A peu de museu des del sofà de casa!

Peu de Museu és una invitació a recórrer els carrers de Cervera des d’un nou punt de vista. La tecnologia ens permetrà, a partir del nostre mòbil, entrar en històries úniques i personals de la mà de 3 dones que representen 3 moments crucials de la història de la ciutat: la Cervera medieval, la Cervera jueva i la Cervera barroca. Les seves veus us acompanyaran per diferents indrets patrimonials i us descobriran què s’amaga al seu interior. Si seguiu totes les opcions que us proposem podreu intuir episodis d’un passat que ens ajuden a entendre una ciutat en constant transformació.

Els continguts són accessibles en 4 idiomes: català, castellà, anglès i francès.

Davant aquesta situació que estem vivint, hem activat en obert tots els continguts de les rutes #apeudemuseu, perquè les feu des del sofà de casa.

La història a les teves mans. Tu tries!

Cliqueu aquest enllaç per descobrir-les http://museudecervera.cat/rutes

A peu de museu!

Peu de Museu és una invitació a recórrer els carrers de Cervera des d’un nou punt de vista. La tecnologia ens permetrà, a partir del nostre mòbil, entrar en històries úniques i personals de la mà de 3 dones que representen 3 moments crucials de la història de la ciutat. Les seves veus us acompanyaran per diferents indrets patrimonials i us descobriran què s’amaga al seu interior. Si seguiu totes les opcions que us proposem podreu intuir episodis d’un passat que ens ajuden a entendre una ciutat en constant transformació.

Els continguts són accessibles en 4 idiomes: català, castellà, anglès i francès.

La història a les teves mans. Tu tries!

Cervera medieval

Cervera jueva

Cervera barroca

La Col·lectivitat General d’Amposta, una mirada al passat llibertari de la capital del Montsià.

20191105121545_00001

Aquesta conferència, que anirà a càrrec de la periodista Teresa Ferré Panisello, inicia el Cicle Cultura Viva 2019 al Museu de les Terres de l’Ebre, i és també una activitat inclosa dins el nou Cicle de conferències “Històries ampostines”, que fa difusió d’episodis, personatges i aspectes destacats de la història d’Amposta. L’autora coneix el tema, que va recercar a fons en rebre el 2016 un Ajut per a la recerca etnològica a les comarques de l’Ebre, concedit el pel Museu, dins el seu programa anual com Antena de la Xarxa de l’OPEI. El procés de creació de la Col·lectivitat General d’Amposta es va iniciar el juliol del 1936 i va culminar a principis del 1937. Hi participaven prop de 1.200 persones, procedents d’unes 700 famílies diferents, gairebé el 10% de la població de la ciutat. Va ser la Col·lectivitat més nombrosa de totes les Terres de l’Ebre i, proporcionalment, la més rellevant de Catalunya.

Organitza: Museu de les Terres de l’Ebre, Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, Ajuntament d’Amposta i Campus Extens de la URV a Amposta.

Col·labora: Diputació de Tarragona.

Data: 14 de novembre de 2019.

Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre. Amposta

Horari: 19h 30’

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. Carrer Capità 34, 43870 Amposta www.museuterresebre.cat Tel. 977 702 954

L’origen militar i popular de les bandes de música del Montsià, al tombant dels segles XIX i XX.

diapo08

En el marc de la XI Festa del Mercat a la Plaça d’Amposta, que té -en aquesta edició- la música com a tema central de la Festa; dins del seu programa d’actes de commemoració del moment històric en el qual Amposta va rebre el títol de ciutat, el 1908, es realitzarà la segona de les conferències del cicle “Els sons de la Festa del Mercat a la Plaça d’Amposta. Porta per títol “L’origen de les bandes de música del Montsià. El tombant dels segles XIX i XX, i anirà a càrrec de M. Carme Queralt, conservadora del Museu de les Terres de l’Ebre. Té per objectiu donar a conèixer, al públic en general, els inicis històrics d’un dels sons més emblemàtics de les festes populars del Montsià, tant històriques com actuals, amb bandes de música de regiments militars i també bandes de música populars.

Organitzen: Ajuntament d’Amposta i Museu de les Terres de l’Ebre.

Col·labora: Colla de Dolçainers i Tabaleters Grup d’animació Sanfaina

Data: 9 de maig de 2019.

Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre. Amposta

Hora: 19h30’

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. Tel. 977 702 954 info@museuterresebre.cat  www.museuterresebre.cat

De Viladrau a Arbúcies… la cacera de bruixes al Montseny i a Catalunya

El proper dissabte 6 de abril tindrà lloc a Arbúcies la conferència “De Viladrau a Arbúcies… la cacera de bruixes al Montseny i a Catalunya”, a càrrec d’Agustí Alcoberro, comissari de l’exposició “Per bruixa i metzinera. La cacera de bruixes a Catalunya” i professor d’Història Moderna de la UB. La conferència ens aproparà el fenomen històric de la bruixeria al territori del Montseny i a Catalunya.
L’exposició “Per bruixa i metzinera” produïda pel Museu d’Història de Catalunya es pot visitar al Museu Etnològic del Montseny fins el 28 d’abril.

Organitza: Museu Etnològic del Montseny

Data: 6 d’abril de de 2019

Lloc: Museu Etnològic del Montseny. Major 6, Arbúcies (Selva)

Hora: 20.00 h.

Més informació: www.museuetnologicmontseny.org/

“La fàbrica des de dins”

recital poemes fabriquesbEl Museu Etnogràfic de Ripoll, el passat 8 de març va inaugurar l’exposició “Xinxes, puces i fabricantes. Les treballadores del textil al Ter”. Una mostra produïda l’any 2018 pel Museu del Ter i que fa uns mesos també es va poder veure al Casal Cívic de Torelló. Ara, des de Ripoll i com a cloenda de l’exposició es podrà veure el recital de poemes “La fàbrica des de dins”. Poemes de Miquel Martí i Pol, amb il.lustracions de Jordi Sarrate. Recita Maria Dolors Vilaplana i amb comentaris de Florenci Crivillé.

Data: Dissabte 30 de març de 2019 a les 20h

Lloc: Museu Etnogràfic de Ripoll

Per a més info: www.museuderipoll.org – 972703144 – museuetnografic@ajripoll.cat

 

La història dels mercats d’Amposta a l’abast

Cartell conferència

Per tal de donar a conèixer la història dels diferents mercats d’Amposta, s’ha programat la conferència “Els mercats d’Amposta”, que anirà a càrrec de Montse Soriano-Montagut, autora de diversos llibres sobre la història d’aquesta ciutat, basats en el seu treball de consulta dels arxius locals, especialment l’Arxiu Municipal d’Amposta. L’actual Mercat Municipal es troba en un edifici dissenyat per l’arquitecte Francesc Ubach Trullàs, que es va aixecar sobre el solar on anteriorment s’havia instal·lat una fàbrica de sabó i també uns sequers d’arròs. La construcció d’aquest edifici i la seva inauguració, el 2 de febrer de 1947, van suposar el trasllat definitiu del tradicional mercat setmanal que tenia lloc els diumenges davant l’Església Parroquial de l’Assumpció, a l’actual Plaça de l’Ajuntament. L’entrada a la conferència és gratuïta.

Organitza: Iniciativa de Teresa Porres Castell, de la parada “Espai Verd” del Mercat Municipal d’Amposta.

Data: 16 de març de 2019.

Lloc: Auditori de la Societat Musical la Unió Filharmònica d’Amposta. Carrer Miralles, 4, 43870 Amposta.

Hora: 18h.

Més informació: mercat.espaiverd@gmail.com  o tel. 620889652.

“Xinxes, puces i fabricantes. Les treballadores del tèxtil al Ter”

xinxes, puces i fabricantesEl Museu Etnogràfic de Ripoll inaugura l’exposició “Xinxes, puces i fabricantes. Les treballadores del textil al Ter”. Una mostra produïda l’any 2018 pel Museu del Ter i que fa uns mesos també es va poder veure al Casal Cívic de Torelló.

 

Xinxes, puces i fabricantes són alguns dels malnoms amb què han estat etiquetades les dones que, o per necessitat o per determinació, s’aventuraven a treballar a les fàbriques tèxtils que des de principis del segle XIX es van multiplicar per aprofitar la força de l’aigua del Ter. A finals del segle XIX les dones ja eren majoria en aquelles fàbriques, principalment de filatura. I així va ser durant tot el segle XX i fins al final definitiu d’aquest sector, germen del desenvolupament industrial d’Osona.

 

Aquesta exposició vol reivindicar la memòria de les milers i milers de dones (i nenes) que van ser un dels motors de la història industrial del Ter a canvi d’un sou sempre inferior al dels homes. Exèrcits de filadores, sobreres, aprenentes… als aspis, a les metxeres, a les contínues, a les coneres… En innumerables tasques, sovint menystingudes i en l’escalafó més baix de la jerarquia laboral. Però al cap i a la fi imprescindibles.

 

Data:  Del 8 al 31 de març de 2019.

Lloc: Museu Etnogràfic de Ripoll

Per a més informació: www.museudelter.cat – info@museudelter.cat – 938515176

Catifes de Ciment

cartell_21x42cm-1-517x1024

De l’1 de febrer al 19 de maig de 2019

Museu de Cervera

Inauguració el divendres 1 de febrer a les 7 de la tarda al Museu de Cervera

Dins l’ampli registre d’arts aplicades a l’arquitectura al llarg del Modernisme, la rajola hidràulica és un dels menys coneguts. Probablement pel fet de ser un tipus d’objecte pensat per ser trepitjat, amb les connotacions negatives que aquest acte porta aparellat, aquest tipus de decoració ha estat menysvalorada i encara avui se’n negligeix la seva conservació o salvaguarda quan es restaura un edifici antic.

Malgrat tot, la seva presència atorga als espais una solució duradora, resistent, higiènica i de gran bellesa. A Catalunya les empreses que en manufacturaren demanaren a reconeguts artistes i arquitectes com Josep Pascó, Alexandre de Riquer, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, entre d’altres, dissenys per als seus catàlegs. La seva ràpida acceptació, convertí aquests paviments en vives catifes de ciment, un element íntimament lligat al desenvolupament de l’ornamentació de l’arquitectura modernista que traspassà els límits d’aquest estil i que es seguí emprant amb dissenys més geomètrics al llarg dels anys vint i posteriorment, adaptant en nou gust sorgit de l’Art Déco. Actualment la rajola hidràulica viu un renaixement de la mà de nous dissenyadors i arquitectes que segueixen creient en les seves possibilitats constructives i ornamentals.

La rajola hidràulica de la Casa Museu Duran i Sanpere de Cervera

La ciutat de Cervera no va ser pas aliena a la transformació que va suposar la introducció dels paviments hidràulics a les cases senyorials privades que s’obren al llarg del carrer Major. Un exemple d’aquests habitatges és la Casa Duran i Sanpere la qual, el 1887, va viure una important reforma quan es decideix substituir la rajola vermella comuna per les riques rajoles hidràuliques que decoren cada estança.  Els millors fabricants de Barcelona d’aquell moment, la Casa Orsolà Solà o la Casa Escofet, són qui van proporcionar els diferents models decoratius d’aquestes veritables catifes de ciment.

Cloenda de l’Any Aureli Capmany

Palau Robert. Pg. de Gràcia, 107, Barcelona
Dijous 17 de gener de 2019, 18.00 h

Taula rodona a càrrec d’Anna Capmany, Josefina Roma, Jaume Ayats i de la comissària Montserrat Garrich. Clourà l’acte la comissària amb una visita guiada de l’exposició Patufet on ets? Aureli Capmany (1868-1954).

Programa oficial dels actes de cloenda

Web commemoratiu de l’Any Aureli Capmany

Informació en línia sobre l’exposició Patufet on ets? Aureli Capmany (1868-1954)