Biografies i música de banda a Amposta

apu201901-f1

La conferència “La família Ruiz, la música a la sang”, que anirà a càrrec de Ferran Gómez i Caterina Zaragoza, iniciarà aquesta setmana la 8a edició del cicle de conferències “Biografies Ampostines”, que té per objectiu recuperar i divulgar les vivències i els treballs realitzats per persones destacades per la seva vinculació a la ciutat d’Amposta, a partir de la seva activitat en qualsevol aspecte, tema o àmbit (associatiu, científic, cultural, professional…) relacionat amb la ciutat,  i que són presentats bé per investigadors locals bé per familiars o col·laboradors seus.

La família Ruiz sens dubte ha contribuït amb les seves aportacions a conformar el que avui és la Societat Musical La Lira Ampostina, perquè hi ha estat vinculada, des del mateix moment de la fundació de l’entitat, el 1927. Agustí Ruiz Jornet en va ser soci fundador i membre de la seva primera directiva.

L’entrada a la conferència és gratuïta i oberta a tothom.

Organitzen: Museu de les Terres de l’Ebre, Campus Extens de la URV a Amposta i Ajuntament d’Amposta.

Col·labora: Diputació de Tarragona.

Data: 24 de gener de 2019.

Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre.

Hora: 19.30h.

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. Tel. 977 702 954 www.museuterresebre.cat

El contingut de les I i II Jornades de Cultura Popular i Tradicional de les Illes Balears, en línia

Sumaris (feu clic damunt del títol de les respectives jornades per consultar-ne el contingut íntegre):

 

I Jornades de Cultura Popular i Tradicional de les Illes Balears
Arxiu del Regne de Mallorca, Palma. 2016

Presentació

Andreu Ramis

Aspectes conceptuals

. María Pía Timón Tiemblo. La situación del patrimonio cultural inmaterial en España y el Plan Nacional como  instrumento de salvaguarda
. Xavier Roigé Ventura. Les polítiques de patrimoni immaterial: entre la gestió cultural, la recerca i el museu
. Francesc Vicens Vidal. Cultura de proximitat contra la crisi de la globalització. Aproximació al marc teòric a partir d’estudis de cas

Marc normatiu

. Lluís Garcia Petit. La Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO i altres instruments internacionals
. Francesca Llodrà Grimalt. Cultura popular i expressions del folklore: un tast de la seva doble vessant jurídica, pública i privada
. Ángel Custodio Navarro Sánchez. La protecció de la cultura popular i tradicional a les Illes Balears (i Pitiüses). Una visió, des del Dret, d’allò que és tangible i d’allò que és intangible o immaterial

Anàlisi territorial

. Jaume Escandell Guasch. Passat, present i futur del patrimoni immaterial de Formentera
. Isidor Marí Maians. El patrimoni immaterial d’Eivissa: evolució recent i tendències de futur
. Jaume Mascaró Pons. Vigència i oblit en la cultura popular de Menorca
. Miquel Sbert i Garau. Cultura popular i tradicional a Mallorca; a recer d’una llei?


II Jornades de Cultura Popular i Tradicional de les Illes Balears
Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera, Eivissa. 2017

Presentació

Andreu Ramis

Patrimoni i territori

. Roger Costa Solé. L’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de Catalunya: el valor del treball en xarxa
. Joan Reguant Aleix. La cultura popular, local i universal
. Maria Cifre Sabater. Patrimonialització de la naturalesa
. Miquel Camps Taltavull. Paisatges amb vida. Els acords de custòdia del territori aplicats a l’àmbit agrari
. Antoni Ferrer Abárzuza. Persones, paper i pedres. Els dipositaris de la cultura popular

Etnopoètica

. Carme Oriol Carazo. Recursos en línia per a l’estudi del folklore i la literatura oral: una forma d’obrir els arxius a la societat.
. Xavier Gomila Pons. Francesc Camps i Mercadal: folklore i toponímia
. Jaume Guiscafré Danús. La recerca en folklore i literatura oral popular a les Illes Balears

