El Museu de l’Anxova i de la Sal de l’Escala organitza una ruta per conèixer el paisatge i la pedra seca  el proper dissabte 24 de maig

Amb el títol “Paisatge i camins de pedra seca a la falda del Montgrí” i en el marc de la “Setmana del Parc” el proper dissabte 24 de maig, al matí, es durà a terme una ruta per camins, carrerades i construccions de pedra seca del vessant nord del Montgrí. Amb aquesta ruta el museu vol contribuir en la celebració dels 15 anys del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter i compta amb la col·laboració del mateix parc.

Precisament aquesta ruta se suma als projectes de col·laboració del Museu de l’Escala amb els dos parcs entre els quals està situada la població, ja que darrerament s’han organitzat dues visites guiades en col·laboració amb el Parc Nartural dels Aiguamolls de l’Empordà. D’una banda el passat 5 d’abril es va obrir la nova ruta “Vilanera: corredor ecològic entre dos parcs”, i el passat 3 de maig un altre itinerari guiat amb el títol “Cinclaus i l’aigua, la sisena clau” . Com en aquestes rutes, el guiatge per la vessant nord del Montgrí anirà a càrrec de Càndid Miró, ex director de l’Escola d’Aprenantge d’Empúries, amb una gran experiència en difusió de patrimoni i elaboració de materials didàctics, i vinculat amb entitats de defensa i de difusió del patrimoni natural i històric, especialment de pedra seca.

Preu: 6 €

Places limitades. Cal portar calçat adient. Cal disposar de vehicle propi

Inscripcions a: inscripcions.lescala.cat

Lloc de trobada: Museu de l’Anxova i de la Sal de l’Escala a les 9.30.

Durada: 2 hores i mitja (de les 10 a les 12.30h)

 

21a edició RECERCAT. Jornada de recerca i cultura local dels territoris de parla catalana

Com cada any, l’Institut Ramon Muntaner (IRMU) organitza el Recercat. Jornada de Cultura i Recerca Local dels Territoris de Parla Catalana, que vol ser un punt de trobada entre els centres i instituts d’estudis locals i comarcals dels territoris de parla catalana i els ateneus federats catalans. 

La vint-i-unena edició se celebrarà a Montblanc els dies 8, 9, 10 i 11 de maig de 2025.

Aquesta edició comptarà amb la coorganització del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, la Federació d’Ateneus de Catalunya i, com a amfitrions d’aquesta edició, el Centre d’Estudis de la Conca de Barberà i l’Ajuntament de Montblanc. A més, també es comptarà amb la col·laboració del Centre d’Història Natural de la Conca de Barberà, el Museu Comarcal de la Conca de Barberà, l’Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà, el Consell Comarcal de la Conca de Barberà, l’Associació medieval llegenda de Sant Jordi, l’Associació Cultural Baixa Segarra, l’Ajuntament de Santa Coloma de Queralt, Òmnium Cultural de la Conca de Barberà, l’Oficina Jove del Consell Comarcal de la Conca de Barberà i el Museu Terra. I amb el suport de la Fundació Irla, la Fundació Privada Mútua Catalana, la Diputació de Tarragona i el Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya.

Enguany, les activitats programades tindran lloc en els tres escenaris següents: 

PLAÇA DE SANT FRANCESC: A la plaça hi trobarem l’habitual fira de centres d’estudis i ateneus federats, oberta al públic, on es podran trobar les novetats editorials de la recerca local i comarcal del conjunt dels territoris de parla catalana, així com una exposició de pòsters que mostren els projectes més destacats dels centres i instituts d’estudis locals i comarcals participants. Troba les novetats editorials de la recerca local i comarcal dels territoris de parla catalana a la Fira Recercat.
Una carpa de 300 m² amb diferents estands, una secció de pòsters, la llibreria de la fira i l’Espai Connexions.Horaris de la Fira:
Divendres 9, de 17.30 a 21 h
Dissabte 10, de 10 a 14.30 h i de 17 a 21 h
Inauguració de la carpa: dissabte 10 de maig a les 10 h.
Diumenge 11, de 10 a 14 h

MUSEU COMARCAL DE LA CONCA DE BARBERÀ

Enguany, com a novetats de la carpa comptarem amb un espai jove amb pòsters vinculats recerques que s’hagin realitzat en el marc de premis, beques o ajuts a la recerca convocats des de les entitats, la possibilitat de deixar comentaris o el contacte en cas que us interessi contactar amb el centre o l’investigador responsable de la recerca.

