XXII Premi de recerca Ricart i Giralt

Un any més l’Institut Ramon Muntaner i el Museu Marítim de Barcelona convoquen el Premi de Recerca Ricart i Giralt amb l’objectiu d’estimular les investigacions en el camp de les ciències socials relacionades amb el patrimoni i la cultura marítimes, en l’àmbit de la de les terres de parla catalana.

El Ricart i Giralt premia un projecte de recerca a desenvolupar al llarg d’un any, es valora que els estudis plantejats siguin una aportació original, de temàtica pertinent, amb metodologia rigorosa i objectius clars.

La sol·licitud inclourà una breu descripció del projecte: estat actual del tema, objectius, metodologia, pla de treball, bibliografia i una primera proposta d’índex. Es presentarà en un document d’un mínim de 15 i d’un màxim de 30 pàgines DIN A4, en tractament de text Word o similar, arial 11 i a un espai, en format PDF o similar. En el document del projecte no han de figurar les dades identificatives dels autors, que s’entregaran en document a part.

El termini per concursar és fins el dia 9 de juliol, la documentació és pot presentar al registre del MMB, bé telemàticament a la seu electrònica, o físicament amb cita prèvia.

El premi esta dotat amb 6000 € i el resultat final serà publicat pel MMB en la Col·lecció Estudis.

Consulteu les bases

Mes informació

Museu Marítim de Barcelona. Correu electrònic: gonzalezsin@mmb.cat

Institut Ramon Muntaner. Correu electrònic: nuria@irmu.org

Cultura Viva 2021

Sengles conferències sobre els transports terrestres i fluvials a Amposta i el delta de l’Ebre han encetat enguany el Cultura Viva, el programa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial que té per objectiu la presentació, principalment a les comunitats que han estat objecte d’estudi, de les recerques etnològiques dutes a terme recentment o encara en curs al nostre país. Aquest 2021 hi participen tretze entitats d’aquesta xarxa, les quals han programat dinou activitats en disset poblacions diferents, amb l’ànim de recuperar la normalitat perduda.

A banda dels aspectes esmentats, s’hi abordarà un ventall temàtic molt variat: la producció tradicional d’oli de ginebre, pràctiques funeràries, indumentària, patrimoni festiu, territori, biodiversitat, patrimoni sonor, etnobotànica, terrissa, patrimoni musical, pedra seca… Feu clic damunt de la imatge per veure’n el contingut amb més detall.

Revista d’Etnologia de Catalunya: crida a la recepció d’originals (2021)

La Revista d’Etnologia de Catalunya obre la convocatòria de presentació d’originals per al número 46, corresponent a l’any 2021. Els articles es poden presentar als apartats de “Recerques etnològiques”, “Miscel·lània” i “Crònica”, i s’han d’adequar a les pautes i indicacions que es detallen a continuació. A partir d’aquest nou volum, tots els articles que es presentin per a ser publicats en algun dels apartats de la revista es gestionaran a través de la plataforma RACO Professional. Així, per tal de realitzar un enviament i dur a terme el seguiment del procés d’edició de l’article, caldrà que l’autor/a es registri a la plataforma i en segueixi les indicacions: Trameses | Revista d’etnologia de Catalunya (raco.cat)

Recerques etnològiques: articles sobre treballs de recerca etnològiques i/o antropològiques, finalitzades o en curs.
Miscel·lània: articles científics de l’àmbit general de l’etnologia i l’antropologia social i cultural.
Crònica: apartat que inclou articles amb informacions diverses sobre associacions i entitats relacionades amb l’estudi, la promoció i la difusió del patrimoni etnològic i la museografia, cròniques de jornades i congressos, ressenyes de publicacions…

Terminis: els articles es podran enviar fins al 24 de maig de 2021.

Normes per a la presentació d’originals

Els articles que es presentin han de ser inèdits i adaptar-se a les bases de publicació de la REC, relatives a l’idioma (català, castellà o anglès), format, referències bibliogràfiques, citació o tractament de fotografies, entre d’altres. Cal fer especial atenció a l’extensió dels articles en funció de la secció de la revista a la que es presentin: d’entre 6.000 i 8.000 paraules per als treballs proposats a “Recerques etnològiques” o “Miscel·lània” i d’entre 1.000 i 2.500 paraules per als treballs proposats a “Crònica”. Les citacions bibliogràfiques, la bibliografia i els peus de foto, il·lustracions i/o gràfics, queden excloses del recompte de paraules màxim de l’article.

Procés de selecció i avaluació dels articles

Quedaran exclosos de la convocatòria aquells textos que depassin el termini de recepció establert o no s’ajustin a les bases. Un cop rebuts, els articles que optin a les seccions de “Recerques etnològiques” o “Miscel·lània” seran sotmesos a una avaluació amb doble anonimat (peer review) per part de dos revisors/es externs, experts en l’àmbit temàtic que correspongui. Els articles proposats per a la secció de “Crònica” seran valorats per part del consell de redacció de la revista. Les avaluacions dels articles podran concloure en la seva acceptació, en una acceptació condicionada a modificacions o en un refús.

Concedits els dos Ajuts a projectes de recerca etnològica de les Terres de l’Ebre per al 2021.

El Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre ha concedit els dos Ajuts a la realització de projectes de recerca etnològica a les comarques de l’Ebre per al 2021, dos investigacions que comptaran amb el suport metodològic, tècnic i econòmic del Museu de les Terres de l’Ebre, en qualitat d’Antena de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Es tracta de les recerques “Comerç i comerciants d’Amposta de principis del segle XX”, presentada per l’Ajuntament d’Amposta i que serà realitzada l’equip local format per Sabina Colomé Ortí i Ariadna Reverté Callarisa; i “Inventari dels estris i equips de les antigues drassanes Carceller de Sant Carles de la Ràpita”, presentada per l’Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita i que anirà a càrrec d’Antoni Cartes Reverté.

La primera recerca va molt lligat a la Festa del Mercat a la Plaça d’Amposta, i permetrà descobrir i ampliar les notícies històriques, fotografies i la memòria oral molt més enllà de les recollides fins avui, de manera que possibilitaran la inclusió de majors continguts patrimonials dins el programa de la nova edició de la Festa del Mercat, que estarà dedicada al comerç de proximitat ampostí, que abastia la ciutat i el seu territori d’influència en aquella època de grans canvis econòmics i socials a la ciutat.

La segona recerca posarà en valor les antigues Drassanes de Carceller, a Sant Carles de la Ràpita, que estan documentades des dels principis del segle XIX fins a mitjans de la dècada de 1990, instal·lades en diversos punts de la façana marítima, tot que els inicis de la seva activitat històrica són molt anteriors i es localitzen a Tortosa. L’inventari de les seves eines, estris i equips, que encara es conserven en el darrer emplaçament de drassana, permetrà documentar i explicar com es treballava antigament en aquesta important instal·lació.

Des del 2001, el Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre ha atorgat aquests ajuts econòmics que han permès la realització de 31 projectes de recerca etnològica diferents, donant suport a entitats i investigadors de les Terres de l’Ebre.

Un llibre reuneix la recerca escolar sobre tots els rellotges de sol de la Terra Alta

El llibre catàleg Rellotges de Sol a la Terra Alta és fruit de la recent recerca escolar sobre aquest tema realitzada pels alumnes de 4t d’ESO de l’Institut Terra Alta de Gandesa, dirigits pel seu professor de Física i Química Fernando Chavarria Fores, que és físic astrònom i membre de la Societat Catalana de Gnomònica, que va ser fundada el 1988. Es tracta d’una autoedició, realitzada pel professor, que inclou tots els rellotges de sol que els seus alumnes i ell mateix han pogut documentar. Alguns els han localitzat actualment i d’altres només els han pogut catalogar perquè apareixen en fotografies antigues. N’hi ha de totes les poblacions de la comarca, tret de Pinell de Brai, població on no n’han pogut inventariar cap. Uns es troben ubicats en els nuclis urbans, als ajuntaments i les esglésies, i altres a les façanes de masos dispersos; n’hi ha que s’han anat repintant i es conserven bé, i d’altres que s’estan perdent, perquè s’han abandonat, perquè ja no se’ls reconeix com abans el fet de ser un símbol de prestigi social. El llibre també recull refranys i frases fetes  sobre el temps propis de la Terra Alta. En total són 102 pàgines, publicades amb l’ISBN: 978-84-18438-05-9.

Cultura Viva 2020. IX Jornada de recerca etnològica a la Catalunya Central

A causa de la situació actual per la pandèmia de la COVID-19 la jornada, programada pel 14 de novembre al Museu del Ter, s’ha anul·lat fins a nova data.

La jornada “La recerca etnològica a la Catalunya Central” forma part del programa Cultura Viva, que és una iniciativa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial i té com a objectiu comunicar els resultats de les recerques científiques sobre temes etnològics que es fan a Catalunya. Cultura Viva retorna així a les comunitats que han estat objecte d’estudi els coneixement que elles mateixes han contribuït a crear. El programa es desenvolupa, al llarg de l’any, per tot el país.

La jornada, organitzada pel Museu del Ter amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, s’havia de fer el dissabte 14 de novembre al Museu del Ter de Manlleu, però les mesures de seguretat decretades contra la pandèmia no ho van fer possible.

Els resums, que trobareu aquí, corresponen a 8 recerques que tracten temàtiques tan diversos com: la musicologia, la ràdio, la religiositat popular, el teatre com a activitat de lleure quotidià, les festes populars, el futbol des d’una perspectiva etnogràfica o la fotografia històrica, però en el marc de les noves tecnologies.

Data: 14 de novembre de 2020

Lloc: Museu del Ter

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Tallers de Memòria Oral: l’Arbuciari. Mots, maneres de dir i expressions pròpies de la vall d’Arbúcies

L’any 2019 Nuri Tort engegà el seu projecte de recollir vocabulari i expressions pròpies d’Arbúcies i la seva vall a través d’un blog: l’Arbuciari. Mots, maneres de dir i expressions pròpies de la vall d’Arbúcies.

El proper dissabte 24 d’octubre a les 12 del migdia, el Museu Etnològic del Montseny acollirà una sessió del taller de memòria oral de participació oberta sobre els parlars de la vall d’Arbúcies i el Montseny, que tindrà com a punt de partida la presentació del treball realitzat fins ara per Nuri Tort a través del seu blog.

Cultura Viva 2020

La xerrada sobre l’ofici de canterer a les poblacions de la Galera i Miravet, el dijous 6 d’agost a Mas de Barberans (Montsià), obrirà enguany el Cultura Viva, el programa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial que té per objectiu la presentació a les comunitats que han estat objecte d’estudi les recerques etnològiques que s’estan duent a terme al nostre país. Aquest 2020 hi participen 14 entitats d’aquesta xarxa les quals, malgrat les dificultats, han programat 14 activitats en 12 poblacions d’arreu de la geografia catalana.

Feu clic damunt de la imatge per ampliar-la.

XIV Beca de Recerca de la Selva 2020

El Consell Comarcal de la Selva convoca anualment la Beca de Recerca la Selva, organitzada pel Centre d’Estudis Selvatans i coordinada de l’Arxiu Comarcal de la Selva.

Aquesta beca té com a objectiu promoure la realització de treballs d’investigació en ciències socials i humanes en l’àmbit històric de la Selva i hi poden optar els investigadors de forma individual o col·lectiva que presentin una proposta d’acord amb les bases que cada any es publiquen. Els estudis guanyadors es publiquen en la col·lecció Estudis i Textos

Dotació: 5.000 euros bruts

Termini de presentació de sol·licituds:  20 de març de 2020

La realització del projecte podrà dur-se a terme fins el 6 d’abril de 2021

Bases de la beca

Mes informació a la web del Centre d’Estudis Selvatans