Informe de l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” (novembre de 2019 a desembre de 2025)

L’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”, es va inaugurar el 14 de novembre de 2019 a Torrebesses. Fins el març de 2021 només hi havia una còpia en itinerància; a partir d’aleshores n’hi va haver dues. Ha estat 6 anys i 2 mesos; un total de 74 mesos.

S’ha fet a 89 poblacions. A cada indret hi ha estat, generalment, entre 4 i 6 setmanes.

Hi ha hagut 48.047 visitants que fa una mitjana de 540 visitants per exposició.

Cal recordar que l’any 2021 vàrem patir el covid. S’ha fet a grans poblacions, però principalment també a moltes altres localitats. En algunes d’aquestes només s’obria el dissabte i diumenge.

Resum per comarques:

ComarcaexpoComarcaexpoComarcaexpo
Alt Empordà3Berguedà1Priorat2
Alt Penedès5Cerdanya1Ribera d’Ebre3
Alt Camp2Conca Barberà1Segrià2
Alta Ribagorça1Garraf4Solsonès1
Anoia2Garrotxa1Tarragonès5
Bages7Gironès1Terra Alta2
Baix Camp2Les Garrigues6Urgell3
Baix Ebre4Montsià2Vallès Occidental6
Baix Empordà4Osona2Vallès Oriental1
Baix Llobregat10Pallars Sobirà2Vallespir1
Baix Penedès4Pla d’Urgell1  

Com es pot veure en el quadre s’ha fet a 31 de les 43 comarques de Catalunya i també al Vallespir (Prats de Molló).

En el mapa, extret de Wikipedra (on hi ha el número de construccions de cada comarca), s’ha indicat el número d’exposicions que s’han fet.

El projecte Fer de Músic suma quatre noves entrevistes el 2025

El Museu de la Mediterrània, amb el suport de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, presenta quatre noves entrevistes del projecte Fer de Músic, una iniciativa que recupera, documenta i difon la memòria oral dels músics vinculats a la cobla i a les cobles-orquestres del nostre país.

Durant aquest 2025 s’han enregistrat els testimonis de quatre figures destacades que, des de trajectòries diverses, han contribuït de manera decisiva a la cultura musical catalana, aportant una mirada plural sobre l’ofici de músic, la vida professional, els canvis socials i l’evolució del sector al llarg de les darreres dècades.

Els protagonistes d’aquesta nova edició són:

  • Josep Quer i Agustí (Vilafant, 1943). Professor superior de violí, trombó i contrabaix, ha format part de formacions de gran prestigi com la Cobla Orquestra Maravella, l’Orquesta Sinfónica de Euskadi i l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu. És també fundador de La Principal de Vilafant.
  • Josep Vilar i Crous (Caldes de Malavella, 1930). Saxofonista i clarinetista, amb una llarga trajectòria en orquestres com la Selvatana, els Montgrins, la Costa Brava i el Setson Grup. Amb 94 anys, continua en actiu com a músic a l’Orquestra Calidae.
  • Eva Trullàs i Andrés (Manresa, 1962). Cantant, va ser una de les primeres dones a incorporar-se a una cobla-orquestra, concretament a l’Orquestra Montgrins l’any 1983. Ha treballat també amb Blanes Orquestra, Dagoll Dagom i diversos projectes de creació contemporània.
  • Jordi Vila i Gómez (Barcelona, 1952). Intèrpret de tible, saxòfon, clarinet i flauta, compositor de sardanes i arranjador. Amb una extensa trajectòria en diverses cobles i cobles-orquestres, és fundador i director de la Cobla Mil·lenària de la Catalunya Nord.

Les entrevistes, realitzades en format audiovisual, s’han presentat públicament dins la Mostra de Cinema Etnogràfic, celebrada el desembre de 2025, un espai de trobada i reflexió al voltant del cinema documental i la recerca etnològica.

Amb aquestes quatre noves incorporacions, el projecte Fer de Músic arriba a un total de 68 entrevistes realitzades, després de més de quinze anys de trajectòria dedicats a la recerca i difusió del patrimoni musical vinculat a la cobla i a les cobles-orquestres, formacions nascudes a les comarques de l’Empordà a mitjan segle XIX.

El projecte, iniciat l’any 2009, és coordinat pel músic Jordi Molina i la responsable del Centre de Documentació del Museu de la Mediterrània, Eva Ramió.

Totes les entrevistes del Fer de Músic, incloses les corresponents a l’edició 2025, es poden consultar íntegrament al canal de YouTube del Museu de la Mediterrània.

Presentació del llibre La Gresca, jota de Falset. 30 anys a plaça

Móra la Nova acollirà la presentació d’un llibre dedicat al ball de la jota.

Aquest dijous 15 de gener, Móra la Nova es convertirà en punt de trobada per als amants de la cultura popular amb la presentació del llibre La Gresca, jota de Falset. 30 anys a plaça, editat per l’Associació Cultural La Clavellinera, que recull tres dècades de vida, música i cultura popular al voltant de la jota de Falset.

L’acte tindrà lloc a la biblioteca municipal de Móra la Nova a les 18.30 h, i comptarà amb la participació dels autors Albert Margalef Amorós, Carles Mas i García, Lídia de Mena Arch i Francesc Tomàs Aymerich “Panxito”, i la presentació de Mireia Grangé, presidenta de l’Associació Lo Fardell Patxetí.

L’activitat és oberta a tothom i s’adreça especialment a persones interessades en la música i la dansa tradicional, la memòria oral i el patrimoni immaterial.

El Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre us anima a sumar-se a aquest acte que vol posar en relleu la força viva de la jota i el seu paper en la identitat cultural de Falset.

Cultura Viva 2025. XIII Jornada de presentació de la recerca etnològica 2025XIII Jornada Cultura Viva-Manlleu

El passat 29 de novembre, es va celebrar la XIII Jornada de presentació de la recerca etnològica a Osona i la Catalunya Central. S’hi van presenetar recerques etnològiques realitzades a les comarques d’Osona, el Lluçanès, el Bages i Berguedà.

En aquest enllaç podeu recuperar la jornada en línia a través del canal de Youtube del Museu del Ter.

La jornada forma part del programa Cultura Viva, que és una iniciativa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial i té com a objectiu comunicar els resultats de les recerques sobre temes etnològics que es fan a Catalunya. Cultura Viva retorna així a les comunitats que han estat objecte d’estudi els coneixement que elles mateixes han contribuït a crear. El programa es desenvolupa, al llarg de l’any, per tot el país. Les jornades, que anualment es coordinen des del Museu del Ter, amb la vocació d’aplegar també treballs de recerca realitzats en el conjunt de la Catalunya Central.

En aquesta edició es van presentar 7 comunicacions, corresponents a recerques de temàtiques diferents però amb l’etnologia com a element comú. Entre les comunicacions hi ha temàtiques tan diverses com: la religiositat popular, la cultura popular la musicologia, el teatre o el joc entre d’altres. Podeu consultar les recerques clicant aquest enllaç.  

Aquí es poden veure els resums de les recerques etnològiques presentades en edicions anteriors.

Data: Dissabte 29 de novembre de les 9.45h a les 13.25h.

Lloc: Museu del Ter. Plaça de les Dones del Ter, 1. Manlleu

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Revista Pedra Seca núm. 51 (desembre 2025)

Ha sortit el número 51 de la revista Pedra Seca, el segon del nou format. Recordarem que aquesta revista es va crear al desembre del 2000. Fa 25 anys. Si el número anterior tenia 70 pàgines, aquest en té 96. La coordina Maite Oliva.

