Cultura Viva 2019: Missa de pastors de la Llacuna

Cartell Missa de pastors - La Llacuna

En el marc dels actes de la Fira de Sant Andreu de la Llacuna (1337-2019) es presentarà la recerca sobre la Missa de pastors, realitzada per Xavier Bayer.

Es tracta d’una missa que el compositor i organista Antoni Vaqué va escriure cap a l’any 1860. Es canta en llatí i s’inspira en les antigues llibertats d’orgue nadalenques. La interpretació musical de la missa va càrrec del Cor Parroquial de Sant Maria de la Llacuna amb acompanyament d’orgue. La Llacuna és possiblement l’únic lloc del país que ha mantingut la tradició de cantar una missa pastoril, hereva de les trobades que els pastors feien dins de l’església.

Aquest element patrimonial  ha estat incorporat a l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès (que abasta l’àmbit territorial de la vegueria Penedès): Immaterial Penedès.

La presentació forma part del programa Cultura Viva que té per objectiu donar a conèixer a la comunitat que ha estat objecte d’estudi els resultats de la recerca realitzada.

Data: dissabte 30 de novembre de 2019, a les 19h.

Lloc: Sala de Plens de l’Ajuntament (plaça Major, 1). La Llacuna (Anoia).

Organitza: Institut d’Estudis Penedesencs i Ajuntament de la Llacuna. Col·laboren: Centre d’Estudis Llacunencs, Cor Parroquial de Santa Maria de la Llacuna, Departament de Cultura de la Generalitat, Institut Ramon Muntaner, Diputació de Barcelona i Obra Social “La Caixa”.

 

Història de la subhasta del peix a Sant Carles de la Ràpita

histories-de-la-mar-2019

Dins el Cicle “Històries de la Mar de l’Ebre, 2019”, que anualment fa divulgació científica de temes relacionats amb la Mar de l’Ebre, tindrà lloc la conferència titulada “La subhasta de peix. De l’encant de la tradició a la modernitat”, a càrrec de Joan Balagué, que tractarà sobre la subhasta i la venda de peix del port pesquer de Sant Carles de la Ràpita, avui el primer port pesquer de Catalunya amb més d’una vuitantena d’embarcacions i un volum de pesca d’uns tres milions de quilos l’any; un repàs a com ha evolucionat i el paper tradicional que tenia la figura del  cantador, que es va mantenir gairebé fins a les portes del segle XXI.

Organitza: Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita, Museu de la Mar de l’Ebre i Museu de les Terres de l’Ebre. Entrada és gratuïta.

Data: 22 de novembre de 2019

Lloc: Museu de la Mar de l’Ebre. Plaça d’Agustí Vizcarro, s/n, 43540 Sant Carles de la Ràpita.

Horari: 19h30’.

Més informació: Telèfon: 673 52 29 01 info@museuterresebre.cat

www.museuterresebre.cat

Conferències sobre els forns d’oli de ginebre

Societat Recreativa “La llum del dia”
Carrer Major, 66 Riba-roja d’Ebre

1 de novembre de 2019

Els Amics de Riba-roja d’Ebre, amb la col·laboració de l’Ajuntament, organitzen la 3a Fira de l’Oli de Ginebre, amb un seguit d’actes durant els dies 1, 2 i 3 de novembre.

Al local de la Societat Recrativa “La llum del dia” es faran, a partir de les 19.15 hores unes conferències a càrrec d’en Marc Jardí García i Josep Alió Raduà, relacionades amb la producció i l’ús de l’oli de ginebre.

Abans d’aquestes conferències hi haurà la presentació de l’exposició dels “Forns d’oli de ginebre” que ja va estar exposada a Barcelona i on es pot veure una maqueta del funcionament d’un forn d’oli d’aquesta tipologia, així com eines i documentació relacionada amb aquesta producció pre-industrial.

+ info: amicsderibaroja@gmail.com

Vestir la por

imagen_post_vestir_la_porExposició “Vestir la por: per Tots Sants, monstres valencians.”
Sala II
17 d’octubre de 2019 – 5 de gener de 2020
I si de sobte ningú no recordés l’Home dels nassos? I si cap xiquet no s’espantés en anomenar la Quarantamaula o l’Home del sac? I si mai més no escoltéssim les nostres rondalles més fantàstiques? De segur que tindríem altres referents, perquè la por és necessària, però perdríem l’imaginari valencià i, per tant, una part important de la nostra identitat.
La Biblioteca del Museu Valencià d’Etnologia contribueix a reviscolar i a reivindicar aquesta memòria col·lectiva cada any quan s’aproxima Tots Sants, amb la campanya Espanta la por! En aquesta quarta edició, l’Escola d’Art i Superior de Disseny de València (EASD) ha acceptat el repte de vestir els nostres monstres. Un grup d’alumnes de l’especialitat de Disseny de Moda, assessorats per dos grans coneixedors del nostre imaginari, Víctor Labrado i Miquel Puig, han creat nou propostes de moda monstruosa amb dos línies, una «d’alta costura» per a persones adultes i una altra «low cost» per a la canalla.

Riba-roja organitza un curs de construcció de marges en pedra seca

20191002093613_00001

L’Associació cultural Amics de Riba-roja ha convocat el curs pràctic “Construcció en pedra seca de marges” que té per objectiu donar a conèixer i transmetre de forma pràctica les tècniques de la pedra seca aplicades a la construcció de marges, un àmbit del patrimoni arquitectònic i cultural, material i immaterial, de la pedra seca local, que ans practicaven la majoria de pagesos i pastors del municipi al seu tros (les seves finques) per tal de despedregar-les i adequar-les, però que tenia també especialistes qualificats, els margeners, als quals recorrien els més adinerats quan els era menester fer alguna obra corrent o bé singular, a partir de pedres encaixades, sense l’ús de cap tipus d’argamassa per unir-les.

La inscripció al Curs té un preu de 45 euros i cal formalitzar-la.

Organitza: Associació cultural Amics de Riba-roja.

Col·labora: Ajuntament de Riba-roja d’Ebre.

Dates: Dissabte 26 d’octubre, diumenge 3 de novembre i els dissabtes 9 i 16 de novembre de 2019.

Lloc: 43790 Riba-roja d’Ebre

Horaris: els quatre matins de 9h a 13:30h, i tres tardes (excepte la del dia 3 de novembre) de 15h a 18h:30h.

Inscripció: presencial a l’Ajuntament de Riba-roja d’Ebre (Plaça de la Vila, 1, Tel. 977 416 003); i també a través del correu electrònic

Conservació i gestió de l’arquitectura rural tradicional

Mas-de-Burot-portes-obertes-400x300

Ha estat convocada la Jornada “Iniciatives per a la conservació de l’arquitectura rural tradicional”; una jornada tècnica que té per objectiu valoritzar el patrimoni arquitectònic rural, a través de l’exposició de diverses experiències dutes a terme a Catalunya en espais naturals: Gavarres, Montsant, i, molt especialment en el Parc Natural dels Ports.

Dins el programa es presentarà la Xarxa de coneixement científic entorn de l’arquitectura tradicional i el patrimoni immaterial, que s’està configurant a les Terres de l’Ebre.

També inclourà dos visites, una a l’exposició Construint el territori. Arquitectura tradicional i paisatge a Catalunya, produïda per la Xarxa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI) i l’altra al Mas de Burot, a Horta de Sant Joan, recentment rehabilitat.

La inscripció és gratuïta, però cal formalitzar-la per telèfons: 977 50 40 12, o bé a les adreces de correu pndelsports@gencat.cat i https://ruralcat.gencat.cat

Organitzen: Parc Natural dels Ports. Departament de Territori i Sostenibilitat

Col·laboren: Mas de Burot, Ajuntament d’Horta de Sant Joan i Ruralcat.

Data: 27 de setembre de 2019.

Lloc: Centre de Visitants del Parc Natural dels Ports. Carretera T330, km.27. 43595 Prat de Comte.

Hora: 9h a 16h’.

Més informació: Parc Natural dels Ports pndelsports@gencat.cat

2a Mostra internacional d’obres audiovisuals sobre patrimoni cultural immaterial a Mèxic

Convocatòria per presentar-hi obres fins al 30 de setembre de 2019.

2a Mostra internacional d’obres audiovisuals sobre patrimoni cultural immaterial, organitzada pel Centro Regional de Investigaciones Multidisciplinarias de la Universidad Nacional Autónoma de México i la Cineteca Nacional de Mèxic.

La convocatòria va dirigida a realitzadors independents, associacions i organitzacions civils, institucions públiques i privades,  que podran inscriure una o més obres la temàtica de les quals hagi sigut motivada o estigui relacionada amb els dominis del patrimoni cultural immaterial (les tradicions i expressions orals, arts i espectacles, usos socials, rituals i actes festius, els coneixements relacionats amb la naturalesa i l’univers, i les tècniques artesanals tradicionals).

S’hi poden presentar obres documentals, de ficció i d’animació produïdes entre 2016 i 2019. Els audiovisuals s’han de presentar en la seva llengua original i amb subtítols en castellà o anglès. Per presentar-hi propostes cal omplir aquest formulari online i posar-se en contacte amb els organitzadors (registromuestracontenidos@gmail.com).

Per a més informació: bases de la mostra

L’Orquestra Junior’s, marc sonor de la societat ampostina, des del 1958.

166_BIS_

Els investigadors Marc Ballester Torrent, Clàudia Giménez Ferreres i Joan Francesc Vidal Arasa han finalitzat el treball de recerca etnològica titulat “L’Orquestra Junior’s. Retrat sonor d’una societat (1958-1973)”. L’han desenvolupat, sol·licitant una ampliació del termini temporal que se’ls va assignar, amb un dels tres Ajuts a la realització de projectes de recerca etnològica a les comarques de l’Ebre atorgats el 2017, aprovat a la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Amposta.

La recerca ha seguit les pautes metodològiques establertes per als treballs de camp per a l’Inventari del Patrimoni Cultural de Catalunya (IPEC), i inclou les fitxes de les entrevistes realitzades durant el treball de camp, documentació d’arxiu, bibliografia, fotografies, etc. sobre l’Orquestra Junior’s, una de les formacions musicals populars i de festes majors més emblemàtiques de les Terres de l’Ebre, encara en actiu des del 1958, i que, per la seva importància cultural va ser inclosa dins l’element “Les orquestres de ball” de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (IPCITE).

Aquests Ajuts els atorga el Museu de les Terres de l’Ebre en la seva qualitat d’Antena de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI), des de l’any 2001.

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C/Capità 34, 43870 Amposta. Tel. 977 702 954 www.museuterresebre.cat

Curs d’estiu “Els Juliols (UB)”: La cultura popular en l’era global.

Barcelona, del 15 al 19 de juliol

Els darrers anys, el terme sostenibilitat cultural ha aparegut repetidament en l’etnologia, l’etnomusicologia aplicada, la documentació de llengües i altres disciplines similars. El curs La cultura popular en l’era global explora de quina manera els especialistes en patrimoni cultural poden dissenyar i implementar canvis efectius, ètics i sostenibles enfront de les amenaces globals al patrimoni cultural intangible i a les llengües de poca demografia.

L’aproximació al patrimoni cultural intangible es fa entenent-lo com a part d’uns ecosistemes complexos i delicats més que com una sèrie d’artefactes aïllats, com fan molts programes i polítiques culturals. La sostenibilitat cultural és una pràctica que promou les relacions, genera coneixement sobre l’ecologia sociocultural i guia diverses intervencions ètiques que milloren la vitalitat i el benestar de comunitats específiques i/o d’aspectes valuosos de les seves formes d’expressió.

Aquest curs repassa les inspiracions intel·lectuals clau de la sostenibilitat cultural i explora la definició del terme com un àmbit de pràctiques. També estableix una sèrie de principis per avaluar els esforços vers la sostenibilitat cultural i la manera de promoure’ls.

El curs comptarà amb la participació de Michael Mason, director del Smithsonian’s Center for Folklife and Cultural Heritage i també del Smithsonian Folklife Festival, l’esdeveniment que se celebra cada any a l’esplanada de Washington i que l’any passat va tenir Catalunya com a cultura convidada. Dirigeix també el programa Sustaining Minoritized Languages in Europe (SMiLE), un projecte en el qual col·labora el Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades. El Dr. Mason és un dels grans experts mundials en cultura popular i molt bon coneixedor de Catalunya.

Acte d’homenatge a la pedra seca

Manresa, 8 de juny de 2019

El dissabte 8 de juny es va celebrar a la finca l’Obaga de l’Agneta, al barri dels Comtals de Manresa, la inclusió de “l’Art de la pedra seca: coneixements i tècniques” a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat (UNESCO) el passat 28 de novembre de 2018. L’acte estava organitzat pel Departament de Cultura de la Generalitat i l’Ajuntament de Manresa, amb la col·laboració de l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).

L‘acte començava a les 9 del matí amb la construcció d’un marge de pedra seca, fet per Roger Solé. A les 11 h s’iniciava l’acte institucional, amb la intervenció de l’alcalde en funcions de Manresa Valentí Junyent Torras i la consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya Maria Àngela Vilallonga Vives.

Martí Rom, president de l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional,  va fer una exposició històrica sobre l’estudi de la pedra seca a Catalunya, des del treball de l’arquitecte reusenc Joan Rubió Bellver el 1914 fins al primer treball específic sobre un municipi, fet per Salvador i Maria Lluïsa Vilaseca sobre Mont-roig del Camp i presentat al “X Congreso Nacional de Arqueología” de Maó (1967).

A més de citar el paper rellevant, des de 2000, de la semestral Revista Pedra Seca, també va fer esment de la base de dades Wikipedra, creada el 2011, i que ja compta amb més de 21.000 construccions enregistrades. Per altra banda va parlar sobre les “Trobades de Pedra Seca”, la primera de les quals es va celebrar a Manresa el 2002, fins a la d’aquest 2019, que se celebrarà al mes d’octubre al Pinós (Alacant).

Va recordar que fou Lluis Puig, ara a l’exili, com a director general de Cultura Popular, qui va atorgar un important reconeixement a la pedra seca amb la catalogació com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), en la categoria de Zona d’Interès Etnològic, a cinc barraques de Mont-roig el 2016. Posteriorment, el 2018, ho van ser tretze construccions de les valls del Montcau (Bages). Ara, al 2019, s’ha iniciat l’expedient d’un conjunt de construccions de pedra seca per a l’abastament i explotació de l’aigua a Torrebesses, al Segrià.

L’acte continuà amb l’homenatge a set precursors de la posada en valor del patrimoni de la pedra seca a Catalunya: Ramon Artigas Ibañez, August Bernat Constantí, Josep Gironès Descarrega, Jaume Plans Maestra, Fèlix Martín Vilaseca, Xavier Rebés d’Areny-Plandolit i Josep Maria Soler Bonet. A cadascun d’aquests l’introduïa una persona també estudiosa de la pedra seca: Martí Rom, Esther Bargalló, Joan Roura, Antoni Martí, Vicent Lloscos, Carles Blasco i J.M. Villena.

L’acte va comptar amb l’actuació del grup musical Guillem Anguera i Txek, el qual va interpretar vàries peces musicals amb, entre d’altres instruments, una txalaparta de pedra. Era música feta amb pedres per un acte d’homenatge a la pedra seca.