Joguets per navegar

L’exposició recull els coneixements populars i tradicionals de construcció de vaixells de joguet, que s’han transmès d’una generació a l’altra. Testimonien una manera de viure, de relacionar-se amb la natura, d’entendre el joc infantil i d’adults, i en molts casos iniciar-se o apropar-se a la construcció de bastiments marítims i fluvials, i també a la navegació.

L’objectiu principal  de l’exposició és preservar aquest patrimoni, molt sovint efímer, que ans depenia de la transmissió oral, posant en valor la memòria sobre la seva construcció i la manera de jugar-hi dels infants d’un temps passat com a document històric i etnològic.  

L’entrada a l’exposició és gratuïta; i l’exposició anirà acompanyada de diversos tallers infantils,on construir embarcacions amb diferents materials, que completaran les explicacions sobre els models i joguets exposats.

L’àmbit geogràfics dels joguets de la mostra es limita a Catalunya i les illes Balears, dos territoris que tenen un entorn natural i una tradició lúdica, pel que fa als joguets, molt similars, a més a més, compten amb diversos etnògrafs i estudiosos que han estudiat i recollit informació sobre el tema, i també tenen col·leccionistes, que han aplegat, conservat, i en ocasions també reproduït, els propis joguets navals, amb objectes quotidians i en general senzills.

Organitza: Museu de la Mar de l’Ebre, Museu de les Terres de l’Ebre, Ajuntament de la Ràpita, Museu Marítim de Barcelona, Xarxa de Museus Marítims de la costa Catalana

Lloc: Sala d’activitats temporals del Museu de la Mar de l’Ebre. 

Població: La Ràpita.

Dates: del 2 de desembre de 2022 fins al 29 de gener de 2023.

Horari: De dimecres a diumenge d’11.00h a 14.00 h i de 16.00 h a19.00h

Més informació: Museu de la Mar de l’Ebre, telèfon: 673 522 901

XIX Jornada d’Etnologia de les Terres de l’Ebre: Els Inicis de la Industrialització

La XIX Jornada d’Etnologia de les Terres de l’Ebre es celebrarà, per itinerància comarcal, a la Ribera d’Ebre, concretament a Flix, i té com a objectiu la difusió dels elements materials i immaterials dels inicis de la industrialització conservats a les Terres de l’Ebre, uns elements, encara avui molt rellevants arreu del territori, que es concreten per igual entorn d’un gran nombre de fàbriques, molins i tallers, i també entorn de treball i memòria viva en camps tan diversos com el cultural, l’econòmic, el social, el patrimonial, etc.

La Jornada inclou aportacions d’estudiosos i investigadors que han realitzat recerques de caràcter etnològic, històric i immaterial entorn d’aquests inicis, i dels qui -en el seu treball diari- mantenen viva l’herència material d’aquests inicis industrials, tant en empreses privades com en la gestió d’activitats i elements culturals i patrimonials.

Al matí, Jaume Perarnau Llorens (director del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya) farà la conferència marc “El patrimoni industrial a les Terres de l’Ebre”. Tot seguit, es desenvoluparan tres de les cinc comunicacions de la Jornada: “La implantació de la Fàbrica a Flix”, a càrrec de Pere Muñoz Hernández (historiador); “Memòria oral dels oficis ferroviaris tradicionals i el Museu del Ferrocarril a Móra la Nova”, a càrrec de Jordi Sasplugas Deu (Associació per la Preservació del Patrimoni Ferroviari i Industrial, Móra la Nova), i “La fàbrica de xocolata CREO de Tortosa”, a càrrec de Xavier Benet Valldepérez i Cinta Benet Bel (xocolaters). A la tarda es realitzaran les altres dos comunicacions: “De fusters a fabricants. Talleres Hijos de A. Prades, la Sénia”, a càrrec de M. Mar Villalbí Prades (arqueòloga), i “Viure i treballar al Pinell de Brai. Bòbila, fàbrica i mines de refractari”, a càrrec d’Antonia Serres Buenaventura (Associació Pi del Broi, Pinell de Brai).

La Jornada inclou també dos activitats complementàries: la visita guiada a la Colònia Fàbrica de Flix, l’única colònia química de Catalunya, a càrrec de Cristina Ferrús Tarragó (Associació Cultural La Cana, Flix), i la visita guiada a les exposicions “A toc de pito” i “A l’ombra de la xemeneia”, a Ca Don Ventura. L’inscripció es gratuïta, i l’entrada a la Jornada és lliure per al públic oient. Es farà un certificat d’assistència en cas de sol·licitar-lo.

