Espectacle teatral “L’últim teló” amb motiu de l’exposició “Manlleu, ciutat de teatre”

MuseudelTer_Ultim_teloEl Museu del Ter i el Teatre Centre presenten l’espectacle “L’últim teló”. L’espectacle, amb text i dramatúrgia d’Emili Jané, es fa amb motiu de l’exposició temporal “Manlleu, ciutat de teatre” que encara es pot veure al Museu fins al 3 de maig. L’obra és una selecció aleatòria de textos de gèneres i estils ben diversos que s’han representat a Manlleu al llarg del darrer segle i que formen part de la memòria col·lectiva. L’espectacle estarà interpretat pels actors Abel Cobos, Irene Gutiérrez i Pere Riera.

 

Data: divendres 13, dissabte 14 i divendres 27 de març a les 21h i diumenge 15 de març a les 19h.

Lloc: Museu del Ter. Passeig del Ter, 2. 08560 Manlleu

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Les entrades, que tenen un preu de 5€, es poden adquirir al Museu del Ter al telèfon 93 851 51 76, per correu electrònic a info@museudelter.cat o a la recepció del Museu.

Presentació del documental “Fer de músic 2019” amb Fina Dalmau i Pep Poblet

Flyer-fer-de-music-A5Des del Museu de la Mediterrània s’impulsa el projecte “Fer de Músic”. Es tracta d’un treball de recuperació, preservació i divulgació, a través d’enregistraments i documentació manuscrita i fotogràfica, de la memòria dels músics històrics vinculats al mon de la sardana i les cobles-orquestres de Catalunya.

“Fer de músic” recol·lecta les seves vivències personals i professionals, i testimonia l’evolució d’un dels oficis més arrelats al territori empordanès, protagonista d’excepció de les festes populars i la música tradicional. Es tracta d’un projecte coordinat pel músic Jordi Molina i amb el suport d’Eva Ramió, responsable del Centre de Documentació del Museu de la Mediterrània.

L’any 2019 es va poder veure al Museu del Ter l’exposició “Sardanes a Manlleu. Una història de cultura i lleure”. En el marc d’aquesta exposició el Museu de la Mediterrània i el Museu del Ter varen treballar entre d’altres projectes per acostar a Osona el “Fer de Músic” amb la incorporació de músics de la nostra comarca. En el documental “Fer de músic 2019”hi ha entrevistes a Núria Feliu, Albert Guinovart, Marcel Casellas i als músics manlleuencs Fina Dalmau i Pep Poblet. Fina Dalmau, la primera dona que va formar part d’una cobla al segle XX i Pep Poblet, que va tenir el seus inicis en orquestres com la Maravella.

Data: Divendres 6 de març a les 19.30h

Lloc: Museu del Ter. Passeig del Ter, 2. 08560 Manlleu

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Presentació de la ‘Breu Història dels Castells i la Muixeranga’, de Jordi Bertran, a Barcelona

> Tindrà lloc aquest dijous 27, a les 20.00 h, a La Casa dels Entremesos.

> Anirà a càrrec de l’autor, Josep-Lluís Carod-Rovira i Miquel Botella.

Aquest dijous 27 es presenta a Barcelona la Breu Història dels Castells i la Muixeranga als Països Catalans, de Jordi Bertran, primer volum de la nova col·lecció de llibres de butxaca divÈrsia.cat. Biblioteca Bàsica dels Països Catalans, dirigida per Josep-Lluís Carod-Rovira.

La presentació tindrà lloc a la Casa dels Entremesos i anirà a càrrec de Bertran, Carod-Rovira i Miquel Botella, economista i cofundador dels Castellers de Sants.

Més informació sobre el llibre

La Breu Història dels Castells i la Muixeranga als Països Catalans és el primer treball que situa a un mateix nivell ambdues manifestacions patrimonials. Amb anterioritat, la muixeranga apareixia com un antecedent o preliminar del fet casteller en el capítol introductori de les històries castelleres. En aquest volum es ressegueix l’evolució paral·lela d’ambdós fenomens des del segle XVII fins a l’actualitat, i per tant s’iguala la transcendència d’ambdós territoris als quals pertanyen.

