Publicat en línia el núm. 46 de la Revista d’Etnologia de Catalunya

La Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural ha publicat recentment a la seva web el darrer número de la Revista d’Etnologia de Catalunya. El dossier del nou número, coordinat per Alejandra Canals i Mireia Guil, ambdues antropòlogues de la Universitat de Barcelona, duu per títol “Cap a una antropologia de la Covid-19”. Us reproduïm tot seguit el sumari general de la revista:

  • Presentació, a càrrec d’Adelaida Moya, directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural

Dossier

  • Presentació del dossier: “Cap a una antropologia de la covid-19”, per Alejandra Canals i Mireia Guil
  • “Anòsmia i Covid-19: memòria, emocions i territoris olfactius”, per Cristina Larrea Killinger
  • “La covid-19 i la crisi sanitària a Catalunya”, per Josep M. Comelles
  • “Llars col·laboratives: sostenibilitat, governança i cura en temps de pandèmia”, per Marta Pi-Martín, Maria Offenhenden i Yolanda Bodoque-Puerta
  • “Cuidar persones grans en temps de pandèmia: les famílies en la reconfiguració del mosaic de recursos de la cura”, per Dolors Comas i Montserrat Soronellas
  • “Gènere, treballs i Covid-19: una mirada de portes endins i de portes enfora”, per Sara Moreno
  • “Treballadores essencials sense drets: lluites polítiques i acció comunitària de les treballadores de la llar i les cures durant la pandèmia”, per Sílvia Bofill-Poch
  • “Mengem com vivim: menjar en els temps de la covid”, per M. Clara de Moares Plata, Amanda Barba, Jesús Contreras, i Carlos Manuel Baptista Lopes
  • “Pandèmia i tendències turístiques: reflexions en clau global i local”, per Javier Hernández-Ramírez i Saida Palou
  • “Quan els museus van tancar les portes i van obrir les seves xarxes socials: la digitalització davant el confinament i el postconfinament”, per Alejandra Canals i Marta Rico
  • “Festes i Covid-19 a Catalunya: la pandèmia com a punt d’inflexió”, per Xavier Roigé, Mireia Guil i Lluís Bellas
  • “Les imatges que mai no veurem: apunts sobre visualitat i pandèmia”, per Roger Canals

Dossier: focus

  • “Etnografies d’emergència durant la pandèmia: de la resignificació a l’adaptació”, per Teresa Habimana, Ignacio Fradejas-García i José Luis Molina
  • “Castells oberts a tothom? Disjuntives i contradiccions respecte a la participació en les colles castelleres en el context de la pandèmia”, per Guillermo Soler
  • “L’afectació de la pandèmia de la Covid-19 en les activitats de les associacions pessebristes de Catalunya”, per Jordi Montlló i Albert Dresaire
  • “‘Memòries d’una pandèmia’: una iniciativa de les xarxes de museus de Catalunya per preservar la memòria testimonial”, per Laia Ventura
  • Once upon a time a Catalunya: l’antropologia d’allò sensible en temps de la pandèmia”, per Lorena Campo i Virginia Fons

Miscel·lània

  • Tourist, you are the terrorist: turisme per despossessió, conflicte urbà i mediatització de discursos entorn del terrorisme al ‘teatre de l’hegemonia’ de la ciutat de Mallorca”, per Francesc Alemany

Recerques

  • “Global i local: patrimoni i producció de la localitat. Estudi de cas de la tradició artesanal de Catalunya”, per Ciriaca Coretti
  • “Dimarts Sant a El Cerro del Águila (Sevilla): procés de construcció d’una imatge d’identificació intralocal”, per Carlos García
  • “Les arrels urbanes de l’agroecologia. Sobirania alimentària i nous imaginaris culturals: La Garbiana de Tarroja de Segarra, un cas exemplar”, per Marc Verdés
  • “‘Que no et domini el fang’: material i treball entre els canterers de Miravet”, per Laura Holguín i Roger Sansi
  • “Renovar la tradició: una nova manera de presentar les exposicions de pessebres”, per Enric Benavent-Vallès

