Campanes i campanars de la Garrotxa

Casal Marià. Passeig del Bisbe Guillamet, 7, Olot
Dimecres 10 d’abril, 19.30 h

Pallàs i Mariani, Xavier (2019) Campanes i campanars de la Garrotxa. Olot, Edicions El Bassegoda (Puesta al día), 512 p.

El llibre Campanes i campanars de la Garrotxa recull el treball d’investigació guanyador ex aequo de la Beca Ernest Lluch 2015 fet per Xavier Pallàs al voltant de les campanes.

L’obra ofereix un inventari exhaustiu de les 213 campanes que hi ha a la Garrotxa, amb nombroses fotografies i detalls tècnics com les inscripcions, mides, autor i any de fosa. També s’hi dedica un capítol a cadascun dels 180 campaners de la comarca, amb descripcions arquitectòniques i notes històriques, moltes d’elles inèdites fins el moment.

El llibre es complementa amb una part introductòria de 10 capítols on s’expliquen els tocs de campana, el procés de fabricació i es posa en valor la campana com a element artístic i patrimonial. A més a més, gràcies als codi QR inclosos al llibre, es pot escoltar el so de cadascuna de les campanes.

Els tocs manuals de campana: 2n simposi sobre campanes, campaners i campanars

Saló de Plens de l’Ajuntament. Os de Balaguer
Dissabte 27 d’abril, 10.00 h

Els tocs de campana formen part substancial del ritual festiu de les comunitats, a més de tenir un valor festiu, patrimonial i identitari molt significatiu. Per aquests motius, el govern de la Generalitat, el 24 d’octubre de 2017, va declarar els tocs de campana com a element festiu patrimonial d’interès nacional.

Amb motiu d’aquest reconeixement, en els darrers anys han anat creixent les accions i activitats de revalorització del món campaner, com el Simposi anual sobre campanes, campaners i campanars celebrat a Os de Balaguer. El simposi posarà, aquest any, el focus d’atenció en el toc manual de campanes, amenaçat els processos de mecanització de les campanes o les intervencions arquitectòniques als campanars, entre d’altres.

Les inscripcions romandran obertes fins que es completi l’aforament màxim permès.

Programa del simposi

Formulari d’inscripció

Premi Sikarra 2019

La vuitena edició del Premi Sikarra guardona l’Agrupació Seny Major per la seva exemplar trajectòria en la recuperació, renovació i difusió del folklore i la cultura d’arrel tradicional i popular

 El Premi Sikarra es dedica cada any a una persona o entitat per la seva contribució a la divulgació, l’estudi, la projecció, la justícia i la cohesió social de la Segarra.

 El Premi es lliurarà a Sant Guim de Freixenet, el dissabte dia 16 de març a les 7 de la tarda al Centre Cívic Mestre Viaña.

El Jurat del Premi Sikarra, format pels membres del Fòrum l’Espitllera i de la Fundació Jordi Cases i Llebot, les dues entitats organitzadores, va escollir, el passat 23 de febrer a Sant Guim de Freixenet, l’Agrupació Seny Major com a guanyadora de l’edició d’enguany, per la seva exemplar acció i trajectòria en la recuperació, renovació, potenciació i difusió del folklore i la cultura d’arrel tradicional i popular, en tots els seus àmbits, a la ciutat de Cervera, amb atenció especial al manteniment i foment dels balls populars i les activitats festives i de carrer.

L’Agrupació, creada l’any 2009, està formada pel conjunt de grups folklòrics tradicionals i de carrer de la ciutat: Associació Amics de Sant Magí, Band Tokades, Bombollers de Cervera, Campaners de Cervera, Colla sardanista Jovencells, Confraria de l’Àliga de Cervera, Diables de Cervera-Carranquers, Geganters de Cervera, Ball d’Espases de Cervera, Ball de Gitanes i Trabucaires de Cervera. Alhora, l’Agrupació també vol mantenir lligams i punts de col·laboració amb altres entitats de la ciutat que, malgrat no ser estrictament de carrer, també treballen a l’entorn de la cultura popular, com l’Agrupació Coral, l’Associació de Les Completes, l’Associació de Pessebristes, l’Associació de Puntaires, la Secció de Cultura Popular del Centre Municipal de Cultura o el Patronat de la Passió.

