Espai i festa. La transformació festiva de l’espai urbà a les viles i barris de Barcelona

Dates: Del 4 de setembre al 13 d’octubre.

Lloc: Casa dels Entremesos (Plaça de les Beates, 2, Barcelona)

Inauguració: Dijous 12 de setembre a les 8 del vespre.

ObtenerImagen

L’exposició “Espai i festa. La transformació festiva de l’espai urbà a les viles i barris de Barcelona” ofereix una documentada i extensa panoràmica del que és i ha estat històricament, a les viles i als barris de la ciutat de Barcelona, el costum de guarnir les places i els carrers amb motiu de festa.  

Amb un contingut eminentment visual, la mostra ESPAI I FESTA exposa una elecció d’imatges de guarnits festius provinents dels fons fotogràfics dels Grups de Recerca Local de la ciutat i de diversos fons privats, de la xarxa d’arxius de districte i de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona. L’exposició pretén donar a conèixer la vigència i posar en valor aquesta manifestació social i acció creativa, reconeixent la tasca dels qui la van fer i encara la fan possible.

Organitzen: Coordinadora de Centres d’Estudi de Parla Catalana, l’Institut Ramon Muntaner i els Grups de Recera Local de Barcelona, amb la col·laboració de l’Esbart Català de Dansaires.

Horaris de visita: de dimarts a dissabte, de 10 a 13 i de 16 a 19 h i els diumenges, d’11 a 14 h.

La festa dels Tonis de Manlleu, declarada Festa Tradicional d’Interès Nacional

cartell A3_ Tonis Manlleu-01El Govern de la Generalitat va acordar el 5 de març de 2019 declarar la festa dels Tonis de Manlleu com a Festa Tradicional d’Interès Nacional, i la va reconèixer com “una de les celebracions més arrelades del calendari festiu manlleuenc, amb uns trets singulars que la converteixen en una festa de referència en el context comarcal i nacional”. Aquesta és una fita llargament treballada i desitjada pels manlleuencs i manlleuenques que any rere any celebren la Festa dels Tonis.

Per a celebrar-ho, el proper diumenge dia 2 de juny, s’han organitzat una sèrie d’actes:

 

10.30 – 12.00 (Mas Roca – plaça Fra Bernadí – Museu del Ter) Itinerari urbà des del Mas Roca fins al Museu del Ter passant per la plaça de Fra Bernadí amb les banderes i els carros dels Tonis de Manlleu.

Animat per l’Orquestra RiverTer i una ballada dels gegants de Manlleu.

12.00 – 13.00 (Museu del Ter) Acte institucional de lliurament del reconeixement als Tonis i a l’Ajuntament de Manlleu de Festa Tradicional d’Interès Nacional. Amb la presència del señor Lluci Pujadas, president de l’Associació Sant Antoni Abat-Tonis de Manlleu, la senyora M. Àngels Blasco, directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural i el señor Àlex Garrido, alcalde de Manlleu. Parlament a càrrec del gestor cultural senyor Joan Arimany i Juventeny: “La Festa dels Tonis de Manlleu: tradició i capacitat d’adaptació”.

Lliurament de les antigues banderes del Tonis de Manlleu al Museu del Ter per a la seva custòdia.

13.00 (exterior del Museu del Ter) Representació del Ball del Ciri i refrigeri.

Habitants de la vila de Manlleu, qui de burro en amunt no celebri la festa de Sant Antoni pagarà un bot de vi d’Alella! Dic a la una! Dic a les dues! Dic a les tres!

Data: Diumenge 2 de juny a partir de les 10.30h

Lloc: Manlleu

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

“A l’hora foscant. Mirades sobre la mort”, dossier monogràfic del número 43 de la Revista d’Etnologia de Catalunya

Acaba d’aparèixer publicat en línia el número 43 de la Revista d’Etnologia de Catalunya. El nou número conté el dossier monogràfic “A l’hora foscant. Mirades sobre la mort”, amb deu articles de profunditat relatius a aquest tema i tres sobre casos específics de Catalunya. El número recull també disset articles més d’altres àmbits, agrupats en els apartats habituals: Miscel·lània, Recerques i Crònica. Podeu consultar-ne el contingut íntegre en català al web de la Revista d’Etnologia de Catalunya.

