Etiqueta: patrimoni etnològic

El món dels joguets populars en una mostra fotogràfica, de caràcter etnogràfic.

Museu de les Terres l'EbreDeixa un comentari

L’exposició titulada “Gabriel Casas i Galobardes. Fotos amb joguets” presenta una selecció de l’obra més fascinant de Casas i Galobardes (1892-1973) amb instantànies d’infants i grans amb nines i ninots, disfresses i cotxets de pedals, fruit de la fascinació de l’autor pel món lúdic dels jocs i els jogeuts. Hi dominen dues perspectives: les joguines dins l’ambient d’una família dels anys trenta, i la fascinació pels joguets, les botigues, els Reis d’Orient i els patges. L’acte d’inauguració, el dia 13 de desembre a les 12h, consistirà en una visita comentada, a càrrec de Julià Guillamon, comissari de l’exposició.

Organitzen: Serveis Territorials de Cultura i Arxiu Nacional de Catalunya.

Lloc: Sala d’exposicions del Palau Oliver de Boteller, seu dels Serveis Territorials de Cultura. C/Jaume Ferran, 4. Tortosa.

Dates: del dia 13 de desembre fins el 6 de febrer de 2026.

Horari: laborables de dilluns a divendres, de 9 a 14 h.

Més informació: Serveis Territorials de Cultura. Tel. 977 448 070.

VIII Jornada Parcs Naturals i Museus: la memòria oral com a eina per enfortir els vincles entre cultura i natura

Museu de la MediterràniaDeixa un comentari

El proper 13 de novembre de 2025, el Museu de la Mediterrània i el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter acolliran una nova edició de la Jornada Parcs Naturals i Museus, que enguany arriba a la seva vuitena edició.

Des de la seva creació, l’any 2017, aquesta trobada s’ha consolidat com un espai de diàleg i cooperació entre els professionals dels museus i els espais naturals protegits, amb la voluntat de teixir complicitats i construir una visió compartida del patrimoni natural i cultural del territori.

La memòria oral, protagonista de l’edició 2025

Sota el títol “Memòria oral i patrimoni als espais naturals protegits”, la jornada posarà el focus en la memòria oral com a eina clau per reforçar els vincles entre comunitats, museus i gestors d’espais naturals.

A través de les veus de les persones i les seves experiències, la memòria oral permet recuperar coneixements, pràctiques i relats que contribueixen a una millor comprensió del territori i dels seus valors. Aquesta mirada, que combina el coneixement científic i l’experiència de vida, esdevé fonamental per planificar un futur sostenible i arrelat.

Un programa amb veus del territori

La jornada s’iniciarà amb la ponència marc de la doctora Camila del Mármol, directora del Departament d’Antropologia Social de la Universitat de Barcelona, que reflexionarà sobre les oportunitats que ofereix la memòria oral per a la recerca local i la gestió del territori.També comptarà amb la participació de Salvador Palomar, de Carrutxa – Centre de Documentació del Patrimoni i la Memòria, que presentarà el projecte Montsant: patrimoni cultural i espai de memòria.

Durant el matí es desenvoluparan dues taules d’experiències on es presentaran projectes i recerques que aborden la memòria oral en diversos espais naturals del país: des dels reptes climàtics de la pesca a la Costa Brava fins a la memòria dels grans carnívors a l’Alt Pirineu, passant per les trementinaires del Cadí-Moixeró o els oficis tradicionals dels pastors del Pirineu.

A la tarda, una taula dedicada a experiències de gestió del patrimoni cultural en espais naturals protegits presentarà exemples de col·laboració entre museus i parcs naturals del Delta de l’Ebre, la Garrotxa, les Gavarres i la serra de Llaberia.

Podeu consultar tot el programa de la jornada aquí

Una iniciativa per teixir ponts entre cultura i natura

Les Jornades Parcs Naturals i Museus són una iniciativa conjunta que reafirma el compromís d’ambdues institucions per impulsar espais de treball compartits, on la cultura i la natura dialoguin i cooperin en la conservació, documentació i difusió del patrimoni, tant natural com immaterial.

📅 Data: Dijous 13 de novembre de 2025
📍 Lloc: Museu de la Mediterrània, Torroella de Montgrí
🕓 Horari: De 10.00 a 16.30 h
🔗 Inscripcions: Formulari d’inscripció

Memòria oral i familiar de la Cooperativa de Transports d’Amposta.

Museu de les Terres l'EbreDeixa un comentari

Dins del cicle anual Biografies ampostines, la conferencia “Gerardo Palacios Millan. Una vida dedicada al transport per carretera” recull la historia del «Gremio Sindical Local del Transporte de Amposta», creat el 1945, i de la «Cooperativa de Servicios. Cooperativa de Transportes Amposta», que el va substituir, a partir de l’agost del 1961. Ho fa a través de la figura de Gerardo Palacios Millan, nascut a la Galera el 12 de març de 1943, un transportista que ha dedicat la seva vida professional al transport per carretera, amb camió.

Seguint la seva història de vida, podem veure com ha anat evolucionant el transport per carretera des dels inicis del segle XX fins als nostres dies; mitjançant el repàs a la seva biografia i explicant anècdotes familiars, Ana Palacios Conde, que farà la conferència, donarà a conèixer la transformació del territori (les actuals Terres de l’Ebre), la creació de la cooperativa de transports d’Amposta i la connexió de tres generacions de camioners.

Organitza: Campus extens URV Amposta, Museu de les Terres de l’Ebre, Ajuntament d’Amposta i Diputació de Tarragona.

Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre.

Data: 20 de març de 2025.

Horari: 19h

Més informació: www.museuterresebre.cat   www.urv/antenes_coneixement/ 977 702 954

VII Festa de l’Oli de Ginebre: tradició, patrimoni i creativitat a Riba-roja d’Ebre

Dir. General Cultura Popular i Associacionisme Cultural (3)Deixa un comentari

VII Festa de l’Oli de Ginebre a Riba-roja d’Ebre
De l’1 al 3 de novembre de 2024

De l’1 al 3 de novembre, el poble de Riba-roja d’Ebre celebra la VII Festa de l’Oli de Ginebre, un esdeveniment clau per a la preservació i difusió del seu patrimoni etnològic i industrial. Organitzada per l’associació Amics de Riba-roja, la festa combina tradició i innovació, posant el focus en la destil·lació de l’oli de ginebre, una pràctica artesanal que connecta el municipi amb el seu passat industrial.

La festa d’enguany pretén donar a conèixer l’esforç de preservació del patrimoni dels forns d’oli de ginebre, unes construccions tradicionals que van ser essencials en l’economia de la Ribera d’Ebre durant segles.

Els forns d’oli de ginebre, construïts amb pedra seca i argila, són un testimoni del passat industrial de la comarca. Aquestes estructures circulars servien per a la destil·lació de l’oli de ginebre, un producte utilitzat per les seves propietats terapèutiques i domèstiques.

Actes més destacats del programa

Sortida etnobotànica al voltant del càdec (ginebre): El dissabte 2 de novembre a les 9h, Anna Català, naturòpata i experta en flora autòctona, guiarà una excursió centrada en el càdec, planta clau per la destil·lació d’oli de ginebre. Aquesta activitat permetrà aprofundir en les propietats i usos d’aquesta planta en el seu entorn natural.

Inauguració del nou forn d’oli de ginebre: A les 11h del mateix dissabte, s’inaugurarà un nou forn dedicat a la demostració del procés tradicional de destil·lació. L’acte, presidit per Victòria Almuni, directora de Cultura dels Serveis Territorials de les Terres de l’Ebre, és un esdeveniment clau per la recuperació d’aquest ofici artesanal.

Destil·lació en viu de l’oli de ginebre: Aquesta demostració permetrà observar tot el procés de destil·lació, des de l’escalfament dels troncs fins a l’obtenció de l’oli. Un procés antic que s’explicarà detalladament als assistents, mostrant com es transformaven les arrels i troncs en aquest preuat oli.

Presentació del documental del MNACTEC: A les 17h, es projectarà el documental produït pel Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC), titulat «Els forns d’oli de ginebre de Riba-roja d’Ebre. Els vestigis d’una destacada indústria ebrenca.» Aquest documental posa en valor la importància històrica i tecnològica dels forns d’oli de ginebre, clau en el desenvolupament econòmic local.

Un patrimoni que necessita ser preservat i un treball conjunt

Els forns d’oli de ginebre de Riba-roja d’Ebre són testimonis vius d’una activitat que va tenir una importància crucial per a l’economia de la Ribera d’Ebre durant segles. Aquestes construccions tradicionals, fetes de pedra seca, estaven dissenyades per destil·lar l’oli de ginebre, conegut per les seves propietats medicinals i per altres usos domèstics. Les arrels i troncs de càdec s’escalfaven dins els forns, i el vapor que s’alliberava es condensava per convertir-se en l’oli, un producte molt preuat a l’època.

Actualment, la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat ha iniciat l’expedient per declarar deu forns d’oli de ginebre de Riba-roja com a Béns Culturals d’Interès Nacional (BCIN) en la categoria de Zona d’Interès Etnològic (ZIE). Aquesta designació suposarà un reconeixement formal de la importància d’aquests forns, un patrimoni indispensable per entendre la història local.

+ info: https://amicsderibaroja.cat/archivos/979

El Molí Miralles d’Amposta, molí fariner a l’Edat mitjana i d’oli d’oliva a l’època contemporània.

Museu de les Terres l'EbreDeixa un comentari

La conferència «El Molí d’oli de Miralles d’Amposta. Valoració patrimonial» forma part de les activitats del Museu de les Terres de l’Ebre incloses dins del programa Cultura Viva 2024, i té per objectiu fer difusió dels valors patrimonials del Molí de Miralles, un molí d’oli d’oliva, en la seva darrera etapa històrica, però que ja apareix en la documentació medieval com a molí fariner.

Anirà a càrrec de Maite Subirats, tècnica de l’Ajuntament d’Amposta, i M. Carme Queralt i M. Mar Villalbí, conservadores del Museu de les Terres de l’Ebre. Maite Subirats exposarà l’adquisició del Molí per part de l’Ajuntament d’Amposta, la seva ubicació a la façana fluvial i la plaça de l’Aube i la documentació existent. Per la seva part, M. Carme Queralt i M. Mar Villalbí explicaran la importància històrica i patrimonial dels molins de farina i d’oli d’oliva a la zona, i concretament la importància d’un equipament com el Molí Miralles, tant pel que fa a la construcció (estructures, planimetria, procés de producció…) com a la maquinària de Tallers Sales (creats a Tortosa el 1870) i la casa Pieralis (fundada a Itàlia a finals del segle XIX), i els objectes etnològics que es conserven al seu interior (marques de prestigi: Sales i Piralisi, bomba, sistema d’extracció de l’oli, premsa, decalitre…); faran també difusió dels estudis i recerca programats des del Museu entorn d’aquest Molí.

És una activitat gratuïta, que també forma part del programa d’activitats de les Jornades Europees de Patrimoni del Museu de les Terres de l’Ebre .

Organitzen: Museu de les Terres de l’Ebre, Departament de Cultura i Ajuntament d’Amposta.

Col·labora: EOS Arqueologia SCP.

Lloc: Sala d’Actes del Museu de les Terres de l’Ebre. Amposta.

Data: 11 d’octubre de 2024

Horari: 19h

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. Tel. 977 702 954.

Una visita als pous tradicionals de Godall

Museu de les Terres l'EbreDeixa un comentari

Es tracta d’una jornada que proposa una caminata etnográfica, organitzada dins les Jornades Europees de Patrimoni 2024, sense dificultat, que proposa visitar, pel camí vell que duu fins a Ulldecona, la bassa del Coll, el pou del Carrascal i el pou de Les Piques.

És una activitat gratuïta, però cal inscripció.

A la Serra de Godall es conserven brolladors, forns de calç, pous i sènies de tradició andalusí. Els pous, que ragen després de les llevantades, han estat utilitzats tradicionalment. Són pus d’ús públic, als que s’accedeix per diferents camins, al voltant del coll de Vilallarga, que van ser excavats pels godallencs, están paredats amb pedra en sec i alguns cionserven encara les piques de pedra on abeuraven els animals, motiu pel qual s’hi  feia parada. Antigament, eren indispensables tant per als animals de tir com per als ramats.

Organitza: Ajuntament de Godall i Mancomunitat Taula del Sénia.

Data: 13 d’octubre de 2024.

Horari: de 9.00 h  fins a 15.30 h.

Més informació: www.tauladelsenia.org   info@tauladelsenia.org

Cultura Viva 2024

Dir. General de Cultura Popular i Associacionisme CulturalDeixa un comentari

Després de l’acte d’inauguració de l’exposició «Salut tinguéssem! De la Clínica Arrossera fins a l’Hospital Comarcal d’Amposta», ahir al Museu de les Terres de l’Ebre, el programa Cultura Viva continua amb la presentació de la recerca «Rec comtal. Patrimonis materials, immaterials i comuns a la perifèria de Barcelona«, de l’Institut Català d’Antropologia, demà 20 de juliol a Can Sant Joan (Montcada i Reixac).

El programa Cultura Viva té per objectiu donar a conèixer, directament a les comunitats que han estat objecte d’estudi, els resultats de les recerques etnològiques que es fan a Catalunya. L’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial n’és el nucli principal, però des de l’any passat està obert a la participació d’altres entitats. Enguany hi ha més presentacions que mai, amb 43 actes en 32 localitats diferents.

Consulteu-ne aquí el programa sencer.

Publicat en línia el número 47 de la Revista d’Etnologia de Catalunya

Dir. General de Cultura Popular i Associacionisme CulturalDeixa un comentari

La Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural ha publicat recentment el volum 47 de la Revista d’etnologia de Catalunya, corresponent a l’any 2023. Aquest nou volum conté un dossier central que duu per títol “La conservació de la natura com a disseny del paisatge”, coordinat per Oriol Beltran (Universitat de Barcelona) i Ismael Vaccaro (Institució Milà i Fontanals d’Investigació en Humanitats, CSIC). El dossier conté tretze articles que plantegen un acostament a l’anàlisi de diverses iniciatives dutes en nom de la conservació, que tenen unes clares implicacions socials, polítiques i territorials, per tal de comprendre millor la conceptualització de la natura que comporten tant el paradigma conservacionista com els seus objectius patrimonials. Així, els textos aborden diferents realitats social i territorials, tant a Catalunya (Pirineu, Alt Empordà) com d’altres indrets (Mallorca, Andalusia, la Patagònia, les illes Galápagos, Guinea-Bissau, Portugal, entre altres).

La resta de seccions de la revista, “Miscel·lània” i “Crònica”, contenen un conjunt d’articles d’abast temàtic i territorial amplis. Els textos il·lustren la diversitat i la riquesa d’enfocaments i perspectives en relació a la recerca etnològica i la producció patrimonial actuals a casa nostra.

Dossier – La conservació de la natura com a disseny del paisatge

  • Presentació | Oriol Beltran i Isamel Vaccaro
  • Europa com a hipèrbole. Tensions conceptuals i acció animal en la renaturalització d’Europa | Eunice Blavascunas 
  • Paisatges naturals i paisatges viscuts. Científics i camperols al sud andalús | Agustín Coca Pérez 
  • Parcs naturals de l’Alt Empordà: de l’apropiació a la instrumentalització passant per la «restauració» i la «connexió» | Sabrina Doyon y Sabrina Bougie
  • La naturalización del delta del río Paraná. El Parque Nacional Islas de Santa Fe en el marco del neo-extractivismo argentino | Brián G. Ferrero
  • «I ara el régulo no té autoritat per evitar la tala de boscos!». Una perspectiva antropològica de les ICCA (Àrees Conservades per Pobles i Comunitats Indígenes) a Guinea-Bissau | Amélia Frazão-Moreira, Bucar Indjai, Erikson Mendonça i Herculano da Silva Nhaga
  • El retorn de l’os bru i de pràctiques pastorals ancestrals? El disseny d’un paisatge salvatge i patrimonial al Pirineu central | Ferran Pons-Raga i Lluís Ferrer
  • Quan a la conservació li sobren espècies. Erradicació i naturalització a Floreana (Galápagos) | Esteban Ruiz-Ballesteros

Focus

  • El paisatge forestal en transformació de Serra de Tramuntana (Mallorca): regeneració versus deterioració | Maria Cifre-Sabater
  • Cal defensar allò natural: conflictes ontològics i governamentalitats múltiples en la creació dels espais naturals protegits | José A. Cortés-Vázquez
  • Sobre els llops i els processos de renaturalització: el cas de la vall del Côa, Portugal | Margarida Lopes-Fernandes, Clara Espírito-Santo i Amelia Frazão-Moreira
  • Qui pot parlar del volcà? Discussions sobre la construcció d’un lloc sagrat maputxe al Parc Nacional Lanín, Norpatagònia argentina | Florencia Trentini

Consulteu aquí el sumari sencer i el contingut íntegre de tots els articles del núm. 47 de la Revista d’Etnologia de Catalunya.

Portes obertes a dues antigues adoberies de Vic

museudelter1 comentari

El barri de les adoberies de Vic fou el primer en ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional en la categoria de Zona d’Interès Etnològic (any 2009). Deu anys després, l’Ajuntament de Vic va adquirir dues antigues adoberies, datades del segle XVIII, i després d’un any i mig d’obres, s’obriran al públic perquè la ciutadania pugui conèixer i visitar les actuacions realitzades procurant conservar l’alt valor etnològic del conjunt.

Amb la rehabilitació s’ha buscat donar valor al patrimoni arquitectònic i etnològic de la ciutat al voltant d’aquesta activitat relacionada amb la indústria de les pells i que en el passat va tenir un paper molt important en el desenvolupament econòmic, urbanístic i social de Vic. Amb la rehabilitació, s’ha intentat preservar elements que ajuden a entendre l’activitat que s’hi desenvolupava, els usos que s’hi donaven i la vida i costums de les persones que hi treballaven.

Les adoberies rehabilitades s’obriran al públic el pròxim dijous 23 de maig en el marc d’un acte d’inauguració que comptarà amb la ballada del Lleó de la ciutat de Vic, antic patró dels pellaires, i del Gegant Quel l’adober. Una vegada inaugurades, s’hi destinaran dos usos: un espai de treball compartit, previst per entrar en funcionament en les properes setmanes, i un projecte de museïtzació i interpretació que es preveu més a llarg termini.

Data: Dijous 23 de maig a les 18h

Lloc: Barri de les adoberies de Vic

Subvencions per a activitats que fomentin la recerca, conservació i difusió del patrimoni etnològic de Catalunya

Dir. General de Cultura Popular i Associacionisme CulturalDeixa un comentari

Termini de presentació de sol·licituds: del 12 a les 14 h del 30 d’abril de 2024

Subvencions per contribuir al finançament d’activitats que fomentin la recerca, la conservació i la difusió del patrimoni etnològic de Catalunya. El projecte d’activitats pot incloure actuacions d’acord amb la tipologia següent:

a) Activitats d’identificació, captació, assessorament i coordinació d’iniciatives i projectes d’interès etnològic, tant en l’àmbit territorial català com en l’àmbit temàtic específic de l’entitat.
b) Activitats que estimulen i potencien la recerca etnològica a Catalunya o dins l’àmbit temàtic específic de l’entitat.
c) Activitats i els projectes que fomentin el treball col·laboratiu entre entitats especialitzades en patrimoni etnològic.
d) Activitats de difusió del patrimoni etnològic.

Poden optar a aquestes subvencions els ens locals de Catalunya o les entitats que en depenen, les universitats catalanes, les fundacions i les associacions amb domicili social a Catalunya. No poden optar-hi les federacions d’entitats. Els criteris de puntuació premien els paquets d’accions que contemplin el cicle recerca-conservació-difusió en detriment d’accions aïllades.

Visiteu el web de la línia de subvencions per veure’n tota la informació i fer la vostra sol·licitud: Subvencions per a activitats que fomentin la recerca, conservació i difusió del patrimoni etnològic de Catalunya (CLT051)