Catàleg de l’exposició “Se’n parlave…i n’hi havie. Bruixeria al Pirineu i a les terres de Ponent”

Cat_bruixeriaLa Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran ha publicat el resultat de la recerca que s’ha dut a terme al llarg de dos anys i mig sobre el fenomen de la bruixeria a les Terres de Ponent i al Pirineu. Es tracta d’un llibre amb el títol “Se’n parlave…i n’hi havie. Bruixeria al Pirineu i a les terres de Ponent”, on es recopila, tant la recerca històrica, desenvolupada en els darrers 10 anys sobre la cacera de bruixes a Catalunya, com etnogràfica.

Així, el llibre recull la visió d’especialistes en folklore i cultura popular sobre la bruixeria a Catalunya, com Josefina Roma, Ramona Violant o Pep Coll i inclou la reedició d’un text pioner sobre la bruixeria al Pallars, escrit per l’etnògraf Ramon Violant i Simorra abans de la Guerra Civil. Però la part més inèdita de la investigació és el recull dels darrers testimonis vius que han tingut contacte amb la bruixeria al Pirineu i les Terres de Lleida que mostren la pervivència d’aquest fenomen fins l’actualitat.

El llibre també inclou la recerca etnogràfica portada a terme a Andorra, que ha posat de relleu l’arrelament que les creences sobre la bruixeria van tenir al país i la seva supervivència fins a èpoques molt recents.

El document presenta molta informació inèdita que canvia la visió que es tenia fins ara de la cacera de bruixes a Catalunya i en especial al Pirineu i ales Terres de Ponent. Revela la centralitat del Pirineu pel que fa a aquest fenomen a Catalunya, ja que la primera llei europea contra el crim de bruixeria és de 1424. Les conclusions tenen molt a veure amb el fet que els primers judicis sobre bruixeria van ser al Pirineu, concretament a les Valls d’Àneu, on es va registrar la primera llei europea contra la bruixeria (s. XV). Aquest fet és determinant per mostrar dues realitats, la de les comarques del Pirineu, on encara avui hi ha testimonis que han viscut en primera persona fenòmens relacionats amb la bruixeria als anys 50, i la de les comarques del Pla de Lleida, on les experiències no són tan directes, però perdura el record d’embruixaments i persones, la gran part dones, senyalades com a bruixes.

Edició: Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran
ISBN: 978-84-948978-0-1
Coordinació: Pau Castell
Pàgines: 205
PVP:  20€

El contingut de les I i II Jornades de Cultura Popular i Tradicional de les Illes Balears, en línia

Sumaris (feu clic damunt del títol de les respectives jornades per consultar-ne el contingut íntegre):

 

I Jornades de Cultura Popular i Tradicional de les Illes Balears
Arxiu del Regne de Mallorca, Palma. 2016

Presentació

Andreu Ramis

Aspectes conceptuals

. María Pía Timón Tiemblo. La situación del patrimonio cultural inmaterial en España y el Plan Nacional como  instrumento de salvaguarda
. Xavier Roigé Ventura. Les polítiques de patrimoni immaterial: entre la gestió cultural, la recerca i el museu
. Francesc Vicens Vidal. Cultura de proximitat contra la crisi de la globalització. Aproximació al marc teòric a partir d’estudis de cas

Marc normatiu

. Lluís Garcia Petit. La Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO i altres instruments internacionals
. Francesca Llodrà Grimalt. Cultura popular i expressions del folklore: un tast de la seva doble vessant jurídica, pública i privada
. Ángel Custodio Navarro Sánchez. La protecció de la cultura popular i tradicional a les Illes Balears (i Pitiüses). Una visió, des del Dret, d’allò que és tangible i d’allò que és intangible o immaterial

Anàlisi territorial

. Jaume Escandell Guasch. Passat, present i futur del patrimoni immaterial de Formentera
. Isidor Marí Maians. El patrimoni immaterial d’Eivissa: evolució recent i tendències de futur
. Jaume Mascaró Pons. Vigència i oblit en la cultura popular de Menorca
. Miquel Sbert i Garau. Cultura popular i tradicional a Mallorca; a recer d’una llei?


II Jornades de Cultura Popular i Tradicional de les Illes Balears
Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera, Eivissa. 2017

Presentació

Andreu Ramis

Patrimoni i territori

. Roger Costa Solé. L’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de Catalunya: el valor del treball en xarxa
. Joan Reguant Aleix. La cultura popular, local i universal
. Maria Cifre Sabater. Patrimonialització de la naturalesa
. Miquel Camps Taltavull. Paisatges amb vida. Els acords de custòdia del territori aplicats a l’àmbit agrari
. Antoni Ferrer Abárzuza. Persones, paper i pedres. Els dipositaris de la cultura popular

Etnopoètica

. Carme Oriol Carazo. Recursos en línia per a l’estudi del folklore i la literatura oral: una forma d’obrir els arxius a la societat.
. Xavier Gomila Pons. Francesc Camps i Mercadal: folklore i toponímia
. Jaume Guiscafré Danús. La recerca en folklore i literatura oral popular a les Illes Balears

Etnomusicologia

. Jaume Ayats i Abeyà. La recerca etnomusicològica a les Illes. Apunts i comentaris per a una llarga història
. Jaume Escandell Guasch. Sonades de flaüta i tambor de les Pitiüses. Un exemple d’estudi del patrimoni musical de transmissió oral
. Bep Cardona Truyol i Jaume Mascaró Pons. El procés d’elaboració del cançoner popular de Menorca
. Amadeu Corbera Jaume. Apunts de musicologia mallorquina

 

Crida a la participació en la Revista d’Etnologia de Catalunya (recordatori)

L’equip directiu i el consell de redacció de la Revista d’Etnologia de Catalunya obre la convocatòria de presentació d’articles per a la seva publicació al número 44, corresponent a l’any 2019. Els articles es poden presentar als apartats de RECERQUES ETNOLÒGIQUES, MISCEL·LÀNIA i CRÒNICA, s’han d’adequar a les pautes que detallem a continuació i s’han d’enviar a l’adreça de correu electrònic rec@gencat.cat fins a l’11 de febrer de 2019 (indicant a l’assumpte: “REC 44 + nom de l’apartat de la revista”).

– RECERQUES ETNOLÒGIQUES: articles sobre recerques etnològiques o antropològiques, finalitzades o en curs.
– MISCEL·LÀNIA: articles científics de l’àmbit general de l’etnologia i l’antropologia social i cultural.
– CRÒNICA: apartat que inclou informacions diverses sobre associacions i entitats relacionades amb l’estudi, la promoció i la difusió del patrimoni etnològic i la museografia, cròniques de jornades i congressos, ressenyes de publicacions…

Terminis: els articles es podran enviar fins a l’11 de febrer del 2019

Normes per a la presentació d’originals
Els articles que es presentin han de ser inèdits i adaptar-se a les bases de publicació de la REC, relatives a l’idioma (català, castellà o anglès), format, referències bibliogràfiques, citació o tractament de fotografies, entre d’altres. Cal fer especial atenció a l’extensió dels articles en funció de la secció de la revista a la que es presentin: d’entre 6.000 i 8.000 paraules per als treballs a ser publicats a RECERQUES ETNOLÒGIQUES o MISCEL·LÀNIA i d’entre 1.000 i 2.500 paraules per als treballs a ser publicats a CRÒNICA.

Procés de selecció i avaluació dels articles
Quedaran exclosos de la convocatòria aquells textos que depassin el termini de recepció establert o no s’ajustin a les bases. Un cop rebuts, els articles proposats per a les seccions de RECERQUES ETNOLÒGIQUES i MISCEL·LÀNIA seran sotmesos a una avaluació amb doble anonimat (peer review) per part de dos revisors/es externs, experts en l’àmbit temàtic que correspongui. Els articles proposats per a la secció de CRÒNICA seran valorats per part del consell de redacció de la revista. Les avaluacions dels articles podran concloure en la seva acceptació, en una acceptació condicionada a modificacions o en un refús. En tots els casos el resultat de les avaluacions serà comunicat als autors/autores un cop finalitzada l’avaluació.

Tots els articles es publicaran en dues versions, catalana i anglesa.

Per a més informació:

Els pesssebres excursionistes del Maresme: mig segle de tradició

Museu Col·lecció Municipal de Cabrils
Can Ventura del Vi. C. de la Santa Creu, 5, Cabrils
Fins al 3 de febrer. Inauguració 8 de desembre, 19.00 h

El Museu de Cabrils acull una exposició que documenta i analitza les pujades de pessebres a llocs emblemàtics que es fan al Maresme durant l’època nadalenca. Es tracta d’una activitat tradicional organitzada per entitats heterogènies, amb una finalitat més lúdica i festiva que devocional, però que serveix de punt de trobada participativa i de vinculació identitària a nivell local. És el fruit d’una recerca realitzada pel Col·lectiu El Bou i la Mula i subvencionada per la Generalitat de Catalunya, mitjançant l’Institut Ramon Muntaner.

La Comarca del Maresme s’estén des de la Serralada Litoral fins a la mar, i des de Montgat fins a la Tordera, amb una extensió de 399 km2 i 431.500 habitants. En aquest territori hi conviuen dos parcs que es comparteixen amb la comarca veïna del Vallès oriental: el Parc Natural de la Serralada litoral i el Parc Natural del Montnegre – El Corredor.

La recerca documenta i analitza els orígens, l’evolució, la situació actual i el futur de les plantades de pessebres a muntanyes, ermites i paratges naturals, al Maresme, com a part d’un projecte més ampli que abasta tota la geografia catalana. No hi ha cap estudi semblant on es conjuguin dues tradicions tan ben arrelades a Catalunya com l’excursionisme i el pessebrisme. Però més enllà de l’anècdota informativa, es vol analitzar les motivacions, la tipologia de participants, les entitats vinculades, l’organització i el desenvolupament de l’activitat i les seves característiques, així com les diferències entre elles, els conflictes i com afecta el canvi en el context social i l’evolució dels simbolismes religiosos en una societat cada cop més laïcitzada, mercantil i individual.

L’exposició és resultat de la recerca realitzada pel Col·lectiu El Bou i la Mula i dirigida pel doctor en antropologia social Jordi Montlló, i vol fer arribar al públic del Maresme les seves conclusions, d’una manera festiva i lúdica.

+ info: Jordi Montlló Bolart, president del Col·lectiu El Bou i la Mula (tel. 676 259 583) i Laura Bosch, directora del museu (tel. 646 627 814), ambdós comissaris de l’exposició.

Horari de visites: Diumenges d’11.00 a 13.30 h. Dimecres de 17.00 a 19.00 h i concertades per a grups.

 

Crida a la participació a la Revista d’Etnologia de Catalunya

L’equip directiu i el consell de redacció de la Revista d’Etnologia de Catalunya obrim la convocatòria de presentació d’articles per a la seva publicació al número 44, corresponent a l’any 2019. Els articles es poden presentar als apartats de RECERQUES ETNOLÒGIQUES, MISCEL·LÀNIA i CRÒNICA, s’han d’adequar a les pautes que detallem a continuació i s’han d’enviar a l’adreça de correu electrònic rec@gencat.cat fins a l’11 de febrer de 2019 (indicant a l’assumpte: “REC 44 + nom de l’apartat de la revista”).

– RECERQUES ETNOLÒGIQUES: articles sobre recerques etnològiques o antropològiques, finalitzades o en curs.
– MISCEL·LÀNIA: articles científics de l’àmbit general de l’etnologia i l’antropologia social i cultural.
– CRÒNICA: apartat que inclou informacions diverses sobre associacions i entitats relacionades amb l’estudi, la promoció i la difusió del patrimoni etnològic i la museografia, cròniques de jornades i congressos, ressenyes de publicacions…

Terminis: els articles es podran enviar fins a l’11 de febrer del 2019

Normes per a la presentació d’originals
Els articles que es presentin han de ser inèdits i adaptar-se a les bases de publicació de la REC, relatives a l’idioma (català, castellà o anglès), format, referències bibliogràfiques, citació o tractament de fotografies, entre d’altres. Cal fer especial atenció a l’extensió dels articles en funció de la secció de la revista a la que es presentin: d’entre 6.000 i 8.000 paraules per als treballs a ser publicats a RECERQUES ETNOLÒGIQUES o MISCEL·LÀNIA i d’entre 1.000 i 2.500 paraules per als treballs a ser publicats a CRÒNICA.

Procés de selecció i avaluació dels articles
Quedaran exclosos de la convocatòria aquells textos que depassin el termini de recepció establert o no s’ajustin a les bases. Un cop rebuts, els articles proposats per a les seccions de RECERQUES ETNOLÒGIQUES i MISCEL·LÀNIA seran sotmesos a una avaluació amb doble anonimat (peer review) per part de dos revisors/es externs, experts en l’àmbit temàtic que correspongui. Els articles proposats per a la secció de CRÒNICA seran valorats per part del consell de redacció de la revista. Les avaluacions dels articles podran concloure en la seva acceptació, en una acceptació condicionada a modificacions o en un refús. En tots els casos el resultat de les avaluacions serà comunicat als autors/autores un cop finalitzada l’avaluació.

Per a més informació:

L’Inventari de Patrimoni Etnològic de Catalunya, en línia

Els darrers dies s’han acabat de fer els últims arranjaments a la base de dades de l’Inventari de Patrimoni Etnològic de Catalunya, consultable en línia des de fa algunes setmanes. Hi trobareu:

  • Recerques del programa de l’Inventari de Patrimoni Etnològic de Catalunya
  • Altres recerques becades per la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural
  • Construccions de pedra seca inventariades a la Wikipedra
  • Elements inventariats en el marc dels ajuts de l’Institut Ramon Muntaner
  • Inventari de gegants centenaris
  • Inventari de béns mobles relatius a immobles declarats BCIN en la categoria de zona d’interès etnològic
  • Elements reconeguts a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO

Les fitxes que conté aquest catàleg s’han anat creant al llarg de més de 20 anys, quan les primeres recerques de l’Inventari de Patrimoni Etnològic de Catalunya van començar a donar els primers resultats. La base de dades d’elements de patrimoni etnològic es va nodrint periòdicament de noves aportacions, que al seu torn s’aniran incorporant al cercador.

Consulteu les fitxes de l’Inventari de Patrimoni Etnològic de Catalunya

L’inventari de patrimoni cultural immaterial a la Universitat Catalana d’Estiu

cartell_UCE_2018

En el marc de la III Jornada Menorquina, que es celebrà durant la 50a Universitat Catalana d’Estiu, hi haurà una taula rodona sobre l’elaboració de l’inventari de patrimoni cultural immaterial. Participaran en aquesta taula rodona Jaume Mascaró i Pons (Institut Menorquí d’Estudis) de l’Inventari de Patrimoni Cultural Immaterial a Menorca, Àngels Travé Ràfols (Institut d’Estudis Penedesencs) de l’Inventari de Patrimoni Cultural Inmaterial al Penedès i Josep Alavedra Bosch (director del projecte) de l’Inventari de Patrimoni Cultural Immaterial al Vallès.

Data: divendres 17 d’agost, de 3 a 5 de la tarda.

Lloc: Liceu Charles Renouvier de Prada de Conflent (ctra. de Catllà, s/núm.)

Organitza: Institut Menorquí d’Estudis

Mes informació: III Jornada Menorquina  

Se’n parlave i n’hi havie

Se’n parlave… i n’hi havie. Bruixeria a les terres de Ponent i Pirineu

 Del 22 d’agost al 14 d’octubre de 2018. Museu de Cervera

Inauguració el dimecres 22 d’agost a les 7 de la tarda i comptarà amb la participació de Núria Morelló, antropòloga.

Cervera i la comarca de la Segarra guarden  record, encara, de la presència de dones acusades de bruixeria. Una fama, la de bruixa, que s’hereta i que està més arrelada del que podria semblar, tal com demostra la recerca etnogràfica que s’ha dut a terme per construir aquesta nova exposició sobre el fenomen de la bruixeria.

La mostra ha estat produïda per la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran i del seu recorregut  se n’extreuen conclusions importants com que el Pirineu lleidatà és un dels principals epicentres de la cacera de bruixes a Europa i que les dones acusades de bruixeria a Catalunya eren assenyalades i perseguides pels seus veïns i no per la Inquisició, al contrari del que es pensava fins ara. La ‘fama de bruixa’ s’heretava per via materna i mentre que al Pirineu la cacera de bruixes era recurrent, a les comarques de la Plana era puntual. A més, la recerca situa els últims records de la bruixeria en els anys 50; encara hi ha testimonis vius que recorden alguna pràctica, hi ha gent que hi creu i fins i tot, evita parlar-ne per por.

Entre els materials que s’hi poden trobar, hi ha testimonis de persones que han viscut el fenomen en primera persona, amulets per foragitar o protegir-se de la bruixeria i també documentació sobre els primers judicis.

L’exposició recorrerà els museus de la Xarxa durant dos anys i està adaptada al públic familiar i a les escoles, amb material específic creat expressament a partir dels conceptes que tracta la recerca: la por, les creences populars, el rumor, la injustícia o la intolerància.

 

Revista d’Etnologia de Catalunya, núm. 42

Coincidint amb la diada de Sant Jordi, hem publicat el número 42 de la Revista d’Etnologia de Catalunya. El nou número conté el dossier monogràfic “Els reptes actuals dels museus etnogràfics locals”, així com la resta d’apartats habituals: Miscel·lània, Recerques i Crònica. Podeu consultar-ne el contingut íntegre en català en aquest indret web.

Cultura Viva 2018

L’activitat Mosaic Recercat: presentació de projectes donarà el tret de sortida aquest dissabte 14 d’abril al Cultura Viva d’enguany, el programa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial que té per objectiu  presentar a les comunitats que han estat objecte d’estudi les principals investigacions de caràcter antropològic que s’estan duent a terme al nostre país. Enguany hi participen 9 entitats d’aquesta xarxa, que programen 13 activitats a 12 poblacions d’arreu de la geografia catalana.

La foto que il·lustra el cartell és obra de l’Honorable Sr. Lluís Puig i Gordi, Conseller de Cultura.

Obteniu-ne una imatge ampliada aquí