Del 25 d’agost 2020 a 28 de setembre 2020 a la Farinera de Cervera
L’impacte de la Covid-19 ha esquinçat una part indispensable de la nostra societat com ho és la festa. La no celebració dels grans rituals cerverins, omplint els carrers de gent vinguda d’arreu i transformant la ciutat en escenari de les nostres festes anuals, comporta per molts cerverins i cerverines una espècie de frustració social i de dol comunitari.
Es fa difícil imaginar un estiu sense l’Aquelarre, les festes del barri Sant Magí, el Corpus, les Festes Majors o el Carnaval d’Estiu.
Lluny d’acceptar aquesta “nova normalitat” els festers, les associacions i la Paeria de Cervera estan creant estratègies conjuntes per omplir el buit existencial que ens deixa la no celebració de les festes més mostrades, que tant estimem.
És per aquest motiu que la Paeria de Cervera, amb la col·laboració del Museu Comarcal de Cervera, presenta l’exposició “Festes endins”, que pretén explorar les memòries d’aquestes festes, interpel·lar-nos i reflexionar sobre les activitats cerverines en clau de futur.
L’exposició disposa del suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Lleida. A més, hi han col·laborat un gran nombre d’entitats i associacions de Cervera.
Romandrà oberta fins al 28 de setembre. Horari: divendres i dissabtes, de 17 a 20 hores; diumenges, d’11 a 14 hores.
Aquest any l’Agrupació Sardanista Manlleuenca celebra els 90 anys. Des del seu naixement, l’any 1929, ha desenvolupat una gran tasca per la sardana a Manlleu i és una de les entitats més actives de la població. Manlleu ha tingut sempre una gran tradició sardanista, com ho demostren les nombroses colles de competició, les diferents cobles de sardanes i un bon nombre de compositors manlleuencs o molt vinculats amb Manlleu. L’any 1999, fruit d’aquesta llarga tradició, Manlleu va ser proclamada Ciutat Pubilla de la Sardana. En la vida social de la població les sardanes sempre han tingut un paper destacat, amb presència en els principals actes festius de la ciutat.
En els anys més foscos del franquisme, a Manlleu van destacar les festes patronals dels diferents sectors laborals. Aquests, adscrits a l’anomenat Sindicat Vertical, celebraven la diada del sant patró amb activitats religioses i lúdiques amb gran incidència en el conjunt de la població. Les treballadores i els treballadors dels sectors metal·lúrgic i tèxtil eren els dos col·lectius més nombrosos. Per la seva devoció a sant Eloi i a sant Antoni Maria Claret, eren popularment coneguts com a Elois i Clarets. Cada any, a partir de 1944, els Clarets, el 23 d’octubre, i els Elois, l’1 de desembre, deixaven la feina a la fàbrica i gaudien d’actes culturals i esportius de notable interès. Sota aquesta aparent normalitat, s’amagava la instrumentalització del món del treball per part del règim dictatorial, amb la connivència de l’Església catòlica. La voluntat era substituir el sindicalisme de classe reivindicatiu o revolucionari per un sindicalisme de model feixista i d’estructura vertical en la qual va jugar un paper singular la figura dels sants patrons.