L’obra també segueix una altra manifestació molt important en el gran Penedès i el Camp de Tarragona, la moixiganga. L’autor explica el paper que la moixiganga catalana va jugar en la seva configuració inicial com una nova eina de les autoritats per intentar frenar l’ascens trepidant del fenomen casteller, que en el segle XVIII no agradava als poders establerts i encara es denominava ball de valencians. Ambdues manifestacions –castells i moixiganga– van tenir una continuïtat compartida.

El llibre dedica un important apartat al fet que la muixeranga valenciana és l’origen dels castells al Principat, i segueix els homes valencians que entre els segles XVII i XIX van exportar-la a diferents àrees de la península Ibèrica. A Catalunya, els receptors d’aquella manifestació patrimonial la revolucionaren tècnicament a finals del segle XVIII i assoliren primer el castell de sis pisos i després construccions de fins a nou. A l’encert del ball de valencians del Catllar en bastir el primer nivell de sis alçades, s’hi suma la transformació definitiva experimentada a la ciutat de Valls com a bressol dels castells. En canvi, la muixeranga mantingué la seva tècnica primitiva en algunes localitats del País Valencià. Des de 2010, els castells, ja amb deu pisos, són Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, i des de 2011 ho és la muixeranga a Algemesí.

El treball també posa en valor la tasca de diversos periodistes catalans del segle XIX com Joan Mañé i Flaquer, qui arribà a dirigir el “Diari de Barcelona”, o el cronista Ramon Roca, que desgrana unes cròniques molt tècniques en les pàgines del rotatiu tarragoní “La Opinión”. Coetanis de la primera època d’or dels castells, aquests periodistes registraren unes construccions mítiques. Finalment, l’obra inclou il·lustracions i fotografies remarcables de la història muixeranguera i castellera. Per exemple, el lector hi pot veure el primer ball de valencians que apareix dibuixat en una data concreta, el 1672.

Més informació sobre l’autor

Jordi Bertran (Tarragona, 1966) és filòleg, gestor cultural i professor a la Universitat Rovira i Virgili, on explica patrimoni material i immaterial. Ha estat el project manager del Museu Casteller de Catalunya, a Valls. També és autor d’estudis muixeranguers i castellers, com “El ball de valencians”, o coautor de “Tradicionari”, “1926-2006. Els castellers de Tarragona”, “Castells i castellers. Una voluntat col·lectiva”, “Enciclopèdia de l’Esport Català” i “Enciclopèdia Castellera”. Casteller honorífic de la Colla de Sant Pere i Sant Pau i dels Castellers de Vilafranca, actualment és el director artístic de les Festes Decennals de la Candela 2021 i responsable d’actes castellers a Valls. Ha exercit com cap de plaça de la diada de Sant Fèlix a Vilafranca del Penedès des de 2016. A Vilanova i la Geltrú va ser el director artístic del Festival Internacional de Música Popular i Tradicional entre 2008 i 2011.

Més informació sobre divÈrsia

Pagès Editors va presentar en el marc de la darrera edició de La Setmana del Llibre en Català la col·lecció divÈrsia, que té com a objectiu oferir breus manuals divulgatius sobre temes d’interès en l’àmbit dels Països Catalans.
Aquesta col·lecció, que estarà dirigida pel filòleg i escriptor Josep-Lluís Carod-Rovira, ofereix manuals divulgatius d’història sobre diferents moviments i expressions culturals, socials, polítiques, religioses, econòmiques, etc. que han tingut lloc a la nostra societat contemporània.
La intenció d’aquesta col·lecció -amb una característica que la fa única i diferent: que té els Països Catalans com a unitat d’anàlisi- és que, amb un llenguatge entenedor per al gran públic lector, ofereixi una primera aproximació a diferents temes d’interès de la nostra època.
De moment, s’han publicat els dos primers títols de la col·lecció:
-Breu història dels castells i la muixeranga als Països Catalans, de Jordi Bertran.
-Breu història de la llengua als Països Catalans, de Bernat Joan i Esperança Marí.

