El Centre de Documentació del Museu de la Mediterrània rep el fons musical de Max Havart

El Museu de la Mediterrània ha rebut la donació del fons musical de Max Havart, el compositor de música per a cobla més rellevant de la Catalunya Nord. Els fills del compositor han fet entrega al Centre de Documentació del Museu de la Mediterrània d’un arxiu que conté més de 400 obres entre sardanes, danses per a orquestra i cobla, i harmonitzacions i instrumentacions de ballets.

Havart va ser un home molt prolífic en el món de la la música. A més de compositor va ser instrumentista de tible de diverses cobles orquestres del Rosselló. I també va exercir de professor d’instruments catalans i de solfeig a l’Escola Nacional de Música de Perpinyà el 1967, fet que el va portar a escriure nombroses obres per a l’ensenyament del tible i la tenora.

Entre tot el material del fons, cal destacar la sardana “Campanes del Vallespí”, de l’any 1947, la primera sardana que va escriure; la suite per a cobla i timbales “Retaule rossellonenc”, estrenada al Palau de la Música el 1981, o el vals-jota “Bisbalenc” dedicat a la Cobla La Principal de la Bisbal

El Fons Musical Max Havart està compost per 220 sardanes, 55 danses i 127 harmonitzacions i instrumentacions de ballets, majoritàriament catalans. Aquests documents que ingressen al Centre de Documentació del museu seran classificats i documentats per posar-los a disposició de qui desitgi consultar-los.

Gràcies a aquesta donació, el Museu de la Mediterrània comptarà amb un altre fons musical-sardanístic que se suma als que ja s’hi custodien i que fan del Centre de Documentació de Torroella un dels referents del món de la música per a cobla dels Països Catalans. Els arxius i fons musicals-sardanístics, inventariats i digitalitzats, estan disponibles per a consultes i són els següents: Arxiu Josep Ma Boix, Arxiu la Caravana, Arxiu Montgrins, Fons Charles Doutres, Fons Enric Vilà, Fons Josep Cristòfol, Fons Josep Pi, Fons Pere Rigau, Fons Ricard Viladesau, Fons Salvador Dabau i Fons Vicenç Bou.

Llegeix més »

És la melodia del mestre Tomàs?

Casa dels Entremesos. Pl. de les Beates, 2, Barcelona
Dijous 4 de novembre de 2021, a les vuit del vespre

Segona xerrada del Cicle Agustí Cohí Grau, amb motiu del centenari del naixement d’Agustí Cohí i també dels cent vint-i-cinc de Joan Tomàs, dues personalitats que des de la música van fer créixer la cultura tradicional i l’Esbart Català de Dansaires. Versarà sobre la relació entre ambdós: com va sorgir, i com un primer contacte de mestre i alumne es transformà amistat i continuïtat professional. El mestre Cohí va compondre una vuitantena de sardanes i va instrumentar unes vuit-centes danses populars, entre molta altra producció musical. Amb la participació de Liliana Tomàs, comissària de l’any Tomàs, i Joan Gómez, director musical de l’Esbart Català de Dansaires.

Entrada lliure amb inscripció prèvia a info@esbartcatala.org. Aforament limitat segons directrius sanitàries. L’acte es podrà seguir en directe a través del Facebook de La Casa dels Entremesos i l’Instagram de l’Esbart Català de Dansaires.

Sardanes a Manlleu, una història de cultura i lleure

poster-expo-sardanes-amb-audicioEnguany es compleixen noranta anys de la fundació, l’any 1929, de l’Agrupació Sardanista Manlleuenca. Des de finals del segle XIX a Manlleu les sardanes gaudien del favor popular, com ho demostra la intensa activitat sardanista documentada a la ciutat en les dècades anteriors a la fundació de l’Agrupació. Però no sempre s’havien ballat sardanes a Manlleu. Les modernes sardanes llargues van néixer a l’Empordà en la primera meitat del segle XIX, i des de finals del segle es van estendre impulsades pel catalanisme cultural i polític.

Durant el segle XX la sardana ha estat un espai central de socialització i lleure populars, present en totes les festes. I ha estat, sovint, una escletxa de reivindicació de la cultura catalana, especialment en aquells moments en els quals aquesta va haver de resistir la repressió dels règims dictatorials del segle XX a Espanya. A més de l’Agrupació Sardanista Manlleuenca, vint colles, des de les Flors Camperoles, fins a les actuals colles Encís i 1714, han fet viure les sardanes a la ciutat i han portat el nom de Manlleu per tot Catalunya. Manlleu ha produït també músics, autors de nombroses sardanes, i almenys set cobles o orquestres manlleuenques han interpretat habitualment sardanes.

L’exposició, amb motiu de la celebració de l’aniversari de l’Agrupació Sardanista Manlleuenca, proposa un viatge pels més de cent anys d’història de la sardana a Manlleu.

També s’han programat altres actes al voltant de la sardana, el primer d’ells tindrà lloc el dijous 4 de juliol a les 19.30h. El Tenora i compositor Jordi Molina i el director del Museu de la Mediterrània Gerard Cruset presentaran al Museu el projecte “Fer de músic”. Un treball de recuperació, preservació i divulgació, a través d’enregistraments i documentació manuscrita i fotogràfica, de la memòria dels músics històrics vinculats al món de la sardana i les cobles-orquestres de Catalunya.

La inauguració de l’exposició es farà el divendres 28 de juny a les 20h i comptarà amb la cobla els Lluïsos de Taradell que inauguraran la mostra repetint les sardanes de la primera audició de l’Agrupació Sardanista Manlleuenca de l’any 1929.

Data: Del 28 de juny al 15 de setembre

Lloc: Museu del Ter. Passeig del Ter, 2. Manlleu

Per a més informació: www.museudelter.cat – info@museudelter.cat – 938515176

L’exposició “Viladesau. El príncep de la tenora” viatge a Girona

Postal1L’exposició commemoració del centenari del naixement de Ricard Viladesau produïda pel Museu de la Mediterrània, va ser inaugurada a Torroella de Montgrí el 27 de gener d’enguany i ja s’ha pogut veure a Calonge i ara es presenta a Girona.

L’exposició s’inaugurarà divendres 5 d’octubre a les 19 h a la Casa de Cultura de Girona i es podrà visitar fins al 23 de novembre.

Ricard Viladesau i Caner (Calonge 1918 – Barcelona 2005), que ha estat possiblement el
músic més influent i popular en la història de la música de cobla de la segona meitat del segle XX.

Llegeix més »