Josep Anselm Clavé i el seu temps. Renaixença, Associacionisme i República.

El maig de 2024 es va donar el tret de sortida per la commemoració del bicentenari del naixement de Josep Anselm Clavé. Una commemoració que pretén situar la trajectòria de Josep Anselm Clavé en el context social i polític del seu temps.


El Museu del Ter i de la mà de l’etnomusicòleg Jaume Ayats Abeyà, l’any 2008 va publicar la recerca “Cantar a la fàbrica, cantar al coro”, on els cors Clavé hi tenien un pes important i és que Josep Anselm Clavé (Barcelona, 1824-1874) és una figura cabdal per comprendre la història contemporània de Catalunya en el context de transformació del regne d’Espanya des de l’Antic Règim fins a la Primera República.


En aquest cas, i de la mà de l’Associació Amics de la Música de Manlleu, entitat amb més de 35 anys de trajectòria, coprogramem un parell d’actes al Museu del Ter. D’una banda el concert que tindrà lloc el dia 25 d’abril i que porta per títol “Josep Anselm Clavé i el seu temps” a càrrec de “De Canendi Elegantia». El programa inclou obres de Josep Anselm Clavé, de les més bucòliques a les més revolucionàries, i també d’altres de compositors de l’òrbita claveriana, com ara Pep Ventura, Camil Isern o Domènec Terrarol.
A més, el dia abans, es farà una conferència de la musicòloga, professora de l’ESMUC i comissària de l’Any Clavé, Anna Costa i del filòleg i professor de literatura a la UOC, Roger Canadell.

Data: Dijous 24 d’abril a les 20h – Conferència

Divendres 25 d’abril a les 20h – Concert

Lloc: Museu del Ter. Plaça de les Dones del Ter, 1. Manlleu

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Músic de tot cor: Joan Tomàs i Parés, 1896-1967

Exposició sobre el músic Joan Tomàs i Parés
Fins al 28 d’abril de 2025, de dilluns a divendres de 10 h a 14 h
Sta. Eulàlia de Puig-Oriol (C/ Major, 62)

El Centre d’Estudis i Recursos de la Transhumància de Lluçà (CERT) acull l’exposició sobre la figura del mestre Joan Tomàs i Parés, que va recollir milers de melodies populars catalanes, cançons, jocs, tonades i danses per l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Fou un músic molt actiu que va fer una aportació insubstituïble al patrimoni cultural català, tant per la quantitat com per la qualitat de la seva obra, a través de l’estudi, la investigació i la transmissió en classes, escrits, conferències i concerts.


L’exposició fa un recorregut per les diferents facetes en què Joan Tomàs va destacar donant a conèixer així la seva figura, obra i mestratge. Es mostren imatges de fotografies i documentació fruit del treball de recerca fet per l’ocasió, algunes d’inèdites. També hi ha enllaços a músiques i vídeos que acaben d’il·lustrar el discurs de l’exposició.

Comissariat de l’exposició: Liliana Tomàs i Roch.

Per a més informació: El mestre Joan Tomàs i Parés / Any Joan Tomàs (Departament de Cultura) / YouTube: Mestre Joan Tomàs i Parés

En el centenari de Lluís Albert: l’home i la seva obra

La Casa dels Entremesos. Pl. de les Beates, 2, Barcelona
26 d’octubre, a les vuit del vespre

Xerrada a l’entorn de la biografia i l’obra musical del mestre Lluís Albert, compositor, músic i musicòleg a més de dansaire i director musical de l’Esbart Català de Dansaires i de l’Esbart Escalenc de Dansaires. Intervindran a la xerrada, que es desenvoluparà en format de diàleg, Jordi Gallegos, historiador i president de l’Agrupació Sardanista Escalenca Avi Xaxu, que comentarà la biografia i Joan Gómez, músic, director musical de l’Esbart Català de Dansaires i historiador de l’art que tractarà l’obra musical.

Rastres sonors. Nou projecte d’investigació de la Xarxa de Museus d’Etnologia de Catalunya

Hi ha molts tipus d’estris sonors, n’hi ha que serveixen per fer música o n’hi ha en què prima la seva funció d’avís, de joc o de creença. Aquests objectes poden ser admirats com a tals, però per sobre de tot, són eines al servei d’un acte sonor, d’una activitat musical. Les persones, en comunitat, hem utilitzat instruments de tota mena, tant en el món rural com urbà. Moltes formes d’instruments s’han basat en materials efímers, d’auto-construcció i amb una transmissió oral per tal d’aprendre els principis sonors que provoquen que un tronc, una canya o una fulla sonin. Però també hem creat autèntiques sofisticacions, instruments elaborats per grans artesans o fàbriques que han permès la comercialització d’instruments que s’exporten, s’importen i que cada persona i cultura els fa seu. Els instruments de música són els rastres d’una activitat.

Amb aquest investigació posem la mirada en les activitats sonores del territori català a partir dels estris sonors que es conserven en els diferents museus de la Xarxa de Museus d’Etnologia de Catalunya i, a partir d’aquests objectes volem descobrir les relacions que han tingut amb les persones i les diferents activitats humanes de d’una mirada pròpia al que es coneix com a etnorganologia, vessant de l’etnomusicologia que estudia els instruments de música.

La direcció del projecte és a càrrec d’Anaís Falcó Ibàñez, doctora en musicologia per la UAB i entomusicòloga titulada a l’ESMUC. És músic especialista en músiques tradicionals de Catalunya, centrada en el violí, la veu, el ball i la cançó improvisada.

El projecte finalitzarà amb la producció d’una exposició itinerant que permetrà difondre per tota Catalunya els resultats de la recerca i l’exhibició de les peces sonores que es conserven en els diferents museus de la Xarxa de Museus d’Etnologia de Catalunya.

La fotografia a l’Obra del Cançoner Popular

4 de maig de 2023, a les 7 de la tarda
Sala d’Actes de La Casa dels Entremesos (pl. de les Beates, 2 Barcelona)

Amb motiu del centenari de l’Obra del Cançoner Popular l’Esbart Català de Dansaires us convida a convida a les següents activitats:

  • A les 19h: Inaguguració de l’exposició Cent anys de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, a càrrec d’Esther Navarro (etnomusicòloga i coautora dels textos i de la tria de fotografies). 
  • A les 20h: Xerrada La fotografia a l’Obra del Cançoner Popular a càrrec dels musicòlegs Òscar Crespo, Júlia Galobart i Joaquim Cubero. 

L’exposició Cent Anys de l’Obra del Cançoner Popular es podrà visitar a La Casa dels Entremesos del 27 d’abril al 4 de juny de 2023.

Músic de tot cor. Joan Tomàs i Parés, 1896-1967


Exposició sobre la figura del mestre Joan Tomàs i Parés que va recollir milers de melodies populars catalanes, cançons, jocs, tonades, danses… per l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Fou un músic molt actiu que va fer una aportació al patrimoni cultural català insubstituïble, tant per la quantitat com per la qualitat de la seva obra, a través de l’estudi, la investigació i la transmissió en classes, escrits, conferències i concerts.

L’exposició fa un recorregut per les diferents facetes en les que Joan Tomàs va destacar donant a conèixer així la seva figura, obra i mestratge. Es mostren imatges de fotografies i documentació, algunes inèdites fins ara i fruit del treball de recerca fet per l’ocasió. També hi ha enllaços a músiques i vídeos que acaben d’il·lustrar el discurs de l’exposició

Comissariat de l’exposició: Liliana Tomàs i Roch.

Podreu veure l’exposició fins el 12 de desembre al Museu Etnològic del Montseny. Major 6 Arbúcies (Selva)

Organitza: Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

És la melodia del mestre Tomàs?

Casa dels Entremesos. Pl. de les Beates, 2, Barcelona
Dijous 4 de novembre de 2021, a les vuit del vespre

Segona xerrada del Cicle Agustí Cohí Grau, amb motiu del centenari del naixement d’Agustí Cohí i també dels cent vint-i-cinc de Joan Tomàs, dues personalitats que des de la música van fer créixer la cultura tradicional i l’Esbart Català de Dansaires. Versarà sobre la relació entre ambdós: com va sorgir, i com un primer contacte de mestre i alumne es transformà amistat i continuïtat professional. El mestre Cohí va compondre una vuitantena de sardanes i va instrumentar unes vuit-centes danses populars, entre molta altra producció musical. Amb la participació de Liliana Tomàs, comissària de l’any Tomàs, i Joan Gómez, director musical de l’Esbart Català de Dansaires.

Entrada lliure amb inscripció prèvia a info@esbartcatala.org. Aforament limitat segons directrius sanitàries. L’acte es podrà seguir en directe a través del Facebook de La Casa dels Entremesos i l’Instagram de l’Esbart Català de Dansaires.

Sant Ponç a Riudarenes

Sant Ponç a Riudarenes és el quart volum de la col·lecció Riudarenes, ahir, ara i sempre, en aquesta ocasió dedicat a la festivitat de Sant Ponç d’aquesta vila de la comarca de la Selva, en la qual, en paraules dels autors, «s’han conservat, estilitzats fins a l’extrem, tots els elements d’una seqüència festiva molt antiga». La monografia repassa el culte a Sant Ponç, la devoció, els actes del Santponç de Riudarenes i aprofundeix en els balls populars que formen part d’aquests actes: flabiolaires, músiques i balls.

La recerca ha estat realitzada per Rafel Mitjans i Teresa Soler, membres de Els Garrofers, entitat de referència en la recerca sobre el món dels flabiols i els flabiolaires.

“A l’hora foscant. Mirades sobre la mort”, dossier monogràfic del número 43 de la Revista d’Etnologia de Catalunya

Acaba d’aparèixer publicat en línia el número 43 de la Revista d’Etnologia de Catalunya. El nou número conté el dossier monogràfic “A l’hora foscant. Mirades sobre la mort”, amb deu articles de profunditat relatius a aquest tema i tres sobre casos específics de Catalunya. El número recull també disset articles més d’altres àmbits, agrupats en els apartats habituals: Miscel·lània, Recerques i Crònica. Podeu consultar-ne el contingut íntegre en català al web de la Revista d’Etnologia de Catalunya.

Presentació del llibre Percúdium

Centre Artesà Tradicionàrius. Travessia de Sant Antoni, 6, Barcelona
Dijous 14 de març, 19:00 h

Diversos Autors (2018) Percúdium. Barcelona, Centre Artesà Tradicionàrius i Associació de Festes de la Plaça Nova (Músiques de Tabalers; 3), 166 p.

Percúdium va néixer l’any 1996 com a projecte per construir un grup de percussió de carrer eclèctic i funcional, apte per fer animació. Si bé alguns dels seus membres fundadors tenen relació directa amb les músiques tradicionals, ben aviat la influència dels ritmes brasilers i africans van quallar en el repertori del grup. Lluny però de constituir una escola de samba, Percúdium no ha deixat mai d’investigar i barrejar patrons, rítmiques i aires de diverses cultures i s’ha convertit en allò que podríem anomenar un grup de percussió de “músiques del món”. A despit d’això, l’agrupació ha sabut exercir com a grup de percussió per les funcions tradicionals dels grups de tabalers: acompanyar balls de diables, correfocs i d’altres esdeveniments populars vinculats al territori. Així ho demostra el fet de ser el grup de tabalers del Barri Gòtic de Barcelona vinculat a la Colla de Diables.

Després de més de vint-i-dos anys d’existència, el grup de percussió està format actualment per una vintena de músics que, amb el so inconfusible dels seus instruments –surdo, contrasurdo, cortador, caixa, repenique, tamborim, timba, agogó, rocar i esquellot– i amb el seu vestuari característic de color verd i blanc, és reconegut arreu per les melodies que crea i interpreta. Melodies com ara: Marak-tu, Merengue, Tall 5, Sambareggae, Pimpampum, Tablataran, Balla-ho, Mereconan o Sarramba, i que ara us són presentades en aquest tercer volum de la col·lecció ‘Músiques de Tabalers’

La presentació del llibre contarà amb la presència de l’editor, Quim Soler; el membre fundador del grup, Oriol Mestre; i amb el director de La Casa dels Entremesos, Xavier Cordomí.