Els sons de la festa, a Amposta i arreu de Catalunya.

1111conde_crop1510396365689.jpg_525981578

La conferència “Carlos Conde Calvet, un apassionat de la música i de la vida”, que anirà a càrrec de Núria Gómez, Carlos Royo i Jordi Bertran, dóna continuïtat a la 8a edició del cicle de conferències “Biografies Ampostines”, que té per objectiu recuperar i divulgar les vivències i els treballs realitzats per persones destacades per la seva vinculació a la ciutat d’Amposta, en qualsevol àmbit d’actuació.

El músic Carlos Conde Calvet (1940-2017) és, sens dubte, una d’aquestes figures. Amb la seva trompeta, va contribuir a la creació del paisatge sonor de la festa, especialment a Amposta, però també a les festes tarragonines i d’altres indrets de catalunya i de l’estat,  tant formant part de la banda de música de la Unió Filharmònica d’Amposta (la Fila), on va tocar durant 60 anys després d’ingressar el 1955 sota la direcció del mestre José M. Arasa Gargallo, com músic de la Xaranga L’Alegria, creada el 1986 a Amposta, sent un dels seus fundadors; una petita formació musical que va destacar en l’animació musical dels actes populars i tradicionals de festes majors d’un gran nombre de poblacions que, en moltes ocasions,  els acabaven de recuperar.

L’entrada a la conferència és gratuïta i oberta a tothom.

Organitzen: Museu de les Terres de l’Ebre, Campus Extens de la URV a Amposta i Ajuntament d’Amposta.

Col·labora: Diputació de Tarragona.

Data: Dimecres 20 de febrer de 2019.

Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre.

Hora: 19.30h.

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. Tel. 977 702 954 www.museuterresebre.cat

El contingut de les I i II Jornades de Cultura Popular i Tradicional de les Illes Balears, en línia

Sumaris (feu clic damunt del títol de les respectives jornades per consultar-ne el contingut íntegre):

 

I Jornades de Cultura Popular i Tradicional de les Illes Balears
Arxiu del Regne de Mallorca, Palma. 2016

Presentació

Andreu Ramis

Aspectes conceptuals

. María Pía Timón Tiemblo. La situación del patrimonio cultural inmaterial en España y el Plan Nacional como  instrumento de salvaguarda
. Xavier Roigé Ventura. Les polítiques de patrimoni immaterial: entre la gestió cultural, la recerca i el museu
. Francesc Vicens Vidal. Cultura de proximitat contra la crisi de la globalització. Aproximació al marc teòric a partir d’estudis de cas

Marc normatiu

. Lluís Garcia Petit. La Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO i altres instruments internacionals
. Francesca Llodrà Grimalt. Cultura popular i expressions del folklore: un tast de la seva doble vessant jurídica, pública i privada
. Ángel Custodio Navarro Sánchez. La protecció de la cultura popular i tradicional a les Illes Balears (i Pitiüses). Una visió, des del Dret, d’allò que és tangible i d’allò que és intangible o immaterial

Anàlisi territorial

. Jaume Escandell Guasch. Passat, present i futur del patrimoni immaterial de Formentera
. Isidor Marí Maians. El patrimoni immaterial d’Eivissa: evolució recent i tendències de futur
. Jaume Mascaró Pons. Vigència i oblit en la cultura popular de Menorca
. Miquel Sbert i Garau. Cultura popular i tradicional a Mallorca; a recer d’una llei?


