Etiqueta: recerca etnològica

El fons documental de l’August Bernat, un pioner del treball de la pedra seca

APSATDeixa un comentari

August Bernat és una de les primeres persones que va començar a treballar en la documentació sobre la pedra seca a Catalunya.

Es va començar a interessar per les construccions de pedra seca a mitjans dels anys 80 en una excursió a Querol (Alt Camp). Fou l’inici d’una recerca exhaustiva que ha anat fent durant uns 30 anys. El seu primer treball fou una exposició a Bràfim (Alt Camp). Per cada barraca que trobava feia una extensa fitxa tècnica que va acabar dipositant al Departament de Cultura de la Generalitat. També va confeccionar rutes per facilitar-ne la seva visita: Bràfim, Santes Creus, Pla de Santa Maria i Pont d’Armentera.

El 1994 assisteix al Congrés Internacional per la Pedra Seca a Mallorca, on coneix a Josep Soler Bonet, de Manresa i decideixen organitzar unes trobades dels Països Catalans. La primera es va fer a Manresa l’octubre del 2002. La tercera la va organitzar el mateix August Bernat a Barcelona, al Centre Excursionista de Catalunya, al 2005. A hores d’ara, tot seguint el model d’aquestes primeres, ja s’han fet 13 edicions, la darrera a Andorra el novembre de 2025. La propera, la número 14, serà a Manresa per celebrar els 25 anys d’aquella primera.

L’any 1998 la Fundació Roger de Belfort amb seu a Santes Creus va publicar el seu llibre “Les barraques de pedra seca a la conca mitjana del Gaià”. Coincidint amb això, a la sala d’exposicions de Santes Creus s’hi va exhibir la seva exposició fotogràfica durant tot un any. S’ha fet a diverses poblacions.

L’any 2000, amb l’Agustí Esteve, president del Patronat de Sant Galderic, va iniciar la publicació de la revista “Pedra Seca”. Fins l’octubre de 2024 han estat 49 números, dos a l’any. També publicaven el “Fulls informatius” la resta de mesos. Fins el gener de 2025 foren 210 exemplars, on s’hi van publicar 144 rutes de pedra seca. Actualment, aquesta revista, amb un nou format, continua la seva publicació; al juny de 2026 ha sortit el número 52.

A l’acte que l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT) va fer el 8 de juny de 2019, amb col·laboració de la Direcció General de Cultura Popular, per celebrar que el 28 de novembre de 2018 la UNESCO havia declarat “l’Art de la pedra seca, coneixements i tècniques” com a Patrimoni Cultural Inmaterial de la Humanitat, l’August Bernat fou un dels homenatjats. Juntament amb l’Agustí Esteve foren els primers que varen rebre el Premi Pedra Seca que atorga l’APSAT; era l’any 2020.Tot el fons documental que ha anat recollint durant tots aquests anys ha estat acollit per l’Ajuntament de Masllorenç (Baix Penedès).

Llibre: Aprendre de l’arquitectura tradicional. Cap de Creus

APSATDeixa un comentari

Fitxa Tècnica del llibre

Títol: Cap de Creus. Aprendre de l’arquitectura tradicional.

Autores: Olga Muñoz (arquitecta) i Marta Puiguriguer (geòloga).

Edició: GRETA (Grup de Recuperació i Estudi de la Tradició Arquitectònica).

Col·lecció: Aprendre de l’arquitectura tradicional, núm. 2.

Desmuntant el mite del paisatge salvatge

El Cap de Creus no és, malgrat la creença popular, un paratge salvatge i indòmit. El segon volum de la col·lecció de l’associació GRETA revela que ens trobem davant d’un territori totalment construït i domesticat per l’enginy humà al llarg de més de mil anys. Allà on avui veiem «natura», antigament hi havia un esforç titànic per transformar l’esquerpa orografia en un espai habitable.

L’objectiu d’aquest llibre és documentar i analitzar els darrers vestigis d’aquesta arquitectura anònima abans que la degradació i l’oblit els facin desaparèixer del tot. Mitjançant la sensibilització del públic, l’obra vol servir de guia per a la salvaguarda d’un patrimoni que és testimoni de la resiliència humana. El llibre reivindica que en bona part aquest paisatge mantindrà la seva màgia si es recupera l’activitat que el va generar.

