Presentació de la recerca sobre el Ball del Ciri de Manlleu

Museu del Ter. Pg. del Ter, 2, Manlleu
Divendres 27 de gener de 2017, 20.30 h

Les festes dels Tonis de Manlleu, la festa major d’hivern de la ciutat, contenen un dels principals exemples del patrimoni cultural immaterial d’aquesta població: el Ball del Ciri. Tot i no ser exclusiva d’aquesta localitat, la dansa manlleuenca destaca per diferents aspectes que la fan única. Ara els Tonis de Manlleu i el Museu del Ter presenten el projecte que van impulsar per tal d’aprofundir en el seu coneixement, una recerca coordinada per Joan Arimany i de la que va formar part un nucli molt actiu de sòcies de l’entitat. El treball ha comptat també amb la col·laboració de l’Esbart Català de Dansaires i amb el suport econòmic de l’Institut Ramon Muntaner.

Vegeu aquesta notícia ampliada al web del Museu del Ter.

XII Convocatòria d’ajuts a projectes d’investigació o de difusió cultural

logo_irmu_portal_585cd76c49a76L’Institut Ramon Muntaner, amb el suport del Programa de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya, de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, obre la XII Convocatòria d’ajuts a projectes d’investigació o de difusió cultural. Aquests projectes han de ser d’un any de durada i es poden realitzar en fases de fins a tres anys. Es valorarà positivament la col·laboració amb altres organismes. La temàtica és oberta, tot i que en aquesta convocatòria es valoraran especialment els projectes vinculats a temes de patrimoni etnològic.

Poden optar a aquesta convocatòria els centres i instituts d’estudis, les entitats que formen part de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial i els investigadors individuals que comptin amb el suport de dues o més entitats, sempre que proposin un projecte relatiu al patrimoni cultural, natural, històric, artístic, etnogràfic, arxivístic o arqueològic (queden excloses d’aquesta convocatòria les intervencions arqueològiques), a la literatura, a la llengua, a l’art, a la geografia, a l’educació, a la integració social, als factors de desenvolupament econòmic o a temes mediambientals, i que el tal projecte tingui relació amb un àmbit territorial local, supracomarcal, intercomarcal o de regió/vegueria.
La quantia de cada ajut oscil·larà entre un mínim de 1.200 € i un màxim de 6.000 €.
El termini de presentació de sol·licituds a aquesta convocatòria d’ajuts acaba el 17 de febrer.
Podeu consultar les bases completes a la XII Convocatòria d’ajuts a projectes d’investigació o de difusió cultural de l’Institut Ramon Muntaner 

Crida a la participació a la Revista d’Etnologia de Catalunya

dibuix

 

 

La Revista d’Etnologia de Catalunya és una publicació periòdica, d’accés obert, dedicada a la difusió de la recerca, la teoria i les experiències dels investigadors/es i dels col·lectius d’estudiosos de l’etnologia i l’antropologia social i cultural a Catalunya. Amb el número 42, que es publicarà l’any 2017, la revista inicia una nova etapa amb un una Direcció i un Comitè editorial renovats, i amb un noves normes i criteris de publicació i avaluació dels articles. Així, els propers números de la revista contindran els següents apartats:

  • Dossier Monogràfic: conjunt d’articles sobre una temàtica determinada pels òrgans directors de la revista i que inclou aportacions d’experts en la matèria d’arreu del món.
  • Miscel·làniaarticles científics de l’àmbit general de l’etnologia i l’antropologia social i cultural.
  • Recerques Etnològiques: recull d’articles sobre recerques dutes a terme a Catalunya.
  • Crònica: apartat que ofereix informacions diverses sobre associacions i entitats relacionades amb l’estudi, la promoció i la difusió del patrimoni etnològic i la museografia, així com cròniques de congressos o ressenyes de publicacions.

Read More »

13s Trobades Culturals Pirinenques: art i història al Pirineu

cartell-13strobadespirinenquesData: Dissabte, 29 d’octubre de 2015
Lloc: Auditori Sala de la Unió (Plaça de Picasso), Céret 
Horari: De 9:00 a 12.15 h i de 14:30 a 19 h.

