L’origen militar i popular de les bandes de música del Montsià, al tombant dels segles XIX i XX.

diapo08

En el marc de la XI Festa del Mercat a la Plaça d’Amposta, que té -en aquesta edició- la música com a tema central de la Festa; dins del seu programa d’actes de commemoració del moment històric en el qual Amposta va rebre el títol de ciutat, el 1908, es realitzarà la segona de les conferències del cicle “Els sons de la Festa del Mercat a la Plaça d’Amposta. Porta per títol “L’origen de les bandes de música del Montsià. El tombant dels segles XIX i XX, i anirà a càrrec de M. Carme Queralt, conservadora del Museu de les Terres de l’Ebre. Té per objectiu donar a conèixer, al públic en general, els inicis històrics d’un dels sons més emblemàtics de les festes populars del Montsià, tant històriques com actuals, amb bandes de música de regiments militars i també bandes de música populars.

Organitzen: Ajuntament d’Amposta i Museu de les Terres de l’Ebre.

Col·labora: Colla de Dolçainers i Tabaleters Grup d’animació Sanfaina

Data: 9 de maig de 2019.

Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre. Amposta

Hora: 19h30’

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. Tel. 977 702 954 info@museuterresebre.cat  www.museuterresebre.cat

De Viladrau a Arbúcies… la cacera de bruixes al Montseny i a Catalunya

El proper dissabte 6 de abril tindrà lloc a Arbúcies la conferència “De Viladrau a Arbúcies… la cacera de bruixes al Montseny i a Catalunya”, a càrrec d’Agustí Alcoberro, comissari de l’exposició “Per bruixa i metzinera. La cacera de bruixes a Catalunya” i professor d’Història Moderna de la UB. La conferència ens aproparà el fenomen històric de la bruixeria al territori del Montseny i a Catalunya.
L’exposició “Per bruixa i metzinera” produïda pel Museu d’Història de Catalunya es pot visitar al Museu Etnològic del Montseny fins el 28 d’abril.

Organitza: Museu Etnològic del Montseny

Data: 6 d’abril de de 2019

Lloc: Museu Etnològic del Montseny. Major 6, Arbúcies (Selva)

Hora: 20.00 h.

Més informació: www.museuetnologicmontseny.org/

“La fàbrica des de dins”

recital poemes fabriquesbEl Museu Etnogràfic de Ripoll, el passat 8 de març va inaugurar l’exposició “Xinxes, puces i fabricantes. Les treballadores del textil al Ter”. Una mostra produïda l’any 2018 pel Museu del Ter i que fa uns mesos també es va poder veure al Casal Cívic de Torelló. Ara, des de Ripoll i com a cloenda de l’exposició es podrà veure el recital de poemes “La fàbrica des de dins”. Poemes de Miquel Martí i Pol, amb il.lustracions de Jordi Sarrate. Recita Maria Dolors Vilaplana i amb comentaris de Florenci Crivillé.

Data: Dissabte 30 de març de 2019 a les 20h

Lloc: Museu Etnogràfic de Ripoll

Per a més info: www.museuderipoll.org – 972703144 – museuetnografic@ajripoll.cat

 

La història dels mercats d’Amposta a l’abast

Cartell conferència

Per tal de donar a conèixer la història dels diferents mercats d’Amposta, s’ha programat la conferència “Els mercats d’Amposta”, que anirà a càrrec de Montse Soriano-Montagut, autora de diversos llibres sobre la història d’aquesta ciutat, basats en el seu treball de consulta dels arxius locals, especialment l’Arxiu Municipal d’Amposta. L’actual Mercat Municipal es troba en un edifici dissenyat per l’arquitecte Francesc Ubach Trullàs, que es va aixecar sobre el solar on anteriorment s’havia instal·lat una fàbrica de sabó i també uns sequers d’arròs. La construcció d’aquest edifici i la seva inauguració, el 2 de febrer de 1947, van suposar el trasllat definitiu del tradicional mercat setmanal que tenia lloc els diumenges davant l’Església Parroquial de l’Assumpció, a l’actual Plaça de l’Ajuntament. L’entrada a la conferència és gratuïta.

Organitza: Iniciativa de Teresa Porres Castell, de la parada “Espai Verd” del Mercat Municipal d’Amposta.

Data: 16 de març de 2019.

Lloc: Auditori de la Societat Musical la Unió Filharmònica d’Amposta. Carrer Miralles, 4, 43870 Amposta.

Hora: 18h.

Més informació: mercat.espaiverd@gmail.com  o tel. 620889652.

“Xinxes, puces i fabricantes. Les treballadores del tèxtil al Ter”

xinxes, puces i fabricantesEl Museu Etnogràfic de Ripoll inaugura l’exposició “Xinxes, puces i fabricantes. Les treballadores del textil al Ter”. Una mostra produïda l’any 2018 pel Museu del Ter i que fa uns mesos també es va poder veure al Casal Cívic de Torelló.

 

Xinxes, puces i fabricantes són alguns dels malnoms amb què han estat etiquetades les dones que, o per necessitat o per determinació, s’aventuraven a treballar a les fàbriques tèxtils que des de principis del segle XIX es van multiplicar per aprofitar la força de l’aigua del Ter. A finals del segle XIX les dones ja eren majoria en aquelles fàbriques, principalment de filatura. I així va ser durant tot el segle XX i fins al final definitiu d’aquest sector, germen del desenvolupament industrial d’Osona.

 

Aquesta exposició vol reivindicar la memòria de les milers i milers de dones (i nenes) que van ser un dels motors de la història industrial del Ter a canvi d’un sou sempre inferior al dels homes. Exèrcits de filadores, sobreres, aprenentes… als aspis, a les metxeres, a les contínues, a les coneres… En innumerables tasques, sovint menystingudes i en l’escalafó més baix de la jerarquia laboral. Però al cap i a la fi imprescindibles.

 

Data:  Del 8 al 31 de març de 2019.

Lloc: Museu Etnogràfic de Ripoll

Per a més informació: www.museudelter.cat – info@museudelter.cat – 938515176

Catifes de Ciment

cartell_21x42cm-1-517x1024

De l’1 de febrer al 19 de maig de 2019

Museu de Cervera

Inauguració el divendres 1 de febrer a les 7 de la tarda al Museu de Cervera

Dins l’ampli registre d’arts aplicades a l’arquitectura al llarg del Modernisme, la rajola hidràulica és un dels menys coneguts. Probablement pel fet de ser un tipus d’objecte pensat per ser trepitjat, amb les connotacions negatives que aquest acte porta aparellat, aquest tipus de decoració ha estat menysvalorada i encara avui se’n negligeix la seva conservació o salvaguarda quan es restaura un edifici antic.

Malgrat tot, la seva presència atorga als espais una solució duradora, resistent, higiènica i de gran bellesa. A Catalunya les empreses que en manufacturaren demanaren a reconeguts artistes i arquitectes com Josep Pascó, Alexandre de Riquer, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, entre d’altres, dissenys per als seus catàlegs. La seva ràpida acceptació, convertí aquests paviments en vives catifes de ciment, un element íntimament lligat al desenvolupament de l’ornamentació de l’arquitectura modernista que traspassà els límits d’aquest estil i que es seguí emprant amb dissenys més geomètrics al llarg dels anys vint i posteriorment, adaptant en nou gust sorgit de l’Art Déco. Actualment la rajola hidràulica viu un renaixement de la mà de nous dissenyadors i arquitectes que segueixen creient en les seves possibilitats constructives i ornamentals.

La rajola hidràulica de la Casa Museu Duran i Sanpere de Cervera

La ciutat de Cervera no va ser pas aliena a la transformació que va suposar la introducció dels paviments hidràulics a les cases senyorials privades que s’obren al llarg del carrer Major. Un exemple d’aquests habitatges és la Casa Duran i Sanpere la qual, el 1887, va viure una important reforma quan es decideix substituir la rajola vermella comuna per les riques rajoles hidràuliques que decoren cada estança.  Els millors fabricants de Barcelona d’aquell moment, la Casa Orsolà Solà o la Casa Escofet, són qui van proporcionar els diferents models decoratius d’aquestes veritables catifes de ciment.

Cloenda de l’Any Aureli Capmany

Palau Robert. Pg. de Gràcia, 107, Barcelona
Dijous 17 de gener de 2019, 18.00 h

Taula rodona a càrrec d’Anna Capmany, Josefina Roma, Jaume Ayats i de la comissària Montserrat Garrich. Clourà l’acte la comissària amb una visita guiada de l’exposició Patufet on ets? Aureli Capmany (1868-1954).

Programa oficial dels actes de cloenda

Web commemoratiu de l’Any Aureli Capmany

Informació en línia sobre l’exposició Patufet on ets? Aureli Capmany (1868-1954)

Cultura Viva repassa la memòria oral i la documentació d’arxiu sobre els ampostins caiguts al front durant la Guerra civil del 36

APU201833-C2

La tercera de les quatre conferències que conformen el Cicle que commemora el 80è aniversari de la batalla de l’Ebre a Amposta es titula “El cost humà de la Guerra civil a Amposta. Voluntaris i mobilitzats caiguts al front”, i anirà a càrrec de M. Carme Queralt. Un memorial de les moltes vides d’homes ampostins, d’un i altre exèrcit, molt joves, joves i grans, que van veure trucada la seva vida quotidiana per participar, bé voluntàriament bé sent mobilitzats, en els diferents fronts de la cruenta Guerra civil del 1936, en la qual bé hi van perdre la vida, a les trinxeres, a camp obert o als hospitals de sang, o bé se’ls va donar per desapareguts, durant o després del conflicte bèl·lic. També farà un repàs de la memòria oral i la documentació estudiada, que -per extensió- pot permetre, als seus familiars, identificar més víctimes del conflicte.

La conferència també forma part del programa d’activitats del Campus Extern de la URV a Amposta.

Organitzen: Museu de les Terres de l’Ebre, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i Ajuntament d’Amposta

Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre. Carrer Gran Capità, 34. 43870 Amposta

Dates: 23 de novembre de 2018

Horari: 19h

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Capità 34, 43870 Amposta culturaviva_TerresEbreC1www.museuterresebre.cat T. 977 702 954

Didàctica sobre la història popular de la batalla de l’Ebre

APU201834-F1

La conferència “Les terres ferides. Espais i història de la batalla de l’Ebre” inicia el Cicle de conferències que gira entorn de la Commemoració del 80è aniversari de la batalla de l’Ebre a Amposta, sota el lema “Amposta 1938-2018. Recordem la guerra per retrobar la pau”.
Anirà a càrrec de l’historiador Roc Salvadó, que ja va treballar el tema en generar material didàctic sobre la batalla de l’Ebre, per a l’alumnat d’ESO i Batxillerat, que va ser editat pel COMEBE, i ha estat membre del comitè organitzador i del comitè científic del recentment celebrat Congrés Internacional de la Batalla de l’Ebre, episodi que va marcar un punt d’inflexió arreu del territori.
Li seguiran tres conferències més, que es desenvoluparan els tres divendres restants d’aquest mes de novembre; la segona i la tercera formen part també del programa Cultura Viva 2018, organitzat pel Museu de les Terres de l’Ebre.

Organitzen: el Museu de les Terres de l’Ebre, l’Ajuntament d’Amposta i el Campus Extern de la URV a Amposta.

Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre.

Data: divendres 9 de novembre

Horari: 19h

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Capità 34, 43870 Amposta  www.museuterresebre.cat T. 977 702 954

 

XVI Jornada d’Etnologia de les Terres de l’Ebre. La vida quotidiana durant la Guerra civil i la Postguerra. Memòria oral.

APU201832-C1

Aquest any 2018 commemorem el 80è aniversari de la batalla de l’Ebre, l’enfrontament militar que, després de tres anys de guerra i quatre mesos d’acarnissada lluita entorn de l’Ebre, va posar fi a la Guerra civil espanyola del 1936. És per aquest motiu que la XVI Jornada d’Etnologia de les Terres de l’Ebre està dedicada a la memòria oral que encara es conserva, arreu del territori, sobre la significació que van tenir, i encara tenen, en la vida quotidiana de la població local, tant aquella guerra com la seva postguerra.

La Jornada té per objectiu recordar la dura quotidianitat d’aquell moment històric, a partir dels elements patrimonials, materials i immaterials, recollits en algunes de les recerques sobre el tema que han dut a terme investigadors del territori; recerques que giren entorn del recull dels testimonis directes dels records, les experiències i els sentiments, dels qui, d’una o altra manera, en van ser protagonistes, immersos en l’àmbit geogràfic del front de guerra i la postguerra.

Al matí M. Teresa Castelló (docent i membre del CERE) presentarà la conferència marc El paper de la dona pagesa, des de la Guerra civil fins als anys 1960. Memòria oral de les Terres de l’Ebre, i es desenvoluparan tres de les comunicacions: Testimonis orals de la Postguerra a la Fatarella, a càrrec de M. Jesús Ardévol (periodista), Estraperlo i estratègies de subsistència a la Terra Alta i la Ribera d’Ebre, a càrrec de David Tormo (COMEBE), i Les noies del refugi de la Font Gran de Benissanet, a càrrec d’Albert Pujol, Núria Grau, Jordi Montagut i Mireia Grangé (Associació Cultural Artur Bladé Desunvila).

A la tarda es realitzarà l’activitat complementària: Visita guiada a la Fatarella, a càrrec de l’escriptor Josep Gironès Descarrega; i s’exposaran dos comunicacions més: Temps d’escassetat, temps d’enginy. Recuperació de la memòria oral sobre la Guerra civil, al terme municipal d’Alcanar, a càrrec de M. Hel·lena Fibla (llicenciada en Geografia i Història) i Memorial oral dels veïns refugiats al front de l’Ebre: el cas de Tortosa, a càrrec d’Andreu Caralt i Maite Hernández (Terra Enllà. Serveis turístics).

L’entrada a la Jornada és lliure com a públic oient, però només la inscripció amb pagament (20€) abans del 7 de novembre, donarà dret als assistents a gaudir del dinar que s’organitza dins la Jornada.

Per consultar el programa: http://etnologia.tte.cat

Organitza: Direcció General de Cultura Popular i Acció Cultural, el Museu de Museu de les Terres de l’Ebre, l’IRMU, el COMEBE i l’Ajuntament de la Fatarella.

Data: Dissabte, 10 de novembre del 2018

Lloc: Casal Municipal. Av. Catalunya, 3. La Fatarella

Horaris: De 9h30’ a 18h30’

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Capità 34, 43870 Amposta www.museuterresebre.cat T. 977 702 954