Cultura Viva 2019. La producció i el comerç de la neu al Montseny

Aquest divendres 27 de setembre a les 8 del vespre, tindrà lloc la presentació de la recerca desenvolupada els darrers anys des del Museu Etnològic del Montseny “El patrimoni de la neu i la seva explotació en època moderna”. La presentació anirà a càrrec de Jordi Tura i Joaquim Mateu, director i conservador del MEMGA, i s’emmarca dins el programa “Cultura Viva 2019” de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial.
Data: 27 de setembre 2019
Lloc: Museu Etnològic del Montseny, Major 6, Arbúcies
Informació: 972 86 09 08

Presentació de la “Recerca per a la recuperació del gegant negre de Cervera”

Dimarts 17 de setembre a les 19h

Auditori Municipal de Cervera

Presentació de la recerca etnohistòrica que va dur a terme sobre els Gegants de Cervera, l’antropòleg Lluís Àngel Bellas Melgosa. En concret sobre el projecte de recuperació del gegantó negre de Cervera. 

A banda de la presentació de la recerca, es signarà el document de dipòsit del pergamí escrit a mà del Gegant vell de 1948 al Museu de Cervera. El primer objecte per a la creació de la “Casa de les Festes de Cervera”.

L’acte es realitza en el marc de l’Isagoge i la Festa Major del Sant Crist 2019, i com a prèvia de l’estrena del mateix gegant el dissabte a les 17.40h.

Premi Rafael Patxot i Jubert

L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) convoca la 5a edició del Premi Rafael Patxot i Jubert. La dotació del premi, instituït pel Consell Assessor de la Masia Mariona i que aporta la Diputació de Barcelona, és de 5.000 euros. El premi s’ofereix a un treball de recerca, monografia sobre qualsevol de les temàtiques següents:

A. Cultura popular catalana, particularment la conservació del patrimoni en tots els seus aspectes (etnografia, el rol de la dona, música, arquitectura), l’excursionisme en la descoberta del territori i llengua catalana (estudis filològics, didàctica de la llengua catalana, sociolingüística).

B. Història medieval catalana, història de les ciències a Catalunya, història local de Sant Feliu de Guíxols i dret internacional en la defensa dels drets i valors humans.

C. Astronomia i meteorologia.

Les candidatures, originals i redactades en català, s’han de tramitar telemàticament per mitjà del formulari disponible al web de l’IEC, a l’adreça https://premis.iec.cat/premis/premis.asp, en el qual caldrà adjuntar el PDF del treball. Un exemplar imprès en paper (acompanyat del comprovant de la tramitació telemàtica) s’ha de presentar a la seu de l’IEC.

El termini d’admissió de candidatures finalitza el 29 de novembre del 2019 a les 13 hores.

La dotació del premi, instituït pel Consell Assessor de la Masia Mariona i que aporta la Diputació de Barcelona, és de 5.000 euros. A més, el treball guanyador serà editat per la Diputació de Barcelona en col·laboració amb les altres institucions representades al Consell Assessor.

Més informació i bases aquí.

Així mateix, Festa, guerra i política: la cultura popular en temps convulsos i la seva utilització política. El cas de la Patum de Berga, d’Albert Rumbo Soler, ha estat la monografia guanyadora del 4t Premi Rafael Patxot i actualment es troba en procés d’edició i publicació.

Convocat un premi a la recerca local sobre Amposta

133_S

La regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Amposta ha convocat el II Premi de Recerca Jordi Fontanet 2019, amb l’objectiu de fomentar la investigació sobre la ciutat d’Amposta. Té caràcter biennal i s’atorga al millor projecte de recerca, original i inèdit, referit a estudis de qualsevol contingut temàtic: artístic, cientificotècnic, econòmic, etnològic, geogràfic, literari, històric, sociològic… d’especial interès per la ciutat.

Està dotat amb de 3.000€ i hi poden optar les persones investigadores i estudioses que, complint els requisits fixats a la Llei 38/2003, general de subvencions, de manera individual o col·lectiva presentin una recerca d’acord amb les bases de la convocatòria. Només s’admet la presentació d’un pra sola obra per autor.

El termini per a la realització del projecte premiat serà d’un any a partir de la data de la seva concessió sense possible pròrroga.

L’ajuntament d’Amposta publicarà l’obra premiada i es reserva el dret de fer-ho de forma completa, en format paper i/o en suport digital.

Les sol·licituds es poden presentar fins el dia 21 de juny de 2019; trobareu el formulari per presentar la documentació a Internet, o presencialment a la Regidoria d’Ensenyament i Cultura. Plaça de l’Ajuntament 6, segona planta.

https://www.amposta.cat/ca/registre/premi-ajuntament-amposta-millor-projecte-recerca-local-2019-bases-reguladores

Bases específiques de subvencions de tres línies de Cultura Popular

Han estat publicades al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya les bases específiques que han de regir la concessió de subvencions corresponents a tres línies d’ajuts en l’àmbit de la cultura popular i el patrimoni etnològic:

– a la producció i edició de llibres i fonogrames

– a activitats que fomentin la recerca, la conservació i la difusió del patrimoni etnològic de Catalunya

– a activitats culturals relacionades amb la cultura popular i tradicional i amb l’associacionisme.

Aquestes bases específiques es regeixen segons el text refós de les bases generals. Properament apareixerà publicada la convocatòria de subvencions, que establirà el termini de presentació dels projectes corresponents.

“A l’hora foscant. Mirades sobre la mort”, dossier monogràfic del número 43 de la Revista d’Etnologia de Catalunya

Acaba d’aparèixer publicat en línia el número 43 de la Revista d’Etnologia de Catalunya. El nou número conté el dossier monogràfic “A l’hora foscant. Mirades sobre la mort”, amb deu articles de profunditat relatius a aquest tema i tres sobre casos específics de Catalunya. El número recull també disset articles més d’altres àmbits, agrupats en els apartats habituals: Miscel·lània, Recerques i Crònica. Podeu consultar-ne el contingut íntegre en català al web de la Revista d’Etnologia de Catalunya.

Recuperació del gegant negre de Cervera

gegant negre de cervera

Dissabte 4 de maig a les 18.30h

Sala Francesc Burieu

Els dies 3, 4 i 5 de maig de 2019 Cervera, Capital de la Cultura Catalana 2019, serà l’escenari de la quinzena edició del Recercat. Jornada de cultura i recerca local dels territoris de parla catalana, organitzada per l’Institut Ramon Muntaner.

El museu de Cervera hi  participem presentant la nostra recerca: Recuperació del gegant negre de Cervera, a càrrec de l’antropòleg Lluís Bellas, l’estudiós que l’ha dut a terme.

Cultura Viva 2019. La recerca etnològica a Catalunya.

Es presenta el cartell de Cultura Viva de l’any 2019. En aquesta edició tindran lloc un total de 21 jornades que s’emmarquen dins de la recerca etnològica a Catalunya.

El programa Cultura Viva és una iniciativa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial que té com objectiu comunicar els resultats de les recerques  científiques sobre temes etnològics que es fan a Catalunya. Cultura Viva retorna així a les comunitats que han estat objecte d’estudi els coneixements que elles  mateixes han contribuït a crear.

Cliqueu aquí per veure el programa

 

Catàleg de l’exposició “Se’n parlave…i n’hi havie. Bruixeria al Pirineu i a les terres de Ponent”

Cat_bruixeriaLa Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran ha publicat el resultat de la recerca que s’ha dut a terme al llarg de dos anys i mig sobre el fenomen de la bruixeria a les Terres de Ponent i al Pirineu. Es tracta d’un llibre amb el títol “Se’n parlave…i n’hi havie. Bruixeria al Pirineu i a les terres de Ponent”, on es recopila, tant la recerca històrica, desenvolupada en els darrers 10 anys sobre la cacera de bruixes a Catalunya, com etnogràfica.

Així, el llibre recull la visió d’especialistes en folklore i cultura popular sobre la bruixeria a Catalunya, com Josefina Roma, Ramona Violant o Pep Coll i inclou la reedició d’un text pioner sobre la bruixeria al Pallars, escrit per l’etnògraf Ramon Violant i Simorra abans de la Guerra Civil. Però la part més inèdita de la investigació és el recull dels darrers testimonis vius que han tingut contacte amb la bruixeria al Pirineu i les Terres de Lleida que mostren la pervivència d’aquest fenomen fins l’actualitat.

El llibre també inclou la recerca etnogràfica portada a terme a Andorra, que ha posat de relleu l’arrelament que les creences sobre la bruixeria van tenir al país i la seva supervivència fins a èpoques molt recents.

El document presenta molta informació inèdita que canvia la visió que es tenia fins ara de la cacera de bruixes a Catalunya i en especial al Pirineu i ales Terres de Ponent. Revela la centralitat del Pirineu pel que fa a aquest fenomen a Catalunya, ja que la primera llei europea contra el crim de bruixeria és de 1424. Les conclusions tenen molt a veure amb el fet que els primers judicis sobre bruixeria van ser al Pirineu, concretament a les Valls d’Àneu, on es va registrar la primera llei europea contra la bruixeria (s. XV). Aquest fet és determinant per mostrar dues realitats, la de les comarques del Pirineu, on encara avui hi ha testimonis que han viscut en primera persona fenòmens relacionats amb la bruixeria als anys 50, i la de les comarques del Pla de Lleida, on les experiències no són tan directes, però perdura el record d’embruixaments i persones, la gran part dones, senyalades com a bruixes.

Edició: Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran
ISBN: 978-84-948978-0-1
Coordinació: Pau Castell
Pàgines: 205
PVP:  20€

El contingut de les I i II Jornades de Cultura Popular i Tradicional de les Illes Balears, en línia

Sumaris (feu clic damunt del títol de les respectives jornades per consultar-ne el contingut íntegre):

 

I Jornades de Cultura Popular i Tradicional de les Illes Balears
Arxiu del Regne de Mallorca, Palma. 2016

Presentació

Andreu Ramis

Aspectes conceptuals

. María Pía Timón Tiemblo. La situación del patrimonio cultural inmaterial en España y el Plan Nacional como  instrumento de salvaguarda
. Xavier Roigé Ventura. Les polítiques de patrimoni immaterial: entre la gestió cultural, la recerca i el museu
. Francesc Vicens Vidal. Cultura de proximitat contra la crisi de la globalització. Aproximació al marc teòric a partir d’estudis de cas

Marc normatiu

. Lluís Garcia Petit. La Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO i altres instruments internacionals
. Francesca Llodrà Grimalt. Cultura popular i expressions del folklore: un tast de la seva doble vessant jurídica, pública i privada
. Ángel Custodio Navarro Sánchez. La protecció de la cultura popular i tradicional a les Illes Balears (i Pitiüses). Una visió, des del Dret, d’allò que és tangible i d’allò que és intangible o immaterial

Anàlisi territorial

. Jaume Escandell Guasch. Passat, present i futur del patrimoni immaterial de Formentera
. Isidor Marí Maians. El patrimoni immaterial d’Eivissa: evolució recent i tendències de futur
. Jaume Mascaró Pons. Vigència i oblit en la cultura popular de Menorca
. Miquel Sbert i Garau. Cultura popular i tradicional a Mallorca; a recer d’una llei?


II Jornades de Cultura Popular i Tradicional de les Illes Balears
Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera, Eivissa. 2017

Presentació

Andreu Ramis

Patrimoni i territori

. Roger Costa Solé. L’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de Catalunya: el valor del treball en xarxa
. Joan Reguant Aleix. La cultura popular, local i universal
. Maria Cifre Sabater. Patrimonialització de la naturalesa
. Miquel Camps Taltavull. Paisatges amb vida. Els acords de custòdia del territori aplicats a l’àmbit agrari
. Antoni Ferrer Abárzuza. Persones, paper i pedres. Els dipositaris de la cultura popular

Etnopoètica

. Carme Oriol Carazo. Recursos en línia per a l’estudi del folklore i la literatura oral: una forma d’obrir els arxius a la societat.
. Xavier Gomila Pons. Francesc Camps i Mercadal: folklore i toponímia
. Jaume Guiscafré Danús. La recerca en folklore i literatura oral popular a les Illes Balears

Etnomusicologia

. Jaume Ayats i Abeyà. La recerca etnomusicològica a les Illes. Apunts i comentaris per a una llarga història
. Jaume Escandell Guasch. Sonades de flaüta i tambor de les Pitiüses. Un exemple d’estudi del patrimoni musical de transmissió oral
. Bep Cardona Truyol i Jaume Mascaró Pons. El procés d’elaboració del cançoner popular de Menorca
. Amadeu Corbera Jaume. Apunts de musicologia mallorquina