Perfil de les autores: Una mirada interdisciplinària

L’obra és fruit d’una col·laboració transversal entre Olga Muñoz (arquitecta) i Marta Puiguriguer (geòloga), amb el suport en les fases de recerca de les arquitectes Anna Teixidor i Adela Geli. Durant quatre anys d’intens treball de camp, les autores han visitat una quarantena de masos, sovint en estat de ruïna avançada. La metodologia ha estat rigorosa: des de l’anàlisi de sistemes constructius fins a la recollida de mostres de materials in situ, permetent comprendre com la geodiversitat ha dictat les regles de l’edificació.

L’arquitectura de la «pobresa» i l’enginy constructiu

La manca de recursos al massís (calç, argila i fusta de qualitat) va forçar solucions constructives d’una austeritat extrema:

La pissarra: És la «reina del Cap de Creus». La seva facilitat per laminar-se ha permès aixecar, junt amb altres tipus de roca presents en el territori, entre 7.000 i 27.000 km lineals de murs de pedra seca, una xifra que supera la longitud de la Gran Muralla Xinesa.

Enginy davant la misèria: Al veïnat de Molinàs (Colera) s’han documentat forns de pa fets amb trossos de teula, mostra inequívoca de l’escassetat absoluta de materials ceràmics.

El sistema hidràulic: En un territori on l’aigua es troba a gran profunditat i els recs romanen eixuts bona part de l’any, l’arquitectura de pedra seca es va convertir en una eina essencial per retenir la poca terra disponible, conduir i emmagatzemar l’aigua i minimitzar els efectes de les avingudes.

Anatomia del mas: l’estratègia per fer front a la tramuntana

L’anatomia del mas respon a una lògica de pura subsistència ramadera i defensa climàtica:

Proporció: L’edifici dedica 1/3 a l’habitatge i 2/3 al bestiar, situant els animals com l’eix de l’economia.

Aresta nord: Per «tallar» la força de la tramuntana, els masos s’orienten amb una aresta cega i mig enterrada cap al nord, eliminant aquí qualsevol obertura per tal de quedar resguardats.

Voltes i arcs: els baixos dels masos i els corrals, amb les seves voltes i arcs que evoquen el romànic, són sovint l’única part que sobreviu al pas del temps. Aquesta supervivència metafòrica ens recorda que la casa es construïa pensant sobretot en el bestiar.

Escala exterior: Per maximitzar els escassos 100 m² de planta, l’accés al pis superior es feia sempre per una escala externa.

Reflexions de futur: El repte de la gestió territorial

El llibre clou amb les visions de futur dels autors dels epílegs. Pau López i Teresa Madrid (Mas de la Senyora) aporten el seu testimoni de resiliència agroramadera, la viticultora Anna Espelt (Mas Marés) defineix i defensa la gestió en mosaic com a model per prevenir incendis i habitar el territori. Les autores llancen un repte a l’administració del Parc Natural: «Quina ha de ser la gestió del parc més enllà del turisme i el propòsit mediambientalista?».

Cicle de presentacions i passejades

Per descobrir aquest llegat in situ, s’ha programat un calendari d’activitats:

17 de juliol (19 h, l’Escala): Presentació al Museu de l’Anxova i de la Sal.

29 d’agost (18.30 h, Selva de Mar): Presentació i itinerari pel municipi.

3 d’octubre (16 h, Cadaqués): Presentació i art sonor de Cap de Creus a la Sala Maifrèn.

4 d’octubre (9.30 h, Cadaqués): Itinerari guiat al Mas Rabassers de Dalt.

Obrim la possibilitat de concertar entrevistes i passejades fins algunes de les masies amb les autores del llibre

Aquest projecte ha estat possible gràcies a una subvenció del Departament de Cultura de la Generalitat (2024) i el suport de la Diputació de Girona. L’associació GRETA organitzarà pròximament passejades comentades per descobrir aquest patrimoni sobre el terreny.

