9 de març i 1 d’abril a la Farinera del Sindicat Agrícola de Cervera
Després de més d’un any de feina intensa, estem molt contentes d’anunciar-vos que inaugurem el Museu del Blat amb l’exposició “Societats pageses i alternatives agràries” a la Farinera del Sindicat Agrícola de Cervera.
Ens faria molta il·lusió que ens poguéssiu acompanyar en els actes d’inauguració que hem preparat i que us detallem a continuació:
Inauguració de l’exposició
L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya és probablement el projecte de recol·lecció folklòrica més ambiciós dut a terme en la nostra història. Va ser impulsat pel mecenes cultural Rafael Patxot i Jubert (Sant Feliu de Guíxols, 1872 – Ginebra, 1964) amb el suport de l’Orfeó Català, l’any 1922. L’objectiu principal era «oferir al nostre poble el propi corpus musical amb la publicació del Cançoner Popular de Catalunya».
L’exposició itinerant 100 Anys de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (1922-1940) és una síntesi de la convulsa història d’aquest gran projecte: la seva gènesi, característiques i evolució, el seu trencament en esclatar la guerra, i finalment, la recuperació dels materials l’any 1991 gràcies a la mediació de Mn. Josep Massot i Muntaner (Abadia de Montserrat) amb la família Patxot. L’exposició s’estructura en dotze mòduls que contenen imatges, textos i codis QR que donen accés a documents complementaris.
L’exposició forma part de l’any commemoratiu dels 100 anys de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, una iniciativa de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. El projecte està comissariat pel musicòleg, Jaume Ayats.
La mostra obra els actes del Festival de Pasqua de Cervera i s’inaugura amb una doble proposta:
17.30h. Conferència: “Recollir cançons per descobrir el país. L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (1922-1936)”, a càrrec de Jaume Ayats, musicòleg i comissari de l’exposició.
18.30h. Inauguració de l’exposició i visita guiada amb Jaume Ayats.
Entrada lliure a ambdues activitats. Aforament limitat
Data i lloc: Dissabte 1 d’abril al Museu de Cervera
És objecte d’aquesta subvenció:
La subvenció es dirigeix a:
No poden optar a aquestes subvencions les federacions d’entitats.
Termini de presentació de sol·licituds: del 15 al 31 de març a les 14h del 2023.
Per més informació, consulteu aquest enllaç.
Subvencions per a la realització de consultories per a entitats de l’àmbit de la cultura popular i tradicional i el patrimoni etnològic (CLT090)
Subvencions per a la realització de consultories per a entitats privades sense ànim de lucre de l’àmbit de la cultura popular i tradicional catalana i aranesa i el patrimoni etnològic català.
Dirigides a les associacions, fundacions i federacions amb seu social a Catalunya i que pertanyin a l’àmbit de la cultura popular i tradicional catalana i aranesa i el patrimoni etnològic català.
Termini de presentació de sol·licituds: del 15 al 31 de març a les 14h del 2023.
Consulta tota la informació en aquest enllaç!
L’ETNO obre el termini de presentació de treballs per al Premi Bernat Capo d’investigació i difusió de la cultura popular. En el següent enllaç es pot consultar un extracte de les bases. Es poden presentar propostes fins el 9 de juliol, i el premi esta dotat amb 6.000 euros i comporta la publicació del treball per l’Editorial El Bullent.
Podrà optar a aquest premi qualsevol treball d’investigació inèdit de divulgació de la cultura popular valenciana. Els treballs que es presenten hauran de tindre les característiques següents:
Enguany es compleix el centenari de la primera parella de gegants de Manlleu. El seu origen el trobem a l’any 1923 quan la comissió de festes del carrer Vendrell va encarregar, a petició de Martí Molera, la construcció d’una parella de gegants i diversos capgrossos. Durant aquests cents anys en Jordi i la Montserrat han ballat per carrers i places i amb el temps han esdevingut dues figures icòniques de la imatgeria festiva de Manlleu.
En motiu d’aquest aniversari, des del Museu del Ter i amb col·laboració amb la Colla Gegantera i Grallera de Manlleu, estem buscant fotografies i material històric dels gegants. El nostre horitzó, és una exposició que es farà d’aquí un parell de mesos en motiu de la Trobada Gegantera anual que es celebrarà a Manlleu i que organitza la citada entitat. L’exposició, a més d’explicar la història dels gegants i mostrar els més carismàtics, també posarà l’accent en la importància festiva dels mateixos i com han contribuït a la identitat col·lectiva de la ciutat. Per a la realització de la recerca s’ha comptat amb el suport de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya.
Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat
La Revista d’Etnologia de Catalunya re-obre la convocatòria de presentació d’originals per al número 47, corresponent a l’any 2023. Els articles es poden presentar als apartats de “Recerques etnològiques”, “Miscel·lània” i “Crònica”, i s’han d’adequar a les pautes i indicacions que es detallen a continuació. A partir d’aquest nou volum, tots els articles que es presentin per a ser publicats en algun dels apartats de la revista es gestionaran a través de la plataforma RACO Professional. Així, per tal de realitzar un enviament i dur a terme el seguiment del procés d’edició de l’article, caldrà que l’autor/a es registri a la plataforma i en segueixi les indicacions: Trameses | Revista d’etnologia de Catalunya (raco.cat)
– Recerques etnològiques: articles sobre treballs de recerca etnològiques i/o antropològiques, finalitzades o en curs.
– Miscel·lània: articles científics de l’àmbit general de l’etnologia i l’antropologia social i cultural.
– Crònica: apartat que inclou articles amb informacions diverses sobre associacions i entitats relacionades amb l’estudi, la promoció i la difusió del patrimoni etnològic i la museografia, cròniques de jornades i congressos, ressenyes de publicacions…
Terminis:
Normes per a la presentació d’originals
Els articles que es presentin han de ser inèdits i adaptar-se a les bases de publicació de la REC, relatives a l’idioma (català, castellà o anglès), format, referències bibliogràfiques, citació o tractament de fotografies, entre d’altres. Cal fer especial atenció a l’extensió dels articles en funció de la secció de la revista a la que es presentin: d’entre 6.000 i 8.000 paraules per als treballs proposats a “Recerques etnològiques” o “Miscel·lània” i d’entre 1.000 i 2.500 paraules per als treballs proposats a “Crònica”. Les citacions bibliogràfiques, la bibliografia i els peus de foto, il·lustracions i/o gràfics, queden excloses del recompte de paraules màxim de l’article.
Procés de selecció i avaluació dels articles
Quedaran exclosos de la convocatòria aquells textos que depassin el termini de recepció establert o no s’ajustin a les bases. Un cop rebuts, els articles que optin a les seccions de “Recerques etnològiques” o “Miscel·lània” seran sotmesos a una avaluació amb doble anonimat (peer review) per part de dos revisors/es externs, experts en l’àmbit temàtic que correspongui. Els articles proposats per a la secció de “Crònica” seran valorats per part del consell de redacció de la revista. Les avaluacions dels articles podran concloure en la seva acceptació, en una acceptació condicionada a modificacions o en un refús.
El número 15 de la rervista digital Reliquiae Sanctorum in Catalonia va arribar a les bústies de les persones inscrites el passat 1 de gener. Aquesta, és l’única publicació dedicada íntegrament a les relíquies de sants de l’àmbit territorial de parla catalana. Des de la seva aparició, el setembre de 2020, compta ja amb prop de 400 lectors que la reben gratuïtament.
El contingut està encapçalat per un reportatge dedicat a les relíquies de sant Fruitós, bisbe de la Tàrraco romana, i els seus diaques sant Auguri i sant Eulogi; a la secció “Relíquies al territori” les restes sacres que es veneren o s’han venerat a poblacions de pla de l’Estany; a “Reliquiaris”, es detallen els dos sepulcres de santa Eulàlia de Barcelona; i a “Miscel·lània” es tracten relíquies de sant Pere Nolasc, sant Enric d’Ossó i la canonització episcopal de sant Pere Orsèol pel bisbe Oliba el segle XI. També es comenten d’altres aspectes relacionats amb la temàtica, com la recuperada festa de les Santes Relíquies de Monistrol de Montserrat.
En aquest número, a més, s’hi troben interessants col·laboracions. Jordi Llabrés i Sans, amb participació habitual en aquestes pàgines, descriu els reliquiaris antropomorfs de sant Sebastià i rituals al seu voltant a l’illa de Mallorca; el dossier és redactat per Héctor López Silva i porta per títol “Les relíquies de sant Felicià: del convent dels caputxins a l’església de Santa Maria de Mataró (1770-1940)”: Jordi Curcó i Pueyo aporta la informació d’una relíquia relacionada amb la Mare de Déu recentment exposada per l’Acadèmia Mariana de Lleida; i Víctor Rodríguez Iñigo, a partir d’una recent celebració, mostra la darrera festa dels Martisants de Peramea.
