Etiqueta: cultura popular

L’acte de lliurament dels premis de recerca castellera universitària i de secundària serveix també per convocar-ne les noves edicions

Centre de Perspectiva i Anàlisi dels Castells (CEPAC)Deixa un comentari

El Centre Cultural Antic Ajuntament de Tarragona va acollir ahir a la tarda el lliurament dels premis de recerca per a treballs universitaris i de secundària impulsats pel CEPAC amb el suport de la Càtedra URV per a l’Estudi del Fet Casteller i l’Ajuntament de Tarragona. L’acte, que va aplegar una cinquantena de persones, va servir també per a convocar oficialment les noves edicions dels dos certàmens: al web del CEPAC ja es poden trobar les bases del X Premi CEPAC per a treballs de grau i postgrau i les del II Premi CEPAC / Càtedra URV per a treballs de recerca de segon de Batxillerat i projectes finals de Cicles Formatius de Grau Superior. Les persones interessades podran presentar els seus treballs fins a mitjans d’octubre.

La guanyadora del IX Premi CEPAC de recerca universitària ha estat Rut Nolla Bertran, estudiant de final de grau de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili, pel seu exhaustiu treball “Força, equilibri, valor… i gent! Inventari i anàlisi lingüística dels renoms castellers tarragonins (1970-2025)”. En recollir el diploma acreditatiu, Nolla va defensar la riquesa dels renoms com a part del patrimoni lingüístic casteller. També hi va haver dos accèssits per a Cinta Olivan Rigau, per “Periodisme casteller de dades. Anàlisi, reptes i oportunitats”, treball de final de màster en Periodisme Digital i Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya i per Alejandra Olías Vargas per “Los castells como herramienta pedagógica para la educación en valores”, treball de final de grau en Pedagogia de la Universidad Complutense de Madrid. Aquesta estudiant madrilenya no va poder estar present a l’acte però va enviar un missatge en vídeo que va emocionar l’auditori pel seu excel·lent català i la passió pels castells que va transmetre.

Pel que fa al premi de secundària, tot just en la primera edició, la guanyadora ha estat Queralt Polo Girona, estudiant de l’IES Domènech Montaner de Reus, pel treball “Quan els castells es fan vida: mesura de l’estrès i la seva gestió en el món casteller”, amb un accèssit per a Foix Sànchez Rafecas, estudiant de l’Institut Coster de la Torre de la Bisbal del Penedès, pel treball “Quins són els efectes del canvi climàtic en l’activitat castellera?”. La directora de la Càtedra URV per a l’Estudi del Fet Casteller, Marta Calull, va fer també un reconeixement als dos professors de la universitat que havien tutoritzat els dos treballs premiats.

Tots els treballs premiats es poden descarregar ara tant a la web del CEPAC com a la del Concurs de Castells. En l’acte també va intervenir Mar Romero, membre de l’equip de Psicosport, l’empresa guanyadora del IV Ajut CEPAC / Càtedra URV, i que actualment estan desenvolupant la recerca corresponent. Per la seva banda, Quim Vilafranca, president del CEPAC, va destacar la qualitat dels treballs guanyadors i la necessitat d’aconseguir que aquests gaudeixin d’una major difusió. Finalment, Sandra Ramos, consellera de Cultura de l’ajuntament de Tarragona, va refermar el compromís del consistori amb la recerca i amb el món casteller.

Ball de Cinquagesma al Lluçanès

museudelterDeixa un comentari

El dilluns de la segona Pasqua, als afores de Prats de Lluçanès, en terme municipal de Lluçà, s’interpreta una versió de la cançó, “El bon caçador”, una de les peces més conegudes del repertori català arreu del territori. Aquesta cançó acompanya el Ball de Cinquagesma, que tal com el seu nom indica, es fa cinquanta dies després de Pasqua Florida, l’anomenada Pasqua Granada, una diada que a altres llocs és coneguda amb el nom de Quinquagèsima, Cinquagèsima o Cincogesma, i en la que és habitual que se celebrin aplecs a nombrosos santuaris i ermites.

Les dades que coneixem de la celebració van estar recollides pel folklorista de Santa
Maria de Merlès Josep M. Vilarmau, qui les va passar a Joan Amades per tal que les
publiqués en el Costumari Català. Segons Vilarmau la cançó i el ball havien estat vius
fins a finals del s. XIX i explicava que la gent que assistia a la trobada collia herbes
aromàtiques per deixar-les al peu de la Pedra Dreta, un monòlit prismàtic de base
quadrada, de 2’12 metres d’alçada, i acabat en una petita piràmide, que es troba en l’antic encreuament de dos camins, el camí ral de Sallent a Castellar de n’Hug i una variant del que anava de Berga a Vic.