Etnomusicologia

. Jaume Ayats i Abeyà. La recerca etnomusicològica a les Illes. Apunts i comentaris per a una llarga història
. Jaume Escandell Guasch. Sonades de flaüta i tambor de les Pitiüses. Un exemple d’estudi del patrimoni musical de transmissió oral
. Bep Cardona Truyol i Jaume Mascaró Pons. El procés d’elaboració del cançoner popular de Menorca
. Amadeu Corbera Jaume. Apunts de musicologia mallorquina

 

Conferència “Pessebre i cultura popular” a càrrec de Fra Valentí Serra, caputxí

Fra_Valentí_fent_pessebre_difusioEl Museu de la Mediterrània organitza, en el marc de la commemoració dels 10 anys del pessebre de Josep Mir al museu, la conferència sobre Pessebre i cultura popular a càrrec de Fra Valentí Serra, caputxí, dissabte 22 de desembre a les 18 h de la tarda a l’auditori del museu.

En finalitzar la conferència prevista d’una hora de durada es realitzarà una visita comentada al pessebre de la mà de Fra Valentí Serra i el mateix Josep Mir.

Vine a conèixer més sobre el pessebre i la seva tradició!

Read More »

Revista Caramella 2019: 40 números, 20 anys

CARAMELLA. Revista de música i cultura popular publicarà el gener del 2019 el seu número 40 i acomplirà 20 anys d’existència. Amb aquest motiu dedicarà el proper dossier central de la revista a “La cultura popular a debat, ara i ací”, amb l’objectiu de plantejar una reflexió compartida sobre el mateix concepte de cultura popular i les seves interaccions amb els principals àmbits articuladors de la societat contemporània: política, educació, economia, comunicació, etc.

Les responsables de la revista, però, volen que aquest debat sigui viu i interactiu i és per això que els articles que es presentaran en aquest número 40 seran la base per a l’organització d’unes jornades de debat en tres punts del territori de manera seqüencial. En tant que CARAMELLA és una revista que es projecta arreu dels Països Catalans, les jornades s’han previst a: Barcelona (23 de març), València (30 de març) i Palma (6 d’abril), i tindrien com a ponents principals els autors vinculats a cada territori i alguns convidats addicionals.

Des de CARAMELLA entenen que la cultura popular avui i aquí, és a dir, en el segle XXI i en la nostra societat occidental mediterrània, no és un producte definit i estàtic, sinó quelcom complex, mutant, polisèmic, contradictori i en procés de construcció/destrucció. Per tant, el propi concepte de cultura popular pot ser entès de formes molt diverses fins i tot pels mateixos ponents i convidats a les jornades, però és justament aquesta diversitat el principal estímul del debat.

Els tres àmbits previstos són (provisionals):

Neofolklore, cultura de masses i consum
Barcelona, 23 de març de 2019 (Centre Artesà Tradicionàrius, CAT)

-Cultura popular, una eina d’aprenentatge
València, 30 de març de 2019 (Museu Valencià d’Etnologia) 

-Cultura popular: entre la identitat i la transformació social
Palma, 6 d’abril de 2019 (Can Alcover, per confimar) 

Cultura Viva 2018. VII Jornada de presentació de la Recerca Etnològica a la Catalunya Central 2018

programa_manlleuA la jornada de la Catalunya Central s’exposaran recerques de temàtiques etnològiques diverses realitzades a les comarques d’Osona i la Garrotxa. La jornada és gratuïta i està adreçada als investigadors, però també a totes les persones que poden tenir interès en la recerca etnològica de la Catalunya Central. La jornada, organitzada pel Museu del Ter compta amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i forma part del programa Cultura Viva, que és una iniciativa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial que té com a objectiu comunicar els resultats de les recerques científiques sobre temes etnològics que es fan a Catalunya.

