Busquem històries sobre dones d’abans: remeieres, llevadores, curanderes, bruixes…

web

Dijous 9 de març a les 7  de la tarda Museu Comarcal de Cervera

Des del Museu de Cervera estem buscant informants del nostre territori que coneguin històries, llegendes, remeis o alguna cosa sobre encanteris i misteris per continuar amb la recerca “Se’n parlave i n’hi havie”. Aproximació històrico-etnogràfica a la cacera de bruixes a les terres de Lleida i pirineu occidental. 
Ens acompanyarà la historiadora i antropòloga Núria Morelló, que està duent a terme a aquesta recerca.

Projecte de recerca desenvolupat en coordinació amb diferents museus de la Xarxa de les Terres de Lleida i Aran.

Les Terres de Lleida són un espai privilegiat pel que fa l’estudi de la bruixeria i la cacera de bruixes en època medieval i moderna. En els darrers anys, la investigació històrica ha posat de relleu la importància d’aquest territori, com a lloc d’origen d’un fenomen que arrenca en època baix medieval i que s’estén fins a dates sorprenentment properes a l’actualitat: la creença en l’acció malèfica de bruixes i bruixots sobre persones, animals i conreus (Castell 2013 i 2014). A tall d’exemple, les valls del Pirineu català haurien estat l’escenari de la primera condemna legal del crim de bruixeria a nivell Europeu, així com de les primeres persecucions de bruixes i bruixots a inicis del s. XV. Aquest fet, que comença a ésser reconegut per bona part de la historiografia europea, ens ha portat des de fa uns anys a interessar-nos en les comarques lleidatanes de cara a la comprensió d’un fenomen tan complex com el de la creença en la bruixeria i la seva transmissió en la cultura popular fins a dia d’avui.

En paral·lel a la recerca històrica, un treball de camp de tipus etnogràfic dut a terme en els darrers anys ha revelat les grans pervivències d’aquest fenomen d’abast europeu en les zones de muntanya del Principat. Aquests territoris han conservat fins a dia d’avui una rica cultura oral, patrimoni dels seus habitants de més edat, en la que la bruixeria hi té una presència destacada. A partir d’una primera aproximació a aquest patrimoni oral, hem pogut constatar un gran nombre de pervivències en la concepció de la bruixeria i dels seus practicants, fins al punt de trobar una correspondència directa entre els noms de les cases que els informants associen a aquest crim i les cases citades en la documentació dels segles XV i XVI. A banda de les cases o famílies vinculades al crim de bruixeria durant generacions, destaca també la similitud de les experiències viscudes per bona part dels informants durant la primera meitat del segle XX, explicades en primera i segona persona, les quals coincideixen de manera sorprenent amb aquelles consignades en els judicis per bruixeria de la mateixa zona celebrats cinc segles enrere: atacs nocturns, provocació de pedregades, maleficis, morts d’animals i persones, identificació dels llocs d’aquelarre o reunió de bruixes, etc.

Aquesta recerca està coordinada per l’investigador Pau Castell (Doctor en Història per la Universitat de Barcelona i especialista en l’estudi de la bruixeria a Catalunya i amb una contrastada experiència en el treball de les fonts orals i documentals. Aquesta recerca s’articula en col·laboració amb altres museus de la Xarxa de museus de les Terres de Lleida i Aran, concretament amb els museus de la Noguera, el Museus Comarcal de Cervera, el Museus de l’Urgell i el museu de Lleida. L’objectiu final d’aquesta recerca es desenvolupar, durant els anys 2016 i 2017, una exposició i altres productes que permetin també augmentar el flux de visitants en els nostres museus.

Premi “Teresa Rebull” al millor projecte de producció musical en cultura popular i tradicional

Premi al millor projecte de producció musical en cultura popular i tradicional. L’objectiu de la iniciativa és donar suport als projectes musicals que trobin en els elements de la cultura popular i tradicional el seu eix creatiu, col·laborant en el finançament del procés de producció. Dotat amb 5.000 euros, quantitat que s’haurà d’invertir íntegrament en la producció del projecte, i una estada de creació.

L’espectacle guanyador s’estrenarà en el marc de la 20a Fira Mediterrània de Manresa. Convoquen el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Fira Mediterrània de Manresa, amb la col·laboració de l’Espai Marfà – Ajuntament de Girona i la Fundació Casa de la Música del Gironès.

