“La pedra seca”, tercera sessió de la Mostra Internacional de Cinema etnogràfic al Penedès

En aquesta sessió es projectarà l’audiovisual “Tota pedra fa paret: la pedra seca a Catalunya”, realització de Dolors Garcia Martínez (2021). És tracta de l’adaptació en vídeo de l’exposició del mateix nom, realitzada per l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, arran de la Covid-19 i de les dificultats per poder visitar-la presencialment. Aquest audiovisual pretén facilitar la visita i també ser una eina educativa sobre la pedra seca a Catalunya.

Data: dijous 14 d’octubre de 2021, a les 19h.

Lloc: Auditori del Tívoli (plaça del Tívoli, 3-7) del Vendrell.

Activitat gratuita. Per més informació: Institut d’Estudis Penedesencs.

L’Institut d’Estudis Penedesencs coordina la programació a la vegueria Penedès de la 11a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic. La propera sessió serà el 22 d’octubre, amb el documental “Dones pastores al Penedès”, a la Biblioteca d’Igualada.

Cultura Viva 2021: Els objectes sonors de les col·leccions del Museu Etnològic del Montseny

Aquest divendres 1 d’octubre a les 8 del vespre, tindrà lloc la presentació de la recerca desenvolupada els darrers anys per Teresa Soler i Rafel Mitjans sobre els objectes sonors de les col·leccions d’etnologia i arqueologia del Museu Etnològic del Montseny i que té com a objectiu difondre la singularitat d’aquests objectes. La presentació anirà a càrrec dels investigadors del projecte i s’emmarca dins el programa “Cultura Viva 2021” de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial

Data: 1 d’octubre a les 20 h.

Lloc: Museu Etnològic del Montseny, Major 6 Arbúcies

Informació: 972 860 908

“Identitats i reivindicacions nacionals en un món global”: núm. 45 de la Revista d’Etnologia de Catalunya

El passat mes de juliol va aparèixer publicat el número 45 de la Revista d’Etnologia de Catalunya, corresponent a l’any 2020. El nou volum compta amb un dossier central que porta per títol Identitats i reivindicacions nacionals en un món global, en el qual, i sota la coordinació de la professora d’antropologia Montserrat Clua Fainé, de la Universitat Autònoma de Barcelona, hi trobareu un conjunt d’articles de gran qualitat que aborden la complexa qüestió de les identitats polítiques en l’actualitat, tant des d’un punt de vista analític i teòric com empíric, a partir de diversos estudis en diferents zones del món (Catalunya, País Basc, Balcans, Portugal, la Casamance, la regió andina).

La resta de seccions del número, Miscel·lània, Recerques etnològiques i Crònica, contenen articles d’un abast temàtic i territorial molt ampli i que il·lustren la diversitat i la riquesa de mirades i perspectives en relació a la recerca etnològica i la producció patrimonial actuals a casa nostra.

SUMARI

Dossier – Identitats i reivindicacions nacionals en un món global

– Montse Clua Fainé (UAB) – Presentació dossier

Dossier central

– Thomas Hylland Eriksen (Universitat d’Oslo): Sobreescalfament ideològic. Obertura i tancament, por i fàstic al món del segle XXI

– Jorge Cagiao Conde (Universitat de Tours): Nació i nacionalisme al segle XXI. Malalts amb salut de ferro.

