Presentació de la recerca etnohistòrica que va dur a terme sobre els Gegants de Cervera, l’antropòleg Lluís Àngel Bellas Melgosa. En concret sobre el projecte de recuperació del gegantó negre de Cervera.
A banda de la presentació de la recerca, es signarà el document de dipòsit del pergamí escrit a mà del Gegant vell de 1948 al Museu de Cervera. El primer objecte per a la creació de la “Casa de les Festes de Cervera”.
L’acte es realitza en el marc de l’Isagoge i la Festa Major del Sant Crist 2019, i com a prèvia de l’estrena del mateix gegant el dissabte a les 17.40h.
L’exposició “Gaites, gralles i dolçaines” itinera fins a Amposta, dedicada a la gaita, i als seus dos oboès populars mediterranis més immediats: la dolçaina valenciana i la gralla, avui més coneguts, tot i que la gaita és el propi del territori de l’antiga Diòcesi de Tortosa; l’instrument que posava música a les festes des del Priorat fins a l’Alt Maestrat i des de la costa fins al Baix Aragó, acompanyada sempre per la percussió d’un tabal.
Dóna a conèixer també els que han estat els gaiters més destacats i les nombroses les colles de dolçainers i de grallers actuals existents al territori, i ara s’amplia amb instruments i altres béns mobles del fons del Museu de les Terres de l’Ebre.
El contingut de l’exposició, és fruit d’una recerca anterior realitzada pel seu comissari, Joan Pellisa, i de la recerca que -amb el suport de l’IRMU i la col·laboració de les diferents colles de gaites, grallers i dolçainers del territori- van realitzar Clàudia Giménez, Hermínia Domènech, José Vicente Castel i Eva Castellanos, parcialment publicada a l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (IPCITE).
Organitzen: Museu de Tortosa, Museu de les Terres de l’Ebre i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre. Amposta.
Dates: Des del 10/5/2019 fins al 30/06/2019
Horaris de visita: De dimarts a dissabte: d’11 a 14 h i de 17.30 a 20 h, i diumenges i festius: d’11.30 a 14 h. Tancat: tots els dilluns.
La XI Festa del Mercat a la Plaça d’Amposta té la música com a tema central de la Festa; una activitat que recupera la ciutat dels primers anys del segle XX, en commemoració al moment en el qual va rebre aquest títol. És per aquest motiu que, en el marc del seu programa d’actes, tindrà lloc el cicle de tres conferències “Els sons de la Festa del Mercat a la Plaça d’Amposta”, que té per objectiu donar a conèixer, al públic en general, alguns dels sons més emblemàtics de les festes populars ampostines, històriques i actuals.
La primera, titulada “Joan Suñé Masià, músic i compositor de l’himne Oh! Amposta”, anirà a càrrec de Ramon Gallart, que la realitzarà a partir del treball de recerca de Joana Altadill, al qual se li va atorgar un premi CIRIT el 2003, i tindrà lloc el dijous 2 de maig de 2019.
La segona conferència es titula “L’origen de les bandes de música del Montsià. El tombant dels segles XIX i XX”, a càrrec de M. Carme Queralt, conservadora del Museu de les Terres de l’Ebre, que es desenvoluparà el dijous 9 de maig i es centrarà en els orígens d’aquesta tradició musical tant arrelada a la ciutat d’Amposta.
Finalment, el Cicle es clourà amb la conferència “Dolçaina, tabal i Sanfaina”, que anirà a càrrec d’Emili Miralles i Dèlia Morales, que explicaran la tradició d’aquests instruments tradicionals a Amposta i la trajectòria musical de la Colla de Dolçainers i Tabaleters Grup d’animació Sanfaina; tindrà lloc el dimarts 14 de maig de 2019.
Organitza: Ajuntament d’Amposta i Museu de les Terres de l´Ebre
Col·labora: Colla de Dolçainers i Tabaleters Grup d’animació Sanfaina
Dates: 2, 9 i 14 de maig de 2019.
Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre. Amposta
Aquest any l’Agrupació Sardanista Manlleuenca celebra els 90 anys. Des del seu naixement, l’any 1929, ha desenvolupat una gran tasca per la sardana a Manlleu i és una de les entitats més actives de la població. Manlleu ha tingut sempre una gran tradició sardanista, com ho demostren les nombroses colles de competició, les diferents cobles de sardanes i un bon nombre de compositors manlleuencs o molt vinculats amb Manlleu. L’any 1999, fruit d’aquesta llarga tradició, Manlleu va ser proclamada Ciutat Pubilla de la Sardana. En la vida social de la població les sardanes sempre han tingut un paper destacat, amb presència en els principals actes festius de la ciutat.
Per aquests motius, i aprofitant la celebració dels 90 anys de l’Agrupació Sardanista Manlleuenca, el Museu del Ter ha engegat el taller de fotografia històrica “Desvetllem la memòria de la sardana”. Els assistents aporten fotografies relacionades amb el món de les sardanes, que són digitalitzades i documentades en comú.
La conferència “Carlos Conde Calvet, un apassionat de la música i de la vida”, que anirà a càrrec de Núria Gómez, Carlos Royo i Jordi Bertran, dóna continuïtat a la 8a edició del cicle de conferències “Biografies Ampostines”, que té per objectiu recuperar i divulgar les vivències i els treballs realitzats per persones destacades per la seva vinculació a la ciutat d’Amposta, en qualsevol àmbit d’actuació.
El músic Carlos Conde Calvet (1940-2017) és, sens dubte, una d’aquestes figures. Amb la seva trompeta, va contribuir a la creació del paisatge sonor de la festa, especialment a Amposta, però també a les festes tarragonines i d’altres indrets de catalunya i de l’estat, tant formant part de la banda de música de la Unió Filharmònica d’Amposta (la Fila), on va tocar durant 60 anys després d’ingressar el 1955 sota la direcció del mestre José M. Arasa Gargallo, com músic de la Xaranga L’Alegria, creada el 1986 a Amposta, sent un dels seus fundadors; una petita formació musical que va destacar en l’animació musical dels actes populars i tradicionals de festes majors d’un gran nombre de poblacions que, en moltes ocasions, els acabaven de recuperar.
L’entrada a la conferència és gratuïta i oberta a tothom.
Organitzen: Museu de les Terres de l’Ebre, Campus Extens de la URV a Amposta i Ajuntament d’Amposta.
Col·labora: Diputació de Tarragona.
Data: Dimecres 20 de febrer de 2019.
Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre.
La Dra. Laura Casal-Valls, directora del Museu Virtual de la Moda de Catalunya, farà un repàs a més de 330 anys de moda catalana a la conferència “Museu Virtual de la Moda de Catalunya”, que tindrà lloc a Amposta en el marc del Mercat de Santa Llúcia d’Amposta. Aquest Mercat, dedicat a la patrona de les modistes, inclou en el seu programa diferents activitats culturals, lúdiques i comercials, que inicien les manifestacions tradicionals del Nadal a la ciutat. Els assistents podrem gaudir, amb tot detall, de més de sis-centes peces de vestir històriques, d’home i de dona, civils i de cerimònia, datades entre el segle XVIII i els nostres dies, aplegades al Museu Virtual de la Moda de Catalunya, i que formen part dels fons d’indumentària de trenta-vuit museus, d’arreu de Catalunya, entre els quals el Museu de les Terres de l’Ebre, representat per diverses peces de vestir tradicionals.
La conferència forma part del programa Cultura Viva 2018 del Museu de les Terres de l’Ebre.
Organitzen: Museu de les Terres de l’Ebre, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Ajuntament d’Amposta i Museu Virtual de la Moda de Catalunya
Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre. Carrer Gran Capità, 34. 43870 Amposta
Dates: 15 de desembre de 2018
Horari: 18h
Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Capità 34, 43870 Amposta T. 977 702 954 Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Capità 34, 43870 Amposta www.museuterresebre.cat
L’exposició “Festes a les Terres de l’Ebre. Mirades contemporànies” mostra al visitant fotografies i vídeocreacions realitzats, des d’un punt de vista molt personal, per cinc autors i equips diferents, amb l’objectiu de mostrar la sociabilitat, la identitat, la cohesió… que es dóna en les festes populars del territori, però també el caos, la violència, la lluita pel prestigi, els límits simbòlics i tota la gramàtica oculta que hi ha darrere d’alguns dels actes i les celebracions que conformen aquestes festes ebrenques. Així, a través de la fotografia expliciten com la tradició i la modernitat dialoguen i conviuen, contraposant el vell i el nou, els protocols més arrelats i el “no estar-se de res”, en les realitats simbòliques i els escenaris col·lectius de festes populars a les Terres de l’Ebre.
Organitzen: Museu de les Terres de l´Ebre, Ajuntament d’Amposta i Departament de Cultura de la generalitat de Catalunya.
Dates: del 9 d’agost al 30 de setembre del 2018
Lloc: Sala d’exposicions temporals del Museu de les Terres de l’Ebre. C/Gran Capità, 34. Amposta
Horaris de visita: De dimarts a dissabte: d’11 a 14 h i de 17.30 a 20 h, i diumenges i festius: d’11.30 a 14 h. Tancat: tots els dilluns
Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Capità 34, 43870 Amposta www.museuterresebre.cat T. 977 702 954
En els anys més foscos del franquisme, a Manlleu van destacar les festes patronals dels diferents sectors laborals. Aquests, adscrits a l’anomenat Sindicat Vertical, celebraven la diada del sant patró amb activitats religioses i lúdiques amb gran incidència en el conjunt de la població. Les treballadores i els treballadors dels sectors metal·lúrgic i tèxtil eren els dos col·lectius més nombrosos. Per la seva devoció a sant Eloi i a sant Antoni Maria Claret, eren popularment coneguts com a Elois i Clarets. Cada any, a partir de 1944, els Clarets, el 23 d’octubre, i els Elois, l’1 de desembre, deixaven la feina a la fàbrica i gaudien d’actes culturals i esportius de notable interès. Sota aquesta aparent normalitat, s’amagava la instrumentalització del món del treball per part del règim dictatorial, amb la connivència de l’Església catòlica. La voluntat era substituir el sindicalisme de classe reivindicatiu o revolucionari per un sindicalisme de model feixista i d’estructura vertical en la qual va jugar un paper singular la figura dels sants patrons.
Aquesta exposició temporal ha partit de l’estudi de l’investigador Joan Arimany i Juventeny Elois i Clarets: la recuperació dels sants patrons del gremi durant el franquisme a Manlleu, que va rebre el 14è Premi Ajuntament de Manlleu.
L’exposició “10 anys de la Festa del Mercat a la Plaça. Tradició i cultura ebrenques a principis del segle XX” s’emmarca en la celebració del desè aniversari d’aquesta Festa, que va arrencar el 2008, quan l’Ajuntament d’Amposta va organitzar diversos actes per celebrar el centenari de l’atorgament del títol de Ciutat pel rei Alfons XIII, entre els quals va destacar la reproducció fidedigna del mercat setmanal que tenia lloc a Amposta en aquella època, que es va convertir en l’activitat cultural, lúdica i festiva més singular i destacada de tot el programa del Centenari, i va iniciar un camí anual que, amb rigor històric, mostra des de fa 10 anys com era la vida quotidiana i com es celebraven les diades festives a Amposta durant les primeres dècades del segle XX; una etapa amb grans canvis socials, econòmics, tècnics i culturals, que van transformar la població.
L’exposició commemora l’Amposta de principis del segle XX i té dos objectius bàsics: l’un donar a conèixer quins són els elements i continguts històrics, socials, culturals, etnogràfics, lúdics… que més la caracteritzen, tant a nivell popular com a nivell institucional, i l’altre agrair la gran implicació, sempre entusiasta, dels ciutadans, les entitats i les institucions d’Amposta, sense els quals la Festa del Mercat a la Plaça no hagués pogut assolir el gran èxit que l’acompanya.
Organitza: Ajuntament d’Amposta i Museu de les Terres de l’Ebre
Dates: del 16 de maig al 24 de juny del 2018
Lloc: Vestíbul del Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Gran Capità, 34. Amposta
Horaris de visita: De dimarts a dissabte: d’11 a 14 h i de 17.30 a 20 h, i diumenges i festius: d’11.30 a 14 h. Tancat: tots els dilluns
Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Capità 34, 43870 Amposta www.museuterresebre.cat 977 702 954
L’any 2017 la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) publicà la monografia Diàspores i rituals. El cicle festiu dels musulmans de Catalunya, resultat del treball d’investigació dut a terme en el marc dels programes de recerca de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. El llibre ressegueix el cicle anual festiu musulmà dels col·lectius que viuen a Catalunya procedents del Marroc, Pakistan i el Senegal, posant especial atenció en les quatre principals celebracions: el dejuni durant el mes del ramadà, la festa del sacrifici, la commemoració del martiri d’Alí o celebració de l’aixura i la festa del naixement del profeta Muhàmmad.
A l’entorn del llibre, la DGCPAC i el Grup de Recerca sobre Exclusió i Sontrol Socials (GRECS) han estructurat aquesta jornada que es planteja amb la voluntat de reflexionar a propòsit de les identitats culturals, diversitat i processos de patrimonialització en la societat catalana del segle XXI, una societat intercultural i complexa. Es tractarà de veure i analitzar de quina manera i fins a quin punt el patrimoni cultural és capaç de recollir i reflectir la diversitat social, cultural i religiosa inherent a la nostra societat.