DOS NOUS ELEMENTS PER A L’INVENTARI DEL PATRIMONI CULTURAL IMMATERIAL DE LES TERRES DE L’EBRE (IPCITE).

La Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, el Museu de les Terres de l’Ebre i l’Institut Ramon Muntaner vam desenvolupar entre el 2015 i el 2017 l’Inventari Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (IPCITE), un gran recurs cultural per contribuir al desenvolupament sostenible de les Terres de l’Ebre.

Més tard vam acordar la creació de l’Observatori del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (OPCITE) per ampliar i difondre aquest Inventari, i cercar-li també aplicacions per àmbits diversos, entre els quals l’escola, la festa, la gestió del paisatge, el joc popular, el turisme, etc.

Ara, el Museu de les Terres de l’Ebre pot sumar a l’IPCITE nous continguts patrimonials, que són resultat de l’encàrrec a Íngrid Bertomeu Cabrera, antropòloga que ja va formar part de l’equip tècnic que va elaborar els continguts dels primers 100 elements que avui integren l’IPCITE, de dos treballs de recerca, que han estat realitzats amb metodologia antropològica i treball de camp.

Es tracta així de dos nous elements emmarcats dins la Categoria 1 de l’IPCITE, titulada: “Activitats productives, processos i tècniques”. Són els elements “Els oficis d’empeltador/a i esllemenador al Baix Ebre i el Montsià”: fitxa que correspondrà a l’element 101 de l’IPCITE, i “Els artesans constructors de figures festives” (gegants, bestiari i altres), fitxa que serà el seu futur element 102.

Revista d’Etnologia de Catalunya: crida a la recepció d’originals (2021)

La Revista d’Etnologia de Catalunya obre la convocatòria de presentació d’originals per al número 46, corresponent a l’any 2021. Els articles es poden presentar als apartats de “Recerques etnològiques”, “Miscel·lània” i “Crònica”, i s’han d’adequar a les pautes i indicacions que es detallen a continuació. A partir d’aquest nou volum, tots els articles que es presentin per a ser publicats en algun dels apartats de la revista es gestionaran a través de la plataforma RACO Professional. Així, per tal de realitzar un enviament i dur a terme el seguiment del procés d’edició de l’article, caldrà que l’autor/a es registri a la plataforma i en segueixi les indicacions: Trameses | Revista d’etnologia de Catalunya (raco.cat)

Recerques etnològiques: articles sobre treballs de recerca etnològiques i/o antropològiques, finalitzades o en curs.
Miscel·lània: articles científics de l’àmbit general de l’etnologia i l’antropologia social i cultural.
Crònica: apartat que inclou articles amb informacions diverses sobre associacions i entitats relacionades amb l’estudi, la promoció i la difusió del patrimoni etnològic i la museografia, cròniques de jornades i congressos, ressenyes de publicacions…

Terminis: els articles es podran enviar fins al 24 de maig de 2021.

Normes per a la presentació d’originals

Els articles que es presentin han de ser inèdits i adaptar-se a les bases de publicació de la REC, relatives a l’idioma (català, castellà o anglès), format, referències bibliogràfiques, citació o tractament de fotografies, entre d’altres. Cal fer especial atenció a l’extensió dels articles en funció de la secció de la revista a la que es presentin: d’entre 6.000 i 8.000 paraules per als treballs proposats a “Recerques etnològiques” o “Miscel·lània” i d’entre 1.000 i 2.500 paraules per als treballs proposats a “Crònica”. Les citacions bibliogràfiques, la bibliografia i els peus de foto, il·lustracions i/o gràfics, queden excloses del recompte de paraules màxim de l’article.

Procés de selecció i avaluació dels articles

Quedaran exclosos de la convocatòria aquells textos que depassin el termini de recepció establert o no s’ajustin a les bases. Un cop rebuts, els articles que optin a les seccions de “Recerques etnològiques” o “Miscel·lània” seran sotmesos a una avaluació amb doble anonimat (peer review) per part de dos revisors/es externs, experts en l’àmbit temàtic que correspongui. Els articles proposats per a la secció de “Crònica” seran valorats per part del consell de redacció de la revista. Les avaluacions dels articles podran concloure en la seva acceptació, en una acceptació condicionada a modificacions o en un refús.