Cal subratllar també la tasca de l’Agrupació Seny Major quant a la promoció i difusió del patrimoni festiu, tradicional i popular a les escoles. Alhora, el seu blog, “Lo Carranquer”, ha esdevingut un mitjà de referència en el seu àmbit.

L’Agrupació Seny Major ha activat persones, sinèrgies, complicitats, aliances, xarxes, recursos, entitats i institucions al voltant de la cultura tradicional, en particular, i de la cultura en general, a Cervera i la Segarra.

El lliurament del Premi es durà a terme al Centre Cívic Mestre Viaña de Sant Guim de Freixenet el dissabte dia 16 de març, a les 7 de la tarda. L’acte serà presidit per Francesc Xavier Rivera i Maria Garganté, presidents respectivament de la Fundació Jordi Cases i Llebot i del Fòrum l’Espitllera, i per l’alcalde de Sant Guim de Freixenet, Francesc Lluch, i comptarà amb l’acompanyament musical de Lana Kovacevic (violí) i Enric Ribalta (flauta).

El guardó és una escultura de l’artista Anna Marín-Gálvez que reprodueix en una grisalla el motiu del revers de la moneda Sikarra, documentada de fa 2300 anys, adquirida per les dues entitats promotores del Premi i que s’exposa al Museu Comarcal de Cervera.

En les anteriors edicions del Premi Sikarra s’ha guardonat l’Associació Cultural Baixa Segarra de Santa Coloma de Queralt, la poetessa cerverina Rosa Fabregat, la cooperativa La Garbiana de Tarroja de Segarra, la cooperativa l’Olivera de Vallbona de les Monges, Càritas Diocesana de Cervera, els Amics de l’Arquitectura Popular i l’activista cultural cerverí Armand Forcat.

 

Els sons de la festa, a Amposta i arreu de Catalunya.

1111conde_crop1510396365689.jpg_525981578

La conferència “Carlos Conde Calvet, un apassionat de la música i de la vida”, que anirà a càrrec de Núria Gómez, Carlos Royo i Jordi Bertran, dóna continuïtat a la 8a edició del cicle de conferències “Biografies Ampostines”, que té per objectiu recuperar i divulgar les vivències i els treballs realitzats per persones destacades per la seva vinculació a la ciutat d’Amposta, en qualsevol àmbit d’actuació.

El músic Carlos Conde Calvet (1940-2017) és, sens dubte, una d’aquestes figures. Amb la seva trompeta, va contribuir a la creació del paisatge sonor de la festa, especialment a Amposta, però també a les festes tarragonines i d’altres indrets de catalunya i de l’estat,  tant formant part de la banda de música de la Unió Filharmònica d’Amposta (la Fila), on va tocar durant 60 anys després d’ingressar el 1955 sota la direcció del mestre José M. Arasa Gargallo, com músic de la Xaranga L’Alegria, creada el 1986 a Amposta, sent un dels seus fundadors; una petita formació musical que va destacar en l’animació musical dels actes populars i tradicionals de festes majors d’un gran nombre de poblacions que, en moltes ocasions,  els acabaven de recuperar.

L’entrada a la conferència és gratuïta i oberta a tothom.

Organitzen: Museu de les Terres de l’Ebre, Campus Extens de la URV a Amposta i Ajuntament d’Amposta.

Col·labora: Diputació de Tarragona.

Data: Dimecres 20 de febrer de 2019.

Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre.

Hora: 19.30h.

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. Tel. 977 702 954 www.museuterresebre.cat

19ens Col·loquis del Flabiol

 

El proper dissabte  3 de novembre, dins el marc de la Festa del Flabiol, es celebrarà a Arbúcies la 19a edició dels Col·loquis del Flabiol, un punt de trobada únic a Catalunya que té com a objectiu la recuperació d’aquest instrument i aprofundir en aspectes històrics, socials i etnomusicals. Les comunicacions que es presentaran enguany són:

  • Jordi Quintana i Salvador Arroyo: Notícies de flabiolaires al Vendrell.
  • Teresa Soler: Reelegir les transcripcions de les peces de flabiol.
  • Rafel Mitjans i Teresa Soler: Notícies del flabiolaire Miquel Rodríguez Casacuberta.

