BALL DE CINQUAGESMA, 2023

Segons el folklorista Joan Amades, i partint del material recollit per Josep M. Vilarmau, de Sta. Maria de Merlès, en aquesta data de la segona Pasqua s’havia fet un ball rodó de parelles amb una tonada particular de la cançó El bon caçador. El ball es feia al voltant de  la Pedra Dreta, als afores de Prats, en terme municipal de Lluçà, i sembla que havia estat viu fins a finals del segle XlX. El mateix Amades també explica que la gent que hi assistia collia herbes aromàtiques per deixar-les al peu del monòlit i havent dinat es ballava un contrapàs seguit d’aquest ball rodó.

La festa va ser recuperada l’any 1988 pel grup Germanor, en col·laboració amb el Col·legi Públic Lluçanès, i comptant amb l’assessorament de l’Esbart Català de Dansaires de Barcelona. Aquell mateix any, l’Enric Deitg, de Prats de Lluçanès, que llavors tenia noranta anys, va explicar que recordava una festa al voltant de la Pedra Dreta però en diferent data. L’any 1989, la festa es va traslladar al diumenge de Rams i es va ballar davant de l’església parroquial al migdia.

Van passar uns anys sense que es tornés a celebrar la festa i el 1994, el grup Dansa i tradició va considerar convenient dinamitzar-la de nou. Des de llavors, cada any el dilluns de la segona Pasqua a la tarda s’ha fet el ball de Cinquagesma amb una notable participació tant de balladors com de cantadors.

Actualment, per aquest ball rodó es fan dues rotllanes concèntriques sense parelles però amb un nombre parell de balladors adults. Cada sis versos es canvia la coreografia i en alguns moments els participants entrellacen els braços per a fer una única rotllana. Es tracta d’un ball obert, sense assaigs previs, que s’explica uns moments abans, i en el que pot participar-hi tothom qui vulgui. A l’entorn de la Pedra s’hi col·loquen herbes aromàtiques: romaní, espígol, menta, tarongina… que serviran per obsequiar els músics i cantadors participants.

La festa s’estructura amb un berenar, el ball al voltant de la Pedra Dreta, actuacions de músics i cantadors i fi de festa musical.    

La notícia ha estat redactada per Roser Reixach Brià, Llicenciada en Geografia i Història en l’especialitat d’Antropologia. Màster en Museologia i Gestió del Patrimoni Cultural. Membre fundadora de l’associació Solc, música i tradició al Lluçanès i de la revista comarcal La Rella. Investigadora de fets històrics, costums i tradicions populars catalanes, sobretot referents a música i dansa, bàsicament al Lluçanès.

Data: Dilluns, 29 de maig a les 17h

Lloc:  Pedra Dreta (Prats de Lluçanès-Lluçà)

Licitació de set lots per a la realització de l’Inventari de Patrimoni Festiu a diverses comarques de Catalunya

El Departament de Cultura ha tret a concurs la licitació de set lots per a la realització de l’Inventari de Patrimoni Festiu de set comarques de Catalunya a realitzar durant aquest any 2023. Les comarques són l’Alta Ribagorça, l’Alt Camp, el Solsonès, el Ripollès, la Segarra, el Garraf i la Ribera d’Ebre.

Termini per a la presentació d’ofertes: 1 de juny de 2023

Consulteu aquí tots els detalls de l’anunci de la licitació.

Cent anys de l’obra del Cançoner Popular de Catalunya

Inauguració de l’exposició

L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya és probablement el projecte de recol·lecció folklòrica més ambiciós dut a terme en la nostra història. Va ser impulsat pel mecenes cultural Rafael Patxot i Jubert (Sant Feliu de Guíxols, 1872 – Ginebra, 1964) amb el suport de l’Orfeó Català, l’any 1922. L’objectiu principal era «oferir al nostre poble el propi corpus musical amb la publicació del Cançoner Popular de Catalunya».

L’exposició itinerant 100 Anys de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (1922-1940) és una síntesi de la convulsa història d’aquest gran projecte: la seva gènesi, característiques i evolució, el seu trencament en esclatar la guerra, i finalment, la recuperació dels materials l’any 1991 gràcies a la mediació de Mn. Josep Massot i Muntaner (Abadia de Montserrat) amb la família Patxot. L’exposició s’estructura en dotze mòduls que contenen imatges, textos i codis QR que donen accés a documents complementaris.