– Daniel Conversi (Universitat del País Basc): Mantenir l’antropos al panorama: nacionalisme, canvi climàtic i antropocè

– Igor Bogdanovic (Universitat Autònoma de Barcelona): Identitat–continuïtat–territori en l’arqueologia prehistòrica sèrbia de la segona meitat del segle XX

– Domenico Branca (Acadèmia Austríaca de Ciències). Sobre la nació aimara

– Jordi Tomàs Guilera (Institut Universitari de Lisboa): Casamance: entre el sol de la diversitat i l’ombra de la política

– Josep Martí (Institu­ció Milà i Fontanals – Consell Superior d’Investigacions Científiques):  Paisatges emocionals i identitats polaritzades a la Catalunya del procés

Focus

– António Medeiros (Universitat de Lisboa): Dues antropologies i les malles de l’imperi (notes de treball)

– Julieta Gaztañaga (Universitat de Buenos Aires): Política i imaginació: els desafiaments del sobiranisme basc actual. Una anàlisi antropològica en clau etnogràfica

– Panos Achniotis (Universitat de Manchester): Un relat etnogràfic del 1-O: Agència sobirana i solidaritat al barri

Miscel·lània

Ester Noguer (Universitat de Girona), Josep Sauret (Universitat de Barcelona): Les vinyetes filatèliques turístiques, un element publicitari gairebé desconegut: el cas de Camprodon

– Xavier Menéndez (Diputació de Barcelona): El Museu Nacional d’Etnologia de Catalunya. Relat, propostes i estat de qüestió (1980-2019)

– Salvador Garcia i Lluís Ramoneda (Museu Etnològic de Barcelona): Compartir un món d’inclusió, creativitat i patrimoni. El projecte europeu SWICH (2014-2018) en el Museu Etnològic i de Cultures del Món (Barcelona)

– Joan A. Argenter (Càtedra UNESCO de Diversitat Lingüística i Cultural – Institut d’Estudis Catalans): Gènere i substitució lingüística. Hipòtesis i etnografies

Recerques etnològiques

– Beatriu Navarro (historiadora autònoma) i Josep Lluís Cebrián (historiador autònom): Les devocions populars en la taulelleria valenciana: el cas de sant Antoni Abat

– Marcel Pich (músic, poeta i antropòleg): Reivindicació política, subversió de la tradició i construcció identitària en una festa popular. El cas de la Mucada de Mallorca

– Xavier Aznar (Universitat Catòlica de València): L’ocàs de l’activitat pastorívola. Els últims hereus d’una cultura mil·lenària

Crònica

– Mar Sánchez: Un objecte, una història. Recull de memòria oral a l’Espai Far de Vilanova i la Geltrú

– Saida Palou Rubio – Crònica: I Congrés Català d’Antropologia – Gener 2020 – URV-Tarragona

– Alberto López Bargados: In memoriam. David Graeber

– Olga Muñoz: Ressenya bibliogràfica Temes d’etnologia de Catalunya, 30: «De bona casa, bona brasa. La casa i l’espai domèstic rural al Berguedà»

EL PATRIMONI DELS OFESOS. Presentació del llibre: Que no ens toquin els bous! Les festes de bous a les Terres de l’Ebre, entre la identitat i el conflicte

Data: Dissabte 21 d’agost a les 19.00h. a Les Cases d’Alcanar (Plaça Ramon Pous)

Amb les intervencions de les autores i autors del llibre:  Manuel Delgado, Romina Martínez, Sarai Martín i Josep Roca.

Organitza: Institut Català d’Antropologia, Observatori Antropologia del Conflicte Urbà (OACU). Amb la col·laboració de: Ajuntament d’Alcanar. Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya-Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial. En el marc del Programa Cultura Viva 2021.

Sobre el llibre

Sobre la recerca

XXII Premi de recerca Ricart i Giralt

Un any més l’Institut Ramon Muntaner i el Museu Marítim de Barcelona convoquen el Premi de Recerca Ricart i Giralt amb l’objectiu d’estimular les investigacions en el camp de les ciències socials relacionades amb el patrimoni i la cultura marítimes, en l’àmbit de la de les terres de parla catalana.

El Ricart i Giralt premia un projecte de recerca a desenvolupar al llarg d’un any, es valora que els estudis plantejats siguin una aportació original, de temàtica pertinent, amb metodologia rigorosa i objectius clars.