Noms de lloc de Vilanova i la Geltrú

Presentació del llibre Noms de lloc de Vilanova i la Geltrú de Vicenç Carbonell i Virella, a càrrec d’Ignasi M. Muntaner i del mateix autor. És el setè volum del Corpus de Toponímia Penedesenc i en les 549 pàgines del llibre hi apareixen 1.135 noms de lloc de Vilanova i la Geltrú, fotografies i un plànol toponímic de la ciutat (dividit en setze pàgines). Vicenç Carbonell ha dedicat bona part de la seva vida a la investigació i difusió dels noms de lloc, els seus orígens, la seva història i les seves llegendes. Aquest llibre ha estat editat per l’Institut d’Estudis Penedesencs amb el suport de l’Agrupació Excursionista Talaia, l’Associació Amics de la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer i Garraf Coopera.

Data: dijous 25 de març de 2021, a les 2/4 de 8 de la tarda.

Lloc: des de la Biblioteca- Museu Víctor Balaguer a través del canal de Youtube de l’Institut d’Estudis Penedesencs.

Més informació al web de l’Institut d’Estudis Penedesencs i vídeo de la notícia.

Ecologia humana als espais comunals ramaders de la Mediterrània

Aquesta setmana ha estat inaugurada al web del Museo Virtual de Ecología Humana, l’exposició virtual “Territorios de vida en el filo. Comunales Pastoriles de las Montañas Mediterráneas en el siglo XXI”, que inclou gairebé un centenar de fotografies, vídeos i textos explicatius.

És fruit del treball realitzat per diferents treballs d’investigació a Espanya, Marroc, Montenegro i Turquia, durant dos anys, amb una vintena de col·laboradors i coautors; i té per objectiu dignificar la vida de pastor, i propiciar el seu reconeixement públic, pels valors naturals i culturals que ens aporten les seves comunitats.

Difon així les diferents experiències i sistemes de gestió dels ramaders i ramaderes de les muntanyes de la Mediterrània en la seva estreta relació amb la natura, els seus animals i les seves comunitats; mostrant quines són les decisions col·lectives que, de generació en generació, els permeten garantir l’ús sostenible i biodivers de tots els seus ecosistemes, d’una forma, a més a més, que garanteix a tots els seus membres l’accés relativament equitatiu a les pastures comunals.

Podeu visitar l’exposició a:

Entrada a Vitrina:https://museoecologiahumana.org/galeria/territorios-de-vida-en-el-filo/ <https://museoecologiahumana.org/galeria/territorios-de-vida-en-el-filo/>

Entrada a l’exposició:https://museoecologiahumana.org/obras/presentacion-i-espejismos/ <https://museoecologiahumana.org/obras/presentacion-i-espejismos/>

Novetat editorial sobre els oficis i les tècniques tradicionals del ferro i la forja

Es tracta del llibre El ferro i la forja, editat dins la col·lecció “Eines i feines” per Brau edicions, un llibre molt ben il·lustrat escrit pels especialistes Ruth Garcia i Héctor López, que tracta sobre els oficis del ferro: forjador, manyà, ferrer de tall, llauner, serraller, armer o ganiveter, amb especial atenció a la vessant popular i artesana de l’ofici. Hi trobareu eines, tècniques i peces, entre les quals un antic pany del fons del Museu de les Terres de l’Ebre, que bé pot datar-se al segle XVII.

Un llibre de 147 pàgines, profusament il·lustrat amb dibuixos i fotografies històriques i actuals, dins una col·lecció orientada a la recerca, recuperació i divulgació del coneixement que tenim de les antigues tècniques manuals dels oficis artesans tradicionals més populars, i els béns materials que es conserven arreu, i a la qual donen suport diverses institucions, col·leccionistes i museus catalans amb fons etnològics.

Edició: Brau edicions

ISBN: 978-84-18096-06-8.

