Etiqueta: patrimoni festiu

“Que comenci la festa! Cent anys fent ballar els gegants a Manlleu”

museudelterDeixa un comentari

Coincidint amb la cloenda de la celebració del centenari dels gegants manlleuencs, el dia 2 de desembre de 2023 presentem la publicació “Que comenci la festa! Cent anys fent ballar els gegants a Manlleu”. Aquesta publicació sorgeix amb l’objectiu de fer accessible i consultable la recerca històrica sobre els gegants de Manlleu que es va dur a terme amb motiu de l’exposició que portava el mateix títol i que es va poder visitar al Museu del Ter de l’abril a l’octubre del 2023. Amb aquesta mostra es van poder documentar i compilar diversos objectes, materials gràfics, audiovisuals, etc.  relacionats amb les dues figures centenàries, la Montserrat i en Jordi.

La recerca i l’exposició, però, no només es va limitar a la parella centenària, sinó en estudiar el conjunt de l’activitat gegantera a Manlleu. L’estudi repassa aquests cent anys d’història per arribar fins a l’actualitat, i mostra la pervivència del moviment geganter a la ciutat. L’autor de la recerca, comissari de l’exposició i d’aquesta edició és l’antropòleg manlleuenc Pol Rifà Llimós. La nova publicació digital es pot consultar al web del Museu del Ter.

L’acte de cloenda del centenari inclourà una parada dels gegants de Manlleu al Museu del Ter. Així com un cercavila, una vegada finalitzada la presentació, fins al local de la Colla Gegantera on hi haurà portes obertes a tothom.

Data: Dissabte 2 de desembre de 2023 a les 11h

Lloc: Museu del Ter

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Taula rodona: Samhain a Catalunya. Culte als morts i rituals estacionals contemporanis

Institut Català d'Antropologia (ICA)Deixa un comentari

La taula rodona mostrarà els resultats de la recerca Samhain i Tots Sants a Catalunya. Rituals estacionals, culte als morts i sacralització de la natura en els nous imaginaris culturals. En el marc del Programa Cultura Viva 2023.

A càrrec de: Anaïs Madera, Victòria Badia i Sibila Vigna (membres del Grup Religió, Ritual i Poder, GIRRPO/ICA).

Intervindran: Silvia Tresserras, Hermandad Druida Dún Ailline, Forn Siđr Iberia, Templo de Freyja, Templo de la Diosa i Oficina d’Afers Religiosos de l’Ajuntament de Barcelona

Data: 8 de novembre de 2023 a les 17.00h.

Lloc: Sala Pi i Sunyer, Institut d’Estudis Catalans. C. del Carme 47, Barcelona. Entrada lliure.

Els gegants de Manlleu protagonitzen una nova sessió de la Mostra de Cinema Etnogràfic

museudelterDeixa un comentari

En Jordi i la Montserrat, la primera parella de gegants de Manlleu, fan cent anys! Aquesta sessió i de la mà de l’activista cultural i expert en patrimoni festiu, Jan Grau i de l’antropòleg i comissari de l’exposició “Que comenci la festa. Cent anys fent ballar els gegants a Manlleu”, Pol Rifà, permetrà fer un repàs als cent anys d’història dels gegants de Manlleu. La sessió girarà al voltant de les imatges enregistrades fa més de 40 anys pel realitzador i activista cultural manlleuenc Carles Molist. També, durant la sessió es projectaran dos NO-DO’s de la dècada de 1950 i que mostra les primeres sortides dels gegants de Manlleu.

Data: Dijous 2 de novembre a les 18h              

Lloc: Auditori de la Fundació Antiga Caixa Manlleu. Carrer del Pont, 16. Manlleu

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

CULTURA VIVA: “Gegants de barri: Geganters, festes i lluites urbanes a Barcelona”

Institut Català d'Antropologia (ICA)Deixa un comentari

Demà dijous 26 d’octubre a les 18.30h. presentarem el llibre “Gegants de barri:
Geganters, festes i lluites urbanes a Barcelona” resultat d’una recerca del Grup Cultura popular i conflicte de l’Institut Català d’Antropologia (ICA) que va rebre el suport de l’Institut Ramon Muntaner i del Programa de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya, de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Us esperem al Campus Raval de la Universitat de Barcelona, Sala Jane Addams (4t pis) C. Montalegre 6, Barcelona. Entrada lliure.

La 13a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic arriba a Taradell

museudelterDeixa un comentari

L’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural  de la Generalitat de Catalunya, organitza la 13a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic. La Mostra des de fa unes edicions, té caràcter multiseu, i combina filmacions amateurs antigues amb documentals i pel·lícules de ficció actuals, sempre amb el denominador comú de ser, d’una manera o altra, testimonis de formes de vida que es donen en la nostra societat. La Mostra es realitza arreu del país i són diferents entitats que formen part de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, les que l’organitzen. Entre aquestes hi ha el Museu del Ter.

El Museu del Ter coordina per onzè any consecutiu la Mostra a les comarques d’Osona i el Ripollès. Enguany, i seguint amb la voluntat territorial de la Mostra, es realitzen 7 sessions en 6 poblacions diferents: Manlleu (2 sessions); Rupit; Taradell; Ripoll; Vic i Torelló.

Entre aquestes sessions hi ha documentals i filmacions actuals, casos de les sessions celebrades a Manlleu, Vic i Rupit, mentre que també hi ha 4 sessions que serviran per visualitzar i incentivar la recuperació d’antigues filmacions amb un clar interès etnogràfic. En conjunt, una iniciativa per donar a conèixer i posar en valor el nostre patrimoni etnogràfic audiovisual.

La pròxima sessió es celebrarà a Taradell i tindrà com a protagonista “La revifalla de la sardana a Taradell”, que a partir d’enregistraments cedits per Maria Rosa Soler i Miquela Blanch, de l’Agrupació Sardanista, s’ha realitzat un documental que repassa la història de la sardana a Taradell i d’aquesta entitat.

Data: Dijous 26 d’octubre de 2023 a les 19h     

Població i lloc: Biblioteca Antoni Pladevall i Font de Taradell. Carretera de Balenyà 101

Data: Per a més informació: www.museudelter.cat – info@museudelter.cat – 938515176 

BALL DE CINQUAGESMA, 2023

museudelterDeixa un comentari

Segons el folklorista Joan Amades, i partint del material recollit per Josep M. Vilarmau, de Sta. Maria de Merlès, en aquesta data de la segona Pasqua s’havia fet un ball rodó de parelles amb una tonada particular de la cançó El bon caçador. El ball es feia al voltant de  la Pedra Dreta, als afores de Prats, en terme municipal de Lluçà, i sembla que havia estat viu fins a finals del segle XlX. El mateix Amades també explica que la gent que hi assistia collia herbes aromàtiques per deixar-les al peu del monòlit i havent dinat es ballava un contrapàs seguit d’aquest ball rodó.

La festa va ser recuperada l’any 1988 pel grup Germanor, en col·laboració amb el Col·legi Públic Lluçanès, i comptant amb l’assessorament de l’Esbart Català de Dansaires de Barcelona. Aquell mateix any, l’Enric Deitg, de Prats de Lluçanès, que llavors tenia noranta anys, va explicar que recordava una festa al voltant de la Pedra Dreta però en diferent data. L’any 1989, la festa es va traslladar al diumenge de Rams i es va ballar davant de l’església parroquial al migdia.

Van passar uns anys sense que es tornés a celebrar la festa i el 1994, el grup Dansa i tradició va considerar convenient dinamitzar-la de nou. Des de llavors, cada any el dilluns de la segona Pasqua a la tarda s’ha fet el ball de Cinquagesma amb una notable participació tant de balladors com de cantadors.

Actualment, per aquest ball rodó es fan dues rotllanes concèntriques sense parelles però amb un nombre parell de balladors adults. Cada sis versos es canvia la coreografia i en alguns moments els participants entrellacen els braços per a fer una única rotllana. Es tracta d’un ball obert, sense assaigs previs, que s’explica uns moments abans, i en el que pot participar-hi tothom qui vulgui. A l’entorn de la Pedra s’hi col·loquen herbes aromàtiques: romaní, espígol, menta, tarongina… que serviran per obsequiar els músics i cantadors participants.

La festa s’estructura amb un berenar, el ball al voltant de la Pedra Dreta, actuacions de músics i cantadors i fi de festa musical.    

La notícia ha estat redactada per Roser Reixach Brià, Llicenciada en Geografia i Història en l’especialitat d’Antropologia. Màster en Museologia i Gestió del Patrimoni Cultural. Membre fundadora de l’associació Solc, música i tradició al Lluçanès i de la revista comarcal La Rella. Investigadora de fets històrics, costums i tradicions populars catalanes, sobretot referents a música i dansa, bàsicament al Lluçanès.

Data: Dilluns, 29 de maig a les 17h

Lloc:  Pedra Dreta (Prats de Lluçanès-Lluçà)

Licitació de set lots per a la realització de l’Inventari de Patrimoni Festiu a diverses comarques de Catalunya

Dir. General de Cultura Popular i Associacionisme CulturalDeixa un comentari

El Departament de Cultura ha tret a concurs la licitació de set lots per a la realització de l’Inventari de Patrimoni Festiu de set comarques de Catalunya a realitzar durant aquest any 2023. Les comarques són l’Alta Ribagorça, l’Alt Camp, el Solsonès, el Ripollès, la Segarra, el Garraf i la Ribera d’Ebre.

Termini per a la presentació d’ofertes: 1 de juny de 2023

Consulteu aquí tots els detalls de l’anunci de la licitació.

Cent anys de l’obra del Cançoner Popular de Catalunya

Museu Comarcal de CerveraDeixa un comentari

Inauguració de l’exposició

L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya és probablement el projecte de recol·lecció folklòrica més ambiciós dut a terme en la nostra història. Va ser impulsat pel mecenes cultural Rafael Patxot i Jubert (Sant Feliu de Guíxols, 1872 – Ginebra, 1964) amb el suport de l’Orfeó Català, l’any 1922. L’objectiu principal era «oferir al nostre poble el propi corpus musical amb la publicació del Cançoner Popular de Catalunya».

L’exposició itinerant 100 Anys de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (1922-1940) és una síntesi de la convulsa història d’aquest gran projecte: la seva gènesi, característiques i evolució, el seu trencament en esclatar la guerra, i finalment, la recuperació dels materials l’any 1991 gràcies a la mediació de Mn. Josep Massot i Muntaner (Abadia de Montserrat) amb la família Patxot. L’exposició s’estructura en dotze mòduls que contenen imatges, textos i codis QR que donen accés a documents complementaris.

L’exposició forma part de l’any commemoratiu dels 100 anys de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, una iniciativa de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. El projecte està comissariat pel musicòleg, Jaume Ayats.

La mostra obra els actes del Festival de Pasqua de Cervera i s’inaugura amb una doble proposta:

17.30h. Conferència: “Recollir cançons per descobrir el país. L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (1922-1936)”, a càrrec de Jaume Ayats, musicòleg i comissari de l’exposició.

18.30h. Inauguració de l’exposició i visita guiada amb Jaume Ayats.

Entrada lliure a ambdues activitats. Aforament limitat

Data i lloc: Dissabte 1 d’abril al Museu de Cervera

100 anys dels Gegants de Manlleu

museudelterDeixa un comentari

Enguany es compleix el centenari de la primera parella de gegants de Manlleu. El seu origen el trobem a l’any 1923 quan la comissió de festes del carrer Vendrell va encarregar, a petició de Martí Molera, la construcció d’una parella de gegants i diversos capgrossos. Durant aquests cents anys en Jordi i la Montserrat han ballat per carrers i places i amb el temps han esdevingut dues figures icòniques de la imatgeria festiva de Manlleu.

En motiu d’aquest aniversari, des del Museu del Ter i amb col·laboració amb la Colla Gegantera i Grallera de Manlleu, estem buscant fotografies i material històric dels gegants. El nostre horitzó, és una exposició que es farà d’aquí un parell de mesos en motiu de la Trobada Gegantera anual que es celebrarà a Manlleu i que organitza la citada entitat. L’exposició, a més d’explicar la història dels gegants i mostrar els més carismàtics, també posarà l’accent en la importància festiva dels mateixos i com han contribuït a la identitat col·lectiva de la ciutat. Per a la realització de la recerca s’ha comptat amb el suport de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya.

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Publicat en línia el núm. 46 de la Revista d’Etnologia de Catalunya

Dir. General de Cultura Popular i Associacionisme CulturalDeixa un comentari

La Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural ha publicat recentment a la seva web el darrer número de la Revista d’Etnologia de Catalunya. El dossier del nou número, coordinat per Alejandra Canals i Mireia Guil, ambdues antropòlogues de la Universitat de Barcelona, duu per títol “Cap a una antropologia de la Covid-19”. Us reproduïm tot seguit el sumari general de la revista:

  • Presentació, a càrrec d’Adelaida Moya, directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural

Dossier

  • Presentació del dossier: “Cap a una antropologia de la covid-19”, per Alejandra Canals i Mireia Guil
  • “Anòsmia i Covid-19: memòria, emocions i territoris olfactius”, per Cristina Larrea Killinger
  • “La covid-19 i la crisi sanitària a Catalunya”, per Josep M. Comelles
  • “Llars col·laboratives: sostenibilitat, governança i cura en temps de pandèmia”, per Marta Pi-Martín, Maria Offenhenden i Yolanda Bodoque-Puerta
  • “Cuidar persones grans en temps de pandèmia: les famílies en la reconfiguració del mosaic de recursos de la cura”, per Dolors Comas i Montserrat Soronellas
  • “Gènere, treballs i Covid-19: una mirada de portes endins i de portes enfora”, per Sara Moreno
  • “Treballadores essencials sense drets: lluites polítiques i acció comunitària de les treballadores de la llar i les cures durant la pandèmia”, per Sílvia Bofill-Poch
  • “Mengem com vivim: menjar en els temps de la covid”, per M. Clara de Moares Plata, Amanda Barba, Jesús Contreras, i Carlos Manuel Baptista Lopes
  • “Pandèmia i tendències turístiques: reflexions en clau global i local”, per Javier Hernández-Ramírez i Saida Palou
  • “Quan els museus van tancar les portes i van obrir les seves xarxes socials: la digitalització davant el confinament i el postconfinament”, per Alejandra Canals i Marta Rico
  • “Festes i Covid-19 a Catalunya: la pandèmia com a punt d’inflexió”, per Xavier Roigé, Mireia Guil i Lluís Bellas
  • “Les imatges que mai no veurem: apunts sobre visualitat i pandèmia”, per Roger Canals

Dossier: focus

  • “Etnografies d’emergència durant la pandèmia: de la resignificació a l’adaptació”, per Teresa Habimana, Ignacio Fradejas-García i José Luis Molina
  • “Castells oberts a tothom? Disjuntives i contradiccions respecte a la participació en les colles castelleres en el context de la pandèmia”, per Guillermo Soler
  • “L’afectació de la pandèmia de la Covid-19 en les activitats de les associacions pessebristes de Catalunya”, per Jordi Montlló i Albert Dresaire
  • “‘Memòries d’una pandèmia’: una iniciativa de les xarxes de museus de Catalunya per preservar la memòria testimonial”, per Laia Ventura
  • “Once upon a time a Catalunya: l’antropologia d’allò sensible en temps de la pandèmia”, per Lorena Campo i Virginia Fons

Miscel·lània

  • “Tourist, you are the terrorist: turisme per despossessió, conflicte urbà i mediatització de discursos entorn del terrorisme al ‘teatre de l’hegemonia’ de la ciutat de Mallorca”, per Francesc Alemany

Recerques

  • “Global i local: patrimoni i producció de la localitat. Estudi de cas de la tradició artesanal de Catalunya”, per Ciriaca Coretti
  • “Dimarts Sant a El Cerro del Águila (Sevilla): procés de construcció d’una imatge d’identificació intralocal”, per Carlos García
  • “Les arrels urbanes de l’agroecologia. Sobirania alimentària i nous imaginaris culturals: La Garbiana de Tarroja de Segarra, un cas exemplar”, per Marc Verdés
  • “‘Que no et domini el fang’: material i treball entre els canterers de Miravet”, per Laura Holguín i Roger Sansi
  • “Renovar la tradició: una nova manera de presentar les exposicions de pessebres”, per Enric Benavent-Vallès

Crònica

  • “II Congrés de la Jota als territoris de parla catalana”, per Anaís Falcó i Joaquim Manyós
  • “Relatoria de la jornada ‘Gegantes i diablesses: trencant estereotips sexistes en la cultura popular”, per Olga Brea, Rosa Canela, Oriol Cendra i Georgina Garcia
  • “L’Any Joan Tomàs dona a conèixer el llegat d’aquest gran mestre i folklorista català”, per Liliana Tomàs
  • “En el Centenari de Manuel Cubeles”, per Josep Garcia
  • “Joan Manén i el cançoner popular català”, per Daniel Blanch
  • “El ferro i la forja, una oportunitat perduda”, per Lluïsa Amenós
  • “Sarrià, barri de dues cares. Ressenya del llibre Baixar a Barcelona: la ciutat i la comunitat recreada de Sarrià. Temes d’Etnologia de Catalunya, 31″, per Manuel Delgado
  • “Fadrines. El procés de no casar-se en la societat tradicional valenciana. Llibre de les antropòlogues Raquel Ferrero i Clara Colomina (col·lecció Temes d’Etnografia Valenciana)”
  • “En memòria de Martine Segalen: una llarga cursa antropològica”, per Xavier Roigé