El documental “Las Chicas de la Saphil”, rep el premi especial de patrimoni dels premis Bonaplata

El passat 30 de novembre al Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya a Barcelona es va celebrar l’acte de lliurament dels Premis Bonaplata 2022 de l’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya. El Museu del Ter conjuntament amb el Museu Etnogràfic de Ripoll  va rebre el Premi Especial de Patrimoni, en la categoria difusió i accions relacionades amb el patrimoni industrial, tècnic i científic i a la reivindicació de la memòria històrica social i industrial pel documental “Las chicas de la Saphil”. El guardó el van recollir la historiadora, autora de la recerca i guionista del documental, Maria Aguilà; la Yolanda Cambón en representació de “las chicas de la Saphil” i en Carles García, director del Museu del Ter.

El projecte, és fruit d’una col·laboració entre el Museu del Ter i el Museu Etnogràfic de Ripoll, i va comptar amb la participació de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya en el marc de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial i es va presentar en el marc de l’11a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic l’any 2021. Podeu veure al documental clicant aquí

Per a més informació: www.museudelter.cat

Revista d’Etnologia de Catalunya: crida a la recepció d’originals (2023)

La Revista d’Etnologia de Catalunya obre la convocatòria de presentació d’originals per al número 47, corresponent a l’any 2023. Els articles es poden presentar als apartats de “Recerques etnològiques”, “Miscel·lània” i “Crònica”, i s’han d’adequar a les pautes i indicacions que es detallen a continuació. A partir d’aquest nou volum, tots els articles que es presentin per a ser publicats en algun dels apartats de la revista es gestionaran a través de la plataforma RACO Professional. Així, per tal de realitzar un enviament i dur a terme el seguiment del procés d’edició de l’article, caldrà que l’autor/a es registri a la plataforma i en segueixi les indicacions: Trameses | Revista d’etnologia de Catalunya (raco.cat) 
 
– Recerques etnològiques: articles sobre treballs de recerca etnològiques i/o antropològiques, finalitzades o en curs. 
Miscel·lània: articles científics de l’àmbit general de l’etnologia i l’antropologia social i cultural. 
Crònica: apartat que inclou articles amb informacions diverses sobre associacions i entitats relacionades amb l’estudi, la promoció i la difusió del patrimoni etnològic i la museografia, cròniques de jornades i congressos, ressenyes de publicacions… 

Terminis: els articles es podran enviar fins al 15 de gener de 2023. 

Normes per a la presentació d’originals 
 
Els articles que es presentin han de ser inèdits i adaptar-se a les bases de publicació de la REC, relatives a l’idioma (català, castellà o anglès), format, referències bibliogràfiques, citació o tractament de fotografies, entre d’altres. Cal fer especial atenció a l’extensió dels articles en funció de la secció de la revista a la que es presentin: d’entre 6.000 i 8.000 paraules per als treballs proposats a “Recerques etnològiques” o “Miscel·lània” i d’entre 1.000 i 2.500 paraules per als treballs proposats a “Crònica”. Les citacions bibliogràfiques, la bibliografia i els peus de foto, il·lustracions i/o gràfics, queden excloses del recompte de paraules màxim de l’article. 

Procés de selecció i avaluació dels articles 
 
Quedaran exclosos de la convocatòria aquells textos que depassin el termini de recepció establert o no s’ajustin a les bases. Un cop rebuts, els articles que optin a les seccions de “Recerques etnològiques” o “Miscel·lània” seran sotmesos a una avaluació amb doble anonimat (peer review) per part de dos revisors/es externs, experts en l’àmbit temàtic que correspongui. Els articles proposats per a la secció de “Crònica” seran valorats per part del consell de redacció de la revista. Les avaluacions dels articles podran concloure en la seva acceptació, en una acceptació condicionada a modificacions o en un refús.

La cura importa, projecció de la Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic al Penedès

La projecció al Penedès serà “La cura importa” de Dolors Comas d’Argemir (2021). Es tracta de diferents càpsules que mostren les afectacions que ha tingut la crisi sanitària en la cura a les llars de gent gran i dependents, com s’han reorganitzat els serveis d’atenció domiciliària, assistència personal o serveis residencials, com s’ha vist afectat l’ocupació de llar i cures, i com s’han generat o reforçat iniciatives comunitàries.

Data: diumenge 6 de novembre, a les 12 hores.

Lloc: La Cumprativa (c/ Francesc Macià, 27) de Llorenç del Penedès.

L’Institut d’Estudis Penedesencs coordina la programació a la vegueria Penedès de la 12a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic que organitza l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya. En l’edició d’enguany, la temàtica seleccionada és la pandèmia de covid19 que ha marcat les nostres vides els darrers anys d’una manera notòria i generalitzada.

Cultura Viva 2022. X Jornada de presentació de recerca etnològica a la Catalunya Central

Enguany arribem a la X Jornada de presentació de la recerca etnològica a Osona i la Catalunya Central. Aquesta edició se celebrarà el dissabte 5 de novembre a la Biblioteca Antoni Pladevall i Font de Taradell. S’hi presentaran recerques etnològiques realitzades a la comarca d’Osona, el Bages i el Ripollès. En aquest enllaç podreu seguir la jornada en línia a través del nostre canal de Youtube.
La jornada forma part del programa Cultura Viva, que és una iniciativa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial i té com a objectiu comunicar els resultats de les recerques sobre temes etnològics que es fan a Catalunya. Cultura Viva retorna així a les comunitats que han estat objecte d’estudi els coneixement que elles mateixes han contribuït a crear. El programa es desenvolupa, al llarg de l’any, per tot el país.


Les jornades que anualment celebrem al Museu del Ter abasten principalment la comarca d’Osona, amb la vocació d’aplegar també treballs de recerca realitzats en el conjunt de la Catalunya Central, i per proximitat del Ripollès. En aquesta edició s’hi presentaran 8 comunicacions, corresponents a recerques de temàtiques diferents però amb l’etnologia com a element comú. Entre les comunicacions hi ha temàtiques tan diverses com: la musicologia, el patrimoni agrari, la religiositat popular, el lleure (en diferents facetes) i documentals de caire etnogràfic com “Las chicas de la Saphil” o la sèrie “Mans destres”.

Data: Dissabte 5 de novembre

Població i lloc: Taradell. Biblioteca Antoni Pladevall i Font. Carretera de Balenyà, 101

La inscripció és gratuïta i es pot fer a través de l’agenda del museu o bé al telèfon 93 851 51 76 o info@museudelter


Recerca, pedagogia i salvaguarda de l’elaboració tradicional d’oli de ginebre.

Per cinquè any, Riba-roja d’Ebre celebra la recuperació patrimonial dels forns d’oli de ginebre de la població, amb un format lúdic, festiu i de valorització patrimonial.

La “Festa de l’oli de Ginebre 2022” inclou un extens programa d’activitats, que inclou com en totes les edicions una destil·lació d’oli de ginebre a la manera tradicional i la visita guiada a un dels forns del municipi.

Destaquen en l’actual edició: la creació de la “Maleta pedagògica sobre els forns d’oli de ginebre”, que ja es treballa a l’escola local, com una eina fonamental per transmetre als més petits l’interès pel patrimoni i el paisatge més proper i que ja s’ha començat a treballar en aquest curs escolar; també la creació d’una aplicació de realitat augmentada dels forns, per fomentar bones pràctiques en la salvaguarda del patrimoni immaterial, i en tercer lloc l’obtenció de l’Ajut a la recerca Creu Casas Sicart amb el qual es finançarà un projecte de la Universitat Rovira i Virgili de digitalització, registre i anàlisi dels forns d’oli de ginebre ubicats a Riba-roja d’Ebre.

En el marc de la festa també es presentarà una aplicació de realitat augmentada dels forns d’oli de ginebre, que forma part d’un projecte europeu InterregSudoeLivhes de valorització del Patrimoni Cultural Immaterial.

Organitza: Amics de Riba-roja.

Lloc: Sala de plens de l’Ajuntament, i Zona d’esbarjo de la Garita.

Població: Riba-roja d’Ebre.

Dates: del 4 fins al 6 de novembre de 2022

Més informació: https://amicsderibaroja.cat/archivos/438

IV Jornada de Recerca Etnològica de la Costa Brava. Call for papers

El Museu de la Pesca, el Museu de la Mediterrània i el Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols coorganitzen la IV Jornada de Recerca Etnològica de la Costa Brava, que se celebrarà el pròxim 12 de novembre a la Casa del Mar de Palamós.

Es fa una crida a tots els investigadors interessats perquè presentin els seus treballs en el marc d’aquestes jornades i enriquir el coneixement del nostre territori. Les presentacions hauran de tenir un format d’entre 15 i 20 minuts. Si esteu interessats a participar, podeu escriure a alfons.garrido@palamos.cat

L’objectiu és donar visibilitat i ser espai de debat sobre les recerques recent o en curs relacionades amb l’etnologia de les comunitats del litoral gironí. Amb aquestes jornades, els organitzadors volen ampliar i enfortir la xarxa de persones i institucions que donen a conèixer la bona investigació que s’està duent a terme, a dins i fora de l’acadèmia, en l’àmbit del patrimoni etnològic de la Costa Brava.

Aquesta iniciativa s’inclou dins del cicle Cultura Viva que impulsa l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, dirigida a comunicar els resultats de les recerques científiques sobre temes etnològics fetes a Catalunya.

Cultura Viva 2022: “Lo ritme del fang”

Data: 20 d’octubre de 2022 a les 15,30h.

Projecció del curt documental i xerrada a càrrec de: Roger Sansi i Laura Holguin, membres de l’equip de la recerca.