Els propers números tocaran temes com el feminisme, el comunisme, l’art, el pobleu jueu, l’església catòlica, el moviment ecologista, la maçoneria, el moviment LGTBI o l’anarquisme.

Manlleu, ciutat de teatre

Flyer Web TeatrebAra que la ciutat recupera un dels seus teatres històrics – el Teatre Centre es va inaugurar per primer cop el Nadal de 1897 -, l’exposició del Museu del Ter “Manlleu, ciutat de teatre” proposa un recorregut de gairebé dos segles per la història del teatre manlleuenc.

A finals del segle XIX el Teatre Centre era una sala més de les moltes sales que regularment acollien representacions a Manlleu.  La cultura en general,  i el teatre en particular, era per als moviments socials del moment una eina clau d’emancipació i millora de les condicions de vida en la nova societat industrial.

Durant el segle XX el teatre a Manlleu va veure aparèixer noves sales, noves formes teatrals i nous protagonistes, especialment amb la incorporació de les dones de la població – durant els anys trenta -, fins aleshores excloses de l’activitat teatral. El teatre no va ser aliè als canvis polítics. El franquisme va causar un daltabaix a l’escena manlleuenca i la va reduir gairebé al teatre d’inspiració catòlica. Durant els anys setanta el teatre va viure una gran revifalla i renovació. D’aquest moment procedeixen múltiples veus que avui són referents del nostre teatre.

L’exposició “Manlleu, ciutat de teatre” ha estat comissariada per la historiadora manlleuenca Judit Caballeria i proposa un recorregut per la història del teatre a Manlleu des del segle XIX. La mostra forma part del programa “Etnologia en xarxa” de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya.

Data: Del 15 de gener al 3 de maig de 2020

Lloc: Museu del Ter. Passeig del Ter, 2. Manlleu

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

70 anys de la Genisenca de Taradell

2020 01 18 Acte GRLT_cartellCoincidint amb els actes de la festa major d’hivern de Taradell, el Grup de Recerca Local de Taradell (GRLT) farà l’acte anual que serveix per repassar la feina realitzada al llarg del darrer any i que porta per nom Fent Memòria 2019. Un any recollint records i vivències de la gent gran de Taradell. També es presentarà l’audiovisual sobre els 70 anys de la cobla Genisenca.

El Grup de Recerca Local de Taradell es va crear l’any 2009 davant la necessitat de recollir els records i vivències dels taradellencs  que van néixer i viure al segle XX i que han estat testimoni d’un segle d’importantíssims canvis socials, tecnològics, polítics i culturals. Des de llavors s’han enregistrat al voltant de 290 entrevistes i s’han realitzat 23 documentals. (per saber-ne més: https://www.taradell.cat/fent-memoria/projecte-fent-memoria.html)

El darrer d’aquests documentals amb la Genisenca de protagonista. El 9 d’abril del 2020 farà 70 anys que la cobla Genisenca va fer la primera actuació oficial. El Grup de Recerca Local de Taradell s’avança a aquesta commemoració i el proper dissabte estrenarà un documental en el qual s’explica la història de la formació al llarg d’aquests 70 anys, posant èmfasi en la fundació però també en l’evolució i els canvis que ha patit al llarg d’aquests anys fins a l’actualitat, amb una formació que s’ha rejovenit i que compta amb una mitjana de 60 actuacions anuals.

