El primer ascens de la UD Taradell a 1a regional

El 27 de maig de 1973 va ser un dia històric per Taradell i pel seu futbol. El primer equip del club aconseguia per primera vegada en la seva història l’ascens a Primera Regional. En el darrer partit necessitava guanyar el Ripoll a domicili i un gran nombre d’aficionats es van desplaçar a la capital ripollesa per donar suport a l’equip. Els blanc-i-blaus, entrenats per Joan Roma, van guanyar per 1 a 3 i després de celebrar el títol de campions al camp, van ser rebuts a Taradell per un gran nombre de seguidors.

La Mostra de Cinema Etnogràfic, organitzada des del Museu del Ter en col·laboració de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals de la Generalitat de Catalunya, fa parada a Taradell de la mà de: “Fent Memòria” Grup de Recerca Local de Taradell; l’Arxiu Fotogràfic de Taradell i la Biblioteca Antoni Pladevall i Font d’aquesta localitat. Les imatges van ser enregistrades per Joan Reig i durant la sessió seran comentades per ex-jugadors i directius de l’entitat taradellenca.

Data: Dijous 15 d’octubre a les 19.30h

Població i lloc: Biblioteca Antoni Pladevall i Font. Ctra. de Balenyà, 101 (Taradell) 

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat 

“Mans destres. Jaume Bruguera, bosquerol”

Jaume Bruguera va néixer a Sant Romà de Sau l’any 1930. Ell mateix es defineix com a home d’oficis de bosc. El documental el mostra anant a bosc, tallant i aplegant brucs per a fer-ne posteriorment en el seu taller les tradicionals escombres. Al final del documental ens ensenya també amb gran habilitat a fer escombres amb una altra planta del bosc, les cabeçudes.

El documental és una idea original de l’antropòleg Jacint Torrents, reconegut especialista en el patrimoni etnològic material i immaterial del món rural osonenc, sobre el que ha realitzat i publicat diversos treballs de recerca i documentació. Torrents es també un dels històrics impulsors del projecte Xarxa del Patrimoni Rural – Ecomuseu del Blat a Osona. El guió del documental i la narració també són de Jacint Torrents. La filmació i muntatge del documental ha anat a càrrec del realitzador Jordi Crusats.

Inicialment la presentació s’havia de fer al Centre Cultural de Folgueroles en el marc de la Mostra de Cinema Etnogràfic que coordina el Museu del Ter amb un homenatge a en Jaume Bruguera, protagonista del documental. Finalment, amb motiu de la situació actual de crisi sanitària s’ha decidit amb l’ajuntament de Folgueroles ajornar la presentació pública del film i l’homenatge a Jaume Bruguera per futures dates. Es manté, però, la presentació en format en línia al canal de youtube i les xarxes del Museu del Ter el dia l’hora esmentats.

Aquest documental és el primer resultat del projecte “Mans destres. Una etnografia del gest”, que es traduirà en una sèrie de documentals que posaran l’accent en la destresa adquirida per les mans d’homes i dones dels oficis més variats de la mà de l’antropòleg Jacint Torrents i amb la realització de Jordi Crusats. El projecte està produït pel Museu del Ter en el marc del programa “Etnologia en xarxa” de l’Observatori del patrimoni etnològic i immaterial de Catalunya de la Direcció General de Cultura Popular de la Generalitat de Catalunya.

Data: Divendres 9 d’octubre a les 19h

Lloc: Canal de youtube del Museu del Ter

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Neix a Manlleu, una revista digital sobre relíquies de sants a Catalunya

Les relíquies de sants són uns elements físics que han rebut veneració en la religió catòlica i que han esdevingut peces fonamentals dins la devoció popular. El manlleuenc Joan Arimany i Juventeny, gestor cultural especialitzat en religiositat popular, dirigeix la revista Reliquise Sanctorum in Catalonia  amb dos objectius bàsics: destacar la devoció que encara hi ha a les relíquies, tot i que apuntant que hi poden haver modificacions a partir de la pandèmia de la Covid.-19, i divulgar la riquesa que, històricament, hi ha hagut a Catalunya d’aquestes restes sacres.

La revista digital, és  la primera revista dedicada a aquest tema propi de la devoció popular i el primer número consta de 40 pàgines i la periodicitat serà bimestral. La subscripció és gratuïta i cal fer-la a la pàgina web: http://www.joanarimanyjuventeny.cat/Subscripci%C3%B3-revista/

Per a més informació.  http://www.joanarimanyjuventeny.cat/

Un joc patrimonial amb el fons etnològic del Museu, a la Festa del Mercat a la Plaça d’Amposta

IMG_8479

Amb motiu de la celebració aquest cap de setmana de la XII Festa del Mercat a la Plaça d’Amposta, que retorna l’ambient social i festiu de la ciutat als inicis del segle XX, i que en aquesta edició és confinada, el Museu de les Terres de l’Ebre i l’Ajuntament d’Amposta van iniciar la passada setmana una juguesca patrimonial que té per protagonistes alguns dels objectes etnològic que es conserven al fons material del Museu, que van ser elaborats, fabricats o bé utilitzats a la ciutat, en aquella època històrica. Consisteix en respondre la pregunta que es formula entorn d’un o més objectes, a partir del text explicatiu que acompanya la seva o les seves imatges; text que difon alguns dels continguts materials i immaterials que contenen aquests béns. La juguesca tindrà continuïtat més enllà d’aquesta celebració, durant les properes setmanes.

Per altra banda, part del fons etnològic del Museu està disponible a la consulta on line, als enllaços #museuobert i museusenlinia.gencat.cat

Organitza: Museu de les Terres de lEbre i l’Ajuntament d’Amposta.

Dates: A partir del 6 de maig de 2020.

Lloc: Facebook i Twitter del Museu: https://www.facebook.com/museuterresebre/

https://twitter.com/museuterresebre

 

Subvencions a federacions per a activitats relacionades amb l’associacionisme i la cultura popular

El Departament de Cultura i l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural llancen aquesta línia de subvencions per promoure les activitats culturals relacionades amb l’associacionisme i la cultura popular i tradicional catalana i aranesa organitzades o impulsades per federacions. Aquesta línia de subvencions té les modalitats següents:

  • a) Activitats organitzades directament per federacions.
  • b) Activitats impulsades per federacions, però efectuades per associacions membres de la federació impulsora.
  • c) Contractació de pòlisses d’assegurança col·lectiva de responsabilitat civil, d’accidents o d’assistència sanitària per a la cobertura dels riscos inherents a les activitats pròpies de les colles castelleres, les colles de falcons i els grups de foc.

Termini per sol·licitar l’ajut: del 12 al 27 de maig de 2020, ambdós inclosos.

Visiteu el web per a més informació i per demanar aquest ajut.

Espectacle teatral “L’últim teló” amb motiu de l’exposició “Manlleu, ciutat de teatre”

MuseudelTer_Ultim_teloEl Museu del Ter i el Teatre Centre presenten l’espectacle “L’últim teló”. L’espectacle, amb text i dramatúrgia d’Emili Jané, es fa amb motiu de l’exposició temporal “Manlleu, ciutat de teatre” que encara es pot veure al Museu fins al 3 de maig. L’obra és una selecció aleatòria de textos de gèneres i estils ben diversos que s’han representat a Manlleu al llarg del darrer segle i que formen part de la memòria col·lectiva. L’espectacle estarà interpretat pels actors Abel Cobos, Irene Gutiérrez i Pere Riera.

 

Data: divendres 13, dissabte 14 i divendres 27 de març a les 21h i diumenge 15 de març a les 19h.

Lloc: Museu del Ter. Passeig del Ter, 2. 08560 Manlleu

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Les entrades, que tenen un preu de 5€, es poden adquirir al Museu del Ter al telèfon 93 851 51 76, per correu electrònic a info@museudelter.cat o a la recepció del Museu.

Presentació del documental “Fer de músic 2019” amb Fina Dalmau i Pep Poblet

Flyer-fer-de-music-A5Des del Museu de la Mediterrània s’impulsa el projecte “Fer de Músic”. Es tracta d’un treball de recuperació, preservació i divulgació, a través d’enregistraments i documentació manuscrita i fotogràfica, de la memòria dels músics històrics vinculats al mon de la sardana i les cobles-orquestres de Catalunya.

“Fer de músic” recol·lecta les seves vivències personals i professionals, i testimonia l’evolució d’un dels oficis més arrelats al territori empordanès, protagonista d’excepció de les festes populars i la música tradicional. Es tracta d’un projecte coordinat pel músic Jordi Molina i amb el suport d’Eva Ramió, responsable del Centre de Documentació del Museu de la Mediterrània.

L’any 2019 es va poder veure al Museu del Ter l’exposició “Sardanes a Manlleu. Una història de cultura i lleure”. En el marc d’aquesta exposició el Museu de la Mediterrània i el Museu del Ter varen treballar entre d’altres projectes per acostar a Osona el “Fer de Músic” amb la incorporació de músics de la nostra comarca. En el documental “Fer de músic 2019”hi ha entrevistes a Núria Feliu, Albert Guinovart, Marcel Casellas i als músics manlleuencs Fina Dalmau i Pep Poblet. Fina Dalmau, la primera dona que va formar part d’una cobla al segle XX i Pep Poblet, que va tenir el seus inicis en orquestres com la Maravella.

Data: Divendres 6 de març a les 19.30h

Lloc: Museu del Ter. Passeig del Ter, 2. 08560 Manlleu

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Presentació de la ‘Breu Història dels Castells i la Muixeranga’, de Jordi Bertran, a Barcelona

> Tindrà lloc aquest dijous 27, a les 20.00 h, a La Casa dels Entremesos.

> Anirà a càrrec de l’autor, Josep-Lluís Carod-Rovira i Miquel Botella.

Aquest dijous 27 es presenta a Barcelona la Breu Història dels Castells i la Muixeranga als Països Catalans, de Jordi Bertran, primer volum de la nova col·lecció de llibres de butxaca divÈrsia.cat. Biblioteca Bàsica dels Països Catalans, dirigida per Josep-Lluís Carod-Rovira.

La presentació tindrà lloc a la Casa dels Entremesos i anirà a càrrec de Bertran, Carod-Rovira i Miquel Botella, economista i cofundador dels Castellers de Sants.

Més informació sobre el llibre

La Breu Història dels Castells i la Muixeranga als Països Catalans és el primer treball que situa a un mateix nivell ambdues manifestacions patrimonials. Amb anterioritat, la muixeranga apareixia com un antecedent o preliminar del fet casteller en el capítol introductori de les històries castelleres. En aquest volum es ressegueix l’evolució paral·lela d’ambdós fenomens des del segle XVII fins a l’actualitat, i per tant s’iguala la transcendència d’ambdós territoris als quals pertanyen.

L’obra també segueix una altra manifestació molt important en el gran Penedès i el Camp de Tarragona, la moixiganga. L’autor explica el paper que la moixiganga catalana va jugar en la seva configuració inicial com una nova eina de les autoritats per intentar frenar l’ascens trepidant del fenomen casteller, que en el segle XVIII no agradava als poders establerts i encara es denominava ball de valencians. Ambdues manifestacions –castells i moixiganga– van tenir una continuïtat compartida.

El llibre dedica un important apartat al fet que la muixeranga valenciana és l’origen dels castells al Principat, i segueix els homes valencians que entre els segles XVII i XIX van exportar-la a diferents àrees de la península Ibèrica. A Catalunya, els receptors d’aquella manifestació patrimonial la revolucionaren tècnicament a finals del segle XVIII i assoliren primer el castell de sis pisos i després construccions de fins a nou. A l’encert del ball de valencians del Catllar en bastir el primer nivell de sis alçades, s’hi suma la transformació definitiva experimentada a la ciutat de Valls com a bressol dels castells. En canvi, la muixeranga mantingué la seva tècnica primitiva en algunes localitats del País Valencià. Des de 2010, els castells, ja amb deu pisos, són Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, i des de 2011 ho és la muixeranga a Algemesí.

El treball també posa en valor la tasca de diversos periodistes catalans del segle XIX com Joan Mañé i Flaquer, qui arribà a dirigir el “Diari de Barcelona”, o el cronista Ramon Roca, que desgrana unes cròniques molt tècniques en les pàgines del rotatiu tarragoní “La Opinión”. Coetanis de la primera època d’or dels castells, aquests periodistes registraren unes construccions mítiques. Finalment, l’obra inclou il·lustracions i fotografies remarcables de la història muixeranguera i castellera. Per exemple, el lector hi pot veure el primer ball de valencians que apareix dibuixat en una data concreta, el 1672.

Més informació sobre l’autor

Jordi Bertran (Tarragona, 1966) és filòleg, gestor cultural i professor a la Universitat Rovira i Virgili, on explica patrimoni material i immaterial. Ha estat el project manager del Museu Casteller de Catalunya, a Valls. També és autor d’estudis muixeranguers i castellers, com “El ball de valencians”, o coautor de “Tradicionari”, “1926-2006. Els castellers de Tarragona”, “Castells i castellers. Una voluntat col·lectiva”, “Enciclopèdia de l’Esport Català” i “Enciclopèdia Castellera”. Casteller honorífic de la Colla de Sant Pere i Sant Pau i dels Castellers de Vilafranca, actualment és el director artístic de les Festes Decennals de la Candela 2021 i responsable d’actes castellers a Valls. Ha exercit com cap de plaça de la diada de Sant Fèlix a Vilafranca del Penedès des de 2016. A Vilanova i la Geltrú va ser el director artístic del Festival Internacional de Música Popular i Tradicional entre 2008 i 2011.

Més informació sobre divÈrsia

Pagès Editors va presentar en el marc de la darrera edició de La Setmana del Llibre en Català la col·lecció divÈrsia, que té com a objectiu oferir breus manuals divulgatius sobre temes d’interès en l’àmbit dels Països Catalans.
Aquesta col·lecció, que estarà dirigida pel filòleg i escriptor Josep-Lluís Carod-Rovira, ofereix manuals divulgatius d’història sobre diferents moviments i expressions culturals, socials, polítiques, religioses, econòmiques, etc. que han tingut lloc a la nostra societat contemporània.
La intenció d’aquesta col·lecció -amb una característica que la fa única i diferent: que té els Països Catalans com a unitat d’anàlisi- és que, amb un llenguatge entenedor per al gran públic lector, ofereixi una primera aproximació a diferents temes d’interès de la nostra època.
De moment, s’han publicat els dos primers títols de la col·lecció:
-Breu història dels castells i la muixeranga als Països Catalans, de Jordi Bertran.
-Breu història de la llengua als Països Catalans, de Bernat Joan i Esperança Marí.

Els propers números tocaran temes com el feminisme, el comunisme, l’art, el pobleu jueu, l’església catòlica, el moviment ecologista, la maçoneria, el moviment LGTBI o l’anarquisme.

Manlleu, ciutat de teatre

Flyer Web TeatrebAra que la ciutat recupera un dels seus teatres històrics – el Teatre Centre es va inaugurar per primer cop el Nadal de 1897 -, l’exposició del Museu del Ter “Manlleu, ciutat de teatre” proposa un recorregut de gairebé dos segles per la història del teatre manlleuenc.

A finals del segle XIX el Teatre Centre era una sala més de les moltes sales que regularment acollien representacions a Manlleu.  La cultura en general,  i el teatre en particular, era per als moviments socials del moment una eina clau d’emancipació i millora de les condicions de vida en la nova societat industrial.

Durant el segle XX el teatre a Manlleu va veure aparèixer noves sales, noves formes teatrals i nous protagonistes, especialment amb la incorporació de les dones de la població – durant els anys trenta -, fins aleshores excloses de l’activitat teatral. El teatre no va ser aliè als canvis polítics. El franquisme va causar un daltabaix a l’escena manlleuenca i la va reduir gairebé al teatre d’inspiració catòlica. Durant els anys setanta el teatre va viure una gran revifalla i renovació. D’aquest moment procedeixen múltiples veus que avui són referents del nostre teatre.

L’exposició “Manlleu, ciutat de teatre” ha estat comissariada per la historiadora manlleuenca Judit Caballeria i proposa un recorregut per la història del teatre a Manlleu des del segle XIX. La mostra forma part del programa “Etnologia en xarxa” de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya.

Data: Del 15 de gener al 3 de maig de 2020

Lloc: Museu del Ter. Passeig del Ter, 2. Manlleu

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

70 anys de la Genisenca de Taradell

2020 01 18 Acte GRLT_cartellCoincidint amb els actes de la festa major d’hivern de Taradell, el Grup de Recerca Local de Taradell (GRLT) farà l’acte anual que serveix per repassar la feina realitzada al llarg del darrer any i que porta per nom Fent Memòria 2019. Un any recollint records i vivències de la gent gran de Taradell. També es presentarà l’audiovisual sobre els 70 anys de la cobla Genisenca.

El Grup de Recerca Local de Taradell es va crear l’any 2009 davant la necessitat de recollir els records i vivències dels taradellencs  que van néixer i viure al segle XX i que han estat testimoni d’un segle d’importantíssims canvis socials, tecnològics, polítics i culturals. Des de llavors s’han enregistrat al voltant de 290 entrevistes i s’han realitzat 23 documentals. (per saber-ne més: https://www.taradell.cat/fent-memoria/projecte-fent-memoria.html)

El darrer d’aquests documentals amb la Genisenca de protagonista. El 9 d’abril del 2020 farà 70 anys que la cobla Genisenca va fer la primera actuació oficial. El Grup de Recerca Local de Taradell s’avança a aquesta commemoració i el proper dissabte estrenarà un documental en el qual s’explica la història de la formació al llarg d’aquests 70 anys, posant èmfasi en la fundació però també en l’evolució i els canvis que ha patit al llarg d’aquests anys fins a l’actualitat, amb una formació que s’ha rejovenit i que compta amb una mitjana de 60 actuacions anuals.

 

Data: Dissabte 18 de gener a les 11h

Lloc: Biblioteca Antoni Pladevall i Font de Taradell. Carretera de Balenyà, 101. 08552 Taradell

Per a més informació: www.museudeltercat – 938515176 – info@museudelter.cat