La Galera dinamitza en línia el Patrimoni cultural de la terrissa

Hola

Terracota, el Centre d’interpretació de la Terrissa de la Galera, participa de nou en l’edició anual de Hola Ceràmica!, una activitat internacional de dinamització de la terrissa, la ceràmica i el món del fang, que aquest any, a causa de la situació d’emergència sanitària que estem experimentant, serà una edició especial amb una programació en línia de contingut fotogràfic i de vídeos que es podran veure al canal de YouTube, així com a la pàgina de Facebook i al perfil d’Instagram de Hola Ceràmica. A més es complementarà el programa amb una sèrie de diàlegs sobre com la situació sanitària està afectant els diferents àmbits de la ceràmica i, sobretot, com encarem el futur post-pandèmia. La Galera, mostrarà el procés d’elaboració d’una peça de terrissa al torn de la mà de l’únic terrisser en actiu a la comarca del Montsià: Joan Cortiella, una visita virtual a Terracota, Centre d’Interpretació de la Terrissa de la Galera, i imatges de la Fira de la Terrissa de la Galera, d’edicions anteriors, ja que aquest any degut a la situació d’emergència sanitària no s’ha pogut celebrar.

Organitzen: Asociación Española de Ciudades de la Cerámica (AeCC), Centre d’interpretació Terracota i l’Ajuntament de la Galera

Dates: 12, 13 i 14 de juny de 2020

Més informació: Tel. 977 71 83 39, 669 507 141 www.galera.cat www.holaceramica.es www.ciudades-ceramica.es holaceramica.es https://www.facebook.com/Holaceramica-103954861329495 https://www.instagram.com/holaceramica/ https://twitter.com/hola_ceramica https://holaceramica.es/youtube

L’art de treballar, l’ofici de viure. Patrimoni etnològic de les Terres de l’Ebre en imatges

ndice

El 2017, el fotògraf i productor audiovisual Pau Bertomeu va dirigir i produir el documental “Sfumatura: l’art de treballar, l’ofici de viure”, amb la col·laboració del Museu de les Terres de l’Ebre i de l’Ajuntament d’Amposta. Es tracta d’un conjunt de sis vídeos protagonitzats per diferents artesans del Montsià, que expliquen i reflexionen, en primera persona, sobre els valors que incorporen els seus oficis, representatius d’alguns dels de més llarga tradició a la comarca: armador, baldanera, cabassera, esquilador, herbolari, remendadora de sàrsia i terrisser.

Ara el Museu posa de nou la seva projecció a l’abast de tothom a través del seu Facebook, en diversos vídeos que podeu trobar a la seva Web. El documental conjunt es va estrenar al Museu amb motiu de la 7a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic, organitzada pel Museu de les Museu de les Terres de l’Ebre, Departament de Cultura, Ajuntament d’Amposta, Delta produccions i Filmoteca de Catalunya.

Organitza: Museu de les Terres de l’Ebre.

Dates: fins al 4 de juny de 2020.

Lloc: http://www.museuterresebre.cat/agenda-setmana.asp?n1=11&n2=69&i=ca

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Capità 34, 43870 Amposta. Tel. 977 702 954 www.museuterresebre.cat

Un joc patrimonial amb el fons etnològic del Museu, a la Festa del Mercat a la Plaça d’Amposta

IMG_8479

Amb motiu de la celebració aquest cap de setmana de la XII Festa del Mercat a la Plaça d’Amposta, que retorna l’ambient social i festiu de la ciutat als inicis del segle XX, i que en aquesta edició és confinada, el Museu de les Terres de l’Ebre i l’Ajuntament d’Amposta van iniciar la passada setmana una juguesca patrimonial que té per protagonistes alguns dels objectes etnològic que es conserven al fons material del Museu, que van ser elaborats, fabricats o bé utilitzats a la ciutat, en aquella època històrica. Consisteix en respondre la pregunta que es formula entorn d’un o més objectes, a partir del text explicatiu que acompanya la seva o les seves imatges; text que difon alguns dels continguts materials i immaterials que contenen aquests béns. La juguesca tindrà continuïtat més enllà d’aquesta celebració, durant les properes setmanes.

Per altra banda, part del fons etnològic del Museu està disponible a la consulta on line, als enllaços #museuobert i museusenlinia.gencat.cat

Organitza: Museu de les Terres de lEbre i l’Ajuntament d’Amposta.

Dates: A partir del 6 de maig de 2020.

