IX Beca Emili Giralt Raventós – Cultures del Vi

La Beca Emili Giralt Raventós està impulsada des de VINSEUM Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, amb l’objectiu d’estimular la recerca relacionada amb la viticultura i la vinicultura des de la perspectiva de les ciències socials i humanes.

Aquesta beca està dedicada a l’historiador Emili Giralt Raventós, en reconeixement a la seva tasca investigadora i com impulsor de la recerca històrica en el camp de la viticultura als Països Catalans. La dotació de la beca és de 6.000,- euros gràcies a la col·laboració de Fundació Mútua Catalana i de VINSEUM. La persona guanyadora compta amb un any per lliurar el seu treball d’investigació. L’objectiu de la beca és fomentar la recerca i motivar la futura publicació dels treballs presentats.

La convocatòria romandrà oberta fins el 4 de novembre de 2022.

Per més informació i bases de la convocatòria: VINSEUM

PRESENTACIÓ DE LA RECERCA: GEGANTS DE BARRI. Gegants i geganters en la recuperació festiva del carrer a Barcelona després de la dictadura franquista i la transició (1977-1989)

Data: 15 de juny de 2022 a les 18.30h.

Lloc: Museu Etnològic i de Cultures del Món-Seu Montcada (C.Montcada 12, Barcelona)

Es presentaran els resultats de la recerca que sota el mateix títol es va portar a terme al 2021.

Intervindran: Sandra AnituaManuel Delgado i Marc Sierra (Membres de: Cultura popular i conflicte i Antropologia del Conflicte Urbà) #GRUPSTREBALLICA

Organitza: Institut Català d’Antropologia (ICA). Amb la col·laboració de: Museu Etnològic i de Cultures del Món (MUEC). Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya-Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, en el marc del Programa Cultura Viva 2022 #CULTURAVIVAETNOLOGIA

XXIII convocatòria Premi de recerca Ricart i Giralt

Un any més el MMB i l’IRMu han convocat conjuntament el Premi de recerca Ricart i Giralt. Aquest premi accepta a concurs projectes d’investigació a realitzar al llarg d’un any, que tractin sobre el patrimoni i la cultura marítima a les terres de parla catalana, des del punt de vista de les ciències socials. Ha de ser una recerca inèdita, i el jurat concedeix el premi a la proposta que valoren més interessant, més ben pensada i realitzable durant l’any. L’import del premi són 6000 €.

El termini de presentació finalitza l’1 de juliol a les 14 h. Es pot presentar la documentació presencialment al registre del MMB (demanant cita prèvia a informació@mmb.cat ) i també telemàticament a la seu electrònica del MMB, a través de la web, accedint a tràmits i omplint la instància genèrica, a la que s’hauran d’adjuntar la documentació com especifica les bases.

Podeu accedir des de aquí a les bases de convocatòria. Per més informació sobre el premi, la convocatòria i les bases, consulteu el blog de recerca del MMB.

Rastres en femení: el patrimoni i la memòria popular oblidada

Roca Umbert Fàbrica de les Arts. C. d’Enric Prat de la Riba, 77, Granollers (aforament limitat a 100 persones)
Canal de YouTube de Roca Umbert Fàbrica de les Arts
15 juny de 2022, de 9 a 14 h

Fons Roca Umbert. Cessió de Maria Miralles Sánchez, treballadora de la fàbrica Roca Umbert.

La jornada forma part del programa d’activitats formatives de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, en coorganització amb Roca Umbert Fàbrica de les Arts i el suport de l’Institut Català de les Dones i la Fira Mediterrània de Manresa. Està enfocada a revisar els processos de construcció de memòria, tradició i patrimoni en clau feminista i de gènere i, al mateix temps, posar en valor l’aplicabilitat de la recerca etnològica i compartir bones pràctiques de participació de dones en la construcció d’una memòria no masculinitzada. La jornada vol facilitar eines útils per a la reflexió i la gestió dels esdeveniments d’esdeveniments culturals de caràcter local i s’adreça de manera preferent a personal tècnic dels àmbits de cultura, festes, igualtat, joventut, ciutadania i participació; també a juntes directives i persones associades a entitats culturals, professionals de l’antropologia, a gestors culturals i a l’àmbit universitari de l’àmbit de l’estudi i gestió del patrimoni cultural.

Al web de la jornada podreu accedir al programa  i al formulari d’inscripció.

Cultura Viva 2022

Després de la presentació de la recerca “Festes del mar”, realitzada el passat 20 de febrer a Calafell per part de l’Institut d’Estudis Penedesencs, l’edició d’enguany del programa Cultura Viva continua a Esterri de Cardós amb la jornada “La recuperació de la memòria oral al Pirineu: tècniques, metodologies i estratègies“, organitzada per l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu.

El programa Cultura Viva de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial té per objectiu la presentació, principalment a les comunitats que han estat objecte d’estudi, de les recerques etnològiques dutes a terme recentment o encara en curs al nostre país. Aquest 2022 hi participen tretze entitats d’aquesta xarxa, les quals han programat vint-i-una activitats en divuit poblacions diferents.

A banda dels aspectes esmentats, s’hi abordarà un ventall temàtic molt variat: l’etnobotànica en relació a les begudes tradicionals i a la medicina popular, el món marítim, el comerç local, la pedra seca, la cuina tradicional, el despoblament, el paisatge, la producció informal de tabac, la terrisseria… Feu clic damunt de la imatge per veure’n el contingut amb més detall.

Jornada “La recuperació de la memòria oral del Pirineu. Tècniques, metodologies i estratègies “

22 d’abril de 2022

Local social d’Esterri de Cardós (Pallars Sobirà), de 9:30 a 14:00h

Jornada “La recuperació de la memòria oral del Pirineu. Tècniques, metodologies i estratègies

Aquesta jornada vol donar continuïtat a la que es va celebrar l’any 2020 a Gerri de la Sal i que proposava un apropament metodològic sobre com desenvolupar la recerca i el treball de camp en l’àmbit de la memòria oral.

La memòria és fràgil, subjectiva i sovint amb importants càrregues ideològiques o d’idealització que cal tenir en compte en la seva recollida i ús com a font històrica. La seva recerca i gestió hauria de comportar una metodologia específica i acurada, acompanyada de la definició d’objectius clars i d’una bona contextualització històrica i biogràfica.

Darrerament s’estan plantejant i duent a terme diversos projectes de recuperació de la  memòria oral que proposen recollir testimonis, experiències i records de la historia viscuda més recent. Davant l’impuls i difusió d’aquest tema creiem que és fonamental poder crear un espai de reflexió, debat i coordinació, de les iniciatives d’aquest tipus en l’àmbit de l’Alt Pirineu i que pugui tenir continuïtat.

PROGRAMA

A les 9.30 h / Presentació.

A les 10 h / La font oral com a estratègia de recerca: objectius i procediments. Oriol Beltran, professor d’Antropologia Social. Universitat de Barcelona.

A les 11 h / Pausa-Cafè.

11.20 h / Taules d’experiències.

Modera: Gemma Casals, antropòloga.

D’11.20 a 12.20 h – Taula 1.

· ”Això m’estàs parlant abans o després de la mili?” Vers una historicitat etnogràfica de les transformacions paisatgístiques. Ferran Pons. Antropòleg. McGill University.

· Museu de camins. Gemma Cots, Associació País de Terra Roia.

· La recerca oral des de l’Ecomuseu de les valls d’Àneu. Ignasi Ros. Tècnic de l’Ecomuseu de les valls d’Àneu.

· “Tupina” Projecte de recuperació i difusió de memòria oral de les Valls de Cardós. Joana Blanch i Joel Baró.

· Quan el comerç era la vida dels pobles. Manel Gimeno. Investigador i historiador.

De 12.20 a 13.20 h – Taula 2.

· Veu de dona. Sara Aliaga. Tècnica de Cultura i Patrimoni cultural CC de la Cerdanya.

· La recerca oral des del museu hidroelèctric de Capdella. Eva Perisé / Sandra Luque.

· Veus a bocafoscant. Sandra Luque. Associació Lo gaial de la Vall Fosca.

De 13.30 a 14.30 h / Debat.

INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS

La jornada és gratuïta. Per participar-hi cal enviar un correu electrònic a info@xarxamuseuspirineu.cat .

ORGANITZA

Comunitat de Municipis Cardosencs (Esterri de Cardós-Lladorre-Vall de Cardós), Consell Comarcal del Pallars Sobirà, Xarxa de Museus i Equipaments Patrimonials de l’Alt Pirineu i Aran, Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Ecomuseu de les Valls d’Àneu, IDAPA,

Coneixements tradicionals sobre el mar i la meteorologia marina, a Converses de Taverna

Divendres 11 de març, el restaurant Can Blau de Palamós serà l’escenari d’una nova sessió de Converses de Taverna, l’activitat etnològica dirigida a documentar i difondre el patrimoni immaterial de la Costa Brava per mitjà del testimoni de la gent de mar.

En aquesta ocasió, parlarem sobre els coneixements meteorològics tradicionals entre la gent de mar, dels vents, dels núvols i les onades, de l’expertesa a l’hora de predir el temps en mar. Perquè viure de la pesca o de la navegació implica conèixer el medi on es treballa i especialment preveure la meteorologia, un element molt arrelat en la consciència dels pescadors i generador de tot un corpus de coneixement que, a poc a poc, s’ha anat debilitant entre les generacions més joves. 

Parlarem amb Josep Pascual, observador del temps de l’Estartit, amb Josep Llàtser, pescador artesanal retirat, i amb Francesc Benaiges, armador i patró d’arrossegament, per conèixer com el coneixement expert, acumulat i llegat durant generacions, permetia a la gent de mar llegir els núvols, anticipar el mal temps, preveure una gropada, decidir sortir o no a la mar. I com tot va canviar amb la popularització de la informació meteorològica actual.

Quin paper té avui aquest coneixement del temps en la presa de decisions? Quins són els fenòmens més comuns? Com es transmetia el coneixement tradicional? Ens formularem aquestes i moltes altres preguntes al llarg de la sessió.

Manual de recerca etnològica per a l’elaboració de projectes de patrimoni cultural immaterial

Folch Monclús, Rafel; Ramírez Boixaderas, Elena (2021) Manual de recerca etnològica per a l’elaboració de projectes de patrimoni cultural. Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (Materials d’Etnologia de Catalunya; 4), 101 p.

La Convenció del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO suposà un nou impuls patrimonial arreu. A Catalunya, l’estudi, divulgació, promoció i salvaguarda del patrimoni cultural immaterial és una línia de treball que s’ha anat obrint pas amb fermesa al llarg de les darreres dècades a partir de la tasca de l’etnologia i del patrimoni etnològic, contribuint decididament al creixement i a la diversificació del patrimoni cultural català.

En aquest context, la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural ha publicat un nou volum, el número 4 de la col·lecció Materials d’Etnologia de Catalunya, que porta per títol Manual de recerca etnològica per a l’elaboració de projectes de patrimoni cultural immaterial. La publicació, obra d’Elena Ramírez i Rafel Folch, representa una línia de continuïtat amb el volum anterior, Metodologia de recerca etnològica, publicat dins la mateixa col·lecció l’any 2010. Aquest nou volum vol ser una guia que, des del marc de l’etnologia, proporcioni algunes orientacions teòriques i tècniques per al desenvolupament de projectes d’inventari, documentació i/o recerca del que coneixem com a patrimoni cultural immaterial (PCI). Així doncs, aquesta nova publicació també vol ser una eina de reivindicació i visibilització d’una línia de treball, la de l’estudi, divulgació, promoció i protecció del patrimoni etnològic, que aprofitant la puixança del patrimoni cultural immaterial caldria reforçar.

En línia:

Manual de recerca etnològica per a l’elaboració de projectes de patrimoni cultural immaterial

Materials d’Etnologia de Catalunya (col·leccions del Departament de Cultura)

El duríssim món de les dones a les presons franquistes.

Dins el cicle de conferències “Biografies Ampostines”, la jove Ariadna Tomàs farà la conferència “Teresa Caballé Verge. Repressió, oblit i silenci a les presons franquistes”, que farà difusió d’una part del seu Treball de Recerca de Batxillerat titulat “La lluita silenciada: el cas de set ampostines entre les reixes franquistes”, que va obtenir el XIII Premi de Recerca de Batxillerat “Ciutat d’Amposta”.

La investigació històrica d’arxiu de l’autora i la memòria oral dels familiars de Teresa Caballé han permès reconstruir, a tall d’exemple de molts altres casos,  allò que va suposar-li passar per la presó. La conferèncioa farà un repàs de la seva detenció el 5 de setembre de 1938, als 23 anys, per formar part de l’agrupació Juventudes Libertarias, el consell de guerra que se li va realitzar a Benicarló, la pena que el franquisme li va imposar, el procés penitenciari que va patir a la presó de les Oblates de la ciutat de Tarragona amb les duríssimes condicions de treball de les presons franquistes femenines, i la seva final lliberació el 12 de setembre de 1950.

Activitat gratuïta, amb aforament limitat a 50 persones, per ordre d’arribada.

Organitza: Campus Extens de la URV a Amposta, Museu de les Terres de l’Ebre, Ajuntament d’Amposta.

Col·labora: Diputació de Tarragona

Data: 24 de febrer de 2022

Horari: 19 h.

Lloc: Sala d’Actes del Museu de les Terres de l’Ebre.

Més informació: Tel. 977 702 954 www.museuterresebre.cat www.urv/antenes_coneixement/

Cloenda XXIX Jornades d’Estudis Penedesencs

Al llarg d’aquest any s’han celebrat les XXIX Jornades d’Estudis Penedesencs amb diferents actes relacionats amb el patrimoni, el paisatge, la gastronomia, l’agricultura, la ramaderia i la pesca. Ara arriba l’acte de cloenda que comptarà amb les ponències “Els Hostals del Penedès” a càrrec de Gener Aymamí i “La marca de vi més antiga de Catalunya: una malvasia de Sitges de 1811” a càrrec de Xavier Miret Mestre. La conferència de cloenda de les Jornades serà “La recuperació de la raça del Gall del Penedès, obra d’Amadeu Francesch” a càrrec de Joan Solé Bordes. En acabar aquest acte hi haurà un tast guiat de vins de malvasia a càrrec d’Alba Gràcia Panyella, coordinadora del Centre d’Interpretació de la Malvasia de Sitges”.

Data: diumenge 19 de desembre, de 10 h a 13.30 h.

Lloc: Auditori del Vinseum (plaça Jaume I, s/núm.) de Vilafranca del Penedès.

Activitat gratuïta: Cal reserva prèvia a: activitats@iepenedesencs.org

Organització i informació: Institut d’Estudis Penedesencs

Aquestes Jornades formen part del programa Etnologia en Xarxa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de la Generalitat de Catalunya.