IV Jornades de Cultura Popular i Tradicional de les Illes Balears 2019

Museu de Menorca. Pla des Monestir, 9, Maó
Divendres 3 i dissabte 4 de maig, 9.00 h

Aquest any tenen lloc a Menorca les IV Jornades de Cultura Popular i Tradicional de les Illes Balears, que s’emmarquen dins d’un cicle de quatre jornades amb periodicitat anual, organitzades a iniciativa del Consell Assessor de Cultura Popular i Tradicional de les Illes Balears i amb la col·laboració de la Conselleria de Cultura, Participació i Esports del Govern de les Illes Balears i dels consells insulars.

Les Jornades han aconseguit convertir-se un fòrum de reflexió i debat sobre el patrimoni cultural immaterial i sobre la necessitat que hi hagi iniciatives públiques i privades que fomentin la recerca, la promoció i la dinamització de la cultura popular.

Per tancar aquest cicle, les IV Jornades se centraran en conèixer i analitzar la participació de la societat civil, la divulgació i la promoció de la cultura popular i tradicional i el patrimoni cultural immaterial a les Illes Balears i les Pitiüses. Així, els portadors, l’associacionisme, les entitats, els mitjans de comunicació, les xarxes socials, les noves formes de participació i divulgació seran objecte d’anàlisi.

Les inscripcions romandran obertes fins el 29 d’abril.

Programa de les IV Jornades de Cultura Popular i Tradicional de les Illes Balears

El Museu de la Mediterrània presenta les Trobades de Música Mediterrània 2019, “Un mar en cercle”

un-mar-en-cercleLes XIV Trobades de Música Mediterrània, Un mar en cercle, tindran lloc els dies 11, 12 i 13 d’abril a Torroella de Montgrí. En aquesta edició, jugarem amb la presència del cercle i el moviment circular en la cultura popular, en la música, la dansa, els jocs, o els instruments, i com a element subjacent en moltes tradicions d’aquí i d’arreu de la Mediterrània. Un cercle que volem que aculli, integri i s’obri a tothom. No li doneu més voltes, i veniu a gaudir de totes les activitats programades.

Podeu consultar tota la programació a: www.trobadesdemusica.cat

Read More »

Presentació del catàleg “Gaites, gralles i dolçaines”

1548328089457

Aquest catàleg, que serà presentat per Jaume Ayats, director del Museu de la Música de Barcelona, publica els resultats de la recerca prèvia a l’exposició Gaites, gralles i dolçaines, que s’ha pogut visitar entre els mesos d’octubre de 2018 i febrer de 2019 al Museu de Tortosa, i que ara iniciarà la seva itinerància, al Museu de les Terres de l’Ebre.

El catàleg ha estat editat pel Museu de Tortosa, amb el suport del Museu de les Terres de l’Ebre, el Departament de Cultura i la Diputació de Tarragona.

El seu contingut és fruit de la recerca duta a terme pel comissari de l’exposició, Joan Pellisa, luthier, músic i investigador especialitzat en organologia i història dels instruments de vent populars i de corda polzada dels Països Catalans; de l’ampliació d’aquesta per actualitzar al màxim els seus continguts realitzada per l’equip de recerca multidisciplinari format per Clàudia Giménez, Hermínia Domènech, José Vicente Castel i Eva Castellanos, que ha treballat amb el suport de l’IRMU i la col·laboració de les diferents colles de gaites, grallers i dolçainers del territori, i de l’estudi redactat per l’antropòloga Carme Queralt sobre les fonts etnogràfiques escrites a les Terres de l’Ebre sobre la dolçaina, al tombant dels segles XIX i XX.

Organitza: Museu de Tortosa

Data: 29/03/2019

Lloc: Aula didàctica del Museu de Tortosa. Rambla Felip Pedrell, 3. 43500 Tortosa
Hora: 19.30 hores

Més informació: Tel. 977 51 01 46 museudetortosa@tortosa.cat www.museudetortosa.cat

Premi Sikarra 2019

La vuitena edició del Premi Sikarra guardona l’Agrupació Seny Major per la seva exemplar trajectòria en la recuperació, renovació i difusió del folklore i la cultura d’arrel tradicional i popular

 El Premi Sikarra es dedica cada any a una persona o entitat per la seva contribució a la divulgació, l’estudi, la projecció, la justícia i la cohesió social de la Segarra.

 El Premi es lliurarà a Sant Guim de Freixenet, el dissabte dia 16 de març a les 7 de la tarda al Centre Cívic Mestre Viaña.

El Jurat del Premi Sikarra, format pels membres del Fòrum l’Espitllera i de la Fundació Jordi Cases i Llebot, les dues entitats organitzadores, va escollir, el passat 23 de febrer a Sant Guim de Freixenet, l’Agrupació Seny Major com a guanyadora de l’edició d’enguany, per la seva exemplar acció i trajectòria en la recuperació, renovació, potenciació i difusió del folklore i la cultura d’arrel tradicional i popular, en tots els seus àmbits, a la ciutat de Cervera, amb atenció especial al manteniment i foment dels balls populars i les activitats festives i de carrer.

L’Agrupació, creada l’any 2009, està formada pel conjunt de grups folklòrics tradicionals i de carrer de la ciutat: Associació Amics de Sant Magí, Band Tokades, Bombollers de Cervera, Campaners de Cervera, Colla sardanista Jovencells, Confraria de l’Àliga de Cervera, Diables de Cervera-Carranquers, Geganters de Cervera, Ball d’Espases de Cervera, Ball de Gitanes i Trabucaires de Cervera. Alhora, l’Agrupació també vol mantenir lligams i punts de col·laboració amb altres entitats de la ciutat que, malgrat no ser estrictament de carrer, també treballen a l’entorn de la cultura popular, com l’Agrupació Coral, l’Associació de Les Completes, l’Associació de Pessebristes, l’Associació de Puntaires, la Secció de Cultura Popular del Centre Municipal de Cultura o el Patronat de la Passió.

Cal subratllar també la tasca de l’Agrupació Seny Major quant a la promoció i difusió del patrimoni festiu, tradicional i popular a les escoles. Alhora, el seu blog, “Lo Carranquer”, ha esdevingut un mitjà de referència en el seu àmbit.

L’Agrupació Seny Major ha activat persones, sinèrgies, complicitats, aliances, xarxes, recursos, entitats i institucions al voltant de la cultura tradicional, en particular, i de la cultura en general, a Cervera i la Segarra.

El lliurament del Premi es durà a terme al Centre Cívic Mestre Viaña de Sant Guim de Freixenet el dissabte dia 16 de març, a les 7 de la tarda. L’acte serà presidit per Francesc Xavier Rivera i Maria Garganté, presidents respectivament de la Fundació Jordi Cases i Llebot i del Fòrum l’Espitllera, i per l’alcalde de Sant Guim de Freixenet, Francesc Lluch, i comptarà amb l’acompanyament musical de Lana Kovacevic (violí) i Enric Ribalta (flauta).

El guardó és una escultura de l’artista Anna Marín-Gálvez que reprodueix en una grisalla el motiu del revers de la moneda Sikarra, documentada de fa 2300 anys, adquirida per les dues entitats promotores del Premi i que s’exposa al Museu Comarcal de Cervera.

En les anteriors edicions del Premi Sikarra s’ha guardonat l’Associació Cultural Baixa Segarra de Santa Coloma de Queralt, la poetessa cerverina Rosa Fabregat, la cooperativa La Garbiana de Tarroja de Segarra, la cooperativa l’Olivera de Vallbona de les Monges, Càritas Diocesana de Cervera, els Amics de l’Arquitectura Popular i l’activista cultural cerverí Armand Forcat.

 

Caramella: 20 anys/40 números. Jornades: La cultura popular a debat, ara i ací

Centre Artesà Tradicionàrius. Travessia de Sant Antoni, 6, Barcelona
Dissabte 23 de març, 18.00 hores
Preinscripcions fins al 20 de març

La revista Caramella celebra els seus 20 anys, durant els que ha publicat 40 números. Per celebrar aquest moment, la revista ha programat les jornades “La cultura popular a debat, ara i ací” per als dies 23 i 30 de març i 6 d’abril, a Barcelona, a València i a Palma, respectivament. A les jornades participaran diferents professionals que ha col·laborat amb la revista, amb l’objectiu de potenciar el vincle entre totes les persones que fan i han fet possible els 20 anys de trajectòria de Caramella.

Més informació i inscripcions a Revista Caramella

 

Recuperem les fonts de Torelló

20190308094712487Les fonts o deus d’aigua naturals han estat des de temps immemorials un lloc de trobada al voltant del qual els humans hem obtingut l’aigua imprescindible per a la vida. Aquestes fonts permetien abeurar persones i animals i, fins i tot, en alguns casos, regar l’horta o rentar-hi la bugada. La ciutadania, sovint mancada de recursos, aprofitava els entorns de les fonts més nostrades per fer-hi trobades i organitzar menjades amb familiars i amics: feien una fontada amb carmanyola, bota de vi i aigua fresca de la font, envoltats d’un entorn natural arbrat i fresc a l’estiu. Actualment, les fonts naturals de la nostra contrada tenen un problema de contaminació per nitrats i les fonts urbanes, proveïdes d’aigua tractada i controlada sanitàriament, ragen o no segons el lloc. Aquesta exposció vol sensibilitzar sobre l’estat en que es troben les fonts de Torelló i avançar cap a la seva recuperació.

Data: del 16 de febrer al 15 de març de 2019

Lloc: Museu de la Torneria de Torelló

Per a més infomració: www.museudelatorneria.cat – info@museudelatorneria.cat

Desvetllem la memòria de la sardana a Manlleu

desvetllem_emailAquest any l’Agrupació Sardanista Manlleuenca celebra els 90 anys. Des del seu naixement, l’any 1929, ha desenvolupat una gran tasca per la sardana a Manlleu i és una de les entitats més actives de la població. Manlleu ha tingut sempre una gran tradició sardanista, com ho demostren les nombroses colles de competició, les diferents cobles de sardanes i un bon nombre de compositors manlleuencs o molt vinculats amb Manlleu. L’any 1999, fruit d’aquesta llarga tradició, Manlleu va ser proclamada Ciutat Pubilla de la Sardana. En la vida social de la població les sardanes sempre han tingut un paper destacat, amb presència en els principals actes festius de la ciutat.

Per aquests motius, i aprofitant la celebració dels 90 anys de l’Agrupació Sardanista Manlleuenca, el Museu del Ter ha engegat el taller de fotografia històrica “Desvetllem la memòria de la sardana”. Els assistents aporten fotografies relacionades amb el món de les sardanes, que són digitalitzades i documentades en comú.

Data: Els dimarts de 15.30 a 17h

Lloc: Museu del Ter. Passeig del Ter, 2. 08560 Manlleu

Per a més informació: www.museudelter.catinfo@museudelter.cat – 938515176

Girona acull l’exposició “Patufet, on ets? Aureli Capmany (1868-1954)”

Espai Santa Caterina. Passatge d’Aristides Maillol, s/n, Girona
Del 5 de març al 27 d’abril de 2019
INAUGURACIÓ: 5 de març, 12.00 h

Girona acull la mostra itinerant “Patufet, on ets? Aureli Capmany (1868-1954)”, una exposició que reivindica el llegat del folklorista autodidacta, escriptor i promotor Aureli Capmany en la cultura catalana a partir del personatge d’en Patufet, protagonista de la revista infantil dirigida per Capmany. L’activitat s’emmarca en el conjunt d’accions programades pel Govern amb motiu de la commemoració del 150è aniversari del seu naixement. La comissària de l’exposició, i també de l’Any Capmany, és Montserrat Garrich, autora del llibre Aureli Capmany, l’obra d’una vida i experta en la cultura catalana i en història de la dansa popular.

Aureli Capmany (1868-1954) va publicar la col·lecció titulada Cançoner popular (1901-1913), que conté més de 100 cançons populars il·lustrades pels millors dibuixants de l’època, així com el Calendari de llegendes, costums i festes tradicionals catalanes(1951). Va ser un dels fundadors de l’Orfeó Català (1891) i de l’Esbart de Dansaires (1907), on va exercir de director. Per altra banda, fou el fundador i el primer director de la revista infantil En Patufet (1904) i va col·laborar en moltes altres publicacions infantils. Capmany, de formació autodidacta, va portar a terme una tasca pedagògica important donant eines als mestres i professors per al reconeixement de l’ús de la cançó, la dansa, el teatre, la rondalla i la llegenda com a eines pedagògiques.

L’exposició s’estructura en deu apartats: Aureli Capmany i Farrés; En Patufet; Cançons, crits, orfeons i corals; Rondalles, contes, romanços i llegendes; Balls, danses, imatgeria festiva; Festes, costums; Sants, santes i mares de déu; Jocs, joguines; Barcelona; Gremis, confraries, oficis; Teatres, espectacles i titelles. A l’exposició també es projecta un audiovisual que recorda la vida i la trajectòria de Capmany en diverses facetes.

La inauguració contarà amb la presència del Delegat del Govern a Girona, Pere Vila, la Presidenta del Gremi de Llibreters de Catalunya, Maria Carme Ferrer, i la comissària de l’exposició, Montserrat Garrich.

Web commemoratiu de l’any Aureli Capmany

 

Biografies i música de banda a Amposta

apu201901-f1

La conferència “La família Ruiz, la música a la sang”, que anirà a càrrec de Ferran Gómez i Caterina Zaragoza, iniciarà aquesta setmana la 8a edició del cicle de conferències “Biografies Ampostines”, que té per objectiu recuperar i divulgar les vivències i els treballs realitzats per persones destacades per la seva vinculació a la ciutat d’Amposta, a partir de la seva activitat en qualsevol aspecte, tema o àmbit (associatiu, científic, cultural, professional…) relacionat amb la ciutat,  i que són presentats bé per investigadors locals bé per familiars o col·laboradors seus.

La família Ruiz sens dubte ha contribuït amb les seves aportacions a conformar el que avui és la Societat Musical La Lira Ampostina, perquè hi ha estat vinculada, des del mateix moment de la fundació de l’entitat, el 1927. Agustí Ruiz Jornet en va ser soci fundador i membre de la seva primera directiva.

L’entrada a la conferència és gratuïta i oberta a tothom.

Organitzen: Museu de les Terres de l’Ebre, Campus Extens de la URV a Amposta i Ajuntament d’Amposta.

Col·labora: Diputació de Tarragona.

Data: 24 de gener de 2019.

Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre.

Hora: 19.30h.

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. Tel. 977 702 954 www.museuterresebre.cat

El contingut de les I i II Jornades de Cultura Popular i Tradicional de les Illes Balears, en línia

Sumaris (feu clic damunt del títol de les respectives jornades per consultar-ne el contingut íntegre):

 

I Jornades de Cultura Popular i Tradicional de les Illes Balears
Arxiu del Regne de Mallorca, Palma. 2016

Presentació

Andreu Ramis

Aspectes conceptuals

. María Pía Timón Tiemblo. La situación del patrimonio cultural inmaterial en España y el Plan Nacional como  instrumento de salvaguarda
. Xavier Roigé Ventura. Les polítiques de patrimoni immaterial: entre la gestió cultural, la recerca i el museu
. Francesc Vicens Vidal. Cultura de proximitat contra la crisi de la globalització. Aproximació al marc teòric a partir d’estudis de cas

Marc normatiu

. Lluís Garcia Petit. La Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO i altres instruments internacionals
. Francesca Llodrà Grimalt. Cultura popular i expressions del folklore: un tast de la seva doble vessant jurídica, pública i privada
. Ángel Custodio Navarro Sánchez. La protecció de la cultura popular i tradicional a les Illes Balears (i Pitiüses). Una visió, des del Dret, d’allò que és tangible i d’allò que és intangible o immaterial

Anàlisi territorial

. Jaume Escandell Guasch. Passat, present i futur del patrimoni immaterial de Formentera
. Isidor Marí Maians. El patrimoni immaterial d’Eivissa: evolució recent i tendències de futur
. Jaume Mascaró Pons. Vigència i oblit en la cultura popular de Menorca
. Miquel Sbert i Garau. Cultura popular i tradicional a Mallorca; a recer d’una llei?


II Jornades de Cultura Popular i Tradicional de les Illes Balears
Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera, Eivissa. 2017

Presentació

Andreu Ramis

Patrimoni i territori

. Roger Costa Solé. L’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de Catalunya: el valor del treball en xarxa
. Joan Reguant Aleix. La cultura popular, local i universal
. Maria Cifre Sabater. Patrimonialització de la naturalesa
. Miquel Camps Taltavull. Paisatges amb vida. Els acords de custòdia del territori aplicats a l’àmbit agrari
. Antoni Ferrer Abárzuza. Persones, paper i pedres. Els dipositaris de la cultura popular

Etnopoètica

. Carme Oriol Carazo. Recursos en línia per a l’estudi del folklore i la literatura oral: una forma d’obrir els arxius a la societat.
. Xavier Gomila Pons. Francesc Camps i Mercadal: folklore i toponímia
. Jaume Guiscafré Danús. La recerca en folklore i literatura oral popular a les Illes Balears

Etnomusicologia

. Jaume Ayats i Abeyà. La recerca etnomusicològica a les Illes. Apunts i comentaris per a una llarga història
. Jaume Escandell Guasch. Sonades de flaüta i tambor de les Pitiüses. Un exemple d’estudi del patrimoni musical de transmissió oral
. Bep Cardona Truyol i Jaume Mascaró Pons. El procés d’elaboració del cançoner popular de Menorca
. Amadeu Corbera Jaume. Apunts de musicologia mallorquina