Presentació dels tres primers volums de la col·lecció Patrimoni Literari, publicats pel Servei de Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili. La presentació anirà a càrrec de Magí Sunyer, director de la col·lecció, i comptarà amb la presència dels autors del llibre, Carme Oriol i Emili Samper. El segon d’aquests volums és Història de la Literatura Popular Catalana, l’obra de màxima referència en la matèria, publicada el 2017.
Enric Valor, un dels escriptors actuals més reconeguts del nostre país i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, va nàixer a Castalla (Alcoià) el 1911 i va morir a València el 13 de gener del 2000. Fou investit Doctor Honoris Causa per diverses universitats, entre elles la Universitat de València i la Universitat Jaume I. Va ser autor d’una nombrosa producció literària, dins la qual ocupen un lloc especial les Rondalles valencianes. Sense elles no hauria estat possible gaudir d’una bona part de les històries que la pervivència oral havia integrat en la nostra memòria col·lectiva.
Valor no es va limitar a arreplegar una tradició oral que altrament s’hauria perdut, sinó que li va donar una forma literària riquíssima basada en dues grans coordenades: claredat i rigor. Fou un incansable observador que, a més, del bagatge gramatical i lexicogràfic, coneixia les tècniques narratives i posseïa prou sensibilitat com per a transformar tot aquell material narratiu dispers i a vegades incomplet en un material amb doble valor: l’etnogràfic i el literari. No en va fer una mera transcripció. Els crítics coincideixen a atorgar la categoria de literàries les rondalles que va arreplegar, un total de trenta-sis. Les «rondalles d’Enric Valor» van gaudir d’un èxit immediat i han estat reeditades nombroses vegades.
La revista Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature dedicarà el dossier del número 8 (2019) a l’estudi de la llegenda des de múltiples perspectives: la seva connexió amb gèneres pròxims, la relació amb la literatura de creació, les aplicacions pràctiques (sector educatiu, turístic i cultural), la seva vigència (llegendes contemporànies i rumors), etc. Es fa una crida a la rebuda d’originals per a aquest número:
– Estudis de literatura oral núm. 8 (2019)
– Dossier monogràfic: la llegenda
– Data de lliurament d’articles: 31 de març de 2019
Els articles presentats, que poden estar escrits en català, anglès, aragonès, castellà, francès, gallec, italià, occità i portuguès, han de tenir una extensió màxima de 8.000 caràcters i seguir les Normes per a la tramesa i publicació d’originals que es poden consultar en aquests enllaços:
Estudis de Literatura Oral Popular està indexada en les bases de dades i repositoris següents: DOAJ, Open Folklore, MLA-Modern, Language Association Database, Dialnet, Dulcinea & Sherpa-Romeo, RACO, ISOC, Latindex, ERIH Plus, Redib, MIAR (5.8), Journal-TOCs.
La quarta edició de les Jornades del Patrimoni Literari Ebrenc, organitzades anualment a Tortosa, porta per títol “Xalant, treballant i pregant. Una visió del folklore de les Terres de l’Ebre”. Una setmana de ponències que tenen per objectiu homenatjar la figura del músic i folklorista Joan Moreira, i també reconèixer la importància del seu llegat.
Hi participaran com a ponents especialistes de diferents disciplines (antropologia, etnografia, literatura, llengua, música…), relacionades amb el patrimoni etnològic i immaterial i amb la cultura popular de les Terres de l’Ebre: Claire Guiu, Joan Vidal, Xavier Aixendri, Josep M. Gasulla, Ramon Miravall, Vicent Pellicer, Àngels Castellà, Joan Carles Borrego, Maria del Carme Oriol, Mònica Sales, Roc Salvadó, Arturo Gaya, lo Noi, lo Mut de Ferreries, M. Carme Queralt, Jan Grau, M. Cinta Llasat, Laura Borràs i Carles M. Castellà.
L’activitat està reconeguda pel Departament d’Ensenyament com a activitat de formació permanent del professorat.
Organitzen: Ajuntament de Tortosa i Biblioteca Marcel·lí Domingo.
Col·laboren: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Consell Comarcal del Baix Ebre i Llibreria La 2 de Viladrich.
Dates: Diumenge 23, dissabte i diumenge 29 i 39 d’octubre, diumenge 6 i dissabte 26 de novembre Lloc: Auditori del Centre Obrer de la Sénia (c/ Primer de Maig, 14), La Sénia
El Teatre popular serà protagonista de la XIII Jornada d’Etnologia de les Terres de l’Ebre, un àmbit que presenta encara avui una gran vitalitat, amb un gran nombre de manifestacions dramàtiques, anònimes o d’autor conegut, que es realitzen i transmeten a nivell popular, que inclouen composicions orals que cal recitar, dansa, música, cançons, desfilades, màgia i altres gèneres escènics, antigament sovint indestriables. A les Terres de l’Ebre se n’escenifiquen d’arrels molt antigues: pastorets, passions, processons, balls parlats, balls de diables, vides i miracles dels sants, etc. i altres de molt recent creació, tot i que s’ajusten bé a la tradició, perquè reconstrueixen les formes de vida populars més tradicionals i perquè tenen també una clara voluntat lúdica i pedagògica. El programa de la Jornada en reuneix valuosos exemples, tant de caràcter profà com de contingut religiós. També encabeix la representació d’una obra de teatre costumista local, escrita el 1898. La fotografia d’Antolí Ortiz que acompanya aquest text és només un tast del que es podrà veure i conèixer.
Organitzen: Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals, Museu de les Terres de l’Ebre, Institut Ramon Muntaner
Col·laboren: Ajuntament de Roquetes, Biblioteca Municipal de Roquetes i Òmnium Cultural Terres de l’Ebre
Data: 24 d’octubre de 2015
Lloc: Biblioteca Municipal de Roquetes. Urbanització Torre d’en Gil, s/n
Tercera fase d’aquest projecte transversal d’intercanvi intergeneracional a través de la narrativa oral, amb participants de diferents condicions i capacitats (medicina, sostenibilitat, dinamització de gent gran, etnologia, educació i sociologia). Amb: Dra.Carme Oriol, responsable de l’Arxiu de Folklore URV; Dr.Jordi Garriga, Cirurgia hospital Sant Pau i professor Cirurgia UAB; Dra.Lena de Botton, prof.sociologia UB; Sr.Antoni Serés, tècnic en cultura tradicional a la Generalitat de Catalunya; Sra.Montserrat Nolla, presidenta de l’Assoc.Aules d’Extensió Universitària; Sra.Araceli Bruch, actriu, pedagoga i escriptora; Sr.Sergi Jover, poeta; Dr.Javier Álvarez del Castillo, professor a la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat UPC; Sra.Anna Jarque, directora de l’Univers d’Històries.
Carbonell Iglesias, Ivan (2015) Fantasmes al palau. Tradicions esotèriques valencianes. Picanya, Bullent, (La Farga; 40), 240 pàg.
El premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular va premiar en la seva darrera edició Fantasmes al palau. Tradicions esotèriques valencianes, d’Ivan Carbonell Iglesias. El llibre és un compendi de successos que voregen el món paranormal, la fantasia i l’univers esotèric dels valencians. Mags, bruixes, fantasmes, éssers d’altres mons i dimensions, ànimes invocades en rituals iniciàtics, successos sense explicació o paratges inquietants estan recollits en aquesta obra. Des dels plors dels nadons segrestats que ja no habiten l’hospital fins als objectes venerats pels valencians; des de llegendes tradicionals a rumors contemporanis.
Ivan Carbonell Iglesias (València, 1979) és llicenciat en Filologia Catalana, llicenciat en Humanitats i graduat en Història per la Universitat de València. És professor de valencià a Secundària. En el camp de la investigació ha publicat articles al voltant del folklore, la bruixeria, la medicina popular o el bandolerisme. Amb l’obra Llegendes de Cocentaina i del Comtat: estudi i difusió va guanyar la V Beca d’Investigació Científica Vila de Cocentaina.
Univers d’Històries d’Europa al Món és un projecte d’intercanvi intergeneracional de narrativa oral, a partir del qual es poden viure experiències a través de les arts escèniques, la vivència etnològica, la formació audiovisual, la dansa tradicional, la sostenibilitat…
Properament estan programades dues activitats de difusió i reflexió sobre el projecte:
5 de març, 19.00 h. Conversa “Carta de mirada entre joves i avis”, amb Salvador Giner. Ateneu Barcelonès (c. Canuda, 6, Barcelona)
16 de març, 11.00 h. “Els racons de l’Univers!”, amb Carme Sansa, Jordina Biosca, Núria Lozano i el professor Karoli, entre altres; conduït per Pep Callau. Teatre Poliorama (rbla. dels Estudis, 115, Barcelona)
Pinyol Llésera, Eva; Moré Aguirre, David (2014) Llegendes i tradicions de Tossa contades per Vicenç Esteban Darder. Tossa de Mar, Centre d’Estudis Tossencs (Quaderns d’Estudis Tossencs; 12), 592 p.
Llibre realitzat per l’antropòloga barcelonina Eva Pinyol Llésera i l’historiador i arxiver tossenc David Moré que ret homenatge a Vicenç Esteban Darder, erudit local que durant més de quaranta anys va dirigir el Museu Municipal de Tossa i que fins al dia del seu traspàs, el setembre de 2014, va exercir de president del Centre d’Estudis Tossencs. El llibre s’estructura en dos grans capítols: un dedicat a les Llegendes de Tossa, majoritàriament ambientades a Vila Vella; i l’altre anomenat Coses de Tossa, una compilació de textos de Vicenç Esteban editats al llarg dels anys en múltiples publicacions sobre la vila, tradicions i anècdotes diverses. Tot i que el gruix del llibre és un recull de bona part de la producció oral i escrita de Vicenç Esteban, catorze de les llegendes són inèdites, recollides de viva veu, enregistrades i transcrites literalment per l’antropòloga Eva Pinyol, amb el parlar salat propi de Tossa. A més de fotografies antigues, el llibre s’il·lustra amb obres d’artistes locals creats expressament per a l’obra.
Llibreria Documenta 