Crònica

  • “II Congrés de la Jota als territoris de parla catalana”, per Anaís Falcó i Joaquim Manyós
  • “Relatoria de la jornada ‘Gegantes i diablesses: trencant estereotips sexistes en la cultura popular”, per Olga Brea, Rosa Canela, Oriol Cendra i Georgina Garcia
  • “L’Any Joan Tomàs dona a conèixer el llegat d’aquest gran mestre i folklorista català”, per Liliana Tomàs
  • “En el Centenari de Manuel Cubeles”, per Josep Garcia
  • “Joan Manén i el cançoner popular català”, per Daniel Blanch
  • El ferro i la forja, una oportunitat perduda”, per Lluïsa Amenós
  • “Sarrià, barri de dues cares. Ressenya del llibre Baixar a Barcelona: la ciutat i la comunitat recreada de Sarrià. Temes d’Etnologia de Catalunya, 31″, per Manuel Delgado
  • Fadrines. El procés de no casar-se en la societat tradicional valenciana. Llibre de les antropòlogues Raquel Ferrero i Clara Colomina (col·lecció Temes d’Etnografia Valenciana)”
  • “En memòria de Martine Segalen: una llarga cursa antropològica”, per Xavier Roigé

Licitació per a l’Inventari del Patrimoni Festiu de diverses comarques de Catalunya

En compliment de diferents preceptes legislatius, l’any 2012 s’encarregà la realització de l’inventari del patrimoni festiu de Catalunya a l’Institut Ramon Muntaner (IRMu). Després d’un any de treball, els centres d’estudis, coordinats per l’IRMu, presentaren el treball d’inventari, identificant més de 15.000 festes a tot Catalunya. Per a la inclusió de les festes a l’inventari, es va valorar l’impacte en el territori, l’arrelament en la comunitat, el nivell de participació, la integració i el contingut de la festa. L’accés i consulta de l’actual inventari és possible a través de la pàgina web http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/

Deu anys després de l’elaboració del primer inventari és necessari iniciar un procés de revisió; d’acord amb l’article 12 de la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial, per assegurar la identificació amb vista a la salvaguarda, cada estat part confeccionarà d’acord amb la seva pròpia situació un o diversos inventaris del patrimoni cultural immaterial present al seu territori. Aquests inventaris s’actualitzaran regularment. Així doncs, a part de realitzar un treball exhaustiu i sistemàtic de l’inventari del patrimoni festiu, la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural vol actualitzar-lo per conèixer de primera mà l’afectació de la pandèmia en la celebració de les manifestacions festives d’arreu del país. Mitjançant aquest procediment obert, es proposa l’encàrrec dels treballs de revisió, actualització i realització de l’Inventari del Patrimoni Festiu de Catalunya de les comarques del Pallars Jussà, el Priorat, el Baix Penedès, el Moianès, el Pla de l’Estany, el Pla d’Urgell i la Terra Alta, a realitzar durant el 2022, que engloben un total de 1.432 fitxes.

Anunci de la licitació

La Dansa i el Ball del Ciri de Castellterçol

La Casa dels Entremesos. Pl. de les Beates, 2, Barcelona
Dijous 7 de juliol. A les vuit del vespre

Presentació d’aquest llibre de Glòria Ballús, Josep Crivillé, Pilar López i Ramon Vilar, 21è de la col·lecció Calaix de Solfa, que edita la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural i Dinsic Edicions musicals. L’acte comptarà amb audicions musicals.

Vegeu tota la informació detallada d’aquest volum en aquesta pàgina.

PRESENTACIÓ DE LA RECERCA: GEGANTS DE BARRI. Gegants i geganters en la recuperació festiva del carrer a Barcelona després de la dictadura franquista i la transició (1977-1989)

Data: 15 de juny de 2022 a les 18.30h.

Lloc: Museu Etnològic i de Cultures del Món-Seu Montcada (C.Montcada 12, Barcelona)

Es presentaran els resultats de la recerca que sota el mateix títol es va portar a terme al 2021.

Intervindran: Sandra AnituaManuel Delgado i Marc Sierra (Membres de: Cultura popular i conflicte i Antropologia del Conflicte Urbà) #GRUPSTREBALLICA

Organitza: Institut Català d’Antropologia (ICA). Amb la col·laboració de: Museu Etnològic i de Cultures del Món (MUEC). Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya-Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, en el marc del Programa Cultura Viva 2022 #CULTURAVIVAETNOLOGIA

Cultura Viva 2022

Després de la presentació de la recerca “Festes del mar”, realitzada el passat 20 de febrer a Calafell per part de l’Institut d’Estudis Penedesencs, l’edició d’enguany del programa Cultura Viva continua a Esterri de Cardós amb la jornada “La recuperació de la memòria oral al Pirineu: tècniques, metodologies i estratègies“, organitzada per l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu.

El programa Cultura Viva de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial té per objectiu la presentació, principalment a les comunitats que han estat objecte d’estudi, de les recerques etnològiques dutes a terme recentment o encara en curs al nostre país. Aquest 2022 hi participen tretze entitats d’aquesta xarxa, les quals han programat vint-i-una activitats en divuit poblacions diferents.

A banda dels aspectes esmentats, s’hi abordarà un ventall temàtic molt variat: l’etnobotànica en relació a les begudes tradicionals i a la medicina popular, el món marítim, el comerç local, la pedra seca, la cuina tradicional, el despoblament, el paisatge, la producció informal de tabac, la terrisseria… Feu clic damunt de la imatge per veure’n el contingut amb més detall.

Cultura Viva 2022: Calafell i el món mariner

Presentació de la recerca sobre les “Festes del mar” de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès, a càrrec dels antropòlegs Montserrat Traver i Abraham Guillen. En el marc d’aquesta presentació es farà una ruta guiada “Pels racons d’un passat mariner” a càrrec d’Oriol Saura. Aquesta ruta inclourà la visita a la Casa Barral i al Centre d’Interpretació “La Confraria”. El recorregut, que tindrà una durada aproximada de 2 hores, acabarà amb una fotografia de grup davant l’agulla que honora la tasca de les dones dins el món dels pescadors.

Data: diumenge 20 de febrer, a les 11 del matí.

Lloc: Casa Barral (Passeig Marítim, núm. 18) de Calafell.

Cal fer reserva prèvia al teléfono 977 69 46 83 (matins) o bé al correu calafellhistoric@calafell.org

Organitzen: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Institut d’Estudis Penedesencs i Ajuntament de Calafell.

Activitat del programa Cultura Viva de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de la Generalitat de Catalunya.

El Patrimoni Etnològic i Immaterial de les Terres de l’Ebre en edició digital.

La Jornada d’Etnologia de les Terres de l’Ebre, celebrada des de l’any 2000, és una de les eines amb les quals, cada any, el Museu de les Terres de l’Ebre, antena de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial del Departament de Cultura, reflexiona i fa difusió, anualment, sobre un dels molts aspectes i temàtiques possibles que giren entorn del Patrimoni Etnològic i Immaterial de les Terres de l’Ebre, tant entre els especialistes i persones directament implicades en el tema tractat com entre els aficionats al món cultural i el públic en general.

Ara es presenten en dos volums digitals les actes de les seves darreres vuit edicions (X-XVII), que corresponen als anys 2012 fins al 2019, en un acte presidit per l’Il·lm. Sr. Adam Tomàs, alcalde d’Amposta i president del Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre, i la Sra. Adelaida Moya, directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural.

Recullen els continguts de les següents jornades: “La música popular, del folklore a la construcció de la identitat”, Santa Bàrbara 2012; “La jota ballada a les Terres de l’Ebre”, Móra la Nova 2013; “L’aprofitament de l’aigua a les zones de muntanya”, Arnes 2014; “El teatre popular”, Roquetes 2015; “Les festes populars a les Terres de l’Ebre”, Alcanar 2016; “Les plantes remeieres. Recol·lecció, distribució i usos tradicionals”, Riba-roja d’Ebre  2017; “La vida quotidiana durant la Guerra civil i la Postguerra. Memòria oral”, la Fatarella 2018; i “L’horta i el fruiterar”, l’Aldea 2019.

La Jornada, organitzada pel Departament de Cultura, el Museu de Museu de les Terres de l’Ebre i l’Institut Ramon Muntaner, té caràcter monogràfic, i itinera de forma anual i rotativa per les quatre comarques de l’Ebre, amb la col·laboració de l’ajuntament i d’una entitat locals. 

Organitza: Museu de les Terres de l’Ebre i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

Data: 10 de febrer de 2022.

Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre. C/Gran capità, 34. 43870 Amposta.

Horari: 18 h.

Més informació:  T. 977 702 954 info@museuterresebre.cat

Arbucies. Quaderns de la Revista de Girona

El passat 5 de novembre va tenir lloc la presentació del número 214 del la col·lecció Quaderns de la Revista de Girona dedicat en aquesta ocasió a la vila d’Arbúcies. Seguint el format de la col·lecció, la publicació de Jordi Pujadas ressegueix la història de la vila en especial l’etapa contemporània i dedica alguns capítols a elements d’interès etnològic com són el patrimoni llegendari, la vida rural als masos, oficis menestrals i bosquerols, activitats preindustrials i industrials, així com al patrimoni musical i festiu.

Títol: Arbúcies

Autor: Jordi Pujadas Ribalta

Col·lecció : Quaderns de la Revista de Girona 214; Sèrie Monografies 123

ISBN: 978-84-15808-99-2

Edició: Diputació de Girona / Fundació “la Caixa”

Arriba la VI Edició de la Setmana de l’Antropologia

Tot a punt per celebrar la Setmana de l’Antropologia, que aquest any arriba a la sisena edició amb un programa ple d’activitats diverses i amb temàtiques d’actualitat.

La Setmana de l’Antropologia és una iniciativa de l’Institut Català d’Antropologia i compta amb la participació dels grups de treball de l’ICA, d’associacions, museus, universitats i professionals de l’antropologia nacionals i internacionals. També rep el suport de l’Ajuntament de Barcelona, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Institut Ramon Muntaner.

Dates: Del 5 al 12 de novembre de 2021

Consulteu el programa a: https://www.antropologia.cat/event/setmana-de-lantropologia-vi-edicio-2/

Festes del foc dels solsticis als Pirineus. Simposi internacional

Bagà / Sant Julià de Cerdanyola
Del 27 al 29 d’octubre de 2021

El Simposi vol fer aflorar el coneixement local i internacional, fruit de recerques i estudis diversos, entorn les festes del foc dels solsticis als Pirineus. Investigació i divulgació transfronterera per sumar esforços, arguments i fer més forta la representació a la Llista del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. La tasca primordial des de l’inici del projecte ha estat la coordinació entre socis i amb els diferents actors del territori dels tres estats membres del projecte PROMETHEUS, per tal de crear un comitè científic territorialment representatiu, paritari i que fos reflex de la diversitat cultural i social que engloba el món fallaire; aquest comitè està format per representants institucionals i experts de França, Andorra, Aragó i Catalunya.

Una primera conferència inaugural farà balanç dels cinc anys de la candidatura per part de la declaració de la UNESCO. Com es pot veure en detall a l’apartat corresponent del web i al programa, hi hauran quatre àmbits que abordaran l’organització i gestió territorial de les Falles, Haros i Brandons, la transmissió i estratègies de salvaguarda, els reptes de la gestió cultural al territori pirinenc i/o també la transferència i divulgació del patrimoni amb la presentació d’entitats, museus, llibres i publicacions relacionades. Mitjançant ponències, comunicacions i taules rodones es podran exposar temes diversos com ara els nous actors, protocols, models i recursos organitzatius, així com noves eines per fer front a problemàtiques vinculades a la COVID, la repercussió als mitjans de comunicació, la sostenibilitat i futur de les festes, etc.

El format del Simposi serà dual, de manera presencial i telemàtica. L’assistència al Simposi és gratuïta, però cal realitzar la inscripció prèvia a les jornades, fet que alhora comporta poder obtenir un certificat de participació. Encara sou a temps de presentar-hi comunicacions fins al 10 d’octubre. Inscripcions fins al 24 d’octubre.

Tota la informació sobre aquest simposi: Festes del foc dels solsticis als Pirineus. Simposi internacional