Curs de formació al PCI en context transpirinenc

Des de l’adopció de la Convenció de la UNESCO per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de 2003, la seva ratificació per part dels Estats de la zona pirinenca i la seva transcripció en els seus textos normatius i programes patrimonials, aquesta noció s’ha estès àmpliament i apareix ara en nombrosos programes de cooperació i convocatòries de projectes ja siguin europeus, nacionals o regionals i, per descomptat, transfronterers.


En aquest context, les administracions i universitats sòcies del projecte europeu Prometheus (INTERREG-Poctefa) organitzen un curs de formació sobre el patrimoni cultural immaterial en un context transfronterer/transpirinenc.


Aquest curs de formació està dirigit als professionals del patrimoni i als responsables d’associacions de l’espai pirinenc. Es tractaran els principis teòrics i pràctics de la noció de PCI: nocions clau (immaterial, bones pràctiques, salvaguarda, relacions entre memòria i patrimoni viu, bones pràctiques de salvaguarda, etc.); els marcs normatius internacionals, nacionals i regionals; els reptes inherents al context transfronterer. Aquestes nocions s’abordaran des de l’experiència i a partir de situacions concretes vinculades al territori pirinenc (inscripció en la Unesco dels Focs del Solstici, grans formes de patrimoni…).

PROGRAMA
Lloc i dates: 9 i 10 de maig, Conselh Generau d’Aran, Vielha (Vall d’Aran).
Condicions: Accés mitjançant inscripció (en funció de les places disponibles), despeses a càrrec de l’organització.

Patrimonis confinats.


Amb el títol “Patrimonios confinados. Retos del patrimonio inmaterial ante el COVID-19“, aquest llibre pretén reflexionar sobre els efectes del COVID-19, i com aquests van repercutir, i de forma molt significativa, en el patrimoni cultural immaterial, atès que la impossibilitat de realitzar activitats i les restriccions de mobilitat i aforament van comportar una afectació sense precedents al seu desenvolupament habitual. El llibre permet apropar-se a les conseqüències comunitàries, socials i econòmiques del confinament en un ampli ventall de casos de patrimoni immaterial d’Europa i Amèrica, com les festes, l’artesania, els museus, la dansa, la música i el turisme. En les seves contribucions, els autors presenten les diferents estratègies desplegades per a mantenir vives aquestes pràctiques culturals (alternatives virtuals, nous formats festius, celebracions restringides i exposicions, entre altres). Totes aquestes experiències mostren no sols una gran capacitat de resiliència, creativitat i reinvenció, sinó també la necessitat d’aprendre d’aquest període dramàtic per a revisar la sostenibilitat cultural del patrimoni immaterial.

Autoria: Xavier Roigé Ventura, Alejandra Canals Ossul (eds.)

Editorial: EdicionsUB

Pàgines: 326

ISBN: 978-84-9168-758-0

Data d’edició: 2021

Cultura Viva 2022: “El comerç a Amposta els inicis del s. XX”

Les investigadores Sabina Colomé i Ariadna Reverté faran la conferència, oberta al públic en general, titulada “Comerç i comerciants d’’Amposta a principis del s. XX”, que difondrà els resultats de la seva recerca etnogràfica i documental sobre el tema, basada en l’estudi dels continguts obtinguts de la memòria oral de diversos antics comerços ampostins i la consulta d’hemeroteca històrica. Una rererca que va ser becada pel Museu amb un “Ajut per a la realització de projectes de recerca etnològica a les comarques de l’Ebre”, el 2020, i que ha estat recentment finalitzada.

Es tracta de la primera de les dos activitats del Cicle de conferències del programa Cultura Viva 2022, organitzat a Amposta pel Museu de les Terres de l’Ebre, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament d’Amposta.

La conferència forma part també de la XIV Festa del Mercat a la Plaça d’Amposta, aquest any dedicada al comerç de la ciutat, i complementa l’exposició “Comerç al servei de la ciutat. Amposta al tombant dels s. XIX i XX”, que el Museu estem organitzant conjuntament amb l’Ajuntament d’Amposta i el Departament de Cultura, i que s’inaugurarà el proper 19 de maig.

Quatre dels comerços recercats per les investigadores són avui centenaris, i entre ells es troba la Joieria Salvadó, fundada el 1902, a la qual pertany la imatge.

Organitza: Museu de les Terres de l’Ebre, Departament de Cultura i Ajuntament d’Amposta.

Data: divendres 6 de maig de 2022

Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre

Horari: 19h

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. http://www.museuterresebre.cat info@museuterresebre.cat Tel. 977702954

Exposició Camins de ronda

Des de l’1 d’abril es pot visitar al Museu de la Mediterrània l’exposició Camins de ronda. La mostra, impulsada per la Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana, proposa un recorregut per la diversitat de paisatges i maneres de viure d’uns senders que uneixen tota la costa catalana.

L’exposició convida els visitants a conèixer de prop les persones que transiten per aquests senders -ja sigui la població local que en fa ús com els visitants que en gaudeixen- i a acostar-se a la riquesa d’entorns i sensacions que evoquen. Una invitació a conèixer la vessant humana d’uns camins que s’han convertit en un element de patrimoni immaterial de gran importància i un signe d’identitat del país.

Camins de ronda recrea i posa en valor la diversitat paisatgística i social de la xarxa de senders que ressegueix la costa catalana a partir d’un guió elaborat pel geògraf i fotògraf Rafael López-Monné (Tarragona, 1964).

L’exposició es podrà visitar al Museu de la Mediterrània fins al 12 de setembre de 2022.

Els llaguts i els llaguters tradicionals de la Ribera d’Ebre.

Acte de presentació de la monografia, recentment editada per l’Institut de Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (IDECE) titulada “Llaguts de la Ribera d’Ebre. Segles XIX i XX”, de l’estudiós de la navegació fluvial per l’Ebre Joan Pujol Pedret, veí de Móra d’Ebre i navegant fluvial. La presentació de l’obra anirà a càrrec d’un altre especialista en aquesta temàtica: Vicente García-Delgado Sancho. El llibre és el resultat de diversos anys de treball de camp amb entrevistes als darrers representants d’alguns dels oficis (patrons de llagut, llaguters, peons, sirgadors) que van protagonitzar fins a les dècades centrals del segle XX el nombrosíssim tràfic fluvial de mercaderies per l’Ebre, riu amunt i riu avall, principalment des de Móra d’Ebre; uns oficis ja desapareguts, però que es mantenen en la memòria i la identitat de la població propera a les riberes de l’Ebre. Té 154 pàgines i l’ISBN: 978-84-09-38293-4

Organitzen: Institut de Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (IDECE) i Ajuntament de Móra d’Ebre.

Data: 1 d’abril de 2022

Horari: 19 h.

Lloc: Móra d’Ebre. La Llanterna teatre Municipal.

Llei de patrimoni cultural immaterial i associacionisme cultural

Divendres 25 de març de 2022, a les 7 de la tarda
Activitat en línia

Conferència en el marc de les Xerrades de la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial. Hi intervindran Lluís Bellas (antropòleg), investigador predoctoral a la Universitat de Barcelona en gestió de la cultura i el patrimoni cultural, i Lluís Puig, diputat al Parlament de Catalunya, exconseller de Cultura i antic director general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural.

Accediu a la videoconferència per aquí.

Inauguració de l’Any de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya

Sala Oriol Martorell, L’Auditori
C. de Lepant, 150, Barcelona
Diumenge 13 de març de 2022

Inauguració de l’Any de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. L’acte inclou l’espectacle musical per a tots els públics –en especial, per als públics infantil i juvenil– Ullsclucs, creat per Arnau Obiols a partir de creacions actuals i músiques recollides en el cançoner popular.

Podeu confirmar la vostra assistència a l’adreça cpt.cultura@gencat.cat indicant el nom i cognoms de les persones que hi assistireu.

Per a més informació consulteu les següents webs: Espectacle Ullsclucs / L’Auditori, Ullsclucs 

Col·laboració per a l’Inventari de danses vives de Catalunya

L’Esbart Català de Dansaires demana la vostra col·laboració per a l’Inventari de danses vives de Catalunya, projecte que l’entitat barcelonina va iniciar l’any 2016 amb l’objectiu de documentar les danses que es ballen periòdicament a Catalunya, en l’espai públic i amb un context festiu concret.

En aquest moment l’esbart té previst fer un esforç per afegir fotografies a les fitxes dels balls, fet que motiva aquesta crida: demanar-vos la col·laboració facilitant-los fotografies de danses que es ballin actualment i de les que doneu permís per publicar.

Si hi podeu col·laborar, demanen que juntament amb les fotografies els faciliteu el vostre nom per tal de conèixer-ne l’autoria. Podeu enviar les imatges a través de l’adreça de correu electrònic:  dansesvives@esbartcatala.org. També podeu fer-los arribar informació que no consti a l’Inventari a través de la pestanya de contacte que trobareu a http://www.dansesvives.cat/contacte o bé omplint les dades al formulari que trobareu a http://www.dansesvives.cat/noticies/1605

 

Coneixements tradicionals sobre el mar i la meteorologia marina, a Converses de Taverna

Divendres 11 de març, el restaurant Can Blau de Palamós serà l’escenari d’una nova sessió de Converses de Taverna, l’activitat etnològica dirigida a documentar i difondre el patrimoni immaterial de la Costa Brava per mitjà del testimoni de la gent de mar.

En aquesta ocasió, parlarem sobre els coneixements meteorològics tradicionals entre la gent de mar, dels vents, dels núvols i les onades, de l’expertesa a l’hora de predir el temps en mar. Perquè viure de la pesca o de la navegació implica conèixer el medi on es treballa i especialment preveure la meteorologia, un element molt arrelat en la consciència dels pescadors i generador de tot un corpus de coneixement que, a poc a poc, s’ha anat debilitant entre les generacions més joves. 

Parlarem amb Josep Pascual, observador del temps de l’Estartit, amb Josep Llàtser, pescador artesanal retirat, i amb Francesc Benaiges, armador i patró d’arrossegament, per conèixer com el coneixement expert, acumulat i llegat durant generacions, permetia a la gent de mar llegir els núvols, anticipar el mal temps, preveure una gropada, decidir sortir o no a la mar. I com tot va canviar amb la popularització de la informació meteorològica actual.

Quin paper té avui aquest coneixement del temps en la presa de decisions? Quins són els fenòmens més comuns? Com es transmetia el coneixement tradicional? Ens formularem aquestes i moltes altres preguntes al llarg de la sessió.

Manual de recerca etnològica per a l’elaboració de projectes de patrimoni cultural immaterial

Folch Monclús, Rafel; Ramírez Boixaderas, Elena (2021) Manual de recerca etnològica per a l’elaboració de projectes de patrimoni cultural. Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (Materials d’Etnologia de Catalunya; 4), 101 p.

La Convenció del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO suposà un nou impuls patrimonial arreu. A Catalunya, l’estudi, divulgació, promoció i salvaguarda del patrimoni cultural immaterial és una línia de treball que s’ha anat obrint pas amb fermesa al llarg de les darreres dècades a partir de la tasca de l’etnologia i del patrimoni etnològic, contribuint decididament al creixement i a la diversificació del patrimoni cultural català.

En aquest context, la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural ha publicat un nou volum, el número 4 de la col·lecció Materials d’Etnologia de Catalunya, que porta per títol Manual de recerca etnològica per a l’elaboració de projectes de patrimoni cultural immaterial. La publicació, obra d’Elena Ramírez i Rafel Folch, representa una línia de continuïtat amb el volum anterior, Metodologia de recerca etnològica, publicat dins la mateixa col·lecció l’any 2010. Aquest nou volum vol ser una guia que, des del marc de l’etnologia, proporcioni algunes orientacions teòriques i tècniques per al desenvolupament de projectes d’inventari, documentació i/o recerca del que coneixem com a patrimoni cultural immaterial (PCI). Així doncs, aquesta nova publicació també vol ser una eina de reivindicació i visibilització d’una línia de treball, la de l’estudi, divulgació, promoció i protecció del patrimoni etnològic, que aprofitant la puixança del patrimoni cultural immaterial caldria reforçar.

En línia:

Manual de recerca etnològica per a l’elaboració de projectes de patrimoni cultural immaterial

Materials d’Etnologia de Catalunya (col·leccions del Departament de Cultura)