La cançó, juntament amb el ball, es van recuperar l’any 1988 a iniciativa del Grup Germanor de Prats de Lluçanès, comptant amb la col·laboració del CEIP Lluçanès i amb l’assessorament de l’Esbart Català de Dansaires de Barcelona, que en va proposar la coreografia partint de les dades de Vilarmau. Una de les persones que va contribuir al seu restabliment va ser la barcelonina Montserrat Garrich, que va deixar-nos el passat 23 d’abril. Per a ella tindrem un record especial en aquesta jornada.


Actualment, per a dur a terme aquest ball rodó es fan dues rotllanes concèntriques amb un nombre parell de balladors adults. Cada sis versos es canvia la coreografia i en alguns moments els participants entrellacen els braços per a fer un únic cercle. Es tracta d’un ball obert, sense assaigs previs, que s’explica uns moments abans, i en el que pot participar-hi tothom qui vulgui. Hi ha un grup de músics espontanis que es troben allà i interpreten conjuntament el ball i un grup de cantadors sorgits entre el públic. A l’entorn de la Pedra Dreta s’hi col·loquen herbes aromàtiques: romaní, espígol, menta, tarongina… que serviran per obsequiar els músics i cantadors participants.

La festa s’estructura amb un berenar, el ball al voltant de la Pedra Dreta, actuacions de músics i cantadors i fi de festa musical.

Data: dilluns 25 de maig a 2/4 de 6 de la tarda

Lloc: la Pedra Dreta. Als afores de Prats de Lluçanès, en terme municipal de Lluçà.

Un taller de cant improvisat i albades

Museu de les Terres l'EbreDeixa un comentari

L’activitat “Taller de cant improvisat. Les albades d’Amposta” anirà a càrrec, com a professor, de Josemi Sánchez, versador i dolçainer. L’objectiu de l’activitat és el de recuperar el cant de vers improvisat tradicional en el marc de les festes majors d’Amposta. És un taller gratuït, i adreçat a tots els públics, però cal inscriure’s per participar-hi.

Organitza: Museu de les Terres de l’Ebre, Ajuntament d’Amposta i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Amb el suport de: Ebreglosa, Espai de so, La Societat Musical La Unió Filharmònica d’Amposta, Grup de Dansa Paracota i Colla de Dolçainers i Tabaleters, grup d’animació Sanfaina.

Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre.

Dates: 12 i 26 de maig, 9 i 26 de juny, i 7 i 21 de juliol de 2026.

Horari: 18 30h a 20 30h.

Inscripcions: info@museuterresebre.cat i Tel. 977 702 954

Fem Safareig a Ascó

Centre d'Estudis de la Ribera d'EbreDeixa un comentari

El Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre us presenta una nova edició del Fem Safareig, un esdeveniment que, després de l’èxit de les convocatòries anteriors, es consolida com una de les cites culturals més destacades del calendari de l’entitat.

Fem Safareig torna a Ascó amb una activitat molt divertida dirigida per Biel Pubill, una persona molt implicada en la cultura popular de la Ribera d’Ebre i expert en jocs tradicionals.

Aquesta vegada tornarem a tenir l’ocasió de veure l’exposició Fem Safareig, que presentaran Llum Cubells i Sara Espinós, i podrem fer safareig mentre fem el vermut.

Amb aquesta nova edició, el CERE reafirma el paper dels espais comunitaris tradicionals, com ara els safaretjos o les places de les viles, els quals tenien una importància enorme en la vida quotidiana de pobles i barris. No eren només llocs físics: eren infraestructures socials, punts de convivència i mecanismes d’organització col·lectiva, especialment molt importants per a les dones, perquè eren espais de llibertat, relació i suport mutu en un moment en què la vida femenina estava molt controlada i limitada a l’àmbit domèstic.

Curs de pedra seca: empedrats

APSATDeixa un comentari

Àreu (Pallars Sobirà)
Del 18 al 22 de maig

La pedra seca és una de les tècniques constructives més ancestrals i que podem trobar de diverses formes a molts llocs del món. En el nostre entorn mediterrani i en especial en algunes zones on la pedra ha estat abundant hi ha moltes construccions que han modelat el paisatge i han estat claus per desenvolupar l’activitat econòmica.


Alhora que és una tècnica ancestral també és una tècnica que recull uns valors molt adequats a les necessitats actuals d’una construcció més sostenible i ecològica.

La construcció amb pedra seca es basa en uns principis i unes tècniques senzilles, però que cal seguir amb cura i habilitat per tal que les construccions perdurin.