Aquest curt és resultat del projecte: Els canterers de Miravet. Entre l’argila i els diners, un treball de camp de tall etnogràfic al municipi de Miravet durant el 2020.

Lloc: Sala Pi i Sunyer. Institut d’Estudis Catalans (IEC), carrer del Carme 47, Barcelona. Entrada lliure.

Organitza: Institut Català d’Antropologia (ICA). Col·labora: Institut d’Estudis Catalans (IEC). Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya- Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial.

TALLER DE MEMÒRIA ORAL: Presa de consciència i primer moviment feminista a Santa Perpètua durant el tardofranquisme i la transició

Divendres 30 de setembre de 2022 a les 18.30h.

Intervindran: Manuel Delgado, Sarai Martín (membres del Grup Cultura popular i conflicte/ICA), Rosa Rovira i Agustina Silgado (ex-membres del Grup de Dones de Santa Perpètua).

El taller presenta els resultats d’una recerca etnohistòrica duta a terme del 2020 al 2022, l’objectiu de la qual ha estat recollir i analitzar la memòria oral de dones que es van comprometre en la lluita antifranquista i la consolidació del moviment feminista al municipi vallesà de Santa Perpètua de Mogoda, durant els últims anys del règim fins a la fi de la transició democràtica. L’activitat es proposa tractar el paper que jugaven les dones en l’estructura d’oposició contra el règim, des d’un enfocament que col·loqui en el centre la importància de la recuperació a escala local de la memòria democràtica i de la lluita a favor dels drets de la dona.

Lloc: Centre Cívic El Vapor, C. Enric Granados 16, Santa Perpètua de Mogoda.

Organitza: Institut Català d’Antropologia i Grup Cultura Popular i Conflicte/ICA. Col·labora: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC). En el marc dels 15ns Tallers i Jornades de Memòria Oral 2022-2023. Observatori del Patrimoni Etnològic de Catalunya.

“Mirades des de l’Antropologia”: 1a Edició del Premi Recerca ICA

L’Institut Català d’Antropologia presenta la primera edició del Premi Recerca ICA amb la finalitat de divulgar les recerques i els debats que s’articulen des de l’antropologia social i cultural des de qualsevol de les vessants de l’antropologia i escrites en llengua catalana.

La convocatòria està oberta a tots els investigadors i investigadores novells d’universitats catalanes.
El termini per presentar propostes acaba el 30 de novembre de 2022.

Consulteu les bases aquí: https://www.antropologia.cat/wp/wp-content/uploads/Premi-ICA-2.pdf

Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

El segon volum de la col·lecció Els oficis de la Festa de la Sal de l’Escala es dedica al barriler

El passat diumenge 18 de setembre, en el marc de la 25ena edició de la Festa de la Sal, es va presentar a l’Alfolí de la Sal – Museu de l’Escala, el segon volum de la col·lecció Els oficis de la Festa de la Sal que va néixer l’any 2021 amb un primer volum dedicat a la feina del nansaire.

La col·lecció Els oficis de la Festa de la Sal es va concebre amb la voluntat de recuperar i difondre el patrimoni vinculat a la confecció d’estris, eines, arts i bastiments emprats en els oficis i activitats que es mostren a la Festa de la Sal de l’Escala. L’objectiu és explicar els orígens d’aquestes activitats tradicionals, la seva evolució, els materials naturals emprats i també com han anat desapareixent, fent que estris i objectes creats durant tants anys hagin esdevingut actualment peces de museu.

Si en la publicació dedicada als nansaires es va posar accent en els escalencs que feien nanses con en Mariano Callol Zit, en Baptista Guillot, en Rafel Bahí, i en Ramon i en Rafel Guillot, aquesta nova publicació es basa en el testimoniatge d’en Sebatià Callol Tianet. Els autors del llibre, Lurdes Boix, Jaume Badias i Mariona Font, agraeixen profundament tots els coneixements de l’ofici que els hi ha transmès en Tianet, sense els quals no s’hagués pogut fer aquest llibre. Ell és el darrer barriler de l’Escala, i gràcies a ell s’ha pogut saber els diferents tipus de barrils i botes que es feien, a més d’entendre una mica més la importància de la salaó a l’Escala i també de la vinya.

D’altra banda aquest llibre recull un petit tresor etnològic, ja que reprodueix un vocabulari inèdit recollit per Joan Amades sobre l’ofici de barriler. Aquest s’havia de publicar l’any 1938 però degut a la Guerra Civil es va desar en un calaix fins avui. Precisament en la presentació del llibre el tècnic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i conservador del Fons Amades, Toni Serés, va explicar el paper de Joan Amades en la recuperació del patrimoni etnològic i la seva relació amb l’Escala i concretament amb Caterina Albert, Víctor Català.

Aquesta col·lecció s’origina amb la Festa de la Sal i la voluntat d’aquest esdeveniment de cara a salvaguardar la memòria oral i fer-ne difusió, com també l’altra col·lecció de publicacions vinculada a la festa com és la col·lecció Cultura, música i danses del món.