La celebració del Corpus és molt rellevant en la història de la cultura popular catalana, ja que bona part de la imatgeria i de la manera d’escenificar la festa popular provenen d’aquests fastos medievals. L’any passat es van complir els 700 anys de la seva primera celebració a Barcelona de la que es disposa de referència documental, però l’impacte de la pandèmia ha provocat que els actes de commemoració s’hagin allargat fins enguany. El 6 d’octubre la Catedral de Barcelona, l’Església Arxidiocesana i el Museu Diocesà de Barcelona enceten un cicle de cinc conferències, que abordaran aquesta festa cívico-religiosa des de diferents punts de vista.
Sant Ponç a Riudarenes és el quart volum de la col·lecció Riudarenes, ahir, ara i sempre, en aquesta ocasió dedicat a la festivitat de Sant Ponç d’aquesta vila de la comarca de la Selva, en la qual, en paraules dels autors, “s’han conservat, estilitzats fins a l’extrem, tots els elements d’una seqüència festiva molt antiga”. La monografia repassa el culte a Sant Ponç, la devoció, els actes del Santponç de Riudarenes i aprofundeix en els balls populars que formen part d’aquests actes: flabiolaires, músiques i balls.
La recerca ha estat realitzada per Rafel Mitjans i Teresa Soler, membres de Els Garrofers, entitat de referència en la recerca sobre el món dels flabiols i els flabiolaires.
Ball de Gitanes. La recuperació, 1981-2020 és l’exposició que es podrà veure a Sant Celoni a partir del 14 de febrer, coincidint amb la 40ena ballada del Ball de Gitanes a Sant Celoni després de la recuperació i just quan la Generalitat de Catalunya l’ha inclòs dins el Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya .
L’exposició aporta un recull d’imatges de diversos fotògrafs com Àngel Berenguer, Josep Maria Cortina, Montse Guillamón, Rafael Jiménez, Santi March, Carles Puche, Joaquim Reberté, Joan Vidal, entre d’altres. A través de les imatges es podran reviure moments, però també conèixer la història i els personatges que intervenen a la festa: les orquestres, les balladores i els balladors, el capità de cavall, el vell i la vella i els diablots.
L’acte d’inauguració tindrà lloc el proper 14 de febrer a les 7 del vespre i el diumenge 22 de març a les 6 de la tarda es podrà realitzar una visita comentada a l’exposició.
Lloc: La Rectoria Vella. Plaça de la Rectoria Vella s/n Sant Celoni
Dates: del 14 de febrer al 13 d’abril de 2020
Horari: dijous, divendres i dissabtes de 5 a 8 del vespre.
Diumenges i festius de 2/4 de 12 a 2/4 de 2 del migdia i de 5 a 8 del vespre.
El Govern de la Generalitat va acordar el 5 de març de 2019 declarar la festa dels Tonis de Manlleu com a Festa Tradicional d’Interès Nacional, i la va reconèixer com “una de les celebracions més arrelades del calendari festiu manlleuenc, amb uns trets singulars que la converteixen en una festa de referència en el context comarcal i nacional”. Aquesta és una fita llargament treballada i desitjada pels manlleuencs i manlleuenques que any rere any celebren la Festa dels Tonis.
Per a celebrar-ho, el proper diumenge dia 2 de juny, s’han organitzat una sèrie d’actes:
10.30 – 12.00 (Mas Roca – plaça Fra Bernadí – Museu del Ter) Itinerari urbà des del Mas Roca fins al Museu del Ter passant per la plaça de Fra Bernadí amb les banderes i els carros dels Tonis de Manlleu.
Animat per l’Orquestra RiverTer i una ballada dels gegants de Manlleu.
12.00 – 13.00 (Museu del Ter) Acte institucional de lliurament del reconeixement als Tonis i a l’Ajuntament de Manlleu de Festa Tradicional d’Interès Nacional. Amb la presència del señor Lluci Pujadas, president de l’Associació Sant Antoni Abat-Tonis de Manlleu, la senyora M. Àngels Blasco, directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural i el señor Àlex Garrido, alcalde de Manlleu. Parlament a càrrec del gestor cultural senyor Joan Arimany i Juventeny: “La Festa dels Tonis de Manlleu: tradició i capacitat d’adaptació”.
Lliurament de les antigues banderes del Tonis de Manlleu al Museu del Ter per a la seva custòdia.
13.00 (exterior del Museu del Ter) Representació del Ball del Ciri i refrigeri.
Habitants de la vila de Manlleu, qui de burro en amunt no celebri la festa de Sant Antoni pagarà un bot de vi d’Alella! Dic a la una! Dic a les dues! Dic a les tres!
Quart volum de la col·lecció “Els llibres de Festes.org” en què Manel Carrera i Escudé, director d’aquest espai web sobre el món de la festa, publica part del material recollit durant els seus ja quasi 20 anys d’existència a Internet. Es tracta d’una col·lecció de llibres de gran qualitat, amb un important component fotogràfic i una especial atenció als textos, amb abundants referències històriques i etnogràfiques de les festes que hi apareixen.
El llibre recollirà prop de tres-centes festes populars del calendari tradicional que estan, directament o indirecta, relacionades amb el mar. Començant per l’hivern, i seguint el curs de l’any, el llibre explicarà les particularitats que tenen les festes del calendari tradicional (Nadal, Carnaval, Setmana Santa, Sant Joan…) als municipis de la costa, com les les Desembarcades dels Reis d’Orient per mar, les revetlles de Sant Joan a la platja… Hi haurà festes amb segles d’història, com les processons marineres i els aplecs en ermites dedicades als protectors de pescadors, mariners i navegants com Sant Pere, Sant Elm, la Mare de Déu del Carme… però també hi haurà festes relativament noves, vinculades al turisme, al lleure i a la restauració, com ara les festes d’indians. Bona part del llibre el formaran totes aquelles festes majors d’estiu dels municipis costaners que tenen algun element que fa referència a l’univers marí, com cercaviles amb gegants pescadors o mariners, balls populars, actuacions de bestiari festiu marí i d’altres personatges fantàstics, curses d’embarcacions autoconstruïdes, regates de tot tipus (vela llatina, llaguts, surf, patí català)… L’àmbit geogràfic d’aquest treball és sobretot els pobles i ciutats de la costa del Principat de Catalunya, però també inclourà abundant informació del País Valencià, les Illes Balears i la Catalunya Nord.
Com els altres llibres de la col·lecció, l’edició del Calendari de festes del mar es finançarà amb micromecenatge a través de la plataforma Verkami. El procés ja ha començat i durarà fins al proper 24 de juliol. Si s’aconsegueix recollir tots els diners necessaris, el projecte anirà endavant i els mecenes rebran els seus exemplars per Nadal d’aquest mateix any.
Dates: 7, 8 , 14, 16 i 21 de juliol de 2017 Lloc: Sala d’actes del Casal (Avda. Enric Benet, 6), Vila-rodona.
7a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic, a Vila-rodona
Divendres, 7 de juliol a les 22:15
EL BAPTISTA DE NOU DECAPITAT. Dir. Enric Pèlach (Universitat Rovira i Virgili), 2015 (21’)- Documental que recull el procés de recuperació del Ball Parlat de Sant Joan Baptista de Rodonyà a partir de l’experiència dels mateixos veïns i col·laboradors del poble de Rodonyà que l’any 2013 van fer possible assolir que aquesta peça del teatre popular de carrer es tornes a representar.Llegeix més »
Els envelats han estat un fenomen cultural d’important rellevància a la societat catalana durant gairebé un segle i mig. Sorgits en el context dels canvis socials profunds de les primeres dècades del segle XIX, i com a conseqüència de la gran afecció que hi havia pel ball a la Barcelona de l’època, els envelats es varen expandir ràpidament per tot el territori català i es van convertir en un element imprescindible i emblemàtic de les festes majors.
Amb l’objectiu de rescatar de l’oblit i posar en valor aquest element singular de la cultura popular festiva, durant el mes de maig i fins el 9 de juny es podrà visitar l’exposició “L’envelat. Arquitectura singular i símbol de la festa major”, instal·lada a l’envelat del Bicentenari de la Festa Major de Gràcia.
Podeu consultar tota la informació i llegir el catàleg de l’exposició aquí.
Data de l’exposició: del 2 de maig al 9 de juny de 2017 Dies i horaris de visita: de dilluns a diumenge de 10h a 22h Lloc: Envelat del Bicentenari de la Festa Major de Gràcia. Jardinets de Gràcia, Passeig de Gràcia, 118, Barcelona (mapa) Organitzen: Departament de Cultura i Institut Ramon Muntaner
L’edició d’enguany del Palamós Terra de Mar se celebrarà els dies 13 i 14 de maig de 2017 amb el paisatge i el patrimoni natural com a protagonistes. Identificar, observar, conèixer i posar en valor els elements culturals i naturals d’aquest paisatge és la guia d’aquesta edició del festival, que parteix de la idea que el nostre litoral no pot ser interpretat sense tenir en compte l’acció humana. L’espai natural i cultural es fonen un amb l’altre i conformen el nostre paisatge. Així, el paisatge marítim és el resultat de la interrelació entre les comunitats assentades ran de mar i l’explotació del medi, un lligam amb el territori que deixa petja, que conforma un patrimoni valuós i que és senyal de identitat.Llegeix més »
L’oli de ginebre té moltes propietats conegudes: antisèptic, astringent, diurètic, calmant del dolor de músculs i articulacions… Tradicionalment també es feia servir en abundància per al bestiar, sobretot per tractar-ne afeccions de la pell. Per obtenir-lo s’escalfava la part llenyosa del ginebre o del càdec, de la qual, a determinada temperatura, en supurava un líquid espès, fosc i amarg.
L’extensió del seu ús en el passat fa que sigui relativament fàcil trobar en el medi rural restes de forns d’aquesta mena. Es tractava d’infraestructures efímeres i per això només se’n conserva la part inferior, normalment una llisera de pedra amb petites canalitzacions excavades per on es recollia el líquid, que finalment feia cap a una pica o dipòsit. Algunes poblacions, però, i per motius encara desconeguts, es van especialitzar en l’obtenció d’aquest oli, fet que va provocar que s’hi construïssin forns fixos, reutilitzables i de grans dimensions. La Fatarella, Faió… però sobretot Riba-roja d’Ebre, van ser durant un temps centres productors destacats. Només en aquest extens municipi de la Ribera d’Ebre se n’hi han localitzat onze, els quals han estat declarats recentment béns culturals d’interès local.
L’associació Amics de Riba-roja d’Ebre vol aprofundir en aquest patrimoni singular, motiu pel qual ha organitzat un seguit d’activitats per als dies 3 i 4 de març de 2017: una xerrada, una demostració de destil·lació i una caminada popular.