La Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura, el Museu de les Terres de l’Ebre i l’Institut Ramon Muntaner van desenvolupar, entre el 2015 i el 2017, el projecte de l’Inventari Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (IPCITE); un gran recurs cultural per contribuir al desenvolupament sostenible de les Terres de l’Ebre, que va inventariar 100 elements.
Per tal de donar-li continuïtat, les mateixes tres institucions vam acordar la creació de l’Observatori del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (OPCITE), del que el Museu n’ha estat responsable i promotor, per tal d’ampliar i difondre l’IPCITE, i cercar-li aplicacions, per a l’escola, el turisme, la festa, la gestió del paisatge, etc.
Ara el Museu hi suma dos nous elements patrimonials a la Categoria 1 de l’Inventari: “Activitats productives, processos i tècniques”. Són: “Els oficis d’empeltador/a i esllemenador, al Baix Ebre i el Montsià” i “L’ofici dels constructors de figures festives, a les Terres de l’Ebre».
Són el resultat de l’encàrrec de treballs de recerca, realitzats en treball de camp de metodologia antropològica, a la investigadora Ingrid Bertomeu Cabrera, del seguiment tècnic realitzat des del Museu per la conservadora M. Carme Queralt Tomás, i dels treballs d’ampliació a la web de l’Inventari d’Eva Garcia Lleixà.
Les fitxes d’aquests tres antics oficis inclouen informació patrimonial inèdita, dades històriques i etnogràfiques, fotografies i entrevistes orals realitzades en treball de camp, fitxes d’informants i recursos documentals (bibliogràfics, electrònics, etc.) seleccionats només entre els que fan referència directa als oficis en l’àmbit territorial de les Terres de l’Ebre.
L’IPCITE es pot consultar a www.ipcite.cat. Abasta 104 fitxes, més de 1.500 manifestacions, més de 2.000 fotografies, 40 audiovisuals i gairebé un miler de recursos documentals sobre les Terres de l’Ebre.
Aquest any l’Agrupació Sardanista Manlleuenca celebra els 90 anys. Des del seu naixement, l’any 1929, ha desenvolupat una gran tasca per la sardana a Manlleu i és una de les entitats més actives de la població. Manlleu ha tingut sempre una gran tradició sardanista, com ho demostren les nombroses colles de competició, les diferents cobles de sardanes i un bon nombre de compositors manlleuencs o molt vinculats amb Manlleu. L’any 1999, fruit d’aquesta llarga tradició, Manlleu va ser proclamada Ciutat Pubilla de la Sardana. En la vida social de la població les sardanes sempre han tingut un paper destacat, amb presència en els principals actes festius de la ciutat.
En els anys més foscos del franquisme, a Manlleu van destacar les festes patronals dels diferents sectors laborals. Aquests, adscrits a l’anomenat Sindicat Vertical, celebraven la diada del sant patró amb activitats religioses i lúdiques amb gran incidència en el conjunt de la població. Les treballadores i els treballadors dels sectors metal·lúrgic i tèxtil eren els dos col·lectius més nombrosos. Per la seva devoció a sant Eloi i a sant Antoni Maria Claret, eren popularment coneguts com a Elois i Clarets. Cada any, a partir de 1944, els Clarets, el 23 d’octubre, i els Elois, l’1 de desembre, deixaven la feina a la fàbrica i gaudien d’actes culturals i esportius de notable interès. Sota aquesta aparent normalitat, s’amagava la instrumentalització del món del treball per part del règim dictatorial, amb la connivència de l’Església catòlica. La voluntat era substituir el sindicalisme de classe reivindicatiu o revolucionari per un sindicalisme de model feixista i d’estructura vertical en la qual va jugar un paper singular la figura dels sants patrons.