Curs d’estiu “Els Juliols (UB)”: La cultura popular en l’era global.

Barcelona, del 15 al 19 de juliol

Els darrers anys, el terme sostenibilitat cultural ha aparegut repetidament en l’etnologia, l’etnomusicologia aplicada, la documentació de llengües i altres disciplines similars. El curs La cultura popular en l’era global explora de quina manera els especialistes en patrimoni cultural poden dissenyar i implementar canvis efectius, ètics i sostenibles enfront de les amenaces globals al patrimoni cultural intangible i a les llengües de poca demografia.

L’aproximació al patrimoni cultural intangible es fa entenent-lo com a part d’uns ecosistemes complexos i delicats més que com una sèrie d’artefactes aïllats, com fan molts programes i polítiques culturals. La sostenibilitat cultural és una pràctica que promou les relacions, genera coneixement sobre l’ecologia sociocultural i guia diverses intervencions ètiques que milloren la vitalitat i el benestar de comunitats específiques i/o d’aspectes valuosos de les seves formes d’expressió.

Aquest curs repassa les inspiracions intel·lectuals clau de la sostenibilitat cultural i explora la definició del terme com un àmbit de pràctiques. També estableix una sèrie de principis per avaluar els esforços vers la sostenibilitat cultural i la manera de promoure’ls.

El curs comptarà amb la participació de Michael Mason, director del Smithsonian’s Center for Folklife and Cultural Heritage i també del Smithsonian Folklife Festival, l’esdeveniment que se celebra cada any a l’esplanada de Washington i que l’any passat va tenir Catalunya com a cultura convidada. Dirigeix també el programa Sustaining Minoritized Languages in Europe (SMiLE), un projecte en el qual col·labora el Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades. El Dr. Mason és un dels grans experts mundials en cultura popular i molt bon coneixedor de Catalunya.

Acte d’homenatge a la pedra seca

Manresa, 8 de juny de 2019

El dissabte 8 de juny es va celebrar a la finca l’Obaga de l’Agneta, al barri dels Comtals de Manresa, la inclusió de “l’Art de la pedra seca: coneixements i tècniques” a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat (UNESCO) el passat 28 de novembre de 2018. L’acte estava organitzat pel Departament de Cultura de la Generalitat i l’Ajuntament de Manresa, amb la col·laboració de l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).

L‘acte començava a les 9 del matí amb la construcció d’un marge de pedra seca, fet per Roger Solé. A les 11 h s’iniciava l’acte institucional, amb la intervenció de l’alcalde en funcions de Manresa Valentí Junyent Torras i la consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya Maria Àngela Vilallonga Vives.

Martí Rom, president de l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional,  va fer una exposició històrica sobre l’estudi de la pedra seca a Catalunya, des del treball de l’arquitecte reusenc Joan Rubió Bellver el 1914 fins al primer treball específic sobre un municipi, fet per Salvador i Maria Lluïsa Vilaseca sobre Mont-roig del Camp i presentat al “X Congreso Nacional de Arqueología” de Maó (1967).

A més de citar el paper rellevant, des de 2000, de la semestral Revista Pedra Seca, també va fer esment de la base de dades Wikipedra, creada el 2011, i que ja compta amb més de 21.000 construccions enregistrades. Per altra banda va parlar sobre les “Trobades de Pedra Seca”, la primera de les quals es va celebrar a Manresa el 2002, fins a la d’aquest 2019, que se celebrarà al mes d’octubre al Pinós (Alacant).

Va recordar que fou Lluis Puig, ara a l’exili, com a director general de Cultura Popular, qui va atorgar un important reconeixement a la pedra seca amb la catalogació com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), en la categoria de Zona d’Interès Etnològic, a cinc barraques de Mont-roig el 2016. Posteriorment, el 2018, ho van ser tretze construccions de les valls del Montcau (Bages). Ara, al 2019, s’ha iniciat l’expedient d’un conjunt de construccions de pedra seca per a l’abastament i explotació de l’aigua a Torrebesses, al Segrià.