Data: Dissabte 1 de desembre a les 9.30h

Lloc: Museu del Ter. Passeig del Ter, 2. 08560 Manlleu

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

 

Cultura Viva a Cervera

 

JORNADA COL·LECCIONANT PASSIONS

EL COL.LECCIONISME PRIVAT A LES TERRES DE PONENT I DEL PIRINEU

Dilluns 26 de novembre, de 10h a 15h

Museu de Cervera

La recerca etnològica és una realitat viva però molt desconeguda al nostre país. Mitjançant el programa Cultura Viva, i en col·laboració amb les entitats que conformen l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals del Departament de Cultura vol donar a conèixer directament a les comunitats que han estat objecte d’estudi els resultats de les recerques etnològiques finançades des d’aquest Departament de la Generalitat de Catalunya, així com d’altres sorgides de l’estímul de les entitats de l’Observatori o de la iniciativa de persones i equips arreu del territori.

Organitza: Museu Comarcal de Cervera – Museu Comarcal de l’Urgell (Tàrrega)- Ecomuseu de les valls d’Àneu i la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Descarrega’t el programa aquí 

Presentació de les actes del Som Cultura Popular 2018

Departament de Cultura. Rambla de Santa Mònica, 8 (Palau Marc), Barcelona
Dijous 22 de novembre, 19.00 h

Les actes queden recollides en dues publicacions: per una banda les ponències i experiències del Fòrum d’Educació i Cultura Popular les trobarem en una publicació digital, i les presentacions de les diverses ponències, taules rodones i activitats del Som Cultura Popular formen part del monogràfic de la revista Canemàs (núm. 15).

En la presentació intervindran el Sr. Carles Sala, director de Cultura de Proximitat de l’ICUB (Ajuntament de Barcelona) i la Sra. M. Àngels Blasco, directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. També es comptarà amb la participació del comitè organitzador del Fòrum d’Educació i Cultural Popular i dels editors de la revista Canemàs (Ens de l’Associacionisme Cultural Català). L’acte és obert a tothom, i hi són especialment convidats totes les persones i entitats que van col·laborar en l’edició del Som Cultura Popular i el Fòrum d’Educació i Cultura Popular, entre elles el Departament d’Ensenyament, Consorci d’Educació de Barcelona, Corporació Catalana de Mitjans de Audiovisuals, Federació d’Associacions de Mares i Pares de Catalunya, Consell d’Associacions de Barcelona, Consell de l’Associacionisme Cultural, etc.

Invitació a l’acte de presentació

Taller de memòria oral: Tocs de campana a la vegueria del Penedès

Cartell Campanes-Torrelavit 17nov El taller s’iniciarà amb una xerrada de Jesús Martínez, membre del Grup de Campaners de la Catedral de Tarragona, dels Campaners de Santa Maria de Montblanc i de Còdol Educació. A continuació es farà una taula rodona amb la participació de campaners i campaneres de l’Arboç, Vilafranca del Penedès, Cubelles i Sant Pere de Ribes que explicaran la seva experiència. Finalment es convidarà a intervenir a persones del públic i a explicar els seus records sobre els tocs de campanes. L’objectiu es conèixer la situació en que es troba aquest patrimoni cultural immaterial a la vegueria del Penedès. Els resultats serviran per a completar la recerca que està fent l’antropòloga Maite Hernández des de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès.

Taller obert a tothom.

Data: dissabte 17 de novembre, a les 18h.

Lloc: Sala d’Actes del Casal de Cultura (c/ del Molí, 29 bis) de Torrelavit.

Organitza: Institut d’Estudis Penedesencs amb la col·laboració de l’Ajuntament de Torrelavit. Amb el suport de: Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona, Diputació de Tarragona, Institut Ramon Muntaner i Obra Social La Caixa.

Crida a la participació a la Revista d’Etnologia de Catalunya

L’equip directiu i el consell de redacció de la Revista d’Etnologia de Catalunya obrim la convocatòria de presentació d’articles per a la seva publicació al número 44, corresponent a l’any 2019. Els articles es poden presentar als apartats de RECERQUES ETNOLÒGIQUES, MISCEL·LÀNIA i CRÒNICA, s’han d’adequar a les pautes que detallem a continuació i s’han d’enviar a l’adreça de correu electrònic rec@gencat.cat fins a l’11 de febrer de 2019 (indicant a l’assumpte: “REC 44 + nom de l’apartat de la revista”).