 

Data: Dissabte 18 de gener a les 11h

Lloc: Biblioteca Antoni Pladevall i Font de Taradell. Carretera de Balenyà, 101. 08552 Taradell

Per a més informació: www.museudeltercat – 938515176 – info@museudelter.cat

La música i les gralles protagonitzaran la Nit de Castells

> Una banda interpretarà en directe els sons que se senten en una diada en diferents formats

Sense música no hi ha castells. I sovint aquest factor no es té prou en consideració en l’univers casteller. Per aquest motiu, la Nit de Castells –que celebra la seva catorzena edició el proper dissabte 14 de desembre al Centre Cultural de Valls– posarà el focus en la intrínseca relació entre els castells i la música a través d’un espectacle on els sons musicals tindran una presència principal i rellevant.

L’espectacle que acompanya el lliurament dels deu premis programats posarà en relleu la música i els músics en el món casteller. Hi haurà la participació de diferents formats musicals en directe, damunt l’escenari, que van des de les gralles tradicionals fins al pop, passant per altres propostes. En aquest sentit, actuaran l’Aula de Sons de Reus i el grup vallenc de ska Maitips, amb un tema dedicat al fet casteller.

La direcció de l’espectacle anirà a càrrec del periodista i productor musical reusenc David Fernández Solé, que està enllestint un guió on una banda interpretarà els diferents tocs que sonen en una diada castellera en clau de música moderna. Aquestes actuacions quedaran integrades en la pròpia gala i s’intercalaran amb el lliurament dels diferents premis. David Fernández Solé pren el relleu dels darrers responsables artístics de la Nit de Castells (Joan Font, Maria Roig, Jordina Biosca, Aleix Vallverdú, Pere Milan, Jordi Sacristán…), amb l’objectiu d’aportar en cada edició propostes renovades i procedents de localitats diferents. Així la direcció artística ha comptat amb noms vallencs, vilafranquins, tarragonins, sitgetans, barcelonins i de Canet de Mar.

La presentació de la Nit de Castells anirà a càrrec de Carles Cortés i Aina Mallol, els rostres televisius dels castells a TAC 12, la televisió pública del Camp de Tarragona. Precisament, la gala es farà en directe a través d’aquest canal i el senyal serà distribuït per La Xarxa de Comunicació Local per a que el puguin emetre les televisions locals de Catalunya.

La Nit de Castells en el quilòmetre zero del món casteller és una iniciativa de la Revista Castells i està organitzada per aquesta publicació, l’Ajuntament de Valls i TAC 12. La Nit de Castells és el punt de trobada social del món casteller, on hi coincideixen els responsables de les colles castelleres, els agents socials i econòmics que col·laboren amb el fet casteller, els representants institucionals i els mitjans de comunicació.

Premis de la XIV Nit de Castells

Premi a la trajectòria. Reconeix una figura emblemàtica del món casteller que hagi destacat per la seva sòlida i activa trajectòria fent castells. Atorgat per la Revista Castells.

Premi Ambaixador de Castells. Reconeix una persona o institució que sense formar part del món casteller s’ha distingit per difondre els castells més enllà del seu àmbit natural. Atorgat per la Revista Castells.

La Plaça de la temporada. Reconeix una plaça castellera que hagi tingut un paper rellevant en la temporada anterior, fruit d’una diada significativa o de la seva dilatada trajectòria. Atorgat per la Revista Castells.

Colla de la temporada. Distingeix una colla que no és de gamma extra que, a criteri del jurat, ha tingut la millor evolució o ha destacat per un fet determinat en la darrera temporada. Atorgat per les colles que han assolit construccions superiors al 3de9f en la darrera temporada.

Moment casteller de la temporada. Premia un castell realitzat la temporada anterior, que, per la seva dificultat, resultat o valor, mereix un reconeixement especial. Atorgat pels cronistes castellers.

Premi a una Campanya de comunicació. Premia una campanya de comunicació de la temporada passada realitzada per una colla, o una empresa que tracti sobre castells, i que hagi destacat per la seva originalitat, creativitat i notorietat. Atorgat pels cronistes castellers.

Premi Descarregat. Distingeix la/es colla/es que s’hagin destacat per la seva seguretat, alhora que en els seus registres i ambició. Atorgat per la CCCC.

