El Centre de Documentació del Museu de la Mediterrània rep el fons musical de Max Havart

El Museu de la Mediterrània ha rebut la donació del fons musical de Max Havart, el compositor de música per a cobla més rellevant de la Catalunya Nord. Els fills del compositor han fet entrega al Centre de Documentació del Museu de la Mediterrània d’un arxiu que conté més de 400 obres entre sardanes, danses per a orquestra i cobla, i harmonitzacions i instrumentacions de ballets.

Havart va ser un home molt prolífic en el món de la la música. A més de compositor va ser instrumentista de tible de diverses cobles orquestres del Rosselló. I també va exercir de professor d’instruments catalans i de solfeig a l’Escola Nacional de Música de Perpinyà el 1967, fet que el va portar a escriure nombroses obres per a l’ensenyament del tible i la tenora.

Entre tot el material del fons, cal destacar la sardana “Campanes del Vallespí”, de l’any 1947, la primera sardana que va escriure; la suite per a cobla i timbales “Retaule rossellonenc”, estrenada al Palau de la Música el 1981, o el vals-jota “Bisbalenc” dedicat a la Cobla La Principal de la Bisbal

El Fons Musical Max Havart està compost per 220 sardanes, 55 danses i 127 harmonitzacions i instrumentacions de ballets, majoritàriament catalans. Aquests documents que ingressen al Centre de Documentació del museu seran classificats i documentats per posar-los a disposició de qui desitgi consultar-los.

Gràcies a aquesta donació, el Museu de la Mediterrània comptarà amb un altre fons musical-sardanístic que se suma als que ja s’hi custodien i que fan del Centre de Documentació de Torroella un dels referents del món de la música per a cobla dels Països Catalans. Els arxius i fons musicals-sardanístics, inventariats i digitalitzats, estan disponibles per a consultes i són els següents: Arxiu Josep Ma Boix, Arxiu la Caravana, Arxiu Montgrins, Fons Charles Doutres, Fons Enric Vilà, Fons Josep Cristòfol, Fons Josep Pi, Fons Pere Rigau, Fons Ricard Viladesau, Fons Salvador Dabau i Fons Vicenç Bou.

Llegeix més »

L’Hora dels Infants

Dijous 9 de juny, a les 22:45, s’estrena al Canal 33 el documental “L’Hora dels Infants. Colònies escolars i escoles a l’aire lliure, la revolta educativa a Catalunya“, de Goita! Audiovisuals.

Què té a veure un pavelló de fusta sueca a Berga amb la platja de la Barceloneta? I l’ombra d’una pineda de Calafell amb la Central Hidroelèctrica de Capdella, al cor del Pirineu? En aquests quatre escenaris es van experimentar i aplicar, fa cent any, alguns dels mètodes pedagògics més renovadors d’aquell moment. Tot i que el seu objectiu inicial era una altra, van acabar esdevenint autèntics laboratoris educatius. Alguns s’han mantingut a l’oblit, fins avui, mentre que altres es van convertir en icones d’una època daurada de l’escola catalana. Idees com l’aprenentatge actiu, la importància de la música o de la lectura i, sobretot, situar l’infant al centre de l’ensenyament es van aplicar fins a uns nivells mai vistos i, potser, encara avui no hem tornat a repetir.

El documental recupera la memòria d’algunes experiències pioneres com les de l’Escola de Bosc de Montjuïc o l’Escola del Mar de la Barceloneta i, per primer cop, explica a un públic general alguns fets com les colònies de Capdella, la de Vilamar de Calafell o la colònia permanent de Berga.

El documental ha estat possible gràcies a la participació col·laboració de @tv3cat #eldocumental33 Barcelona.cat Ajuntament de Berga Ajuntament de Calafell Museu Hidroelectric Capdella #torredecapdella Institut Ramon Muntaner @Ecomuseu de les valls d’Àneu @FundacióArturMartorell Associació de Mestres Rosa Sensat, Eduard Miguel, Norbe Fernandez Monteis, Marti Boneta i Carrera, Joan Bramon Mora, i Escola Malagrida Escola del Mar.

El documental “Els germans Caballeria, corders de Manlleu”, disponible al canal de youtube del Museu del Ter

El passat dijous 25 de novembre es va presentar el documental “Els germans Caballeria, corders de Manlleu”. La sessió formava part de la Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic, organitzada des de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya. Durant la sessió, Jordi Grané, historiador i tècnic de patrimoni del Museu del Ter, va fer una exposició del procés de realització de l’audiovisual, així com un breu resum històric dels protagonistas del mateix, els germans Caballeria. El documental actual, amb muntatge de Guillem Roma, és fruit d’un treball realitzat l’any 1987 de la mà de Joaquim Albareda, Assumpta Tort i Imma Domènech, historiadors, que varen entrevistar els germans Caballeria per documentar-ne l’ofici. Amb filmacions de Josep M. Roma i fotografies de Joan Domènech. L’acte va comptar amb la presencia de la majoria dels protagonistes que van fer posible el documental. “Els germans Caballeria, corders de Manlleu”  ja es pot veure a través del canal de youtube del Museu del Ter.