– RECERQUES ETNOLÒGIQUES: articles sobre recerques etnològiques o antropològiques, finalitzades o en curs.
– MISCEL·LÀNIA: articles científics de l’àmbit general de l’etnologia i l’antropologia social i cultural.
– CRÒNICA: apartat que inclou informacions diverses sobre associacions i entitats relacionades amb l’estudi, la promoció i la difusió del patrimoni etnològic i la museografia, cròniques de jornades i congressos, ressenyes de publicacions…

Terminis: els articles es podran enviar fins a l’11 de febrer del 2019

Normes per a la presentació d’originals
Els articles que es presentin han de ser inèdits i adaptar-se a les bases de publicació de la REC, relatives a l’idioma (català, castellà o anglès), format, referències bibliogràfiques, citació o tractament de fotografies, entre d’altres. Cal fer especial atenció a l’extensió dels articles en funció de la secció de la revista a la que es presentin: d’entre 6.000 i 8.000 paraules per als treballs a ser publicats a RECERQUES ETNOLÒGIQUES o MISCEL·LÀNIA i d’entre 1.000 i 2.500 paraules per als treballs a ser publicats a CRÒNICA.

Procés de selecció i avaluació dels articles
Quedaran exclosos de la convocatòria aquells textos que depassin el termini de recepció establert o no s’ajustin a les bases. Un cop rebuts, els articles proposats per a les seccions de RECERQUES ETNOLÒGIQUES i MISCEL·LÀNIA seran sotmesos a una avaluació amb doble anonimat (peer review) per part de dos revisors/es externs, experts en l’àmbit temàtic que correspongui. Els articles proposats per a la secció de CRÒNICA seran valorats per part del consell de redacció de la revista. Les avaluacions dels articles podran concloure en la seva acceptació, en una acceptació condicionada a modificacions o en un refús. En tots els casos el resultat de les avaluacions serà comunicat als autors/autores un cop finalitzada l’avaluació.

Per a més informació:

Gaites, gralles i dolçaines

banners-expo-03

L’exposició itinerant  “Gaites, gralles i dolçaines” s’ocupa de la gaita, un oboè d’ús popular, propi del territori de l’antiga Diòcesi de Tortosa, del Priorat fins a l’Alt Maestrat i des dels pobles de costa fins al Baix Aragó, que posava música a les festes, acompanyada sempre per la percussió d’un tabal. Tot i les nombroses semblances presenta també diferències amb les seves veïnes més immediates: la dolçaina valenciana i la gralla. Actualment la parella de gaiters és minoritària i es donen les formacions més grans amb les colles de dolçainers i grallers. La mostra és fruit de la recerca realitzada p         el seu comissari Joan Pellisa, luthier, músic i investigador especialitzat en organologia i història dels instruments de vent populars i de corda polzada dels Països Catalans; recerca que s’ha ampliat la recerca amb el suport de l’IRMU, la col·laboració de les diferents colles de gaites, grallers i dolçainers del territori, i d’un equip de recerca format per Clàudia Giménez, Hermínia Domènech, José Vicente Castel i Eva Castellanos. Els resultats d’aquesta recerca es van publicar parcialment a l’Inventari del Patrimoni Cultural  Immaterial de les Terres de l’Ebre  http://www.ipcite.cat/ipcite/.

Organitzen: Museu de Tortosa, Museu de les Terres de l’Ebre, SAM Terres de l’Ebre i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Lloc: Sala Antoni Garcia del Museu de Tortosa.

Dates: Des del 26/10/2018 fins al 10/02/2019

Horari: De dimarts a divendres de 10 a 13.30 h; dissabtes de 16 a 18.30 h; diumenges d’11 a 13.30 h; dilluns i festius tancat

Més informació: Museu de Tortosa T. 977 51 01 44  www.museudetortosa.cat http://www.museudetortosa.cat/activitats/agenda/gaites-gralles-i-dolcaines