Una altra de les novetats seran els espais per connectar idees i amb el nou «Espai Connexions» que comptarà amb punts de relació amb projectes que puguin ser d’interès per als participants, com Amical Wikimedia, la Fundació .CAT o un punt dedicat a les entitats col·laboradores amb el Carnet RCAT com el Museu Marítim de Barcelona o la Revista Caramella.

Just al costat de la fira tindrà lloc l’espai per als més petits del RECERXIC – Espai Fundació la Roda amb el «Sarau» que es portarà a terme el dissabte 10, a les 18 hores, de la mà de la Companyia Rah-mon Roma.

MUSEU COMARCAL DE LA CONCA DE BARBERÀ

A l’espai del Museu serà on es portaran a terme les taules de presentacions següents: 

  • Mostra d’audiovisuals: la tradició des de la contemporaneïtat. Divendres de 18.30 a 20.30 h
     Moderadora: Sara Ubach (investigadora a la Universitat de Lleida i coordinadora del II Congrés de Joves Investigadors en Estudis Locals).
    Comerços i oficis, què hi havia? Sigues testimoni de la memòria oral de la gent gran de Pira, a. Hi intervindran: Gemma Rosselló (Oficina Jove), Josep Pijoan Farré i Mar José Guerrero (participants del documental).
    Un llenguatge oblidat. Recuperant els tocs manuals de les campanes de Catalunya. Hi intervindrà: Àlex Mas (director del documental).
    Roques Descobreix la dura vida de les matonaires. Hi intervindran: Anna Oliveras (coguionista, El Brogit) i Carles Cornadó (El Brogit – Centre d’Estudis de Castellbell i el Vilar).
    Dissabte 10 de maig de 10.30 a 12 h
  • Taula Patrimoni a debat: Patrimoni i societat civil. El paper de les entitats en relació amb el patrimonidissabte, a les 10.30 hores
    Moderadora: Pepa Subirats (gestora cultural). Reflexionarem sobre la mirada diferencial de les entitats i el seu paper per conèixer i reconèixer el patrimoni, protegir-lo i defensar-lo. Hi intervindran: Eduard Trepat (coordinador tècnic d’ARCA i membre del Centre d’Estudis del Segrià), Kika Coll (especialista en patrimoni de Mallorca), Miquel Àngel Fumanal (especialista en art i patrimoni cultural i president del Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca) i Albert Carreras (responsable d’acció cultural i educativa, exposicions temporals i activitats culturals del Museu Terra).
  • Dissabte de 12.00 a 12.30 h
    Presentació d’iniciatives Conductor: Carlos Moruno (Institut Ramon Muntaner):
    Fundació.cat. Defensem la nostra forma de ser en digital Joan Abellà (Fundació .cat)
    12.15 h Presentació de la segona edició del Congrés de Joves Investigadors en Estudis Locals Sara Ubach, Sergi Reixach i Núria Gallart (Universitat de Lleida i coordinadors del II Congrés de Joves Investigadors en Estudis Locals)
    Dissabrte a les 18.15 h Presentació de:
  • La Bressola, escoles associatives de la Catalunya del Nord Geoffroy Lourdou (Associació d’Amics de La Bressola)
  • Escola Valenciana, Andreu Carapuig (Escola Valenciana).
  • Dissabte de 18.30 a 20.30 Mostra de projectes Conductora: Nuria Sauch (Institut Ramon Muntaner).
  • Tradició i modernitat:
    Confraries i festivitats populars a Puigcerdà, Josep Maria Prat (Institut d’Estudis Ceretans).
  • – El breakdance com a expressió de cultura popular juvenil i urbana a la ciutat de Barcelona, Livia Motterle (Institut Català d’Antropologia).
    La gestió de l’aigua:
  • Els sistemes hidràulics tradicionals de la vall dEls sistemes hidràulics tradicionals de la vall
    d’Àger, Jesús Brufal (Fundació Arnau MirdeTost).
  • Projecte d’estudi de les aigües emergents a Santes Creus i a la seva planta d’aigües minerals, Narcís Carulla (Centre d’Estudis del Gaià).
  • Recuperació de trajectòries de dones
  • La pintora Paquita Bonifàs Aubareda. Patrimoni Humà, Aïda Sànchez (Institut d’Estudis Vallencs)
  • Maria Mercè Marçal: del poema a la cançó, Pere Poy (Societat Catalana d’Història Cultural)
    El joc basat en estudis locals com a recurs educatiu
  • La clau ets tu. Jocs dels pobles imaginats, Ernest Cabré (Institut Ramon Muntaner)
  • Joc de memòria: biodiversitat al bosc de Poblet, Núria Foguet (Centre d’Història Natural de la
    Conca de Barberà).
  • Presentació del web Somentitats, Pep Morella i Carlos Moruno. Federació d’Ateneus de Catalunya amb la col·laboració de l’Institut Ramon Muntaner i el grup ISOCAC de la Universitat Rovira i Virgili.