13s Trobades Culturals Pirinenques. Natura i Cultura al Pirineu, s’emmarquen en el programa programa Etnologia en Xarxa”de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, que integra les activitats de conservació i difusió del patrimoni etnològic dins l’àmbit local i territorial de cada entitat de l’observatori.

En aquestes trobades es presentaran una vintena de ponències dedicades a diferents aspectes d’aquesta temàtica. En el marc de les trobades també es presentarà el llibre Patrimoni i turisme al Pirineu: 12s Trobades Culturals Pirinenques, realitzades a Prada de Conflent el 24 d’octubre del 2014, a càrrec de Josep Santesmases, vicepresident segon de l’Institut Ramon Muntaner.

Aquestes trobades estan organitzades pel el Centre Cultural Català del Vallespir, el Casal de Conflent, l’Àmbit de Recerques del Berguedà, els Amics de Besalú i el seu Comtat, el Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès, el Centre d’Estudis Ribagorçans, l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, l’Institut d’Estudis Aranesi, l’Institut d’Estudis Ceretans, l’Institut d’Estudis Comarcals de la Seu d’urgell i la Societat Andorrana de Ciències.

Trobareu el programa complet de les trobades a l’arxiu adjunt .

Organitza: Casal del Conflent, Centre Cultural Català del Vallespir,  Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès (CECR)Àmbit de Recerques del Berguedà (ARB)Amics de Besalú i el seu Comtat (ABC)Centre d’Estudis Ribagorçans (CERIb), Ecomuseu de les Valls d’Àneu (EVA),Institut d’Estudis Aranesi (IEA), Institut d’Estudis Ceretans (IEC), Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell (IECAU)P i Societat Andorrana de Ciències (SAC)

Patrocinen :
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Institut Ramon Muntaner, Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt pirineu i l’Aran-IDAPA,  Govern d’AndorraFundació Publica Institut d’Estudis Ilerdencs– Diputació de Lleida
Col•laboren: Mairie de Céret, Conseil Départamental des Pyrénées-OrientalesUniversitat Catalana d’Estiu, Mairie de PradesAjuntament de la Comtal RipollFEDADiputació de Girona,

Etnologia en Xarxa (tardor 2016)

etno-en-xarxa-mapa-tardor-2016Us presentem les activitats de tardor de 2016 d’Etnologia en Xarxa, programa mitjançant el qual diferents entitats de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI) presenten les activitats de conservació i difusió que duen a terme dins llur àmbit territorial o temàtic. En concret, de setembre a desembre d’enguany, 10 de les 22 entitats integrades dins de l’OPEI duran a terme 31 activitats en vint-i-cinc poblacions diferents.

Consulteu el programa aquí.

Tots els programes de l’OPEI

Havaneres: contexts sonors, gènere i exportació

castor-pc3a9rez2En motiu de la celebració dels 50 anys de la primera cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell, la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals, juntament amb l’Ajuntament de Palafrugell,  organitza el 1r SIMPOSI CÀSTOR PÉREZ, un simposi de caràcter científic sobre les havaneres, on es treballaran aspectes menys coneguts i menys tòpics sobre aquest gènere musical i la cançó de taverna en general.

Sota el nom d’havaneres hi ha moltes realitats que en configuren l’imaginari. L’havanera és un dels gèneres populars que neixen al segle XIX. A Catalunya esdevé indispensable per a les sessions de ball i central als cants de taverna. Passa a ser, també, un repertori per a corals, i un estil per incloure i barrejar a músiques de moda de cada temps; en especial, a sardanes i sarsueles. Avui és un acte que no pot faltar, en versió de concert, a molts programes de festes majors del país. Fora de Catalunya, també hi ha havaneres que beuen de llegendes comunes de “l’anada i tornada” de Cuba.

Lloc: Museu del Suro de Palafrugell

Data: Divendres 21 d’octubre de 2016

Més informació: Programa i inscripcions al aquí.

Regeneració rural a Catalunya

C04_RenaixementMieres.inddRobertson, Alexander  F. Regeneració rural a Catalunya. Mieres des dels anys 80 del segle xx. Barcelona: Pol·len Edicions, 2016.

