Noms de lloc de Vilanova i la Geltrú

Presentació del llibre Noms de lloc de Vilanova i la Geltrú de Vicenç Carbonell i Virella, a càrrec d’Ignasi M. Muntaner i del mateix autor. És el setè volum del Corpus de Toponímia Penedesenc i en les 549 pàgines del llibre hi apareixen 1.135 noms de lloc de Vilanova i la Geltrú, fotografies i un plànol toponímic de la ciutat (dividit en setze pàgines). Vicenç Carbonell ha dedicat bona part de la seva vida a la investigació i difusió dels noms de lloc, els seus orígens, la seva història i les seves llegendes. Aquest llibre ha estat editat per l’Institut d’Estudis Penedesencs amb el suport de l’Agrupació Excursionista Talaia, l’Associació Amics de la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer i Garraf Coopera.

Data: dijous 25 de març de 2021, a les 2/4 de 8 de la tarda.

Lloc: des de la Biblioteca- Museu Víctor Balaguer a través del canal de Youtube de l’Institut d’Estudis Penedesencs.

Més informació al web de l’Institut d’Estudis Penedesencs i vídeo de la notícia.

Tallers de Memòria Oral: l’Arbuciari. Mots, maneres de dir i expressions pròpies de la vall d’Arbúcies

L’any 2019 Nuri Tort engegà el seu projecte de recollir vocabulari i expressions pròpies d’Arbúcies i la seva vall a través d’un blog: l’Arbuciari. Mots, maneres de dir i expressions pròpies de la vall d’Arbúcies.

El proper dissabte 24 d’octubre a les 12 del migdia, el Museu Etnològic del Montseny acollirà una sessió del taller de memòria oral de participació oberta sobre els parlars de la vall d’Arbúcies i el Montseny, que tindrà com a punt de partida la presentació del treball realitzat fins ara per Nuri Tort a través del seu blog.

Una mirada plural sobre el folklore de les Terres de l’Ebre

Tortosa_jornadesPatrimoni-1

La quarta edició de les Jornades del Patrimoni Literari Ebrenc, organitzades anualment a Tortosa, porta per títol “Xalant, treballant i pregant. Una visió del folklore de les Terres de l’Ebre”. Una setmana de ponències que tenen per objectiu homenatjar la figura del músic i folklorista Joan Moreira, i també reconèixer la importància del seu llegat.

Hi participaran com a ponents especialistes de diferents disciplines (antropologia, etnografia, literatura, llengua, música…), relacionades amb el patrimoni etnològic i immaterial i amb la cultura popular de les Terres de l’Ebre: Claire Guiu, Joan Vidal, Xavier Aixendri, Josep M. Gasulla, Ramon Miravall, Vicent Pellicer, Àngels Castellà, Joan Carles Borrego, Maria del Carme Oriol, Mònica Sales, Roc Salvadó, Arturo Gaya, lo Noi, lo Mut de Ferreries, M. Carme Queralt, Jan Grau, M. Cinta Llasat, Laura Borràs i Carles  M. Castellà.

L’activitat està reconeguda pel Departament d’Ensenyament com a activitat de formació permanent del professorat.

Organitzen: Ajuntament de Tortosa i Biblioteca Marcel·lí Domingo.

Col·laboren: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Consell Comarcal del Baix Ebre i Llibreria La 2 de Viladrich.

Lloc: Biblioteca Marcel·lí Domingo

Dates: del 12 al 16 de novembre de 2018

Horari: de 18.00 a 21.00h (15 hores lectives)

El vocabulari dels pescadors

Xarxes de pesca - Marc Ballester

Xerrada i taula rodona a càrrec del doctor en Filologia Catalana Ramon Marrugat amb la participació de pescadors de Vilanova i de Torredembarra. Aquesta sessió dedicada al vocabulari dels pescadors forma part de la recerca sobre el lèxic del parlar penedesenc que ha guanyat la VI Beca Joan Veny, atorgada per l’Institut Ramon Muntaner amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Properament els resultats d’aquesta recerca i un vocabulari en línia es podran consultar a través del web de l’Institut d’Estudis Penedesencs.

Data: dissabte 2 de juny, d’11.30h a 13h.

Lloc: Centre Cívic Cinema Iris (c/ Vilamar, 21) de Calafell.

Organitza: Institut d’Estudis Penedesencs i Ajuntament de Calafell. Amb el suport de: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Institut Ramon Muntaner, Diputació de Barcelona, Diputació de Tarragona i obra Social “La Caixa”.

Aquesta activitat forma part del programa Etnologia en Xarxa i es realitza en el marc de la XVII Fira del Mar de Calafell (programa).