A més, tothom que assisteixi a les taules del dissabte podrà participar en els murals de cocreació a la sortida de les presentacions on reflexionarem conjuntament sobre tot allò que hem après.

Enguany també hi haurà presentacions destacades de les iniciatives i entitats següents: 

  • Fundació.cat. Defensem la nostra forma de ser en digitaldissabte, a les 12 hores
  • Presentació de la segona edició del Congrés de Joves Investigadors en Estudis Localsdissabte, a les 12.15 hores.
  • Presentació de La Bressola, escoles associatives de la Catalunya del Nord i Escola Valencianadissabte, a les 18.15 hores.

CONVENT DE SANT FRANCESC

Al convent podrem visitar les exposicions següents per descobrir els projectes que s’estan fent actualment al territori i que estaran obertes al públic del 8 a l’11 de maig: 

  • Ateneus: arquitectures (Federació d’Ateneus de Catalunya): inauguració el dissabte 10, a les 12.45 hores.
  • Pedra sobre pedra. Construccions de pedra seca a la Baixa Segarra (Associació Cultural Baixa Segarra): inauguració el dijous 8, a les 18.30 hores.
  • El País d’Estellés, l’Estellés del País (Federació d’Instituts d’Estudis del País Valencià): inauguració el divendres 9, a les 18 hores.

L’única excepció és l’exposició Joan Amades: la memòria del poble (Associació Cultural Joan Amades) que serà visitable al Museu Comarcal de la Conca de Barberà

Al convent i més concretament a la Sala de les Corts Catalanes tindrà lloc l’acte de lliurament dels Premis Recercat 2025, que es portarà a terme el dissabte 10 de maig, a les 13.30 hores, què en aquesta edició estarà presentat per la periodista, Candela Figueras, i comptarà amb l’actuació del cantautor Pau Alabajos i Ferrer.

Premis Recercat 2025 a Manel Pastor, secretari de la Federació d’Instituts d’Estudis del País Valencià i a l’ Associació Cultural Baixa Segarra

En aquest escenari també es faran els espectacles nocturns oberts a tothom: 

  • Lectura-debat: «Jo soc aquell que va matar Franco», el divendres a les 22 hores, a càrrec de l’autor Joan-Lluís Lluís i l’historiador Enric Pujol.
  • Anys 1300… Teatralització de documents notarials, el dissabte a les 22 hores, a càrrec de la Companyia Teatristòric.
  • A més, també podeu consultar tota la informació actualitzada a la secció sobre el Recercat que tenim disponible al següent enllaç: https://www.irmu.org/projects/recercat/ 

Per a més informació: Institut Ramon Muntaner

Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya

Sala de ball (Edifici Centre de Recursos)
Carrer Prat de la Riba, 6 Vallbona de les Monges
Exposició del 9 al 18 de maig de 2025

Del divendres 9 de maig al diumenge 18 de maig de 2025 es farà a la “Sala del ball (Edifici Centre de Recursos)” l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).

L’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”, des de l’inici de la seva itinerància, a Torrebesses el novembre de 2019, amb aquesta edició s’haurà fet 77 vegades a Catalunya. Des de l’abril del 2021 tenim dues còpies fent aquesta itinerància.