 

Lloc: Museu Etnològic del Montseny. Carrer Major 6, Arbúcies (Selva)

Hora: Dissabte 3 de novembre a les 16.00 h.

Podeu trobar tota la programació de la Fira de Tardor del Montseny i 34a Festa del Flabiol en aquest enllaç

8ª Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic, a Barcelona (Gràcia- La Violeta)

MICE.Gràcia.1 (004)Dates: Dimecres, 12, 19 i 26 de setembre de 2015, a les 20 h.
Lloc: Centre de Cultura Popular La Violeta de Gràcia ( Carrer Maspons, 6),  Barcelona.

8a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic a a Barcelona (Gràcia- La Violeta de Gràcia)

DIMECRES 12 DE SETEMBRE
“Fecas e Godilhs”.
real. Pèire Brun; prod. Coquina Mesclanha Latina, 2004 (69’).
Els carnavals de la Vall de l’Aude, que s’allarguen de finals de gener a principis d’abril, tenen l’honor de ser els més llargs del món. Llemotges i les localitats veïnes s’organitzen per oferir aquest espectacle festiu i participatiu, atorgant-li una singularitat pròpia i única. Els moliners, que obren el carnaval, i tot un seguit de personatges tradicionals, entre els quals hem de destacar les fecas i els godilhs, confereixen caràcter a una festa que troba el seu origen en la trepitjada del raïm, d’on provenen els moviments de peus i de braços que al llarg del temps han donat lloc als passos de dansa i a una gesticulació que, a més, serveix per expressar sentiments i, fins i tot, estats d’ànim dels dansaires. Tot plegat, amb una música característica, construïda sobre la base rítmica de la caixa i adobada per la inevitable presència del confeti, s’expressa mitjançant unes vestimentes i màscares coloristes i sorprenents, realitzades seguint la mateixa tradició  artesana amb què es confeccionen els seus accessoris, imprescindibles i singulars. El foc, omnipresent a la festa, tanca el carnaval, amb la il·lusió renovada d’una nova edició.Read More »

Difusió del patrimoni popular d’Amposta recercat per alumnes de batxillerat de la ciutat

amposta Dest. VidalDins els actes previs a la X Festa del Mercat a la Plaça d’Amposta, una festa identitària de recreació històrica que commemora l’Amposta dels inicis del s. XX, l’Ajuntament d’Amposta i el Museu de els Terres de l’Ebre han programat dos conferències per fer difusió dels dos treballs de recerca de batxillerat que han estat guardonats i publicats dins el X Premi de Recerca al Batxillerat d’Amposta 2017. La primera “Destil·leries Vidal, pioners d’una època” anirà a càrrec de l’alumne Jordi Acacio Prat, guanyador del Premi de Recerca, explicarà la història de la família Vidal, dedicada a la producció de sifons i més tard de licors. I la segona “Música, teatre i ball al Casino dels anys 20”, en aquesta ocasió a càrrec de l’alumne Jaume Rosa Miró, accèssit del Premi de Recerca, tractarà sobre l’important paper sociocultural del Casino Ampostino, una de les entitats més destacades i amb un major nombre de socis a l’Amposta d’aquella època, amb una programació anual que incloïa concerts, sessions de ball, representacions de sarsuela i projeccions de pel·lícules.

Organitzen: Ajuntament d’Amposta i Museu de les Terres de l’Ebre

Dates: Divendres 4 i dissabte 5 de maig de 2018

Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre

Horari: 19h30’

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Capità 34, 43870 Amposta info@museuterresebre.cat www.museuterresebre.cat  Tel. 977 702 954

 

L’envelat: arquitectura singular i símbol de la festa major (exposició i conferència a Badalona)

Museu de Badalona
Pl. de l’Assemblea de Catalunya, 1
Fins al 18 de març de 2018

Els envelats han estat un fenomen cultural de gran rellevància a la societat catalana des de fa gairebé un segle i mig. Sorgits en el context dels profunds canvis socials de les primeres dècades del segle XIX i com a conseqüència de la gran afecció que hi havia pel ball a la Barcelona de l’època, els envelats es van expandir ràpidament per tot el territori català, esdevenint un element imprescindible i emblemàtic de les festes majors. Muntats a les places i als descampats dels pobles i les viles amb la finalitat d’allotjar els diversos actes de la festa major (balls, concerts, àpats, concursos, espectacles i d’altres), els envelats han estat un fet social destacat i una singular aportació catalana a l’arquitectura pel seu concepte estructural revolucionari. L’exposició, produïda per la Generalitat de Catalunya i l’Institut Ramon Muntaner, repassa diversos aspectes que tenen a veure amb el món dels envelats: la tipologia i la seva evolució, l’arquitectura, el procés de muntatge i desmuntatge, les activitats que s’hi feien, etc.