II Jornades de Cultura Popular i Tradicional de les Illes Balears
Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera, Eivissa. 2017

Presentació

Andreu Ramis

Patrimoni i territori

. Roger Costa Solé. L’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de Catalunya: el valor del treball en xarxa
. Joan Reguant Aleix. La cultura popular, local i universal
. Maria Cifre Sabater. Patrimonialització de la naturalesa
. Miquel Camps Taltavull. Paisatges amb vida. Els acords de custòdia del territori aplicats a l’àmbit agrari
. Antoni Ferrer Abárzuza. Persones, paper i pedres. Els dipositaris de la cultura popular

Etnopoètica

. Carme Oriol Carazo. Recursos en línia per a l’estudi del folklore i la literatura oral: una forma d’obrir els arxius a la societat.
. Xavier Gomila Pons. Francesc Camps i Mercadal: folklore i toponímia
. Jaume Guiscafré Danús. La recerca en folklore i literatura oral popular a les Illes Balears

Etnomusicologia

. Jaume Ayats i Abeyà. La recerca etnomusicològica a les Illes. Apunts i comentaris per a una llarga història
. Jaume Escandell Guasch. Sonades de flaüta i tambor de les Pitiüses. Un exemple d’estudi del patrimoni musical de transmissió oral
. Bep Cardona Truyol i Jaume Mascaró Pons. El procés d’elaboració del cançoner popular de Menorca
. Amadeu Corbera Jaume. Apunts de musicologia mallorquina

 

Passió per la terrissa popular. La col·lecció de la família Segarra-Pedrola, canterers de Miravet.

_d__0062-editarL’exposició, titulada “Col·leccionar passions. La família Segarra-Pedrola i la terrissa popular”, ha estat realitzada pel Museu de les Terres de l’Ebre, en el marc del Programa Col·leccionar passions de la Xarxa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI).

Aplega un centenar d’estris i atuells de terrissa i ceràmica, que formen part de la col·lecció familiar dels canterers de Miravet: Ferran Segarra Vives, Teresa Pedrola Avante i el seu fill Ferran; integrada per més d’un miler de peces, procedents de les Terres de l’Ebre i zones confrontants, la resta de Catalunya i bona part de l’estat espanyol, datades entre el segle XVIII i l’actualitat, tot i que inclou també algunes peces medievals.

El seu obrador, situat al Raval dels canterers, és un gran edifici que inclou diferents espais: l’obrador, la botiga, el forn, el magatzem de ceràmica i terrissa, l’espai dedicat a la seva tasca d’antiquaris, i les tres grans sales on que acullen la seva important col·lecció d’atuells, exposats al públic que els visita, el general i l’especialitzat (antiquaris, col·leccionistes, estudiants, investigadors).

La col·lecció conté peces avui molt singulars, de les quals en queden pocs exemplars, perquè pertanyen a centres terrissers desapareguts fa moltes dècades o que han tingut poca producció, com per exemple el d’Horta de Sant Joan, a la Terra Alta.

Organitzen: Museu de les Terres de l’Ebre, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Ajuntament d’Amposta i Ajuntament de Miravet.

Dates: del 18/1/2019 fins al 3/3/2019.

Lloc: Sala d’exposicions del Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Gran Capità, 34. Amposta

Inauguració: divendres 18 de gener a les 19h30’.

Horaris de visita: De dimarts a dissabte: d’11 a 14 h i de 17.30 a 20 h, i diumenges i festius: d’11.30 a 14 h. Tancat: tots els dilluns.

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Capità 34, 43870 Amposta. Tel. 977 702 954 http://www.museuterresebre.cat

Els joguets tradicionals de la comarca del Montsià a Godall

imatge bruixeta

L’exposició taller didàctic “Els joguets dels iaios” és una activitat itinerant que té per objectiu recuperar, conservar i, sobretot, difondre, entre la població infantil i adulta, una part important del patrimoni popular infantil, de caràcter lúdic, de la comarca del Montsià, en aquest cas molt especialment entre la població infantil de Godall.

A través d’un àmbit de fàcil accés per tothom, com és el del món dels jocs i els joguets populars i tradicionals, “Els joguets dels iaios” dona a conèixer a les noves generacions quins eren els joguets populars i tradicionals creats pels infants i els artesans locals, i per la indústria, entorn de la primera meitat del segle XX; i, al mateix temps, recupera la memòria sobre la pròpia infantesa com a activitat amb la gent gran.

Inclou joguets que es construïen el propis infants, utilitzant un gran nombre de matèries naturals que aconseguien del seu entorn més immediat (argila, canya, escorça, fulles, fusta, llavors, monedes, os, petxines, pinyols, roba…) i també usant materials manufacturats (botons, corda, fil, llauna, paper de diari…), altres els elaboraven els artesans locals o comarcals (ferrers, fusters, llauners, terrissers…), sovint a imitació dels que elaboraven per als adults; finalment també inclou joguets fabricats industrialment, al quals no sempre tothom hi tenia accés.

Organitza: Museu de les Terres de l’Ebre, AMPA de l’Escola Sant Salvador de Godall i Ajuntament de Godall

Dates: Del 4 de desembre de 2018 fins al 13 de gener de 2019.

Lloc: Centre d’Interpretació de la Serra de Godall. Godall

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre www.museuterresebre.cat 977 702 954 info@museuterresebre.cat

19ens Col·loquis del Flabiol

 

El proper dissabte  3 de novembre, dins el marc de la Festa del Flabiol, es celebrarà a Arbúcies la 19a edició dels Col·loquis del Flabiol, un punt de trobada únic a Catalunya que té com a objectiu la recuperació d’aquest instrument i aprofundir en aspectes històrics, socials i etnomusicals. Les comunicacions que es presentaran enguany són:

  • Jordi Quintana i Salvador Arroyo: Notícies de flabiolaires al Vendrell.
  • Teresa Soler: Reelegir les transcripcions de les peces de flabiol.
  • Rafel Mitjans i Teresa Soler: Notícies del flabiolaire Miquel Rodríguez Casacuberta.

 

Lloc: Museu Etnològic del Montseny. Carrer Major 6, Arbúcies (Selva)

Hora: Dissabte 3 de novembre a les 16.00 h.

Podeu trobar tota la programació de la Fira de Tardor del Montseny i 34a Festa del Flabiol en aquest enllaç

III Jornades de Cultura Popular i Tradicional de les Illes Balears 2018

Sala de Plens del Consell Insular de Formentera
Vénda des Brolls, 53, Sant Francesc Xavier
2 i 3 de novembre de 2018

El Consell Assessor de Cultura Popular i Tradicional de les Illes Balears, fent ús de les seves funcions de salvaguardar i difondre el patrimoni cultural immaterial, ha tingut la iniciativa d’organitzar aquestes jornades d’estudi i de reflexió que es duran a terme amb la col·laboració de la Conselleria de Cultura, Participació i Esports del Govern de les Illes Balears i del Consell Insular de Formentera.

Les III Jornades se centraran en els equipaments culturals -museus i  patrimoni immaterial, patrimoni immaterial i territori- i arxius de memòria -objectes, imatges i sons-. Se segueix així el mateix esquema de les jornades anteriors, que varen tenir lloc a Palma el 2016 i a Eivissa el 2017, durant les quals es va tractar el marc normatiu i conceptual, i sobre diferents metodologies i línies de recerca, respectivament.

Programa de les III Jornades de Cultura Popular i Tradicional de les Illes Balears

Formulari d’inscripció

11ns Tallers i jornades de memòria oral, a Sabadell: Inventari del Patrimoni Immaterial del Vallès

Memoria.oral.SabadellData: Dimecres 10 d’octubre de 2018, a les 18:30 h.
Lloc: Fundació Bosch i Cardellach (Carrer d’En Font, 25), Sabadell

L’Inventari del Patrimoni Immaterial del Vallès i la memòria oral, a càrrec de Ramon Ten, director de la Fundació Bosch i Cardellach, i de Josep Alavedra, director executiu del projecte.

Explicació sobre l’estreta relació existent entre l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Vallès, iniciat el 2017, i la memòria oral.