Entre d’altres hi ha quatre articles dedicats a la pedra seca al Bages, un d’ells a les tines de les valls del Montcau (Bé Cultural d’Interès Nacional, 2018). Tres sobre grups barracaires: Sitges, Mont-roig i Cadaqués. Un sobre les cabanes de volta de canó, un altre sobre les barraques del Clot de la Fou (Ripollès). A més hi ha entrevistes a Josep Andreu i Jordi Calaf (Parc Natural de Montserrat) i Roger Costa (antropòleg) i, finalment, la descripció de la ruta de l’obaga de Vilademàrger a la Llacuna (Anoia).

És el rellevant món de la pedra seca a Catalunya ben explicat i curosament publicat. Es publica el juny i desembre. La subscripció anual és de 25 euros. Cerqueu a Internet: https://www.revistapedraseca.cat/.

Tot un any de fibres vegetals

El Museu de la Pauma ja té enllestida la programació per al 2026 amb l’oferta de cursos i activitats. Es pot consultar i descarregar en aquest enllaç. Aquest 2026 es manté la dinàmica d’altres anys, amb sessions quinzenals d’A llatar a la carta, en divendres, i un curs monogràfic mensual de dos dies (dissabte i diumenge), a partir del mes de març. Si hi incloem els del Fibrescampus, n’hi ha de programats una desena que basculen entre el saber fer tradicional i la innovació a partir d’una important varietat de materials. Així hi trobem des del vímet, la bova o la pauma fins a les agulles de pi. S’obriran les inscripcions el dia 15 de gener a partir de les 17:00, a través del web del Museu.

Cronològicament, el primer curs monogràfic, serà el que impartirà el mes de març l’artesana valenciana Maria Teresa Miñana. El taller que tindrà lloc al Museu de la Pauma consistirà en elaborar una bossa a partir de la tècnica tradicional per a confeccionar estores d’espart. Aquesta tècnica consisteix en teixir una trena molt llarga que s’usa com un fil continu amb el qual es va construint la peça. El procés comença des del centre i es va enrotllant seguint el contorn del dibuix que s’ha traçat.

Al maig un taller de gres i espart que impartirà Sara Monge. Aquesta artesana aragonesa fusiona ceràmica i fibres vegetals en les seues creacions i aquesta proposta és la que portarà al Museu de la Pauma.  Cada participant disposarà d’un recipient ceràmic especialment dissenyat per a l’activitat, al voltant del qual anirà superposant les fibres vegetals, espart i ràfia de colors principalment, fent servir la tècnica del teixit en espiral.

La cistelleria marinera torna a estar present a la programació del Museu, de la mà de l’artesà Josep Mercader que ensenyarà la tècnica de la malla triangular, emprada per elaborar les nanses de pesca tradicional. Això serà al juny, mentre que per al juliol s’aposta per la boga com a material per crear una cistelleta o una bossa petita amb la tècnica de trenar i cosir boga de diferents maneres, amb l’artesana Violeta Cabrera.

Altres tallers programats per al 2026 són els monogràfics d’A llatar a la carta, a càrrec de les artesanes d’Artpauma, que es faran per Setmana Santa, de dilluns a dimecres, i  la primera setmana d’agost, just després de la Fira Monogràfica de les Fibres Vegetals; el taller de Mònica Guilera per bastir un cistell tradicional de vímet i canya, el mes de novembre; i finalment el taller del desembre que impartirà l’artesana Simone Simons per a fer una granereta amb espart cru.

La programació dels cursos del Museu de la Pauma compta amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el preu oscil·la en funció de la durada dels tallers partint de la base que es paguen a 5 euros l’hora.

Dins la programació anual també s’inclouen els cursos del Fibrescampus, l’espai de formació que es du a terme a les portes del Racó dels Artesans, la Fira Monogràfica de les Fibres Vegetals de Mas de Barberans, que com sempre tindrà lloc el primer cap de setmana d’agost (dissabte, 1  i diumenge, 2). Els cursos del Fibrescampus seran a càrrec de Joan Clop i Saray Lorenzo els dies 29 i 30 de juliol. Joan Clop impartirà un taller d’encordat de tamboret amb bova; i Saray Lorenzo proposa l’elaboració d’una bossa de pauma canària.

D’altra banda els dos tallers d’un dia s’impartiran el 31 de juliol. Un el donarà l’artesà polac Adam Pliszko, creador autodidacta de la regió de Suwałki, que proposa explorar els secrets de la tècnica de cistelleria en espiral utilitzant agulles de pi ponderosa tant en el seu color natural com tenyides, juntament amb fils encerats, tots treballats sobre bases de fusta amb la idea de bastir diferents tipus d’objecte. El segon taller anirà a càrrec de les comissàries de l’exposició Desig i ficció.Una experiència sensorial i material del margalló, Cris Noguer i Sara G. de Ubieta. Com l’exposició, la seua proposta de taller proposa explorar la planta del margalló en la seva totalitat, des d’una artesania de ficció no centrada en l’herència que acompanya aquesta planta al territori. Concretament tindrà dos parts: d’una banda ensenyar com preservar el verd de la planta a través d’un procés sintètic no tòxic que permet que la fulla retingui la clorofila durant mesos, i per l’altra la creació d’una granereta a partir d’una fulla. El taller culminarà amb una visita guiada a l’exposició oberta al public en general.

Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya

Sala Sant Roc. Institut d’Estudis Vallencs
Jaume Huguet, 1 Valls
Exposició del 9 al 25 de gener de 2026

Del dissabte 9 de gener al diumenge 25 de gener de 2026 es farà a l’Institut d’Estudis Vallencs l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).

L’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”, des de l’inici de la seva itinerància, a Torrebesses el novembre de 2019, amb aquesta edició s’haurà fet 90 vegades a Catalunya. Des de l’abril del 2021 tenim dues còpies fent aquesta itinerància.

Anteriorment s’ha fet a Torrebesses (Segrià), Castellar del Vallès (Vallès Occidental), Amposta (Montsià), Cadaqués (Alt Empordà), Manresa (Bages), Bonastre (Baix Penedès), La Fatarella (Terra Alta), Olot (la Garrotxa), La Bisbal del Penedès (Baix Penedès), Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), Tortosa (Baix Ebre), Sant Fruitós de Bages (Bages), Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), L’Arboç (Baix Penedès), Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), Ulldemolins (Priorat), Sitges (Garraf), Mont-roig (Baix Camp), Móra la Nova (Ribera d’Ebre), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), Girona (Gironès), Avinyó (Bages), Campredó (Baix Ebre), Tivenys (Baix Ebre), Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), Sant Pere de Ribes (Garraf), Igualada (Anoia), La Morera de Montsant (Priorat), La Sénia (Montsià), Rellinars (Vallès Occidental), Tarragona (Tarragonès), Bellvei (Baix Penedès), Ginestar (Ribera d’Ebre), Bellvís (Pla d’Urgell), Pla de Santa Maria (Alt Camp), Cervelló (Baix Llobregat), Mura (Bages), Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), Vila-rodona (Alt Camp), Sant Just Desvern (Baix Llobregat), l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp), Roses (Alt Empordà), Subirats (Alt Penedès), Cerdanyola (Vallès Occidental), La Nou de Gaià (Tarragonès), Vilanova i la Geltrú (Garraf), Cervià de les Garrigues (Garrigues), Viladecans (Baix Llobregat), Gavà (Baix Llobregat), Sentmenat (Vallès Occidental), Benifallet (Baix Ebre), Pont de Vilomara i Rocafort (Bages), Begues (Baix Llobregat), Torroella de Montgrí (Baix Empordà), Vinaixa (Les Garrigues), Vilanova i la Geltrú (Garraf), La Palma de Cervelló (Baix Llobregat),  Vic (Osona), La Pobla de Cérvoles (Les Garrigues), El Soleràs (Les Garrigues), Olesa de Montserrat (Baix Llobregat), Taradell (Osona), Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès), Verdú (Urgell), Tàrrega (Urgell), El Catllar (Tarragonès), Bagà (Berguedà),  Vallirana (Baix Llobregat), Port de la Selva (Alt Empordà), Espot (Pallars Sobirà), Font Rubí (Alt Penedès), Boí (Alta Ribagorça), Viladecavalls (Vallès Occidental), Sallent (Bages), Prats de Molló (Vallespir), Sallent (Bages), Vallbona de les Monges (Urgell), Vallbona d’Anoia (Anoia), Tarragona (Tarragonès), Vallbona d’Anoia (Anoia), Aspa (Segrià),  Bellver de Cerdanya (Cerdanya), Arnes (Terra Alta), La Granadella (Les Garrigues), Riner (Solsonès), la Pobla de Montornés (Tarragonès), Rubí (Vallès Oriental), Avinyó (Bagés), Vacarisses (Vallès Occidental) i la Torre de l’Espanyol (Ribera d’Ebre).

