L’exposició “Gaites, gralles i dolçaines” itinera fins a Amposta, dedicada a la gaita, i als seus dos oboès populars mediterranis més immediats: la dolçaina valenciana i la gralla, avui més coneguts, tot i que la gaita és el propi del territori de l’antiga Diòcesi de Tortosa; l’instrument que posava música a les festes des del Priorat fins a l’Alt Maestrat i des de la costa fins al Baix Aragó, acompanyada sempre per la percussió d’un tabal.
Dóna a conèixer també els que han estat els gaiters més destacats i les nombroses les colles de dolçainers i de grallers actuals existents al territori, i ara s’amplia amb instruments i altres béns mobles del fons del Museu de les Terres de l’Ebre.
El contingut de l’exposició, és fruit d’una recerca anterior realitzada pel seu comissari, Joan Pellisa, i de la recerca que -amb el suport de l’IRMU i la col·laboració de les diferents colles de gaites, grallers i dolçainers del territori- van realitzar Clàudia Giménez, Hermínia Domènech, José Vicente Castel i Eva Castellanos, parcialment publicada a l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (IPCITE).
Organitzen: Museu de Tortosa, Museu de les Terres de l’Ebre i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre. Amposta.
Dates: Des del 10/5/2019 fins al 30/06/2019
Horaris de visita: De dimarts a dissabte: d’11 a 14 h i de 17.30 a 20 h, i diumenges i festius: d’11.30 a 14 h. Tancat: tots els dilluns.
Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. Tel. 977 702 954 info@museuterresebre.cat www.museuterresebre.cat
Aquest any l’Agrupació Sardanista Manlleuenca celebra els 90 anys. Des del seu naixement, l’any 1929, ha desenvolupat una gran tasca per la sardana a Manlleu i és una de les entitats més actives de la població. Manlleu ha tingut sempre una gran tradició sardanista, com ho demostren les nombroses colles de competició, les diferents cobles de sardanes i un bon nombre de compositors manlleuencs o molt vinculats amb Manlleu. L’any 1999, fruit d’aquesta llarga tradició, Manlleu va ser proclamada Ciutat Pubilla de la Sardana. En la vida social de la població les sardanes sempre han tingut un paper destacat, amb presència en els principals actes festius de la ciutat.
En els anys més foscos del franquisme, a Manlleu van destacar les festes patronals dels diferents sectors laborals. Aquests, adscrits a l’anomenat Sindicat Vertical, celebraven la diada del sant patró amb activitats religioses i lúdiques amb gran incidència en el conjunt de la població. Les treballadores i els treballadors dels sectors metal·lúrgic i tèxtil eren els dos col·lectius més nombrosos. Per la seva devoció a sant Eloi i a sant Antoni Maria Claret, eren popularment coneguts com a Elois i Clarets. Cada any, a partir de 1944, els Clarets, el 23 d’octubre, i els Elois, l’1 de desembre, deixaven la feina a la fàbrica i gaudien d’actes culturals i esportius de notable interès. Sota aquesta aparent normalitat, s’amagava la instrumentalització del món del treball per part del règim dictatorial, amb la connivència de l’Església catòlica. La voluntat era substituir el sindicalisme de classe reivindicatiu o revolucionari per un sindicalisme de model feixista i d’estructura vertical en la qual va jugar un paper singular la figura dels sants patrons.
L’any 2017 la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) publicà la monografia 
Segona sessió de la Jornada Reviure el Patrimoni. En aquesta ocasió dedicada a la Casa de la Festa.