Cultura Viva

III JORNADA DE RECERCA ETNOLÒGICA DE LA COSTA BRAVA

13 DE NOVEMBRE DE 2021 A LES 11:00

Sala Abat Panyelles – Monestir de Sant Feliu de Guíxols , planta 4

La III Jornada de Recerca Etnològica de la Costa Brava coorganitzada pel Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols, el Museu de la Pesca de Palamós i el Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí. és una trobada per posar en comú els diferents projectes desenvolupats dins i fora de l’àmbit acadèmic, i donar visibilitat als investigador i a les institucions que dediquen bona part del seu esforç a l’estudi d’aspectes diversos i plurals vinculats a la Costa Brava i a l’etnologia.
Una iniciativa inscrita dins del cicle Cultura Viva impulsat per l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial amb l’objectiu de comunicar els resultats de les recerques científiques fetes a Catalunya sobre temes etnològics.

Programa

11.00 h. Benvinguda
11.10 h. PROJECTE GAVARRES, aprendre de l’arquitectura anònima, a càrrec d’Oriol Granyer, tècnic Consorci Gavarres, Olga Muñoz i Anna Teixidor, arquitectes Associació GRETA
11.30 h. Recerca aplicada sobre nanses i nansaires: exposició i inici de la col·lecció Els oficis de la Festa de la Sal, a càrrec de Josep Mercader, cisteller i investigador; Mariona Font i Jaume Badias (Museu de l’Anxova i de la Sal de l’Escala)
11.50 h. Els allotjaments per a estiuejants al Sant Feliu entre 1950-1970, a càrrec de Xavier Roca i Sílvia Alemany (Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols)
12.10 h. Pausa-cafè
12.40 h. Testimonis orals i valoració dels productes pesquers -valor comercial versus valor cultural-, a càrrec de Sílvia Gòmez, antropòloga de la UAB (Càtedra Oceans i Salut Humana UdG)
13.00 h. Un projecte literari sobre les Converses de Taverna, a càrrec de Jordi Policarp (Museu de la Pesca de Palamós)
13.30 h. Montgrí. Una història de gegants, a càrrec de Xavier Cordomí, investigador de la cultura popular (Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí)
14.00 h. Finalització

Arriba la VI Edició de la Setmana de l’Antropologia

Tot a punt per celebrar la Setmana de l’Antropologia, que aquest any arriba a la sisena edició amb un programa ple d’activitats diverses i amb temàtiques d’actualitat.

La Setmana de l’Antropologia és una iniciativa de l’Institut Català d’Antropologia i compta amb la participació dels grups de treball de l’ICA, d’associacions, museus, universitats i professionals de l’antropologia nacionals i internacionals. També rep el suport de l’Ajuntament de Barcelona, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Institut Ramon Muntaner.

Dates: Del 5 al 12 de novembre de 2021

Consulteu el programa a: https://www.antropologia.cat/event/setmana-de-lantropologia-vi-edicio-2/

CINE-FÒRUM: Cultura quinqui i memòria de barri a Pomar, Badalona

DIVENDRES 5 DE NOVEMBRE DE 2021 A LES 18.00H.

En el marc dels 14ns Tallers i Jornades de Memòria Oral de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de Catalunya.

Les pel·lícules sobre delinqüents juvenils de la segona meitat dels anys 1970 –el cinema quinqui– va projectar una mirada esbiaixada sobre determinats barris populars del cinturó urbà de Barcelona. Aquest va ser el cas de Pomar, a Badalona, escenari del rodatge de Perros Callejeros II (1979). La recerca etnogràfica desenvolupada, que es presentarà complementada amb material audiovisual i d’arxiu i amb fragments del testimoniatge oral, ha pretès contrastar dues perspectives: la d’un cinema que contribuïa a estigmatitzar un barri popular, a base paradoxalment d’enaltir com a mite un determinat tipus d’heroi –el quinqui– que hi vivia, i la de l’evocació del que era la vida social en aquell mateix barri i en aquella mateixa època, per part de gent que va habitar-lo aquells anys dels que la pel·lícula ens parla en termes ben diferents. Distintes formes de generar un paisatge, que en cap cas pot ser “natural”, sinó resultat de formes diferents de seccionar el món i organitzar-lo significativament per fer de l’ordre final allò que diuen una història.
 
Durant el taller parlarem de la pel·lícula Perros Callejeros II . Busca y Captura (dir. José Antonio de la Loma,1979), amb un col·loqui posterior on es presentaran els resultats de la recerca: Cultura quinqui i memòria de barri a Pomar

Amb les intervencions de: Manuel DelgadoAlba MateoSarai Martín (ICA) i  Carmen Díaz (Casal de la Dona de Pomar)

Activitat gratuïta amb inscripció prèvia aquí

Organitza: Institut Català d’Antropologia (ICA). Col·laboren: Casal Cívic de Pomar, Casal de la dona de Pomar, Grup de Recerca en Exclusió i Control Socials (GRECS-UB), Observatori d’Antropologia del Conflicte Urbà (OACU). Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya- Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial.

XI Premi d’Investigació J. F. Mira

El Premi d’Investigació Joan Francesc Mira té com a finalitat la investigació, l’estudi i la difusió de l’antropologia sociocultural, preferentment a l’àmbit del País Valencià.

Temàtica: el contingut podrà tractar sobre qualsevol temàtica, sempre que es faci des d’una perspectiva antropològica.
Dotació: 2.000 € i la publicació de l’obra dins la col·lecció Intercanvis de l’ETNO – Museu Valencià d’Etnologia
Termini: 31 de desembre de 2021

Consulteu aquí les bases del premi i les guanyadores d’anteriors edicions.

“La pedra seca”, tercera sessió de la Mostra Internacional de Cinema etnogràfic al Penedès

En aquesta sessió es projectarà l’audiovisual “Tota pedra fa paret: la pedra seca a Catalunya”, realització de Dolors Garcia Martínez (2021). És tracta de l’adaptació en vídeo de l’exposició del mateix nom, realitzada per l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, arran de la Covid-19 i de les dificultats per poder visitar-la presencialment. Aquest audiovisual pretén facilitar la visita i també ser una eina educativa sobre la pedra seca a Catalunya.

Data: dijous 14 d’octubre de 2021, a les 19h.

Lloc: Auditori del Tívoli (plaça del Tívoli, 3-7) del Vendrell.

Activitat gratuita. Per més informació: Institut d’Estudis Penedesencs.

L’Institut d’Estudis Penedesencs coordina la programació a la vegueria Penedès de la 11a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic. La propera sessió serà el 22 d’octubre, amb el documental “Dones pastores al Penedès”, a la Biblioteca d’Igualada.

Cultura Viva 2021: Els objectes sonors de les col·leccions del Museu Etnològic del Montseny

Aquest divendres 1 d’octubre a les 8 del vespre, tindrà lloc la presentació de la recerca desenvolupada els darrers anys per Teresa Soler i Rafel Mitjans sobre els objectes sonors de les col·leccions d’etnologia i arqueologia del Museu Etnològic del Montseny i que té com a objectiu difondre la singularitat d’aquests objectes. La presentació anirà a càrrec dels investigadors del projecte i s’emmarca dins el programa “Cultura Viva 2021” de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial

Data: 1 d’octubre a les 20 h.

Lloc: Museu Etnològic del Montseny, Major 6 Arbúcies

Informació: 972 860 908

“Identitats i reivindicacions nacionals en un món global”: núm. 45 de la Revista d’Etnologia de Catalunya

El passat mes de juliol va aparèixer publicat el número 45 de la Revista d’Etnologia de Catalunya, corresponent a l’any 2020. El nou volum compta amb un dossier central que porta per títol Identitats i reivindicacions nacionals en un món global, en el qual, i sota la coordinació de la professora d’antropologia Montserrat Clua Fainé, de la Universitat Autònoma de Barcelona, hi trobareu un conjunt d’articles de gran qualitat que aborden la complexa qüestió de les identitats polítiques en l’actualitat, tant des d’un punt de vista analític i teòric com empíric, a partir de diversos estudis en diferents zones del món (Catalunya, País Basc, Balcans, Portugal, la Casamance, la regió andina).

La resta de seccions del número, Miscel·lània, Recerques etnològiques i Crònica, contenen articles d’un abast temàtic i territorial molt ampli i que il·lustren la diversitat i la riquesa de mirades i perspectives en relació a la recerca etnològica i la producció patrimonial actuals a casa nostra.

SUMARI

Dossier – Identitats i reivindicacions nacionals en un món global

– Montse Clua Fainé (UAB) – Presentació dossier

Dossier central

– Thomas Hylland Eriksen (Universitat d’Oslo): Sobreescalfament ideològic. Obertura i tancament, por i fàstic al món del segle XXI

– Jorge Cagiao Conde (Universitat de Tours): Nació i nacionalisme al segle XXI. Malalts amb salut de ferro.

– Daniel Conversi (Universitat del País Basc): Mantenir l’antropos al panorama: nacionalisme, canvi climàtic i antropocè

– Igor Bogdanovic (Universitat Autònoma de Barcelona): Identitat–continuïtat–territori en l’arqueologia prehistòrica sèrbia de la segona meitat del segle XX

– Domenico Branca (Acadèmia Austríaca de Ciències). Sobre la nació aimara

– Jordi Tomàs Guilera (Institut Universitari de Lisboa): Casamance: entre el sol de la diversitat i l’ombra de la política

– Josep Martí (Institu­ció Milà i Fontanals – Consell Superior d’Investigacions Científiques):  Paisatges emocionals i identitats polaritzades a la Catalunya del procés

Focus

– António Medeiros (Universitat de Lisboa): Dues antropologies i les malles de l’imperi (notes de treball)

– Julieta Gaztañaga (Universitat de Buenos Aires): Política i imaginació: els desafiaments del sobiranisme basc actual. Una anàlisi antropològica en clau etnogràfica

– Panos Achniotis (Universitat de Manchester): Un relat etnogràfic del 1-O: Agència sobirana i solidaritat al barri

Miscel·lània

Ester Noguer (Universitat de Girona), Josep Sauret (Universitat de Barcelona): Les vinyetes filatèliques turístiques, un element publicitari gairebé desconegut: el cas de Camprodon

– Xavier Menéndez (Diputació de Barcelona): El Museu Nacional d’Etnologia de Catalunya. Relat, propostes i estat de qüestió (1980-2019)

– Salvador Garcia i Lluís Ramoneda (Museu Etnològic de Barcelona): Compartir un món d’inclusió, creativitat i patrimoni. El projecte europeu SWICH (2014-2018) en el Museu Etnològic i de Cultures del Món (Barcelona)

– Joan A. Argenter (Càtedra UNESCO de Diversitat Lingüística i Cultural – Institut d’Estudis Catalans): Gènere i substitució lingüística. Hipòtesis i etnografies

Recerques etnològiques

– Beatriu Navarro (historiadora autònoma) i Josep Lluís Cebrián (historiador autònom): Les devocions populars en la taulelleria valenciana: el cas de sant Antoni Abat

– Marcel Pich (músic, poeta i antropòleg): Reivindicació política, subversió de la tradició i construcció identitària en una festa popular. El cas de la Mucada de Mallorca

– Xavier Aznar (Universitat Catòlica de València): L’ocàs de l’activitat pastorívola. Els últims hereus d’una cultura mil·lenària

Crònica

– Mar Sánchez: Un objecte, una història. Recull de memòria oral a l’Espai Far de Vilanova i la Geltrú

– Saida Palou Rubio – Crònica: I Congrés Català d’Antropologia – Gener 2020 – URV-Tarragona

– Alberto López Bargados: In memoriam. David Graeber

– Olga Muñoz: Ressenya bibliogràfica Temes d’etnologia de Catalunya, 30: «De bona casa, bona brasa. La casa i l’espai domèstic rural al Berguedà»

EL PATRIMONI DELS OFESOS. Presentació del llibre: Que no ens toquin els bous! Les festes de bous a les Terres de l’Ebre, entre la identitat i el conflicte

Data: Dissabte 21 d’agost a les 19.00h. a Les Cases d’Alcanar (Plaça Ramon Pous)

Amb les intervencions de les autores i autors del llibre:  Manuel Delgado, Romina Martínez, Sarai Martín i Josep Roca.

Organitza: Institut Català d’Antropologia, Observatori Antropologia del Conflicte Urbà (OACU). Amb la col·laboració de: Ajuntament d’Alcanar. Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya-Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial. En el marc del Programa Cultura Viva 2021.

Sobre el llibre

Sobre la recerca

XXII Premi de recerca Ricart i Giralt

Un any més l’Institut Ramon Muntaner i el Museu Marítim de Barcelona convoquen el Premi de Recerca Ricart i Giralt amb l’objectiu d’estimular les investigacions en el camp de les ciències socials relacionades amb el patrimoni i la cultura marítimes, en l’àmbit de la de les terres de parla catalana.

El Ricart i Giralt premia un projecte de recerca a desenvolupar al llarg d’un any, es valora que els estudis plantejats siguin una aportació original, de temàtica pertinent, amb metodologia rigorosa i objectius clars.

La sol·licitud inclourà una breu descripció del projecte: estat actual del tema, objectius, metodologia, pla de treball, bibliografia i una primera proposta d’índex. Es presentarà en un document d’un mínim de 15 i d’un màxim de 30 pàgines DIN A4, en tractament de text Word o similar, arial 11 i a un espai, en format PDF o similar. En el document del projecte no han de figurar les dades identificatives dels autors, que s’entregaran en document a part.

El termini per concursar és fins el dia 9 de juliol, la documentació és pot presentar al registre del MMB, bé telemàticament a la seu electrònica, o físicament amb cita prèvia.

El premi esta dotat amb 6000 € i el resultat final serà publicat pel MMB en la Col·lecció Estudis.

Consulteu les bases

Mes informació

Museu Marítim de Barcelona. Correu electrònic: gonzalezsin@mmb.cat

Institut Ramon Muntaner. Correu electrònic: nuria@irmu.org

Cultura Viva 2021

Sengles conferències sobre els transports terrestres i fluvials a Amposta i el delta de l’Ebre han encetat enguany el Cultura Viva, el programa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial que té per objectiu la presentació, principalment a les comunitats que han estat objecte d’estudi, de les recerques etnològiques dutes a terme recentment o encara en curs al nostre país. Aquest 2021 hi participen tretze entitats d’aquesta xarxa, les quals han programat dinou activitats en disset poblacions diferents, amb l’ànim de recuperar la normalitat perduda.

A banda dels aspectes esmentats, s’hi abordarà un ventall temàtic molt variat: la producció tradicional d’oli de ginebre, pràctiques funeràries, indumentària, patrimoni festiu, territori, biodiversitat, patrimoni sonor, etnobotànica, terrissa, patrimoni musical, pedra seca… Feu clic damunt de la imatge per veure’n el contingut amb més detall.