Termini: 31 de març.

Bases de la convocatòria

Diàlegs culturals: Sant Antoni i el dimoni!

Diàlegs Culturals: “Sant Antoni i el dimoni!. 16143027_1650675055226722_6804109460013897839_nUn repàs a les festes de Sant Antoni a Mallorca”, a càrrec de Pere Joan Martorell , músic de xeremeia i flabirol i tamborino i estudiós i difusor de la cultura i la música tradicional mallorquina.

Data: Divendres, 20 de gener de 2017, a les 19.30 h.
Lloc: Centre de Cultura Popular i Tradicional de Lleida (C. de Sant Martí – Baixos de l’Esglèsia de Sant Martí), Lleida.

Organitza: Associació Cultural i Recerativa Els Pagesos, Associació de Cultura Popular i Tradicional Aurembiaix, Centre de Cultura Popular i Tradicional de Lleida i La Paeria-Ajuntament de Lleida
Per a més informació:Associació de Cultura Popular i Tradicional Aurembiaix, actpaurembiaix@gmail.com

Editat el núm. 5 del Butlletí digital de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre

ipcite40009f08

S’ha editat el número 5 del butlletí digital L’Immaterial, corresponent al mesos de novembre i desembre de 2016. A través d’aquest butlletí, com en el cas dels tres anteriors, recull les notícies s’informa els subscriptors de les activitats que es van desenvolupant entorn de l’Inventari del Patrimoni Inmaterial de les Terres de l’Ebre, així com de l’evolució del propi inventari que actualment ja compta amb diversos elements registrats a la pàgina web que són consultables per tothom que ho desitgi.

El cinquè número s’ha enviat la setmana abans de Nadal i informa sobre els deu últims elements publicats a la web de l’inventari, que ja són cinquanta els elements publicats a la web de l’inventari.També hi ha una notícia sobre les manifestacions immaterials nadalenques. I dos més sobre la participació de l’IPCITE a la Jornada d’Etnologia, celebrada a Alcanar, i a una jornada sobre patrimoni marítim, celebrada al Museu Marítim de Barcelona.

http://www.ipcite.cat/ipcite/content/butllet%C3%AD-de-not%C3%ADcies-5

Més informació: http://ipcite.cat

Digitalitzats dos importants fonts etnogràfiques sobre la Ribera d’Ebre: els fons fotogràfics de Lluís Brull i Carmel Biarnés

reportatge-1-festa-major-asco-1965L’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre (ACRE), ubicat a Móra d’Ebre ha finalitzat aquest mes de novembre el tractament arxivístic del fons fotogràfic de Lluís Brull i Cedó, de Tivisa (1891-1954), i avança en la digitalització del fons fotogràfic de Carmel Biarnés i Biarnés (1928-1945), d’Ascó. Dos col·leccions gràfiques que van retratar la vida quotidiana a la Ribera d’Ebre al llarg del segle XX.

El fons de Brull, mestre de formació i impulsor de nombroses iniciatives per millorar la vida urbana i cultural de Tivissa (va fer campanya per exemple per una biblioteca pública, el 1929), consta de 185 imatges, sobretot negatius sobre plaques de vidre, altres sobre plàstic i algunes postals; ja es consultable a ‘Arxius en línia’. Es tracta sobretot d’escenes familiars, treballs agrícoles, caça, festes locals, excursions, etc. Es pot consultar a l’enllaç.

El fons fotogràfic de Carmel Biarnés Biarnés inclou 60.500 fotografies de la Ribera d’Ebre, bàsicament negatius de 35 mm sobre plàstic. Biarnés va obrir a finals dels anys 1960 un estudi fotogràfic a la rebotiga de la farmàcia familiar i va fer fotografia, per testimoniar la profunda transformació de la Ribera d’Ebre les dècades dels 1960 i 1980, a causa de la implantació de potents indústries. L’ACRE ja ha digitalitzat 140 reportatges dels 574 que ja ha identificat i que suposen gairebé 11.000 fotografies digitalitzades, que properament podrà posar a l’abast de tothom.

