La història dels mercats d’Amposta a l’abast

Cartell conferència

Per tal de donar a conèixer la història dels diferents mercats d’Amposta, s’ha programat la conferència “Els mercats d’Amposta”, que anirà a càrrec de Montse Soriano-Montagut, autora de diversos llibres sobre la història d’aquesta ciutat, basats en el seu treball de consulta dels arxius locals, especialment l’Arxiu Municipal d’Amposta. L’actual Mercat Municipal es troba en un edifici dissenyat per l’arquitecte Francesc Ubach Trullàs, que es va aixecar sobre el solar on anteriorment s’havia instal·lat una fàbrica de sabó i també uns sequers d’arròs. La construcció d’aquest edifici i la seva inauguració, el 2 de febrer de 1947, van suposar el trasllat definitiu del tradicional mercat setmanal que tenia lloc els diumenges davant l’Església Parroquial de l’Assumpció, a l’actual Plaça de l’Ajuntament. L’entrada a la conferència és gratuïta.

Organitza: Iniciativa de Teresa Porres Castell, de la parada “Espai Verd” del Mercat Municipal d’Amposta.

Data: 16 de març de 2019.

Lloc: Auditori de la Societat Musical la Unió Filharmònica d’Amposta. Carrer Miralles, 4, 43870 Amposta.

Hora: 18h.

Més informació: mercat.espaiverd@gmail.com  o tel. 620889652.

“Xinxes, puces i fabricantes. Les treballadores del tèxtil al Ter”

xinxes, puces i fabricantesEl Museu Etnogràfic de Ripoll inaugura l’exposició “Xinxes, puces i fabricantes. Les treballadores del textil al Ter”. Una mostra produïda l’any 2018 pel Museu del Ter i que fa uns mesos també es va poder veure al Casal Cívic de Torelló.

 

Xinxes, puces i fabricantes són alguns dels malnoms amb què han estat etiquetades les dones que, o per necessitat o per determinació, s’aventuraven a treballar a les fàbriques tèxtils que des de principis del segle XIX es van multiplicar per aprofitar la força de l’aigua del Ter. A finals del segle XIX les dones ja eren majoria en aquelles fàbriques, principalment de filatura. I així va ser durant tot el segle XX i fins al final definitiu d’aquest sector, germen del desenvolupament industrial d’Osona.

 

Aquesta exposició vol reivindicar la memòria de les milers i milers de dones (i nenes) que van ser un dels motors de la història industrial del Ter a canvi d’un sou sempre inferior al dels homes. Exèrcits de filadores, sobreres, aprenentes… als aspis, a les metxeres, a les contínues, a les coneres… En innumerables tasques, sovint menystingudes i en l’escalafó més baix de la jerarquia laboral. Però al cap i a la fi imprescindibles.

 

Data:  Del 8 al 31 de març de 2019.

Lloc: Museu Etnogràfic de Ripoll

Per a més informació: www.museudelter.cat – info@museudelter.cat – 938515176

Catifes de Ciment

cartell_21x42cm-1-517x1024

De l’1 de febrer al 19 de maig de 2019

Museu de Cervera

Inauguració el divendres 1 de febrer a les 7 de la tarda al Museu de Cervera

Dins l’ampli registre d’arts aplicades a l’arquitectura al llarg del Modernisme, la rajola hidràulica és un dels menys coneguts. Probablement pel fet de ser un tipus d’objecte pensat per ser trepitjat, amb les connotacions negatives que aquest acte porta aparellat, aquest tipus de decoració ha estat menysvalorada i encara avui se’n negligeix la seva conservació o salvaguarda quan es restaura un edifici antic.

Malgrat tot, la seva presència atorga als espais una solució duradora, resistent, higiènica i de gran bellesa. A Catalunya les empreses que en manufacturaren demanaren a reconeguts artistes i arquitectes com Josep Pascó, Alexandre de Riquer, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, entre d’altres, dissenys per als seus catàlegs. La seva ràpida acceptació, convertí aquests paviments en vives catifes de ciment, un element íntimament lligat al desenvolupament de l’ornamentació de l’arquitectura modernista que traspassà els límits d’aquest estil i que es seguí emprant amb dissenys més geomètrics al llarg dels anys vint i posteriorment, adaptant en nou gust sorgit de l’Art Déco. Actualment la rajola hidràulica viu un renaixement de la mà de nous dissenyadors i arquitectes que segueixen creient en les seves possibilitats constructives i ornamentals.

La rajola hidràulica de la Casa Museu Duran i Sanpere de Cervera

La ciutat de Cervera no va ser pas aliena a la transformació que va suposar la introducció dels paviments hidràulics a les cases senyorials privades que s’obren al llarg del carrer Major. Un exemple d’aquests habitatges és la Casa Duran i Sanpere la qual, el 1887, va viure una important reforma quan es decideix substituir la rajola vermella comuna per les riques rajoles hidràuliques que decoren cada estança.  Els millors fabricants de Barcelona d’aquell moment, la Casa Orsolà Solà o la Casa Escofet, són qui van proporcionar els diferents models decoratius d’aquestes veritables catifes de ciment.

Cloenda de l’Any Aureli Capmany

Palau Robert. Pg. de Gràcia, 107, Barcelona
Dijous 17 de gener de 2019, 18.00 h

Taula rodona a càrrec d’Anna Capmany, Josefina Roma, Jaume Ayats i de la comissària Montserrat Garrich. Clourà l’acte la comissària amb una visita guiada de l’exposició Patufet on ets? Aureli Capmany (1868-1954).

Programa oficial dels actes de cloenda

Web commemoratiu de l’Any Aureli Capmany

Informació en línia sobre l’exposició Patufet on ets? Aureli Capmany (1868-1954)

Cultura Viva repassa la memòria oral i la documentació d’arxiu sobre els ampostins caiguts al front durant la Guerra civil del 36

APU201833-C2

La tercera de les quatre conferències que conformen el Cicle que commemora el 80è aniversari de la batalla de l’Ebre a Amposta es titula “El cost humà de la Guerra civil a Amposta. Voluntaris i mobilitzats caiguts al front”, i anirà a càrrec de M. Carme Queralt. Un memorial de les moltes vides d’homes ampostins, d’un i altre exèrcit, molt joves, joves i grans, que van veure trucada la seva vida quotidiana per participar, bé voluntàriament bé sent mobilitzats, en els diferents fronts de la cruenta Guerra civil del 1936, en la qual bé hi van perdre la vida, a les trinxeres, a camp obert o als hospitals de sang, o bé se’ls va donar per desapareguts, durant o després del conflicte bèl·lic. També farà un repàs de la memòria oral i la documentació estudiada, que -per extensió- pot permetre, als seus familiars, identificar més víctimes del conflicte.

La conferència també forma part del programa d’activitats del Campus Extern de la URV a Amposta.

Organitzen: Museu de les Terres de l’Ebre, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i Ajuntament d’Amposta

Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre. Carrer Gran Capità, 34. 43870 Amposta

Dates: 23 de novembre de 2018

Horari: 19h

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Capità 34, 43870 Amposta culturaviva_TerresEbreC1www.museuterresebre.cat T. 977 702 954

Didàctica sobre la història popular de la batalla de l’Ebre

APU201834-F1

La conferència “Les terres ferides. Espais i història de la batalla de l’Ebre” inicia el Cicle de conferències que gira entorn de la Commemoració del 80è aniversari de la batalla de l’Ebre a Amposta, sota el lema “Amposta 1938-2018. Recordem la guerra per retrobar la pau”.
Anirà a càrrec de l’historiador Roc Salvadó, que ja va treballar el tema en generar material didàctic sobre la batalla de l’Ebre, per a l’alumnat d’ESO i Batxillerat, que va ser editat pel COMEBE, i ha estat membre del comitè organitzador i del comitè científic del recentment celebrat Congrés Internacional de la Batalla de l’Ebre, episodi que va marcar un punt d’inflexió arreu del territori.
Li seguiran tres conferències més, que es desenvoluparan els tres divendres restants d’aquest mes de novembre; la segona i la tercera formen part també del programa Cultura Viva 2018, organitzat pel Museu de les Terres de l’Ebre.

Organitzen: el Museu de les Terres de l’Ebre, l’Ajuntament d’Amposta i el Campus Extern de la URV a Amposta.

Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre.

Data: divendres 9 de novembre

Horari: 19h

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Capità 34, 43870 Amposta  www.museuterresebre.cat T. 977 702 954

 

XVI Jornada d’Etnologia de les Terres de l’Ebre. La vida quotidiana durant la Guerra civil i la Postguerra. Memòria oral.

APU201832-C1

Aquest any 2018 commemorem el 80è aniversari de la batalla de l’Ebre, l’enfrontament militar que, després de tres anys de guerra i quatre mesos d’acarnissada lluita entorn de l’Ebre, va posar fi a la Guerra civil espanyola del 1936. És per aquest motiu que la XVI Jornada d’Etnologia de les Terres de l’Ebre està dedicada a la memòria oral que encara es conserva, arreu del territori, sobre la significació que van tenir, i encara tenen, en la vida quotidiana de la població local, tant aquella guerra com la seva postguerra.

La Jornada té per objectiu recordar la dura quotidianitat d’aquell moment històric, a partir dels elements patrimonials, materials i immaterials, recollits en algunes de les recerques sobre el tema que han dut a terme investigadors del territori; recerques que giren entorn del recull dels testimonis directes dels records, les experiències i els sentiments, dels qui, d’una o altra manera, en van ser protagonistes, immersos en l’àmbit geogràfic del front de guerra i la postguerra.

Al matí M. Teresa Castelló (docent i membre del CERE) presentarà la conferència marc El paper de la dona pagesa, des de la Guerra civil fins als anys 1960. Memòria oral de les Terres de l’Ebre, i es desenvoluparan tres de les comunicacions: Testimonis orals de la Postguerra a la Fatarella, a càrrec de M. Jesús Ardévol (periodista), Estraperlo i estratègies de subsistència a la Terra Alta i la Ribera d’Ebre, a càrrec de David Tormo (COMEBE), i Les noies del refugi de la Font Gran de Benissanet, a càrrec d’Albert Pujol, Núria Grau, Jordi Montagut i Mireia Grangé (Associació Cultural Artur Bladé Desunvila).

A la tarda es realitzarà l’activitat complementària: Visita guiada a la Fatarella, a càrrec de l’escriptor Josep Gironès Descarrega; i s’exposaran dos comunicacions més: Temps d’escassetat, temps d’enginy. Recuperació de la memòria oral sobre la Guerra civil, al terme municipal d’Alcanar, a càrrec de M. Hel·lena Fibla (llicenciada en Geografia i Història) i Memorial oral dels veïns refugiats al front de l’Ebre: el cas de Tortosa, a càrrec d’Andreu Caralt i Maite Hernández (Terra Enllà. Serveis turístics).

L’entrada a la Jornada és lliure com a públic oient, però només la inscripció amb pagament (20€) abans del 7 de novembre, donarà dret als assistents a gaudir del dinar que s’organitza dins la Jornada.

Per consultar el programa: http://etnologia.tte.cat

Organitza: Direcció General de Cultura Popular i Acció Cultural, el Museu de Museu de les Terres de l’Ebre, l’IRMU, el COMEBE i l’Ajuntament de la Fatarella.

Data: Dissabte, 10 de novembre del 2018

Lloc: Casal Municipal. Av. Catalunya, 3. La Fatarella

Horaris: De 9h30’ a 18h30’

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Capità 34, 43870 Amposta www.museuterresebre.cat T. 977 702 954

Funció especial de “Cafè, Coope i puro” l’èxit teatral d’aquest estiu al Museu del Ter

cafè, coope i puro_octubreAquest estiu més de 800 persones van fer que l’espectacle per a les nits d’estiu al Museu del Ter “Cafè, coope i puro” fos un gran èxit. Per aquest motiu i coincidint amb la Festa del Porc i la Cervesa es farà un nou i únic passi.

El passat mes de juliol el Museu del Ter i la companyia Corcia Teatre estrenaven l’espectacle per a les nits d’aquest passat estiu, “Cafè, coope i puro”. La restauració de l’antic Piano de la Cooperativa, que havia estat donat al Museu del Ter pels darrers responsables d’aquesta institució centenària desprès del seu tancament definitiu, va ser el detonant d’un espectacle que repassa la història d’aquesta entitat. La història es desenvolupa a l’antic cafè de la Cooperativa, on l’antic piano és un dels protagonistes principals d’aquest espectacle dissenyat novament per la companyia Corcia Teatre i dirigit per Joan Roura i Anna Presegué. Ha destacat, enguany, la participació dels músics Jordi Domènech i Maria Molet i un elenc d’artistes convidats que cada nit han interpretat una cançó ambientada en l’època.

 

Data: Diumenge 7 d’octubre de 2018 a les 19h

Lloc: Museu del Ter. Passeig del Ter, 2. Manlleu

Preu: 16€

Venda d’enrades: 93 851 51 76 – info@museudelter.cat o directament a la recepció del Museu del Ter

Visites comentades a l’exposició “Elois i Clarets: Els sants patrons, instruments del franquisme a Manlleu”

Elois_i_ClaretsL’exposició és la museïtzació de l’estudi “Elois i Clarets: la recuperació dels sants patrons del gremi durant el franquisme a Manlleu” de l’investigador manlleuenc Joan Arimany i Juventeny, que va rebre el 14è Premi Ajuntament de Manlleu al millor projecte de recerca 2016.

En els anys més foscos del franquisme, a Manlleu van destacar les festes patronals dels diferents sectors laborals. Aquests, adscrits a l’anomenat Sindicat Vertical, celebraven la diada del sant patró amb activitats religioses i lúdiques amb gran incidència en el conjunt de la població. Les treballadores i els treballadors dels sectors metal·lúrgic i tèxtil eren els dos col·lectius més nombrosos. Per la seva devoció a sant Eloi i a sant Antoni Maria Claret, eren popularment coneguts com a Elois i Clarets. Cada any, a partir de 1944, els Clarets, el 23 d’octubre, i els Elois, l’1 de desembre, deixaven la feina a la fàbrica i gaudien d’actes culturals i esportius de notable interès.

Sota aquesta aparent normalitat, s’amagava la instrumentalització del món del treball per part del règim dictatorial, amb la connivència de l’Església catòlica. La voluntat era substituir el sindicalisme de classe reivindicatiu o revolucionari per un sindicalisme de model feixista i d’estructura vertical en la qual va jugar un paper singular la figura dels sants patrons.

Visita guiada a càrrec de Joan Arimany, comissari de l’exposició

Data: Diumenge 30 de setembre a les 12h

Lloc: Museu del Ter. Passeig del Ter, 2. Manlleu

Per a més informació: 938515176 – info@museudelter.cat – www.museudelter.cat

 

Aquelles tardes de cine! 120 anys de cinema a les Terres de l’Ebre a Masdenverge

expo-cine-terres-ebre-02-p

L’exposició itinerant “Aquelles tardes… 120 anys de cine a les Terres de l’Ebre”, produïda pel Servei d’Atenció als Museus (SAM) i el Museu de les Terres de l’Ebre, amb el suport del Departament de Cultura, recupera la memòria d’uns espais, majoritàriament desapareguts, la sociabilitat que s’hi donava, i les emocions que el cinema ha despertat en diverses generacions. Fa un recorregut històric des de les primeres projeccions en barraques de fira, teatres, cafès d’associacions, ateneus o altres, fins que es creen les primeres sales de cinema, que es van expandint pel territori entre els anys 1910 i 1920, i des de la Postguerra fins a la dècada de 1960. Juntament amb el futbol i els balls, el cinema va ser, en moltes poblacions, l’entreteniment més popular.

En la seva itinerància a Masdenverge, l’exposició amplia el seu recorregut per la història del cinema a diversos municipis del Montsià, estrenant nous plafons.

Organitza: Departament de Cultura, Museu de les Terres de l’Ebre i Ajuntament de Masdenverge

Lloc: Centre d’Interpretació Viure al poble. Masdenverge

Dates: Del 27 de juliol al 26 d’agost de 2018

Horari: De dimarts a divendres de 17.00 a 20.00h

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Capità 34, 43870 Amposta info@museuterresebre.cat   www.museuterresebre.cat    977 702 954