L’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial és una xarxa d’entitats especialitzades en la recerca, protecció i divulgació del patrimoni etnològic. La seva coordinació recau en el Servei de Recerca i Protecció de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, del Departament de Cultura. Té per finalitat conèixer puntualment i de manera actualitzada la situació del patrimoni etnològic català en tots els seus vessants. El seu funcionament està basat en la col·laboració i l’intercanvi de coneixements entre totes les entitats que l’integren.
L’any 2024 la xarxa iniciarà un nou cicle de dos anys, motiu pel qual fa una crida a les entitats del país vinculades a la salvaguarda del patrimoni etnològic a integrar-s’hi. L’objectiu és bastir una xarxa que abasti tant territorialment com temàticament tots els camps del patrimoni etnològic del nostre país. Al document adjunt trobareu les condicions per presentar-hi candidatura.
Es presenta el cartell de Cultura Viva de l’any 2019. En aquesta edició tindran lloc un total de 21 jornades que s’emmarquen dins de la recerca etnològica a Catalunya.
El programa Cultura Viva és una iniciativa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial que té com objectiu comunicar els resultats de les recerques científiques sobre temes etnològics que es fan a Catalunya. Cultura Viva retorna així a les comunitats que han estat objecte d’estudi els coneixements que elles mateixes han contribuït a crear.
. María Pía Timón Tiemblo. La situación del patrimonio cultural inmaterial en España y el Plan Nacional como instrumento de salvaguarda . Xavier Roigé Ventura. Les polítiques de patrimoni immaterial: entre la gestió cultural, la recerca i el museu . Francesc Vicens Vidal. Cultura de proximitat contra la crisi de la globalització. Aproximació al marc teòric a partir d’estudis de cas
Marc normatiu
. Lluís Garcia Petit. La Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO i altres instruments internacionals . Francesca Llodrà Grimalt. Cultura popular i expressions del folklore: un tast de la seva doble vessant jurídica, pública i privada . Ángel Custodio Navarro Sánchez. La protecció de la cultura popular i tradicional a les Illes Balears (i Pitiüses). Una visió, des del Dret, d’allò que és tangible i d’allò que és intangible o immaterial
Anàlisi territorial
. Jaume Escandell Guasch. Passat, present i futur del patrimoni immaterial de Formentera . Isidor Marí Maians. El patrimoni immaterial d’Eivissa: evolució recent i tendències de futur . Jaume Mascaró Pons. Vigència i oblit en la cultura popular de Menorca . Miquel Sbert i Garau. Cultura popular i tradicional a Mallorca; a recer d’una llei?
. Roger Costa Solé. L’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de Catalunya: el valor del treball en xarxa . Joan Reguant Aleix. La cultura popular, local i universal . Maria Cifre Sabater. Patrimonialització de la naturalesa . Miquel Camps Taltavull. Paisatges amb vida. Els acords de custòdia del territori aplicats a l’àmbit agrari . Antoni Ferrer Abárzuza. Persones, paper i pedres. Els dipositaris de la cultura popular
Etnopoètica
. Carme Oriol Carazo. Recursos en línia per a l’estudi del folklore i la literatura oral: una forma d’obrir els arxius a la societat. . Xavier Gomila Pons. Francesc Camps i Mercadal: folklore i toponímia . Jaume Guiscafré Danús. La recerca en folklore i literatura oral popular a les Illes Balears
Etnomusicologia
. Jaume Ayats i Abeyà. La recerca etnomusicològica a les Illes. Apunts i comentaris per a una llarga història . Jaume Escandell Guasch. Sonades de flaüta i tambor de les Pitiüses. Un exemple d’estudi del patrimoni musical de transmissió oral . Bep Cardona Truyol i Jaume Mascaró Pons. El procés d’elaboració del cançoner popular de Menorca . Amadeu Corbera Jaume. Apunts de musicologia mallorquina
L’Inventari del Patrimoni Immaterial del Vallès i la memòria oral, a càrrec de Ramon Ten, director de la Fundació Bosch i Cardellach, i de Josep Alavedra, director executiu del projecte.
Explicació sobre l’estreta relació existent entre l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Vallès, iniciat el 2017, i la memòria oral.
8a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic a a Barcelona (Gràcia- La Violeta de Gràcia)
DIMECRES 12 DE SETEMBRE “Fecas e Godilhs”.
real. Pèire Brun; prod. Coquina Mesclanha Latina, 2004 (69’).
Els carnavals de la Vall de l’Aude, que s’allarguen de finals de gener a principis d’abril, tenen l’honor de ser els més llargs del món. Llemotges i les localitats veïnes s’organitzen per oferir aquest espectacle festiu i participatiu, atorgant-li una singularitat pròpia i única. Els moliners, que obren el carnaval, i tot un seguit de personatges tradicionals, entre els quals hem de destacar les fecas i els godilhs, confereixen caràcter a una festa que troba el seu origen en la trepitjada del raïm, d’on provenen els moviments de peus i de braços que al llarg del temps han donat lloc als passos de dansa i a una gesticulació que, a més, serveix per expressar sentiments i, fins i tot, estats d’ànim dels dansaires. Tot plegat, amb una música característica, construïda sobre la base rítmica de la caixa i adobada per la inevitable presència del confeti, s’expressa mitjançant unes vestimentes i màscares coloristes i sorprenents, realitzades seguint la mateixa tradició artesana amb què es confeccionen els seus accessoris, imprescindibles i singulars. El foc, omnipresent a la festa, tanca el carnaval, amb la il·lusió renovada d’una nova edició.Llegeix més »
Catalunya és un país amb una gran diversitat de paisatges, producte de la relació continuada entre els éssers humans i l’entorn on els diversos elements construïts, la seva distribució pel territori i les seves formes i materials són un element clau de la configuració del paisatge. L’exposició Construint el territori. Arquitectura tradicional i paisatge a Catalunya analitza aquesta interacció en contextos tan diversos com l’alta muntanya, la costa, les terres de secà, l’horta i les planes de regadiu, abordant la complementarietat entre les dimensions d’espais viscuts, simbòlics i productius dels diferents elements de l’arquitectura tradicional que en condicionen les formes, les tècniques i els materials utilitzats en la construcció i la ornamentació, en relació o no amb els recursos presents en el territori i amb els coneixements tècnics dels especialistes. A partir d’aquesta realitat, l’exposició planteja elements de reflexió sobre l’estat actual d’aquest tipus de construccions, tot reflexionant sobre el seu futur a partir de l’actualització dels seus usos i funcions.
Dijous 6 de setembre a les 19 h.
Inauguració de l’exposició “Construint el territori. Arquitectura tradicional i paisatge a Catalunya”, a càrrec de: Cinta Daudé , regidora delegada de l’alcalde de Sant Feliu de Llobregat; M. Àngels Blasco, directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya; Conxita Sánchez, presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i Enric Cobo, cap del Servei de Coordinació General d’Arxius de la Generalitat de Catalunya
Conferència: “Masos, dones i vida familiar” a càrrec de la historiadora Carme Sanmartí.
Dimecres 19 de setembre a les 19 h
5ª Jornada de paissatges contemporànis del Baix Llobregat. Taula rodona: “El paper de l’arquitectura tradicional en la conservació del paisatge” amb la participació de:
– Ferran Estrada, professor d’Antropologia de la UB i comissari de l’exposició
– Francesc Muñoz, professor de Geografia de la UAB.
– Begonya Rull, arquitecta.
– Isidre Pastor, arqueòleg.
– Víctor Mata, arquitecte.
– Esther Hachuel, moderadora
Visita comentada a l’exposició “Construint el territori. Arquitectura tradicional i paisatge a Catalunya”.
Els forners Joan Ràfols (Sant Pau d’Ordal) Joan Miret i Gabriel Miret (El Vendrell), i la filla de forner, M. Teresa Sadurní (Santa Fe del Penedès) a través de la narració dels seus records mostraran aspectes tradicionals d’aquests menges típiques de diferents moments del calendari festiu. També es projectarà una filmació dels anys seixanta del forner de Sant Pau d’Ordal elaborant garlandes. El taller estarà coordinat per l’antropòloga Montserrat Traver i els resultats serviran per a complementar la recerca que s’està fent des de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès. Per a finalitzar el taller es convidarà a intervenir a les persones del públic i a fer un tast de mones (rotllos) i garlandes.
Organitza: Institut d’Estudis Penedesencs amb la col·laboració del Centre d’Estudis de Subirats i l’Ajuntament de Subirats. En el marc dels 10s Tallers i Jornades de Memòria Oral (2017-2018) de l’OPEI de la Generalitat de Catalunya.
Fotografia de Fèlix Miró, Mural de Pau Boada (Vilafranca del Penedès).
Centre Cívic El Roure (Pça 1 d’octubre), Begues 
Es presenta el cartell de Cultura Viva de l’any 2019. En aquesta edició tindran lloc un total de 21 jornades que s’emmarquen dins de la recerca etnològica a Catalunya.
Presentació
Presentació
Data: Dimecres 10 d’octubre de 2018, a les 18:30 h.
Dates: Dimarts 25 de setembre a les 19 h. i dijous 27 de setembre a les 12 i les 19 h.
Dates: Dimecres, 12, 19 i 26 de setembre de 2015, a les 20 h.
Arquitectura tradicional i paisatge de Catalunya, a Sant Feliu de Llobregat