Coincidint amb la cloenda de la celebració del centenari dels gegants manlleuencs, el dia 2 de desembre de 2023 presentem la publicació “Que comenci la festa! Cent anys fent ballar els gegants a Manlleu”. Aquesta publicació sorgeix amb l’objectiu de fer accessible i consultable la recerca històrica sobre els gegants de Manlleu que es va dur a terme amb motiu de l’exposició que portava el mateix títol i que es va poder visitar al Museu del Ter de l’abril a l’octubre del 2023. Amb aquesta mostra es van poder documentar i compilar diversos objectes, materials gràfics, audiovisuals, etc. relacionats amb les dues figures centenàries, la Montserrat i en Jordi.
La recerca i l’exposició, però, no només es va limitar a la parella centenària, sinó en estudiar el conjunt de l’activitat gegantera a Manlleu. L’estudi repassa aquests cent anys d’història per arribar fins a l’actualitat, i mostra la pervivència del moviment geganter a la ciutat. L’autor de la recerca, comissari de l’exposició i d’aquesta edició és l’antropòleg manlleuenc Pol Rifà Llimós. La nova publicació digital es pot consultar al web del Museu del Ter.
L’acte de cloenda del centenari inclourà una parada dels gegants de Manlleu al Museu del Ter. Així com un cercavila, una vegada finalitzada la presentació, fins al local de la Colla Gegantera on hi haurà portes obertes a tothom.
Ara, desprès de tenir-ho inventariat, toca cuidar i salvaguardar aquest patrimoni. Un dels elements més dèbils són aquells realitzats en pedra seca, una tècnica protegida per la UNESCO.
Des de Restructure Heritage, una associació que vetlla per la conservació del patrimoni arquitectònic anònim, i en col·laboració amb el Museu de la Mediterrània i l’Associació d’Amics de l’Ermita de Santa Caterina, s’organitza el diumenge 3 de desembre de 2023 una jornada d’iniciació a la restauració de murs de pedra seca a la vall de l’ermita de Santa Caterina de 9 h a 15 h.
El professor encarregat de la jornada serà en Roger Solé Coromina, un gran professional del sector de la pedra seca. A més a més, la jornada comptarà amb una xerrada a càrrec de l’arquitecte Oriol Roselló (Bangolo Arquitectura) que parlarà dels beneficis de la tècnica de la pedra seca dins l’arquitectura actual.
Aquesta jornada s’emmarca dins la Setmana de la Pedra Seca. La formació és gratuïta però cal formalitzar la inscripció a info@restructureheritage.org
El dia 24 de novembre de 2023, a les 7 del vespre, s’inaugura al Museu arxiu de Sant Andreu de Llavaneres l’exposició sobre l’obra de l’artista andorrà resident a la la Garrotxa Emili Solé Carcolé.
La crítica ha dit d’Emili Solé que és un creador de figures de pessebre “amb un estil molt personal i escultòric, els seus pessebres traspuen el bagatge d’anys de tradició. La seva obra suposala revisió actualitzada del pessebre popular català. Sense cap mena de dubte, Emili Solé Carcolé és un dels grans figuraires del nostre país”.
Però fent figures de pessebre no et guanyes la vida. Sempre ha estat una activitat complementària per l’economia familiar. En el millor dels casos, alguns escultors que vivien del seu ofici també feien figures de pessebre. Els artesans, tanmateix, ni signaven les seves obres. El mateix Salvador Masdéu considerava pretensiós signar la seva obra i creia que no era digne de ser considerat artista. Aquest capteniment es troba en molts figuraires catalans. Afortunadament, com en totes les normes hi ha excepcions. És el cas d’algun taller que manté una estructura semblant als artesans provençals o napolitans i que s’han mantingut diverses generacions amb les tradicionals formes de transmissió de coneixements.
La veritat, però, és que els avenços tecnològics comporten introducció de noves metodologies en el treball de l’artesanat. És una evolució constant que potser en el món de la ceràmica i el fang ha estat menys notòria que en d’altres àmbits però que també s’ha produït: tipus de torn, dels fangs, dels forns, dels motlles o dels materials. Hi ha novetats que poden suposar una petita o gran crisi i d’altres que no. En el seu moment fou el plàstic, després els motllos de silicona i les resines o derivats. Tot plegat torpedinant la línia de flotació d’un sector que fa anys se sosté amb precarietat.
Durant aquestes dates nadalenques i fins al 28 de gener de 2024, el Museu municipal de Llavaneres ofereix una exposició que explica l’evolució d’Emili Solé i Carcolé en aquest camp. Aquest artista andorrà establert a la Garrotxa ha passat per diferents fases. Però ha unit dues de les seves passions: l’escultura i el disseny gràfic per ordenador. Com diu ell, pot esculpir directament sobre el fang o des de la pantalla de l’ordenador.
En aquesta exposició no només es poden veure figures de pessebre. També hi trobareu personatges històrics a partir de dues sèries que l’artista ha creat recentment i per a l’exposició. En una s’exposen compositors d’òpera i l’altra sèrie està dedicada a dones que han fet història.
L’exposició “Emili Solé,entre la tradició i la modernitat” pretén obrir un debat en relació amb aquesta problemàtica, més centrada en les tècniques d’elaboració que en els mateixos materials, encara que un factor condicioni directament l’altre. Emili Solé és l’elecció perfecta per veure l’evolució de l’obra d’un artista de formació clàssica, des de la tradició de l’escultura i el modelatge del fang, al modelatge informàtic amb impressió 3D.
L´exposició gira entorn d´aquest contrast entre la tradició i la modernitat, l´obra modelada i l´obra dissenyada, i posa sobre la taula una sèrie d´interrogants sobre el futur d´aquest ofici sense denominació d´origen. També mostra com l’artista ha de buscar nous mercats per sobreviure. Com sempre ha estat des de temps immemorials, d’altra banda.
FITXA TÈCNICA:
Organitza: Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres
Comissaris: Jordi Montlló Bolart Laura Bosch Martínez Ferran Manau i Graupera
Horari de visites: Del 24 de novembre del 2023 al 28 de gener de 2024 dimecres, dijous i divendres de 17 a 20h dissabtes d’11 a 14 diumenges i festius d’11 a 1 Tancat 25 i 26 de desembre i 1 i 6 de gener
El passat dissabte 11 de novembre de 2023 és va celebrar al Museu del Ter la XI Jornada de presentació de la recerca etnològica a la Catalunya Central. S’hi van presentar recerques etnològiques realitzades a la comarques d’Osona, el Lluçanès i Bages.
La jornada forma part del programa Cultura Viva, que és una iniciativa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya i té com a objectiu comunicar els resultats de les recerques sobre temes etnològics que es fan a Catalunya. Cultura Viva retorna així a les comunitats que han estat objecte d’estudi els coneixement que elles mateixes han contribuït a crear. El programa es desenvolupa al llarg de l’any per tot el país.
Les jornades celebrades al Museu del Ter comptaven amb la presentació de 7 comunicacions de temàtiques variades però amb l’etnologia com a element comú. Els assistents varen poder escoltar recerques sobre: musicologia, religiositat popular o excursionisme entre d’altres.
En els següents enllaços hi podeu trobar un breu resum de les mateixes, així com la retransmissió de la jornada. Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat
A principis de maig del 2023 l’Organització Mundial de la Salut va declarar la fi de l’emergència de salut pública causada per la pandèmia de la covid-19. Havien passat tres anys i mig des que es declaressin els primers contagis, al desembre del 2019. Després d’aquells primers casos i davant la generalització dels contagis i l’augment de les defuncions, els governs nacionals van començar a declarar els primers estats d’emergència i alarma a principis del 2020. Els confinaments es van generalitzar i el món va quedar pràcticament paralitzat. Una cosa no coneguda fins avui.
El camp dels museus i del patrimoni cultural es va veure directament afectat. Van tancar els museus i es van cancel·lar les activitats patrimonials. Després de la paràlisi inicial, i transcorregudes unes setmanes, es van reprendre les activitats museístiques i patrimonials, seguint les mesures establertes pels governs en els seus plans de desescalada, l’objectiu de la qual era aconseguir una nova normalitat. Aquesta va començar a fer-se efectiva a principis del 2022. Durant tot aquest període de tancaments, cancel·lacions i restriccions escalonades, els museus i els agents patrimonials van dur a terme una sèrie d’estratègies encaminades a mantenir vives les seves infraestructures i activitats. I d’aquestes estratègies tracta aquesta publicació.
Basant-se en estudis de casos, els/les autors/es d’aquesta obra descriuen i analitzen les estratègies activades en el camp museístic i patrimonial durant aquest període tan singular de la història de la Humanitat.
Pandemia, patrimonio cultural inmaterial y museos: de la parálisis a la activación e innovación
Arrieta Urtizberea, Iñaki; Roigé Ventura, Xavier; Seguí Seguí, Joan (eds.)
El dijous 23 de novembre a les 19 h, a l’Espai 4 del Palau de la Virreina, tindrà lloc la presentació de l’estudi sobre la composició sociocultural de les colles castelleres de Catalunya, realitzat per Elisa Alegre-Agís, doctora en Antropologia Social i Cultural, i Mireia G. Mohedano, graduada en Comunicació.