Més informació:http://www.brauedicions.com/fonseditorial.php

L’antiga lluita contra el paludisme al delta de l’Ebre

L’exposició itinerant “La quartana i la lluita sanitària per eradicar el paludisme al delta de l’Ebre” fa difusió de la llarga lluita contra el paludisme (la malària) des de finals del segle XIX fins al 1955, quan oficialment se’l va donar per eradicat al delta de l’Ebre, retratant també les duríssimes condicions de vida que patia la població assentada al Delta, en relació a les llargues jornades a l’arrossar, la sovint deficient alimentació, la manca d’assistència sanitària o l’escassa habitabilitat de moltes de les seves vivendes vegetals (les barraques). També exposa el treball del metge Ildefonso Canicio Garcia (1898-1961), que va nàixer a Sant Carles de la Ràpita, cursar el Batxillerat a Tortosa i estudiar medicina a València i Barcelona; i el 1923 es va establir a Sant Jaume d’Enveja, fent-se càrrec de la lluita en aquesta part del Delta, per encàrrec del Servei Tècnic del Paludisme creat per la Mancomunitat de Catalunya.

A més de plafons explicatius amb textos i imatges, l’exposició inclou part de l’important fons mèdic del Dr. Canicio, conservat i restaurat pel Museu de els Terres de l’Ebre: fitxes de pacients, mostres de sang, estris i atuells mèdics, grans gàfiques emmarcades, etc. de gran valor patrimonial. A partir de les mostres de sang dels seus pacients infectats, per exemple, el 2016 científics del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) van aconseguir seqüenciar l’ARN de les soques locals de dos espècies de paràsits que provoquen la malària en humans, sent els testimonis genètics més antics que es conserven dels microorganismes que la provoquen a Europa.

Organitzen: Museu de els Terres de l’Ebre, Museu de la Mar de l’Ebre i Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita

Dates: del 22/1/2021 al 28/2/2021

Lloc: Museu de la mar de l’Ebre

Més informació: Museu de la Mar de l’Ebre. Telèfon: 673 522 901

Concedits els dos Ajuts a projectes de recerca etnològica de les Terres de l’Ebre per al 2021.

El Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre ha concedit els dos Ajuts a la realització de projectes de recerca etnològica a les comarques de l’Ebre per al 2021, dos investigacions que comptaran amb el suport metodològic, tècnic i econòmic del Museu de les Terres de l’Ebre, en qualitat d’Antena de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Es tracta de les recerques “Comerç i comerciants d’Amposta de principis del segle XX”, presentada per l’Ajuntament d’Amposta i que serà realitzada l’equip local format per Sabina Colomé Ortí i Ariadna Reverté Callarisa; i “Inventari dels estris i equips de les antigues drassanes Carceller de Sant Carles de la Ràpita”, presentada per l’Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita i que anirà a càrrec d’Antoni Cartes Reverté.

La primera recerca va molt lligat a la Festa del Mercat a la Plaça d’Amposta, i permetrà descobrir i ampliar les notícies històriques, fotografies i la memòria oral molt més enllà de les recollides fins avui, de manera que possibilitaran la inclusió de majors continguts patrimonials dins el programa de la nova edició de la Festa del Mercat, que estarà dedicada al comerç de proximitat ampostí, que abastia la ciutat i el seu territori d’influència en aquella època de grans canvis econòmics i socials a la ciutat.

La segona recerca posarà en valor les antigues Drassanes de Carceller, a Sant Carles de la Ràpita, que estan documentades des dels principis del segle XIX fins a mitjans de la dècada de 1990, instal·lades en diversos punts de la façana marítima, tot que els inicis de la seva activitat històrica són molt anteriors i es localitzen a Tortosa. L’inventari de les seves eines, estris i equips, que encara es conserven en el darrer emplaçament de drassana, permetrà documentar i explicar com es treballava antigament en aquesta important instal·lació.

Des del 2001, el Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre ha atorgat aquests ajuts econòmics que han permès la realització de 31 projectes de recerca etnològica diferents, donant suport a entitats i investigadors de les Terres de l’Ebre.

Els oficis vinculats als arts de pesca han estat inclosos al Repertori d’oficis artesans de Catalunya.

A Catalunya les activitats artesanals no alimentàries estan recollides en el Repertori d’oficis artesans, creat el 2014 pel Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya del Departament d’Empresa i Coneixement, ens que en regula l’artesanat català.

Aquest document recull l’artesania artística o de creació, la de producció de béns de consum no alimentaris i l’artesania de serveis; i organitza els oficis per Famílies. Ara la Generalitat de Catalunya hi ha integrat també els oficis vinculats als arts de pesca, que s’han convertit en la quincena familia d’oficis reconeguda.

