Cócola Gant, Agustín. El barrio gótico de Barcelona. Planificación del pasado e imagen de marca. Madrid: Ediciones Madroño, 2011, 260 p.

La transformació de la ciutat de Barcelona en espais tematitzats per el consum turístic va començar a planificar-se en les primeres dècades del segle XX. Malgrat ser un procés propi de l’actual societat de serveis, la burgesia catalana va tenir com objectiu col·locar la seva capital en un lloc destacat dins del mapa de les ciutats mediterrànies més atractives. Per aquest fi es proposà eliminar els conflictes socials del centre de la ciutat i convertir la zona més representativa del casc vell en un espai monumental, replet d’elements aparentment antics.  Però la història que els poders locals reinventarien  es limitava a l’únic període que el moviment catalanista havia defensat com propi i genuí: l’Edat Mitjana. L’interès pel passat i pel patrimoni d’aquell període històric anava lligat a la construcció de la identitat nacional, institucionalitzant símbols col·lectius amb els què la resta de la societat s’havia d’identificar.