Etiqueta: patrimoni festiu

Benissanet celebra el 125è aniversari de la seva banda de música.

Museu de les Terres l'EbreDeixa un comentari

L’acte institucional de la celebració del Dia europeu de la música a les Terres de l’Ebre tindrà lloc aquest any a Benissanet, població que celebra aquest 2025 un aniversari molt destacat entre els molts de la seva llarga història, que abraça més d’un segle, concretament 125 anys.

Actualment, la llarga tradició de música de banda de Benissanet està representada per l’Escola Municipal de Música i Banda de Benissanet, que ha portat la seva música a diferents llocs destacats, a nivell nacional i internacional, i té els seus antecedents més reculats a la població en un grup de músics que es trobava per tocar, cap al 1830, i en la banda de música que va ser creada abans del 1901. És una escola clarament enfocada a la música de banda, amb formacions pròpies que donen sortida a les inquietuds dels seus alumnes, així com una formació musical professional avalada per la Generalitat de Catalunya.

L’acte inclou la xerrada “La banda de Benissanet: 125 anys de música i festa”, a càrrec de M. Carme Queralt Tomás, que farà un repàs de la importància social i musical dels inicis de les bandes de música a les Terres de l’Ebre, documentada des del 1845 i de la tradició entorn de les formacions de banda i orquestres de Benissanet, i es clourà amb un concert de la Banda Municipal de Música de Benissanet.

L’entrada és lliure fins a completar l’aforament del Casal Municipal de Benissanet.

Organitza: Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Benissanet i Banda de Benissanet.

Lloc: Casal Municipal de Benissanet (carrer d’Antoni Gaudí s/n).

Data: dissabte 21 de juny de 2025.

Horari: 19.00h

Més informació: Serveis Territorials del Departament de Cultura a les Terres de l’Ebre. Tel. 977 44 80 70.

Ball de Cinquagesma a Prats de Lluçanès

museudelterDeixa un comentari

Segons el folklorista Joan Amades, i partint del material recollit per Josep M. Vilarmau, de Sta. Maria de Merlès, en aquesta data de la segona Pasqua s’havia fet un ball rodó de parelles amb una tonada particular de la cançó El bon caçador. El ball es feia al voltant de la Pedra Dreta, als afores de Prats, en terme municipal de Lluçà, i sembla que havia estat viu fins a finals del segle XIX. El mateix Amades també explicava que la gent que hi assistia collia herbes aromàtiques per deixar-les al peu del monòlit i havent dinat es ballava un contrapàs seguit d’aquest ball rodó.

La festa va ser recuperada l’any 1988 pel grup Germanor, en col·laboració amb el Col·legi Públic Lluçanès, i comptant amb l’assessorament de l’Esbart Català de Dansaires de Barcelona. El ball es va presentar el mes d’abril dins les jornades culturals d’aquest centre d’ensenyament i va anar a càrrec d’un grup d’alumnes de primària. Aquell mateix any, l’Enric Deitg, de Prats de Lluçanès, que llavors tenia noranta anys, va explicar que recordava una festa al voltant de la Pedra Dreta però en diferent data. Segons ell, el dissabte de Rams, la gent de Prats recollia romaní a prop d’aquest lloc i el col·locava al terra entorn de la Pedra Dreta. També va dir que feien un berenar i un ball i tot seguit tornaven al poble. L’any 1989, la festa es va traslladar al diumenge de Rams i es va ballar davant de l’església parroquial al migdia.

Van passar uns anys sense que es tornés a celebrar la festa i el 1994, el grup Dansa i tradició va considerar convenient dinamitzar-la de nou. Des de llavors, cada any el dilluns de la segona Pasqua a la tarda s’ha fet el ball de Cinquagesma amb una notable participació tant de balladors com de cantadors.

Actualment, per aquest ball rodó es fan dues rotllanes concèntriques sense parelles però amb un nombre parell de balladors adults. Cada sis versos es canvia la coreografia i en alguns moments els participants entrellacen els braços per a fer una única rotllana. Es tracta d’un ball obert, sense assaigs previs, que s’explica uns moments abans, i en el que pot participar-hi tothom qui vulgui. A l’entorn de la Pedra s’hi col·loquen herbes aromàtiques: romaní, espígol, menta, tarongina… que serviran per obsequiar els músics i cantadors participants.

La festa s’estructura amb un berenar, el ball al voltant de la Pedra Dreta, actuacions de músics i cantadors i fi de festa musical.    

Data: Dilluns, 9 de juny de 2025, a les 5 de la tarda.

Lloc: Pedra Dreta (Prats de Lluçanès-Lluçà)

Informació facilitada per: Roser Reixach Brià

El mestre Francisco Casanovas homenatjat pel món de les bandes de música en el 125è aniversari del seu naixement

Museu de les Terres l'EbreDeixa un comentari

L’Exposició itinerant “Una vida de pel·lícula. Francisco Casanovas (1899-1986)”, ha estatrealitzada en motiu dels 125è aniversari del naixement del mestre Francisco Casanovas Tallardá (Barcelona, 1899 – Múrcia, 1986), personatge de referència del món de les bandes de música, a Catalunya i a nivell internacional, especialment a la Índia, entre altres motius perquè va harmonitzar l’himne nacional de la Índia «Jana Gana Mana» (“L’esperit de tot el poble”), escrit pel premi Nobel de literatura Rabindranath Tagore. L’aniversari té com a President d’honor al prestigiós director d’orquestra indi Zubin Mehta, del qual Casanovas va ser mestre i amic.

Casanovas va ser director d’orquestra, director de banda de música, compositor, pedagog, clarinetista, saxofonista (se’l va arribar a considerar el millor saxofonista del món) i flautista. Entre altres bandes de música i orquestres de prestigi va dirigir la banda de la Societat Musical la Lira Ampostina, on va deixar una important petjada musical, i va ser membre de l’orquestra Pau Casals, per posar dos exemples pròxims, tot i que la seva carrera musical es va desenvolupar arreu del món.

L’exposició, que inclou 26 panells explicatius, audiovisuals, vitrines amb cartes, documents i partitures originals, instruments musicals, records, etc., es va inaugurar a Torrevieja (Alacant) i té previstes diverses itineràncies més.

L’exposició forma part del programa: Etnologia en xarxa, i també programa del 125è aniversari del naixement del mestre Francisco Casanova.

Organitza: Societat Musical La Lira Ampostina, Museu de les Terres de l’Ebre i Ajuntament d’Amposta.

Lloc: Sala d’exposicions del Museu de les Terres de l’Ebre.

Dates: Oberta fins al diumenge 24 d’agost de 2025.

Més informació: www.museuterresebre.cat   977 702 954

Gegants del Montseny

Museu Etnològic del MontsenyDeixa un comentari

El proper 22 d’abril a 3/4 de 8 del vespre es presenten al Museu Etnològic del Montseny (Arbúcies, Selva) la publicació i l’exposició «Gegants del Montseny» amb fotografies de Mariano Pagès, textos de Núria Rossell i producció del Museu Etnològic del Montseny.

L’exposició i publicació apleguen més de 40 gegants procedents de 16 pobles del Montseny i tenen com a objectiu donar a coneixer a la ciutadania que els gegants són personatges i que hi ha una història darrere de cadascun. Es tracta d’una exposició fotogràfica que iguala els gegants amb la mirada humana.

Falset explora la tradició i renovació de les seves danses en un taller de memòria oral 

Institut Ramon MuntanerDeixa un comentari

La Sala d’Actes de l’Ajuntament de Falset (Pl. de la Quartera, 40) acollirà el divendres 4 d’abril, a les 18 hores, un taller de memòria oral dedicat a les danses tradicionals de la vila. L’acte, que s’emmarca en la 17a edició del programa Tallers i Jornades de Memòria Oral (2024-2025), explorarà la història i l’evolució d’aquestes danses, amb la participació de dansaires i pubilles que van formar part de les celebracions entre els anys 1960 i 1995.

L’acte és obert a tot el públic i està organitzat per l’Associació La Clavellinera, l’Ajuntament de Falset, l’Institut Ramon Muntaner (IRMU) i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

El taller, dinamitzat per l’antropòleg Marc Ballester, oferirà un espai de diàleg i reflexió sobre la tradició i la renovació de les danses de Falset, així com sobre el seu significat cultural i social. Els participants compartiran les seves experiències i records, i es projectaran imatges i documents històrics.

El Museu de la Música de Ceret acull la presentació del llibre «Les músiques del foc»

Institut Ramon MuntanerDeixa un comentari

Aquesta presentació es portarà a terme el proper dissabte 5 d’abril, a les 15.30 hores, al Museu de la Música de Ceret (14 Rue Pierre Rameil), a Ceret.

L’ Institut Ramon Muntaner (IRMU), el Museu de la Música de Ceret, l’Ajuntament de Ceret i l’Editorial Afers us convidem a la presentació del llibre Les músiques del foc, que ha estat editat per Carles Barrull (tècnic de l’IRMU). 

Es tracta de la publicació de les actes del VI Simposi de Focs Festius de la Mediterrània celebrat a Ceret els dies 10, 11 i 12 de febrer de 2023.

Durant l’acte hi haurà una presentació institucional a càrrec de:

  • Sr. Martí Vila, regidor de Cultura i Catalanitat de l’Ajuntament de Ceret.
  • Sra. Carol Duran, directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i presidenta de l’Institut Ramon Muntaner.
  • Sr. Oriol Lluís, director del Museu de la Música de Ceret.

La presentació del llibre anirà a càrrec del Sr. Xevi Roviró (Grup de Recerca Folklòrica d’Osona i Tradicat).

Per tancar l’acte de presentació hi haurà una actuació musical a càrrec del grup de música tradicional JUTGLARS.