Campanes i campanars de la Garrotxa

Casal Marià. Passeig del Bisbe Guillamet, 7, Olot
Dimecres 10 d’abril, 19.30 h

Pallàs i Mariani, Xavier (2019) Campanes i campanars de la Garrotxa. Olot, Edicions El Bassegoda (Puesta al día), 512 p.

El llibre Campanes i campanars de la Garrotxa recull el treball d’investigació guanyador ex aequo de la Beca Ernest Lluch 2015 fet per Xavier Pallàs al voltant de les campanes.

L’obra ofereix un inventari exhaustiu de les 213 campanes que hi ha a la Garrotxa, amb nombroses fotografies i detalls tècnics com les inscripcions, mides, autor i any de fosa. També s’hi dedica un capítol a cadascun dels 180 campaners de la comarca, amb descripcions arquitectòniques i notes històriques, moltes d’elles inèdites fins el moment.

El llibre es complementa amb una part introductòria de 10 capítols on s’expliquen els tocs de campana, el procés de fabricació i es posa en valor la campana com a element artístic i patrimonial. A més a més, gràcies als codi QR inclosos al llibre, es pot escoltar el so de cadascuna de les campanes.

Els tocs manuals de campana: 2n simposi sobre campanes, campaners i campanars

Saló de Plens de l’Ajuntament. Os de Balaguer
Dissabte 27 d’abril, 10.00 h

Els tocs de campana formen part substancial del ritual festiu de les comunitats, a més de tenir un valor festiu, patrimonial i identitari molt significatiu. Per aquests motius, el govern de la Generalitat, el 24 d’octubre de 2017, va declarar els tocs de campana com a element festiu patrimonial d’interès nacional.

Amb motiu d’aquest reconeixement, en els darrers anys han anat creixent les accions i activitats de revalorització del món campaner, com el Simposi anual sobre campanes, campaners i campanars celebrat a Os de Balaguer. El simposi posarà, aquest any, el focus d’atenció en el toc manual de campanes, amenaçat els processos de mecanització de les campanes o les intervencions arquitectòniques als campanars, entre d’altres.

Les inscripcions romandran obertes fins que es completi l’aforament màxim permès.

Programa del simposi

Formulari d’inscripció

Premi Sikarra 2019

La vuitena edició del Premi Sikarra guardona l’Agrupació Seny Major per la seva exemplar trajectòria en la recuperació, renovació i difusió del folklore i la cultura d’arrel tradicional i popular

 El Premi Sikarra es dedica cada any a una persona o entitat per la seva contribució a la divulgació, l’estudi, la projecció, la justícia i la cohesió social de la Segarra.

 El Premi es lliurarà a Sant Guim de Freixenet, el dissabte dia 16 de març a les 7 de la tarda al Centre Cívic Mestre Viaña.

El Jurat del Premi Sikarra, format pels membres del Fòrum l’Espitllera i de la Fundació Jordi Cases i Llebot, les dues entitats organitzadores, va escollir, el passat 23 de febrer a Sant Guim de Freixenet, l’Agrupació Seny Major com a guanyadora de l’edició d’enguany, per la seva exemplar acció i trajectòria en la recuperació, renovació, potenciació i difusió del folklore i la cultura d’arrel tradicional i popular, en tots els seus àmbits, a la ciutat de Cervera, amb atenció especial al manteniment i foment dels balls populars i les activitats festives i de carrer.

L’Agrupació, creada l’any 2009, està formada pel conjunt de grups folklòrics tradicionals i de carrer de la ciutat: Associació Amics de Sant Magí, Band Tokades, Bombollers de Cervera, Campaners de Cervera, Colla sardanista Jovencells, Confraria de l’Àliga de Cervera, Diables de Cervera-Carranquers, Geganters de Cervera, Ball d’Espases de Cervera, Ball de Gitanes i Trabucaires de Cervera. Alhora, l’Agrupació també vol mantenir lligams i punts de col·laboració amb altres entitats de la ciutat que, malgrat no ser estrictament de carrer, també treballen a l’entorn de la cultura popular, com l’Agrupació Coral, l’Associació de Les Completes, l’Associació de Pessebristes, l’Associació de Puntaires, la Secció de Cultura Popular del Centre Municipal de Cultura o el Patronat de la Passió.