No fa massa temps, Mieres, situada en una vall als confins més baixos els Pirineus i a una hora del Mediterrani, mostrava signes visibles de decadència. Moltes de les seves cases s’abandonaven, descuidades i ruïnoses. La generació més jove es traslladava a altres municipis i capitals. Sortosament, Mieres no ha mort i el seu redescobriment ha esdevingut, per tant, un alegre punt d’atenció de la meva recerca…

A. F. Robertson

Abans d’incorporar-se a la Universitat de Califòrnia, Santa Barbara, l’any 1985 com a professor d’Antropologia, Alexander Robertson havia ensenyat sociologia del desenvolupament mentre dirigia el Cente d’Estudis Africans a la Universitat de Cambridge. Els seus escrits sobre les implicacions polítiques, econòmiques i històriques de la vida familiar es basen en recerques dutes a terme a l’Àfrica, el Sudest asiàtic, Europa i els EEUU. Els seus llibres més recents inclouen Greed: Gut Feelings, Growth, and History, i un estudi de la gent , majoritàriament dones grans, que col·leccionen nines de tamany natural (Life Like Dolls). Actualment és professor honorari a la Universitat d’Edimburg.

VII Jornada Cultural Coneix la Terreta i 6ª Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic

Mostra.TerretaData: dissabte 6 d’agost
Lloc: Església de Sant Josep, La Torre de Tamúrcia (La Terreta-Tremp)

VII Jornada Cultural Coneix la Terreta i 6ª Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic  

Conferències d’interès etnològic. Per veure el programa complet, aqui.

10.00 h.
Inauguració de la Jornada
Presentacions de llibres de Pagès Editors i Voliana Edicions
Del CERIb-Centre d’Estudis Ribagorçans i Pagès Edtors:
– Les falles del Pirineu. L’Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà d’Oriol Riart i Sebastià Jordà

17.30 Presentacions de llibre de Rafael Dalmau Editor
18.00 De Francesc Ribes Juanati (de Pagès Editors)
La Vall de la fi del món. La vida a Taüll, Boí, Erill la Vall, Barruera, Durro, Cardet, les Cabanasses, Saraís i Cóll durant el segle XX
Confessions d’un excapellà de Taüll. Parla el mossèn de Puigcerdà, Llimiana I Ripollet
18.30 Pausa
18.40 Inauguració oficial de la Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic
Xerrada: Baserri, mas, ostau…: la casa rural pirinenca, amb prou feina, però viva a càrrec de Xabier Kerexeta (antropòleg,Kalegoi: kultura ondare i membre de l’Eusko Ikaskuntza/Societat d’Estudis Bascos)
19 h. Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic amb Selecció de curmetratges de la secció de Pallars-Ribagorça del Mostremp sobre rodes:
Valadredo. Dir. Oriol Riart, 2015 (25’) Valadredo és un viatge a través de diaris personals a una de les batalles més cruentes i desconegudes del Pirineu català durant la Guerra Civil.
Dins la fosca. Dir. Joaquim Sicart, 2015 (20’) Frederic viu en la seva pròpia pell la metàfora de l’au fènix que s’encarna en aquest relat fantàstic situat en la Catalunya rural del segle XIX.
La llegenda dels Pirineus. Dirs. Víctor Romero i Sebastià Jordà “Patxanet”, 2014 (5’). Abans que el temps existís, el món encara era pla com la recta de Purroy. Pels habitants dels Pirineus això era molt dur.
Berriro Igo NauzuDir. Carlos Rodríguez, 2012 (10’). Un poema visual, una aproximació a l’evolució del caserío basc (i del País Basc) en els últims 150 anys, a partir d’un text original de l’escriptor Kirmen Uribe.
El cel fosc del Pallars. Dir. Xavier Palau, 2015 (5’)  A través de time lapses i altres tècniques d’astrofotografia, es mostra la riquesa del cel nocturn del Pallars Jussà. Compost de més de 6000 fotografies de Jordi Peró, Llibert Cases, Kike Herrero i Xavier Palau.
20 h. Actuació de Ribatònics. Acordionistes de la Ribagorça.

