Revista d’Etnologia de Catalunya, núm. 42

Coincidint amb la diada de Sant Jordi, hem publicat el número 42 de la Revista d’Etnologia de Catalunya. El nou número conté el dossier monogràfic “Els reptes actuals dels museus etnogràfics locals”, així com la resta d’apartats habituals: Miscel·lània, Recerques i Crònica. Podeu consultar-ne el contingut íntegre en català en aquest indret web.

Cultura Viva 2018

L’activitat Mosaic Recercat: presentació de projectes donarà el tret de sortida aquest dissabte 14 d’abril al Cultura Viva d’enguany, el programa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial que té per objectiu  presentar a les comunitats que han estat objecte d’estudi les principals investigacions de caràcter antropològic que s’estan duent a terme al nostre país. Enguany hi participen 9 entitats d’aquesta xarxa, que programen 13 activitats a 12 poblacions d’arreu de la geografia catalana.

La foto que il·lustra el cartell és obra de l’Honorable Sr. Lluís Puig i Gordi, Conseller de Cultura.

Obteniu-ne una imatge ampliada aquí

Entre el celler i la taverna: un recorregut per les bodegues de barri de la ciutat de Barcelona

Fàbregas Oliveras, Bernat (coord.) (2018) Entre el celler i la taverna. Un recorregut per les bodegues de barri de la ciutat de Barcelona, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (Temes d’Etnologia de Catalunya; 29), 179 p.

ACTES DE PRESENTACIÓ: dissabte 7 d’abril de 2018, a les 12.00 h, al Bar-Bodega Can Massana, c. d’Horta, 1, Barcelona. Hi intervindran M. Àngels Blasco, directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, i els autors del llibre, Bernat Fàbregas, Joan Roura-Expósito, Albert Marín, Olga Llobet i Laura Camps.

El llibre ofereix una mirada panoràmica als orígens, transformacions i imaginaris urbans associats a les bodegues, enteses com la institució social per antonomàsia de la Barcelona popular. La investigació s’interessa especialment pel rol de les bodegues en la producció i reproducció del teixit veïnal i associatiu del seu entorn immediat, el barri. Examina, també, aspectes microsociològics com la configuració del seu ambient moral i les seves lògiques de sociabilitat entre parroquians.

L’enfocament eminentment etnogràfic posa de manifest la complexitat i diversitat de formes adoptades per les bodegues en l’actualitat i confirma la seva vigència com a espai de referència física i simbòlica de la trama de la ciutat. La recerca projecta també dades inesperades, com la revifalla econòmica de les bodegues com a conseqüència d’actors socials històricament desvinculats d’aquest univers (joves, migrants, dones, etc.), la seva reconversió a models alternatius de negoci que matisen els límits de la tradició (bars de nit, vinoteques, cooperatives, etc.), o l’aterratge entre la parròquia de segments poblacionals inesperats (moderns, turistes, gourmets, etc.). En definitiva, lluny d’idealitzar les bodegues com a establiments atrapats en un temps mític o de titllar-les amb el caducat concepte evolucionista de “supervivència”, aquesta investigació procura donar compte de les seves condicions de possibilitat i existència en la Barcelona contemporània.

La present monografia és resultat d’un treball d’investigació dut a terme entre els anys 2010 i 2014 per part de l’Associació per a la Recerca i l’Estudi de la Cultura Catalana L’Escambell, en el marc dels programes de recerca de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Fitxa de compra a la llibreria en línia de la Generalitat de Catalunya

Altres publicacions de la col·lecció Temes d’Etnologia de Catalunya

Aigua, estiueigs i salut a la Trobada de Centres d’Estudis del Penedès

Cotxe de línia 1959 Arxiu CELL.jpg

Aquest serà l’eix temàtic de la catorzena edició de la Trobada de Centres d’Estudis del Penedès, que facilitarà conèixer i difondre aquest patrimoni i servirà també per a realitzar, d’una manera participativa, la fitxa de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès “Aigua, estiueigs i salut al Penedès”, que ha iniciat l’antropòloga Maite Hernández. Les comunicacions que es presentaran a la Trobada són: “L’Estiueig a la Llacuna”; Les Deus, aigua i natura, el principal reclam turístic de Sant Quintí de Mediona (1900-2018)”; “Estiueig i Modernisme a Gelida (segles XIX-XXI); “Brisamar i termalisme. El naixement de Comarruga”; “Inicis de l’Estiueig a Sitges, Vila de Mar”; “Postal de Sant Martí Sarroca (1923)”; “Estiueigs d’Agustí Calvet Gaziel a Sant Pere de Riudebitlles”; i “Estiuejants a la riera i fonts de Lavit – 1911”. També es farà la presentació dels principals projectes de l’Institut Ramon Muntaner i de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana.  La Trobada es clourà amb un dinar al Restaurant Ca la Maria (preu 15 euros) i amb una visita guiada a la Llacuna, a càrrec  de Lourdes Mallart, historiadora i membre del Centre d’Estudis Llacunencs. La Trobada és oberta a tothom però cal inscripció prèvia a la Secretaria de l’Institut d’Estudis Penedesencs.

Dia: dissabte 10 de març, a partir de les 9 del matí.

Lloc: antiga fàbrica de Cal Sagrera (carrer Sagrera, 2) de la Llacuna (Anoia).

Organitza: Institut d’Estudis Penedesencs i Centre d’Estudis Llacunecs. Suport: Ajuntament de la Llacuna, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona, Diputació de Tarragona, Obra Social La Caixa, Institut Ramon Muntaner i Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana.

Fotografia: “Cotxe de línia a la Llacuna, 1959”. Arxiu del CELL.

 

Taller de memòria oral: Tortells, mones i garlandes al Penedès

Mural Pau Boada

Els forners Joan Ràfols (Sant Pau d’Ordal) Joan Miret i Gabriel Miret (El Vendrell), i la filla de forner, M. Teresa Sadurní (Santa Fe del Penedès) a través de la narració dels seus records mostraran aspectes tradicionals d’aquests menges típiques de diferents moments del calendari festiu. També es projectarà una filmació dels anys seixanta del forner de Sant Pau d’Ordal elaborant garlandes. El taller estarà coordinat per l’antropòloga Montserrat Traver i els resultats serviran per a complementar la recerca que s’està fent des de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès. Per a finalitzar el taller es convidarà a intervenir a les persones del públic i a fer un tast de mones (rotllos) i garlandes.

Data: diumenge, 11 de març, a les 12h

Lloc: Centre Agrícola de Sant Pau d’Ordal (plaça de Subirats, s/num.). Sant Pau d’Ordal – Subirats

Organitza: Institut d’Estudis Penedesencs amb la col·laboració del Centre d’Estudis de Subirats i l’Ajuntament de Subirats. En el marc dels 10s Tallers i Jornades de Memòria Oral (2017-2018) de l’OPEI de la Generalitat de Catalunya.

Fotografia de Fèlix Miró, Mural de Pau Boada (Vilafranca del Penedès).

Revista d’Etnologia de Catalunya: termini de presentació de propostes PRORROGAT FINS AL 3 D’ABRIL

Convocatòria oberta per presentar articles al núm. 43 de la revista

Termini prorrogat fins al 3 d’abril de 2018, seguint les pautes que es detallen a continuació i d’acord a les bases de publicació de la REC

Revista d'Etonologia de Catalunya. Nœm. 41L’equip directiu i el Consell de redacció de la Revista d’Etnologia de Catalunya obrim la convocatòria per presentar articles a ser publicats al número 43, corresponent a l’any 2018. Els articles es poden presentar als apartats de RECERQUES ETNOLÒGIQUES, MISCEL·LÀNIA i CRÒNICA, s’han d’adequar a les pautes que detallem a continuació i s’han d’enviar a l’adreça de correu electrònic rec@gencat.cat fins al 3 d’abril de 2018 (indicant a l’assumpte: “REC 43 + nom de l’apartat de la revista”).

RECERQUES ETNOLÒGIQUES: articles sobre recerques dutes a terme en el marc de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC) i altres treballs de recerca o documentació en l’àmbit català sorgits des d’altres institucions.

MISCEL·LÀNIA: articles científics de l’àmbit general de l’etnologia i l’antropologia social i cultural.

CRÒNICA: apartat que inclou informacions diverses sobre associacions i entitats relacionades amb l’estudi, la promoció i la difusió del patrimoni etnològic i la museografia, cròniques de jornades i congressos, ressenyes de publicacions…

El núm. 43 de la Revista d’Etnologia de Catalunya també inclourà un DOSSIER MONOGRÀFIC que versarà sobre l’antropologia de la mort. La temàtica dels articles a ser publicats a la resta de seccions –corresponents a aquesta convocatòria— és lliure.

Normes per a la presentació d’originals
Els articles que es presentin han de ser inèdits i adaptar-se a les bases de publicació de la REC (pdf), relatives a l’idioma (català, castellà o anglès), format, referències bibliogràfiques, citació o tractament de fotografies, entre d’altres. Cal fer especial atenció a l’extensió dels articles en funció de la secció de la revista a la que es presentin: d’entre 6.000 i 8.000 paraules per als treballs a ser publicats a RECERQUES ETNOLÒGIQUES o MISCEL·LÀNIA i d’entre 1.000 i 2.500 paraules per als treballs a ser publicats a CRÒNICA.

Procés de selecció i avaluació dels articles
La recepció d’articles finalitzarà el proper 3 d’abril de 2018, quedant exclosos de la convocatòria aquells textos que depassin el termini o no s’ajustin a les bases. Un cop rebuts, els articles proposats per a les seccions de RECERQUES ETNOLÒGIQUES i MISCEL·LÀNIA seran sotmesos a una avaluació cega per parells (peer review) per part de dos revisors/es externs, experts en l’àmbit temàtic que correspongui. Els articles proposats per a la secció de CRÒNICA seran valorats per part del Consell de Redacció de la revista. Les avaluacions dels articles podran concloure en una acceptació dels mateixos, una acceptació condicionada a modificacions o un refús. En tots els casos el resultat de les avaluacions serà comunicat als autors/autores un cop finalitzada l’avaluació.

Per a més informació:

Publicades les bases específiques de les subvencions en l’àmbit de la cultura popular i el patrimoni etnològic 2018

Han estat publicades al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) les bases específiques de les subvencions en l’àmbit de la cultura popular i el patrimoni etnològic per aquest any 2018. Aquest text estableix les línies de subvenció que es convocaran aquest any i defineix aspectes importants sobre l’objecte i la despesa subvencionable, les persones que s’hi poden acollir, els requisits que han de reunir les sol·licituds, la documentació a presentar, els criteris de valoració dels projectes presentats, etc. Enguany hi ha les següents set línies d’ajuts:


1. Producció d’espectacles i d’exposicions relacionats amb la cultura popular i tradicional catalana.

2. Federacions que programin activitats culturals relacionades amb l’associacionisme i la cultura popular i tradicional catalana.

3. Producció i edició de llibres i fonogrames relacionats amb la cultura popular i tradicional catalana.

4. Desplaçaments fora de Catalunya per dur a terme activitats i projectes relacionats amb la cultura popular i tradicional catalana.

5. Organització de festivals i trobades nacionals de cultura popular i tradicional.

6. Activitats en matèria de formació i de documentació relacionades amb la cultura popular i tradicional catalana.

7. Activitats que fomentin la recerca, la conservació i la difusió del patrimoni etnològic de Catalunya.

Us recordem que també podeu consultar les bases generals dels ajuts i que properament es publicaran les convocatòries d’aquestes línies de subvencions, és a dir, els terminis de presentació de les sol·licituds i la dotació pressupostària de cada línia.

Jornada Reviure el Patrimoni

 Jornada Reviure el Patrimoni. Festa i ocupació de l’espai

Dissabte, 27 de gener i dissabte, 24 de febrer de 2018

Auditori de Cervera

El Museu de Cervera va celebra el 2017, els 40 anys d’Aquelarre amb una exposició “en construcció”que es plantejava com un repàs de la festa al llarg del temps però, sobretot, com una crida a la participació. Els àmbits no eren mòduls tancats sinó que es van concebre com portes obertes a la recollida d’informació i a la posada en comú d’opinions, mirades i reflexions entorn els temes proposats. L’exposició no era, doncs, un punt final de síntesi sinó, ben al contrari, era el punt d’inici d’un projecte més ambiciós que pretén activar la participació activa de tots els agents que tenen vinculació amb la festa al carrer, la recollida del màxim de material possible vinculat amb la festa i que, en aquests moments, està dispers, i el debat entre tots els interpel·lats per tal d’arribar a consensuar un relat que expliqui la festa de l’Aquelarre des dels seus orígens al moment present. De l’anàlisi concret la festa volem anar més enllà i obrir un relat de futur que creiem que entronque amb la necessitat reivindicada d’una Casa de la Festa.
L’edició d’enguany de la Jornada de Reviure el Patrimoni és doble i es desenvoluparà en 2 sessions diferents els darrers dissabtes de gener i febrer.

Inscripció gratuïta, però cal formalitzar-la omplint el formulari al lloc web següent:
www.museudecervera.cat/reviurelpatrimoni

Es lliurarà certificat d’assistència a qui ho demani.

Organitza: Museu Comarcal de Cervera

Col·labora: Direcció General de la Cultura Popular i l’Associacionisme Cultural

Revista d’Etnologia de Catalunya, núm. 43: TERMINI PRORROGAT FINS AL 3 D’ABRIL

Convocatòria oberta per presentar articles al núm. 43 de la revista
Termini prorrogat fins al 3 d’abril de 2018,
seguint les pautes que es detallen a continuació i d’acord a les bases de publicació de la REC

Revista d'Etonologia de Catalunya. Nœm. 41L’equip directiu i el Consell de redacció de la Revista d’Etnologia de Catalunya obrim la convocatòria per presentar articles a ser publicats al número 43, corresponent a l’any 2018. Els articles es poden presentar als apartats de RECERQUES ETNOLÒGIQUES, MISCEL·LÀNIA i CRÒNICA, s’han d’adequar a les pautes que detallem a continuació i s’han d’enviar a l’adreça de correu electrònic rec@gencat.cat fins al 5 de març de 2018 (indicant a l’assumpte: “REC 43 + nom de l’apartat de la revista”).

RECERQUES ETNOLÒGIQUES: articles sobre recerques dutes a terme en el marc de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC) i altres treballs de recerca o documentació en l’àmbit català sorgits des d’altres institucions.

MISCEL·LÀNIA: articles científics de l’àmbit general de l’etnologia i l’antropologia social i cultural.

CRÒNICA: apartat que inclou informacions diverses sobre associacions i entitats relacionades amb l’estudi, la promoció i la difusió del patrimoni etnològic i la museografia, cròniques de jornades i congressos, ressenyes de publicacions…

El núm. 43 de la Revista d’Etnologia de Catalunya també inclourà un DOSSIER MONOGRÀFIC que versarà sobre l’antropologia de la mort. La temàtica dels articles a ser publicats a la resta de seccions –corresponents a aquesta convocatòria— és lliure.

Normes per a la presentació d’originals
Els articles que es presentin han de ser inèdits i adaptar-se a les bases de publicació de la REC (pdf), relatives a l’idioma (català, castellà o anglès), format, referències bibliogràfiques, citació o tractament de fotografies, entre d’altres. Cal fer especial atenció a l’extensió dels articles en funció de la secció de la revista a la que es presentin: d’entre 6.000 i 8.000 paraules per als treballs a ser publicats a RECERQUES ETNOLÒGIQUES o MISCEL·LÀNIA i d’entre 1.000 i 2.500 paraules per als treballs a ser publicats a CRÒNICA.

Procés de selecció i avaluació dels articles
La recepció d’articles finalitzarà el proper 5 de març de 2018, quedant exclosos de la convocatòria aquells textos que depassin el termini o no s’ajustin a les bases. Un cop rebuts, els articles proposats per a les seccions de RECERQUES ETNOLÒGIQUES i MISCEL·LÀNIA seran sotmesos a una avaluació cega per parells (peer review) per part de dos revisors/es externs, experts en l’àmbit temàtic que correspongui. Els articles proposats per a la secció de CRÒNICA seran valorats per part del Consell de Redacció de la revista. Les avaluacions dels articles podran concloure en una acceptació dels mateixos, una acceptació condicionada a modificacions o un refús. En tots els casos el resultat de les avaluacions serà comunicat als autors/autores un cop finalitzada l’avaluació.

Per a més informació:

Cultura Viva 2017: Ollaires de Breda

Cultura Viva 2017. Presentació de la recerca: “Ollaires de Breda”, recerca realitzada per la Filmoteca de Catalunya al voltant de les filmacions antigues vinculades a l’ofici de terrisser a Breda. La presentació anirà a càrrec de  Mariona Bruzzo cap del Centre de Conservació i Restauració de la Filmoteca de Catalunya.  Durant la presentació es projectarà el documental “Ollaires de Breda” (1937) de la productora Laya Films.

Data: Divendres 29 de setembre de 2017 a les 8 del vespre

Lloc: Museu Etnològic del Montseny, Arbúcies (Selva)

Organitza: Museu Etnològic del Montseny, La Gabella
Col•laboren: Filmoteca de Catalunya, Ajuntament d’Arbúcies i Direcció General de Cultura Popular Associacionisme i Acció Cultural de la Generalitat de Catalunya.