L’acte continuà amb l’homenatge a set precursors de la posada en valor del patrimoni de la pedra seca a Catalunya: Ramon Artigas Ibañez, August Bernat Constantí, Josep Gironès Descarrega, Jaume Plans Maestra, Fèlix Martín Vilaseca, Xavier Rebés d’Areny-Plandolit i Josep Maria Soler Bonet. A cadascun d’aquests l’introduïa una persona també estudiosa de la pedra seca: Martí Rom, Esther Bargalló, Joan Roura, Antoni Martí, Vicent Lloscos, Carles Blasco i J.M. Villena.

L’acte va comptar amb l’actuació del grup musical Guillem Anguera i Txek, el qual va interpretar vàries peces musicals amb, entre d’altres instruments, una txalaparta de pedra. Era música feta amb pedres per un acte d’homenatge a la pedra seca.

 

Convocat un premi a la recerca local sobre Amposta

133_S

La regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Amposta ha convocat el II Premi de Recerca Jordi Fontanet 2019, amb l’objectiu de fomentar la investigació sobre la ciutat d’Amposta. Té caràcter biennal i s’atorga al millor projecte de recerca, original i inèdit, referit a estudis de qualsevol contingut temàtic: artístic, cientificotècnic, econòmic, etnològic, geogràfic, literari, històric, sociològic… d’especial interès per la ciutat.

Està dotat amb de 3.000€ i hi poden optar les persones investigadores i estudioses que, complint els requisits fixats a la Llei 38/2003, general de subvencions, de manera individual o col·lectiva presentin una recerca d’acord amb les bases de la convocatòria. Només s’admet la presentació d’un pra sola obra per autor.

El termini per a la realització del projecte premiat serà d’un any a partir de la data de la seva concessió sense possible pròrroga.

L’ajuntament d’Amposta publicarà l’obra premiada i es reserva el dret de fer-ho de forma completa, en format paper i/o en suport digital.

Les sol·licituds es poden presentar fins el dia 21 de juny de 2019; trobareu el formulari per presentar la documentació a Internet, o presencialment a la Regidoria d’Ensenyament i Cultura. Plaça de l’Ajuntament 6, segona planta.

https://www.amposta.cat/ca/registre/premi-ajuntament-amposta-millor-projecte-recerca-local-2019-bases-reguladores

“A l’hora foscant. Mirades sobre la mort”, dossier monogràfic del número 43 de la Revista d’Etnologia de Catalunya

Acaba d’aparèixer publicat en línia el número 43 de la Revista d’Etnologia de Catalunya. El nou número conté el dossier monogràfic “A l’hora foscant. Mirades sobre la mort”, amb deu articles de profunditat relatius a aquest tema i tres sobre casos específics de Catalunya. El número recull també disset articles més d’altres àmbits, agrupats en els apartats habituals: Miscel·lània, Recerques i Crònica. Podeu consultar-ne el contingut íntegre en català al web de la Revista d’Etnologia de Catalunya.

L’origen militar i popular de les bandes de música del Montsià, al tombant dels segles XIX i XX.

diapo08

En el marc de la XI Festa del Mercat a la Plaça d’Amposta, que té -en aquesta edició- la música com a tema central de la Festa; dins del seu programa d’actes de commemoració del moment històric en el qual Amposta va rebre el títol de ciutat, el 1908, es realitzarà la segona de les conferències del cicle “Els sons de la Festa del Mercat a la Plaça d’Amposta. Porta per títol “L’origen de les bandes de música del Montsià. El tombant dels segles XIX i XX, i anirà a càrrec de M. Carme Queralt, conservadora del Museu de les Terres de l’Ebre. Té per objectiu donar a conèixer, al públic en general, els inicis històrics d’un dels sons més emblemàtics de les festes populars del Montsià, tant històriques com actuals, amb bandes de música de regiments militars i també bandes de música populars.

Organitzen: Ajuntament d’Amposta i Museu de les Terres de l’Ebre.

Col·labora: Colla de Dolçainers i Tabaleters Grup d’animació Sanfaina

Data: 9 de maig de 2019.

Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre. Amposta

Hora: 19h30’

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. Tel. 977 702 954 info@museuterresebre.cat  www.museuterresebre.cat

Música a la festa: gaites, gralles i dolçaines

2009-sanfaina-festa-del-mercat-a-la-placa-amposta - copia

L’exposició “Gaites, gralles i dolçaines” itinera fins a Amposta, dedicada a la gaita, i als seus dos oboès populars mediterranis més immediats: la dolçaina valenciana i la gralla, avui més coneguts, tot i que la gaita és el propi del territori de l’antiga Diòcesi de Tortosa; l’instrument que posava música a les festes des del Priorat fins a l’Alt Maestrat i des de la costa fins al Baix Aragó, acompanyada sempre per la percussió d’un tabal.

Dóna a conèixer també els que han estat els gaiters més destacats i les nombroses les colles de dolçainers i de grallers actuals existents al territori, i ara s’amplia amb instruments i altres béns mobles del fons del Museu de les Terres de l’Ebre.

El contingut de l’exposició, és fruit d’una recerca anterior realitzada pel seu comissari, Joan Pellisa, i de la recerca que -amb el suport de l’IRMU i la col·laboració de les diferents colles de gaites, grallers i dolçainers del territori- van realitzar Clàudia Giménez, Hermínia Domènech, José Vicente Castel i Eva Castellanos, parcialment publicada a l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (IPCITE).

Organitzen: Museu de Tortosa, Museu de les Terres de l’Ebre i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre. Amposta.

Dates: Des del 10/5/2019 fins al 30/06/2019

Horaris de visita: De dimarts a dissabte: d’11 a 14 h i de 17.30 a 20 h, i diumenges i festius: d’11.30 a 14 h. Tancat: tots els dilluns.

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. Tel. 977 702 954 info@museuterresebre.cat  www.museuterresebre.cat

 

Memòries líquides. Veus dels safareigs

Museu de la Vida Rural. Ctra. de Montblanc, 35, l’Espluga de Francolí
Dissabte 13 d’abril, a partir de les 12.30 h

L’acte comptarà prèviament amb la presentació del treball “En defensa del safareig” de l’activista Na Pai.

El Museu de la Vida Rural acollirà el proper dissabte 13 d’abril a partir de 2/4 d’una la presentació del treball “En defensa del safareig” de l’activista Na Pai i l’activitat “Memòries líquides. Veus dels safareigs”, de Rosa Vendrell. Les dues activitats es realitzaran al safareig de l’hort del Museu de la Vida Rural.

Pel que fa al treball, Na Pai fa una reivindicació del safareig com a activitat de cohesió de la comunitat. Per a ell fer safareig no és un acte amb connotacions negatives, sinó tot el contrari. Fer safareig, xafardejar, és una activitat intrínseca de l’ésser humà, de la mateixa manera que ho és la sociabilitat i el contacte amb els altres.

Després de la presentació del treball, el Museu de la Vida Rural es traslladarà al passat amb l’activitat “Memòries líquides. Veus de safareigs.” La proposta està concebuda com un acte de reivindicació de la memòria històrica a través de fonts orals. De fet, l’activitat compta amb lectures en veu alta, mostra d’objectes relacionats amb els safareigs i testimonis de dones que hi han rentat la roba, entre d’altres. La proposta, que ja s’ha celebrat en molts municipis de Catalunya, és un acte d’homenatge i un record a les tasques, moltes vegades invisibles i gens valorades, de les dones en el manteniment de la salut i el benestar de les famílies en èpoques dures i sense comoditats.

A més d’aquesta proposta, el Museu de la Vida Rural ja ha iniciat, tots els diumenges, les visites guiades a l’exposició “Plàstic”. Alhora, durant la Setmana Santa realitza diversos tallers per a tota la família.

IV Jornades de Cultura Popular i Tradicional de les Illes Balears 2019

Museu de Menorca. Pla des Monestir, 9, Maó
Divendres 3 i dissabte 4 de maig, 9.00 h

Aquest any tenen lloc a Menorca les IV Jornades de Cultura Popular i Tradicional de les Illes Balears, que s’emmarquen dins d’un cicle de quatre jornades amb periodicitat anual, organitzades a iniciativa del Consell Assessor de Cultura Popular i Tradicional de les Illes Balears i amb la col·laboració de la Conselleria de Cultura, Participació i Esports del Govern de les Illes Balears i dels consells insulars.

Les Jornades han aconseguit convertir-se un fòrum de reflexió i debat sobre el patrimoni cultural immaterial i sobre la necessitat que hi hagi iniciatives públiques i privades que fomentin la recerca, la promoció i la dinamització de la cultura popular.

Per tancar aquest cicle, les IV Jornades se centraran en conèixer i analitzar la participació de la societat civil, la divulgació i la promoció de la cultura popular i tradicional i el patrimoni cultural immaterial a les Illes Balears i les Pitiüses. Així, els portadors, l’associacionisme, les entitats, els mitjans de comunicació, les xarxes socials, les noves formes de participació i divulgació seran objecte d’anàlisi.

Les inscripcions romandran obertes fins el 29 d’abril.

Programa de les IV Jornades de Cultura Popular i Tradicional de les Illes Balears

El Patrimoni Cultural Immaterial: el batec de la gent del Maresme. XIII Trobada d’entitats de recerca local i comarcal del Maresme

Centre Cívic La Fàbrica. C. Domènec Carles, 21, Cabrils
Dissabte 27 d’abril, 9.00 hores

Cliqueu damunt de la imatge per veure’n bé el contingut.

La 13a edició de la Trobada d’entitats de recerca local i comarcal del Maresme, que anualment reuneix entitats de recerca i estudi sobre història i patrimoni d’aquesta comarca, es dedicarà aquest any al patrimoni cultural.

La jornada començarà amb una taula rodona, a càrrec de Rafel Folch, tècnic de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya, Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya; Lluís Garcia Petit (Director general de l’Institut del Patrimoni Cultural Immaterial de Catalunya), Montserrat Garrich (comissària de l’any Capmany) i Maria Àngels Travé (coordinadora de l’Inventari del Patrimoni Immaterial de la vegueria del Penedès).

Seguidament tindrà lloc un torn de ponències, on investigadors de la comarca exposaran els resultats de les seves recerques. Per finalitzar, a les cinc de la tarda tindran llocs diferents manifestacions de patrimoni festiu a càrrec de diferents entitats del municipi de Cabrils.

L’acte, emmarcat dins dels esdeveniments de la Festa Major de la Santa Creu, està organitzat pel Museu Arxiu de Cabrils i el col·lectiu de Recerca El Bou i la Mula amb el suport de l’Ajuntament de Cabrils, l’Arxiu Comarcal del Maresme, l’Institut Ramon Muntaner, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana.

 

Presentació del catàleg “Gaites, gralles i dolçaines”

1548328089457

Aquest catàleg, que serà presentat per Jaume Ayats, director del Museu de la Música de Barcelona, publica els resultats de la recerca prèvia a l’exposició Gaites, gralles i dolçaines, que s’ha pogut visitar entre els mesos d’octubre de 2018 i febrer de 2019 al Museu de Tortosa, i que ara iniciarà la seva itinerància, al Museu de les Terres de l’Ebre.

El catàleg ha estat editat pel Museu de Tortosa, amb el suport del Museu de les Terres de l’Ebre, el Departament de Cultura i la Diputació de Tarragona.

El seu contingut és fruit de la recerca duta a terme pel comissari de l’exposició, Joan Pellisa, luthier, músic i investigador especialitzat en organologia i història dels instruments de vent populars i de corda polzada dels Països Catalans; de l’ampliació d’aquesta per actualitzar al màxim els seus continguts realitzada per l’equip de recerca multidisciplinari format per Clàudia Giménez, Hermínia Domènech, José Vicente Castel i Eva Castellanos, que ha treballat amb el suport de l’IRMU i la col·laboració de les diferents colles de gaites, grallers i dolçainers del territori, i de l’estudi redactat per l’antropòloga Carme Queralt sobre les fonts etnogràfiques escrites a les Terres de l’Ebre sobre la dolçaina, al tombant dels segles XIX i XX.

Organitza: Museu de Tortosa

Data: 29/03/2019

Lloc: Aula didàctica del Museu de Tortosa. Rambla Felip Pedrell, 3. 43500 Tortosa
Hora: 19.30 hores

Més informació: Tel. 977 51 01 46 museudetortosa@tortosa.cat www.museudetortosa.cat