Organització: Museu de les Terres de l’Ebre, Departament de Cultura, IRMU, Ajuntament de Flix i Associació Cultural La Cana.

Lloc: Ca Don Ventura. C/Major, 16

Població: Flix

Data: dissabte 3 de desembre de 2022.

Horari: Des de les 9.30h fins a les 18.30h.

Inscripcions i informació: https://www.museuterresebre.cat/ i https://etnologia.tte.cat

Cultura Viva 2022. L’extracció de sal al delta de l’Ebre. Les Salines de la Trinitat.

Conferència a càrrec de l’historiador Enric López Vidal, que clou el Cicle Cultura Viva 2022 del Museu de les Terres de l’Ebre, i que és també una activitat inclosa dins el cicle de conferències “Històries de la Mar de l’Ebre”, que fa difusió de temàtiques relacionades amb el mar i la costa de la Mar de l’Ebre. L’autor coneix a fons el tema, que ha recercat per encàrrec del Museu de les Terres de l’Ebre aquest 2022. Es tracta d’una recerca etnològica duta a terme, en treball de camp, tant a la Ràpita i com dins les pròpies salines de la Trinitat, en el marc del programa anual com Antena de la Xarxa de l’OPEI. El procés d’extracció de la sal al delta de l’Ebre ha estat des d’antic una important activitat productiva al Delta, que actualment només es desenvolupa en aquestes salines, les úniques marítimes de Catalunya. Entrada gratuïta.

Organitza: Museu de les Terres de l’Ebre, Museu de la Mar de l’Ebre, Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, i Ajuntament de la Ràpita

Data: 11 de novembre de 2022.

Lloc: Sala d’actes del Museu de la Mar de l’Ebre. Plaça Agustí Vizcarro, s/n

Població: la Ràpita

Horari: 19h

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. Carrer Capità 34, 43870 Amposta www.museuterresebre.cat Tel. 977 702 954 i de la Mar de l’Ebre

Recerca, pedagogia i salvaguarda de l’elaboració tradicional d’oli de ginebre.

Per cinquè any, Riba-roja d’Ebre celebra la recuperació patrimonial dels forns d’oli de ginebre de la població, amb un format lúdic, festiu i de valorització patrimonial.

La “Festa de l’oli de Ginebre 2022” inclou un extens programa d’activitats, que inclou com en totes les edicions una destil·lació d’oli de ginebre a la manera tradicional i la visita guiada a un dels forns del municipi.

Destaquen en l’actual edició: la creació de la “Maleta pedagògica sobre els forns d’oli de ginebre”, que ja es treballa a l’escola local, com una eina fonamental per transmetre als més petits l’interès pel patrimoni i el paisatge més proper i que ja s’ha començat a treballar en aquest curs escolar; també la creació d’una aplicació de realitat augmentada dels forns, per fomentar bones pràctiques en la salvaguarda del patrimoni immaterial, i en tercer lloc l’obtenció de l’Ajut a la recerca Creu Casas Sicart amb el qual es finançarà un projecte de la Universitat Rovira i Virgili de digitalització, registre i anàlisi dels forns d’oli de ginebre ubicats a Riba-roja d’Ebre.

En el marc de la festa també es presentarà una aplicació de realitat augmentada dels forns d’oli de ginebre, que forma part d’un projecte europeu InterregSudoeLivhes de valorització del Patrimoni Cultural Immaterial.

Organitza: Amics de Riba-roja.

Lloc: Sala de plens de l’Ajuntament, i Zona d’esbarjo de la Garita.

Població: Riba-roja d’Ebre.

Dates: del 4 fins al 6 de novembre de 2022

Més informació: https://amicsderibaroja.cat/archivos/438

Una proposta educativa, aplicabilitat de l’IPCITE, entorn de la tradició oral del “globo” de Masdenverge.

A l’Escola Rosa Gisbert de Masdenverge, de la ZER Montsià, els alumnes del Cicle Mitjà i del Cicle Superior de Primària estan realitzant l’activitat “A Masdenverge va caure un globo”, una proposta educativa finançada pel Museu de les Terres de l’Ebre, amb la col·laboració de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, i de l’Ajuntament de Masdenverge, que posa en valor el Patrimoni Cultural Immaterial local, amb una aplicabilitat de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (IPCITE) .

L’activitat educativa és una aplicabilitat entorn d’aquesta tradició oral masdenvergenca, reconeguda com un del centenar d’elements culturals que han estat inclosos en l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (IPCITE). Està dirigida per l’antropòloga Ingrid Bertomeu Cabrera i il·lustrada per Aurora Portillo. La proposta, que inclou diferents fitxes didàctiques i materials, explica la tradició oral generada a la població a partir d’un fet històric ocorregut el 1882: la caiguda d’un globus aerostàtic a la població, cosa que va causar una gran expectació entre els seus habitants. Aquest fet extraordinari ha anat explicant-se, generació rere generació, i ha donat com a resultat diverses manifestacions populars, iniciativa dels veïns, avui molt conegudes: una cançó, una representació teatral, una festa… que han convertit la tradició del globo en un referent de la identitat local de Masdenverge.

Organitzen: Museu de les Terres de l’Ebre i Escola Rosa Gisbert.

Col·laboració: Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Culturtal i Ajuntament de Masdenverge.

Lloc: Escola Rosa Gisbert. Masdenverge.

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. info@museuterresebre.cat Tel. 977 702 954

Dos nous elements amplien els oficis tradicionals inclosos a l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (IPCITE).

La Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura, el Museu de les Terres de l’Ebre i l’Institut Ramon Muntaner van desenvolupar, entre el 2015 i el 2017, el projecte de l’Inventari Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (IPCITE); un gran recurs cultural per contribuir al desenvolupament sostenible de les Terres de l’Ebre, que va inventariar 100 elements.

Per tal de donar-li continuïtat, les mateixes tres institucions vam acordar la creació de l’Observatori del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (OPCITE), del que el Museu n’ha estat responsable i promotor, per tal d’ampliar i difondre l’IPCITE, i cercar-li aplicacions, per a l’escola, el turisme, la festa, la gestió del paisatge, etc.

Ara el Museu hi suma dos nous elements patrimonials a la Categoria 1 de l’Inventari: “Activitats productives, processos i tècniques”. Són: “Els oficis d’empeltador/a i esllemenador, al Baix Ebre i el Montsià” i “L’ofici dels constructors de figures festives, a les Terres de l’Ebre”.

Són el resultat de l’encàrrec de treballs de recerca, realitzats en treball de camp de metodologia antropològica, a la investigadora Ingrid Bertomeu Cabrera, del seguiment tècnic realitzat des del Museu per la conservadora M. Carme Queralt Tomás, i dels treballs d’ampliació a la web de l’Inventari d’Eva Garcia Lleixà.

Les fitxes d’aquests tres antics oficis inclouen informació patrimonial inèdita, dades històriques i etnogràfiques, fotografies i entrevistes orals realitzades en treball de camp, fitxes d’informants i recursos documentals (bibliogràfics, electrònics, etc.) seleccionats només entre els que fan referència directa als oficis en l’àmbit territorial de les Terres de l’Ebre.

L’IPCITE es pot consultar a www.ipcite.cat. Abasta 104 fitxes, més de 1.500 manifestacions, més de 2.000 fotografies, 40 audiovisuals i gairebé un miler de recursos documentals sobre les Terres de l’Ebre.

Empremtes del passat en l’arquitectura popular de la Plana del Montsià

L’exposició “Empremtes del passat a la Plana”, indaga amb llenguatge artístic les empremtes del passat històric més recent, especialment les que resten a l’arquitectura popular no urbana de la població, especialment a les casetes i els masos de les terres de secà del municipi.

Aquesta mostra, inclosa dins del programa “Ebre. Art & Patrimoni”, és el resultat d’aquesta recerca dels rastres del passat de l’artista Regina Pla Domingo; una persona molt vinculada a la població de Santa Bàrbara, on va crear el 2001 l’acadèmia d’art: Arts Aplicades Regina Pla.

L’exposició es complementarà amb l’activitat que també té per objectiu atansar al públic en general a les marques pintades, pintades, esgrafiats… que es conserven, titulada “Passejada per l’arquitectura rural de Santa Bàrbara”, que anirà a càrrec de Juanjo Vegué i Regina Pla.

Organitza: Museu de les Terres de l’Ebre iGeneralitat de Catalunya. Departament de Cultura.

Col·laboració: Ajuntament de Santa Bàrbara i Centre d’interpretació de la vida a la Plana.

Horari: de dimecres a divendres: de 9:30 a 13:30h. Dissabtes, diumenges i festius: de 12 a 14h

Dates de l’exposició: del 9 fins al 30 de setembre de 2022.

Data de l’activitat complementària: 17 de setembre de 2022.

Lloc: Centre d’interpretació de la vida a la Plana (Passeig de les Quatre carreteres, s/n. Santa Bàrbara.

Més informació: Ajuntament de Santa Bàrbara i Centre d’interpretació de la vida a la Plana. Tel. 977 71 70 00

La Vall Alta de la Tordera. Una web de difusió del patrimoni del Montseny

L’Associació Iniciatives Socials de la Vall Alta de la Tordera, va presentar el passat mes de febrer la web de la Vall Alta de la Tordera , una iniciativa voluntària de la societat civil que té la col·laboració dels ajuntaments de Montseny, Sant Esteve de Palautordera i Santa Maria de Palautordera i compta amb el suport del Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montseny.

 Iniciatives Socials de la Vall Alta de la Tordera és una associació promoguda per veïns de Santa Maria de Palautordera, de Sant Esteve de Palautordera i del Montseny preocupats per la millora humana, social i ambiental de la vall, amb la convicció que els ciutadans han de contribuir i participar activament amb el benestar, l’equitat i el futur de la comunitat i dels nostres pobles. 

A la web, que compta ja amb més d’una quarantena d’articles, s’hi poden trobar informacions d’interès de caire etnològic sobre el patrimoni Montsenyenc referents a temàtiques diverses com la construcció en pedra seca, el carboneig, el transport o sobre el patrimoni festiu de la muntanya.



Subvencions per a obres de conservació, manteniment, restauració i consolidació de BCIN i BCIL

El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya ha publicat sengles resolucions per les quals es dona publicitat a dues línies de subvenció per a determinades categories de béns culturals d’interès nacional (BCIN) i per a béns culturals d’interès local (BCIL). D’una banda, la RESOLUCIÓ CLT/2126/2022, per a l’execució d’obres de restauració i consolidació en BCIN (categories de monument històric, jardí històric o zona d’interès etnològic), i de l’altra la RESOLUCIÓ CLT/2127/2022 per a la  conservació i manteniment, destinada a les mateixes categories de BCIN que l’anterior i també a la de conjunt històric. Ambdues línies també afecten als béns culturals d’interès local.

RESOLUCIÓ CLT/2126/2022, de 30 de juny, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural pel qual s’aproven les bases específiques que han de regir la concessió de subvencions per a l’execució d’obres de restauració i consolidació d’immobles de notable valor cultural

RESOLUCIÓ CLT/2127/2022, de 30 de juny, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural pel qual s’aproven les bases específiques que han de regir la concessió de subvencions per a l’execució d’obres de conservació i manteniment d’immobles de notable valor cultural

L’extracció de sal a la Ràpita, Patrimoni Etnològic i Immaterial

Ha finalitzat la recerca “L’extracció de la sal, a la Ràpita”, encarregada pel Museu de les Terres de l’Ebre (dins el programa Ajut a la recerca etnològica a les Terres de l’Ebre 2022) a l’historiador rapitenc Enric López Vidal, per tal de documentar, en treball de camp etnogràfic, el Patrimoni Cultural Etnològic i Immaterial associat a l’extracció de la sal, a les Salines de la Trinitat, ubicades ala badia dels Alfacs, concretament a la punta de la Banya, al terme municipal de la Ràpita. Són les úniques salines marines que es conserven avui en actiu a Catalunya.

Es tracta d’una activitat productiva avui industrial, que manté però un procés de producció arrelat a l’activitat extractiva tradicional, de caràcter manual, que els saliners van desenvolupar durant molts segles en diferents punts del delta de l’Ebre, especialment durant l’edat mitjana i la moderna. La recerca ha seguit la metodologia establerta per la del Departament de Cultura, per a la recerca en projectes de Patrimoni Cultural Etnològic i Immaterial.

S’ha concretat en diferents materials i suports: la redacció d’una memòria explicativa, l’enregistrament i la transcripció de les entrevistes orals fetes a diferents persones (tres homes i una dona), directament vinculats amb el treball a l’interior de les instal·lacions de les Salines de la Trinitat (tant; la localització de fotografies històriques particulars; un reportatge fotogràfic fet ara per l’investigador en treball de camp; i una selecció de recursos bibliogràfics, que fan referència directa a aquestes Salines del delta de l’Ebre. Les fotografies històriques aplegades mostren com era la vida quotidiana a les Salines, fa unes dècades, quan s’hi vivia permanentment, i han estat cedides per particulars, com fotografies. No va ser fins a  mitjans del s. XX que hi van arribar aspectes tant importants com ara la mecanització, la llum elèctrica i les comunicacions per terra.

Organitza: Museu de les Terres de l’Ebre.

Col·laboració: Departament de Cultura, l’Ajuntament de la Ràpita i el Museu de la Mar de l’Ebre.