Etiqueta: revista

Revista d’Etnologia de Catalunya: crida a la recepció d’originals (2023)

Dir. Gen. de Cultura Popular i Associacionisme Cultural 2Deixa un comentari

La Revista d’Etnologia de Catalunya re-obre la convocatòria de presentació d’originals per al número 47, corresponent a l’any 2023. Els articles es poden presentar als apartats de “Recerques etnològiques”, “Miscel·lània” i “Crònica”, i s’han d’adequar a les pautes i indicacions que es detallen a continuació. A partir d’aquest nou volum, tots els articles que es presentin per a ser publicats en algun dels apartats de la revista es gestionaran a través de la plataforma RACO Professional. Així, per tal de realitzar un enviament i dur a terme el seguiment del procés d’edició de l’article, caldrà que l’autor/a es registri a la plataforma i en segueixi les indicacions: Trameses | Revista d’etnologia de Catalunya (raco.cat) 
 
– Recerques etnològiques: articles sobre treballs de recerca etnològiques i/o antropològiques, finalitzades o en curs. 
– Miscel·lània: articles científics de l’àmbit general de l’etnologia i l’antropologia social i cultural. 
– Crònica: apartat que inclou articles amb informacions diverses sobre associacions i entitats relacionades amb l’estudi, la promoció i la difusió del patrimoni etnològic i la museografia, cròniques de jornades i congressos, ressenyes de publicacions… 

Terminis:

  • Els articles de Crònica i Ressenyes es podran enviar fins al 5 de febrer de 2023. 
  • L’enviament de Recerques etnològiques i articles de Miscel·lània queda obert indefinidament.

Normes per a la presentació d’originals 
 
Els articles que es presentin han de ser inèdits i adaptar-se a les bases de publicació de la REC, relatives a l’idioma (català, castellà o anglès), format, referències bibliogràfiques, citació o tractament de fotografies, entre d’altres. Cal fer especial atenció a l’extensió dels articles en funció de la secció de la revista a la que es presentin: d’entre 6.000 i 8.000 paraules per als treballs proposats a “Recerques etnològiques” o “Miscel·lània” i d’entre 1.000 i 2.500 paraules per als treballs proposats a “Crònica”. Les citacions bibliogràfiques, la bibliografia i els peus de foto, il·lustracions i/o gràfics, queden excloses del recompte de paraules màxim de l’article. 

Procés de selecció i avaluació dels articles 
 
Quedaran exclosos de la convocatòria aquells textos que depassin el termini de recepció establert o no s’ajustin a les bases. Un cop rebuts, els articles que optin a les seccions de “Recerques etnològiques” o “Miscel·lània” seran sotmesos a una avaluació amb doble anonimat (peer review) per part de dos revisors/es externs, experts en l’àmbit temàtic que correspongui. Els articles proposats per a la secció de “Crònica” seran valorats per part del consell de redacció de la revista. Les avaluacions dels articles podran concloure en la seva acceptació, en una acceptació condicionada a modificacions o en un refús.

Publicat en línia el núm. 46 de la Revista d’Etnologia de Catalunya

Dir. General de Cultura Popular i Associacionisme CulturalDeixa un comentari

La Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural ha publicat recentment a la seva web el darrer número de la Revista d’Etnologia de Catalunya. El dossier del nou número, coordinat per Alejandra Canals i Mireia Guil, ambdues antropòlogues de la Universitat de Barcelona, duu per títol “Cap a una antropologia de la Covid-19”. Us reproduïm tot seguit el sumari general de la revista:

  • Presentació, a càrrec d’Adelaida Moya, directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural

Dossier

  • Presentació del dossier: “Cap a una antropologia de la covid-19”, per Alejandra Canals i Mireia Guil
  • “Anòsmia i Covid-19: memòria, emocions i territoris olfactius”, per Cristina Larrea Killinger
  • “La covid-19 i la crisi sanitària a Catalunya”, per Josep M. Comelles
  • “Llars col·laboratives: sostenibilitat, governança i cura en temps de pandèmia”, per Marta Pi-Martín, Maria Offenhenden i Yolanda Bodoque-Puerta
  • “Cuidar persones grans en temps de pandèmia: les famílies en la reconfiguració del mosaic de recursos de la cura”, per Dolors Comas i Montserrat Soronellas
  • “Gènere, treballs i Covid-19: una mirada de portes endins i de portes enfora”, per Sara Moreno
  • “Treballadores essencials sense drets: lluites polítiques i acció comunitària de les treballadores de la llar i les cures durant la pandèmia”, per Sílvia Bofill-Poch
  • “Mengem com vivim: menjar en els temps de la covid”, per M. Clara de Moares Plata, Amanda Barba, Jesús Contreras, i Carlos Manuel Baptista Lopes
  • “Pandèmia i tendències turístiques: reflexions en clau global i local”, per Javier Hernández-Ramírez i Saida Palou
  • “Quan els museus van tancar les portes i van obrir les seves xarxes socials: la digitalització davant el confinament i el postconfinament”, per Alejandra Canals i Marta Rico
  • “Festes i Covid-19 a Catalunya: la pandèmia com a punt d’inflexió”, per Xavier Roigé, Mireia Guil i Lluís Bellas
  • “Les imatges que mai no veurem: apunts sobre visualitat i pandèmia”, per Roger Canals

Dossier: focus

  • “Etnografies d’emergència durant la pandèmia: de la resignificació a l’adaptació”, per Teresa Habimana, Ignacio Fradejas-García i José Luis Molina
  • “Castells oberts a tothom? Disjuntives i contradiccions respecte a la participació en les colles castelleres en el context de la pandèmia”, per Guillermo Soler
  • “L’afectació de la pandèmia de la Covid-19 en les activitats de les associacions pessebristes de Catalunya”, per Jordi Montlló i Albert Dresaire
  • “‘Memòries d’una pandèmia’: una iniciativa de les xarxes de museus de Catalunya per preservar la memòria testimonial”, per Laia Ventura
  • “Once upon a time a Catalunya: l’antropologia d’allò sensible en temps de la pandèmia”, per Lorena Campo i Virginia Fons

Miscel·lània

  • “Tourist, you are the terrorist: turisme per despossessió, conflicte urbà i mediatització de discursos entorn del terrorisme al ‘teatre de l’hegemonia’ de la ciutat de Mallorca”, per Francesc Alemany

Recerques

  • “Global i local: patrimoni i producció de la localitat. Estudi de cas de la tradició artesanal de Catalunya”, per Ciriaca Coretti
  • “Dimarts Sant a El Cerro del Águila (Sevilla): procés de construcció d’una imatge d’identificació intralocal”, per Carlos García
  • “Les arrels urbanes de l’agroecologia. Sobirania alimentària i nous imaginaris culturals: La Garbiana de Tarroja de Segarra, un cas exemplar”, per Marc Verdés
  • “‘Que no et domini el fang’: material i treball entre els canterers de Miravet”, per Laura Holguín i Roger Sansi
  • “Renovar la tradició: una nova manera de presentar les exposicions de pessebres”, per Enric Benavent-Vallès

Crònica

  • “II Congrés de la Jota als territoris de parla catalana”, per Anaís Falcó i Joaquim Manyós
  • “Relatoria de la jornada ‘Gegantes i diablesses: trencant estereotips sexistes en la cultura popular”, per Olga Brea, Rosa Canela, Oriol Cendra i Georgina Garcia
  • “L’Any Joan Tomàs dona a conèixer el llegat d’aquest gran mestre i folklorista català”, per Liliana Tomàs
  • “En el Centenari de Manuel Cubeles”, per Josep Garcia
  • “Joan Manén i el cançoner popular català”, per Daniel Blanch
  • “El ferro i la forja, una oportunitat perduda”, per Lluïsa Amenós
  • “Sarrià, barri de dues cares. Ressenya del llibre Baixar a Barcelona: la ciutat i la comunitat recreada de Sarrià. Temes d’Etnologia de Catalunya, 31″, per Manuel Delgado
  • “Fadrines. El procés de no casar-se en la societat tradicional valenciana. Llibre de les antropòlogues Raquel Ferrero i Clara Colomina (col·lecció Temes d’Etnografia Valenciana)”
  • “En memòria de Martine Segalen: una llarga cursa antropològica”, per Xavier Roigé

Presentació GARONA-NOGUERES, la nova revista de Grup Gavarres

Ecomuseu de les Valls d'ÀneuDeixa un comentari

Es presenta la nova revista de Grup Gavarres: “Garona – Nogueres”, dels territoris de l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà i Sobirà, i l’Aran. Els topònims dels dos rius principals que uneixen aquestes comarques han sigut els escollits per batejar aquesta nova publicació.

La revista es publicarà semestralment, a la primavera i la tardor, sempre de manera capiculada amb Cadí-Pedraforca. El seu principal objectiu és recollir i reivindicar el patrimoni material i immaterial d’un territori i de la seva gent, també el lingüístic, especialment a l’Aran i la seva llengua pròpia. Com les altres revistes d’Editorial Gavarres, totes aquestes històries publicades es faran a través del recull de la memòria oral de les persones que han habitat i habiten en aquests territoris, donant veu a persones de reconeixement públic, però també anònims que gràcies al seu testimoni es podrà entendre un territori i la idiosincràsia de la seva gent. Garona-Nogueres vol fer un llarg camí i ser l’eina a través de la qual el territori pugui donar-se a conèixer i posar en valor el seu immens patrimoni, tal com acaba el text de presentació de la nova revista.

Presentacions

Esterri d’Àneu. Dissabte 15 de maig, a les 12 del migdia, a l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu. Amb la participació de Pere Ticó, alcalde d’Esterri d’Àneu; Jordi Abella, director de l’Ecomuseu; Guillem Lluch, director de Garona-Nogueres, i Àngel Madrià, director d’Editorial Gavarres. CAL RESERVA PRÈVIA: 973626436.

La Pobla de Segur. Dissabte 15 de maig, a les 6 de la tarda, als Jardins Casa Mauri. Amb la participació de Marc Baró, alcalde de la Pobla de Segur; Laura Gordó, periodista i escriptora; Guillem Lluch, director de Garona-Nogueres, i Àngel Madrià, director d’Editorial Gavarres.

Tremp. Divendres 21 de maig, a 2/4 de 7 de la tarda, a l’Epicentre. Amb la participació de Maria Pilar Cases, alcaldessa de Tremp; Pep Coll, escriptor; Guillem Lluch, director de Garona-Nogueres, i Àngel Madrià, director d’Editorial Gavarres.  Inscripcions a: http://www.entrapolis.com

El Pont de Suert. Dissabte 22 de maig, a les 5 de la tarda, a la Sala d’Actes del Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça. Hi participen: Maria José Erta, presidenta del Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça; Lourdes Beneria, economista; Guillem Lluch, director de Garona-Nogueres, i Àngel Madrià, director d’Editorial Gavarres.

Vielha e Mijaran. Dissabte 22 de maig, a 2/4 de 8 del vespre, al Santuari de Mijaran. Hi participen: Maria Vergés, síndica d’Aran; Elisa Ros, responsable de l’Àrea de Patrimoni Cultural del Conselh Generau d’Aran; Guillem Lluch, director de Garona-Nogueres, i Àngel Madrià, director d’Editorial Gavarres.

Revista d’Etnologia de Catalunya, núm. 43: TERMINI PRORROGAT FINS AL 3 D’ABRIL

Dir. General de Cultura Popular i Associacionisme CulturalDeixa un comentari

Convocatòria oberta per presentar articles al núm. 43 de la revista
Termini prorrogat fins al 3 d’abril de 2018, seguint les pautes que es detallen a continuació i d’acord a les bases de publicació de la REC

Revista d'Etonologia de Catalunya. Nœm. 41L’equip directiu i el Consell de redacció de la Revista d’Etnologia de Catalunya obrim la convocatòria per presentar articles a ser publicats al número 43, corresponent a l’any 2018. Els articles es poden presentar als apartats de RECERQUES ETNOLÒGIQUES, MISCEL·LÀNIA i CRÒNICA, s’han d’adequar a les pautes que detallem a continuació i s’han d’enviar a l’adreça de correu electrònic rec@gencat.cat fins al 5 de març de 2018 (indicant a l’assumpte: “REC 43 + nom de l’apartat de la revista”).

– RECERQUES ETNOLÒGIQUES: articles sobre recerques dutes a terme en el marc de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC) i altres treballs de recerca o documentació en l’àmbit català sorgits des d’altres institucions.

– MISCEL·LÀNIA: articles científics de l’àmbit general de l’etnologia i l’antropologia social i cultural.

– CRÒNICA: apartat que inclou informacions diverses sobre associacions i entitats relacionades amb l’estudi, la promoció i la difusió del patrimoni etnològic i la museografia, cròniques de jornades i congressos, ressenyes de publicacions…

El núm. 43 de la Revista d’Etnologia de Catalunya també inclourà un DOSSIER MONOGRÀFIC que versarà sobre l’antropologia de la mort. La temàtica dels articles a ser publicats a la resta de seccions –corresponents a aquesta convocatòria— és lliure.

Normes per a la presentació d’originals
Els articles que es presentin han de ser inèdits i adaptar-se a les bases de publicació de la REC (pdf), relatives a l’idioma (català, castellà o anglès), format, referències bibliogràfiques, citació o tractament de fotografies, entre d’altres. Cal fer especial atenció a l’extensió dels articles en funció de la secció de la revista a la que es presentin: d’entre 6.000 i 8.000 paraules per als treballs a ser publicats a RECERQUES ETNOLÒGIQUES o MISCEL·LÀNIA i d’entre 1.000 i 2.500 paraules per als treballs a ser publicats a CRÒNICA.

Procés de selecció i avaluació dels articles
La recepció d’articles finalitzarà el proper 5 de març de 2018, quedant exclosos de la convocatòria aquells textos que depassin el termini o no s’ajustin a les bases. Un cop rebuts, els articles proposats per a les seccions de RECERQUES ETNOLÒGIQUES i MISCEL·LÀNIA seran sotmesos a una avaluació cega per parells (peer review) per part de dos revisors/es externs, experts en l’àmbit temàtic que correspongui. Els articles proposats per a la secció de CRÒNICA seran valorats per part del Consell de Redacció de la revista. Les avaluacions dels articles podran concloure en una acceptació dels mateixos, una acceptació condicionada a modificacions o un refús. En tots els casos el resultat de les avaluacions serà comunicat als autors/autores un cop finalitzada l’avaluació.

Per a més informació:

Consulta digitalment els darrers números de Revista d’Etnologia de Catalunya

Dir. General de Cultura Popular i Associacionisme CulturalDeixa un comentari

REC41_portadaEls últims sis números de la Revista d’Etnologia de Catalunya —editada per la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals (Generalitat de Catalunya)— ja es poden llegir digitalment a la plataforma ISSUU.

Els articles publicats a tots els números de la revista —des de 1992 fins a l’actualitat—també es poden consultar i descarregar al web Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO).

Crida a la participació a la Revista d’Etnologia de Catalunya

Dir. General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural1 comentari

dibuix

 

 

La Revista d’Etnologia de Catalunya és una publicació periòdica, d’accés obert, dedicada a la difusió de la recerca, la teoria i les experiències dels investigadors/es i dels col·lectius d’estudiosos de l’etnologia i l’antropologia social i cultural a Catalunya. Amb el número 42, que es publicarà l’any 2017, la revista inicia una nova etapa amb un una Direcció i un Comitè editorial renovats, i amb un noves normes i criteris de publicació i avaluació dels articles. Així, els propers números de la revista contindran els següents apartats:

  • Dossier Monogràfic: conjunt d’articles sobre una temàtica determinada pels òrgans directors de la revista i que inclou aportacions d’experts en la matèria d’arreu del món.
  • Miscel·lània: articles científics de l’àmbit general de l’etnologia i l’antropologia social i cultural.
  • Recerques Etnològiques: recull d’articles sobre recerques dutes a terme a Catalunya.
  • Crònica: apartat que ofereix informacions diverses sobre associacions i entitats relacionades amb l’estudi, la promoció i la difusió del patrimoni etnològic i la museografia, així com cròniques de congressos o ressenyes de publicacions.

Llegeix més »