Així, segons l’estudi, el casteller o castellera tipus seria una persona amb un nivell d’estudis elevat, catalanoparlant i nascuda a Catalunya, de classe mitjana i mitja alta, amb ideologia d’esquerres, simpatitzant amb el moviment independentista i amb un alt nivell de compromís amb la colla i el seu calendari. També incideix en qüestions com la diversitat sexual o les diferències segons el gènere.
Us esperem el dijous 23 de novembre, a les 19 h, a l’Espai 4 del Palau de la Virreina, on de la mà de les autores, es presentaran les conclusions d’aquest primer estudi sobre la composició sociocultural de les colles castelleres.
L´EO és un burro de circ amb una connexió molt especial amb la seva domadora, però una nova llei animalista els obliga a separar-se. A partir d´aquest moment, viurà una odissea voltant per Polònia mostrant les diferents cares del país a través de diversos episodis: un viatge entre boscos, somnis, hooligans, camioners i altres animals. El veterà realitzador ens mostra el món a través de la mirada d´un burro, trobant una sensibilitat sorprenent i emocionant que ens endinsa en un terreny peculiar, al marge de les nostres convencions.
EO.Jerzy Skolimowski (Polònia, Itàlia, Regne Unit). 90 min. Any 2022
El proper dissabte 4 de novembre, dins el marc de la 39a Festa del Flabiol, es celebrarà a Arbúcies la 24a edició dels Col·loquis del Flabiol, un punt de trobada únic a Catalunya que té com a objectiu la recuperació d’aquest instrument i aprofundir en aspectes històrics, socials i etnomusicals. Les comunicacions que es presentaran enguany són:
Nil Rider “Lo tamborinyayre”, un testimoni clau per entendre la música d’arrel
Gerard Verdaguer, Rafel Mitjans i Teresa Soler Arroyo: Els Reig de Torelló, torners músics i músics torners
Rafel Mitjans i Teresa Soler: Presentació del llibre Els flabiolaires de la tradició oral en el segle XX
Àlex Rebordosa i Caterina Manyà: All Foll: el resultat de l’evolució d’ajuntar flabiol & tamborí i acordió diatònic
Lloc: Museu Etnològic del Montseny. Carrer Major 6, Arbúcies (Selva)
Hora: Dissabte 4 de novembre a les 15.30 h.
Podeu trobar tota la programació de la Fira de Tardor del Montseny en aquest enllaç i de la 39a Festa del Flabiol en aquest enllaç
L’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya, organitza la 13a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic que es realitza arreu del país i són diferents entitats que formen part de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, les que l’organitzen. Entre aquestes hi ha el Museu del Ter.
La tercera sessió es celebrarà a Ripoll, on podrem veure el documental de l’any 1978 “En traurem mai l’aigua clara?” Els directors sónJosep Gili; Eudald Alabau i Ramon Alabau i a través d’una pilota llançada a Ulldeter (indret on neix el riu Ter), fan un recorregut fins a la seva desembocadura. La filmació permet observar el paisatge i el riu i reflexiona sobre com ha evolucionat el paisatge així com l’estat de l’aigua. El documental qüestiona els usos de l’aigua i moltes d’altres qüestions que tot i que es van enregistrar fa més de 40 anys encara són vigents.
Al final del documental es farà un debat amb Ferran Gonzàlez i Prat, biòleg.
El passat divendres 15 de setembre, en el marc de la 26ena edició de la Festa de la Sal, es presentà a l’Alfolí de la Sal- Museu de l’Escala, el tercer volum d’aquesta col·lecció que va néixer l’any 2021
La col·lecció Els oficis de la Festa de la Sal es va concebre amb la voluntat de recuperar i difondre el patrimoni vinculat a la confecció d’estris, eines, arts i bastiments emprats en els oficis i activitats que es mostren en la Festa de la Sal de l’Escala. L’objectiu és explicar els orígens d’aquestes activitats tradicionals, la seva evolució, els materials naturals emprats i també com han anat desapareixent, fent que estris i objectes creats durant tants anys hagin esdevingut actualment peces de museu.
En aquest tercer volum, que porta per títol “Palangre, tresmall, rall i altres arts menors”, es descriuen diferents pesqueres que s’engloben en aquest grup, donant especial importància al palangre, el tresmall i el rall. A més a més, això es fa amb testimonis de pescadors escalencs i fotografies de les diferents variants d’arts, algunes de les quals ja no es practiquen.