Més informació: Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre. Carrer Antoni Gaudí, 23
43740   Móra d’Ebre   (Ribera d’Ebre) Tel. 977 41 43 72 acriberaebre.cultura@gencat.cat

http://cultura.gencat.cat/arxius/acre

 

 

Els focs a la Mediterrània: Itàlia

cartell2023_11_201620jornada20tallers20i20memc3b2ria20oral20ica-preview

En el marc dels 9ns Tallers i Jornades de Memòria Oral (2016-17)

Els focs a la Mediterrània: Itàlia

Data: 23/11/2016 19:00

Lloc: Aula 209. Facultat de Geografia i Història. Campus Raval, C. de Montalegre, 6

Organitza: Institut Català d’Antropologia: Grup d’Etnografia dels Espais Públics i Perifèries Urbanes, OACU i GRECS, amb la col·laboració de la UB

Comptarem amb les aportacions de les antropòlogues i els antropòlegs del Grup de Treball d’Etnografia dels Espais Públics de l’ICA, OACU i GRECS de la UB:

Livia Moterle i Anna Ongaro
Brusar la stria. Prácticas epifanicas entre llamas y vino en unos pueblos del Veneto
Manuela Antonicci
La focara: rituales de hoy y de ayer en un pueblo del Salento.
Daniele Bagnoli
La Vampa di Sant’Antuono. Fiesta y resistencias urbanas en Salerno

El valor simbòlic del foc és probablement universal. A les societats mediterrànies tenim evidències abundants de fins a quin punt el foc centra tota mena de festes i rituals, no gaire diferents dels que coneixen els Països Catalans i amb un significat, de ben segur, similar. Itàlia ens ofereix un bon mostreig de la vigència d’aquest tipus de celebracions protagonitzades per focs i fogueres a San Gennaro, Sant’Antonio, cap d’any…

Informació: 93 171 37 70 secretaria@antropologia.catria. Campus Raval, C.Montalegre, 6, Barcelona

 

Càntut. Cançons i músiques dels avis

foto-homeEl projecte Càntut. Cançons i músiques dels avis sorgeix per recollir i difondre la música popular i tradicional recordada per la gent més gran de les comarques gironines, i reivindicar així unes cançons i uns repertoris musicals lligats a la cultura catalana (www.cantut.cat). Però no n’hi ha prou amb això, cal fer viure aquestes cançons perquè esdevinguin realment emotives, pràctiques i comunicatives. D’aquí neix el Festival Càntut que es portarà a terme del 18 al 20 de novembre a Cassà de la Selva. Una proposta per a tots els públics amb concerts, tallers, xerrades, exposicions… però sobretot amb una manera d’entendre la música: més propera, de la gent, allunyada de grans escenaris i que vol trencar barreres entre artistes i oients.

Amb motiu de la celebració del Festival Càntut, el Departament de Cultura edita i presenta el disc Goigs de Pasqua. La Colla dels Tranquils d’Esclet (Cassà de la Selva), un autèntic testimoni sonor  que s’inclou en la Col·lecció Fonoteca de Música Tradicional Catalana. L’acte tindrà lloc el dissabte 19 de novembre a les 16:30h a Can Trinxeria (Cassà de la Selva) i comptarà amb la presència els autors, Jaume Ayats i Gianni Ginesi.

Data: 18, 19 i 20 de novembre

LLoc: Cassà de la Selva

Més informació: www.cantut.cat

Cent anys de formació musical. Nova taula rodona amb motiu del centenari de La Lira Ampostina

formaciomusical_cartellDins els actes culturals del centenari de l’entitat, la Societat Musical La Lira Ampostina i el Museu de les Terres de l’Ebre organitzen de nou una taula rodona amb motiu del Centenari de l’entitat. En aquesta ocasió, la taula rodona gira entorn de la formació musical desenvolupada en el si de l’entitat. Serà moderada per Clàudia Giménez, músic i etnomusicòloga, i hi participaran Elena Domènech, Sefa Montañés, Pepita Giné, Rafel Margalef i Octavi Ruiz, director de la Banda de Música de La Lira Ampostina.