Anteriorment s’ha fet a Torrebesses (Segrià), Castellar del Vallès (Vallès Occidental), Amposta (Montsià), Cadaqués (Alt Empordà), Manresa (Bages), Bonastre (Baix Penedès), La Fatarella (Terra Alta), Olot (la Garrotxa), La Bisbal del Penedès (Baix Penedès), Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), Tortosa (Baix Ebre), Sant Fruitós de Bages (Bages), Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), L’Arboç (Baix Penedès), Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), Ulldemolins (Priorat), Sitges (Garraf), Mont-roig (Baix Camp), Móra la Nova (Ribera d’Ebre), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), Girona (Gironès), Avinyó (Bages), Campredó (Baix Ebre), Tivenys (Baix Ebre), Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), Sant Pere de Ribes (Garraf), Igualada (Anoia), La Morera de Montsant (Priorat), La Sénia (Montsià), Rellinars (Vallès Occidental), Tarragona (Tarragonès), Bellvei (Baix Penedès), Ginestar (Ribera d’Ebre), Bellvís (Pla d’Urgell), Pla de Santa Maria (Alt Camp), Cervelló (Baix Llobregat), Mura (Bages), Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), Vila-rodona (Alt Camp), Sant Just Desvern (Baix Llobregat), l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp), Roses (Alt Empordà), Subirats (Alt Penedès), Cerdanyola (Vallès Occidental), La Nou de Gaià (Tarragonès), Vilanova i la Geltrú (Garraf), Cervià de les Garrigues (Garrigues), Viladecans (Baix Llobregat), Gavà (Baix Llobregat), Sentmenat (Vallès Occidental), Benifallet (Baix Ebre), Pont de Vilomara i Rocafort (Bages), Begues (Baix Llobregat), Torroella de Montgrí (Baix Empordà), Vinaixa (Les Garrigues), Vilanova i la Geltrú (Garraf), La Palma de Cervelló (Baix Llobregat),  Vic (Osona), La Pobla de Cérvoles (Les Garrigues), El Soleràs (Les Garrigues), Olesa de Montserrat (Baix Llobregat), Taradell (Osona), Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès), Verdú (Urgell), Tàrrega (Urgell), El Catllar (Tarragonès), Bagà (Berguedà),  Vallirana (Baix Llobregat), Port de la Selva (Alt Empordà), Espot (Pallars Sobirà), Font Rubí (Alt Penedès), Boí (Alta Ribagorça) i Viladecavalls (Vallès Occidental).

S’està fent a Prats de Molló (Vallespir) i Sallent (Bages).

A continuació anirà a: Vallbona d’Anoia (Anoia), Tarragona (Tarragonès), Aspa (Segrià), Bellver (Cerdanya), Arnes (Terra Alta), La Granadella (Les Garrigues), Pobla de Montornès (Tarragonès), Rubí (Vallès Oriental), Les Preses (La Garrotxa) i Vacarisses (Vallés Occidental).

Per ara, fins final de 2025, són 87 indrets en 6 anys, del novembre de 2019 fins el desembre de 2025.

Per les 74 primeres poblacions han passat 41.344 visitants, la qual cosa dóna una mitjana de 559 per població.

El catàleg de l’exposició (10 euros) es pot aconseguir a:

Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya

Sala Vilà i Valentí
Àngel Guimerà, 5 Sallent
Exposició del 16 d’abril a l’11 de maig de 2025

Del dimecres 16 d’abril al dijous 11 de maig de 2025 es farà a la “Sala Vilà i Valentí” l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).

L’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”, des de l’inici de la seva itinerància, a Torrebesses el novembre de 2019, amb aquesta edició s’haurà fet 76 vegades a Catalunya. Des de l’abril del 2021 tenim dues còpies fent aquesta itinerància.