L’exposició forma part de l’any commemoratiu dels 100 anys de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, una iniciativa de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. El projecte està comissariat pel musicòleg, Jaume Ayats.

La mostra obra els actes del Festival de Pasqua de Cervera i s’inaugura amb una doble proposta:

17.30h. Conferència: “Recollir cançons per descobrir el país. L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (1922-1936)”, a càrrec de Jaume Ayats, musicòleg i comissari de l’exposició.

18.30h. Inauguració de l’exposició i visita guiada amb Jaume Ayats.

Entrada lliure a ambdues activitats. Aforament limitat

Data i lloc: Dissabte 1 d’abril al Museu de Cervera

100 anys dels Gegants de Manlleu

Enguany es compleix el centenari de la primera parella de gegants de Manlleu. El seu origen el trobem a l’any 1923 quan la comissió de festes del carrer Vendrell va encarregar, a petició de Martí Molera, la construcció d’una parella de gegants i diversos capgrossos. Durant aquests cents anys en Jordi i la Montserrat han ballat per carrers i places i amb el temps han esdevingut dues figures icòniques de la imatgeria festiva de Manlleu.

En motiu d’aquest aniversari, des del Museu del Ter i amb col·laboració amb la Colla Gegantera i Grallera de Manlleu, estem buscant fotografies i material històric dels gegants. El nostre horitzó, és una exposició que es farà d’aquí un parell de mesos en motiu de la Trobada Gegantera anual que es celebrarà a Manlleu i que organitza la citada entitat. L’exposició, a més d’explicar la història dels gegants i mostrar els més carismàtics, també posarà l’accent en la importància festiva dels mateixos i com han contribuït a la identitat col·lectiva de la ciutat. Per a la realització de la recerca s’ha comptat amb el suport de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya.

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Publicat en línia el núm. 46 de la Revista d’Etnologia de Catalunya

La Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural ha publicat recentment a la seva web el darrer número de la Revista d’Etnologia de Catalunya. El dossier del nou número, coordinat per Alejandra Canals i Mireia Guil, ambdues antropòlogues de la Universitat de Barcelona, duu per títol “Cap a una antropologia de la Covid-19”. Us reproduïm tot seguit el sumari general de la revista:

  • Presentació, a càrrec d’Adelaida Moya, directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural

Dossier

  • Presentació del dossier: “Cap a una antropologia de la covid-19”, per Alejandra Canals i Mireia Guil
  • “Anòsmia i Covid-19: memòria, emocions i territoris olfactius”, per Cristina Larrea Killinger
  • “La covid-19 i la crisi sanitària a Catalunya”, per Josep M. Comelles
  • “Llars col·laboratives: sostenibilitat, governança i cura en temps de pandèmia”, per Marta Pi-Martín, Maria Offenhenden i Yolanda Bodoque-Puerta
  • “Cuidar persones grans en temps de pandèmia: les famílies en la reconfiguració del mosaic de recursos de la cura”, per Dolors Comas i Montserrat Soronellas
  • “Gènere, treballs i Covid-19: una mirada de portes endins i de portes enfora”, per Sara Moreno
  • “Treballadores essencials sense drets: lluites polítiques i acció comunitària de les treballadores de la llar i les cures durant la pandèmia”, per Sílvia Bofill-Poch
  • “Mengem com vivim: menjar en els temps de la covid”, per M. Clara de Moares Plata, Amanda Barba, Jesús Contreras, i Carlos Manuel Baptista Lopes
  • “Pandèmia i tendències turístiques: reflexions en clau global i local”, per Javier Hernández-Ramírez i Saida Palou
  • “Quan els museus van tancar les portes i van obrir les seves xarxes socials: la digitalització davant el confinament i el postconfinament”, per Alejandra Canals i Marta Rico
  • “Festes i Covid-19 a Catalunya: la pandèmia com a punt d’inflexió”, per Xavier Roigé, Mireia Guil i Lluís Bellas
  • “Les imatges que mai no veurem: apunts sobre visualitat i pandèmia”, per Roger Canals