Més informació: https://www.irmu.org/projects/simposiinternacional 

La festa reusenca 1625-2025

carrutxa1 comentari

El proper dimecres 26 de febrer, amb una conferència d’Ezequiel Gort i Salvador Palomar a l’Arxiu de Reus, a les 7 de la tarda, sobre les festes reusenques de la primera meitat del segle XVII, comencem el cicle d’activitats «La festa reusenca, 1625-2025».

A la primera meitat del segle XVII, la documentació municipal comença a recollir sistemàticament la presència, a les festes majors i a les solemnitats, d’elements festius que han arribat fins al present: els gegants, l’àliga, la mulassa o algunes danses en són exemples. I també l’ús de la pólvora com a recurs festiu.

Prenent la data de 1625 com a referent, per ser l’any en què va arribar a Reus la relíquia del patró de la vila, sant Pere, ens proposem dedicar aquest any a parlar de l’evolució de les manifestacions festives de la ciutat durant aquests quatre segles, destacant-ne alguns exemples que permeten constatar la relació estreta entre la festa i la comunitat que la celebra, amb tots els seus components econòmics, socials i ideològics.

Aquesta proposta —resultat de recerques que formen part de la trajectòria de Carrutxa com a centre dedicat al patrimoni etnològic i immaterial— vol servir per a divulgar-ne el coneixement i mostrar com la cultura popular no es pot deslligar del conjunt d’aspectes que defineixen les formes de vida d’una societat. En properes activitats, doncs, tractarem temes com les solemnitats cíviques i religioses, el teatre popular de carrer o la tipologia de l’associacionisme vinculat a les festes, posant en relleu alguns exemples especialment rellevants per a entendre les continuïtats i transformacions en la nostra festa, com ara la definició del model de ball de diables de participació individual característic de Reus i d’altres poblacions properes o la generació de noves formes d’associacionisme festiu i de celebracions recreades o inventades en el present.

Les gitanes de Sant Vicenç de Castellet: recull històric del ball popular de gitanes de Sant Vicenç de Castellet (Bages) 1907-2024

Dir. General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (1)Deixa un comentari

24 de gener, 19:30 h. Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet.
Pl. de l’Ajuntament, 10

30 de gener, 19:30 h. Casa dels Entremesos. Pl. de les Beates, 2, Barcelona
Amb servei d’interpretació a la Llengua de Signes Catalana

Les gitanes de Sant Vicenç de Castellet. Recull històric del ball popular de gitanes de Sant Vicenç de Castellet (Bages) 1907-2024 és una obra de Jordi Largo i Muñoz, amb la col·laboració de Joan Manel Miquel, Lluís Oliveras, Marc Ballarà, David Sanz i Núria Alsina. Els autors proposen un recorregut per la història i els elements clau del ball de gitanes a Sant Vicenç de Castellet, unes danses que apareixen en aquesta població l’any 1907 a través d’un grup de treballadors forans, i que avui s’han convertit en una festa clau del calendari festiu d’aquesta localitat.

L’obra ha sigut guanyadora del VI Premi Rafael Tudó, convocat per l’Esbart Català de Dansaires amb l’objectiu de reconèixer els treballs sobre danses tradicionals catalanes. Els actes de presentació de l’obra comptaran amb la presència de l’autor i dels seus col·laboradors.

Més informació: info@esbartcatala.org / 93 412 51 11

“Reliquiae Sanctorum: passions devotes de Joan Arimany i Juventeny”

museudelterDeixa un comentari

Les relíquies dels sants, en l’imaginari religiós, són la concreció física d’una idea que connecta l’espai terrenal amb el diví: la intermediació dels sants. Per als fidels, sempre ha estat més pràctic adreçar les oracions cap a un referent material que cap a un concepte intangible.


L’estudi de les relíquies dels sants, en tant que objectes que han conformat la nostra cultura i definit alguns aspectes de la societat catalana més enllà del concepte religiós, s’han convertit en símbols d’identitat comunitària, com també grans manifestacions festives. Per aquesta raó, mereixen un estudi objectiu i analític.


L’exposició Reliquiae Sanctorum: passions devotes de Joan Arimany i Juventeny és una mostra de les peces de la col·lecció dedicada a les relíquies dels sants, especialment en els territoris de parla catalana, que ha compilat el manlleuenc Joan Arimany i Juventeny (Manlleu, 1966), gestor cultural especialitzat en religiositat popular. Es tracta de material que nodreix les investigacions que du a terme des de fa anys i que han generat escrits presentats en diferents formats.


La mostra s’emmarca en el programa “Col·leccionant passions”, un projecte cooperatiu entre diverses antenes de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de la Generalitat de Catalunya per tal d’incentivar el contacte entre el museu i els col·leccionistes.

Data: Dimarts 17 de desembre de 2024 a les 7 del vespre
L’exposició s’inaugura amb la conferència “Relíquies i rituals: l’objecte i el gest” a càrrec de la doctora en història de l’art Francesca Español.

Lloc: Museu del Ter. Plaça de les Dones del Ter, 1. Manlleu

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat