Convocat el III Premi de recerca local sobre Amposta

La regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Amposta ha convocat el III Premi de Recerca Jordi Fontanet 2021, amb l’objectiu de fomentar la investigació sobre la ciutat d’Amposta. Té caràcter biennal i s’atorga al millor projecte de recerca, original i inèdit, referit a estudis de contingut divers: artístic, cientificotècnic, econòmic, etnològic, geogràfic, literari, històric, sociològic… d’especial interès per la ciutat.

Està dotat amb de 3.500€ i hi poden optar les persones investigadores i estudioses que, complint els requisits fixats a la Llei 38/2003, general de subvencions, de manera individual o col·lectiva presentin una recerca d’acord amb aquestes bases, i només s’admet la presentació d’una sola obra per autor.

El termini per a la realització del projecte premiat serà d’un any a partir de la data de la seva concessió sense possible pròrroga.

L’ajuntament d’Amposta publicarà l’obra premiada, tal com ha fet en les dos anteriors edicions del premi que els projectes premiats són ja dos libres editats; reservant-se el dret de fer-ho de forma completa, en format paper i/o en suport digital. L’acceptació del premi comportarà la cessió del drets de l’obra. 

La documentació de sol·licitud i la memòria del projecte es poden presentar en impresos normalitzats, juntament amb el currículum vital, fins el dia 21 de juny de 2021, bé de forma presencial al Registre General de l’Ajuntament d’Amposta (Plaça de l’Ajuntament, 3-4, 43870 Amposta) o també telemàticament a www.amposta.cat/registre.

Més informació: https://www.amposta.cat/ca/registre/premi-ajuntament-amposta-millor-projecte-recerca-local-2019-bases-reguladores

La festa i la dansa a València als segles XIII-XVII

Casa dels Entremesos. Pl. de les Beates, 2
Dijous 22 d’octubre, a les 8 del vespre

“Presentacions 2020 de l’Esbart Català de Dansaires” programa una nova sessió amb la presentació de la darrera publicació feta per l’entitat, l’obra de Raül Sanchis La festa i la dansa en les fonts historiogràfiques de la memòria : Corpus documental de la ciutat de València (segles XIII-XVII), obra que va guanyar l’accèssit al V Premi Rafael Tudó 2018 per a estudis sobre dansa.

Es tracta d’una obra important perquè treballa amb fonts historiogràfiques primàries, fet gens habitual en l’estudi de la dansa, en una etapa que ha estat molt poc estudiada fins a l’actualitat. La seva publicació permet posar a l’abast dels interessats en la matèria i a futurs investigadors el buidat i sistematització de la informació que aquestes fonts contenen.

És un estudi centrat en els autors, les obres i la informació sobre la dansa en el context festiu a València. Fa un recorregut per les entranyes de la història de les mentalitats amb la voluntat de plasmar la importància que la festa i la dansa pública i privada, sense deixar de banda aspectes consubstancials com són el teatre, la música, el joc o l’espectacle.

L’acte comptarà amb la intervenció de Josep Fornés, antropòleg, i de Raül Sanchis, autor de l’obra, i es podrà seguir a través de les xarxes socials de l’Esbart Català de Dansaires. Instagram: @esbartcatala

Disponible a partir del 23 d’octubre al canal de Youtube de l’entitat: https://www.youtube.com/channel/UCTPFPLEdODg0SeQwbfP98ZQ

Enramades confinades

El proper diumenge 7 de juny havia de tenir lloc el Concurs de Catifes de Flors Naturals d’Arbúcies, preludi de la Festa de les Enramades que es celebra entre el 11 i el 17 de juny. La crisi sanitària del coronavirus Covid-19 impedeix la celebració habitual de la festa més emblemàtica de la vila, que s’ha hagut de reinventar per tal que els arbuciencs i les arbucienques la puguin gaudir des de casa amb seguretat.

El programa de les “Enramades Confinades” comença aquest proper diumenge 7 de juny amb les “Catifes Confinades”. Sota el lema “Encatifa’t” s’anima a la ciutadania a fer una catifa d’un metre quadrat a casa i penjar-ne fotografies a Instagram. El programa segueix a partir del dia 11 de juny amb la botifarrada des del balcó, cercavila de gegants, passades matinals i nocturnes, programes de ràdio, castell de focs artificials, concurs de rodolins digitals o el trivial de les Enramades.

Coincidint amb el dia 7 de juny el Museu Etnològic del Montseny té previst reobrir les seves portes tancades des del passat 13 de març, en l’horari habitual, únicament a les sales d’exposició temporal on es podrà visitar l’exposició de les obres presentades al “36è Concurs Estatal de Fotografia / 29è Trofeu Torre d’Arboç”, que organitza la Secció Fotogràfica el Centre d’Arbúcies. Per tal de garantir la seguretat, la visita al Memga haurà de realitzar-se seguint les mesures de seguretat establertes: distància de seguretat, obligatorietat de l’ús de mascareta, entrada únicament a públic individual i familiar i aforament limitat a un terç (15 persones).

Una mirada contemporània al patrimoni festiu de les Terres de l’Ebre

APU202019-F4

L’exposició “La festa a les Terres de l’Ebre. Una mirada creativa i contemporània” itinera de nou, en aquesta ocasió amb motiu de la celebració de la 17a Fira de l’Oli i de l’Espàrrec de Godall. Inclou una mostra de les fotografies que la fotògrafa Roser Arques (Deltebre, 1985) va realitzar a Gandesa, Deltebre, Godall i Jesús, per tal de documentar gràficament, amb una mirada pròpia, els rols socials que s’estableixen en aquestes poblacions durant la celebració de les seves festes populars, i les diferents maneres en les quals els participants s’expressen i viuen les seves arrels i tradicions; amb l’objectiu de mostrar com durant els actes festius també podem descobrir el costat més desvergonyit de les persones i de la festa. És una activitat d’accés gratuït.

Organitzen: Museu de les Terres de l’Ebre i l’Ajuntament de Godall.

Dates: 14 i 15 de març de 2020.

Lloc: Centre d’interpretació de la Serra de Godall. C/ Joan Tomás, 7. Godall

Horaris: De 16 h a 20 h.

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Capità 34, 43870 Amposta. Tel. 977 702 954 www.museuterresebre.cat

 

Ball de Gitanes. La recuperació 1981-2020

Ball de Gitanes. La recuperació, 1981-2020 és l’exposició que es podrà veure a Sant Celoni a partir del 14 de febrer, coincidint amb la 40ena ballada del Ball de Gitanes a Sant Celoni després de la recuperació i just quan la Generalitat de Catalunya l’ha inclòs dins el Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya .

L’exposició aporta un recull d’imatges de diversos fotògrafs com Àngel Berenguer, Josep Maria Cortina, Montse Guillamón, Rafael Jiménez, Santi March, Carles Puche, Joaquim Reberté, Joan Vidal, entre d’altres. A través de les imatges es podran reviure moments, però també conèixer la història i els personatges que intervenen a la festa: les orquestres, les balladores i els balladors, el capità de cavall, el vell i la vella i els diablots.

L’acte d’inauguració tindrà lloc el proper 14 de febrer a les 7 del vespre i el diumenge 22 de març a les 6 de la tarda es podrà realitzar una visita comentada a l’exposició.

Lloc: La Rectoria Vella. Plaça de la Rectoria Vella s/n Sant Celoni

Dates: del 14 de febrer al 13 d’abril de 2020

Horari: dijous, divendres i dissabtes de 5 a 8 del vespre.

Diumenges i festius de 2/4 de 12 a 2/4 de 2 del migdia i de 5 a 8 del vespre.

MARIONA MILLÀ exposició de pintures de bruixes, diables i altres espècies

Del 28 d’agost al 10 de novembre de 2019. Exposició temporal gratuïta.
Inauguració: dimecres 28 d’agost a les 19h al Museu de Cervera (c. Major, 115).
 Es tracta del Diàleg#3 Llum i color de l’Aquelarre, de la Capital Cultural de Cervera 2019 i s’inaugura amb la 42a edició de l’Aquelarre de Cervera (del 30 d’agost a l’1 de setembre de 2019).
L’artista barcelonina, Mariona Millà, compromesa amb la societat i lligada estretament amb la cultura de proximitat, dedica aquesta mostra pictòrica a un estudi plàstic de l’Aquelarre de Cervera. Des d’una mirada personal, Millà interpreta la festa i l’imaginari que s’hi vincula. La pintora fa una lectura en clau artística de la trobada més cerverina de finals d’agost a partir de l’experiència en primera persona de la festa l’any 2011. Inclou dibuixos, pintures, escultures, maquetes de nova creació, amb el foc, les bruixes i els dimonis com a protagonistes.

En aquesta exposició, hi trobarem des d’una gran llibreta d’apunts “El Gènesi”, la qual plasma la visió instantània i espontània de l’artista, fins al desenvolupament curós i transformat de figures imprescindibles com ara el Mascle Cabró en múltiples accions, i òbviament les bruixes, tan divines com terrenals. Boniques o lletges però reivindicatives fins a la mèdul·la. Atrevides, emmascarades, guarnides amb cabells que els creixen llargs i tallen per fer apòzemes, amb cultius d’herbes remeieres i consciència ecologista i devora plàstics. Defensores de les llibertats dels humans i altres espècies a protegir. També peces a petit format mostren mirades i actituds, interrogants i blasfemes a voltes i confidents, d’altres; i fins i tot el visitant podrà entregar els seus desitjos i peticions dins un quadre de colors estridents que les acollirà.

La festa dels Tonis de Manlleu, declarada Festa Tradicional d’Interès Nacional

cartell A3_ Tonis Manlleu-01El Govern de la Generalitat va acordar el 5 de març de 2019 declarar la festa dels Tonis de Manlleu com a Festa Tradicional d’Interès Nacional, i la va reconèixer com “una de les celebracions més arrelades del calendari festiu manlleuenc, amb uns trets singulars que la converteixen en una festa de referència en el context comarcal i nacional”. Aquesta és una fita llargament treballada i desitjada pels manlleuencs i manlleuenques que any rere any celebren la Festa dels Tonis.

Per a celebrar-ho, el proper diumenge dia 2 de juny, s’han organitzat una sèrie d’actes:

 

10.30 – 12.00 (Mas Roca – plaça Fra Bernadí – Museu del Ter) Itinerari urbà des del Mas Roca fins al Museu del Ter passant per la plaça de Fra Bernadí amb les banderes i els carros dels Tonis de Manlleu.

Animat per l’Orquestra RiverTer i una ballada dels gegants de Manlleu.

12.00 – 13.00 (Museu del Ter) Acte institucional de lliurament del reconeixement als Tonis i a l’Ajuntament de Manlleu de Festa Tradicional d’Interès Nacional. Amb la presència del señor Lluci Pujadas, president de l’Associació Sant Antoni Abat-Tonis de Manlleu, la senyora M. Àngels Blasco, directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural i el señor Àlex Garrido, alcalde de Manlleu. Parlament a càrrec del gestor cultural senyor Joan Arimany i Juventeny: “La Festa dels Tonis de Manlleu: tradició i capacitat d’adaptació”.

Lliurament de les antigues banderes del Tonis de Manlleu al Museu del Ter per a la seva custòdia.

13.00 (exterior del Museu del Ter) Representació del Ball del Ciri i refrigeri.

Habitants de la vila de Manlleu, qui de burro en amunt no celebri la festa de Sant Antoni pagarà un bot de vi d’Alella! Dic a la una! Dic a les dues! Dic a les tres!

Data: Diumenge 2 de juny a partir de les 10.30h

Lloc: Manlleu

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

“A l’hora foscant. Mirades sobre la mort”, dossier monogràfic del número 43 de la Revista d’Etnologia de Catalunya

Acaba d’aparèixer publicat en línia el número 43 de la Revista d’Etnologia de Catalunya. El nou número conté el dossier monogràfic “A l’hora foscant. Mirades sobre la mort”, amb deu articles de profunditat relatius a aquest tema i tres sobre casos específics de Catalunya. El número recull també disset articles més d’altres àmbits, agrupats en els apartats habituals: Miscel·lània, Recerques i Crònica. Podeu consultar-ne el contingut íntegre en català al web de la Revista d’Etnologia de Catalunya.

Campanes i campanars de la Garrotxa

Casal Marià. Passeig del Bisbe Guillamet, 7, Olot
Dimecres 10 d’abril, 19.30 h

Pallàs i Mariani, Xavier (2019) Campanes i campanars de la Garrotxa. Olot, Edicions El Bassegoda (Puesta al día), 512 p.

El llibre Campanes i campanars de la Garrotxa recull el treball d’investigació guanyador ex aequo de la Beca Ernest Lluch 2015 fet per Xavier Pallàs al voltant de les campanes.

L’obra ofereix un inventari exhaustiu de les 213 campanes que hi ha a la Garrotxa, amb nombroses fotografies i detalls tècnics com les inscripcions, mides, autor i any de fosa. També s’hi dedica un capítol a cadascun dels 180 campaners de la comarca, amb descripcions arquitectòniques i notes històriques, moltes d’elles inèdites fins el moment.

El llibre es complementa amb una part introductòria de 10 capítols on s’expliquen els tocs de campana, el procés de fabricació i es posa en valor la campana com a element artístic i patrimonial. A més a més, gràcies als codi QR inclosos al llibre, es pot escoltar el so de cadascuna de les campanes.

Els tocs manuals de campana: 2n simposi sobre campanes, campaners i campanars

Saló de Plens de l’Ajuntament. Os de Balaguer
Dissabte 27 d’abril, 10.00 h

Els tocs de campana formen part substancial del ritual festiu de les comunitats, a més de tenir un valor festiu, patrimonial i identitari molt significatiu. Per aquests motius, el govern de la Generalitat, el 24 d’octubre de 2017, va declarar els tocs de campana com a element festiu patrimonial d’interès nacional.

Amb motiu d’aquest reconeixement, en els darrers anys han anat creixent les accions i activitats de revalorització del món campaner, com el Simposi anual sobre campanes, campaners i campanars celebrat a Os de Balaguer. El simposi posarà, aquest any, el focus d’atenció en el toc manual de campanes, amenaçat els processos de mecanització de les campanes o les intervencions arquitectòniques als campanars, entre d’altres.

Les inscripcions romandran obertes fins que es completi l’aforament màxim permès.

Programa del simposi

Formulari d’inscripció