Fotos: Olga Muñoz

Telèfons de contacte:

Olga Muñoz  678 47 33 21 (coautora)

Martí Ferrer 623 21 36 68 (GRETA)

greta@projectegreta.com

Revista «Pedra seca» (núm. 52 / juny 2026)

APSATDeixa un comentari

La revista «Pedra seca» ja ha publicat el seu número 52, una nova edició dedicada a la divulgació del patrimoni, l’ofici i la tècnica constructiva de la pedra seca a Catalunya així com del teixit d’entitats i voluntaris que treballen per preservar-la i posar-la en valor.

Aquest exemplar, que compta amb 104 pàgines en color, dedica el seu dossier central al massís del Garraf, analitzant la història i tipologies de la pedra seca en aquest territori, detallant les iniciatives de conservació impulsades pel seu extens teixit associatiu, el projecte europeu Stonewallsforlife i diverses experiències de restauració i de promoció institucional d’aquest patrimoni. La revista també s’endinsa en la relació entre l’art contemporani i la pedra seca a través d’un reportatge sobre l’obra de l’artista Jordi Fulla, commemora els quinze anys de la Wikipedra i s’apropa a la tasca de tres entitats que treballen per la recuperació i posada en valor de la pedra seca: Gaudim Cervelló, l’Associació per la Difusió de la Història de Santa Oliva i el Gremi dels Margers de Catalunya.

El número es completa amb propostes per descobrir paisatges de pedra seca, articles sobre patrimoni protegit i restauració o una anàlisi de les possibilitats de les barraques com a allotjament turístic singular, entre d’altres.

El número 52 ja es pot adquirir mitjançant subscripció anual, d’un cost de 25 euros anuals, a través de la web www.revistapedraseca.cat i també està disponible online a través de l’iQuiosc.

posts Q

Música i cant a la darrera activitat sobre les albades a Amposta.

Museu de les Terres l'EbreDeixa un comentari

La darrera de les activitats públiques celebrades, amb l’objectiu de recuperar les albades tradicionals a Amposta, és la conferència titulada “El cant d’albades a Catalunya, el cas d’Amposta”, que anirà a càrrec de Lluís-Xavier Flores Abat. També hi intervindran també els alumnes que han assistit als diferents tallers de cant improvisat i albades que s’han vingut celebrant, en diferents dates, i que es van iniciar el passat 12 de maig. Lluís-Xavier Flores és etnògraf, museòleg i membre de la Comissió per a la recuperació de les albades. Cal recordar que les albades i les rondes de Nadal, al Baix Ebre i el Montsià (aubades en altres punts del territori) són un dels elements patrimonials inclosos a l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (IPCITE). L’albada és un cant popular, tradicional i de caràcter improvisat, amb ritme de 7/8, que s’acompanyava de música interpretada per una dolçaina o per  instruments de corda, entre els quals la guitarra i el guitarró. Era interpretat per grups de fadrins, o per rondalles amb cantador, pels carrers de la seva població durant la tota nit, fins a la sortida del sol, d’aquí el seu nom. Per Nadal aquests grups sortien des de la vigília de Nadal, el 24, fins a Reis, a canvi d’uns diners o bé d’unes estrenes de Nadal (anomenades aguinaldo). Música i cant s’acompanyaven amb vi, o aiguardent, i dolços, com les paracotes, elaborades amb figues seques arrebossades).

Organitzen: Ajuntament d’Amposta, Museu de les Terres de l’Ebre i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Amb el suport de: Ebreglosa, Espai de so, La Societat Musical La Unió Filharmònica d’Amposta, Grup de Dansa Paracota i Colla de Dolçainers i Tabaleters, grup d’animació Sanfaina.

Lloc: Museu de les Terres de l’Ebre

Data: Dimarts 30 de juny de 2026

Horari: 18.30 h.

“Memòria de Can Grau”

museudelterDeixa un comentari

El Museu del Ter i la cooperativa Cardant Cultura presenten el documental “Memòria de Can Grau”, una peça audiovisual que recull i dona forma a la memòria oral de la històrica fàbrica de riu de Les Masies de Roda. El treball és fruit d’un any llarg de recerca etnogràfica i entrevistes en profunditat a antics treballadors i treballadores, que han compartit vivències, oficis i records d’un espai que va marcar la vida quotidiana de generacions.

Clica aquí per veure el documental.

El documental ha estat dirigit per Xef Vila i el guió i la realització d’entrevistes són obra de les historiadores Núria Sadurní i Irene Llop, que han liderat la recollida de testimonis i la documentació del projecte. La seva feina ha permès recuperar històries de vida que expliquen, amb una mirada humana i propera, com era treballar a Can Grau, quines tasques s’hi feien, com evolucionaven les màquines i quina relació s’establia entre les persones i la fàbrica.

El projecte ha comptat amb la participació de setze persones vinculades a la fàbrica, incloent-hi l’últim membre de la família Salamí que en va gestionar l’activitat industrial. Les entrevistes, enregistrades i conservades en format digital, constitueixen un fons de gran valor per entendre la vida laboral, social i tecnològica d’aquest espai fabril.

Aquesta producció audiovisual ha estat possible gràcies a la col·laboració de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya, que ha donat suport al projecte en el marc de les línies de foment de la recerca i la difusió de la memòria popular.

Un projecte de memòria viva

El documental forma part d’un projecte més ampli de recuperació de la memòria de Can Grau, desenvolupat conjuntament entre Cardant Cultura i el Museu del Ter. Paral·lelament a la peça audiovisual, s’han impulsat diverses accions que exploren la memòria de la fàbrica des de mirades complementàries:

. Exposició permanent sobre la memòria de la fàbrica, creada per Gisela Torns, Xavier Vilaregut i Clara Montserrat, que presenta materials i objectes recuperats de Can Grau, organitzats per èpoques i contextualitzats en recreacions d’espais i eines del dia a dia fabril.

. Instal·lació artística “Tornada de segar”, de Benjamin Grau, Evarts Melnalksnis, Sanaz Starčić i Cèlia Tort Pujol, una proposta visual i sonora que combina imatges, colors, sons i anècdotes per aproximar-se a la vida quotidiana dels treballadors i treballadores de la fàbrica. Després de la presentació pública, la instal·lació quedarà de forma permanent a l’espai.

. Mostra pictòrica de Rita Viñolas Galobardes, un treball que parteix de la roba del seu avi, Joan Viñolas, antic treballador de Can Grau. A través d’aquest arxiu íntim, l’artista construeix una sèrie de quadres que exploren la memòria familiar i el vincle emocional amb la fàbrica.

Aquest conjunt d’accions reforça la voluntat de preservar i compartir la història d’un espai industrial que, tot i haver tancat fa dècades, continua viu en el record de moltes persones i en la memòria col·lectiva del territori.

Estrena i projecció

El documental “Memòria de Can Grau” es va projectar el divendres 12 de juny, en un acte obert al públic que tindrà lloc a les instal·lacions de Can Grau.

Fes clic aquí per veure el documental

L’estrena és el punt de trobada d’un projecte compartit entre el Museu del Ter i Cardant Cultura per recuperar i explicar la memòria de la fàbrica a partir dels seus protagonistes.

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

L’acte de lliurament dels premis de recerca castellera universitària i de secundària serveix també per convocar-ne les noves edicions

Centre de Perspectiva i Anàlisi dels Castells (CEPAC)Deixa un comentari

El Centre Cultural Antic Ajuntament de Tarragona va acollir ahir a la tarda el lliurament dels premis de recerca per a treballs universitaris i de secundària impulsats pel CEPAC amb el suport de la Càtedra URV per a l’Estudi del Fet Casteller i l’Ajuntament de Tarragona. L’acte, que va aplegar una cinquantena de persones, va servir també per a convocar oficialment les noves edicions dels dos certàmens: al web del CEPAC ja es poden trobar les bases del X Premi CEPAC per a treballs de grau i postgrau i les del II Premi CEPAC / Càtedra URV per a treballs de recerca de segon de Batxillerat i projectes finals de Cicles Formatius de Grau Superior. Les persones interessades podran presentar els seus treballs fins a mitjans d’octubre.

La guanyadora del IX Premi CEPAC de recerca universitària ha estat Rut Nolla Bertran, estudiant de final de grau de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili, pel seu exhaustiu treball “Força, equilibri, valor… i gent! Inventari i anàlisi lingüística dels renoms castellers tarragonins (1970-2025)”. En recollir el diploma acreditatiu, Nolla va defensar la riquesa dels renoms com a part del patrimoni lingüístic casteller. També hi va haver dos accèssits per a Cinta Olivan Rigau, per “Periodisme casteller de dades. Anàlisi, reptes i oportunitats”, treball de final de màster en Periodisme Digital i Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya i per Alejandra Olías Vargas per “Los castells como herramienta pedagógica para la educación en valores”, treball de final de grau en Pedagogia de la Universidad Complutense de Madrid. Aquesta estudiant madrilenya no va poder estar present a l’acte però va enviar un missatge en vídeo que va emocionar l’auditori pel seu excel·lent català i la passió pels castells que va transmetre.

Pel que fa al premi de secundària, tot just en la primera edició, la guanyadora ha estat Queralt Polo Girona, estudiant de l’IES Domènech Montaner de Reus, pel treball “Quan els castells es fan vida: mesura de l’estrès i la seva gestió en el món casteller”, amb un accèssit per a Foix Sànchez Rafecas, estudiant de l’Institut Coster de la Torre de la Bisbal del Penedès, pel treball “Quins són els efectes del canvi climàtic en l’activitat castellera?”. La directora de la Càtedra URV per a l’Estudi del Fet Casteller, Marta Calull, va fer també un reconeixement als dos professors de la universitat que havien tutoritzat els dos treballs premiats.

Tots els treballs premiats es poden descarregar ara tant a la web del CEPAC com a la del Concurs de Castells. En l’acte també va intervenir Mar Romero, membre de l’equip de Psicosport, l’empresa guanyadora del IV Ajut CEPAC / Càtedra URV, i que actualment estan desenvolupant la recerca corresponent. Per la seva banda, Quim Vilafranca, president del CEPAC, va destacar la qualitat dels treballs guanyadors i la necessitat d’aconseguir que aquests gaudeixin d’una major difusió. Finalment, Sandra Ramos, consellera de Cultura de l’ajuntament de Tarragona, va refermar el compromís del consistori amb la recerca i amb el món casteller.

Presentació del llibre “Memòries de guerra d’un propietari rural (1936-1939)” a Vic

museudelterDeixa un comentari

La nova publicació recupera el testimoni de Josep M. Vilarmau sobre la Guerra Civil i la seva experiència personal durant el conflicte, tot posant en relleu la seva mirada atenta i profundament vinculada a l’estudi de la realitat social i cultural del seu entorn, pròpia d’una sensibilitat clarament orientada cap a l’etnologia.

El proper dimecres 27 de maig a 2/4 de 7 de la tarda a la llibreria Muntanya de Llibres de Vic acollirà la presentació del llibre Memòries de guerra d’un propietari rural (1936-1939), una obra que recull el valuós testimoni de Josep M. Vilarmau Cabanas (1900-1947), una figura que, més enllà del seu paper com a testimoni dels fets, es va interessar intensament per observar i documentar les formes de vida, els costums i les dinàmiques socials del món rural.

L’acte anirà a càrrec dels autors Roser Reixach i Brià i Xavier Cateura i Valls, responsables d’aquesta edició.

El llibre narra les vivències de Vilarmau durant la Guerra Civil Espanyola, iniciades el 21 de juliol de 1936, quan es va veure obligat a fugir del seu domicili a Santa Maria de Merlès. Tanmateix, el relat transcendeix la simple memòria personal: incorpora una mirada rica en detalls sobre la vida quotidiana, les relacions socials i els canvis culturals del moment, reflectint una clara vocació etnològica.

Amb aquesta obra, es recupera una peça significativa de la memòria històrica local i es valora no només un testimoni directe d’un període clau de la història contemporània, sinó també una aportació destacable a la comprensió etnològica del territori.

Data: Dimecres 27 de maig a 2/4 de 7 de la tarda

Lloc: Llibreria Muntanya de Llibres. Carrer Jacint Verdaguer, 24 de Vic.

Per a més informació: 93 885 08 85 o bé http://www.muntanyadellibres.com

Ajuts del Ministerio de Cultura a projectes de salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial

Ecomuseu de les Valls d'ÀneuDeixa un comentari

Ajuts a projectes de documentació, recerca, transmissió, perpetuació, difusió i promoció del Patrimoni Cultural Immaterial, especialment aquells que afectin béns culturals immaterials que hagin estat expressament protegits per la normativa de Patrimoni Cultural o estiguin inclosos en els sistemes d’inventaris, catàlegs o atles de Patrimoni Immaterial gestionats per les administracions competents.

