El 1975 Manel Font va començar a gravar amb la seva càmera de cinema Super8 les obres de la carretera a Bellmunt. Ens deixa 150 minuts d’aquesta singular i faraònica obra dels Amics de Bellmunt. Que aquí resumim en mitja hora i comentat pel mateix autor. Autor de les imatges: Manel Font Gómez / Direcció: Jordi Campàs Reig / Recerca imatges: Enric Casas Salvador /Col·labora: ADET. Associació d’Estudis Torellonencs
La Mostra de Cinema Etnogràfic arriba al Museu de la Torneria de Torelló amb un documental editat expressament per a l’ocasió. La carretera a Bellmunt, molt «famosa» a Osona i especialment a la Vall del Ges, va ser una obra singular i faraònica, que mitjançant aquest documental podem recordar.
Data: Dimecres 4 d’octubre de 2017 a les 20h
Lloc: Museu Torneria. Carrer de la Pau 12-14, Torelló
Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat
La mostra de cinema etnogràfic arriba a Borgonyà (Sant Vicenç de Torelló) i ho fa de la mà de les imatges enregistrades pel Dr. Aranda, metge de la colònia durant les dècades de 1950 i 1960. Les imatges permeten veure algunes de les celebracions més típiques de la colònia, així com l’arquitectura, l’urbanisme i aspectes socials i culturals d’una de les colònies industrials més rellevants del Ter. La colònia industrial de Borgonyà es va fundar l’any 1895 quan l’empresa escocesa Coats va decidir instal·lar-hi una fàbrica i dotar-la dels serveis propis d’una colònia. Durant més de cent anys, a la coneguda a Osona com la colònia dels inglesos, s’hi va fabricar fil sota la raó de Fabra i Coats. Borgonyà avui és un dels millors exemples de les colònies industrials catalanes i va ser declarada BCIN l’any 2013. La presentació anirà a càrrec de l’antropòleg i veí de Borgonyà Jaume Amargant.
L’exposició “1937. Quan la ribera no tenia amo. Crònica de la Col·lectivitat General d’Amposta”, comissariada per la periodista ampostina Teresa Ferré, recull el treball inicial de recerca sobre el tema, realitzat per l’Observatori per a la Vida Quotidiana (OVQ) amb finançament de l’Ajuntament d’Amposta, que tindrà continuïtat, pel que fa a les fonts orals, amb un Ajut per a la recerca etnològica a les comarques de l’Ebre, concedit el 2016 pel Museu, dins el seu programa anual com Antena de la Xarxa de l’OPEI. La col·lectivització a Amposta va ser fruit d’un procés iniciat el juliol de 1936 (amb la creació d’un comitè, que més tard va passar a consell municipal, dirigit per la CNT i la UGT) que va culminar a principis de 1937 amb la creació de la Col·lectivitat General d’Amposta, en mans dels anarquistes, en solitari. La formaven prop de 1.200 persones, d’unes 700 famílies, fet que gairebé representava el 10% de la població de la ciutat. Va ser la col·lectivitat més nombrosa de les Terres de l’Ebre i, en proporció, la més rellevant de Catalunya. Es regia per un comitè de control i estava organitzada en diverses seccions, entre les quals les dels pagesos (la més important), els paletes, els treballadors de la indústria arrossera, la pesca i l’intercanvi, els pintors, els forners, els fursters i els ramaders.
La Mostra de cinema etnogràfic, organitzada des de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals de la Generalitat de Catalunya, amb participació del Museu del Ter, arriba a Taradell. Enguany hem preparat una sessió dedicada a la Festa de l’arbre de Taradell. L’any 1904 es va celebrar per primera vegada i es va fer anualment i de manera ininterrompuda fins a l’any 1925. Cinquanta anys més tard, concretament el 23 de maig de l’any 1976 es va recuperar una tradició que més enllà de commemorar l’arribada de la primavera i l’esclat de la natura simbolitzada per l’arbre, a Taradell tenia una vessant cultural i patrimonial. La filmació de l’any 1976 i un muntatge fotogràfic realitzat des del Grup de Recerca Local de Taradell Fent Memòria, ens permetran posar la mirada vers aquesta festivitat.
El massís del Montseny és el més enlairat dels Països Catalans fora del Pirineu. És una muntanya d’aparença vella que inspira mansesa. L’alçària dels seus cims ratlla els 1.700 metres i la seva situació, sols dista uns 20 km del mar, la fan ser una bona talaia. És ben bé, com diu Verdaguer, “lo pedró de Catalunya”. El Montseny és una muntanya de muntanyes, conformada per tres conjunts força diferenciats l’un de l’altre: les Agudes i Turó de l’Home, el Matagalls i la Calma.
Durant la dècada dels noranta del segle XX va tancar les portes ca l’Esparter, establiment històric de Manlleu ubicat al carrer del Pont número 30. Va restar molts anys sense modificacions fins que l’any 2012 es desmantella i desapareix definitivament. Aleshores la família va fer donació al Museu del Ter d’alguns dels objectes més representatius. Algun d’usos incerts o desconeguts però en tots els casos relacionats amb el treball de les fibres naturals (espart, cànem, canyís, pita, etc..) que havien servit per a produir els objectes d’ús quotidià que es trobaven a ca l’Esparter: escombres, encanyissats, espardenyes, palmes, cordills, cadires, cabassos, cordes, cistells, i un llarg etcètera.
Dijous 25 de maig de 2017