Convocat un premi a la recerca local sobre Amposta

133_S

La regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Amposta ha convocat el II Premi de Recerca Jordi Fontanet 2019, amb l’objectiu de fomentar la investigació sobre la ciutat d’Amposta. Té caràcter biennal i s’atorga al millor projecte de recerca, original i inèdit, referit a estudis de qualsevol contingut temàtic: artístic, cientificotècnic, econòmic, etnològic, geogràfic, literari, històric, sociològic… d’especial interès per la ciutat.

Està dotat amb de 3.000€ i hi poden optar les persones investigadores i estudioses que, complint els requisits fixats a la Llei 38/2003, general de subvencions, de manera individual o col·lectiva presentin una recerca d’acord amb les bases de la convocatòria. Només s’admet la presentació d’un pra sola obra per autor.

El termini per a la realització del projecte premiat serà d’un any a partir de la data de la seva concessió sense possible pròrroga.

L’ajuntament d’Amposta publicarà l’obra premiada i es reserva el dret de fer-ho de forma completa, en format paper i/o en suport digital.

Les sol·licituds es poden presentar fins el dia 21 de juny de 2019; trobareu el formulari per presentar la documentació a Internet, o presencialment a la Regidoria d’Ensenyament i Cultura. Plaça de l’Ajuntament 6, segona planta.

https://www.amposta.cat/ca/registre/premi-ajuntament-amposta-millor-projecte-recerca-local-2019-bases-reguladores

Bases específiques de subvencions de tres línies de Cultura Popular

Han estat publicades al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya les bases específiques que han de regir la concessió de subvencions corresponents a tres línies d’ajuts en l’àmbit de la cultura popular i el patrimoni etnològic:

– a la producció i edició de llibres i fonogrames

– a activitats que fomentin la recerca, la conservació i la difusió del patrimoni etnològic de Catalunya

– a activitats culturals relacionades amb la cultura popular i tradicional i amb l’associacionisme.

Aquestes bases específiques es regeixen segons el text refós de les bases generals. Properament apareixerà publicada la convocatòria de subvencions, que establirà el termini de presentació dels projectes corresponents.

L’origen militar i popular de les bandes de música del Montsià, al tombant dels segles XIX i XX.

diapo08

En el marc de la XI Festa del Mercat a la Plaça d’Amposta, que té -en aquesta edició- la música com a tema central de la Festa; dins del seu programa d’actes de commemoració del moment històric en el qual Amposta va rebre el títol de ciutat, el 1908, es realitzarà la segona de les conferències del cicle “Els sons de la Festa del Mercat a la Plaça d’Amposta. Porta per títol “L’origen de les bandes de música del Montsià. El tombant dels segles XIX i XX, i anirà a càrrec de M. Carme Queralt, conservadora del Museu de les Terres de l’Ebre. Té per objectiu donar a conèixer, al públic en general, els inicis històrics d’un dels sons més emblemàtics de les festes populars del Montsià, tant històriques com actuals, amb bandes de música de regiments militars i també bandes de música populars.

Organitzen: Ajuntament d’Amposta i Museu de les Terres de l’Ebre.

Col·labora: Colla de Dolçainers i Tabaleters Grup d’animació Sanfaina

Data: 9 de maig de 2019.

Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre. Amposta

Hora: 19h30’

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. Tel. 977 702 954 info@museuterresebre.cat  www.museuterresebre.cat

Música a la festa: gaites, gralles i dolçaines

2009-sanfaina-festa-del-mercat-a-la-placa-amposta - copia

L’exposició “Gaites, gralles i dolçaines” itinera fins a Amposta, dedicada a la gaita, i als seus dos oboès populars mediterranis més immediats: la dolçaina valenciana i la gralla, avui més coneguts, tot i que la gaita és el propi del territori de l’antiga Diòcesi de Tortosa; l’instrument que posava música a les festes des del Priorat fins a l’Alt Maestrat i des de la costa fins al Baix Aragó, acompanyada sempre per la percussió d’un tabal.

Dóna a conèixer també els que han estat els gaiters més destacats i les nombroses les colles de dolçainers i de grallers actuals existents al territori, i ara s’amplia amb instruments i altres béns mobles del fons del Museu de les Terres de l’Ebre.

El contingut de l’exposició, és fruit d’una recerca anterior realitzada pel seu comissari, Joan Pellisa, i de la recerca que -amb el suport de l’IRMU i la col·laboració de les diferents colles de gaites, grallers i dolçainers del territori- van realitzar Clàudia Giménez, Hermínia Domènech, José Vicente Castel i Eva Castellanos, parcialment publicada a l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (IPCITE).

Organitzen: Museu de Tortosa, Museu de les Terres de l’Ebre i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre. Amposta.

Dates: Des del 10/5/2019 fins al 30/06/2019

Horaris de visita: De dimarts a dissabte: d’11 a 14 h i de 17.30 a 20 h, i diumenges i festius: d’11.30 a 14 h. Tancat: tots els dilluns.

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. Tel. 977 702 954 info@museuterresebre.cat  www.museuterresebre.cat

 

Presentació del catàleg “Gaites, gralles i dolçaines”

1548328089457

Aquest catàleg, que serà presentat per Jaume Ayats, director del Museu de la Música de Barcelona, publica els resultats de la recerca prèvia a l’exposició Gaites, gralles i dolçaines, que s’ha pogut visitar entre els mesos d’octubre de 2018 i febrer de 2019 al Museu de Tortosa, i que ara iniciarà la seva itinerància, al Museu de les Terres de l’Ebre.

El catàleg ha estat editat pel Museu de Tortosa, amb el suport del Museu de les Terres de l’Ebre, el Departament de Cultura i la Diputació de Tarragona.

El seu contingut és fruit de la recerca duta a terme pel comissari de l’exposició, Joan Pellisa, luthier, músic i investigador especialitzat en organologia i història dels instruments de vent populars i de corda polzada dels Països Catalans; de l’ampliació d’aquesta per actualitzar al màxim els seus continguts realitzada per l’equip de recerca multidisciplinari format per Clàudia Giménez, Hermínia Domènech, José Vicente Castel i Eva Castellanos, que ha treballat amb el suport de l’IRMU i la col·laboració de les diferents colles de gaites, grallers i dolçainers del territori, i de l’estudi redactat per l’antropòloga Carme Queralt sobre les fonts etnogràfiques escrites a les Terres de l’Ebre sobre la dolçaina, al tombant dels segles XIX i XX.

Organitza: Museu de Tortosa

Data: 29/03/2019

Lloc: Aula didàctica del Museu de Tortosa. Rambla Felip Pedrell, 3. 43500 Tortosa
Hora: 19.30 hores

Més informació: Tel. 977 51 01 46 museudetortosa@tortosa.cat www.museudetortosa.cat

El contingut de les I i II Jornades de Cultura Popular i Tradicional de les Illes Balears, en línia

Sumaris (feu clic damunt del títol de les respectives jornades per consultar-ne el contingut íntegre):

 

I Jornades de Cultura Popular i Tradicional de les Illes Balears
Arxiu del Regne de Mallorca, Palma. 2016

Presentació

Andreu Ramis

Aspectes conceptuals

. María Pía Timón Tiemblo. La situación del patrimonio cultural inmaterial en España y el Plan Nacional como  instrumento de salvaguarda
. Xavier Roigé Ventura. Les polítiques de patrimoni immaterial: entre la gestió cultural, la recerca i el museu
. Francesc Vicens Vidal. Cultura de proximitat contra la crisi de la globalització. Aproximació al marc teòric a partir d’estudis de cas

Marc normatiu

. Lluís Garcia Petit. La Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO i altres instruments internacionals
. Francesca Llodrà Grimalt. Cultura popular i expressions del folklore: un tast de la seva doble vessant jurídica, pública i privada
. Ángel Custodio Navarro Sánchez. La protecció de la cultura popular i tradicional a les Illes Balears (i Pitiüses). Una visió, des del Dret, d’allò que és tangible i d’allò que és intangible o immaterial

Anàlisi territorial

. Jaume Escandell Guasch. Passat, present i futur del patrimoni immaterial de Formentera
. Isidor Marí Maians. El patrimoni immaterial d’Eivissa: evolució recent i tendències de futur
. Jaume Mascaró Pons. Vigència i oblit en la cultura popular de Menorca
. Miquel Sbert i Garau. Cultura popular i tradicional a Mallorca; a recer d’una llei?


II Jornades de Cultura Popular i Tradicional de les Illes Balears
Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera, Eivissa. 2017

Presentació

Andreu Ramis

Patrimoni i territori

. Roger Costa Solé. L’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de Catalunya: el valor del treball en xarxa
. Joan Reguant Aleix. La cultura popular, local i universal
. Maria Cifre Sabater. Patrimonialització de la naturalesa
. Miquel Camps Taltavull. Paisatges amb vida. Els acords de custòdia del territori aplicats a l’àmbit agrari
. Antoni Ferrer Abárzuza. Persones, paper i pedres. Els dipositaris de la cultura popular

Etnopoètica

. Carme Oriol Carazo. Recursos en línia per a l’estudi del folklore i la literatura oral: una forma d’obrir els arxius a la societat.
. Xavier Gomila Pons. Francesc Camps i Mercadal: folklore i toponímia
. Jaume Guiscafré Danús. La recerca en folklore i literatura oral popular a les Illes Balears

Etnomusicologia

. Jaume Ayats i Abeyà. La recerca etnomusicològica a les Illes. Apunts i comentaris per a una llarga història
. Jaume Escandell Guasch. Sonades de flaüta i tambor de les Pitiüses. Un exemple d’estudi del patrimoni musical de transmissió oral
. Bep Cardona Truyol i Jaume Mascaró Pons. El procés d’elaboració del cançoner popular de Menorca
. Amadeu Corbera Jaume. Apunts de musicologia mallorquina

 

Passió per la terrissa popular. La col·lecció de la família Segarra-Pedrola, canterers de Miravet.

_d__0062-editarL’exposició, titulada “Col·leccionar passions. La família Segarra-Pedrola i la terrissa popular”, ha estat realitzada pel Museu de les Terres de l’Ebre, en el marc del Programa Col·leccionar passions de la Xarxa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI).

Aplega un centenar d’estris i atuells de terrissa i ceràmica, que formen part de la col·lecció familiar dels canterers de Miravet: Ferran Segarra Vives, Teresa Pedrola Avante i el seu fill Ferran; integrada per més d’un miler de peces, procedents de les Terres de l’Ebre i zones confrontants, la resta de Catalunya i bona part de l’estat espanyol, datades entre el segle XVIII i l’actualitat, tot i que inclou també algunes peces medievals.

El seu obrador, situat al Raval dels canterers, és un gran edifici que inclou diferents espais: l’obrador, la botiga, el forn, el magatzem de ceràmica i terrissa, l’espai dedicat a la seva tasca d’antiquaris, i les tres grans sales on que acullen la seva important col·lecció d’atuells, exposats al públic que els visita, el general i l’especialitzat (antiquaris, col·leccionistes, estudiants, investigadors).

La col·lecció conté peces avui molt singulars, de les quals en queden pocs exemplars, perquè pertanyen a centres terrissers desapareguts fa moltes dècades o que han tingut poca producció, com per exemple el d’Horta de Sant Joan, a la Terra Alta.

Organitzen: Museu de les Terres de l’Ebre, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Ajuntament d’Amposta i Ajuntament de Miravet.

Dates: del 18/1/2019 fins al 3/3/2019.

Lloc: Sala d’exposicions del Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Gran Capità, 34. Amposta

Inauguració: divendres 18 de gener a les 19h30’.

Horaris de visita: De dimarts a dissabte: d’11 a 14 h i de 17.30 a 20 h, i diumenges i festius: d’11.30 a 14 h. Tancat: tots els dilluns.

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Capità 34, 43870 Amposta. Tel. 977 702 954 http://www.museuterresebre.cat

Crida a la participació en la Revista d’Etnologia de Catalunya (recordatori)

L’equip directiu i el consell de redacció de la Revista d’Etnologia de Catalunya obre la convocatòria de presentació d’articles per a la seva publicació al número 44, corresponent a l’any 2019. Els articles es poden presentar als apartats de RECERQUES ETNOLÒGIQUES, MISCEL·LÀNIA i CRÒNICA, s’han d’adequar a les pautes que detallem a continuació i s’han d’enviar a l’adreça de correu electrònic rec@gencat.cat fins a l’11 de febrer de 2019 (indicant a l’assumpte: “REC 44 + nom de l’apartat de la revista”).

– RECERQUES ETNOLÒGIQUES: articles sobre recerques etnològiques o antropològiques, finalitzades o en curs.
– MISCEL·LÀNIA: articles científics de l’àmbit general de l’etnologia i l’antropologia social i cultural.
– CRÒNICA: apartat que inclou informacions diverses sobre associacions i entitats relacionades amb l’estudi, la promoció i la difusió del patrimoni etnològic i la museografia, cròniques de jornades i congressos, ressenyes de publicacions…

Terminis: els articles es podran enviar fins a l’11 de febrer del 2019

Normes per a la presentació d’originals
Els articles que es presentin han de ser inèdits i adaptar-se a les bases de publicació de la REC, relatives a l’idioma (català, castellà o anglès), format, referències bibliogràfiques, citació o tractament de fotografies, entre d’altres. Cal fer especial atenció a l’extensió dels articles en funció de la secció de la revista a la que es presentin: d’entre 6.000 i 8.000 paraules per als treballs a ser publicats a RECERQUES ETNOLÒGIQUES o MISCEL·LÀNIA i d’entre 1.000 i 2.500 paraules per als treballs a ser publicats a CRÒNICA.

Procés de selecció i avaluació dels articles
Quedaran exclosos de la convocatòria aquells textos que depassin el termini de recepció establert o no s’ajustin a les bases. Un cop rebuts, els articles proposats per a les seccions de RECERQUES ETNOLÒGIQUES i MISCEL·LÀNIA seran sotmesos a una avaluació amb doble anonimat (peer review) per part de dos revisors/es externs, experts en l’àmbit temàtic que correspongui. Els articles proposats per a la secció de CRÒNICA seran valorats per part del consell de redacció de la revista. Les avaluacions dels articles podran concloure en la seva acceptació, en una acceptació condicionada a modificacions o en un refús. En tots els casos el resultat de les avaluacions serà comunicat als autors/autores un cop finalitzada l’avaluació.

Tots els articles es publicaran en dues versions, catalana i anglesa.

Per a més informació:

Els joguets tradicionals de la comarca del Montsià a Godall

imatge bruixeta

L’exposició taller didàctic “Els joguets dels iaios” és una activitat itinerant que té per objectiu recuperar, conservar i, sobretot, difondre, entre la població infantil i adulta, una part important del patrimoni popular infantil, de caràcter lúdic, de la comarca del Montsià, en aquest cas molt especialment entre la població infantil de Godall.

A través d’un àmbit de fàcil accés per tothom, com és el del món dels jocs i els joguets populars i tradicionals, “Els joguets dels iaios” dona a conèixer a les noves generacions quins eren els joguets populars i tradicionals creats pels infants i els artesans locals, i per la indústria, entorn de la primera meitat del segle XX; i, al mateix temps, recupera la memòria sobre la pròpia infantesa com a activitat amb la gent gran.

Inclou joguets que es construïen el propis infants, utilitzant un gran nombre de matèries naturals que aconseguien del seu entorn més immediat (argila, canya, escorça, fulles, fusta, llavors, monedes, os, petxines, pinyols, roba…) i també usant materials manufacturats (botons, corda, fil, llauna, paper de diari…), altres els elaboraven els artesans locals o comarcals (ferrers, fusters, llauners, terrissers…), sovint a imitació dels que elaboraven per als adults; finalment també inclou joguets fabricats industrialment, al quals no sempre tothom hi tenia accés.

Organitza: Museu de les Terres de l’Ebre, AMPA de l’Escola Sant Salvador de Godall i Ajuntament de Godall

Dates: Del 4 de desembre de 2018 fins al 13 de gener de 2019.

Lloc: Centre d’Interpretació de la Serra de Godall. Godall

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre www.museuterresebre.cat 977 702 954 info@museuterresebre.cat

Cultura Viva a Cervera

 

JORNADA COL·LECCIONANT PASSIONS

EL COL.LECCIONISME PRIVAT A LES TERRES DE PONENT I DEL PIRINEU

Dilluns 26 de novembre, de 10h a 15h

Museu de Cervera

La recerca etnològica és una realitat viva però molt desconeguda al nostre país. Mitjançant el programa Cultura Viva, i en col·laboració amb les entitats que conformen l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals del Departament de Cultura vol donar a conèixer directament a les comunitats que han estat objecte d’estudi els resultats de les recerques etnològiques finançades des d’aquest Departament de la Generalitat de Catalunya, així com d’altres sorgides de l’estímul de les entitats de l’Observatori o de la iniciativa de persones i equips arreu del territori.

Organitza: Museu Comarcal de Cervera – Museu Comarcal de l’Urgell (Tàrrega)- Ecomuseu de les valls d’Àneu i la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Descarrega’t el programa aquí