La sol·licitud inclourà una breu descripció del projecte: estat actual del tema, objectius, metodologia, pla de treball, bibliografia i una primera proposta d’índex. Es presentarà en un document d’un mínim de 15 i d’un màxim de 30 pàgines DIN A4, en tractament de text Word o similar, arial 11 i a un espai, en format PDF o similar. En el document del projecte no han de figurar les dades identificatives dels autors, que s’entregaran en document a part.

El termini per concursar és fins el dia 9 de juliol, la documentació és pot presentar al registre del MMB, bé telemàticament a la seu electrònica, o físicament amb cita prèvia.

El premi esta dotat amb 6000 € i el resultat final serà publicat pel MMB en la Col·lecció Estudis.

Consulteu les bases

Mes informació

Museu Marítim de Barcelona. Correu electrònic: gonzalezsin@mmb.cat

Institut Ramon Muntaner. Correu electrònic: nuria@irmu.org

Cultura Viva 2021

Sengles conferències sobre els transports terrestres i fluvials a Amposta i el delta de l’Ebre han encetat enguany el Cultura Viva, el programa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial que té per objectiu la presentació, principalment a les comunitats que han estat objecte d’estudi, de les recerques etnològiques dutes a terme recentment o encara en curs al nostre país. Aquest 2021 hi participen tretze entitats d’aquesta xarxa, les quals han programat dinou activitats en disset poblacions diferents, amb l’ànim de recuperar la normalitat perduda.

A banda dels aspectes esmentats, s’hi abordarà un ventall temàtic molt variat: la producció tradicional d’oli de ginebre, pràctiques funeràries, indumentària, patrimoni festiu, territori, biodiversitat, patrimoni sonor, etnobotànica, terrissa, patrimoni musical, pedra seca… Feu clic damunt de la imatge per veure’n el contingut amb més detall.

Revista d’Etnologia de Catalunya: crida a la recepció d’originals (2021)

La Revista d’Etnologia de Catalunya obre la convocatòria de presentació d’originals per al número 46, corresponent a l’any 2021. Els articles es poden presentar als apartats de “Recerques etnològiques”, “Miscel·lània” i “Crònica”, i s’han d’adequar a les pautes i indicacions que es detallen a continuació. A partir d’aquest nou volum, tots els articles que es presentin per a ser publicats en algun dels apartats de la revista es gestionaran a través de la plataforma RACO Professional. Així, per tal de realitzar un enviament i dur a terme el seguiment del procés d’edició de l’article, caldrà que l’autor/a es registri a la plataforma i en segueixi les indicacions: Trameses | Revista d’etnologia de Catalunya (raco.cat)

Recerques etnològiques: articles sobre treballs de recerca etnològiques i/o antropològiques, finalitzades o en curs.
Miscel·lània: articles científics de l’àmbit general de l’etnologia i l’antropologia social i cultural.
Crònica: apartat que inclou articles amb informacions diverses sobre associacions i entitats relacionades amb l’estudi, la promoció i la difusió del patrimoni etnològic i la museografia, cròniques de jornades i congressos, ressenyes de publicacions…

Terminis: els articles es podran enviar fins al 24 de maig de 2021.

Normes per a la presentació d’originals

Els articles que es presentin han de ser inèdits i adaptar-se a les bases de publicació de la REC, relatives a l’idioma (català, castellà o anglès), format, referències bibliogràfiques, citació o tractament de fotografies, entre d’altres. Cal fer especial atenció a l’extensió dels articles en funció de la secció de la revista a la que es presentin: d’entre 6.000 i 8.000 paraules per als treballs proposats a “Recerques etnològiques” o “Miscel·lània” i d’entre 1.000 i 2.500 paraules per als treballs proposats a “Crònica”. Les citacions bibliogràfiques, la bibliografia i els peus de foto, il·lustracions i/o gràfics, queden excloses del recompte de paraules màxim de l’article.