‘Reliquiae Sanctorum in Catalonia’ és un projecte del gestor cultural manlleuenc Joan Arimany i Juventeny.
En aquest enllaç podeu descarregar els catorze números anteriors de la revista. Per a rebre l’edició actual, us podeu subscriure gratuïtament en aquest altre enllaç.
Per a més informació: info@museudelter.cat – 938515176
Comissió de la Festa del Flabiol (ed.) Col·loquis del flabiol 2022. Ajuntament d’Arbúcies, 2021
Aquesta publicació és el recull de les comunicacions presentades als 22ens Col·loquis del Flabiol l’any 2021. Els Col·loquis del flabiol els convoca l’Ajuntament d’Arbúcies en conveni de col·laboració amb el grup de recerca Les Músiques en les Societats Contemporànies (MUSC) de la UAB.
Aquesta publicació conté les comunicacions:
– Comissió Festa del Flabiol “en record de Jeremy Montagu”
– Rafel Mitjans i Teresa Soler “Genealogia del bombo dels flabiolaires catalans”
– Edmon Ribatallada “Sabadell 1592, Joanet 1704, Arbúcies 1916. tres petites històries de flabiolaires”
– Àngel Vallverdú “Andreu Comajuncosas Pla, flabiolaire del ball de bastons de Gelida”
-Pere Jordà-Manaut “Primer facsímil d’un flabiol d’Arbúcies: el Pops nº II”
– Nil Rider “Lo tamborion (…) refilant a la plassa de Badalona. Presència de flabiolaires entre els segles XVIII i XXI”
– Rafel Mitjans i Teresa Soler “Presentació del llibre Les cobles de flabiolaires a dues mans. 1860-1960: un segle de músiques populars del Maresme i el Vallès”
– Àngel Vallverdú “exòtic a casa? Els flabiol i la comparsa de Gegants de la Ciutat de Barcelona. Una continuïtat paradoxal”
– Kepa Pinedo “El baile público con txistu en la llanada oriental de Álava (Agurain, Araia y Zalduondo)”
Podeu accedir als Col·loquis del Flabiol anteriors a través de l’enllaç www.raco.cat/index.php/ColFlab
L’exposició recull els coneixements populars i tradicionals de construcció de vaixells de joguet, que s’han transmès d’una generació a l’altra. Testimonien una manera de viure, de relacionar-se amb la natura, d’entendre el joc infantil i d’adults, i en molts casos iniciar-se o apropar-se a la construcció de bastiments marítims i fluvials, i també a la navegació.
L’objectiu principal de l’exposició és preservar aquest patrimoni, molt sovint efímer, que ans depenia de la transmissió oral, posant en valor la memòria sobre la seva construcció i la manera de jugar-hi dels infants d’un temps passat com a document històric i etnològic.
L’entrada a l’exposició és gratuïta; i l’exposició anirà acompanyada de diversos tallers infantils,on construir embarcacions amb diferents materials, que completaran les explicacions sobre els models i joguets exposats.
L’àmbit geogràfics dels joguets de la mostra es limita a Catalunya i les illes Balears, dos territoris que tenen un entorn natural i una tradició lúdica, pel que fa als joguets, molt similars, a més a més, compten amb diversos etnògrafs i estudiosos que han estudiat i recollit informació sobre el tema, i també tenen col·leccionistes, que han aplegat, conservat, i en ocasions també reproduït, els propis joguets navals, amb objectes quotidians i en general senzills.
Organitza: Museu de la Mar de l’Ebre, Museu de les Terres de l’Ebre, Ajuntament de la Ràpita, Museu Marítim de Barcelona, Xarxa de Museus Marítims de la costa Catalana
Lloc: Sala d’activitats temporals del Museu de la Mar de l’Ebre.
Població: La Ràpita.
Dates: del 2 de desembre de 2022 fins al 29 de gener de 2023.
Horari: De dimecres a diumenge d’11.00h a 14.00 h i de 16.00 h a19.00h
Més informació: Museu de la Mar de l’Ebre, telèfon: 673 522 901