Es financen les següents actuacions:

a) Activitats d’investigació i documentació

b) Estudis en els àmbits de desenvolupament del PCI a Espanya

c) Elaboració de plans de gestió i salvaguarda de béns culturals immaterials

d) Activitats i projectes que n’afavoreixin la transmissió, perpetuació i coneixement

e) Organització d’exposicions, seminaris, congressos i trobades

f) Preparació de publicacions divulgatives

g) Altres activitats que contribueixin a la salvaguarda del PCI

Termini de presentació de sol·licituds: del 07 de Maig de 2026 fins el 28 de Maig de 2026

Més informació:

https://www.cultura.gob.es/ca/servicios-a-la-ciudadania/catalogo/becas-ayudas-y-subvenciones/ayudas-y-subvenciones/patrimonio/salvaguarda-patrimonio-cultural-inmaterial.html#dg1

Un taller de cant improvisat i albades

Museu de les Terres l'EbreDeixa un comentari

L’activitat “Taller de cant improvisat. Les albades d’Amposta” anirà a càrrec, com a professor, de Josemi Sánchez, versador i dolçainer. L’objectiu de l’activitat és el de recuperar el cant de vers improvisat tradicional en el marc de les festes majors d’Amposta. És un taller gratuït, i adreçat a tots els públics, però cal inscriure’s per participar-hi.

Organitza: Museu de les Terres de l’Ebre, Ajuntament d’Amposta i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Amb el suport de: Ebreglosa, Espai de so, La Societat Musical La Unió Filharmònica d’Amposta, Grup de Dansa Paracota i Colla de Dolçainers i Tabaleters, grup d’animació Sanfaina.

Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre.

Dates: 12 i 26 de maig, 9 i 26 de juny, i 7 i 21 de juliol de 2026.

Horari: 18 30h a 20 30h.

Inscripcions: info@museuterresebre.cat i Tel. 977 702 954

L’esport del ciclisme a Amposta als inicis de segle XX.

Museu de les Terres l'EbreDeixa un comentari

El 1926, el Club Esportiu Ciclista Amposta va ser inscrit en el registre d’associacions, i la ciutat d’Amposta va inaugurar, el 15 de juny de 1928. Des de principis del segle XX es coneix L’afició del veïnat d’Amposta per l’esport del ciclisme es va iniciar amb la donació d’uns terrenys per a la construcció d’un velòdrom,  que va ser inaugurat el 15 de juny de 1928; el 1926 el Club Esportiu Ciclista Amposta ja havia formalitzat la seva inscripció en el registre d’associacions.

La conferència titulada “De l’arrossar al velòdrom: el ciclisme a Amposta a principis de segle XX” anirà a càrrec de Ricardo Rebull Bailach, gran aficionat al ciclisme (també ha estat jugador de handbol i futbol sala) i net del ciclista conegut com Ricardo lo cartero, nascut l’any 1896, un dels primers ciclistes d’Amposta, que també va ser àrbitre de ciclisme i sempre va estar involucrat en l’organització d’esdeveniments ciclistes a la ciutat, afició que han continuat els seus descendents.

La conferencia està programada en el marc de XVIII Festa del Mercat a la Plaça d’Amposta, dedicada en aquesta edició a l’esport, principalment el cisclisme, amb motiu dels 100 anys des de que la Volta Ciclista a Catalunya va passar per primer cop per Amposta. La cursa va tenir lloc entre el 22 i el 29 d’agost; es va disputar per primera vegada en sis etapes i va recuperar el seu caràcter internacional, després de diversos anys on no es va permetre la participació de ciclistes de fora de l’Estat. El ciclista francès Víctor Fontan va ser el guanyador, per davant de Muç Miquel i per un jove Mariano Cañardo, que participava per primer cop a la Volta.

Organitza: Museu de les Terres de l’Ebre, Ajuntament d’Amposta i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre.

Data: 30 d’abril de 2026.

Horari: 19h.

Organitza: Museu de les Terres de l’Ebre, Ajuntament d’Amposta i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre.

Data: 30 d’abril de 2026.

Horari: 19h.