Organitza: Fundació Bosch i Cardellach, Inventari del Patrimoni Immaterial del Vallès i Institut Ramon Muntaner
Amb la col·laboració de: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya
Per a més informació: Fundació Bosch i Cardellach: Tel.  93 725 85 64, secretaria@fbc.Institut Ramon Muntaner.Tel. 977 40 17 57, carles@irmu.org

Acte de record i homenatge a Joaquim Pecanins i Fàbregas

Joaquim Pecanins i FàbregasJoaquim Pecanins i Fàbregas (Prats de Lluçanès, 2 de maig del 1883 – Banyoles, 23 de gener del 1948) va ser un músic que es dedicà principalment a la direcció coral, la pedagogia i la composició. Músic polièdric, interessat no tan sols per la música anomenada culta i amb bona formació musical clàssica, sinó també amb una gran interès per la música popular i per l’ensenyament musical més modern i innovador.

Des de 1920 la seva activitat musical i pedagògica es va desenvolupar a Terrassa, on hi va viure fins a 1936, moment en què, amb motiu dels esdeveniments polítics, es va traslladar a Banyoles, on va continuar la seva tasca musical docent fins que va morir a 1948.

Aquesta important labor de recuperació del folklore i de la nostre música popular va anar unida a la publicació de diversos articles divulgatius de la identitat catalana a través de la seva música i de la llengua, la qual ell ensenyava a través de les cançons.

Sense anar més lluny, una de les nadales més interpretades a l’actualitat és la que coneixem amb el nom de “Fum, fum, fum”, una cançó que, com moltes d’altres de la mateixa tipologia, se’n desconeix l’origen, però de la qual els veïns de Prats de Lluçanès presumien de ser-ne una mica el bressol ja que aquesta cançó formava part del recull que el 1904 presentà el músic i pedagog Joaquim Pecanins a la primera edició de la Festa de la música catalana.

L’acte de record i homenatge consistirà en una passejada per Prats de Lluçanès (poble natal del músic) a càrrec de Roser Reixach, i d’una xerrada concert a càrrec de Glòria Ballús, amb la participació de la coral Lluçaveus.

Data: Dissabte 29 de setembre de 2018 a les 11h

Lloc: Cal Bach. Passeig del Lluçanès s/n. Prats de Lluçanès

Organitza: Ajuntament de Prats de Lluçanès

8ª Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic, a Barcelona (Gràcia- La Violeta)

MICE.Gràcia.1 (004)Dates: Dimecres, 12, 19 i 26 de setembre de 2015, a les 20 h.
Lloc: Centre de Cultura Popular La Violeta de Gràcia ( Carrer Maspons, 6),  Barcelona.

8a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic a a Barcelona (Gràcia- La Violeta de Gràcia)

DIMECRES 12 DE SETEMBRE
“Fecas e Godilhs”.
real. Pèire Brun; prod. Coquina Mesclanha Latina, 2004 (69’).
Els carnavals de la Vall de l’Aude, que s’allarguen de finals de gener a principis d’abril, tenen l’honor de ser els més llargs del món. Llemotges i les localitats veïnes s’organitzen per oferir aquest espectacle festiu i participatiu, atorgant-li una singularitat pròpia i única. Els moliners, que obren el carnaval, i tot un seguit de personatges tradicionals, entre els quals hem de destacar les fecas i els godilhs, confereixen caràcter a una festa que troba el seu origen en la trepitjada del raïm, d’on provenen els moviments de peus i de braços que al llarg del temps han donat lloc als passos de dansa i a una gesticulació que, a més, serveix per expressar sentiments i, fins i tot, estats d’ànim dels dansaires. Tot plegat, amb una música característica, construïda sobre la base rítmica de la caixa i adobada per la inevitable presència del confeti, s’expressa mitjançant unes vestimentes i màscares coloristes i sorprenents, realitzades seguint la mateixa tradició  artesana amb què es confeccionen els seus accessoris, imprescindibles i singulars. El foc, omnipresent a la festa, tanca el carnaval, amb la il·lusió renovada d’una nova edició.Read More »