Etiqueta: museus

Jornada. “Tenim futur els museus locals del Pirineu en els temps de la distància social?”.

Ecomuseu de les Valls d'ÀneuDeixa un comentari

Nous escenaris per a la gestió i la difusió del patrimoni pirinenc.

18 de desembre

La jornada serà en línia i gratuïta. Les ponències seran en català o castellà.

Places limitades. Podeu apuntar-vos enviant un correu a:

xarxaaltpirineuiaran@gmail.com

PROGRAMA

•  9.45h.  Presentació de la Jornada

a càrrec de Juli Alegre, Cap de Promoció i Màrqueting del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida.

i de Carles lsus, President del Consell Comarcal del Pallars Sobirà.

•   10.00h.  Museus post-covid. Estratègies dels museus per apropar-se ales  comunitats  en  temps de distància social

Xavier Roigé. Professor d’Antropologia Social i Cultural i de Museologia. Universitat  de Barcelona.

•   11.00h.  Museus distants …  però sempre presents

Fabien Van Geert. Maître de conferences en museologia a la Universitat  Sorbone-Nouvelle, Paris.

•   12.00h.  Debat

•  12:30h. – 14.00h. Taula  rodona

Museus i equipaments  patrimonials al Pirineu. Reflexions i estratègies més enllà de la pandèmia. Cap  a on anem?.

Pauline  Chaboussou. Directrice du Patrimoine.  Communauté  de Communes Couserans-Pyrénées.

Sígrid Remacha. Museòloga i arquitecta. Coordinadora del sistema territorial del Museu Nacional de la Ciència  i   de la Tècnica de Catalunya.

Aroa Yagüe. Directora del Museu de la Sal. Gerri de la Sal. Xarxa de Museus de l’Alt Pirineu.

Àngel  Galobart. Director del Museu de la Conca Dellà (lsona) i President de la Xarxa de Museus de les terres de  Lleida i Aran.

Xavier Català. Tècnic de patrimoni cultural del Consell Comarcal del Pallars Sobirà.

•  14.00h.  Cloenda

a càrrec de Magda Gassó. Cap del Servei de Museus i Protecció de béns Mobles. Direcció General del Patrimoni Cultural.  Generalitat de Catalunya.

Un joc patrimonial amb el fons etnològic del Museu, a la Festa del Mercat a la Plaça d’Amposta

Museu de les Terres de l'EbreDeixa un comentari

IMG_8479

Amb motiu de la celebració aquest cap de setmana de la XII Festa del Mercat a la Plaça d’Amposta, que retorna l’ambient social i festiu de la ciutat als inicis del segle XX, i que en aquesta edició és confinada, el Museu de les Terres de l’Ebre i l’Ajuntament d’Amposta van iniciar la passada setmana una juguesca patrimonial que té per protagonistes alguns dels objectes etnològic que es conserven al fons material del Museu, que van ser elaborats, fabricats o bé utilitzats a la ciutat, en aquella època històrica. Consisteix en respondre la pregunta que es formula entorn d’un o més objectes, a partir del text explicatiu que acompanya la seva o les seves imatges; text que difon alguns dels continguts materials i immaterials que contenen aquests béns. La juguesca tindrà continuïtat més enllà d’aquesta celebració, durant les properes setmanes.

Per altra banda, part del fons etnològic del Museu està disponible a la consulta on line, als enllaços #museuobert i museusenlinia.gencat.cat

Organitza: Museu de les Terres de lEbre i l’Ajuntament d’Amposta.

Dates: A partir del 6 de maig de 2020.

Lloc: Facebook i Twitter del Museu: https://www.facebook.com/museuterresebre/

https://twitter.com/museuterresebre

 

La Galera dinamitza el Patrimoni cultural de la terrissa

Museu de les Terres de l'EbreDeixa un comentari

IN - copia

Terracota, el Centre d’interpretació de la Terrissa de la Galera, participa de nou en l’edició anual de Hola Ceràmica!, un programa de dinamització cultural de l’Asociación Española de Ciudades de la Cerámica (AeCC), que gira entorn de la terrissa i que inclou tallers participatius, demostracions de ceràmica, activitats culturals, concerts, portes obertes a museus i exposicions, rutes i visites guiades, etc.

La Galera ofereix aquest any dos activitats culturals, una visita guiada i una exposició temporal. La “Visita guiada al Museu Terracota” permetrà als inscrits conèixer els segles d’història de la terrissa de la Galera, a través de les famílies terrisseres, el procés artesà de creació d’una peça des que es va a la mina a recollir l’argila fins que aquesta es transforma en fang, i com el terrisser transforma aquest fang en atuells d’utilitat, tots recollits a l’exposició permanent de Terracota: cànters, cadups, cossiets, escudelles, setrills, vidrioles, etc. L’exposició temporal “Paisatges de l’Ebre” farà difusió d’una mostra de les aquarel·les realitzades per Mercè Algueró Grego.

A més a més de la Galera, a Catalunya també participen a Hola Ceràmica!: Argentona, Esplugues de Llobregat, La Bisbal d’Empordà i Quart.

Inscripcions: Terracota. Centre d’interpretació de la Terrissa de la Galera.

Organitzen: Asociación Española de Ciudades de la Cerámica (AeCC), Terracota. Centre d’interpretació de la Terrissa de la Galera, i l’Ajuntament de la Galera.

Dates: 31 de maig, 1 i 2 de juny

Horari: 12h a 14h

Lloc: Museu Terracota. Baixos de l’Ajuntament de la Galera. C/ Sant Llorenç, 36. 43515 La Galera

Més informació: www.holaceramica.es i http://www.galera cat T. 977 71 83 39, 669 507 141 o a través de terracota@galera.cat

Jornades “Patrimonis i museus locals: reptes i perspectives de futur”

Ecomuseu de les Valls d'ÀneuDeixa un comentari

Jornades Esterri 20196 i 7 de juny. Ecomuseu de les Valls d’Àneu. Esterri d’Àneu.

L’objectiu d’aquestes Jornades és analitzar i debatre sobre la situació actual i les perspectives de futur dels patrimonis i els museus locals. Per aconseguir-ho diferents especialistes abordaran els reptes actuals als quals els equipaments patrimonials han de donar resposta. S’hi tractaran temes com la professionalització, la conservació, el turisme, el desenvolupament local, la participació social i cultural, gestió museològica participada…

 

Les Jornades s’organitzaran en el marc del projecte Xarxa Pirinenca de Centres de Patrimoni i Innovació Rural-PATRIM+.

PROGRAMA

Informació i inscripcions:
Les jornades són gratuïtes. Hi haurà traducció al francès.
Us podeu inscriure a:
https://forms.gle/FRDt5edrkiUvNgxa8

Museus i escola. Propostes formatives des d’un museu etnològic. VIII Jornada de Museus Locals.

Dir. General de Cultura Popular i Associacionisme CulturalDeixa un comentari

Mancomunitat de l’Horta Sud. C. de Cervantes, 19, Torrent (Horta Oest)
Dimarts 26 de març, 9.00 hores
Inscripcions fins al 22 de març

La vessant didàctica dels museus, tot i que gaudeix d’una gran trajectòria, necessita d’una revisió constant dirigida a modernitzar els programes i les eines per tal d’adequar els continguts als nous plantejaments educatius. Aquestes noves propostes s’han de posar en marxa des de l’estreta relació entre els àmbits docents i els departaments educatius dels museus que, de forma conjunta, han de propiciar programes que permetin convertir el museu en un espai d’aprenentatge i en una eina docent per a les escoles.

En aquest sentit, en moltes ocasions els museus etnològics, a diferència d’altres, mostren dificultats per a encaixar els seus programes educatiu en els currículums escolars. Des d’aquesta perspectiva, el Museu Valencià d’Etnologia, el Museu Comarcal de l’Horta Sud Josep Ferrís March i el Servei de Formació de la Diputació de València presenten aquesta jornada, amb l’objectiu de relacionar l’oferta educativa dels museus d’etnologia i les demandes dels àmbits humanístics i socials del món escolar.

La jornada contarà, entre d’altres professionals del món dels museus i l’educació, amb la presència d’Ismael García Granados, cap de la Unitat de Programes Educatius del Museu Marítim de Barcelona, que realitzarà la presentació «Museu i Escola, simbiosi natural. L’experiència del Museu Marítim de Barcelona».

Més informació a VIII Jornada de Museus Locals. Museu Valencià d’Etnologia

El contingut de les I i II Jornades de Cultura Popular i Tradicional de les Illes Balears, en línia

Dir. General de Cultura Popular i Associacionisme CulturalDeixa un comentari

Sumaris (feu clic damunt del títol de les respectives jornades per consultar-ne el contingut íntegre):

 

I Jornades de Cultura Popular i Tradicional de les Illes Balears
Arxiu del Regne de Mallorca, Palma. 2016

Presentació

Andreu Ramis

Aspectes conceptuals

. María Pía Timón Tiemblo. La situación del patrimonio cultural inmaterial en España y el Plan Nacional como  instrumento de salvaguarda
. Xavier Roigé Ventura. Les polítiques de patrimoni immaterial: entre la gestió cultural, la recerca i el museu
. Francesc Vicens Vidal. Cultura de proximitat contra la crisi de la globalització. Aproximació al marc teòric a partir d’estudis de cas

Marc normatiu

. Lluís Garcia Petit. La Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO i altres instruments internacionals
. Francesca Llodrà Grimalt. Cultura popular i expressions del folklore: un tast de la seva doble vessant jurídica, pública i privada
. Ángel Custodio Navarro Sánchez. La protecció de la cultura popular i tradicional a les Illes Balears (i Pitiüses). Una visió, des del Dret, d’allò que és tangible i d’allò que és intangible o immaterial

Anàlisi territorial

. Jaume Escandell Guasch. Passat, present i futur del patrimoni immaterial de Formentera
. Isidor Marí Maians. El patrimoni immaterial d’Eivissa: evolució recent i tendències de futur
. Jaume Mascaró Pons. Vigència i oblit en la cultura popular de Menorca
. Miquel Sbert i Garau. Cultura popular i tradicional a Mallorca; a recer d’una llei?


II Jornades de Cultura Popular i Tradicional de les Illes Balears
Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera, Eivissa. 2017

Presentació

Andreu Ramis

Patrimoni i territori

. Roger Costa Solé. L’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de Catalunya: el valor del treball en xarxa
. Joan Reguant Aleix. La cultura popular, local i universal
. Maria Cifre Sabater. Patrimonialització de la naturalesa
. Miquel Camps Taltavull. Paisatges amb vida. Els acords de custòdia del territori aplicats a l’àmbit agrari
. Antoni Ferrer Abárzuza. Persones, paper i pedres. Els dipositaris de la cultura popular

Etnopoètica

. Carme Oriol Carazo. Recursos en línia per a l’estudi del folklore i la literatura oral: una forma d’obrir els arxius a la societat.
. Xavier Gomila Pons. Francesc Camps i Mercadal: folklore i toponímia
. Jaume Guiscafré Danús. La recerca en folklore i literatura oral popular a les Illes Balears

Etnomusicologia

. Jaume Ayats i Abeyà. La recerca etnomusicològica a les Illes. Apunts i comentaris per a una llarga història
. Jaume Escandell Guasch. Sonades de flaüta i tambor de les Pitiüses. Un exemple d’estudi del patrimoni musical de transmissió oral
. Bep Cardona Truyol i Jaume Mascaró Pons. El procés d’elaboració del cançoner popular de Menorca
. Amadeu Corbera Jaume. Apunts de musicologia mallorquina

 

Sota censura. Manuel de Pedrolo, retrat d’un segle de lluita

Museu Comarcal de Cervera2 comentaris

Amb motiu de la celebració de l’Any Pedrolo en el centenari del seu naixement, el Museu de Cervera s’adhereix a aquesta commemoració i el proper dissabte 20 d’octubre a les 19h inaugurarà l’exposició:

SOTA CENSURA

Manuel de Pedrolo, retrat d’un segle de lluita

Del 20 d’octubre de 2018 al 20 de gener de 2019 al Museu de Cervera

Amb aquesta exposició, el Museu proposa un recorregut pel segle XX de la mà de Manuel de Pedrolo, autor que va utilitzar el poder de l’escriptura en un sentit ampli i compromès. El nostre relat aborda la dimensió més política i social d’un Pedrolo que posa la literatura al servei d’un ideari. A través dels seus textos podem resseguir aspectes fonamentals de la nostra història com el catalanisme polític, la lluita obrera, l’alliberament de la dona, la llibertat d’expressió i un llarg etcètera que construeixen l’univers pedrolià i posen lletra a cent anys de lluita.

L’exposició ho estructura en tres àmbits: un primer dedicat al funcionament de la censura espanyola i els seus efectes. Des d’una primera etapa més cruenta en la que es depuren biblioteques i es cremen llibres al carrer, fins a la Llei de Premsa de 1966 que comporta la supressió de paràgrafs i/o que es segrestin llibres. Val a dir que Manuel de Pedrolo fou l’escriptor que més en va patir, de censura.

Un segon àmbit mostra com l’autor, a partir dels seus textos, aborda la lluita social i política, que entén des de la premissa de l’alliberament total, és a dir, inclou l’alliberament nacional i la lluita antifranquista, la lluita obrera, l’alliberament de la dona a través de les dificultats i reivindicacions laborals i, finalment, la llibertat sexual, qüestió que li comporta censura per ultratge a la moral pública o indecència.

El tercer i darrer àmbit es centra en la lluita literària atès que Pedrolo entén la literatura com una eina per transformar la societat mitjançant la qual l’escriptor n’esdevé la consciència crítica i ètica. Ho fa des de l’admiració per l’existencialisme i Jean-Paul Sartre i així com a través de gèneres trencadors com el teatre de l’absurd o bé considerats subliteraris i que l’autor reivindica: la novel·la negra i la ciència ficció.

 

III Jornades de Cultura Popular i Tradicional de les Illes Balears 2018

Dir. General de Cultura Popular i Associacionisme CulturalDeixa un comentari

Sala de Plens del Consell Insular de Formentera
Vénda des Brolls, 53, Sant Francesc Xavier
2 i 3 de novembre de 2018

El Consell Assessor de Cultura Popular i Tradicional de les Illes Balears, fent ús de les seves funcions de salvaguardar i difondre el patrimoni cultural immaterial, ha tingut la iniciativa d’organitzar aquestes jornades d’estudi i de reflexió que es duran a terme amb la col·laboració de la Conselleria de Cultura, Participació i Esports del Govern de les Illes Balears i del Consell Insular de Formentera.

Les III Jornades se centraran en els equipaments culturals -museus i  patrimoni immaterial, patrimoni immaterial i territori- i arxius de memòria -objectes, imatges i sons-. Se segueix així el mateix esquema de les jornades anteriors, que varen tenir lloc a Palma el 2016 i a Eivissa el 2017, durant les quals es va tractar el marc normatiu i conceptual, i sobre diferents metodologies i línies de recerca, respectivament.

Programa de les III Jornades de Cultura Popular i Tradicional de les Illes Balears

Formulari d’inscripció

Se’n parlave i n’hi havie

Museu Comarcal de CerveraDeixa un comentari

Se’n parlave… i n’hi havie. Bruixeria a les terres de Ponent i Pirineu

 Del 22 d’agost al 14 d’octubre de 2018. Museu de Cervera

Inauguració el dimecres 22 d’agost a les 7 de la tarda i comptarà amb la participació de Núria Morelló, antropòloga.

Cervera i la comarca de la Segarra guarden  record, encara, de la presència de dones acusades de bruixeria. Una fama, la de bruixa, que s’hereta i que està més arrelada del que podria semblar, tal com demostra la recerca etnogràfica que s’ha dut a terme per construir aquesta nova exposició sobre el fenomen de la bruixeria.

La mostra ha estat produïda per la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran i del seu recorregut  se n’extreuen conclusions importants com que el Pirineu lleidatà és un dels principals epicentres de la cacera de bruixes a Europa i que les dones acusades de bruixeria a Catalunya eren assenyalades i perseguides pels seus veïns i no per la Inquisició, al contrari del que es pensava fins ara. La ‘fama de bruixa’ s’heretava per via materna i mentre que al Pirineu la cacera de bruixes era recurrent, a les comarques de la Plana era puntual. A més, la recerca situa els últims records de la bruixeria en els anys 50; encara hi ha testimonis vius que recorden alguna pràctica, hi ha gent que hi creu i fins i tot, evita parlar-ne per por.

Entre els materials que s’hi poden trobar, hi ha testimonis de persones que han viscut el fenomen en primera persona, amulets per foragitar o protegir-se de la bruixeria i també documentació sobre els primers judicis.

L’exposició recorrerà els museus de la Xarxa durant dos anys i està adaptada al públic familiar i a les escoles, amb material específic creat expressament a partir dels conceptes que tracta la recerca: la por, les creences populars, el rumor, la injustícia o la intolerància.

 

El dibuixant Ramon Noé i la terrissa tradicional de la Galera

Museu de les Terres de l'EbreDeixa un comentari

índice

L’exposició recull els originals dels apunts de camp realitzats per Ramon Noé Hierro el 1950 a la Galera, quan acompanyava com a dibuixant l’etnògraf Ramon Violant Simorra, en un dels diversos viatges etnogràfics que junts van realitzar, per al llavors Museo de Industrias y Artes Populares, ubicat al recinte del Poble Espanyol de Barcelona. A la Galera van visitar l’obrador de la família Cortiella, encara avui en actiu, després d’iniciar la seva activitat terrissera el segle XVIII. Mentre Violant feia treball de camp, entrevistant els terrissers i adquirint peces per al fons del Museu, Noé hi va dibuixar amb precisió planta i alçats de les instal·lacions, l’exterior de l’antic forn, la disposició de les peces enfornades, els estris dels terrissers, el procés artesà realitzat al torn, les peces d’obra més significatives, etc.

Els apunts de camp han estat cedits per l’Arxiu Ramon Violant Simorra de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, i els dibuixos definitius són reproduccions dels conservats al fons del Museu Etnològic i de les Cultures del Món, de Barcelona.

Organitza: Terracota Centre d’Interpretació de la Terrissa de la Galera, Museu de les Terres de l’Ebre, Departament de Cultura

Col·labora: Ecomuseu de les Valls d’Àneu

Lloc: Centre d’Interpretació de la Terrissa de la Galera. C/Sant Llorenç, núm. 36, la Galera

Dates: Del 3 d’agost al 30 de setembre de 2018

Horari: Dimecres a divendres de 9h30’ a 13h30’, dissabtes, diumenges i festius de 12h a 14h

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Capità 34, 43870 Amposta info@museuterresebre.cat www.museuterresebre.cat    977 702 954