Premi Imatge de la temporada La Xarxa – TAC12. Atorgat per TAC 12 per votació popular.

Premi de fotografia. Patrocinat per Repsol. Té dues categories:

a) Professional. Atorgat per les colles que han assolit construccions superiors al 3de9f en la darrera temporada.

b) Per votació popular. Atorgat a través dels vots emesos a la pàgina de Facebook de la Revista Castells.

Premis Baròmetre Casteller. Premia les colles que han pujat un pis el seu nivell històric. Patrocinat per Estrella Damm.

La Nit de Castells celebrarà la catorzena edició el 14 de desembre a Valls

> Els vuit jurats diferents obren els processos de deliberacions la setmana vinent

A les portes de les acaballes de la temporada, el següent punt d’atenció castellera se situarà en la Nit de Castells, que celebrarà la seva catorzena edició el 14 de desembre al Centre Cultural de Valls. Els organitzadors de la Nit, així com la comissió dels Xiquets de Valls, han acordat mantenir la data de mitjans de desembre, estrenada l’any passat, amb la voluntat que l’acte sigui una festa i reconeixement a la temporada acabada setmanes abans. La Nit de Castells en el quilòmetre zero del món casteller és una iniciativa de la Revista Castells i està organitzada per aquesta publicació, l’Ajuntament de Valls i TAC 12, la televisió pública del Camp de Tarragona, que la retransmetrà en directe. El senyal també serà distribuït per La Xarxa de Comunicació Local i emès per diverses televisions locals.

La Nit de Castells lliurarà deu premis, que en bona part giraran entorn la temporada 2019 (Moment casteller de la temporada, Colla de la temporada, Plaça de la temporada, Campanya de comunicació de l’any, Descarregat, Imatge de la temporada, Fotografies de la temporada i Baròmetre casteller). A més, també n’hi haurà dos, la Trajectòria i l’Ambaixador, que tenen una visió que supera l’any estrictament casteller. Com en les darreres edicions, l’organització es reserva l’opció d’incloure un Premi Especial.

Els deu premis de la XIV Nit de Castells tenen vuit jurats diferents: el Consell Assessor de la Revista Castells, els periodistes i cronistes castellers, els presidents de les colles de gamma extra, la Coordinadora de Colles Castelleres, la mateixa Revista Castells i dos més per votació popular, a més del Baròmetre Casteller, que concedeix els premis en funció dels registres consumats. La setmana vinent, un cop finalitzi el calendari de grans diades de la temporada, començaran els processos de deliberació dels diferents jurats. El premi de fotografia, per la seva part, es convocarà avui dijous.

Premis de la XIV Nit de Castells

Premi a la trajectòria. Reconeix una figura emblemàtica del món casteller que hagi destacat per la seva sòlida i activa trajectòria fent castells. Atorgat per la Revista Castells.

Premi Ambaixador de Castells. Reconeix una persona o institució que sense formar part del món casteller s’ha distingit per difondre els castells més enllà del seu àmbit natural. Atorgat per la Revista Castells.

La Plaça de la temporada. Reconeix una plaça castellera que hagi tingut un paper rellevant en la temporada anterior, fruit d’una diada significativa o de la seva dilatada trajectòria. Atorgat per la Revista Castells.

Colla de la temporada. Distingeix una colla que no és de gamma extra que, a criteri del jurat, ha tingut la millor evolució o ha destacat per un fet determinat en la darrera temporada. Atorgat per les colles que han assolit construccions superiors al 3de9f en la darrera temporada.

Moment casteller de la temporada. Premia un castell realitzat la temporada anterior, que, per la seva dificultat, resultat o valor, mereix un reconeixement especial. Atorgat pels cronistes castellers.

Premi a una Campanya de comunicació. Premia una campanya de comunicació de la temporada passada realitzada per una colla, o una empresa que tracti sobre castells, i que hagi destacat per la seva originalitat, creativitat i notorietat. Atorgat pels cronistes castellers.