Anteriorment s’ha fet a Torrebesses (Segrià), Castellar del Vallès (Vallès Occidental), Amposta (Montsià), Cadaqués (Alt Empordà), Manresa (Bages), Bonastre (Baix Penedès), La Fatarella (Terra Alta), Olot (la Garrotxa), La Bisbal del Penedès (Baix Penedès), Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), Tortosa (Baix Ebre), Sant Fruitós de Bages (Bages), Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), L’Arboç (Baix Penedès), Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), Ulldemolins (Priorat), Sitges (Garraf), Mont-roig (Baix Camp), Móra la Nova (Ribera d’Ebre), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), Girona (Gironès), Avinyó (Bages), Campredó (Baix Ebre), Tivenys (Baix Ebre), Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), Sant Pere de Ribes (Garraf), Igualada (Anoia), La Morera de Montsant (Priorat), La Sénia (Montsià), Rellinars (Vallès Occidental), Tarragona (Tarragonès), Bellvei (Baix Penedès), Ginestar (Ribera d’Ebre), Bellvís (Pla d’Urgell), Pla de Santa Maria (Alt Camp), Cervelló (Baix Llobregat), Mura (Bages), Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), Vila-rodona (Alt Camp), Sant Just Desvern (Baix Llobregat), l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp), Roses (Alt Empordà), Subirats (Alt Penedès), Cerdanyola (Vallès Occidental), La Nou de Gaià (Tarragonès), Vilanova i la Geltrú (Garraf), Cervià de les Garrigues (Garrigues), Viladecans (Baix Llobregat), Gavà (Baix Llobregat), Sentmenat (Vallès Occidental), Benifallet (Baix Ebre), Pont de Vilomara i Rocafort (Bages), Begues (Baix Llobregat), Torroella de Montgrí (Baix Empordà), Vinaixa (Les Garrigues), Vilanova i la Geltrú (Garraf), La Palma de Cervelló (Baix Llobregat),  Vic (Osona), La Pobla de Cérvoles (Les Garrigues), El Soleràs (Les Garrigues), Olesa de Montserrat (Baix Llobregat), Taradell (Osona), Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès), Verdú (Urgell), Tàrrega (Urgell), El Catllar (Tarragonès), Bagà (Berguedà), Vallirana (Baix Llobregat), Port de la Selva (Alt Empordà), Espot (Pallars Sobirà), Font Rubí (Alt Penedès), Boí (Alta Ribagorça) i Viladecavalls (Vallès Occidental).

S’està fent a Prats de Molló (Vallespir).

A continuació anirà a: Vallbona d’Anoia (Anoia), Vallbona de les Monges (Urgell), Tarragona (Tarragonès), Aspa (Segrià), Bellver (Cerdanya), Arnes (Terra Alta), La Granadella (Les Garrigues), Pobla de Montornès (Tarragonès), Rubí (Vallès Oriental), Les Preses (La Garrotxa) i Vacarisses (Vallés Occidental).

Per ara, fins final de 2025, són 87 indrets en 6 anys, del novembre de 2019 fins el desembre de 2025.

Per les 72 primeres poblacions han passat 40.319 visitants, la qual cosa dóna una mitjana de 560 per població.

El catàleg de l’exposició (10 euros) es pot aconseguir a:

Manual del marger, un llibre de F. Xavier Solé

F. Xavier Solé és un històric de la pedra seca. Però el seu bagatge és molt més extens. Es va llicenciar en Belles Arts a Barcelona (1997), s’especialitza en la restauració del patrimoni i té una llarga trajectòria (castell de Miravet, muralla de Tarragona, Arc de Berà, hospital de Sant Pau de Barcelona, Seu Vella de Lleida…). També ha fet una munió de cursos de talla de pedra.

El recordo, fa anys, en Trobades de Pedra Seca, desenvolupant unes interessants comunicacions. I també, en alguna sortida pels seus indrets (Vilalba dels Arcs) explicant amb detall diverses construccions de pedra seca o visitant el seu estudi. Alguns ens hem apropat a aquest tema des de la perspectiva estrictament cultural, d’altres, fonamentalment en Xavier, des del mateix treball en pedra. Això fa que tingui uns coneixements precisos i que pugui explicar, raonadament, les diverses maneres de treballar la pedra segons la particularitat de l’indret i del tipus de construcció.       

Tot aquest coneixement, o una bona part, ara l’ha traslladat a un llibre. Aquest és valuós tant pel novell que vol endinsar-se en el món de la pedra seca, com pels ja coneixedors que volen ampliar o trobar la raó del que ja saben d’aquesta tècnica.  

