Què vol dir ser de mar?

L’institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC) organitza la taula rodona Què vol dir ser de mar en motiu de la presentació del llibre “Ser o no ser de mar. Arenys: Història, Patrimoni i Antropologia marítima“. El llibre, d’Eliseu Carbonell, Miguel Doñate i Pablo Romero i editat per l’ICRPC, és un dels resultats principals de la recerca duta a terme per un grup d’investigadors sota la coordinació del Museu Marítim de Barcelona,  en el marc de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya i en la modalitat anàlisi, amb el títol “De cara al mar. Estudi etnològic dels ports de Cambrils i Arenys de Mar i el seu paper en la identitat marítima catalana“.

Data i lloc: 20 d’abril de 2012, a les 16.30h. Seminari del Departament d’Antropologia. Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona. C/ Montalegre, 6.

Participants: Eliseu Carbonell, Miguel Doñate i Pablo Romero com autors del llibre, juntament amb Joan Lluís Alegret, Ignasi Terradas, Enric Garcia, David Florido, Juan A. Rubio‐Ardanaz, Juan A. Apraiz, Ángeles Corbacho i Nadia Fava.

Bous de mort

Jofre Padullés. Bous de Mort. El Corre de Bou de Cardona i la Cultura popular taurina de Catalunya. 10 è Premi Joan Amades. Tarragona: Arola Editors, 2011, 217 p.

L’eix fonamental d’aquest treball el constitueix la celebració centenària del Corre de Bou de Cardona, alhora que ens ofereix una panoràmica general de la cultura popular taurina de Catalunya. El lloc central l’ocupen les categories relatives a la tradició i la modernitat, a partir de les quals es ressegueixen qüestions clau com ara l’aparició del toreig professional i la corrida comercial, o les transformacions dels espais de celebració. Amb aquest treball es desmenteixen aquelles afirmacions que portarien a concebre les festes populars amb bous com a simples espectacles, abocant-les al calaix de sastre de les explosions d’insensatesa col·lectiva. Tot plegat, posant de manifest fins quin punt la naturalesa enutjosa dels correbous, des de les legislacions antitaurines d’Isabel la Catòlica fins a l’actualitat, no es trobava, com freqüentment es volia fer creure, en l’aparent insensatesa de tal celebració, sinó en la insinuació que tal celebració, i per extensió tota praxis simbòlica popular, vehiculava un discurs de poder absolutament coherent que es mostrava indiferent al de la ideologia oficial i actuava advocant un ordre fonamentalment diferent a l’imposat des del camp sociopolític dominant.

Diccionari de sants històrics catalans

El Diccionari de sants històrics catalans ofereix un recull exhaustiu de biografies de les santes i els sants que han viscut a Catalunya, des dels màrtirs de l’antiguitat fins als més recents. L’obra reflecteix, així mateix, aspectes relacionats amb la devoció de cada sant, amb la cultura popular i amb l’art (els seus atributs principals i propostes de visita al patrimoni arquitectònic que se li relaciona). El llibre és, també, una via d’entrada a la història i les tradicions populars catalanes. El seu autor, Joan Arimany, ha estat becat en diverses ocasions pel CPCPTC per a realitzar recerques relacionades amb la religiositat popular a la seva població, Manlleu: sobre les capelletes de carrer o fornícules (2005), sobre les capelletes de visita domiciliària (2006) i sobre la festa dels Tonis (2010).  L’any 2009, fruit de les dues primeres recerques, va publicar Devoció, festa i veïnat: capelletes de carrer i capelletes de visita domiciliària a Manlleu. El Diccionari de sants històrics catalans es presenta el 15 de desembre.

Lloc:  Biblioteca Municipal de Manlleu. Baixa Cortada, 1, 1r, Manlleu

Data: dijous 15 de desembre de 2011, a les 20.00 h

Informació: Farell Editors. Tel. 938 333 325farell@farelleditors.cat

Nota de premsa

Targeta d’invitació a la presentació

El barri gòtic de Barcelona: reinvenció del passat i imatge de marca

Cócola Gant, Agustín. El barrio gótico de Barcelona. Planificación del pasado e imagen de marca. Madrid: Ediciones Madroño, 2011, 260 p.

La transformació de la ciutat de Barcelona en espais tematitzats per el consum turístic va començar a planificar-se en les primeres dècades del segle XX. Malgrat ser un procés propi de l’actual societat de serveis, la burgesia catalana va tenir com objectiu col·locar la seva capital en un lloc destacat dins del mapa de les ciutats mediterrànies més atractives. Per aquest fi es proposà eliminar els conflictes socials del centre de la ciutat i convertir la zona més representativa del casc vell en un espai monumental, replet d’elements aparentment antics.  Però la història que els poders locals reinventarien  es limitava a l’únic període que el moviment catalanista havia defensat com propi i genuí: l’Edat Mitjana. L’interès pel passat i pel patrimoni d’aquell període històric anava lligat a la construcció de la identitat nacional, institucionalitzant símbols col·lectius amb els què la resta de la societat s’havia d’identificar.

Els Segadors. De cançó eròtica a himne nacional

Presentació a Reus del llibre de Jaume Ayats Els Segadors. De cançó eròtica a himne nacional, a càrrec del seu autor.

Els Segadors, l’himne nacional, prové d’una cançó eròtica que es va transformar, el 1640, en un crit de guerra i que, al tombant del 1900, va esdevenir himne nacional de Catalunya. Aquesta és, molt en síntesi, la trajectòria que l’etnomusicòleg Jaume Ayats explica en el llibre que dedica a un dels grans símbols del país, que va ser escrit «tot adaptant o reciclant una cançó eròtica que cantaven els joves que treballaven al camp. Aquesta afirmació podria ser percebuda com una simple informació històrica, amb tota la indiferència i la normalitat amb què suposadament hem de rebre les informacions històriques d’una època llunyana, una època que no ens afecta directament.

En realitat, però, a la Catalunya actual sorprèn –a segons qui incomoda, a segons qui fascina– que l’himne nacional tingui l’inici en una cançó «verda» i atrevida. Per què passa això? Read More »