Cal subratllar també la tasca de l’Agrupació Seny Major quant a la promoció i difusió del patrimoni festiu, tradicional i popular a les escoles. Alhora, el seu blog, “Lo Carranquer”, ha esdevingut un mitjà de referència en el seu àmbit.

L’Agrupació Seny Major ha activat persones, sinèrgies, complicitats, aliances, xarxes, recursos, entitats i institucions al voltant de la cultura tradicional, en particular, i de la cultura en general, a Cervera i la Segarra.

El lliurament del Premi es durà a terme al Centre Cívic Mestre Viaña de Sant Guim de Freixenet el dissabte dia 16 de març, a les 7 de la tarda. L’acte serà presidit per Francesc Xavier Rivera i Maria Garganté, presidents respectivament de la Fundació Jordi Cases i Llebot i del Fòrum l’Espitllera, i per l’alcalde de Sant Guim de Freixenet, Francesc Lluch, i comptarà amb l’acompanyament musical de Lana Kovacevic (violí) i Enric Ribalta (flauta).

El guardó és una escultura de l’artista Anna Marín-Gálvez que reprodueix en una grisalla el motiu del revers de la moneda Sikarra, documentada de fa 2300 anys, adquirida per les dues entitats promotores del Premi i que s’exposa al Museu Comarcal de Cervera.

En les anteriors edicions del Premi Sikarra s’ha guardonat l’Associació Cultural Baixa Segarra de Santa Coloma de Queralt, la poetessa cerverina Rosa Fabregat, la cooperativa La Garbiana de Tarroja de Segarra, la cooperativa l’Olivera de Vallbona de les Monges, Càritas Diocesana de Cervera, els Amics de l’Arquitectura Popular i l’activista cultural cerverí Armand Forcat.

 

Els sons de la festa, a Amposta i arreu de Catalunya.

1111conde_crop1510396365689.jpg_525981578

La conferència “Carlos Conde Calvet, un apassionat de la música i de la vida”, que anirà a càrrec de Núria Gómez, Carlos Royo i Jordi Bertran, dóna continuïtat a la 8a edició del cicle de conferències “Biografies Ampostines”, que té per objectiu recuperar i divulgar les vivències i els treballs realitzats per persones destacades per la seva vinculació a la ciutat d’Amposta, en qualsevol àmbit d’actuació.

El músic Carlos Conde Calvet (1940-2017) és, sens dubte, una d’aquestes figures. Amb la seva trompeta, va contribuir a la creació del paisatge sonor de la festa, especialment a Amposta, però també a les festes tarragonines i d’altres indrets de catalunya i de l’estat,  tant formant part de la banda de música de la Unió Filharmònica d’Amposta (la Fila), on va tocar durant 60 anys després d’ingressar el 1955 sota la direcció del mestre José M. Arasa Gargallo, com músic de la Xaranga L’Alegria, creada el 1986 a Amposta, sent un dels seus fundadors; una petita formació musical que va destacar en l’animació musical dels actes populars i tradicionals de festes majors d’un gran nombre de poblacions que, en moltes ocasions,  els acabaven de recuperar.

L’entrada a la conferència és gratuïta i oberta a tothom.

Organitzen: Museu de les Terres de l’Ebre, Campus Extens de la URV a Amposta i Ajuntament d’Amposta.

Col·labora: Diputació de Tarragona.

Data: Dimecres 20 de febrer de 2019.

Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre.

Hora: 19.30h.