Organitza: Associació Cultural de la Terreta, Centre d’Estudis Ribagorçans, Espai Integral de Natura Mas de Barreda
Amb el suport de:  Ajuntament de Tremp, Consell Comarcal del Pallars Jussà, Bisbat de LleidaMostremp-Associació d’Amics del cinema de Tremp, Institut d’Estudis IlerdencsDiputació de LleidaInstitut Ramon MuntanerDepartament de Cultura de la Generalitat de CatalunyaPagès EditorsRafael Dalmau Editor  i Voliana Edicions

 

 

 

Cervera tindrà el primer Ball d’Espases de Catalunya

Joves de Cervera inicien una campanya de micromecenatge per recuperar el primer Ball d’Espases de Catalunya desprès de 300 anys desparegut.

4
Un grup de joves cerverins i cerverines treballen des de fa dos anys en la recuperació de l’històric Ball d’Espases de Cervera. Assessorats per Àngel Vallverdú, expert en danses festives, han realitzat un estudi de la reintroducció de la dansa basant-se en la documentació cerverina i catalana existent.

L’estudi ha descobert que el Ball d’Espases de Cervera, datat el 1411, és el més antic de Catalunya així com un dels més antics del món. A més a més, l’estudi exposa que el ball cerverí va ser l’últim en desaparèixer al Principat arran de les prohibicions borbòniques desprès de la Guerra de Successió (1701-1714).

El Ball d’Espases és una forma de dansa en la qual diversos balladors, amb espasa en mà, ballen al so d’una música predeterminada i formant diverses figures, tals com passadissos, voltes, estels, degollades i roses. L’espasa en aquesta dansa és un cordó umbilical entre dansaires, un element simbòlic. El Ball d’Espases no és un Ball de Bastons. En molt poques ocasions hi ha simulacions de batalla o combat amb l’espasa. Té més a veure amb els balls de pastorets o de cercolets que no pas amb els de bastons.

La intenció dels promotors és de recaptar un total de 2.000 € que es destinaràn al cost de les espases i dels vestits. A banda del Verkami, compta amb el suport de l’Ajuntament de Cervera – Paeria de Cervera i l’Agrupació Seny Major. Aconseguits els diners es podrà reintroduir el ball d’espases català,  que s’estrenararia el dia 18 de setembre a Cervera.

Qualsevol altra informació que necessiteu la podeu trobar a la nostra pàgina de Verkami o contactant amb ells personalment per xarxes socials.

Enllaç al Verkami: http://vkm.is/ballespasescervera

 

Les escoles de música vinculades a les bandes de Catalunya

projecte_bandes_578cb9709b55c1Data: Dimecres, 20 de juliol de 2016 a les 19 h.
Lloc: Auditori de la Lira Ampostina (Avda. santa Bàrbara, 35), Amposta
Presentació de l’informe “Les escoles de música vinculades a les bandes de Catalunya”, estudi impulsat pel Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) en el marc de la línia de treball sobre educació i cultura. L’Institut Ramon Muntaner és la institució responsable de la coordinació de l’estudi i co-redacció. El treball de camp i la co-redacció corre a càrrec de l’antropòloga Maite Hernández.
A través de la recollida de dades qualitatives i quantitatives, el document realitza un enfocament global de les escoles de música vinculades a les bandes a Catalunya. L’informe ofereix una radiografia de les diferents tipologies de centres, una anàlisi de les escoles i el seu paper en el context de la formació musical, una exposició de les seves problemàtiques, amenaces, reptes i oportunitats, i una reflexió del seu rol en un context sociocultural ampli.
Des de la perspectiva comparativa, l’estudi focalitza l’atenció en la banda, fent èmfasi en les igualtats i diferències que presenten segons la tipologia d’escola. Què representa, quina és la seva funcionalitat o quin tipus de vinculació s’estableix amb el municipi on es localitza són alguns dels aspectes que s’exposen.
Per últim, l’informe recull les bandes que actualment hi ha a Catalunya.
Organitza: Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA)
Per a més informació del projecte: formaciobandes.cat/ i http://conca.gencat.cat/ca/detall/activitat-agenda/Activitat-Agenda-00001 
Fotografia: Mercat a la Plaça: concert de la banda de l’escola de La Lira. 2012. Autor: Manuel Zaera. CC BY-SA 2.0. Font: Flick