Acte de recepció de la senyera de Rafael Patxot

senyera PatxotEl proper dissabte 2 de juliol a les 18:30h a la plaça del Mercat de Sant Feliu de Guíxols, tindrà lloc un acte institucional i solemne, per celebrar la tornada a casa de la senyera des de l’exili, que havia estat del mecenes guixolenc Rafael Patxot.

Es tracta d’un acte plenament emotiu amb la presència de la presidenta del Parlament de Catalunya,  Carme Forcadell, i del president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont. Es vol que tota la ciutat sigui present davant la plaça i participi de l’esdeveniment.

El programa de l’acte pretén unir tres elements clau: solemnitat, emoció i un tercer component: el vessant popular, amb l’escalf de la gent i les entitats locals.

En poc més d’una hora se celebrarà l’arribada de la Senyera de Rafael Patxot, parlaments insticuionals, junt amb un acompanyament musical d’excepció. L’escenari, que se situarà davant del mercat, tindrà gran vistositat i presentarà diferents nivells, en el qual es podrà percebre un mar amb ones.

Quant a les actuacions, una coral mixta, formada especialment per aquesta ocasió, integrarà membres de les corals Cypsella, Vall d’Aro, Escolania del Monestir i Polifònica de Girona. Més de 80 persones estaran a l’escenari interpretant peces de gran emotivitat. El tenor Eduard Mas, acompanyat al piano per Maria Mauri, interpretarà tres peces d’Eduard Toldrà. La Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona tindrà un paper també decisiu, en dues interpretacions de gran simbolisme.

Hi haurà, a més, la companyia de tot el públic i nombroses entitats locals, com la Colla Gegantera, que també tindran un paper clau a l’hora de completar la jornada.

Read More »

Misteri de la Santíssima Passió de Crist: reconstrucció històrica de la Passió Medieval de Cervera

Dissabte 27 de febrer  a les 19 hores

Paranimf de la Universitat de Cervera

Aquest dissabte 27 de febrer tindrà lloc la presentació de la representació “Misteri de la Santíssima Passió de Crist: reconstrucció històrica de la Passió Medieval de Cervera”. La Passió de Cervera és la més antiga de les passions cinccentistes i el seu text “El Misteri de la Passió de Cervera” constitueix un dels textos dramàtics catalans antics, del cicle de la Passió, més complets que han pervingut fins als nostres dies. El Patronat de la Passió, amb l’objectiu de reviure els orígens de la seva Passió, va crear l’Associació la Passió medieval, amb membres de la seva junta per impulsar aquest projecte, que finalment, aquest any, es durà a terme el dissabte 26 de març a la Parròquia de Santa Maria de Cervera.

En la presentació intervindran,
– Sr. Ramon Royes, Paer en Cap de Cervera
– Sr. Jaume Rossich, Regidor de Cultura de Cervera
– Sra. Mariona Dalmases, Presidenta de l’Associació la Passió Medieval
– Sr. Xavier Cañabate, President del Patronat de la Passió
– Sr. Pep Oriol, Director escènic
– Sra. Alba Cuñé, Directora artística

Taula rodona: lleidatanisme, leridanismo, lleidapower

Data: dissabte 12 de desembre de 2015, a les 10.15 h.
Lloc: Sala Alfred Perenya (Avda. Blondel, 64), Lleida.

Taula rodona: lleidatanisme, leridanismo, lleidapower. Lleida des del S. XIX al S. XXI.

10.15 h. Presentació de la revista Shikar nº 2, per Quintí Casals, director de Shikar i Maria Jesús Llavero, presidenta del CECS-Centre d’Estudis Comarcals del Segrià.

10.30 h. Taula rodona amb:
Josep Vallverdú, escriptor
Ramon Morell, economista,
Manel Lladonosa, historiador
Anna Sáez, periodista.

Organitza: CECS-Centre d’Estudis Comarcals del Segrià.
Col·labora: La Paeria-Ajuntament de Lleida.
Per a més informació: CECS-Centre d’Estudis Comarcals del Segrià, cec.segria@gmail.com.

"Vicenç Bou. De la plaça al Paral·lel", el llibre

El Museu de la Mediterrània presentarà el llibre relacionat amb l’exposició “Vicenç Bou. De la Plaça al Paral·lel”. Aquest, vol ser un reconeixement a la figura del gran músic i compositor torroellenc i promoure’l com un dels personatges musicals més destacats de la primera meitat del segle XX del nostre país.

L’acte de presentació comptarà amb la interpretació musical d’algunes de les peces més populars de Vicenç Bou, de la mà de Mar Serinyà a la veu i Joan Serinyà al contrabaix.

Amb aquest llibre us proposem un viatge emocionant per descobrir una de les icones del patrimoni musical del nostre país, a resseguir la trajectòria d’un dels músics més destacats de Catalunya, a posar-vos a la pell de Vicenç Bou i deixar-vos seduir per la seva música.

L’exposició es pot visitar al Museu de la Mediterrània fins el 21 d’abril.

Lloc: Museu de la Mediterrània, c/Ullà, 31. Torroella de Montgrí

Data: Dijous 10 d’abril, a les 20h

Més informació: Museu de la Mediterrània, 972.75.51.80. info@museudelamediterrania.cat

8a Jornada “Reviure el Patrimoni”

Símbols i mites en la construcció de la identitat

Data: dijous, 21 de novembre de 2013, a partir de les 9.30 h.

Lloc: Auditori Municipal de Cervera (Carrer Major, 66, Cervera)

Inscripció (gratuïta) a www.museudecervera.cat/reviurelpatrimoni

Termini d’inscripcions: 18 de novembre de 2013. Es prega confirmació d’assistència.

La vuitena edició de la jornada Reviure el patrimoni arriba de la mà d’una data prou emblemàtica i d’abast nacional: la celebració del Tricentenari dels fets de l’11 de setembre de 1714. En aquest context, el Museu Comarcal de Cervera prepara una sèrie d’actes inscrits dins la Ruta 1714 la qual inclou 10 municipis que es converteixen en escenaris d’un relat històric. Entre d’altres accions, es preveu l’obertura d’una exposició que vol revisar i actualitzar la posició de Cervera durant la Guerra de Successió i les conseqüències derivades del Decret de Nova Planta amb una interrogació especial cap al perquè de la construcció de la Universitat de Cervera. Un edifici que marcarà, inevitablement, la trajectòria econòmica, social i urbana de la ciutat però també la seva projecció exterior. La identitat de Cervera es construeix, no només però sí essencialment, a partir de la utilització de fets històrics reals i/o interpretats que, obviats o magnificats, potencien una o altra imatge. No és un cas exclusiu de la nostra ciutat sinó que sovint aquestes utilitzacions es troben en la base de molts símbols nacionals. Aquesta jornada pot servir per desvetllar-ne algun i convertir-se en eina de treball crítica per a futures propostes.

Feu clic aquí per veure programa complert

Organitza: Museu Comarcal de Cervera

Llocs de memòria dels catalans del nord i del sud. Jornades de recerca i debat del grup Mirmanda

Data: dissabte, 27 de juliol de 2013 a les 9.45 h.
Lloc:Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell (C/Sant Ermengol, 71), L a Seu d’Urgell

Llocs de memòria dels catalans del nord i del sud. Jornades de recerca i debat del grup Mirmanda

– Espais, identitat i paisatge: Antoni Pol,arbara Schmitt-Solà, Joan Peytaví.
– Comunicació, Arxius i escriptura: Erola Simon, Guillem Lluch, Manel Riu.
– Memòries, símbols i mites comuns: Carles Gascón, Lluís Obiols, Marta Rovira

Organitza:Associació Mirmanda
Col·laboren:
Patronat Francesc Eiximenis de la Diputació de Girona, Institut d’Estudis Ilerdencs, Institut d’Estudis de l’Alt Urgell, MUME-Museu Memorial de l’Exili, Societat Andorrana de Ciències i Arxiu Comarcal de l’Alt UrgellDepartament de Cultura de la Generalitat de catalunya
Més informació: Associació Mirmanda: Bloc i Web, info@mirmanda.com, 669 34 60 71

Festa del centenari de la Creu de Constantí a Sant Martí d’Albars

L’any 1913 a Sant Martí d’Albars, poble del Lluçanès, es va alçar una creu per tal de commemorar els 1600 anys de l’Edicte de Milà celebrat l’any 313. Enguany s’han organitzat una sèrie d’actes per tal de commemorar aquesta efemèride. L’acte central serà una conferència a càrrec de Joan Arimany, expert en religiositat popular i que parlarà de “Les festes Constantinianes de 1913 i les creus monumentals”

Data: Dissabte 1 de juny de 2010 a les 19h

Lloc: Església parroquial de Sant Martí d’Albars

Més informació: Ajuntament de Sant Martí d’Albars – 93853 01 62

Els laberints: viatges virtuals i iniciàtics

Associació Excursionista d’Etnografia i Folklore. C. d’Avinyó, 19, pral., Barcelona
Dijous 27 de setembre de 2012, 19.30 h


Els laberints megalítics, la llegenda del Minotaure, els jardins laberíntics, laberints místics a les esglésies i catedrals, el joc de l’oca… entre d’altres,  configuren un espai itinerari que es recorre per arribar a un objectiu, donant gairebé més importància al trajecte que al final. Els laberints al llarg de la història han estat carregats d’un valor simbòlic, i fins i tot en les seves versions d’entreteniment són trajectes metafòrics de la vida o transits a la introspecció. Conferència a càrrec de Jan Grau, expert en cultura popular, dins del cicle Estació Xerrada Amades 2012.