants institucionals i experts de França, Andorra, Aragó i Catalunya.

Una primera conferència inaugural farà balanç dels cinc anys de la candidatura per part de la declaració de la UNESCO. Com es pot veure en detall a l’apartat corresponent del web i al programa, hi hauran quatre àmbits que abordaran l’organització i gestió territorial de les Falles, Haros i Brandons, la transmissió i estratègies de salvaguarda, els reptes de la gestió cultural al territori pirinenc i/o també la transferència i divulgació del patrimoni amb la presentació d’entitats, museus, llibres i publicacions relacionades. Mitjançant ponències, comunicacions i taules rodones es podran exposar temes diversos com ara els nous actors, protocols, models i recursos organitzatius, així com noves eines per fer front a problemàtiques vinculades a la COVID, la repercussió als mitjans de comunicació, la sostenibilitat i futur de les festes, etc.

El format del Simposi serà dual, de manera presencial i telemàtica. L’assistència al Simposi és gratuïta, però cal realitzar la inscripció prèvia a les jornades, fet que alhora comporta poder obtenir un certificat de participació. Encara sou a temps de presentar-hi comunicacions fins al 10 d’octubre. Inscripcions fins al 24 d’octubre.

Tota la informació sobre aquest simposi: Festes del foc dels solsticis als Pirineus. Simposi internacional

Vilanova i el mar, segona projecció de la Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic al Penedès

En aquesta segona sessió es projectaran documentals que mostren la vida de la gent de mar i la vessant marinera de Vilanova i la Geltrú. La història i el valuós patrimoni de Baix a Mar amb el documental “Vilanova i el mar. Espai Far de Vilanova” i el treball de les dones amb els vídeos: “Agulles de remendar. Juani Rubio i Montse Ferrer”; “Catúfol o cadup. Antònia Ruíz” i “Màquina de cosir. Gertrudis Lloveras”.

Data: dijous 7 d’octubre de 2021, a les 19 h.

Lloc: a la Casa del Mar (passeig Marítim, 63) de Vilanova i la Geltrú.

Activitat gratuita. Més Informació: Institut d’Estudis Penedesencs

L’Institut d’Estudis Penedesencs coordina la programació a la vegueria Penedès de la 11a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic

Cultura Viva 2021: Els objectes sonors de les col·leccions del Museu Etnològic del Montseny

Aquest divendres 1 d’octubre a les 8 del vespre, tindrà lloc la presentació de la recerca desenvolupada els darrers anys per Teresa Soler i Rafel Mitjans sobre els objectes sonors de les col·leccions d’etnologia i arqueologia del Museu Etnològic del Montseny i que té com a objectiu difondre la singularitat d’aquests objectes. La presentació anirà a càrrec dels investigadors del projecte i s’emmarca dins el programa “Cultura Viva 2021” de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial

Data: 1 d’octubre a les 20 h.

Lloc: Museu Etnològic del Montseny, Major 6 Arbúcies

Informació: 972 860 908

I Jornades de campanologia de l’Arquebisbat de Barcelona

Facultat Antoni Gaudí / Ateneu Universitari Sant Pacià
C. de la Diputació, 231, 08007 Barcelona
22 i 23 d’octubre de 2021

La campana ha acompanyat les comunitats humanes des de les primeres civilitzacions, i en pràcticament totes i fins als nostres dies ha estat un eina de comunicació, un pont entre la materialitat i la transcendència. La majoria de religions han considerat la campana un instrument molt útil entre els elements semiòtics del llenguatge ritual el qual permet als humans la comunicació amb la divinitat. En aquest sentit, els cristians dels primers segles van manllevar ràpidament des de la romanitat la campana, introduint-la en el ritual tot substituint amb ella l’ús del shofar jueu, però mantenint-ne el significat simbòlic i ritual.

Al marge del seu valor simbòlic, ritual i patrimonial, la campana és un instrument molt més complex del que es pot pensar a primera vista: quins son els mecanismes de generació d’aquest so vibrant i ample que se sent de molt lluny sense ser explosiu? I quines les formes i perfils més adients per produir les seqüències d’harmònics que li donen el seu timbre característic? En aquestes jornades, que comptaran amb la intervenció dels especialistes en campanologia més reconeguts al nostre país i de les terres hispàniques, s’exposaran temes relacionats amb la conservació preventiva i la restauració dels conjunts de campanes de Barcelona, i es donaran les claus que cal tenir en compte a l’hora d’afrontar intervencions en els nostres campanars, amb la voluntat de que empreses d’instal·lació i institucions en puguin disposar com a eina i marc de treball. Així mateix també s’exposaran temes que generen sovint controvèrsia, com ara l’impacte sonor damunt de la població i la legislació que en fa referència.

Web de les Primeres Jornades de Campanologia de l’Arquebisbat de Barcelona

Verema de veremes, primera projecció de la Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic al Penedès

L’Institut d’Estudis Penedesencs coordina la programació a la vegueria Penedès de la 11a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic, que organitza l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme de la Generalitat de Catalunya. En l’edició d’enguany, la temàtica seleccionada és “La mirada de gènere”.

La primera projecció al Penedès “Verema de veremes”, coorganitzada amb el Vinseum, mostra la darrera verema al Montnegre a càrrec del pagès Josep Travesa, en Pepito de can Pau Foguera d’Olzinelles. L’acte comptarà amb la presència de Iago Otero (doctor en ciències ambientals i activista), Perejaume (artista) i Montse Serra (periodista cultural).

Data: dimarts 28 de setembre, a les 20h.

Lloc: Auditori del Vinseum (plaça Jaume I, 1) de Vilafranca del Penedès.

Activitat gratuïta i de reserva prèvia: Vinseum. Aforament limitat.

Més informació: Institut d’Estudis Penedesencs