Premi Descarregat. Distingeix la/es colla/es que s’hagin destacat per la seva seguretat, alhora que en els seus registres i ambició. Atorgat per la CCCC.

Premi Imatge de la temporada La Xarxa – TAC12. Atorgat per TAC 12 per votació popular.

Premi de fotografia. Patrocinat per Repsol. Té dues categories:

  1. Professional. Atorgat per les colles que han assolit construccions superiors al 3de9f en la darrera temporada.
  2. Per votació popular. Atorgat a través dels vots emesos a la pàgina de Facebook de la Revista Castells.

Premis Baròmetre Casteller. Premia les colles que han pujat un pis el seu nivell històric. Patrocinat per Estrella Damm.

El teatre manlleuenc, protagonista de la Mostra de Cinema Etnogràfic

cartell_museuter2019ManlleuUn dels fotògrafs que millor va captar el Manlleu de la transició va ser en Carles Molist (Manlleu, 1949-1997). Amb la càmera sempre a punt, en Carles va captar amb fotografies i filmacions la quotidianitat d’aquells anys. Aficionat al teatre, en Carles té molts enregistraments que mostren l’activitat teatral de Manlleu, especialment del Teatre Centre. Obres, assaigs i el dia a dia d’una de les entitats més emblemàtiques de Manlleu. Les filmacions d’en Carles seran presentades i comentades per Joan Roura, actor i director teatral manlleuenc.

 

Data: dijous 17 d’octubre de 2019 a les 18h

Lloc: Sala de plens de l’Ajuntament de Manlleu. Plaça Fra Bernadí, 6 

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

 

1a Jornada d’Arxius i Associacionisme

Arxiu Comarcal del Baix Llobregat
Sant Feliu de Llobregat
C/ Clementina Arderiu, 23

28 de setembre de 2019

Aquesta jornada vol ser un punt de trobada entre arxius i entitats sense ànim de lucre que tenen fons documentals d’alt interès i desitgen millorar el tractament, conservació i difusió dels seus fons patrimonials. Les associacions de cultura popular, amb el pas del temps, generen un nombre important de documentació administrativa, i també de gestió del coneixement, que convé molt tenir-ne cura ja que esdevenen testimonis de la identitat de país. Els arxius de les entitats són tresors que cal mimar i divulgar amb estima tot aprofitant les eines i recursos que la tecnologia del present ofereix. És un riquíssim llegat que cal vetllar perquè sigui d’utilitat en el futur. En una primera part es presentarà el resultat de l’enquesta que es va realitzar el passat mes de febrer per tal de realitzar la diagnosi dels fons documentals de què disposen les entitats del país. En una segona, es realitzaran una sèrie de comunicacions amb una taula rodona que serviran per compartir experiències i bones pràctiques que afavoreixin la col·laboració en el tractament, la conservació i la difusió d’uns fons d’alt interès patrimonial pel país.

Trobareu el formulari d’inscripció a la jornada, així com el programa complet, al següent enllaç.

Organització: Departament de Cultura, des de les Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme i la Direcció General de Patrimoni Cultural

Ripoll, protagonista de la Mostra Internacional de cinema etnogràfic

cartell_museuter2019RipollL’any 2005 la Universitat de la Sorbona de París va realitzar un estudi amb una mostra de 24.000 poblacions de fins a 500.000 habitants d’arreu del món. La vila de Ripoll va convertir-se en la població amb l’esperança de vida més elevada de tot Catalunya.

SRI-POLL és un viatge pels secrets que fan d’aquesta petita població dels Pirineus la que gaudeix de més longevitat de tot Catalunya… Atletes de més de 70 anys, joves amb insensibilitat tèrmica, avis que ostenten rècords de constipats, malalties que no han estat mai vistes en cap altre punt de Catalunya, una catedral que diuen que en realitat és un monestir, i fins i tot polítics que no es tiren els plats pel cap!

Data: Divendres 27 de setembre a les 19h

Lloc: Museu Etnogràfic de Ripoll. Plaça Abat Oliba s/n

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat