Joguets per navegar

L’exposició recull els coneixements populars i tradicionals de construcció de vaixells de joguet, que s’han transmès d’una generació a l’altra. Testimonien una manera de viure, de relacionar-se amb la natura, d’entendre el joc infantil i d’adults, i en molts casos iniciar-se o apropar-se a la construcció de bastiments marítims i fluvials, i també a la navegació.

L’objectiu principal  de l’exposició és preservar aquest patrimoni, molt sovint efímer, que ans depenia de la transmissió oral, posant en valor la memòria sobre la seva construcció i la manera de jugar-hi dels infants d’un temps passat com a document històric i etnològic.  

L’entrada a l’exposició és gratuïta; i l’exposició anirà acompanyada de diversos tallers infantils,on construir embarcacions amb diferents materials, que completaran les explicacions sobre els models i joguets exposats.

L’àmbit geogràfics dels joguets de la mostra es limita a Catalunya i les illes Balears, dos territoris que tenen un entorn natural i una tradició lúdica, pel que fa als joguets, molt similars, a més a més, compten amb diversos etnògrafs i estudiosos que han estudiat i recollit informació sobre el tema, i també tenen col·leccionistes, que han aplegat, conservat, i en ocasions també reproduït, els propis joguets navals, amb objectes quotidians i en general senzills.

Organitza: Museu de la Mar de l’Ebre, Museu de les Terres de l’Ebre, Ajuntament de la Ràpita, Museu Marítim de Barcelona, Xarxa de Museus Marítims de la costa Catalana

Lloc: Sala d’activitats temporals del Museu de la Mar de l’Ebre. 

Població: La Ràpita.

Dates: del 2 de desembre de 2022 fins al 29 de gener de 2023.

Horari: De dimecres a diumenge d’11.00h a 14.00 h i de 16.00 h a19.00h

Més informació: Museu de la Mar de l’Ebre, telèfon: 673 522 901

Músic de tot cor. Joan Tomàs i Parés, 1896-1967


Exposició sobre la figura del mestre Joan Tomàs i Parés que va recollir milers de melodies populars catalanes, cançons, jocs, tonades, danses… per l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Fou un músic molt actiu que va fer una aportació al patrimoni cultural català insubstituïble, tant per la quantitat com per la qualitat de la seva obra, a través de l’estudi, la investigació i la transmissió en classes, escrits, conferències i concerts.

L’exposició fa un recorregut per les diferents facetes en les que Joan Tomàs va destacar donant a conèixer així la seva figura, obra i mestratge. Es mostren imatges de fotografies i documentació, algunes inèdites fins ara i fruit del treball de recerca fet per l’ocasió. També hi ha enllaços a músiques i vídeos que acaben d’il·lustrar el discurs de l’exposició

Comissariat de l’exposició: Liliana Tomàs i Roch.

Podreu veure l’exposició fins el 12 de desembre al Museu Etnològic del Montseny. Major 6 Arbúcies (Selva)

Organitza: Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Cultura Viva 2022. X Jornada de presentació de recerca etnològica a la Catalunya Central

Enguany arribem a la X Jornada de presentació de la recerca etnològica a Osona i la Catalunya Central. Aquesta edició se celebrarà el dissabte 5 de novembre a la Biblioteca Antoni Pladevall i Font de Taradell. S’hi presentaran recerques etnològiques realitzades a la comarca d’Osona, el Bages i el Ripollès. En aquest enllaç podreu seguir la jornada en línia a través del nostre canal de Youtube.
La jornada forma part del programa Cultura Viva, que és una iniciativa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial i té com a objectiu comunicar els resultats de les recerques sobre temes etnològics que es fan a Catalunya. Cultura Viva retorna així a les comunitats que han estat objecte d’estudi els coneixement que elles mateixes han contribuït a crear. El programa es desenvolupa, al llarg de l’any, per tot el país.


Les jornades que anualment celebrem al Museu del Ter abasten principalment la comarca d’Osona, amb la vocació d’aplegar també treballs de recerca realitzats en el conjunt de la Catalunya Central, i per proximitat del Ripollès. En aquesta edició s’hi presentaran 8 comunicacions, corresponents a recerques de temàtiques diferents però amb l’etnologia com a element comú. Entre les comunicacions hi ha temàtiques tan diverses com: la musicologia, el patrimoni agrari, la religiositat popular, el lleure (en diferents facetes) i documentals de caire etnogràfic com “Las chicas de la Saphil” o la sèrie “Mans destres”.

Data: Dissabte 5 de novembre

Població i lloc: Taradell. Biblioteca Antoni Pladevall i Font. Carretera de Balenyà, 101

La inscripció és gratuïta i es pot fer a través de l’agenda del museu o bé al telèfon 93 851 51 76 o info@museudelter


Josep Carrera i Casals, protagonista de la Mostra de Cinema Etnogràfic

Josep Carrera és un gran aficionat a filmar en vídeo i altres formats els principals esdeveniments de la Vall del Ges durant les dècades dels anys vuitanta i noranta del segle XX. El seu arxiu conté centenars d’hores de gravació. Fou el càmera de l’efímera Televisió de Torelló a mitjan anys vuitanta. El muntatge que presentem és una selecció d’alguns esdeveniments que hem cregut interessants i curiosos relacionats amb les tradicions i cultura popular de la Vall del Ges.

La sessió forma part de la Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic organitzada des del Museu del Ter en el marc de l’’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural  de la Generalitat de Catalunya. Enguany es celebra la 12ª Mostra i combina filmacions amateurs antigues, com és el cas, amb documentals i pel·lícules de ficció actuals, sempre amb el denominador comú de ser testimonis de formes de vida que es donen en la nostra societat.

Data: Divendres 28 d’octubre a les 20h            

Població i lloc: Torelló. Museu de la Torneria. Carrer de la Pau, 14.

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

JORNADA: Del subaltern a l’intangible o com… la cultura popular esdevingué patrimoni immaterial

28 D’OCTUBRE DE 2022, de 10.00 a 19.15h.

L’objecte del simposi és el d’aplegar testimonis d’una generació d’antropòlegs i antropòlogues que, fa quatre dècades, van fer aportacions notables –tant teòriques com investigadores– a propòsit d’una idea de cultura popular ara en bona mesura desactivada. I fer-ho compartint espai amb col·legues que, en anys posteriors i en diferents promocions, han desenvolupat la seva tasca teòrica o recercadora problematitzant els continguts i els límits del concepte de patrimoni etnològic, però també amb d’altres que s’han mantingut fidels al valor explicatiu del vell concepte de cultura popular i la seva vocació qüestionadora.

Programa

Organitza: Grup Cultura Popular i Conflicte /ICA i Grup de Recerca sobre Exclusió i Control Socials/UB.

Lloc: Aula 311 (sessions de matí) Aula 404 (sessions de tarda) UB-Campus Raval. Entrada lliure.

Sobre els instruments de música popular i tradicional a Catalunya.





El llibre Instruments de música tradicionals, dins la col·lecció Eines i feines de Brau edicions,molt ben il·lustrat escrit per Anaís Falcó Ibáñez, doctora en Etnomusicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), especialista en aquesta i altres temàtiques musicals.

Es tracta del 12 volum 12 de la col·lecció “Eines i feines” de Brau edicions. Té 180 pàgines i, com els llibres de tota la col·lecció, està profusament il·lustrat amb dibuixos i fotografies, tant històriques com actuals, entre les quals se n’inclouen algunes procedents del fons del Museu de les Terres de l’Ebre.

El contingut del llibre s’ocupa tant d’instruments tradicionals catalans, molts dels quals provenen de tradicions musicals d’arreu del món com de joguets musicals populars, elaborats amb matèries naturals i materials reciclats, en diferents indrets de Catalunya; i tracta sobre la música se’n pot fer amb el propi cos, instruments de vent, percussió, corda, agrupacions musicals, etc.

El llibre està orientat a la recuperació i divulgació del coneixement que tenim sobre l’origen, la història i el present d’aquests antics instruments de música tradicional a Catalunya, un art i un patrimoni cultural que, sortosament, són encara avui ben vius.

Edició: Brau edicions.

Col·laboració: ediatat amb el suport del Departament de Cultura, i la col·laboració de diversos museus de la Xarxa de l’OPEI.

ISBN: 978-84-18096-39-6.

Més informació: http://www.brauedicions.com/fonseditorial.php

Una proposta educativa, aplicabilitat de l’IPCITE, entorn de la tradició oral del “globo” de Masdenverge.

A l’Escola Rosa Gisbert de Masdenverge, de la ZER Montsià, els alumnes del Cicle Mitjà i del Cicle Superior de Primària estan realitzant l’activitat “A Masdenverge va caure un globo”, una proposta educativa finançada pel Museu de les Terres de l’Ebre, amb la col·laboració de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, i de l’Ajuntament de Masdenverge, que posa en valor el Patrimoni Cultural Immaterial local, amb una aplicabilitat de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (IPCITE) .

L’activitat educativa és una aplicabilitat entorn d’aquesta tradició oral masdenvergenca, reconeguda com un del centenar d’elements culturals que han estat inclosos en l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (IPCITE). Està dirigida per l’antropòloga Ingrid Bertomeu Cabrera i il·lustrada per Aurora Portillo. La proposta, que inclou diferents fitxes didàctiques i materials, explica la tradició oral generada a la població a partir d’un fet històric ocorregut el 1882: la caiguda d’un globus aerostàtic a la població, cosa que va causar una gran expectació entre els seus habitants. Aquest fet extraordinari ha anat explicant-se, generació rere generació, i ha donat com a resultat diverses manifestacions populars, iniciativa dels veïns, avui molt conegudes: una cançó, una representació teatral, una festa… que han convertit la tradició del globo en un referent de la identitat local de Masdenverge.

Organitzen: Museu de les Terres de l’Ebre i Escola Rosa Gisbert.

Col·laboració: Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Culturtal i Ajuntament de Masdenverge.

Lloc: Escola Rosa Gisbert. Masdenverge.

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. info@museuterresebre.cat Tel. 977 702 954

Modelisme naval a la Mar de l’Ebre.

La mostra té per objectiu homenatjar la figura i l’obra del rapitenc Miquel Ferré Chillida, persona que ha dedicat tota la seva vida a la creació de bastiments amb tècniques de modelisme naval artesanal; una feina minuciosa que ha anat aprenent al llarg dels anys, tal i com ha estat tradicional a la Ràpita entre la gent de mar, és a dir, de forma autodidacta, reproduint a petita escala naus de tipologia local, com ara les muletes de mar, les parelles de bou i els vaixells de tresmall i d’arrossegament, amb restes de fusta i unes poques eines ben senzilles, començant pel dibuix de l’embarcació i les plantilles; només en la confecció de les veles requeria d’ajuda, la de la seva dona, que les elaborava també a casa.

Miguel Ferré té actualment 90 anys, però va començar a crear reproduccions navals a escala des de ben jove, mentre creixia remant i navegant a vela al costat del seu pare. 

L’exposició, que inclou més d’una trentena de maquetes d’embarcacions tradicionals de la zona, està adreçada al públic en general, i permet entendre l’evolució de la construcció naval i dels sistemes de pesca que ha conegut, i practicat, a la costa de la Mar de l’Ebre, en els seus gairebé cent anys.

Organitzen: Museu de la Mar de l’Ebre, Museu de els Terres de l’Ebre i Ajuntament de la Ràpita.

Dates: fins al 9/10/2022

Horaris:  de dimecres a diumenge de 11h – 14h i de 16h – 19h.

Lloc: Espai polivalent del Museu de la Mar de l’Ebre. Plaça Agustí Vizcarro,s/n. La Ràpita.

Més informació: Museu de la Mar de l’Ebre. Tel. 673 522 901. info@museuterresebre.cat

Nova edició de Mar fràgil, cicle de cinema documental al Museu de la Pesca

Divendres 2 de setembre comença al Museu de la Pesca una nova edició del cicle de cinema documental “Mar fràgil”. Enguany es projectaran tres audiovisuals centrats en el mar, la pesca i el peix. Totes les sessions es duran a terme a les 6 de la tarda al Museu de la Pesca, i l’assistència és gratuïta.

Mar fràgil s’inclou en la 12a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic que organitza Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya.

La primera sessió recuperarà el programa “Vas Peix de Peix? que va impulsar l’Espai del Peix de Palamós el 2021 per acostar el consum de peix fresc a les famílies. Gaudirem i comentarem una selecció dels millors moments del programa on tota mena de participants havien de superar proves i reptes o elaborar receptes, amb informacions i anècdotes d’allò més divertides.

El divendres 9, també a les 18 h, es projectarà el documental, “Vides de Sal”, dirigit per l’antropòloga Sílvia Gómez. Vides de Sal és retrat viu, actual i realista sobre la situació de la pesca a partir d’experiències vitals en el marc d’un mar cada cop més saturat d’activitats marítimes i nàutiques. En acabar, hi haurà un debat amb la directora de l’audiovisual. Amb la col·laboració de l’Institut Català d’Antropologia.

Finalment, el 16 de setembre s’estrena el documental “Una natura canviant. Pesca, ciència i canvi climàtic a la Costa Brava” a partir d’un projecte de recerca liderat per la Càtedra d’Estudis Marítims amb el suport del GALP Costa Brava. Una selecció de pescadors gironins reflexionen sobre la naturalesa del seu ofici i de la relació amb la ciència i els científics a la llum dels efectes cada cop més evidents del canvi climàtic. Per acompanyar la projecció, hi haurà un debat amb el director de la CEM, Joan Lluís Alegret.

Activitat amb la col·laboració de la Càtedra d’Estudis Marítims i amb el suport del GALP Costa Brava.

Publicat en línia el núm. 46 de la Revista d’Etnologia de Catalunya

La Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural ha publicat recentment a la seva web el darrer número de la Revista d’Etnologia de Catalunya. El dossier del nou número, coordinat per Alejandra Canals i Mireia Guil, ambdues antropòlogues de la Universitat de Barcelona, duu per títol “Cap a una antropologia de la Covid-19”. Us reproduïm tot seguit el sumari general de la revista:

  • Presentació, a càrrec d’Adelaida Moya, directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural

Dossier

  • Presentació del dossier: “Cap a una antropologia de la covid-19”, per Alejandra Canals i Mireia Guil
  • “Anòsmia i Covid-19: memòria, emocions i territoris olfactius”, per Cristina Larrea Killinger
  • “La covid-19 i la crisi sanitària a Catalunya”, per Josep M. Comelles
  • “Llars col·laboratives: sostenibilitat, governança i cura en temps de pandèmia”, per Marta Pi-Martín, Maria Offenhenden i Yolanda Bodoque-Puerta
  • “Cuidar persones grans en temps de pandèmia: les famílies en la reconfiguració del mosaic de recursos de la cura”, per Dolors Comas i Montserrat Soronellas
  • “Gènere, treballs i Covid-19: una mirada de portes endins i de portes enfora”, per Sara Moreno
  • “Treballadores essencials sense drets: lluites polítiques i acció comunitària de les treballadores de la llar i les cures durant la pandèmia”, per Sílvia Bofill-Poch
  • “Mengem com vivim: menjar en els temps de la covid”, per M. Clara de Moares Plata, Amanda Barba, Jesús Contreras, i Carlos Manuel Baptista Lopes
  • “Pandèmia i tendències turístiques: reflexions en clau global i local”, per Javier Hernández-Ramírez i Saida Palou
  • “Quan els museus van tancar les portes i van obrir les seves xarxes socials: la digitalització davant el confinament i el postconfinament”, per Alejandra Canals i Marta Rico
  • “Festes i Covid-19 a Catalunya: la pandèmia com a punt d’inflexió”, per Xavier Roigé, Mireia Guil i Lluís Bellas
  • “Les imatges que mai no veurem: apunts sobre visualitat i pandèmia”, per Roger Canals

Dossier: focus

  • “Etnografies d’emergència durant la pandèmia: de la resignificació a l’adaptació”, per Teresa Habimana, Ignacio Fradejas-García i José Luis Molina
  • “Castells oberts a tothom? Disjuntives i contradiccions respecte a la participació en les colles castelleres en el context de la pandèmia”, per Guillermo Soler
  • “L’afectació de la pandèmia de la Covid-19 en les activitats de les associacions pessebristes de Catalunya”, per Jordi Montlló i Albert Dresaire
  • “‘Memòries d’una pandèmia’: una iniciativa de les xarxes de museus de Catalunya per preservar la memòria testimonial”, per Laia Ventura
  • Once upon a time a Catalunya: l’antropologia d’allò sensible en temps de la pandèmia”, per Lorena Campo i Virginia Fons

Miscel·lània

  • Tourist, you are the terrorist: turisme per despossessió, conflicte urbà i mediatització de discursos entorn del terrorisme al ‘teatre de l’hegemonia’ de la ciutat de Mallorca”, per Francesc Alemany

Recerques

  • “Global i local: patrimoni i producció de la localitat. Estudi de cas de la tradició artesanal de Catalunya”, per Ciriaca Coretti
  • “Dimarts Sant a El Cerro del Águila (Sevilla): procés de construcció d’una imatge d’identificació intralocal”, per Carlos García
  • “Les arrels urbanes de l’agroecologia. Sobirania alimentària i nous imaginaris culturals: La Garbiana de Tarroja de Segarra, un cas exemplar”, per Marc Verdés
  • “‘Que no et domini el fang’: material i treball entre els canterers de Miravet”, per Laura Holguín i Roger Sansi
  • “Renovar la tradició: una nova manera de presentar les exposicions de pessebres”, per Enric Benavent-Vallès

Crònica

  • “II Congrés de la Jota als territoris de parla catalana”, per Anaís Falcó i Joaquim Manyós
  • “Relatoria de la jornada ‘Gegantes i diablesses: trencant estereotips sexistes en la cultura popular”, per Olga Brea, Rosa Canela, Oriol Cendra i Georgina Garcia
  • “L’Any Joan Tomàs dona a conèixer el llegat d’aquest gran mestre i folklorista català”, per Liliana Tomàs
  • “En el Centenari de Manuel Cubeles”, per Josep Garcia
  • “Joan Manén i el cançoner popular català”, per Daniel Blanch
  • El ferro i la forja, una oportunitat perduda”, per Lluïsa Amenós
  • “Sarrià, barri de dues cares. Ressenya del llibre Baixar a Barcelona: la ciutat i la comunitat recreada de Sarrià. Temes d’Etnologia de Catalunya, 31″, per Manuel Delgado
  • Fadrines. El procés de no casar-se en la societat tradicional valenciana. Llibre de les antropòlogues Raquel Ferrero i Clara Colomina (col·lecció Temes d’Etnografia Valenciana)”
  • “En memòria de Martine Segalen: una llarga cursa antropològica”, per Xavier Roigé