Programa

Curs teòric i pràctic de la construcció en pedra seca

Pràctica:

Reconeixement i classificació de pedres segons forma i funció

Ús de les eines bàsiques de marger/a

Preparació, disseny i anivellament del terra per empedrar

Col·locació de pedra amb els seus ancoratges, canalitzacions i elements característics

Acabats dels empedrats

Teoria:

Conèixer les normes bàsiques i els principis de la tècnica de la pedra seca.

Tipologia de pedres segons forma i funció, i la seva denominació

Eines bàsiques i organització del treball.

Estructura i elements principals dels empedrats. Vocabulari.

Principis bàsics de les canalitzacions d’aigua

Horaris:

Dilluns: 12 h a 14 h i de 16 h a 19 h

Dimarts a dijous: 9 h a 14 h i de 16 h a 19 h

Divendres: 9 h a 14 h

Lloc:

Àreu (Pallars Sobirà)

Professorat:

Albert Gavaldà Palacin (Pareter i fundador del projecte Relleu i Entorn)

Preu i condicions:

Gratuït. Inclou dinar del migdia.

A la inscripció de les persones admeses es demanarà una fiança de 100 €, que serà retornada a la finalització del curs.

L’organització s’allotjarà al càmping Pica d’Estats (Àreu). L’organització s’ofereix a coordinar l’allotjament al càmping dels alumnes que requereixin aquest servei. Igualment, muntarà una zona de cuina per facilitar el tema dels àpats si és interessant per als participants que pernoctin.  

La pràctica es durà a terme en un sender de muntanya proper al poble, però al qual cal accedir a peu per camí de muntanya (fàcil però amb fort pendent).

Aquesta activitat s’emmarca en el projecte Petra, cofinançat al 65% per la Unió Europea a través del Programa Interreg VI-A Espanya-França-Andorra (POCTEFA 2021-2027)


Criteris de selecció:

Atès es tracta d’un curs gratuït, orientat a persones amb interès professional, l’organització prioritzarà les sol·licituds segons els criteris següents:

Proximitat geogràfica

Gènere

Experiència prèvia

Relació professional amb la pedra seca

Aquest formulari estarà obert fins al 19 d’abril. L’organització es posarà en contacte amb les persones seleccionades a partir de la setmana del 27 d’abril.

Participants: 15 alumnes.


Material de l’alumne:


Cal portar roba de treball còmoda i, especialment, calçat que protegeixi bé els peus. És aconsellable portar guants. Les eines necessàries i altres elements de protecció (com ulleres) seran proporcionats per Escola Orígens.

Contacte: Xavier Ventura

Telèfon: 633 492 979 / correu electrònic: xavierventura@escolaorigens.com

Inscripcions a través d’aquest formulari

Presentació del llibre La Gresca, jota de Falset. 30 anys a plaça

Centre d'Estudis de la Ribera d'EbreDeixa un comentari

Móra la Nova acollirà la presentació d’un llibre dedicat al ball de la jota.

Aquest dijous 15 de gener, Móra la Nova es convertirà en punt de trobada per als amants de la cultura popular amb la presentació del llibre La Gresca, jota de Falset. 30 anys a plaça, editat per l’Associació Cultural La Clavellinera, que recull tres dècades de vida, música i cultura popular al voltant de la jota de Falset.

L’acte tindrà lloc a la biblioteca municipal de Móra la Nova a les 18.30 h, i comptarà amb la participació dels autors Albert Margalef Amorós, Carles Mas i García, Lídia de Mena Arch i Francesc Tomàs Aymerich “Panxito”, i la presentació de Mireia Grangé, presidenta de l’Associació Lo Fardell Patxetí.

L’activitat és oberta a tothom i s’adreça especialment a persones interessades en la música i la dansa tradicional, la memòria oral i el patrimoni immaterial.

El Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre us anima a sumar-se a aquest acte que vol posar en relleu la força viva de la jota i el seu paper en la identitat cultural de Falset.

Revista Pedra Seca núm. 51 (desembre 2025)

APSATDeixa un comentari

Ha sortit el número 51 de la revista Pedra Seca, el segon del nou format. Recordarem que aquesta revista es va crear al desembre del 2000. Fa 25 anys. Si el número anterior tenia 70 pàgines, aquest en té 96. La coordina Maite Oliva.

Entre d’altres hi ha quatre articles dedicats a la pedra seca al Bages, un d’ells a les tines de les valls del Montcau (Bé Cultural d’Interès Nacional, 2018). Tres sobre grups barracaires: Sitges, Mont-roig i Cadaqués. Un sobre les cabanes de volta de canó, un altre sobre les barraques del Clot de la Fou (Ripollès). A més hi ha entrevistes a Josep Andreu i Jordi Calaf (Parc Natural de Montserrat) i Roger Costa (antropòleg) i, finalment, la descripció de la ruta de l’obaga de Vilademàrger a la Llacuna (Anoia).

És el rellevant món de la pedra seca a Catalunya ben explicat i curosament publicat. Es publica el juny i desembre. La subscripció anual és de 25 euros. Cerqueu a Internet: https://www.revistapedraseca.cat/.

Setmana de la Pedra seca (resum d’activitats)

APSATDeixa un comentari

La Setmana de la Pedra Seca es consolida com a xarxa d’unió entre entitats aplegant un centenar de propostes al voltant del patrimoni. La sisena edició tanca amb un balanç molt positiu i es consolida com un espai de referència per al reconeixement, la preservació i la divulgació del patrimoni de pedra seca, amb gairebé un centenar d’activitats repartides arreu de Catalunya, la Catalunya Nord, Andorra, les Illes Balears i la Comunitat Valenciana, una trentena de les quals no ho havien fet en l’anterior. S’han realitzat des de tallers d’aprenentatge fins a rutes guiades, reconstruccions de marges i cabanes, exposicions, xerrades i jornades tècniques. L’àmbit de la divulgació i la descoberta han concentrat una seixantena de les propostes i trenta-set més han estat centrades en l’aprenentatge de la tècnica de la pedra seca. L’ampliació del calendari en l’edició d’enguany, que s’ha estès fins a disset dies, ha permès espaiar les activitats i facilitar que el públic pogués participar en més d’una iniciativa.

Més enllà de les xifres, l’edició 2025 destaca per la consolidació del paper aglutinador de la iniciativa entre els agents vinculats a la pedra seca en diferents punts del territori.

En aquest sentit, des de l’Associació de Micropobles de Catalunya i l’Ajuntament de Torrebesses -impulsors de la iniciativa amb el suport de l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida- es treballarà per donar un nou impuls a la Setmana el 2026. Mario Urrea, alcalde de Torrebesses i membre de la sectorial institucional i de cultura de Micropobles, ha destacat que “cal reconèixer aquest esforç col·lectiu i oferir una xarxa de suport a les entitats organitzadores”. En aquest sentit, ha refermat el compromís de la Setmana de la Pedra Seca per “ampliar la col·laboració entre territoris, incrementar la participació i seguir situant la pedra en sec al centre de les polítiques culturals i patrimonials”.

Sobre la Setmana de la Pedra Seca

La Setmana de la Pedra Seca va néixer l’any 2020 de la mà de l’Associació per al Desenvolupament Rural Integral de la Zona Nord-Oriental de Catalunya (ADRINOC). L’any 2022 Micropobles i l’Ajuntament de Torrebesses varen prendre el relleu en l’organització de l’esdeveniment amb l’objectiu donar veu i valor al patrimoni de pedra seca, el seu ofici i tècnica; així com l’important teixit d’entitats, col·lectius i persones voluntàries en què se sustenta el coneixement, la divulgació i el manteniment de la pedra seca.

El CEPAC presenta els resultats de la recerca sobre maternitat, paternitat i activitat castellera el dia 16 a Tarragona

Centre de Perspectiva i Anàlisi dels Castells (CEPAC)Deixa un comentari

El Centre de Prospectiva i Anàlisi dels Castells (CEPAC) presenta aquest dimarts dia 16 de desembre els primers resultats de la recerca “Maternitat, paternitat i castells”, realitzada per la sociòloga Marta Farrés. El treball, mitjançant una enquesta, entrevistes en profunditat i grups de discussió, analitza com la maternitat i la paternitat afecten a la participació en les colles castelleres, si això es dona de forma diferent dins la parella o els reptes que aquesta circumstància planteja. La presentació es farà el dimarts dia 16 de desembre a Tarragona, a les 19:00, a la Sala de Graus del Campus Catalunya de la URV (avinguda Catalunya 35).

En l’acte, a més de Farrés, hi intervindran Paloma Pontón, professora associada al Departament d’Història i Història de l’Art de la URV i membre del grup de recerca SBRLab de la mateixa universitat, i Guillermo Soler, antropòleg i membre del CEPAC. Tots dos han donat suport a la recerca. La presentació forma part del programa “Cultura Viva”, de presentació dels resultats de recerques realitzades en el marc de la Xarxa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. L’acte compta també amb el suport de la Càtedra URV per a l’Estudi del Fet Casteller.