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. Tel. 977 702 954 www.museuterresebre.cat

19ens Col·loquis del Flabiol

 

El proper dissabte  3 de novembre, dins el marc de la Festa del Flabiol, es celebrarà a Arbúcies la 19a edició dels Col·loquis del Flabiol, un punt de trobada únic a Catalunya que té com a objectiu la recuperació d’aquest instrument i aprofundir en aspectes històrics, socials i etnomusicals. Les comunicacions que es presentaran enguany són:

  • Jordi Quintana i Salvador Arroyo: Notícies de flabiolaires al Vendrell.
  • Teresa Soler: Reelegir les transcripcions de les peces de flabiol.
  • Rafel Mitjans i Teresa Soler: Notícies del flabiolaire Miquel Rodríguez Casacuberta.

 

Lloc: Museu Etnològic del Montseny. Carrer Major 6, Arbúcies (Selva)

Hora: Dissabte 3 de novembre a les 16.00 h.

Podeu trobar tota la programació de la Fira de Tardor del Montseny i 34a Festa del Flabiol en aquest enllaç

8ª Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic, a Barcelona (Gràcia- La Violeta)

MICE.Gràcia.1 (004)Dates: Dimecres, 12, 19 i 26 de setembre de 2015, a les 20 h.
Lloc: Centre de Cultura Popular La Violeta de Gràcia ( Carrer Maspons, 6),  Barcelona.

8a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic a a Barcelona (Gràcia- La Violeta de Gràcia)

DIMECRES 12 DE SETEMBRE
“Fecas e Godilhs”.
real. Pèire Brun; prod. Coquina Mesclanha Latina, 2004 (69’).
Els carnavals de la Vall de l’Aude, que s’allarguen de finals de gener a principis d’abril, tenen l’honor de ser els més llargs del món. Llemotges i les localitats veïnes s’organitzen per oferir aquest espectacle festiu i participatiu, atorgant-li una singularitat pròpia i única. Els moliners, que obren el carnaval, i tot un seguit de personatges tradicionals, entre els quals hem de destacar les fecas i els godilhs, confereixen caràcter a una festa que troba el seu origen en la trepitjada del raïm, d’on provenen els moviments de peus i de braços que al llarg del temps han donat lloc als passos de dansa i a una gesticulació que, a més, serveix per expressar sentiments i, fins i tot, estats d’ànim dels dansaires. Tot plegat, amb una música característica, construïda sobre la base rítmica de la caixa i adobada per la inevitable presència del confeti, s’expressa mitjançant unes vestimentes i màscares coloristes i sorprenents, realitzades seguint la mateixa tradició  artesana amb què es confeccionen els seus accessoris, imprescindibles i singulars. El foc, omnipresent a la festa, tanca el carnaval, amb la il·lusió renovada d’una nova edició.Read More »

Difusió del patrimoni popular d’Amposta recercat per alumnes de batxillerat de la ciutat

amposta Dest. VidalDins els actes previs a la X Festa del Mercat a la Plaça d’Amposta, una festa identitària de recreació històrica que commemora l’Amposta dels inicis del s. XX, l’Ajuntament d’Amposta i el Museu de els Terres de l’Ebre han programat dos conferències per fer difusió dels dos treballs de recerca de batxillerat que han estat guardonats i publicats dins el X Premi de Recerca al Batxillerat d’Amposta 2017. La primera “Destil·leries Vidal, pioners d’una època” anirà a càrrec de l’alumne Jordi Acacio Prat, guanyador del Premi de Recerca, explicarà la història de la família Vidal, dedicada a la producció de sifons i més tard de licors. I la segona “Música, teatre i ball al Casino dels anys 20”, en aquesta ocasió a càrrec de l’alumne Jaume Rosa Miró, accèssit del Premi de Recerca, tractarà sobre l’important paper sociocultural del Casino Ampostino, una de les entitats més destacades i amb un major nombre de socis a l’Amposta d’aquella època, amb una programació anual que incloïa concerts, sessions de ball, representacions de sarsuela i projeccions de pel·lícules.

Organitzen: Ajuntament d’Amposta i Museu de les Terres de l’Ebre

Dates: Divendres 4 i dissabte 5 de maig de 2018

Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre

Horari: 19h30’

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Capità 34, 43870 Amposta info@museuterresebre.cat www.museuterresebre.cat  Tel. 977 702 954