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Ja es pot veure el documental “Las chicas de la Saphil”

El passat divendres 26 de novembre es va presentar el documental “Las chicas de la Saphil” a Ripoll. La sessió formava part de la Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic, organitzada des de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya. El documental, amb guió de Maria Aguilà i realització de Xef Vila, és un projecte entre el Museu del Ter i el Museu Etnogràfic de Ripoll per conèixer de primera mà, mitjançant el testimoni de les mateixes protagonistes, aquesta experiència tan singular. L’any 1920 la “Societat Anonima de Peinaje e Hilatura de Lana”, més coneguda com SAPHIL, una empresa tèxtil amb seu a Terrassa, va adquirir la colònia el Roig, situada a les afores de Ripoll. Va ser a partir dels anys seixanta aquesta fàbrica va fer una important renovació de maquinària que requeria a la vegada d’un increment notable del nombre de treballadors. A partir d’aquí va néixer el projecte anomenat “Centro experimental de enseñanza media de la empresa Saphil”. Aquest projecte consistia a buscar noies de 14 o 15 anys, que volguessin treballar i estudiar per fer el BUP, el Cou o cursos de formació professional. També havien de netejar i cuinar a la residència on vivien. La residència-escola era gestionada per un grup de dones seglars i l’escola tenia un director. Aquest projecte va néixer l’any 1963 i va acabar l’any 1986, durant aquests vint-i-tres anys hi van passar més de 900 noies, la majoria provinents de províncies del nord d’Espanya, principalment de Lleó.

El documental ja es pot veure al canal de youtube del Museu del Ter.

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Canal a YouTube del realitzador Eugenio Monesma

Eugenio Monesma, productor i realitzador de documentals etnogràfics, ha treballat més de 40 anys de produint sèries documentals de televisió sobre els oficis perduts, les nostres festes, tradicions, llegendes, gastronomia tradicional, costums i rituals, i ha arribat a constituir un dels arxius més importants d’Espanya amb més de tres mil documentals etnogràfics.

Donat que actualment, les xarxes socials permeten l’accés a tota mena d’informació, ha pres la decisió d’anar pujant a poc a poc al seu canal de YouTube “Eugenio Monesma” tots els documentals realitzats des de l’inici de la dècada dels anys noranta, per tal puguin ser gaudits per totes aquelles persones interessades per les tradicions i costums.

Convocat un Ajut per a la recerca dels orígens de Sant Jaume d’Enveja

L’Ajuntament de Sant Jaume d’Enveja, amb el suport del Consorci del Museu Terres de l’Ebre, ha convocat un ajut de recerca històrica que, en aquesta primera edició, és sobre els orígens del municipi de Sant Jaume d’Enveja i/o l’onomàstica i la toponímia que aquest inclou.

Es titula “Ajut de recerca Port Fangós”, i està destinat, preferentment, a donar suport d’una manera prioritària a investigadors, en període de formació o en les primeres etapes d’activitat investigadora.

Les sol·licituds hauran de ser individuals i cada candidat només podrà presentar un sol projecte.

La seva dotació és de 2.000 €. i la publicació de l’estudi en una col·lecció que estarà vinculada a aquest Ajut.

El termini de presentació de sol·licituds finalitza el dia 26 de març de 2021.

Totes les presentades seran examinades per una comissió formada per quatre representants, designats per l’Ajuntament de Sant Jaume d’Enveja i el Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre.

Consulteu les bases a: http://www.santjaume.cat/index.php/254-ajut-port-fangos-2021

Més informació i contacte: Av. Catalunya, 22-30. 43877 Sant Jaume d’Enveja. Tels. 977 468 039 i 977 478 056

Convocat el III Premi de recerca local sobre Amposta

La regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Amposta ha convocat el III Premi de Recerca Jordi Fontanet 2021, amb l’objectiu de fomentar la investigació sobre la ciutat d’Amposta. Té caràcter biennal i s’atorga al millor projecte de recerca, original i inèdit, referit a estudis de contingut divers: artístic, cientificotècnic, econòmic, etnològic, geogràfic, literari, històric, sociològic… d’especial interès per la ciutat.

Està dotat amb de 3.500€ i hi poden optar les persones investigadores i estudioses que, complint els requisits fixats a la Llei 38/2003, general de subvencions, de manera individual o col·lectiva presentin una recerca d’acord amb aquestes bases, i només s’admet la presentació d’una sola obra per autor.

El termini per a la realització del projecte premiat serà d’un any a partir de la data de la seva concessió sense possible pròrroga.