En el cas de Badalona, gràcies als coneixements tècnics i als estris dels pescadors i mariners (veles, cordes, bossells, nusos, politges, ancoratges, etc.), els envelats es van concebre com a estructures desmuntables de gran format, sostingudes per uns sistemes de tensors exteriors, com si es tractés d’un vaixell varat. Aquest muntatge innovador facilitava eliminar qualsevol tipus de columna o element de suport interior, tot generant un espai molt ampli i diàfan que permetia realitzar tota mena d’activitats multitudinàries.

Com ja és habitual en les exposicions itinerants, el Museu de Badalona incorpora a la mostra documents i fotografies dels seus fons, com cartells i programes de Festa Major, que en molts casos no havien estat mai exposats, i en els quals l’envelat té un notable protagonisme. Com a complement de l’exposició, al vestíbul del Museu s’hi projectarà una pel·lícula d’una festa major de principis del segle XX, procedent del fons Cuyàs, així com una àmplia mostra de les fotografies conservades a l’Arxiu d’Imatges del Museu, de les quals les més antigues daten de 1908. Així mateix, el dijous 15 de febrer a les 19.00 h tindrà lloc la conferència “Els envelats de festa major i Badalona”, a càrrec de Francesc Albardaner, un dels comissaris de l’exposició.

 

Tota la informació sobre aquesta exposició

Jornada Reviure el Patrimoni

 Jornada Reviure el Patrimoni. Festa i ocupació de l’espai

Dissabte, 27 de gener i dissabte, 24 de febrer de 2018

Auditori de Cervera

El Museu de Cervera va celebra el 2017, els 40 anys d’Aquelarre amb una exposició “en construcció”que es plantejava com un repàs de la festa al llarg del temps però, sobretot, com una crida a la participació. Els àmbits no eren mòduls tancats sinó que es van concebre com portes obertes a la recollida d’informació i a la posada en comú d’opinions, mirades i reflexions entorn els temes proposats. L’exposició no era, doncs, un punt final de síntesi sinó, ben al contrari, era el punt d’inici d’un projecte més ambiciós que pretén activar la participació activa de tots els agents que tenen vinculació amb la festa al carrer, la recollida del màxim de material possible vinculat amb la festa i que, en aquests moments, està dispers, i el debat entre tots els interpel·lats per tal d’arribar a consensuar un relat que expliqui la festa de l’Aquelarre des dels seus orígens al moment present. De l’anàlisi concret la festa volem anar més enllà i obrir un relat de futur que creiem que entronque amb la necessitat reivindicada d’una Casa de la Festa.
L’edició d’enguany de la Jornada de Reviure el Patrimoni és doble i es desenvoluparà en 2 sessions diferents els darrers dissabtes de gener i febrer.

Inscripció gratuïta, però cal formalitzar-la omplint el formulari al lloc web següent:
www.museudecervera.cat/reviurelpatrimoni

Es lliurarà certificat d’assistència a qui ho demani.

Organitza: Museu Comarcal de Cervera

Col·labora: Direcció General de la Cultura Popular i l’Associacionisme Cultural

18a edició dels Col·loquis del Flabiol

El passat dissabte 4 de novembre va tenir lloc al Museu Etnològic del Montseny la 18a edició dels Col·loquis del Flabiol, en el marc de la 33 a Festa del Flabiol i Fira de Tardor que es celebraren durant tot el cap de setmana.

La Festa del Flabiol és un punt de trobada únic a Catalunya que té com a objectiu la recuperació d’un dels instruments més emblemàtics i populars.

En aquesta ocasió els col·loquis comptaren amb la participació de Juana Etchegoin que presentà l’instrument convidat d’enguany: la txirula, i Alícia Morales i Teresa Soler que parlaren del flabiol a les escoles de Mataró.