Lloc: Facebook i Twitter del Museu: https://www.facebook.com/museuterresebre/

https://twitter.com/museuterresebre

 

Patrimoni fluvial i marítim als dibuixos i gravats de Tomás Forteza

tomàs-fortezaAmb motiu de la celebració del centenari del seu naixement, l’exposició “Tomàs Forteza. Entre l’art, les lletres i la mar” mostra un ampli recull dels dibuixos, molt detallistes, que va realitzar Tomàs Forteza Segura (Tortosa, 1920 – Tarragona, 1980), periodista, mestre, llibreter, galerista… i també un bon dibuixant, il·lustrador i gravador, i mariner. Als 26 anys va ser nomenat corresponsal del Diario Espanyol a Tortosa, una feina que va fer servir per donar a conèixer i potenciar, entre molts altres àmbits, el del patrimoni cultural de les Terres de l’Ebre, especialment el lligat a l’Ebre i la navegació, marítima i fluvial, que va ser una de les seves grans passions. La vivia directament amb la seva embarcació ‘Vent de dalt’, construïda pel darrer mestre d’aixa de l’Ebre. En la seva obra es troben nombrosos dibuixos i gravats dedicats a goletes i vaixells.

Organitza: Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona

Dates: Del 6 de febrer al 12 d’abril de 2020.

Lloc: Museu d’Art Modern de Tarragona. Carrer Santa Anna, 14.

Horaris:  De dimarts a divendres: de 10 a 20h, dissabte: de 10 a 15h i de 17 a 20h, diumenges i festius: d’11 a 14h

Més informació: Museu d’Art Modern de Tarragona https://www.dipta.cat/mamt/

Cultura Viva 2020: Senglars. Un documental sobre la caça del porc senglar a Begues

senglars_cartell_CC_web (003)Centre Cívic El Roure (Pça 1 d’octubre), Begues 
Dimecrres 11 de març a les 20 h. Preu: 3€

El programa “Cultura Viva 2020. La recerca etnològica a Catalunya”, iniciativa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, es realitza amb l’objectiu de donar a conèixer els resultats de les recerques sobre etnologia que es duen a terme a Catalunya comença la seva programació amb una nova edició a la Begues (El Baix Llobregat)  Així doncs, el dimecres 11 de març, a les vuit del vespre, es presentarà al Centre Cívic de Begues  el documental “Senglars. Un documental sobre la caça del porc senglar” dirigit per Albert Guasch, fruit d’un projecte d’investigació, desenvolupat pel Centre d’Estudis Beguetans i l’Institut català d’Antropologiai que va rebre un ajut a projectes de l’Institut Ramon Muntaner l’any 2019. Aquest projecte, que compta amb l’ajut de la Societat de Caçadors de Begues, la Federació Catalana de Caça i Verkami   vol endinsar-se en el món de les associacions de caçadors i en la caça de porc senglar. A la presentació del documental hi intervindran el director Albert Guasch; el antropòlegs Camila del Marmol i Aníbal Arregui (Universitat de Barcelona), Joan Capellades i Daniel Farré (Societat de Caçadors de Begues).
Aquesta activitat està organitzada pel Centre d’estudis Beguetans, l’Institut Català d’Antropologia, l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Begues, la Societat de Caçadors de Begues, la Federació Catalana de Caça i l’Institut Ramon Muntaner

Beques per fer pràctiques de documentació, inventari i catalogació de fons de cultura popular i patrimoni etnològic

Beques per fer pràctiques relacionades amb diversos processos de tractament de documentació, inventari i catalogació de fons, en l’àmbit de la cultura popular i el patrimoni etnològic, sota la tutoria de la persona del Departament de Cultura que es designi a aquest efecte.

La durada de les beques és d’un màxim de set mesos. Es concedeixen un màxim de sis beques, de 1.250,00 euros mensuals. L’horari de les beques és de matí, i cal tenir present que la dedicació de les persones beneficiàries és, com a màxim, de 35 hores setmanals, en horari de permanència obligada de 9 a 14 h, i la resta de temps és flexible.

Les beques es distribueixen de la manera següent:

  1. Tres beques per col·laborar en el tractament digital de la documentació especialitzada en cultura popular i en la catalogació de fons bibliogràfics.
  2. Dues beques per col·laborar en tasques de tractament de l’Inventari del patrimoni etnològic.
  3. Una beca per col·laborar en tasques de tractament de documentació musical.

Beques per fer pràctiques en el tractament de documentació, inventari i catalogació de fons, en l’àmbit de la cultura popular i el patrimoni etnològic. Departament de Cultura

Aquestes beques s’ha de tramitar telemàticament.

Vegeu-ne tota la informació aquí: http://ves.cat/esiW

Artificis culturals: tradició, patrimoni, turisme

Prats, Llorenç (2020) Artificis culturals: tradició, patrimoni, turisme. Barcelona, Universitat de Barcelona (Estudis d’Antropologia Social i Cultural; 20), 365 pàg.

Llorenç Prats és un dels referents acadèmics més importants pel que fa a l’estudi del folklore, l’etnologia i el patrimoni etnològic, així com dels seus usos derivats. Autor del clàssic El mite de la tradició popular (Edicions 62, 1988) la seva producció posterior ha abordat la qüestió del patrimoni cultural i la dels seus usos turístics. Aquest volum és un recull d’articles i fragments d’obres monogràfiques publicats entre 1985 i 2014, el conjunt dels quals configuren una profunda reflexió sobre els imaginaris col·lectius hegemònics en relació amb la identitat i sobre els mecanismes polítics i simbòlics que intervenen en la seva formació i el seu desenvolupament. A mitjan anys noranta Prats va investigar sobre la categoria i l’ús del patrimoni com a artefacte cultural, cosa que va tenir una notable influència a escala nacional i internacional, i, ja més recentment, el seu treball s’ha orientat a l’estudi antropològic del turisme.

Bioconstrucció de barraques de coberta vegetal a Amposta

84385566_1218923614960218_6325166721564934144_o

Les barraques del delta de l’Ebre són un dels elements arquitectònics tradicionals més destacats del patrimoni popular de les Terres de l’Ebre i de Catalunya. La seva conservació, recuperació i promoció de les barraques contribueixen, més enllà dels aspectes identitàris i culturals, també al desenvolupament d’activitats econòmiques, com ara el turisme rural i cultural. El principal objectiu d’aquest curs és la transmissió pràctica dels coneixements de sobre les tècniques de la seva construcció, per part de David Monllau, reconegut mestre barraquer que juntament amb Josep Juan Segarra, conforma el professorat que impartirà aquest curs de 80 h de duració. El curs té un cost d’inscripció de 65 €.

Lloc: Escola Agrària d’Amposta (EA Amposta). Avinguda Josep Tarradellas, 2.

Dates: 7, 14, 21 i 28 de març, 4, 18 i 25 d’abril, i 2, 9 i 16 de maig de 2020

Horari: 9:00 a 13:00 i 14:00 a 18:00 hores

Informació i inscripció: Escola Agrària d’Amposta aecaamp.daam@gencat.cat. Tel. 977 70 15 00

Biografies etnogràfiques ampostines

Biografies Ampostines 2020a

La 9a edició del Cicle “Biografies Ampostines”, que té per objectiu recuperar i divulgar les vivències i el treball de persones vinculades a la ciutat d’Amposta, que destaquen o hagin destacat per la seva activitat en l’àmbit associatiu, científic, cultural, professional… presentats bé per investigadors locals bé per familiars i col·laboradors; inclou quatre conferències: “Antonio Solé Gordo, fuster i músic”, que ha estat artesà i músic, presentat per Antonio i Imma Solé; “Antonia P. Ripoll. Mentre tant TOT”, artista actual, presentada per M. Josep Margalef i Júlia Idiarte; “Manola Forcadell García, modista que visqué la transició del vestit de pagesa al modern”, presentada per Montse Soriano-Montagut, i “Antoni Costes Rodríguez, el joc i la vida”, ha estat professor i és un expert en la teoria i la pràctica del joc i l’esport tradicionals, presentat per Carme Queralt.

L’entrada a les conferències és gratuïta i oberta a tothom.

Organitzen: Museu de les Terres de l’Ebre, Campus Extens de la URV a Amposta i Ajuntament d’Amposta.

Col·labora: Diputació de Tarragona.

Dates: els dijous 23 i 30 de gener, i els dijous 6 i de febrer de 2020.

Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre.

Població: Amposta.

Hora: 19.30h.

Més informació: Telèfon: 977 702 954 info@museuterresebre.cat

www.museuterresebre.cat

El patrimoni etnològic de l’oli de ginebre

TIVISSA

La conferència titulada “L’oli de ginebre. Un patrimoni etnològic de la Ribera d’Ebre”, que anirà a càrrec de Carles Viñes, Francesc Estevé, Ramon Puig, Antonio Castellví i Marc Jardí, donarà a conèixer els valors patrimonials d’aquest antic producte tradicional de Riba-roja d’Ebre, tant emblemàtic, que des d’aquesta població es comercialitzava per l’Ebre, riu avall fins a Tortosa i riu amunt fins a Saragossa; tot i que la seva principal ruta va ser fins al Pirineu, transportat sobre rècules de rucs, mules i cavalls. Els productors de Riba-roja arribaven fins a les grans zones de ramaderia del Pirineu per vendre als ramaders el seu preuat oli, remei per a diverses malalties humanes però, sobretot, animals, perquè és un extraordinari desinfectant i cicatritzant, entre moltes altres propietats. Encara actualment la producció d’oli de ginebre és viva, i s’usa sobretot en el sector de la indústria de productes cosmètics i d’higiene personal.

Organitzen: Societat Obrera de Tivissa i Amics de Riba-roja.

Data: dissabte 25 de gener de 2020

Lloc: Sala Valquíria de la Societat Obrera de Tivissa. Carrer Sant Blai, 14.

Població: Tivissa.

Més informació: Tel. 977 41 75 53