Etiqueta: història agrària

Convocat un Ajut per a la recerca dels orígens de Sant Jaume d’Enveja

Museu de les Terres de l'EbreDeixa un comentari

L’Ajuntament de Sant Jaume d’Enveja, amb el suport del Consorci del Museu Terres de l’Ebre, ha convocat un ajut de recerca històrica que, en aquesta primera edició, és sobre els orígens del municipi de Sant Jaume d’Enveja i/o l’onomàstica i la toponímia que aquest inclou.

Es titula “Ajut de recerca Port Fangós”, i està destinat, preferentment, a donar suport d’una manera prioritària a investigadors, en període de formació o en les primeres etapes d’activitat investigadora.

Les sol·licituds hauran de ser individuals i cada candidat només podrà presentar un sol projecte.

La seva dotació és de 2.000 €. i la publicació de l’estudi en una col·lecció que estarà vinculada a aquest Ajut.

El termini de presentació de sol·licituds finalitza el dia 26 de març de 2021.

Totes les presentades seran examinades per una comissió formada per quatre representants, designats per l’Ajuntament de Sant Jaume d’Enveja i el Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre.

Consulteu les bases a: http://www.santjaume.cat/index.php/254-ajut-port-fangos-2021

Més informació i contacte: Av. Catalunya, 22-30. 43877 Sant Jaume d’Enveja. Tels. 977 468 039 i 977 478 056

XVIII Edició del dia de la dalla i fira d’artesania

Museu d'Història de Sant Feliu de GuíxolsDeixa un comentari

13296154_10209788433537545_897860087_nEl proper 5 de juny de 2016 se celebrarà la XVIII edició del dia de la dalla i la fira d’artesania.

Durant tota la jornada se celebraran tallers tradicionals relacionats amb els remeis i la cultura medicinal popular, així com concursos i demostració de la sega amb dalla, a càrrec d’experts dalladors i d’altres que en comencen a aprendre. Es rememorarà una eina i una feina que actualment ja no es troba en els nostres camps, en el marc d’una festa nascuda de forma popular, organitzada per la comissió de festes i la gent del poble dels Hostalets.

Llegeix més »

Un projecte de recerca etnològica sobre la Vall d'Aro guanya el IV Premi Jordi Comas

xarxesDeixa un comentari

El guanyador del IV Premi Jordi Comas de Recerca Local del 2015 ha estat Jaume Badias Mata pel projecte La Vall d’Aro en temps dels avis. El patrimoni etnològic immoble de la Vall d’Aro.

Aquest premi, que porta el nom del difunt Jordi Comas, empresari de l’hosteleria i la restauració a Platja d’Aro i membre de diferents entitats dedicades a la promoció i difusió del turisme a la Costa Brava, premia el millor projecte d’investigació inèdit sobre l’àrea de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró.

Precisament la recerca guanyadora té la voluntat d’arribar a inventariar i documentar, a partir d’un seguit d’activitats econòmiques concretes, els vestigis de la relació entre l’home i el medi natural quan l’equilibri entre amdós encara no s’havia trencat i per aquest motiu vol recuperar els coneixements sobre unes construccions avui en desús. Una activitat que en el seu moment, durant molts anys, va estar vinculada al dia a dia de molta gent de la Vall d’Aro.

El guanyador Jaume Badias Matas (Tàrrega, 1972) és arqueòleg i treballa en l’actualitat al Museu de la Pesca. És col·laborador habitual de la revista Gavarres i de la Revista del Baix Empordà, i autor de la monografia Qui fa calç va descalç. L’elaboració tradicional de la calç a les Gavarres i co-autor de De quilla a perilla. L’ofici dels mestres d’aixa a la Costa Brava.

Passat i present de la comunitat xinesa a Chiapas

xarxesDeixa un comentari

Lisbona Guillén, Miguel. Alli donde lleguen las olas del mar. Pasado y presente de los chinos en Chiapas. Mèxic D.F.: UNAM, 2014, 284 p.

Miguel Lisbona és un antropòleg català, llicenciat per la Universitat de Barcelona. Les seves recerques el van portar fins a Mèxic , on actualment dirigeix el Centro Peninsular en Humanidades y Ciencias Sociales (CEPHCIS) de la UNAM, a Mérida, Yucatán.

Aquesta obra no té la pretensió de  ser un tractat teòric sobre la historia de la immigració, ni resoldrà tots els dubtes existents sobre l’origen i la conformació del que es coneix com “colònia xinesa”o “comunitat xinesa” a Chiapas. Això no impedeix afirmar que en aquest llibre  el lector trobarà informacions noves sobre el tema, que haurien de donar peu a altres anàlisis acadèmiques que aprofundeixin aspectes tractats en aquest estudi o, simplement, que localitzin documentació que no fou trobada o consultada en el decurs de la recerca.

Estrena de "Poemes a l'Horta", a Godella

xarxesDeixa un comentari

Data: Dijous, 15 de gener a les 19:30 h.
Lloc: Teatre Cinema Capitolio (C/Ramon i Cajal, 102), Godella (Horta Nord)

Estrena del documental “Poemes a l’Horta” (2014). Una pel·lícula de Miquel Ângel Baixauli, amb una duració de 45 minuts.

Documental sobre les converses d’un grup de veïns de l’Horta de Godella, on, amb l’excusa d’una audició i lectura a l’aire lliure d’un poema de Vicent Andrés Estellés, s’inicia una conversa improvisada entre els assistents on parlen de la realitat de les seues vides i el seu entorn, el present i el futur i en la qual comencen a eixir a la llum records, històries i maneres de vida, pràctiques i usos tradicionals passats ja desapareguts que han quedat registrats en la memòria col·lectiva.

Un documentat realitzat per la  Fundació Assut amb la col·laboració de: Laboratorio de Creaciones Intermedia / Departament d’Esculptura de l’UPV, Artxiviu (Arxiu Viu de l’Horta) i l’Àrea de Promoció i Normalització Lingüística (UPV).

Organitza: Ajuntament de Godella i Fundació Assut

Per a més informació: info@fundacioassut.org

Cultura Viva 2014: Els cortals empordanesos, de la baixa edat mitjana al segle XXI

xarxesDeixa un comentari

Una de les particularitats del litoral altempordanès és l’existència d’un tipus d’explotació agrària, amb fort component ramader i vinculació a les zones humides, que rep la denominació de “cortal”. El procés de constitució dels cortals té el seu origen en el període baixmedieval i va intensificar-se a partir dels segle XVI i XVII, en paral·lel a la colonització agrícola del territori.

L’objectiu d’aquesta jornada és reunir un grup d’investigadors que està estudiant aquest tipus d’explotacions agrícoles en diferents períodes històrics per tal d’analitzar la seva transformació al llarg del temps, tant des d’una perspectiva econòmica com social i paisatgística.

La jornada s’ha programat paral·lelament a l’exposició temporal “Paisatge Latent. Closes, Cortals i Cortalers”.

Lloc: Ecomuseu – Farinera Castelló d’Empúries

Data: Dissabte 20 de setembre de 2014, 9,30h

Més informació: Ecomuseu – Farinera Castelló d’Empúries. Telf. 972250512 informacio@ecomuseu-farinera.org

Rastres de rostres

xarxesDeixa un comentari
Pere López Sánchez. Rastros de rostros en un prado rojo (y negro). Las Casas Baratas de Can Tunis en la revolución social de los años treinta. Barcelona: Editorial Virus, 2013, 438 p.
Pere López és professor del Departament de Geografia Humana a la Universitat de Barcelona. El proppassat 5 de març va presentar aquest llibre dins el Seminari de l’OACU (Observatori d’Antropologia del Conflicte Urbà) i del Grup de Treball d’Etnografia dels Espais Públics de l’ICA.

Les Cases Barates del Prat Vermell -o de Can Tunis o de Casa Antúnez o de Francesc Ferrer i Guàrdia- van ser aixecades el 1929 perquè la brillantor de l’Exposició Internacional de Barcelona no consentia que, per les faldes de la muntanya de Montjuïc, s’escampessin « tuguris de llauna i mal ajustada fusta ». Llegeix més »

La matança del porc a Taradell

xarxesDeixa un comentari

El Grup de Recerca Local de Taradell “Fent Memòria”, coincidint amb la Festa dels Tonis de Taradell, presenta un reportatge històric, de 14 minuts de durada, que mostra com es feia la matança del porc antigament a les cases de pagès del municipi. A través d’entrevistes fetes a la gent gran de pagès, a matadors, mocaderes, carnissers i veterinaris i acompanyades per imatges antigues, s’explica la diada de la matança una tradició molt arrelada a la cultura rural catalana i que suposava, un motiu de festa però també la manera d’omplir el rebost per passar l’hivern.

Data: Dissabte 11 de gener a les 5 de la tarda

LLoc: Biblioteca Antoni Pladevall i Font de Taradell

Per a més informació: http://bibliotecadetaradell.blogspot.com.es/

Terres de cruïlla. Estudis sobre les comarques de la diòcesi de Tortosa

xarxesDeixa un comentari

Martínez Romero, Tomàs; Pradilla, Miquel Àngel i Quixal J.Manuel (eds.): Terres de cruïlla. Estudis sobre les comarques de la diòcesi de Tortosa, Benicarló: Onada Edicions , 2013, 533 p.

Fidel al seu compromís quinquennal, el III Congrés de Cultura i Territori a les Comarques de la Diòcesi de Tortosa es va celebrar del 23 al 26 de novembre de 2011, organitzat per la Universitat Jaume I i la Universitat Rovira i Virgili. Com en edicions anteriors, també es van proposar dues poblacions per a portar a terme, respectivament, els actes cientificoacadèmics i la trobada d’entitats i associacions culturals de les comarques implicades en aquest projecte: Vinarós i Jesús.

Al llarg de les jornades previstes es va comptar amb la participació de més de noranta persones en les diverses activitats acadèmiques programades: les quatre ponències, les tres taules rodones i les més de cinquanta comunicacions serviren d’excusa magnífica per al coneixement i la comunicació entre habitants i investigadors d’aquestes contrades, territoris més units per sentiments personals, per relacions familiars i afectives, i per fets culturals, que no separades per accidents geogràfics.Llegeix més »

L'aigua i la gent. Notícies etnogràfiques de l'horta de Mont-roig a partir d'un manuscrit del segle XVIII

xarxesDeixa un comentari

Boada i Aragonès, Eduard (2013) L’aigua i la gent. Aspectes de l’Horta de Mont-roig als segles XVII i XVIII. [Tarragona], Ganzell (Quaderns de la Pixerota; 1), 58 p.

Entenedor estudi del “Llibre de las ordinacions del repartiment de las tandas de la aigua de la horta de vila de Mont-roig y decret de sa Illustrissima del any 1703”, manuscrit localitzat per l’historiador Albert Manent a la Llibreria Central (Tremp) i ara custodiat a l’Arxiu Municipal de Mont-roig del Camp.

En paraules d’Eugeni Perea, l’autor del pròleg, L’aigua i la gent és un llibre que va “més enllà del tema abordat –el repartiment d’aigües entre hortolans comunats–; l’obra ens subministra dades i referències sobre nissagues i onomàstica, lingüística, economia, organització gremial o etnografia. Cal destacar, en aquest sentit, la capacitat organitzativa dels regants de Mont-roig a través de l’anomenat Consell d’Hortolans, que es diferencia del món estrictament pagès o de secà per la tinença i ús de les aigües, en la línia que també ho feien altres comunitats rurals.”