“Em vaig enamorar dels marges de pedra seca descobrint l’espai natural dels secans de la serra de Bellmunt-Almenara: plantes, plecs guixencs, petits rèptils, ocells… tot un patrimoni natural que forma part d’un paisatge que no s’entendria sense tot un seguit d’elements d’arquitectura popular: cabanes de volta, pletes, aljubs… i, per damunt de tots ells, les espones o els marges construïts amb la tècnica de la pedra en sec…”.

En F. Xavier Solé parla molt encertadament del “patrimoni natural que forma part d’un paisatge…”. Part d’aquest patrimoni natural són les construccions de pedra seca que ajuden a determinar un paisatge. Aquestes construccions, elements propis de la pagesia, tenen una funció utilitària, de servei. Algunes persones tan sols les veuen (percebre la imatge d’un objecte); tan sols són d’altres “objectes” d’aquell espai. D’altres les miren (fixar la vista sobre un objecte), i es possible que alguns les observin (mirar detingudament).   

Quan estem en aquest darrer estadi i observen un espai natural determinat o el conjunt del territori on estan les construccions de pedra seca estem ajudant a definir un paisatge, un espai amb connotacions culturals de diversa mena. Aquest “paisatge”, un producte cultural, ja forma part de nosaltres.  

És aleshores quan l’observador es qüestiona com s’han construït les barraques, els marges… i quina funció tenen. Es possible que l’observador esdevingui corprès. Si aquest és el cas no hi dubteu: el llibre d’en F. X. Solé us serà molt útil.

Martí Rom

Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya

La Verneda
1, Allée des Cerisiers 66230 Prats de Molló
Exposició del 4 d’abril al 4 de maig de 2025

Del divendres 4 d’abril al diumenge 4 de maig de 2025 es farà a “La Verneda” l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).

L’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”, des de l’inici de la seva itinerància, a Torrebesses el novembre de 2019, amb aquesta edició s’haurà fet 75 vegades a Catalunya. Des de l’abril de 2021 tenim dues còpies fent aquesta itinerància.

Anteriorment s’ha fet a Torrebesses (Segrià), Castellar del Vallès (Vallès Occidental), Amposta (Montsià), Cadaqués (Alt Empordà), Manresa (Bages), Bonastre (Baix Penedès), La Fatarella (Terra Alta), Olot (la Garrotxa), La Bisbal del Penedès (Baix Penedès), Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), Tortosa (Baix Ebre), Sant Fruitós de Bages (Bages), Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), L’Arboç (Baix Penedès), Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), Ulldemolins (Priorat), Sitges (Garraf), Mont-roig (Baix Camp), Móra la Nova (Ribera d’Ebre), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), Girona (Gironès), Avinyó (Bages), Campredó (Baix Ebre), Tivenys (Baix Ebre), Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), Sant Pere de Ribes (Garraf), Igualada (Anoia), La Morera de Montsant (Priorat), La Sénia (Montsià), Rellinars (Vallès Occidental), Tarragona (Tarragonès), Bellvei (Baix Penedès), Ginestar (Ribera d’Ebre), Bellvís (Pla d’Urgell), Pla de Santa Maria (Alt Camp), Cervelló (Baix Llobregat), Mura (Bages), Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), Vila-rodona (Alt Camp), Sant Just Desvern (Baix Llobregat), l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp), Roses (Alt Empordà), Subirats (Alt Penedès), Cerdanyola (Vallès Occidental), La Nou de Gaià (Tarragonès), Vilanova i la Geltrú (Garraf), Cervià de les Garrigues (Garrigues), Viladecans (Baix Llobregat), Gavà (Baix Llobregat), Sentmenat (Vallès Occidental), Benifallet (Baix Ebre), Pont de Vilomara i Rocafort (Bages), Begues (Baix Llobregat), Torroella de Montgrí (Baix Empordà), Vinaixa (Les Garrigues), Vilanova i la Geltrú (Garraf), La Palma de Cervelló (Baix Llobregat),  Vic (Osona), La Pobla de Cérvoles (Les Garrigues), El Soleràs (Les Garrigues), Olesa de Montserrat (Baix Llobregat), Taradell (Osona), Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès), Verdú (Urgell), Tàrrega (Urgell), El Catllar (Tarragonès), Bagà (Berguedà),  Vallirana (Baix Llobregat), Port de la Selva (Alt Empordà), Espot (Pallars Sobirà), Font Rubí (Alt Penedès) i Boí (Alta Ribagorça).

S’està fent a Viladecavalls (Vallès Occidental).

A continuació anirà a: Sallent (Bages), Vallbona d’Anoia (Anoia), Vallbona de les Monges (Urgell), Tarragona (Tarragonès), Aspa (Segrià), Bellver (Cerdanya), Arnes (Terra Alta), La Granadella (Les Garrigues), Rubí (Vallès Oriental), Les Preses (La Garrotxa) i Vacarisses (Vallés Occidental).

Per ara, fins final de 2025, són 86 indrets en 6 anys, del novembre de 2019 fins el desembre de 2025.

Per les 72 primeres poblacions han passat 40.319 visitants, la qual cosa dóna una mitjana de 560 per població.

El catàleg de l’exposició (10 €) es pot aconseguir a:

Nova edició del curs de construcció de marges de Guissona

Torna el curs de construcció de marges de Guissona, que se celebrarà el dissabte 29 de març a partir de les 08 h, en el punt en què ho van deixar l’any passat, al Camí de Farell (https://tuit.cat/1x0Sa).

Tot i que el curs és gratuït, per qüestions d’aforament i organització es requereix inscripció prèvia (màxim fins al 26 de març).

L’aparcament de vehicles serà a tocar del cobert del MARSOL (https://tuit.cat/i4655) i s’arribarà a peu a l’inici del tram a restaurar.

Per a més informació i/o inscripció a turisme@guissona.cat

Nova etapa de la revista «Pedra seca»

La Revista Pedra seca, una petita publicació semestral entorn al patrimoni de la pedra seca que enguany compleix vint-i-cinc anys, serà liderada i dirigida a partir d’ara per la gestora llersenca Maite Oliva.

Maite Oliva pren així el relleu del Patronat de Sant Galderic, l’entitat que l’havia impulsat des del seu naixement l’any 2.000, amb els objectius de consolidar-la com a referent en la divulgació i posada en valor del patrimoni, l’ofici i la tècnica constructiva de la pedra seca a Catalunya i d’ampliar el seu ressò arreu del territori per posar el coneixement d’aquest patrimoni a l’abast del gran públic.

De periodicitat semestral (juny i desembre), la Revista Pedra seca únicament es comercialitza per subscripció i s’envia per correu postal a domicili. Amb un cost anual de 25€ (impostos i despeses d’enviament incloses), les subscripcions es poden fer online a www.revistapedraseca.cat/subscripcions. A més, i gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament de Cadaqués, les primeres 100 subscripcions rebran gratuïtament un exemplar del llibre de la “XII Trobada de la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional”.

Diàleg d’arquitectura amb el margener F. Xavier Solé.

La Seu de l’Ebre del (COAC) presenta una nova activitat dins el seu programa anual titulat “Diàlegs d’Arquitectura”.  

Les construccions de pedra en sec configuren un paisatge que forma part de la identitat de les Terres de l’Ebre, gràcies a aquesta tècnica constructiva mil·lenària a l’arc mediterrani, que ha estat reconeguda per la UNESCO com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

L’expertesa i el saber fer de l’escultor i llicenciat en Belles Arts, F. Xavier Solé, de Vilalba dels Arcs (Terra Alta). El seu ofici de picapedrer i la seva tradició familiar entorn de l’ofici de margener, l’han portat a recollir en un manual les bases d’una tècnica, que cal preservar i protegir, gràcies a les solucions que aporta per a una arquitectura, la de la pedra, que tan estima i defensa; a través d’un diàleg amb l’antropòloga M. Carme Queralt, especialista en patrimoni etnològic i immaterial, que guiarà per aquest viatge al voltant de la pedra, a partir de la memòria popular i la documentació històrica.

El llibre, a mode de guia, ens mostra l’ofici de margener, que requereix tant esforç com habilitat constructiva, i dona, tant al text com als dibuixos i fotografies que l’acompanyen, la informació sobre com aplicar les tècniques que requereix el treball de la pedra en sec.