Dossier: focus

  • “Etnografies d’emergència durant la pandèmia: de la resignificació a l’adaptació”, per Teresa Habimana, Ignacio Fradejas-García i José Luis Molina
  • “Castells oberts a tothom? Disjuntives i contradiccions respecte a la participació en les colles castelleres en el context de la pandèmia”, per Guillermo Soler
  • “L’afectació de la pandèmia de la Covid-19 en les activitats de les associacions pessebristes de Catalunya”, per Jordi Montlló i Albert Dresaire
  • “‘Memòries d’una pandèmia’: una iniciativa de les xarxes de museus de Catalunya per preservar la memòria testimonial”, per Laia Ventura
  • Once upon a time a Catalunya: l’antropologia d’allò sensible en temps de la pandèmia”, per Lorena Campo i Virginia Fons

Miscel·lània

  • Tourist, you are the terrorist: turisme per despossessió, conflicte urbà i mediatització de discursos entorn del terrorisme al ‘teatre de l’hegemonia’ de la ciutat de Mallorca”, per Francesc Alemany

Recerques

  • “Global i local: patrimoni i producció de la localitat. Estudi de cas de la tradició artesanal de Catalunya”, per Ciriaca Coretti
  • “Dimarts Sant a El Cerro del Águila (Sevilla): procés de construcció d’una imatge d’identificació intralocal”, per Carlos García
  • “Les arrels urbanes de l’agroecologia. Sobirania alimentària i nous imaginaris culturals: La Garbiana de Tarroja de Segarra, un cas exemplar”, per Marc Verdés
  • “‘Que no et domini el fang’: material i treball entre els canterers de Miravet”, per Laura Holguín i Roger Sansi
  • “Renovar la tradició: una nova manera de presentar les exposicions de pessebres”, per Enric Benavent-Vallès

Crònica

  • “II Congrés de la Jota als territoris de parla catalana”, per Anaís Falcó i Joaquim Manyós
  • “Relatoria de la jornada ‘Gegantes i diablesses: trencant estereotips sexistes en la cultura popular”, per Olga Brea, Rosa Canela, Oriol Cendra i Georgina Garcia
  • “L’Any Joan Tomàs dona a conèixer el llegat d’aquest gran mestre i folklorista català”, per Liliana Tomàs
  • “En el Centenari de Manuel Cubeles”, per Josep Garcia
  • “Joan Manén i el cançoner popular català”, per Daniel Blanch
  • El ferro i la forja, una oportunitat perduda”, per Lluïsa Amenós
  • “Sarrià, barri de dues cares. Ressenya del llibre Baixar a Barcelona: la ciutat i la comunitat recreada de Sarrià. Temes d’Etnologia de Catalunya, 31″, per Manuel Delgado
  • Fadrines. El procés de no casar-se en la societat tradicional valenciana. Llibre de les antropòlogues Raquel Ferrero i Clara Colomina (col·lecció Temes d’Etnografia Valenciana)”
  • “En memòria de Martine Segalen: una llarga cursa antropològica”, per Xavier Roigé

Licitació per a l’Inventari del Patrimoni Festiu de diverses comarques de Catalunya

En compliment de diferents preceptes legislatius, l’any 2012 s’encarregà la realització de l’inventari del patrimoni festiu de Catalunya a l’Institut Ramon Muntaner (IRMu). Després d’un any de treball, els centres d’estudis, coordinats per l’IRMu, presentaren el treball d’inventari, identificant més de 15.000 festes a tot Catalunya. Per a la inclusió de les festes a l’inventari, es va valorar l’impacte en el territori, l’arrelament en la comunitat, el nivell de participació, la integració i el contingut de la festa. L’accés i consulta de l’actual inventari és possible a través de la pàgina web http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/

Deu anys després de l’elaboració del primer inventari és necessari iniciar un procés de revisió; d’acord amb l’article 12 de la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial, per assegurar la identificació amb vista a la salvaguarda, cada estat part confeccionarà d’acord amb la seva pròpia situació un o diversos inventaris del patrimoni cultural immaterial present al seu territori. Aquests inventaris s’actualitzaran regularment. Així doncs, a part de realitzar un treball exhaustiu i sistemàtic de l’inventari del patrimoni festiu, la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural vol actualitzar-lo per conèixer de primera mà l’afectació de la pandèmia en la celebració de les manifestacions festives d’arreu del país. Mitjançant aquest procediment obert, es proposa l’encàrrec dels treballs de revisió, actualització i realització de l’Inventari del Patrimoni Festiu de Catalunya de les comarques del Pallars Jussà, el Priorat, el Baix Penedès, el Moianès, el Pla de l’Estany, el Pla d’Urgell i la Terra Alta, a realitzar durant el 2022, que engloben un total de 1.432 fitxes.

Anunci de la licitació

La Dansa i el Ball del Ciri de Castellterçol

La Casa dels Entremesos. Pl. de les Beates, 2, Barcelona
Dijous 7 de juliol. A les vuit del vespre

Presentació d’aquest llibre de Glòria Ballús, Josep Crivillé, Pilar López i Ramon Vilar, 21è de la col·lecció Calaix de Solfa, que edita la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural i Dinsic Edicions musicals. L’acte comptarà amb audicions musicals.

Vegeu tota la informació detallada d’aquest volum en aquesta pàgina.

PRESENTACIÓ DE LA RECERCA: GEGANTS DE BARRI. Gegants i geganters en la recuperació festiva del carrer a Barcelona després de la dictadura franquista i la transició (1977-1989)

Data: 15 de juny de 2022 a les 18.30h.

Lloc: Museu Etnològic i de Cultures del Món-Seu Montcada (C.Montcada 12, Barcelona)

Es presentaran els resultats de la recerca que sota el mateix títol es va portar a terme al 2021.

Intervindran: Sandra AnituaManuel Delgado i Marc Sierra (Membres de: Cultura popular i conflicte i Antropologia del Conflicte Urbà) #GRUPSTREBALLICA

Organitza: Institut Català d’Antropologia (ICA). Amb la col·laboració de: Museu Etnològic i de Cultures del Món (MUEC). Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya-Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, en el marc del Programa Cultura Viva 2022 #CULTURAVIVAETNOLOGIA

Cultura Viva 2022

Després de la presentació de la recerca “Festes del mar”, realitzada el passat 20 de febrer a Calafell per part de l’Institut d’Estudis Penedesencs, l’edició d’enguany del programa Cultura Viva continua a Esterri de Cardós amb la jornada “La recuperació de la memòria oral al Pirineu: tècniques, metodologies i estratègies“, organitzada per l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu.

El programa Cultura Viva de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial té per objectiu la presentació, principalment a les comunitats que han estat objecte d’estudi, de les recerques etnològiques dutes a terme recentment o encara en curs al nostre país. Aquest 2022 hi participen tretze entitats d’aquesta xarxa, les quals han programat vint-i-una activitats en divuit poblacions diferents.

A banda dels aspectes esmentats, s’hi abordarà un ventall temàtic molt variat: l’etnobotànica en relació a les begudes tradicionals i a la medicina popular, el món marítim, el comerç local, la pedra seca, la cuina tradicional, el despoblament, el paisatge, la producció informal de tabac, la terrisseria… Feu clic damunt de la imatge per veure’n el contingut amb més detall.

Cultura Viva 2022: Calafell i el món mariner

Presentació de la recerca sobre les “Festes del mar” de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès, a càrrec dels antropòlegs Montserrat Traver i Abraham Guillen. En el marc d’aquesta presentació es farà una ruta guiada “Pels racons d’un passat mariner” a càrrec d’Oriol Saura. Aquesta ruta inclourà la visita a la Casa Barral i al Centre d’Interpretació “La Confraria”. El recorregut, que tindrà una durada aproximada de 2 hores, acabarà amb una fotografia de grup davant l’agulla que honora la tasca de les dones dins el món dels pescadors.

Data: diumenge 20 de febrer, a les 11 del matí.

Lloc: Casa Barral (Passeig Marítim, núm. 18) de Calafell.

Cal fer reserva prèvia al teléfono 977 69 46 83 (matins) o bé al correu calafellhistoric@calafell.org

Organitzen: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Institut d’Estudis Penedesencs i Ajuntament de Calafell.

Activitat del programa Cultura Viva de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de la Generalitat de Catalunya.