Fotografia: Xarxes de pesca de Marc Ballester, fons de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès

La primera marató de refranys aporta 400 parèmies i 18 noves pàgines a la Viquipèdia de dites en català

vikidites (1)El Centre de Documentació de Cultura Popular de la Generalitat de Catalunya va acollir dijous 29 de juny la celebració de la primera Viquimarató de refranys, una jornada centrada en la introducció de nous refranys i dites populars al portal Viquidites. La desena de participants a la jornada van generar 18 noves pàgines i van introduir gairebé 400 noves dites populars, frases fetes i locucions a la Viquipèdia catalana en l’àmbit de les parèmies (consultar resultats de la Viquimarató). Les noves aportacions parteixen de la consulta de les obres bibliogràfiques del Centre de Documentació de Cultura Popular i se centren en temàtiques diverses com les parts del cos (boca, orella, cara), geografia (muntanya, Seu d’Urgell, Vall de Boí) o els números (set, seixanta), entre moltes d’altres.

Es tracta de la primera viquimarató d’aquestes característiques a nivell mundial i en qualsevol llengua. Una iniciativa impulsada conjuntament per l’Amical Wikimedia, l’Associació Cultural Joan Amades i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya que contribueix a visibilitzar el patrimoni etnolingüístic de la llengua catalana.

La Llengua del Penedès: del vocabulari i la toponímia al folklore i la literatura

iep_llengua-la-fura
Fotografia: Setmanari La Fura

L’Institut d’Estudis Penedesencs organitza les XXVI Jornades d’Estudis Penedesencs dedicades al  parlar penedesenc i que comptarà amb algunes figures de primer ordre de la lingüística catalana. El programa d’actes consta de 26 ponències, xerrades, taules rodones, debats, presentacions, etc. que es realitzaran descentralitzades per les comarques de l’Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf.

Programa de les Jornades d’Estudis Penedesencs

Més informació: Institut d’Estudis Penedesencs

 

El parlar de Cambrils

Navarro Gómez, Pere. El parlar de Cambrils: estudi fonètic, morfosintàctic i lèxic. Cambrils – Valls: Ajuntament de Cambrils i Cossetània, 2012

Acaba d’aparèixer aquesta extensa i ben documentada monografia que descriu la llengua tal com, a inicis del segle XXI, es parla a Cambrils, la penúltima població de costa que es troba en l’àrea del català oriental. Constitueix una aportació al coneixement tant de la realitat local com de la diversitat de la llengua.

El filòleg cambrilenc Pere Navarro està considerat la màxima autoritat del país en dialectologia catalana i anteriorment havia publicat recerques sobre els parlars d’altres territoris.

El treball recull les característiques de la fonètica, la morfologia i la sintaxi usades pels cambrilencs. La part més extensa del treball, però,  està dedicada al lèxic, amb més de 4.000 paraules i de 200 expressions explicades, contextualitzades i agrupades en àmbits temàtics com els oficis, els jocs, la família, el menjar, els animals domèstics, els bolets, el camp i la mar.

Aquesta extensa descripció l’acompanya d’una reivindicació enèrgica de l’ús del patrimoni lingüístic com a element identitari, en contraposició a la homogeneïtzació que amenaça de portar-nos a l’extinció de les realitats lingüístiques locals.

Presentació del llibre sobre els parlars del Priorat

Es presenta la reedició del llibre de Pere Navarro, Aproximació geolingüística als parlars del Priorat, editada per Carrutxa per primer cop l’any 2000. Aquella primera edició feia temps que s’havia exhaurit. Malgrat el seu caire d’introducció a la diversitat que la llengua catalana presenta a la comarca del Priorat, és –a l’espera d’estudis més exhaustius– una obra de consulta imprescindible per a les persones interessades en la geolingüística. Aquest no vol ser un treball exhaustiu, però ofereix informació sobre la totalitat de municipis de la comarca.

Acompanyen aquest estudi un total de 72 mapes on apareixen representades variants fonètiques, morfològiques i lèxiques dels parlars del Priorat.

Per Navarro Gómez és professor del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili i ha publicat estudis com El parlar de la Fatarella (1992), Els parlars de la Terra Alta (1996), Aproximació geolingüística als parlars de la Ribera d’Ebre (2000) o Aproximació geolingüística als parlars del Matarranya (2005).

Lloc: Arxiu Comarcal del Priorat (Castell de Falset)

Data: Dijous 1 de març, a les 7 de la tarda.

Organitzen: Carrutxa i Arxiu Comarcal del Priorat

Informació: www.carrutxa.cat