La incorporació parteix de la Memoria que l’Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita, amb el suport del Museu de les Terres de l’Ebre, va presentar (a iniciativa de l’Associació d’Artesans de la Ràpita) el 2017 a la Comissió Sectorial de Promoció d’Artesania, qui va resoldre favorablement la seva incorporació al Repertori. Es va publicar al DOGC el dijous 10 de desembre de 2020.

Actualment inclou els oficis de d’armador i de remendadora (adobadors de xarxes), el de nanser o nansera i el de palangrer o palangrera, que tenen una llarga tradició històrica a la població. 

Col•leccionant passions entorn dels jocs i els joguets populars d’arreu del món.

L’exposició “Col·leccionar passions: Biel Pubill i l’univers dels jocs i els joguets populars” ha estat realitzada pel Museu de les Terres de l’Ebre en el marc del Programa Col·leccionar passions de la Xarxa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI).

Es tracta d’una mostra de 470 peces (entre jocs, jocs de tauler, joguets i estris de joc), procedents de més de 30 països dels cinc continents, aplegades a Ascó pel col·leccionista Biel Pubill Soler, professor de secundària a l’Institut de Flix, i un dels especialistes més acreditats de Catalunya en l’àmbit del joc popular i tradicional; és també membre de la junta de l’Associació Europea de Jocs i Esports Tradicionals (AEJeST).

La seva col·lecció, integrada per uns 4.000 objectes, elaborats amb tota mena de matèries naturals i de materials manufacturats, molt sovint reciclats, que Pubill ha anat adquirint directament de les mans artesanes o infantils que els han creat, en viatges realitzats al llarg de molts anys.

L’exposició s’articula en dotze àmbits temàtics, titulats: “Una volta al món amb els jocs de tauler”, Així jugàvem a les Terres de l’Ebre”, “Juguem en la natura!: els joguets efímers”, “Reproduint la realitat: els joguets de llauna”, “L’univers de les estructures: els jocs de construcció”, “Tal com sona: els joguets musicals”, “Figures de tota mena: animals, déus, nines, ninots…”, “Uns dels primers joguets: de les boles a les pilotes”, “Girar i girar: barallugues, rebellugues, ballaruques… i trompitxols”, “Plegar, pintar, retallar, encolar: jocs i joguets de paper”, “Tothom fa punteria!… Punteria, destresa o atzar?” i “Un món sobre rodes: dels arrossegadors als cotxes!”.

Organitzen: Museu de les Terres de l’Ebre, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i Ajuntament d’Amposta.

Dates: del 4 de desembre fins al 28 de febrer de 2021.

Lloc: Sala d’exposicions del Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Gran Capità, 34. Amposta

Horaris de visita: De dimarts a dissabte: d’11h a 14 h i de 16h a 19h, i diumenges i festius: d’11.30 a 14 h. Tancat: tots els dilluns.

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C/Capità 34, 43870 Amposta. Tel. 977 702 954 www.museuterresebre.cat

Cultura viva 2020. L’univers dels jocs i els joguets populars, a les Terres de l’Ebre.

Aquesta conferència, titulada “L’univers dels jocs i els joguets populars arreu del món”, forma part del programa Cultura viva 2020 del Museu de les Terres de l’Ebre, i serà impartida pel col·leccionista i professor de l’Institut de Flix Biel Pubill Soler, que ha reunit a Ascó una important i nombrosa mostra de jocs, joguets i estris de joc procedents dels cinc continents; peces lúdiques que, en la major part dels casos, ell mateix ha anat adquirint al llarg de molts viatges, a partir de les mans artesanes o infantils que els han creat.

és també el protagonista de l’exposició del programa Col·leccionar passions, que s’inaugurarà properament.

A causa de les mesures de seguretat decretades contra la pandèmia de la COVID-19 aquesta conferència es desenvoluparà de forma virtual, a través de l’enllaç que apareix a continuació.

Organitza: Museu de les Terres de l’Ebre, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i Ajuntament d’Amposta.

Data: 4 de desembre de 2020.

Lloc: https://meet.google.com/ixw-siny-huc

Horari: 19h.

Per a més informació: tel. 977 702 954 www.museuterresebre.cat info@museuterresebre.cat