L’ajuntament d’Amposta publicarà l’obra premiada, tal com ha fet en les dos anteriors edicions del premi que els projectes premiats són ja dos libres editats; reservant-se el dret de fer-ho de forma completa, en format paper i/o en suport digital. L’acceptació del premi comportarà la cessió del drets de l’obra. 

La documentació de sol·licitud i la memòria del projecte es poden presentar en impresos normalitzats, juntament amb el currículum vital, fins el dia 21 de juny de 2021, bé de forma presencial al Registre General de l’Ajuntament d’Amposta (Plaça de l’Ajuntament, 3-4, 43870 Amposta) o també telemàticament a www.amposta.cat/registre.

Més informació: https://www.amposta.cat/ca/registre/premi-ajuntament-amposta-millor-projecte-recerca-local-2019-bases-reguladores

Cultura Viva 2020: Senglars. Un documental sobre la caça del porc senglar a Begues

senglars_cartell_CC_web (003)Centre Cívic El Roure (Pça 1 d’octubre), Begues 
Dimecrres 11 de març a les 20 h. Preu: 3€

El programa “Cultura Viva 2020. La recerca etnològica a Catalunya”, iniciativa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, es realitza amb l’objectiu de donar a conèixer els resultats de les recerques sobre etnologia que es duen a terme a Catalunya comença la seva programació amb una nova edició a la Begues (El Baix Llobregat)  Així doncs, el dimecres 11 de març, a les vuit del vespre, es presentarà al Centre Cívic de Begues  el documental “Senglars. Un documental sobre la caça del porc senglar” dirigit per Albert Guasch, fruit d’un projecte d’investigació, desenvolupat pel Centre d’Estudis Beguetans i l’Institut català d’Antropologiai que va rebre un ajut a projectes de l’Institut Ramon Muntaner l’any 2019. Aquest projecte, que compta amb l’ajut de la Societat de Caçadors de Begues, la Federació Catalana de Caça i Verkami   vol endinsar-se en el món de les associacions de caçadors i en la caça de porc senglar. A la presentació del documental hi intervindran el director Albert Guasch; el antropòlegs Camila del Marmol i Aníbal Arregui (Universitat de Barcelona), Joan Capellades i Daniel Farré (Societat de Caçadors de Begues).
Aquesta activitat està organitzada pel Centre d’estudis Beguetans, l’Institut Català d’Antropologia, l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Begues, la Societat de Caçadors de Begues, la Federació Catalana de Caça i l’Institut Ramon Muntaner

Cultura Viva repassa la memòria oral i la documentació d’arxiu sobre els ampostins caiguts al front durant la Guerra civil del 36

APU201833-C2

La tercera de les quatre conferències que conformen el Cicle que commemora el 80è aniversari de la batalla de l’Ebre a Amposta es titula “El cost humà de la Guerra civil a Amposta. Voluntaris i mobilitzats caiguts al front”, i anirà a càrrec de M. Carme Queralt. Un memorial de les moltes vides d’homes ampostins, d’un i altre exèrcit, molt joves, joves i grans, que van veure trucada la seva vida quotidiana per participar, bé voluntàriament bé sent mobilitzats, en els diferents fronts de la cruenta Guerra civil del 1936, en la qual bé hi van perdre la vida, a les trinxeres, a camp obert o als hospitals de sang, o bé se’ls va donar per desapareguts, durant o després del conflicte bèl·lic. També farà un repàs de la memòria oral i la documentació estudiada, que -per extensió- pot permetre, als seus familiars, identificar més víctimes del conflicte.

La conferència també forma part del programa d’activitats del Campus Extern de la URV a Amposta.

Organitzen: Museu de les Terres de l’Ebre, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i Ajuntament d’Amposta

Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre. Carrer Gran Capità, 34. 43870 Amposta

Dates: 23 de novembre de 2018

Horari: 19h

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Capità 34, 43870 Amposta culturaviva_TerresEbreC1www.museuterresebre.cat T. 977 702 954

Beques per al tractament de documentació, inventari i catalogació de fons de cultura popular i de patrimoni etnològic

Ha estat publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) de data 3 d’abril la convocatòria per a la concessió de beques, en règim de concurrència competitiva, per a fer pràctiques en diversos àmbits culturals durant l’any 2018. Entre aquestes hi ha les 5 beques de tractament de documentació, inventari i catalogació de fons en l’àmbit de la cultura popular i el patrimoni etnològic. Les sol·licituds es poden fer del 4 al 17 d’abril a través del portal Tràmits del Departament de Cultura: http://cultura.gencat.cat/ca/tramits.

També s’han publicat al DOGC les bases específiques de subvencions per a activitats culturals relacionades amb la cultura popular i tradicional i l’associacionisme. Està previst que la convocatòria es publiqui a mitjans d’abril, moment a partir del qual hi haurà 10 dies hàbils per a presentar les sol·licituds.