Nou disc amb cançons i músiques vinculades als 20 anys de la Festa de la Sal de l’Escala

CARATULA-portadaEn el marc de la XX Festa de la Sal, dissabte 16 de setembre es va presentar a l’Escala el CD ‘Cançons, músiques i sons de la Festa de la Sal’, editat pel Museu de l’Anxova i de la Sal i per l’Ajuntament de l’Escala.

Inclou cançons recuperades de la tradició oral, sons com el del corn marí, les corculles de la platja d’Empúries que sonen a manera de castanyoles en el ball de Nyacres, el sonor crit “Ouuuuup Vara Va” que marca el treball dels pescadors durant l’avarada de les barques, els cants enjogassats de la mainada… Aquest recull ha estat coordinat per Ramon Manent. Per a més informació: museu@lescala.cat | 972 77 68 15

 

‘Mètode bàsic per a l’estudi de la tenora’ de Jaume Vilà

metode estudi tenoraEl Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha publicat recentment el Mètode bàsic per a l’estudi de la tenora, de Jaume Vilà i Figueras. La publicació inclou exercicis de digitació i mecanisme, instruccions sobre el domini tècnic de l’instrument i qüestions teòriques. Aquest mètode pot satisfer les necessitats d’estudiants autodidactes, però també les de l’aprenentatge assistit. La publicació aporta continguts de grau elemental i també s’endinsa en el grau mitjà.

L’oficialització dels estudis dels instruments catalans de la cobla es va fer efectiva l’any 1990 dintre de la Reglamentació general dels conservatoris de música (Decret 2618/1966), vigent en aquell moment. El 1992 es promulgà la nova Llei orgànica general del sistema educatiu (la LOGSE), i més tard, l’any 2006, l’anomenada Llei orgànica d’educació (la LOE), vigent actualment.

 

Edita el Mètode bàsic per a l’estudi de la tenora DINSIC Publicacions Musicals, Generalitat de Catalunya – Departament de Cultura, i es pot adquirir per 30.82€ | Llibreria de la Generalitat de Catalunya

Recuperació del Ball d’Espases de Cervera

cartell2bdefinitiuDiumenge, 18 de setembre a les 11 h

Plaça Major de Cervera

L’Associació Ball d’Espases de Cervera presenta la reintroducció d’aquest ball als actes festius de la ciutat. El Ball d’Espases de Cervera (1411-1724) és el més antic documentat a Catalunya i fou el darrer a desaparèixer després de la Guerra de Successió. Gairebé 300 anys després es tornarà a dansar a Cervera. Serà el diumenge 18 de setembre, quan està previst un acte institucional de presentació, a les 11 hores a la Paeria, i la realització del ball, a les 11.45 hores a la plaça Major.

El projecte de reintroducció s’ha finançat amb micromecenatge i ha comptat amb l’ajuda del músic tradicional y expert en dansa festiva, Àngel Vallverdú, qui els ha assessorat en la recreació i en la composició de la música i instrumentalització de l’època, així com la indumentària i coreografia pròpia de la Dansa d’Espases catalana.

Si voleu saber més sobre el Ball d’Espases de Cervera trobareu la informació aquí

Havaneres: contexts sonors, gènere i exportació

castor-pc3a9rez2En motiu de la celebració dels 50 anys de la primera cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell, la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals, juntament amb l’Ajuntament de Palafrugell,  organitza el 1r SIMPOSI CÀSTOR PÉREZ, un simposi de caràcter científic sobre les havaneres, on es treballaran aspectes menys coneguts i menys tòpics sobre aquest gènere musical i la cançó de taverna en general.

Sota el nom d’havaneres hi ha moltes realitats que en configuren l’imaginari. L’havanera és un dels gèneres populars que neixen al segle XIX. A Catalunya esdevé indispensable per a les sessions de ball i central als cants de taverna. Passa a ser, també, un repertori per a corals, i un estil per incloure i barrejar a músiques de moda de cada temps; en especial, a sardanes i sarsueles. Avui és un acte que no pot faltar, en versió de concert, a molts programes de festes majors del país. Fora de Catalunya, també hi ha havaneres que beuen de llegendes comunes de “l’anada i tornada” de Cuba.

Lloc: Museu del Suro de Palafrugell

Data: Divendres 21 d’octubre de 2016

Més informació: Programa i inscripcions al aquí.

Música i ball populars de les Terres de l’Ebre, Matarranya i Nord valencià

Campus-triptic-16-2-1El 2013 per iniciativa de l’associació Espai de So i reconegut pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, es va iniciar aquest Campus, Ebrefolk, que arriba a la seva quarta edició. El seu objectiu és el de difondre el patrimoni etnomusical de les terres banyades per l’Ebre i els seus afluents –un espai compartit per Aragó, Catalunya i el País Valencià.

El Campus s’articula bàsicament en tallers de ball, cant i instruments tradicionals, destinats a tots aquells que vulguen acostar-se a un major coneixement de la cultura musical tradicional del territori, impartits per especialistes en la matèria destinats als alumnes.  Matriculats, que es complementen amb altres activitats formatives i lúdiques, obertes a tothom, com ara una ronda, una vetllada de versadors (poetes improvisadors), un bureo (sopar + ballada participativa) i una dansada.

Ebrefolk compta amb l’ajut econòmic de l’Ajuntament de Móra d’Ebre, la Diputació de Tarragona i la Generalitat de Catalunya a banda del suport de nombroses associacions locals i comarcals catalanes, aragoneses i valencianes, entre les quals el Museu de les Terres de l’Ebre.

Dates: 3 , 14 i 15 de juliol

Lloc: Sant Mateu del Maestrat i Móra d’Ebre

Més informació: Telèfon de contacte: 606.36.12.73 (Ferran), 658.46.37.06 (Sergi) i 616.410.254 (Lluís)

Correu electrònic: alaqant@hotmail.com (Lluís) / sergi-masip@hotmail.com (Sergi)

Congrés Internacional «la dansa dels altres». Alteritat i joc en la festa popular: moros, cristians i altres figures del “Diferent” en el teatre, la música i la dansa de la tradició.

DansadelsaltresData: Del dijous 7 al dissabte 9 de juliol de 2016.
Lloc: Seu universitària de Biar; Auditori de la Casa de Cultura (Plaça del Convent, s/n), Biar

Congrés Internacional «la dansa dels altres ». Alteritat i joc en la festa popular: moros, cristians i altres figures del “Diferent” en el teatre, la música i la dansa de la tradició.

Programa complet Read More »

Publicades les bases específiques de les subvencions de cultura popular i patrimoni etnològic 2016

Han estat publicades al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) les bases específiques que han de regir la concessió de subvencions en l’àmbit de la cultura popular i el patrimoni etnològic per aquest any 2016. Aquest text estableix les línies de subvenció que es convocaran aquest any i defineix aspectes importants sobre l’objecte i la despesa subvencionable, les persones que s’hi poden acollir, els requisits que han de reunir les sol·licituds, la documentació a presentar, els criteris de valoració dels projectes presentats, etc. Enguany hi ha les següents vuit línies d’ajuts:Read More »

Cançons i tonades populars de les Terres de l’Ebre

Presentació del llibre “Quan lo pare no té pa. Recull de cançons i tocades populars de la ciutat de Tortosa, 1908, de Joan Moreira”, a càrrec dels seus autors: Joan F. Vidal, professor i músic, i Albert Aragonés, professor i filòleg, coautors de la catalogació dels documents que formen part de l’anomena’t Fons de Joan Moreira, que la família del folklorista va cedir al campus Terres de l’Ebre de la URV, el 2014. Aquest important i voluminós fons privat inclou partitures, textos originals manuscrits, cartes, fotografies i dibuixos d’artistes contemporanis a l’autor.

Joan Moreira Ramos (1878-1951) va ser músic, escriptor i folklorista; va fundar, dirigir i ensenyar en diversos cors del territori, entre ells l’Orfeó Tortosí, la Unión Coral Roquetense o l’Orfeó Montsià d’Ulldecona, va escriure diverses monografies i va recollir una gran quantitat de documentació. És conegut, sobretot, per la seua obra folklòrica, recollida en gran part en l’únic llibre que va arribar a publicar en vida: “Del folklore tortosí. Costums, ballets, pregàries, parèmies, jocs i cançons del camp i de la ciutat de Tortosa”, del 1934.

Organitza: Antena Cultural Tortosa de la URV

Col·laboren: Ajuntament de Tortosa i Diputació de Tarragona

Lloc: Aula Magna del Campus Terres de l’Ebre de la URV. Av. Remolins 13-15. 43500 Tortosa

Data: 3 de desembre de 2015

Hora: 19.00 h

Diàlegs culturals. El Bot del Pallars

Dijous, 19 de novembre, a les 19:30.

Centre de Cultura Popular i Tradicional de Lleida. (C/St. Martí s/n. Baixos de l’Església de Sant Martí)

Nou curs dels Diàlegs culturals al Centre de Cultura Popular i Tradicional de Lleida
Conferència: El Bot del Pallars, a càrrec d’Ignasi Ros, Ecomuseu de les Valls d’Àneu, que ens explicarà tot el procés de recuperació d’aquest instrument pallarès, i Sergi Llena, músic.
Com sonava el Bot del Pallars? En aquesta sessió de Diàlegs Culturals, organitzada per l’Aula de Sons de Lleida i l’Associació de Cultura Popular i Tradicional Aurembiaix, i que obre el nou curs de xerrades que tindran lloc al Centre de Cultura Popular i Tradicional de Lleida, podrem descobrir la sonoritat d’aquest sac de gemecs que al Pallars es coneixia com a Bot. El nom popular deriva del bot de pell de cabra que utilitza l’instrument per a l’emissió de so. Aquesta recuperació ha estat fruit d’un procés de reconstrucció que ha durat dos anys i que ha agafat com a model les restes d’un bot de gemecs que recollí Ramon Violant i Simorra (Sarroca de Bellera 1903‐ Barcelona 1956) a Vilella, municipi de Sarroca de Bellera (Pallars Jussà), i que actualment són al Museu Etnològic de Barcelona. L’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, juntament amb l’Escola Folk del Pirineu, ha dut a terme el projecte de recuperació d’aquest instrument amb la col∙laboració del luthier i músic, Pierre Rouch, del poble d’Herran, vall d’Arbàs (Haute‐Garonne, França), a pocs quilòmetres del Pallars.

La xerrada anirà a càrrec d’Ignasi Ros, Ecomuseu de les Valls d’Àneu, que ens explicarà tot el procés de recuperació d’aquest instrument pallarès, i Sergi Llena, músic, que mostrarà l’instrument, explicarà la seva morfologia i farà una petita audició de bot de gemecs.