Organitza: Demarcació de l’Ebre del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC)

Lloc: Seu de l’Ebre del (COAC). Casa Bau. C/ Ramon Berenguer IV, 26 principal. Tortosa.

Data: 27 de febrer de 2025.

Horari: 19h.

Informació: https://arquitectes.cat/content/di%C3%A0legs-darquitectura-amb-f-xavier-sol%C3%A9

Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya

Biblioteca Pere Calders
Viladecavalls
Exposició del 21 de febrer al 30 de març de 2025

Del divendres 21 de febrer al diumenge 30 de març de 2025 es farà a la biblioteca Pere Calders de Viladecavalls l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).

L’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”, des de l’inici de la seva itinerància a Torrebesses el novembre de 2019, amb aquesta edició s’haurà fet 74 vegades a Catalunya. Des de l’abril del 2021 tenim dues còpies fent aquesta itinerància.

Anteriorment s’ha fet a Torrebesses (Segrià), Castellar del Vallès (Vallès Occidental), Amposta (Montsià), Cadaqués (Alt Empordà), Manresa (Bages), Bonastre (Baix Penedès), La Fatarella (Terra Alta), Olot (la Garrotxa), La Bisbal del Penedès (Baix Penedès), Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), Tortosa (Baix Ebre), Sant Fruitós de Bages (Bages), Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), L’Arboç (Baix Penedès), Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), Ulldemolins (Priorat), Sitges (Garraf), Mont-roig (Baix Camp), Móra la Nova (Ribera d’Ebre), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), Girona (Gironès), Avinyó (Bages), Campredó (Baix Ebre), Tivenys (Baix Ebre), Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), Sant Pere de Ribes (Garraf), Igualada (Anoia), La Morera de Montsant (Priorat), La Sénia (Montsià), Rellinars (Vallès Occidental), Tarragona (Tarragonès), Bellvei (Baix Penedès), Ginestar (Ribera d’Ebre), Bellvís (Pla d’Urgell), Pla de Santa Maria (Alt Camp), Cervelló (Baix Llobregat), Mura (Bages), Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), Vila-rodona (Alt Camp), Sant Just Desvern (Baix Llobregat), l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp), Roses (Alt Empordà), Subirats (Alt Penedès), Cerdanyola (Vallès Occidental), La Nou de Gaià (Tarragonès), Vilanova i la Geltrú (Garraf), Cervià de les Garrigues (Garrigues), Viladecans (Baix Llobregat), Gavà (Baix Llobregat), Sentmenat (Vallès Occidental), Benifallet (Baix Ebre), Pont de Vilomara i Rocafort (Bages), Begues (Baix Llobregat), Torroella de Montgrí (Baix Empordà), Vinaixa (Les Garrigues), Vilanova i la Geltrú (Garraf), La Palma de Cervelló (Baix Llobregat),  Vic (Osona), La Pobla de Cérvoles (Les Garrigues), El Soleràs (Les Garrigues), Olesa de Montserrat (Baix Llobregat), Taradell (Osona), Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès), Verdú (Urgell), Tàrrega (Urgell), El Catllar (Tarragonès), Bagà (Berguedà),  Vallirana (Baix Llobregat), Port de la Selva (Alt Empordà) i Espot (Pallars Sobirà).

S’està fent a Font Rubí (Alt Penedès).

A continuació anirà a: Sallent (Bages), Prats de Molló (Vallespir), Vallbona d’Anoia (Anoia), Vallbona de les Monges (Urgell), Tarragona (Tarragonès), Aspa (Segrià), Bellver de Cerdanya (Cerdanya), Arnes (Terra Alta), La Granadella (Les Garrigues), Rubí (Vallès Oriental), Les Preses (La Garrotxa) i Vacarisses (Vallés Occidental).

Per ara, fins final de 2025, són 86 indrets en 6 anys, del novembre de 2019 fins el desembre de 2025.

Per les 70 primeres poblacions han passat 39.194 visitants, la qual cosa dóna una mitjana de 559 per població.

El catàleg de l’exposició (10 euros) es pot aconseguir a: