L’envelat: arquitectura singular i símbol de la festa major

Ia_Expo_Envelat.jpg_1846029100

Els envelats han estat un fenomen cultural d’important rellevància a la societat catalana durant gairebé un segle i mig. Sorgits en el context dels canvis socials profunds de les primeres dècades del segle XIX, i com a conseqüència de la gran afecció que hi havia pel ball a la Barcelona de l’època, els envelats es varen expandir ràpidament per tot el territori català i es van convertir en un element imprescindible i emblemàtic de les festes majors.

Amb l’objectiu de rescatar de l’oblit i posar en valor aquest element singular de la cultura popular festiva, durant el mes de maig i fins el 9 de juny es podrà visitar l’exposició «L’envelat. Arquitectura singular i símbol de la festa major»,  instal·lada a l’envelat del Bicentenari de la Festa Major de Gràcia.

Podeu consultar tota la informació i llegir el catàleg de l’exposició aquí

Data de l’exposició: del 2 de maig al 9 de juny de 2017
Dies i horaris de visita:  de dilluns a diumenge de 10h a 22h
Lloc: Envelat del Bicentenari de la Festa Major de Gràcia. Jardinets de Gràcia, Passeig de Gràcia, 118, Barcelona (mapa)
Organitzen:  Departament de Cultura i Institut Ramon Muntaner

Palamós celebra una nova edició del Terra de Mar, el festival mariner de la Costa Brava

Palamós Terra de MarL’edició d’enguany del Palamós Terra de Mar se celebrarà els dies 13 i 14 de maig de 2017 amb el paisatge i el patrimoni natural com a protagonistes. Identificar, observar, conèixer i posar en valor els elements culturals i naturals d’aquest paisatge és la guia d’aquesta edició del festival, que parteix de la idea que el nostre litoral no pot ser interpretat sense tenir en compte l’acció humana. L’espai natural i cultural es fonen un amb l’altre i conformen el nostre paisatge. Així, el paisatge marítim és el resultat de la interrelació entre les comunitats assentades ran de mar i l’explotació del medi, un lligam amb el territori que deixa petja, que conforma un patrimoni valuós i que és senyal de identitat.Llegeix més »

1a Festa de l’oli de ginebre de Riba-roja d’Ebre

1a-festa-de-loli-de-ginebreRiba-roja d’Ebre
3 i 4 de març de 2017

L’oli de ginebre té moltes propietats conegudes: antisèptic, astringent, diurètic, calmant del dolor de músculs i articulacions… Tradicionalment també es feia servir en abundància per al bestiar, sobretot per tractar-ne afeccions de la pell. Per obtenir-lo s’escalfava la part llenyosa del ginebre o del càdec, de la qual, a determinada temperatura, en supurava un líquid espès, fosc i amarg.

L’extensió del seu ús en el passat fa que sigui relativament fàcil trobar en el medi rural restes de forns d’aquesta mena. Es tractava d’infraestructures efímeres i per això només se’n conserva la part inferior, normalment una llisera de pedra amb petites canalitzacions excavades per on es recollia el líquid, que finalment feia cap a una pica o dipòsit. Algunes poblacions, però, i per motius encara desconeguts, es van especialitzar en l’obtenció d’aquest oli, fet que va provocar que s’hi construïssin forns fixos, reutilitzables i de grans dimensions. La Fatarella, Faió… però sobretot Riba-roja d’Ebre, van ser durant un temps centres productors destacats. Només en aquest extens municipi de la Ribera d’Ebre se n’hi han localitzat onze, els quals han estat declarats recentment béns culturals d’interès local.

L’associació Amics de Riba-roja d’Ebre vol aprofundir en aquest patrimoni singular, motiu pel qual ha organitzat un seguit d’activitats per als dies 3 i 4 de març de 2017: una xerrada, una demostració de destil·lació i una caminada popular.

Programa de la jornada

Web dels Amics de Riba-roja d’Ebre sobre els forns d’oli de ginebre

Diàlegs culturals: Sant Antoni i el dimoni!

Diàlegs Culturals: “Sant Antoni i el dimoni!. 16143027_1650675055226722_6804109460013897839_nUn repàs a les festes de Sant Antoni a Mallorca», a càrrec de Pere Joan Martorell , músic de xeremeia i flabirol i tamborino i estudiós i difusor de la cultura i la música tradicional mallorquina.

Data: Divendres, 20 de gener de 2017, a les 19.30 h.
Lloc: Centre de Cultura Popular i Tradicional de Lleida (C. de Sant Martí – Baixos de l’Esglèsia de Sant Martí), Lleida.

Organitza: Associació Cultural i Recerativa Els Pagesos, Associació de Cultura Popular i Tradicional Aurembiaix, Centre de Cultura Popular i Tradicional de Lleida i La Paeria-Ajuntament de Lleida
Per a més informació:Associació de Cultura Popular i Tradicional Aurembiaix, actpaurembiaix@gmail.com

Calendari de festes amb aigua

e5827842-ba7b-43f8-b8dc-ff9fb9396f2c

CARRERA ESCUDÉ, M. 2016. Calendari de festes amb aigua, Sant Joan les Fonts: Botarga Produccions. (Els llibres de festes.org; 3)  ISBN: 978-84-608.6362-5

S’acaba de publicar el Calendari de festes amb aigua, el tercer volum de la col·lecció «Els llibres de festes.org», dedicada a les festes populars catalanes. El seu autor és Manel Carrera i Escudé, impulsor de festes.org, espai web de referència del sector festiu.

El llibre recull prop de dues-centes festes populars del calendari tradicional en les quals l’aigua és un dels trets distintius del ritual festiu: correaigües, guerres d’aigua, romiatges, baixades pels rius, festes d’oficis fluvials…

Aquesta publicació vol contribuir a difondre l’extraordinària diversitat d’expressions festives que tenen l’aigua  com a fil conductor, oferint una visió panoràmica de la presència d’aquest element a les festes populars del cicle anual.

El llibre va estar finançat mitjançant un procés de micromecenatge i ha comptat amb la participació econòmica de molts ajuntaments dels pobles que hi surten.

Més informació:

Calendari de festes amb aigua

Web personal de l’autor

Exposició virtual sobre La Festa Major

Capsalera La Festa Major

L’Oficina de Patrimoni Cultural posa en marxa l’exposició virtual «La Festa Major«, una mostra de documents d’arxiu d’ajuntaments de la província de Barcelona, formada per 103 documents procedents de 36 arxius municipals. 

Amb aquesta mostra es pretén posar a l’abast de tothom, interessats, investigadors i ciutadans en general, els documents d’arxius municipals de poblacions menors de 10.000 habitants que són gestionats pels arxivers itinerants del Programa de Manteniment de la Xarxa d’Arxius Municipals, que coordina l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona.

Enllaç a l’exposició 

Més informació: Oficina de Patrimoni Cultural Diputació de Barcelona. Tel. 934 022 566 / Fax 934 022 825

La casa de la festa

Divendres 18 de setembre fins el 25 de setembre

Auditori de Cervera. Carrer Major, 66

La Casa de la festa és un recull de tota la imatgeria festiva, el bestiari i els elements festius municipals i materials didàctics treballats a les escoles dins del Seminari “ La Cultura popular a les escoles”.

Aquesta exposició romandrà oberta del divendres 18 fins el divendres 25 de setembre, cada dia de 18 a 20:30 hores.

Organitzada per l’Agrupació Seny Major amb el suport de la Paeria de Cervera.

Programa d’actes relacionats amb l’exposició

Aproximació etnogràfica a la Plantada de l'Arbre Maig a Òrrius

Cerveto Vidal, Eva; Roca Escoda, Mireia (2015) Tallar-lo per després plantar-lo. Aproximació etnogràfica a la Plantada de l’Arbre Maig a Òrrius. Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, (Estudis sobre el Patrimoni Etnològic de Catalunya; 6), 62 p.

Als Països Catalans, les festes de l’arbre tenen lloc en diferents moments de l’any i sota noms i rituals diversos. Totes aquestes festes tenen un conjunt de característiques i d’elements comuns que fan sospitar un origen al voltant d’un mateix culte. No obstant, aquestes celebracions presenten avui una rica mostra de manifestacions culturals que ens suggereixen que el culte original s’ha anat revestint i dotant de significats diversos.

Aquesta recerca etnogràfica gira entorn de la Festa del Maig que se celebra cada any a la localitat d’Òrrius (Maresme). La celebració té com a protagonista un arbre de grans dimensions que els habitants del poble seleccionen, tallen i traslladen col·lectivament fins a la plaça de la vila, on és plantat de nou. El propòsit d’aquesta etnografia és copsar la singularitat de la plantada del Maig a Òrrius, i per fer-ho, les autores no cerquen l’origen històric de la festa, sinó que complementen la descripció tenint en compte altres festes de l’arbre que se celebren actualment en diferents pobles de Catalunya. Les particularitats de cada un d’ells mostren la diversitat de formes i significats que adopten.

Aquesta publicació és un dels resultats d’un treball de recerca becat l’any 2010 pel Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (actualment, Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Publicació en línia. Descarregueu-vos-la aquí.

Festes i tradicions del calendari litúrgic

RODRÍGUEZ VILAGRAN, Àngel (2014) Festes i tradicions del calendari litúrgic. Girona, Diputació de Girona, 90 p.

Independentment del grau de creença, no hi ha dubte que les festes i tradicions cristianes formen part de la vida cultural i social de les persones. Aquest llibre intenta fer un repàs de les diferents mostres de culte, cultura, fe i tradicions de la religió cristiana —i més concretament de la confessió catòlica— a les comarques gironines a partir del calendari litúrgic. Un passeig etnogràfic, a voltes desconegut, que s’ha intentat descriure en un llenguatge popular i planer, allunyat dels tecnicismes.

Vegeu més informació sobre aquest llibre al web de l’autor