Recuperació del Ball d’Espases de Cervera

cartell2bdefinitiuDiumenge, 18 de setembre a les 11 h

Plaça Major de Cervera

L’Associació Ball d’Espases de Cervera presenta la reintroducció d’aquest ball als actes festius de la ciutat. El Ball d’Espases de Cervera (1411-1724) és el més antic documentat a Catalunya i fou el darrer a desaparèixer després de la Guerra de Successió. Gairebé 300 anys després es tornarà a dansar a Cervera. Serà el diumenge 18 de setembre, quan està previst un acte institucional de presentació, a les 11 hores a la Paeria, i la realització del ball, a les 11.45 hores a la plaça Major.

El projecte de reintroducció s’ha finançat amb micromecenatge i ha comptat amb l’ajuda del músic tradicional y expert en dansa festiva, Àngel Vallverdú, qui els ha assessorat en la recreació i en la composició de la música i instrumentalització de l’època, així com la indumentària i coreografia pròpia de la Dansa d’Espases catalana.

Si voleu saber més sobre el Ball d’Espases de Cervera trobareu la informació aquí

Havaneres: contexts sonors, gènere i exportació

castor-pc3a9rez2En motiu de la celebració dels 50 anys de la primera cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell, la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals, juntament amb l’Ajuntament de Palafrugell,  organitza el 1r SIMPOSI CÀSTOR PÉREZ, un simposi de caràcter científic sobre les havaneres, on es treballaran aspectes menys coneguts i menys tòpics sobre aquest gènere musical i la cançó de taverna en general.

Sota el nom d’havaneres hi ha moltes realitats que en configuren l’imaginari. L’havanera és un dels gèneres populars que neixen al segle XIX. A Catalunya esdevé indispensable per a les sessions de ball i central als cants de taverna. Passa a ser, també, un repertori per a corals, i un estil per incloure i barrejar a músiques de moda de cada temps; en especial, a sardanes i sarsueles. Avui és un acte que no pot faltar, en versió de concert, a molts programes de festes majors del país. Fora de Catalunya, també hi ha havaneres que beuen de llegendes comunes de “l’anada i tornada” de Cuba.

Lloc: Museu del Suro de Palafrugell

Data: Divendres 21 d’octubre de 2016

Més informació: Programa i inscripcions al aquí.

Música i ball populars de les Terres de l’Ebre, Matarranya i Nord valencià

Campus-triptic-16-2-1El 2013 per iniciativa de l’associació Espai de So i reconegut pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, es va iniciar aquest Campus, Ebrefolk, que arriba a la seva quarta edició. El seu objectiu és el de difondre el patrimoni etnomusical de les terres banyades per l’Ebre i els seus afluents –un espai compartit per Aragó, Catalunya i el País Valencià.

El Campus s’articula bàsicament en tallers de ball, cant i instruments tradicionals, destinats a tots aquells que vulguen acostar-se a un major coneixement de la cultura musical tradicional del territori, impartits per especialistes en la matèria destinats als alumnes.  Matriculats, que es complementen amb altres activitats formatives i lúdiques, obertes a tothom, com ara una ronda, una vetllada de versadors (poetes improvisadors), un bureo (sopar + ballada participativa) i una dansada.

Ebrefolk compta amb l’ajut econòmic de l’Ajuntament de Móra d’Ebre, la Diputació de Tarragona i la Generalitat de Catalunya a banda del suport de nombroses associacions locals i comarcals catalanes, aragoneses i valencianes, entre les quals el Museu de les Terres de l’Ebre.

Dates: 3 , 14 i 15 de juliol

Lloc: Sant Mateu del Maestrat i Móra d’Ebre

Més informació: Telèfon de contacte: 606.36.12.73 (Ferran), 658.46.37.06 (Sergi) i 616.410.254 (Lluís)

Correu electrònic: alaqant@hotmail.com (Lluís) / sergi-masip@hotmail.com (Sergi)

Congrés Internacional «la dansa dels altres». Alteritat i joc en la festa popular: moros, cristians i altres figures del “Diferent” en el teatre, la música i la dansa de la tradició.

DansadelsaltresData: Del dijous 7 al dissabte 9 de juliol de 2016.
Lloc: Seu universitària de Biar; Auditori de la Casa de Cultura (Plaça del Convent, s/n), Biar

Congrés Internacional «la dansa dels altres ». Alteritat i joc en la festa popular: moros, cristians i altres figures del “Diferent” en el teatre, la música i la dansa de la tradició.

Programa complet Llegeix més »

Publicades les bases específiques de les subvencions de cultura popular i patrimoni etnològic 2016

Han estat publicades al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) les bases específiques que han de regir la concessió de subvencions en l’àmbit de la cultura popular i el patrimoni etnològic per aquest any 2016. Aquest text estableix les línies de subvenció que es convocaran aquest any i defineix aspectes importants sobre l’objecte i la despesa subvencionable, les persones que s’hi poden acollir, els requisits que han de reunir les sol·licituds, la documentació a presentar, els criteris de valoració dels projectes presentats, etc. Enguany hi ha les següents vuit línies d’ajuts:Llegeix més »

Cançons i tonades populars de les Terres de l’Ebre

Presentació del llibre “Quan lo pare no té pa. Recull de cançons i tocades populars de la ciutat de Tortosa, 1908, de Joan Moreira”, a càrrec dels seus autors: Joan F. Vidal, professor i músic, i Albert Aragonés, professor i filòleg, coautors de la catalogació dels documents que formen part de l’anomena’t Fons de Joan Moreira, que la família del folklorista va cedir al campus Terres de l’Ebre de la URV, el 2014. Aquest important i voluminós fons privat inclou partitures, textos originals manuscrits, cartes, fotografies i dibuixos d’artistes contemporanis a l’autor.

Joan Moreira Ramos (1878-1951) va ser músic, escriptor i folklorista; va fundar, dirigir i ensenyar en diversos cors del territori, entre ells l’Orfeó Tortosí, la Unión Coral Roquetense o l’Orfeó Montsià d’Ulldecona, va escriure diverses monografies i va recollir una gran quantitat de documentació. És conegut, sobretot, per la seua obra folklòrica, recollida en gran part en l’únic llibre que va arribar a publicar en vida: “Del folklore tortosí. Costums, ballets, pregàries, parèmies, jocs i cançons del camp i de la ciutat de Tortosa”, del 1934.

Organitza: Antena Cultural Tortosa de la URV

Col·laboren: Ajuntament de Tortosa i Diputació de Tarragona

Lloc: Aula Magna del Campus Terres de l’Ebre de la URV. Av. Remolins 13-15. 43500 Tortosa

Data: 3 de desembre de 2015

Hora: 19.00 h

Diàlegs culturals. El Bot del Pallars

Dijous, 19 de novembre, a les 19:30.

Centre de Cultura Popular i Tradicional de Lleida. (C/St. Martí s/n. Baixos de l’Església de Sant Martí)

Nou curs dels Diàlegs culturals al Centre de Cultura Popular i Tradicional de Lleida
Conferència: El Bot del Pallars, a càrrec d’Ignasi Ros, Ecomuseu de les Valls d’Àneu, que ens explicarà tot el procés de recuperació d’aquest instrument pallarès, i Sergi Llena, músic.
Com sonava el Bot del Pallars? En aquesta sessió de Diàlegs Culturals, organitzada per l’Aula de Sons de Lleida i l’Associació de Cultura Popular i Tradicional Aurembiaix, i que obre el nou curs de xerrades que tindran lloc al Centre de Cultura Popular i Tradicional de Lleida, podrem descobrir la sonoritat d’aquest sac de gemecs que al Pallars es coneixia com a Bot. El nom popular deriva del bot de pell de cabra que utilitza l’instrument per a l’emissió de so. Aquesta recuperació ha estat fruit d’un procés de reconstrucció que ha durat dos anys i que ha agafat com a model les restes d’un bot de gemecs que recollí Ramon Violant i Simorra (Sarroca de Bellera 1903‐ Barcelona 1956) a Vilella, municipi de Sarroca de Bellera (Pallars Jussà), i que actualment són al Museu Etnològic de Barcelona. L’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, juntament amb l’Escola Folk del Pirineu, ha dut a terme el projecte de recuperació d’aquest instrument amb la col∙laboració del luthier i músic, Pierre Rouch, del poble d’Herran, vall d’Arbàs (Haute‐Garonne, França), a pocs quilòmetres del Pallars.

La xerrada anirà a càrrec d’Ignasi Ros, Ecomuseu de les Valls d’Àneu, que ens explicarà tot el procés de recuperació d’aquest instrument pallarès, i Sergi Llena, músic, que mostrarà l’instrument, explicarà la seva morfologia i farà una petita audició de bot de gemecs.

L'arxiu de Cor de Carxofa al Museu de la Mediterrània

L’Associació Cor de Carxofa és una entitat que es dedica des de fa anys al foment del gènere musical i poètic de la cançó improvisada, o glosa, gènere que de fa uns anys està despertant un interès creixent de la mà d’algunes formacions de folk, associacions i entitats diverses.

Aquesta entitat ha decidit reunir la documentació referent a aquesta temàtica partint del seu propi fons i creant-ne un arxiu obert especialitzat, a Torroella de Montgrí, concretament al Centre de Documentació del Museu de la Mediterrània.

Ara, i després d’un treball de recopilació, inventari i estudi es presenta aquest arxiu ubicat al Museu de la Mediterrània, una presentació que serà com millor ho saben fer la gent de Cor de Carxofa, cantant!

Lloc: Museu de la Mediterrània, c. d’Ullà, 31, Torroella de Montgrí

Data: Dissabte 10 d’octubre de 2015, a les 18h

Més informació: Museu de la Mediterrània. Telf. 972 755 180, info@museudelamediterrania.cat

Llegeix més »

Enric Morera i el seu món

L’univers personal i l’herència i llegat de l’obra d’Enric Morera protagonitzen l’exposició que acull la sala de Can Rocamora de Sitges. L’exposició és un dels actes centrals de la commemoració del 150 aniversari del naixement del compositor.

Enric Morera i el seu món aplega prop d’un centenar d’obres de fons i procedències diverses, que configuren un retrat detallat del compositor català, el seu univers artístic i el seu escenari personal. L’exposició està comissariada per Pol Cruells i Francesc Parra i coordinada per Ignasi Domènech. La producció ha anat a càrrec de la Biblioteca de Catalunya, la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Sitges i Museus de Sitges. La mostra es podrà veure a final d’any a Girona i a Barcelona.

Lloc: Sala de Can Rocamora, Sitges

Data: Fins a l’1 de novembre

Més informació: Museus de Sitges,

Llegeix més »

Ebre, Música & Patrimoni

Al llarg dels mesos de juliol, agost i setembre de 2015, es durà a terme, a diferents espais patrimonials i singulars de les comarques de l’Ebre, la primera edició del programa “Ebre, Música & Patrimoni”, que organitza la xarxa territorial de museus i equipaments patrimonials del SAM (Servei d’Atenció Museística) de les Terres de l’Ebre, encapçalada pel Museu de les Terres de l’Ebre i el Departament de Cultura.
Per aquest any, s’han preparat dotze concerts en dotze espais patrimonials singulars de les Terres de l’Ebre: des de museus i centres d’interpretació a espais naturals, paisatges culturals i jaciments arqueològics, en els que es podrà gaudir de concerts únics, que van des de la música clàssica a l’experimental i de la tradicional a l’electrònica. A més, la programació inclou activitats complementàries, com visites guiades i tastos.
Re-interpretar, re-connectar, re-llegir, re-descobrir per tal de complementar contemporàniament  amb el llenguatge musical en tota la seva magnitud, una riquesa patrimonial i cultural que, sovint el públic absorbeix des d’un únic punt de vista. Fusionar i interaccionar disciplines a mode de feed-back, on aquest nou concepte de BSO musical serà creat, inspirat i/o re-interpretat expressament per al cicle a partir de la vinculació de la música a un fet patrimonial concret. Apropar el ric patrimoni de les Terres de l’Ebre a la ciutadania des d’una perspectiva totalment nova i, alhora complementar-lo amb d’altres disciplines artístiques. Crear sinergies de forma totalment transversal en el sentit patrimonial i artístic mitjançant la fusió de llenguatges. Aquest són els objectius de la primera edició d’aquest cicle, que s’alterna bianualment amb el programa “Ebre, Art & Patrimoni que es va engegar l’any passat amb l’Exposició Col·lectiva d’Escultura Sonora.

A més, cal destacar que l’entrada a totes les actuacions és gratuïta i està adreçada a qualsevol amant del patrimoni i la música, gent curiosa, famílies i turistes.

Organitza: Departament de Cultura, Servei d’Atenció als Museus de les Terres de l’Ebre.

Dates: fins al 19 de setembre Programa