Fem Safareig a la Palma d’Ebre

El Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre us convida el pròxim diumenge set de maig a una nova edició del Fem Safareig a la Palma d’Ebre.

En aquesta ocasió tindrem l’honor de comptar amb l’historiador Ginés Puente, qui ha investigat i publicat sobre safareigs, destacant el seu paper en la vida quotidiana, la higiene i el gènere.

La trobada tindrà lloc als antics safareigs de la Palma, un espai natural carregat de memòria col·lectiva, on farem el vermut i podrem conversar sobre el valor patrimonial d’aquests equipaments i el seu significat social al llarg del temps.

L’acte és obert a tothom i no cal inscripció prèvia. Us animem a participar-hi i a contribuir a mantenir viu aquest patrimoni tan arrelat a la nostra història.

L’acte de lliurament dels premis de recerca castellera universitària i de secundària serveix també per convocar-ne les noves edicions

El Centre Cultural Antic Ajuntament de Tarragona va acollir ahir a la tarda el lliurament dels premis de recerca per a treballs universitaris i de secundària impulsats pel CEPAC amb el suport de la Càtedra URV per a l’Estudi del Fet Casteller i l’Ajuntament de Tarragona. L’acte, que va aplegar una cinquantena de persones, va servir també per a convocar oficialment les noves edicions dels dos certàmens: al web del CEPAC ja es poden trobar les bases del X Premi CEPAC per a treballs de grau i postgrau i les del II Premi CEPAC / Càtedra URV per a treballs de recerca de segon de Batxillerat i projectes finals de Cicles Formatius de Grau Superior. Les persones interessades podran presentar els seus treballs fins a mitjans d’octubre.

La guanyadora del IX Premi CEPAC de recerca universitària ha estat Rut Nolla Bertran, estudiant de final de grau de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili, pel seu exhaustiu treball “Força, equilibri, valor… i gent! Inventari i anàlisi lingüística dels renoms castellers tarragonins (1970-2025)”. En recollir el diploma acreditatiu, Nolla va defensar la riquesa dels renoms com a part del patrimoni lingüístic casteller. També hi va haver dos accèssits per a Cinta Olivan Rigau, per “Periodisme casteller de dades. Anàlisi, reptes i oportunitats”, treball de final de màster en Periodisme Digital i Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya i per Alejandra Olías Vargas per “Los castells como herramienta pedagógica para la educación en valores”, treball de final de grau en Pedagogia de la Universidad Complutense de Madrid. Aquesta estudiant madrilenya no va poder estar present a l’acte però va enviar un missatge en vídeo que va emocionar l’auditori pel seu excel·lent català i la passió pels castells que va transmetre.

Pel que fa al premi de secundària, tot just en la primera edició, la guanyadora ha estat Queralt Polo Girona, estudiant de l’IES Domènech Montaner de Reus, pel treball “Quan els castells es fan vida: mesura de l’estrès i la seva gestió en el món casteller”, amb un accèssit per a Foix Sànchez Rafecas, estudiant de l’Institut Coster de la Torre de la Bisbal del Penedès, pel treball “Quins són els efectes del canvi climàtic en l’activitat castellera?”. La directora de la Càtedra URV per a l’Estudi del Fet Casteller, Marta Calull, va fer també un reconeixement als dos professors de la universitat que havien tutoritzat els dos treballs premiats.

Tots els treballs premiats es poden descarregar ara tant a la web del CEPAC com a la del Concurs de Castells. En l’acte també va intervenir Mar Romero, membre de l’equip de Psicosport, l’empresa guanyadora del IV Ajut CEPAC / Càtedra URV, i que actualment estan desenvolupant la recerca corresponent. Per la seva banda, Quim Vilafranca, president del CEPAC, va destacar la qualitat dels treballs guanyadors i la necessitat d’aconseguir que aquests gaudeixin d’una major difusió. Finalment, Sandra Ramos, consellera de Cultura de l’ajuntament de Tarragona, va refermar el compromís del consistori amb la recerca i amb el món casteller.

Ball de Cinquagesma al Lluçanès

El dilluns de la segona Pasqua, als afores de Prats de Lluçanès, en terme municipal de Lluçà, s’interpreta una versió de la cançó, “El bon caçador”, una de les peces més conegudes del repertori català arreu del territori. Aquesta cançó acompanya el Ball de Cinquagesma, que tal com el seu nom indica, es fa cinquanta dies després de Pasqua Florida, l’anomenada Pasqua Granada, una diada que a altres llocs és coneguda amb el nom de Quinquagèsima, Cinquagèsima o Cincogesma, i en la que és habitual que se celebrin aplecs a nombrosos santuaris i ermites.

Les dades que coneixem de la celebració van estar recollides pel folklorista de Santa
Maria de Merlès Josep M. Vilarmau, qui les va passar a Joan Amades per tal que les
publiqués en el Costumari Català. Segons Vilarmau la cançó i el ball havien estat vius
fins a finals del s. XIX i explicava que la gent que assistia a la trobada collia herbes
aromàtiques per deixar-les al peu de la Pedra Dreta, un monòlit prismàtic de base
quadrada, de 2’12 metres d’alçada, i acabat en una petita piràmide, que es troba en l’antic encreuament de dos camins, el camí ral de Sallent a Castellar de n’Hug i una variant del que anava de Berga a Vic.


La cançó, juntament amb el ball, es van recuperar l’any 1988 a iniciativa del Grup Germanor de Prats de Lluçanès, comptant amb la col·laboració del CEIP Lluçanès i amb l’assessorament de l’Esbart Català de Dansaires de Barcelona, que en va proposar la coreografia partint de les dades de Vilarmau. Una de les persones que va contribuir al seu restabliment va ser la barcelonina Montserrat Garrich, que va deixar-nos el passat 23 d’abril. Per a ella tindrem un record especial en aquesta jornada.


Actualment, per a dur a terme aquest ball rodó es fan dues rotllanes concèntriques amb un nombre parell de balladors adults. Cada sis versos es canvia la coreografia i en alguns moments els participants entrellacen els braços per a fer un únic cercle. Es tracta d’un ball obert, sense assaigs previs, que s’explica uns moments abans, i en el que pot participar-hi tothom qui vulgui. Hi ha un grup de músics espontanis que es troben allà i interpreten conjuntament el ball i un grup de cantadors sorgits entre el públic. A l’entorn de la Pedra Dreta s’hi col·loquen herbes aromàtiques: romaní, espígol, menta, tarongina… que serviran per obsequiar els músics i cantadors participants.

La festa s’estructura amb un berenar, el ball al voltant de la Pedra Dreta, actuacions de músics i cantadors i fi de festa musical.

Data: dilluns 25 de maig a 2/4 de 6 de la tarda

Lloc: la Pedra Dreta. Als afores de Prats de Lluçanès, en terme municipal de Lluçà.

Taller de cant improvisat i albades, més termini d’inscripció

L’activitat “Taller de cant improvisat. Les albades d’Amposta” anirà a càrrec, com a professor, de Josemi Sánchez, versador i dolçainer. L’objectiu de l’activitat és el de recuperar el cant de vers improvisat tradicional en el marc de les festes majors d’Amposta.

És un taller gratuït, i adreçat a tots els públics, que ha ampliat el termini d’ inscripció per participar-hi fins al dia 1 de juny de 2016.

Organitza: Museu de les Terres de l’Ebre, Ajuntament d’Amposta i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Amb el suport de: Ebrejota, Espai de so, La Societat Musical La Unió Filharmònica d’Amposta, Grup de Dansa Paracota i Colla de Dolçainers i Tabaleters, grup d’animació Sanfaina.

Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre.

Dates: 26 de maig, 9 i 26 de juny, i 7 i 21 de juliol de 2026.

Horari: 18h a 20h.

Inscripcions: fins a l’1 de juny. info@museuterresebre.cat i Tel. 977 702 954

Cantàvem, cantem… i cantarem!

El Museu Etnològic del Montseny (Arbúcies) acull l’exposició Cantàvem, cantem… i cantarem!, una mostra coproduïda pel Càntut. Cançons de tradició oral i la Diputació de Girona amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Cassà de la Selva. L’exposició que es podrà veure el 23 de maig al 28 de juny reivindica la necessitat humana i natural de cantar i posa en relleu la importància de preservar i difondre les cançons de transmissió oral, un patrimoni immaterial que ens arrela al territori i a la cultura.

L’acte d’inauguració tindrà lloc el dissabte 23 de maig a les 12 del migdia, amb un acte de presentació i una visita comentada a càrrec de Francesc Viladiu, coordinador del projecte Càntut i d’Alda Rodríguez, comissaria de l’exposició. A més el dia 11 de juny a les 7 del vespre l’etnomusicòleg Jaume Ayats farà una xerrada en el marc de l’exposició

Ajuts del Ministerio de Cultura a projectes de salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial

Ajuts a projectes de documentació, recerca, transmissió, perpetuació, difusió i promoció del Patrimoni Cultural Immaterial, especialment aquells que afectin béns culturals immaterials que hagin estat expressament protegits per la normativa de Patrimoni Cultural o estiguin inclosos en els sistemes d’inventaris, catàlegs o atles de Patrimoni Immaterial gestionats per les administracions competents.

Es financen les següents actuacions:

a) Activitats d’investigació i documentació

b) Estudis en els àmbits de desenvolupament del PCI a Espanya

c) Elaboració de plans de gestió i salvaguarda de béns culturals immaterials

d) Activitats i projectes que n’afavoreixin la transmissió, perpetuació i coneixement

e) Organització d’exposicions, seminaris, congressos i trobades

f) Preparació de publicacions divulgatives

g) Altres activitats que contribueixin a la salvaguarda del PCI

Termini de presentació de sol·licituds: del 07 de Maig de 2026 fins el 28 de Maig de 2026

Més informació:

https://www.cultura.gob.es/ca/servicios-a-la-ciudadania/catalogo/becas-ayudas-y-subvenciones/ayudas-y-subvenciones/patrimonio/salvaguarda-patrimonio-cultural-inmaterial.html#dg1

Un taller de cant improvisat i albades

L’activitat “Taller de cant improvisat. Les albades d’Amposta” anirà a càrrec, com a professor, de Josemi Sánchez, versador i dolçainer. L’objectiu de l’activitat és el de recuperar el cant de vers improvisat tradicional en el marc de les festes majors d’Amposta. És un taller gratuït, i adreçat a tots els públics, però cal inscriure’s per participar-hi.

Organitza: Museu de les Terres de l’Ebre, Ajuntament d’Amposta i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Amb el suport de: Ebreglosa, Espai de so, La Societat Musical La Unió Filharmònica d’Amposta, Grup de Dansa Paracota i Colla de Dolçainers i Tabaleters, grup d’animació Sanfaina.

Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre.

Dates: 12 i 26 de maig, 9 i 26 de juny, i 7 i 21 de juliol de 2026.

Horari: 18 30h a 20 30h.

Inscripcions: info@museuterresebre.cat i Tel. 977 702 954

Fem Safareig a Ascó

El Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre us presenta una nova edició del Fem Safareig, un esdeveniment que, després de l’èxit de les convocatòries anteriors, es consolida com una de les cites culturals més destacades del calendari de l’entitat.

Fem Safareig torna a Ascó amb una activitat molt divertida dirigida per Biel Pubill, una persona molt implicada en la cultura popular de la Ribera d’Ebre i expert en jocs tradicionals.

Aquesta vegada tornarem a tenir l’ocasió de veure l’exposició Fem Safareig, que presentaran Llum Cubells i Sara Espinós, i podrem fer safareig mentre fem el vermut.

Amb aquesta nova edició, el CERE reafirma el paper dels espais comunitaris tradicionals, com ara els safaretjos o les places de les viles, els quals tenien una importància enorme en la vida quotidiana de pobles i barris. No eren només llocs físics: eren infraestructures socials, punts de convivència i mecanismes d’organització col·lectiva, especialment molt importants per a les dones, perquè eren espais de llibertat, relació i suport mutu en un moment en què la vida femenina estava molt controlada i limitada a l’àmbit domèstic.

Deu anys de la declaració de cinc barraques de Mont-roig del Camp com a «Bé cultural d’interès nacional» (BCIN)

El 21 d’abril de 2016 va sortir publicat al DOGC que 5 barraques de pedra seca de Mont-roig havien estat declarades “Bé Cultural d’Interès Nacional” (BCIN) en la categoria de zona d’interès etnològic. Foren les primeres així catalogades de Catalunya.

El 2013 i 2014 el “Grup Barracaire de Mont-roig” va preparar un detallat informe que fou acceptat per la Generalitat. El 21 de novembre de 2014 el DOGC publicava que s’incoava l’expedient. Eren les barraques: Miquel Terna (codi Wikipedra: 2282), Comuns del Pellicer (codi Wikipedra: 2255), Jaume de la Cota (codi Wikipedra: 2248), Espiral (codi Wikipedra: 2251) i dels Lliris (codi Wikipedra: 2279).

Barraca dels Lliris
Barraca de l’Espiral
Barraca del Jaume de la Cota
Barraca del Miquel Tena
Barraca dels Comuns del Pellicer

Posteriorment, també varen rebre aquesta distinció (BCIN):  les tines de les valls del Montcau, al Bages (2018), les construccions de pedra seca d’abastament i explotació d’aigua de Torrebesses (2022) i deu forns d’oli de ginebre de Riba-roja, a la Ribera d’Ebre (2025).