Etiqueta: recerca etnològica

Cent anys de l’obra del Cançoner Popular de Catalunya

Museu Comarcal de CerveraDeixa un comentari

Inauguració de l’exposició

L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya és probablement el projecte de recol·lecció folklòrica més ambiciós dut a terme en la nostra història. Va ser impulsat pel mecenes cultural Rafael Patxot i Jubert (Sant Feliu de Guíxols, 1872 – Ginebra, 1964) amb el suport de l’Orfeó Català, l’any 1922. L’objectiu principal era «oferir al nostre poble el propi corpus musical amb la publicació del Cançoner Popular de Catalunya».

L’exposició itinerant 100 Anys de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (1922-1940) és una síntesi de la convulsa història d’aquest gran projecte: la seva gènesi, característiques i evolució, el seu trencament en esclatar la guerra, i finalment, la recuperació dels materials l’any 1991 gràcies a la mediació de Mn. Josep Massot i Muntaner (Abadia de Montserrat) amb la família Patxot. L’exposició s’estructura en dotze mòduls que contenen imatges, textos i codis QR que donen accés a documents complementaris.

L’exposició forma part de l’any commemoratiu dels 100 anys de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, una iniciativa de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. El projecte està comissariat pel musicòleg, Jaume Ayats.

La mostra obra els actes del Festival de Pasqua de Cervera i s’inaugura amb una doble proposta:

17.30h. Conferència: “Recollir cançons per descobrir el país. L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (1922-1936)”, a càrrec de Jaume Ayats, musicòleg i comissari de l’exposició.

18.30h. Inauguració de l’exposició i visita guiada amb Jaume Ayats.

Entrada lliure a ambdues activitats. Aforament limitat

Data i lloc: Dissabte 1 d’abril al Museu de Cervera

Novetat editorial ‘Pep Ventura. Del mite a la realitat’

Museu de la MediterraniaDeixa un comentari

‘Pep Ventura. Del mite a la realitat’ (Editorial Gavarres) de Jaume Nonell Juncosa ens acosta a la figura de Pep Ventura des d’una perspectiva objectiva i fidel a la realitat, construint-ne una biografia més propera a l’home que al mite.

Quan, a finals de la dècada de 1920, Pere Coromines –el principal i pràcticament únic biògraf de Pep Ventura– buscava material sobre la vida del músic, ja va veure que «tot seran conjectures tocant als primers 30 anys de la vida de l’home i del músic» i que el seu llibre Vida d’en Pep de la tenora seria una «vida novel·lada». Malauradament, la seva obra no es va publicar fins al 1953 i encara de manera incompleta; tot i així, la seva aportació ha estat la font recurrent de les moltes biografies que s’han escrit d’aquest tenora i compositor.

‘Pep Ventura. Del mite a la realitat’ és el fruit d’un intens treball de recerca fet gairebé un segle més tard a partir d’informació recollida arreu, sobretot als arxius figuerencs. I malgrat la dificultat d’omplir certs buits o de comprovar alguns fets relacionats amb la seva vida, Nonell ha volgut separar el gra de la palla –que és molta– i acceptar o rebutjar el que s’ha escrit sobre la biografia de Pep Ventura i aportar-ne noves dades, algunes d’inèdites.

El llibre veu acomplert l’objectiu d’acostar-se a la figura de Pep Ventura des d’una perspectiva objectiva i fidel a la realitat i construir-ne una biografia més propera a l’home que al mite.

De moment hi ha previstes les següents presentacions:

Divendres 17 de març, a les 19h, a l’Auditori Caputxins (Figueres)

Dimecres 19 d’abril, a les 18.30h, a la Casa de la Sardana (Barcelona)

Divendres 21 d’abril, a les 19h, al Museu de la Mediterrània (Torroella de Montgrí)

3r Congrés de la Jota als territoris de parla catalana

Dir. Gen. de Cultura Popular i Associacionisme Cultural 3Deixa un comentari

Falset 14, 15 i 16 d’abril de 2023

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’Institut Ramon Muntaner i l’Ajuntament de Falset organitzen la tercera edició del Congrés de la Jota als territoris de parla catalana que se celebrarà els dies 14, 15 i 16 d’abril a Falset, capital del Priorat.

El Congrés està dirigit a estudiosos, aficionats i interessats en tots els vessants de la jota. El programa oferirà ponències i comunicacions, presentacions de discs, llibres i altres projectes, així com debats en taules rodones i també es podrà gaudir d’activitats lúdiques, creatives i participatives amb espectacles i tallers sobre la temàtica. També tindrà lloc la presentació del llibre d’actes del segon congrés (maig del 2021).

Ja estan obertes les inscripcions, així com l’accés al preprograma.

Aquesta edició, que s’inaugurarà amb la ponència de Julio César Valle Perulero sobre l’estat de la candidatura a la UNESCO perquè la Jota sigui reconeguda com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat, s’estructurarà en els tres àmbits de treball següents: 

  • La relació de la jota amb els altres gèneres: En aquest àmbit es vol reflexionar sobre tots els parentius propers i llunyans, sobre els aspectes coreogràfics, instrumentals o vocals que la jota comparteix amb altres gèneres musicals i ballables i establir paral·lelismes sobre l’evolució d’aquests gèneres en els nous contextos musicals i socials al llarg i ample del nostre territori.
  • La jota en els diferents continents. La universalitat de la jota: Durant el s. XIX, en plena decadència de l’imperialisme espanyol, és quan la “jota” arriba a la seva màxima difusió com a gènere de moda a escala global. En aquest àmbit es vol conèixer les diferents formes i realitats de la jota en l’actualitat als diversos llocs fora del territori espanyol on encara es canta, es toca i es balla.
  • Recerques, projectes i experiències recents al voltant de la jota: En aquest àmbit es donaran a conèixer, en format de comunicació lliure, aquells projectes de recerca, projectes artístics o de cultura popular i experiències festives, formatives, musicals o de qualsevol mena que incloguin la jota com a element destacat.

La inscripció al congrés és gratuïta i està oberta a qualsevol persona, entitat o col·lectiu interessats.

Per a més informació: fonotecamtra.cultura@gencat.cat; secretaria@irmu.org.

CONVOCATÒRIA DEL PREMI BERNAT CAPÓ 2023

Dir. Gen. de Cultura Popular i Associacionisme Cultural 3Deixa un comentari

L’ETNO obre el termini de presentació de treballs per al Premi Bernat Capo d’investigació i difusió de la cultura popular. En el següent enllaç es pot consultar un extracte de les bases. Es poden presentar propostes fins el 9 de juliol, i el premi esta dotat amb 6.000 euros i comporta la publicació del treball per l’Editorial El Bullent.

Podrà optar a aquest premi qualsevol treball d’investigació inèdit de divulgació de la cultura popular valenciana. Els treballs que es presenten hauran de tindre les característiques següents:

  • Han de fer referència a qualsevol camp de la cultura popular, tant material com immaterial. Es valoraran especialment aquells treballs que facen referència a la cultura material.
  • Utilitzar una metodologia etnogràfica.
  • Poden desenvolupar un tema únic o diversos temes relacionats, però no podran ser simples recopilacions d’articles.
  • Poden estar escrits en valencià o en castellà.
  • Hauran de ser originals, inèdits i no premiats en altres concursos o premis.
  • Els originals que opten al premi es presentaran EN SUPORT ELECTRÒNIC i en format PDF, a doble espai, en grandària DIN A4, i tindran una extensió d’entre de 125 i 175 fulls.

Que no parin les màquines

museudelterDeixa un comentari

Que no parin les màquines és un documental produït pel Museu del Ter que neix de la voluntat de recuperar la memòria d’un dels oficis més lligats a les fàbriques que van omplir la conca mitjana del Ter des de mitjan segle XIX fins a les acaballes del XX: els manyans. Aquests eren els professionals que amb els seus coneixements i habilitats garantien el funcionament de les màquines. Eren els que les muntaven, les ajustaven, les reparaven, les adaptaven, en tenien cura… en definitiva, s’encarregaven de que l’engranatge d’aquests centres productius no s’aturés.
A través del testimoni d’un grup d’aquests manyans hem descobert una forma de treballar, de transmetre un coneixement i d’expressar-se. Un preuat llegat que cal reivindicar i conèixer, donant veu als protagonistes d’un destacat episodi del nostre passat més recent.

El documental és fruit del treball de recerca, realitzat amb col·laboració de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme cultural de la Generalitat de Catalunya i ha estat desenvolupat per les historiades Irene Llop i Núria Sadurní. Elles mateixes en són les guionistes mentre que la realització ha anat a càrrec de Xef Vila. Aquest treball s’incorpora a la línea d’audiovisuals del Museu del Ter i després de ser presentat es trobarà disponible al canal de Youtube del Museu del Ter.

Data: Divendres 17 de febrer a les 19.30h

Lloc: Museu del Ter, Manlleu.

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Objectes que ens parlen. Ofici: sabater

Museu de la MediterraniaDeixa un comentari

El dijous 9 de febrer de 2023, a les 17h, el Museu de la Mediterrània organitza una nova sessió del projecte “Objectes que ens parlen”. Aquest és un projecte que s’impulsa des del museu per obtenir informació i dades rellevants dels objectes relacionats amb oficis que es salvaguarden en el fons de reserva del Museu.

Amb el pas dels anys, hi ha molts oficis que han anat desapareixent: l’espardenyer, l’esparter, el baster, el boter, el carreter,… i d’altres han sofert un canvi radical en seva manera de realitzar-se: el fuster, l’apicultor, el ferrer, el forner… De tots ells, al fons de reserva del Museu de la Mediterrània en tenim constància i hi podem trobar eines i objectes relacionats.

Malauradament, avui dia moltes d’aquestes eines ens són desconegudes o en tenim poca informació. No sabem el seu nom, com s’utilitzaven o per a què servien. L’objectiu del projecte “Objectes que ens parlen” és trobar persones que ens puguin ajudar a identificar i documentar bé aquests elements.

Agrupem els objectes per oficis i en el transcurs de l’activitat us anem mostrant els objectes que guardem al nostre fons de reserva, tant físicament com a través d’imatges. A partir d’aquí, la paraula és vostra i nosaltres anotarem tota aquella informació que ens pugueu aportar. Ens ajudeu a documentar-los?

A la sessió del dijous 9 de febrer parlarem de les eines de l’ofici de sabater.

Dos nous elements a l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (IPCITE).

Museu de les Terres l'EbreDeixa un comentari

La Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, el Museu de les Terres de l’Ebre i l’Institut Ramon Muntaner vam desenvolupar entre el 2015 i el 2017 l’Inventari Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (IPCITE), per tal de contribuir al desenvolupament sostenible de les Terres de l’Ebre. Més tard, el 2019 les tres institucions van acordar la creació de l’Observatori del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (OPCITE), per ampliar i difondre aquest Inventari, i cercar-li aplicacions.

El Museu de les Terres de l’Ebre ha anat ampliant el nombre d’elements culturals immaterials inclosos a l’Inventari i creant, a partir d’alguns dels elements inventariats, aplicacions destinades al públic infantil, a realitzar en àmbits escolars i lúdics.

El Museu suma ara a la web de l’IPCITE dos nous elements patrimonials a la Categoria 1 de l’Inventari: “Activitats productives, processos i tècniques”, resultat de l’encàrrec de dos treballs de recerca, realitzats amb metodologia etnològica (IPEC) i treball de camp.

Són els elements 103 i 104 de l’Inventari: “L’ofici de mestre d’aixa, a la Ràpita”, recerca feta per Antoni Cartes Reverté, i “L’extracció de la sal, a la Ràpita”, recercada per Enric López Vidal.

La memòria d’e’aquestes recerques, escrita pels autors, i les corresponents fitxes de l’IPCITE, inclouen informació patrimonial inèdita i significativa sobre l’actualitat d’aquestes dos antigues activitats, a més a més de dades històriques i etnogràfiques, fotografies, entrevistes orals i recursos documentals, que fan referència directa a aquests dos antics oficis a les Terres de l’Ebre, han estat validades pel Museu de les Terres de l’Ebre.

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C/Capità 34, 43870 Amposta. Tel. 977 702 954 www.museuterresebre.cat i també https://ipcite.cat

Revista d’Etnologia de Catalunya: crida a la recepció d’originals (2023)

Dir. Gen. de Cultura Popular i Associacionisme Cultural 2Deixa un comentari

La Revista d’Etnologia de Catalunya re-obre la convocatòria de presentació d’originals per al número 47, corresponent a l’any 2023. Els articles es poden presentar als apartats de “Recerques etnològiques”, “Miscel·lània” i “Crònica”, i s’han d’adequar a les pautes i indicacions que es detallen a continuació. A partir d’aquest nou volum, tots els articles que es presentin per a ser publicats en algun dels apartats de la revista es gestionaran a través de la plataforma RACO Professional. Així, per tal de realitzar un enviament i dur a terme el seguiment del procés d’edició de l’article, caldrà que l’autor/a es registri a la plataforma i en segueixi les indicacions: Trameses | Revista d’etnologia de Catalunya (raco.cat) 
 
– Recerques etnològiques: articles sobre treballs de recerca etnològiques i/o antropològiques, finalitzades o en curs. 
– Miscel·lània: articles científics de l’àmbit general de l’etnologia i l’antropologia social i cultural. 
– Crònica: apartat que inclou articles amb informacions diverses sobre associacions i entitats relacionades amb l’estudi, la promoció i la difusió del patrimoni etnològic i la museografia, cròniques de jornades i congressos, ressenyes de publicacions… 

Terminis:

  • Els articles de Crònica i Ressenyes es podran enviar fins al 5 de febrer de 2023. 
  • L’enviament de Recerques etnològiques i articles de Miscel·lània queda obert indefinidament.

Normes per a la presentació d’originals 
 
Els articles que es presentin han de ser inèdits i adaptar-se a les bases de publicació de la REC, relatives a l’idioma (català, castellà o anglès), format, referències bibliogràfiques, citació o tractament de fotografies, entre d’altres. Cal fer especial atenció a l’extensió dels articles en funció de la secció de la revista a la que es presentin: d’entre 6.000 i 8.000 paraules per als treballs proposats a “Recerques etnològiques” o “Miscel·lània” i d’entre 1.000 i 2.500 paraules per als treballs proposats a “Crònica”. Les citacions bibliogràfiques, la bibliografia i els peus de foto, il·lustracions i/o gràfics, queden excloses del recompte de paraules màxim de l’article. 

Procés de selecció i avaluació dels articles 
 
Quedaran exclosos de la convocatòria aquells textos que depassin el termini de recepció establert o no s’ajustin a les bases. Un cop rebuts, els articles que optin a les seccions de “Recerques etnològiques” o “Miscel·lània” seran sotmesos a una avaluació amb doble anonimat (peer review) per part de dos revisors/es externs, experts en l’àmbit temàtic que correspongui. Els articles proposats per a la secció de “Crònica” seran valorats per part del consell de redacció de la revista. Les avaluacions dels articles podran concloure en la seva acceptació, en una acceptació condicionada a modificacions o en un refús.

L’estudi de la terrissa al Pirineu

Ecomuseu de les Valls d'ÀneuDeixa un comentari

Dins dels Tallers de Memòrial Oral, divendres 20 de gener de 2023, tindrà lloc un workshop que tractarà sobre l’Estudi de la terrissa al Pirineu.

Lloc. Quadra de Casa Gassia. Ecomuseu de les Valls d’Àneu, Esterri d’Àneu

Data: divendres, 20 de gener de 2023

Hora: 10:45h

Cal reserva prèvia, trucant al 973626436

Organitza: Ecomuseu de les Valls d’Àneu, Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

El documental “Las Chicas de la Saphil”, rep el premi especial de patrimoni dels premis Bonaplata

museudelterDeixa un comentari

El passat 30 de novembre al Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya a Barcelona es va celebrar l’acte de lliurament dels Premis Bonaplata 2022 de l’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya. El Museu del Ter conjuntament amb el Museu Etnogràfic de Ripoll  va rebre el Premi Especial de Patrimoni, en la categoria difusió i accions relacionades amb el patrimoni industrial, tècnic i científic i a la reivindicació de la memòria històrica social i industrial pel documental “Las chicas de la Saphil”. El guardó el van recollir la historiadora, autora de la recerca i guionista del documental, Maria Aguilà; la Yolanda Cambón en representació de “las chicas de la Saphil” i en Carles García, director del Museu del Ter.

El projecte, és fruit d’una col·laboració entre el Museu del Ter i el Museu Etnogràfic de Ripoll, i va comptar amb la participació de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya en el marc de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial i es va presentar en el marc de l’11a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic l’any 2021. Podeu veure al documental clicant aquí

Per a més informació: www.museudelter.cat