Procés de selecció i avaluació dels articles

Quedaran exclosos de la convocatòria aquells textos que depassin el termini de recepció establert o no s’ajustin a les bases. Un cop rebuts, els articles que optin a les seccions de “Recerques etnològiques” o “Miscel·lània” seran sotmesos a una avaluació amb doble anonimat (peer review) per part de dos revisors/es externs, experts en l’àmbit temàtic que correspongui. Els articles proposats per a la secció de “Crònica” seran valorats per part del consell de redacció de la revista. Les avaluacions dels articles podran concloure en la seva acceptació, en una acceptació condicionada a modificacions o en un refús.

Concedits els dos Ajuts a projectes de recerca etnològica de les Terres de l’Ebre per al 2021.

El Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre ha concedit els dos Ajuts a la realització de projectes de recerca etnològica a les comarques de l’Ebre per al 2021, dos investigacions que comptaran amb el suport metodològic, tècnic i econòmic del Museu de les Terres de l’Ebre, en qualitat d’Antena de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Es tracta de les recerques “Comerç i comerciants d’Amposta de principis del segle XX”, presentada per l’Ajuntament d’Amposta i que serà realitzada l’equip local format per Sabina Colomé Ortí i Ariadna Reverté Callarisa; i “Inventari dels estris i equips de les antigues drassanes Carceller de Sant Carles de la Ràpita”, presentada per l’Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita i que anirà a càrrec d’Antoni Cartes Reverté.

La primera recerca va molt lligat a la Festa del Mercat a la Plaça d’Amposta, i permetrà descobrir i ampliar les notícies històriques, fotografies i la memòria oral molt més enllà de les recollides fins avui, de manera que possibilitaran la inclusió de majors continguts patrimonials dins el programa de la nova edició de la Festa del Mercat, que estarà dedicada al comerç de proximitat ampostí, que abastia la ciutat i el seu territori d’influència en aquella època de grans canvis econòmics i socials a la ciutat.

La segona recerca posarà en valor les antigues Drassanes de Carceller, a Sant Carles de la Ràpita, que estan documentades des dels principis del segle XIX fins a mitjans de la dècada de 1990, instal·lades en diversos punts de la façana marítima, tot que els inicis de la seva activitat històrica són molt anteriors i es localitzen a Tortosa. L’inventari de les seves eines, estris i equips, que encara es conserven en el darrer emplaçament de drassana, permetrà documentar i explicar com es treballava antigament en aquesta important instal·lació.

Des del 2001, el Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre ha atorgat aquests ajuts econòmics que han permès la realització de 31 projectes de recerca etnològica diferents, donant suport a entitats i investigadors de les Terres de l’Ebre.

Un llibre reuneix la recerca escolar sobre tots els rellotges de sol de la Terra Alta

El llibre catàleg Rellotges de Sol a la Terra Alta és fruit de la recent recerca escolar sobre aquest tema realitzada pels alumnes de 4t d’ESO de l’Institut Terra Alta de Gandesa, dirigits pel seu professor de Física i Química Fernando Chavarria Fores, que és físic astrònom i membre de la Societat Catalana de Gnomònica, que va ser fundada el 1988. Es tracta d’una autoedició, realitzada pel professor, que inclou tots els rellotges de sol que els seus alumnes i ell mateix han pogut documentar. Alguns els han localitzat actualment i d’altres només els han pogut catalogar perquè apareixen en fotografies antigues. N’hi ha de totes les poblacions de la comarca, tret de Pinell de Brai, població on no n’han pogut inventariar cap. Uns es troben ubicats en els nuclis urbans, als ajuntaments i les esglésies, i altres a les façanes de masos dispersos; n’hi ha que s’han anat repintant i es conserven bé, i d’altres que s’estan perdent, perquè s’han abandonat, perquè ja no se’ls reconeix com abans el fet de ser un símbol de prestigi social. El llibre també recull refranys i frases fetes  sobre el temps propis de la Terra Alta. En total són 102 pàgines, publicades amb l’ISBN: 978-84-18438-05-9.