Organitza: Societat Musical La Lira Ampostina i Museu de les Terres de l’Ebre

Lloc: Sala d’Actes del Museu de les Terres de l’Ebre. c/Gran Capità, 34. Amposta

Data: dijous, 10 de novembre 2016

Hora: 19:30h

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Capità 34, 43870 Amposta www.museuterresebre.cat 977 702 954

IV Jornada Institut Ramon Muntaner. Cultura i Recerca en el Territori

jornada_irmu_581092d19be74Data: Divendres i dissabte 11 i 12 de novembre de 2016
Lloc: Sala d’Actes de l’Ajuntament (C/Major, 88)Casal Municipal (Pça Església), Móra la Nova

La població de Móra la Nova acollirà un any més la Jornada Institut Ramon Muntaner. Cultura i recerca en el territori. Una activitat biennal organitzada per l’Institut Ramon Muntaner (IRMU) per a donar a conèixer públicament els projectes i publicacions que han rebut i reben el suport d’aquesta institució així com per a oferir un espai on debatre i intercanviar opinions i experiències sobre la realitat dels instituts i centres d’estudis.

La Jornada, que enguany arriba a la seva quarta edició, tindrà lloc els dies 11 i 12 de novembre en la sala d’actes de l’Ajuntament i al Casal Municipal de Móra la Nova, respectivament. El primer dia serà el preludi de l’edició d’enguany i estarà dedicat a donar a conèixer publicacions relacionades amb actes directament organitzats per l’IRMU.

Aquest primer dia es tancarà amb la representació de l’espectacle “De Muntaner a Llull”, a càrrec de Toni Xuclà i Judit Neddermann, al Casal de Móra la Nova. El preu de l’entrada és de 5 euros i tots els beneficis que se’n traguin seran en benefici de la secció local de Càritas.

Pel què fa al segon dia, tindrà lloc pròpiament la IV Jornada de l’IRMU, que engloba fins a quatre apartats diferents, per tal que els instituts i centres d’estudis hi puguin exposar les seves experiències, projectes o publicacions. La jornada començarà amb la Taula de presentació d’activitats i publicacions. Seguidament, li tocarà el torn a les Radiografies,  Finalment, hi haurà una Taula de presentacions de projectes La Jornada es tancarà amb un debat-vermut per parlar sobre la realitat dels instituts i centres d’estudis, al qual seguirà un dinar de germanor. Els dos dies de les Jornades es podrà visitar al vestíbul del casal moranovenc, una mostra de publicacions dels centres d’estudis, així com l’exposició “Els camins històrics de la plana selvatana (la Selva i el Gironès)”, produïda pel Centre d’Estudis Selvatans.

La Jornada de l’IRMU va adreçada a tota persona interessada en conèixer l’activitat dels instituts i centres d’estudis, així com a les persones, investigadors i historiadors que treballen i col·laboren amb aquestes entitats. L’entrada és totalment lliure per a qui hi vulgui assistir com a oient.
Només s’han d’adquirir entrades per al concert (5 euros) i per al dinar (22 euros). Les inscripcions es poden fer arribar a l’adreça merce@irmu.org o al formulari en línia www.irmu.org/projects/jornadairmu, on trobareu també el programa complet de la jornada.

Al llarg de les Jornades es podrà visitar una mostra de publicacions dels centres d’estudis i també l’exposició “Els camins històrics de la plana selvatana (la Selva i el Gironès)”, produïda pel Centre d’Estudis Selvatans.

Programa: complet de la jornada: Read More »

Cultura Viva

16-10-24-cervera-cartell

Dilluns 24 d’octubre de 2016, matí

Sala Francesc Buireu de Cervera

Jornada de presentació de la recerca etnològica de les Terres de Lleida i del Pirineu

La recerca etnològica és una realitat viva però molt desconeguda al nostre país. Mitjançant el programa Cultura Viva, i en col·laboració amb les entitats que conformen l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals del Departament de Cultura vol donar a conèixer directament a les comunitats que han estat objecte d’estudi els resultats de les recerques etnològiques finançades des d’aquest Departament de la Generalitat de Catalunya, així com d’altres sorgides de l’estímul de les entitats de l’Observatori o de la iniciativa de persones i equips arreu del territori. En aquesta ocasió presentem  la recerca etnològica a les Terres de Lleida i del Pirineu.

L’entrada és gratuïta i oberta a tothom

Trobareu el programa aquí

OrganitzaMuseu Comarcal de Cervera, Museu Comarcal de l’Urgell (Tàrrega), Ecomuseu de les valls d’Àneu i la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.