Íbix 9. Annals 2014-2015 a Canillo

Cartell.Ibix.Canillo.2017Data: divendres, 17 de març de 2017 a les 18 h.
Lloc: Sales modulars del Palau de Gel d’Andorra (Ctra. General) , Canillo 

Presentació del volum “IBIX 9. Annals 2014-2015”. Intevindran:
Hble Sr. Josep Mandicó Calvó, Cónsol major de Canillo,  Sr. Lluís Puig i Gordi, Director General de Cultura Poular, Associacionisme i Acció Culturals del Departament de Cultura de la Generalitat de catalunya i president de l’Institut Ramon Muntaner.
Sra. Àngels Mach i Buch, presidenta de la  Societat Andorrana de Ciències
Sr. Antoni Llagostera i Fernàndez, president del Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès , que presentarà la propera edició del X Col·loqui Internacional d’Estudis Transpirinencs: l’aprofitament dels recursos naturals als Pirineus , que tindrà lloc a Queralbs els dies 29, 30 de setembre i 1 d’octubre del 2017.

Organitza: Societat Andorrana de Ciències, Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès i Institut Ramon Muntaner.
Amb la col·laboració de: Comú de la Parròquia de Canillo, Palau de Gel d’Andorra 
Per a més informació: Societat Andorrana de Ciències 

 

 

La rumba catalana, candidata a patrimoni immaterial de la humanitat

Capsa de Música. Magatzem 1 de l’antiga fàbrica Tabacalera
Av. de Vidal i Barraquer, s/n, Tarragona
Dijous 16 de març de 2017, 19.30 h

enderrock.cat

La Capsa de Música acull la presentació a Tarragona de la candidatura de la rumba catalana a la Unesco, en un acte organitzat per l’Associació de Músics de Tarragona (aMt) dins el cicle “Capsa i Tertúlia”. Així, es comptarà amb la presència dels portaveus de la candidatura David Coll –director de l’Escola de Música Moderna de Girona- i Hervé Parent –director adjunt de la Casa Musical de Perpinyà.

El punt de partida de la candidatura va tenir lloc el març de 2015 amb una taula rodona a l’ESMUC. Al juliol d’aquell any es va formalitzar la candidatura, que el mateix mes també va rebre el suport del Ple del Parlament de Catalunya. L’objectiu és la inclusió de la rumba catalana a la llista representativa del patrimoni cultural immaterial de la Humanitat de la Unesco, un reconeixement que tenen altres elements com els castells, les festes de foc als Pirineus o la Patum de Berga.

La candidatura de la rumba catalana és transfronterera, atès que compta amb el suport tant d’Espanya com de França, la qual cosa augmenta les possibilitats d’aconseguir aquest reconeixement. Des de la candidatura, a més, es considera que un dels objectius és remarcar la rumba catalana com una de les aportacions del poble gitano a la cultura urbana europea contemporània, en un moment en què aquesta minoria viu situacions complicades a molts països del continent.

El patrimoni industrial, a la Trobada de Centres d’Estudis del Penedès

fabrica-de-ciment-s-m-i-els-monjos

El Penedès presenta un valuós patrimoni industrial que volem conèixer, estudiar, preservat i divulgar. Aquest serà l’eix temàtic de la XIII Trobada de Centres d’Estudis del Penedès, que es celebrarà el dissabte 18 de febrer, a partir de les 9 del matí, al monestir de Santa Maria de Santa Oliva  (Baix Penedès). Durant la Trobada els Centres d’Estudis participants també faran la presentació dels seus projectes. Aquesta Trobada es complementarà, el diumenge 19, amb una visita guiada  pel patrimoni oblidat del Vendrell i Santa Oliva, activitat del programa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de La Generalitat de Catalunya.

Dia: diumenge 19 de febrer, a les 11 del matí, visita guiada.

Punt de trobada: carrer de Colom, 9 (a l’entrada de l’aparcament públic) del Vendrell.

Més informació: Institut d’Estudis Penedesencs 

Organitza: Institut d’Estudis Penedesencs amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’Associació per la Difusió de la Història de Santa Oliva (ADHSO), l’Institut Ramon Muntaner i la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana.

*Fotografia: Fàbrica de ciment de Santa Margarida  els Monjos (Àngels Travé)

El riu Bitlles i la indústria tradicional paperera

exposicio-cdi-aigua-torrelavit
Fotografia de l’exposició del Centre d’Interpretació de l’Aigua de Torrelavit.

Visita per a conèixer la vida a l’entorn del riu Bitlles del municipi de Torrelavit i l’ús que s’ha fet de l’aigua fins a convertir el poble en un important centre industrial paperer, entre els segles XVII i XX. Es farà un recorregut per un tram del riu per a observar fonts, passeres, ponts, rescloses, recs, sèquies, masies i molins, que es complementarà amb la visita al Centre d’Interpretació de l’Aigua, on es podrà descobrir el patrimoni immaterial vinculat a aquests elements.

Data: diumenge 12 de febrer de 2017, 11.00 h.
Punt de trobada: Ajuntament de Torrelavit (c. del Molí, 29)
Més informació: Institut d’Estudis Penedesencs
Organitza: Institut d’Estudis Penedesencs amb el suport de l’Ajuntament de Torrelavit i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

1a Festa de l’oli de ginebre de Riba-roja d’Ebre

1a-festa-de-loli-de-ginebreRiba-roja d’Ebre
3 i 4 de març de 2017

L’oli de ginebre té moltes propietats conegudes: antisèptic, astringent, diurètic, calmant del dolor de músculs i articulacions… Tradicionalment també es feia servir en abundància per al bestiar, sobretot per tractar-ne afeccions de la pell. Per obtenir-lo s’escalfava la part llenyosa del ginebre o del càdec, de la qual, a determinada temperatura, en supurava un líquid espès, fosc i amarg.

L’extensió del seu ús en el passat fa que sigui relativament fàcil trobar en el medi rural restes de forns d’aquesta mena. Es tractava d’infraestructures efímeres i per això només se’n conserva la part inferior, normalment una llisera de pedra amb petites canalitzacions excavades per on es recollia el líquid, que finalment feia cap a una pica o dipòsit. Algunes poblacions, però, i per motius encara desconeguts, es van especialitzar en l’obtenció d’aquest oli, fet que va provocar que s’hi construïssin forns fixos, reutilitzables i de grans dimensions. La Fatarella, Faió… però sobretot Riba-roja d’Ebre, van ser durant un temps centres productors destacats. Només en aquest extens municipi de la Ribera d’Ebre se n’hi han localitzat onze, els quals han estat declarats recentment béns culturals d’interès local.

L’associació Amics de Riba-roja d’Ebre vol aprofundir en aquest patrimoni singular, motiu pel qual ha organitzat un seguit d’activitats per als dies 3 i 4 de març de 2017: una xerrada, una demostració de destil·lació i una caminada popular.

Programa de la jornada

Web dels Amics de Riba-roja d’Ebre sobre els forns d’oli de ginebre

Presentació de la recerca sobre el Ball del Ciri de Manlleu

Museu del Ter. Pg. del Ter, 2, Manlleu
Divendres 27 de gener de 2017, 20.30 h

Les festes dels Tonis de Manlleu, la festa major d’hivern de la ciutat, contenen un dels principals exemples del patrimoni cultural immaterial d’aquesta població: el Ball del Ciri. Tot i no ser exclusiva d’aquesta localitat, la dansa manlleuenca destaca per diferents aspectes que la fan única. Ara els Tonis de Manlleu i el Museu del Ter presenten el projecte que van impulsar per tal d’aprofundir en el seu coneixement, una recerca coordinada per Joan Arimany i de la que va formar part un nucli molt actiu de sòcies de l’entitat. El treball ha comptat també amb la col·laboració de l’Esbart Català de Dansaires i amb el suport econòmic de l’Institut Ramon Muntaner.

Vegeu aquesta notícia ampliada al web del Museu del Ter.

Inventari de danses vives de Catalunya

Casa dels Entremesos
Plaça de les Beates, 2, Barcelona
Dissabte 4 de febrer de 2017, 12.00 h

logoPresentació d’aquest projecte de l’Esbart Català de Dansaires, realitzat en coordinació amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. L’inventari ha aconseguit aplegar ja informació de gairebé 600 balls, una xifra que indica l’important increment que ha experimentat el nombre de balls de carrer i plaça emmarcats en contexts festius entre la dècada dels noranta i l’actualitat.

A l’Inventari de Danses Vives de Catalunya hi poden col·laborar les persones del territori, siguin balladors, responsables de coordinar algun aspecte d’un ball o que el coneguin, aportant dades, imatges o qualsevol tipus d’informació sobre un ball. Contacte:  dansesvives@esbartcatala.org

Inventari de danses vives de Catalunya

Targeta d’invitació a l’acte

Diàlegs culturals: Sant Antoni i el dimoni!

Diàlegs Culturals: “Sant Antoni i el dimoni!. 16143027_1650675055226722_6804109460013897839_nUn repàs a les festes de Sant Antoni a Mallorca”, a càrrec de Pere Joan Martorell , músic de xeremeia i flabirol i tamborino i estudiós i difusor de la cultura i la música tradicional mallorquina.

Data: Divendres, 20 de gener de 2017, a les 19.30 h.
Lloc: Centre de Cultura Popular i Tradicional de Lleida (C. de Sant Martí – Baixos de l’Esglèsia de Sant Martí), Lleida.

Organitza: Associació Cultural i Recerativa Els Pagesos, Associació de Cultura Popular i Tradicional Aurembiaix, Centre de Cultura Popular i Tradicional de Lleida i La Paeria-Ajuntament de Lleida
Per a més informació:Associació de Cultura Popular i Tradicional Aurembiaix, actpaurembiaix@gmail.com

Exposició “Les festes del foc al Pirineu”, a Lleida.

festes_de_foc_al_pirineu

Dijous, 1 de desembre de 2016, a les 19:00h tindrà lloc al Centre de Cultures de les Universitat de Lleida (C/Jaume II, 67, planta 1) la inauguració de l’exposició “Festes del foc als Pirineus“, juntament amb la presentació de la càtedra “Educació i patrimoni immaterial dels Pirineus“, dins dels actes del I aniversari de la Declaració de Patrimoni Cultual Immaterial de la Humanitat de la UNESCO de les Festes del foc als Pirineus.

Es busquen suports perquè la pedra seca sigui Patrimoni de la UNESCO

lr7e4864-muntanyaesglaonadamarges_582c3737274b9La Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya promou la candidatura sobre la tècnica tradicional de la pedra seca a Catalunya per tal que ingressi a la Llista Representativa del Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la UNESCO en una candidatura internacional formada per vuit països (Espanya, Croàcia, Suïssa, Bulgària, França, Portugal, Xipre i Grècia, aquests dos últims com a coordinadors). En el cas d’Espanya, les comunitats que hi participen són deu: la Comunitat Valenciana, Andalusia, Aragó, Astúries, Canàries, Castella i Lleó, Catalunya, Extremadura, les Illes Balears i Galícia.

Per aquest motiu, en el cas català, la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya està recollint, amb la màxima celeritat, adhesions de persones, entitats, centres d’estudis, associacions i institucions on manifesten:

1. Que l’entitat o la persona en qüestió ha tingut coneixement de la candidatura de la tècnica de la pedra seca a ingressar a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO
2. Exposició d’activitats i projectes que l’entitat o la persona hagi pogut fer en relació al patrimoni de la pedra seca i/o de la importància que atorguen a la tècnica de la pedra seca per a preservar el paisatge que ens ha pervingut, etc.
3. Que es dóna suport a aquesta candidatura.

Aquestes adhesions d’expedients es pengen a la web de la UNESCO amb pdf de l’original i traduccions a l’anglès i al francès, així que les dades de qui hi dóna suport seran públiques.

Les persones i entitats que acceptin realitzar aquesta carta d’adhesió caldrà que n’enviïn una còpia en pdf a l’adreça electrònica observatori.cultura@gencat.cat i una altra còpia en paper a la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals, a l’adreça postal següent:

Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals
Departament de Cultura
Generalitat de Catalunya
Pl. de Salvador Seguí, 1-9
08001 BARCELONA

Fotografia: marges restaurats d’oliverar a la partida de la Xalamera, Xerta. 2009. Autor: Mariano Cebolla