Per ara, des del novembre de 2019, són 90 indrets en 6 anys.

Per les 89 primeres poblacions han passat 48.047 visitants, la qual cosa dóna una mitjana de 540 per població.

Setmana de la Pedra seca (resum d’activitats)

La Setmana de la Pedra Seca es consolida com a xarxa d’unió entre entitats aplegant un centenar de propostes al voltant del patrimoni. La sisena edició tanca amb un balanç molt positiu i es consolida com un espai de referència per al reconeixement, la preservació i la divulgació del patrimoni de pedra seca, amb gairebé un centenar d’activitats repartides arreu de Catalunya, la Catalunya Nord, Andorra, les Illes Balears i la Comunitat Valenciana, una trentena de les quals no ho havien fet en l’anterior. S’han realitzat des de tallers d’aprenentatge fins a rutes guiades, reconstruccions de marges i cabanes, exposicions, xerrades i jornades tècniques. L’àmbit de la divulgació i la descoberta han concentrat una seixantena de les propostes i trenta-set més han estat centrades en l’aprenentatge de la tècnica de la pedra seca. L’ampliació del calendari en l’edició d’enguany, que s’ha estès fins a disset dies, ha permès espaiar les activitats i facilitar que el públic pogués participar en més d’una iniciativa.

Més enllà de les xifres, l’edició 2025 destaca per la consolidació del paper aglutinador de la iniciativa entre els agents vinculats a la pedra seca en diferents punts del territori.

En aquest sentit, des de l’Associació de Micropobles de Catalunya i l’Ajuntament de Torrebesses -impulsors de la iniciativa amb el suport de l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida- es treballarà per donar un nou impuls a la Setmana el 2026. Mario Urrea, alcalde de Torrebesses i membre de la sectorial institucional i de cultura de Micropobles, ha destacat que “cal reconèixer aquest esforç col·lectiu i oferir una xarxa de suport a les entitats organitzadores”. En aquest sentit, ha refermat el compromís de la Setmana de la Pedra Seca per “ampliar la col·laboració entre territoris, incrementar la participació i seguir situant la pedra en sec al centre de les polítiques culturals i patrimonials”.

Sobre la Setmana de la Pedra Seca

La Setmana de la Pedra Seca va néixer l’any 2020 de la mà de l’Associació per al Desenvolupament Rural Integral de la Zona Nord-Oriental de Catalunya (ADRINOC). L’any 2022 Micropobles i l’Ajuntament de Torrebesses varen prendre el relleu en l’organització de l’esdeveniment amb l’objectiu donar veu i valor al patrimoni de pedra seca, el seu ofici i tècnica; així com l’important teixit d’entitats, col·lectius i persones voluntàries en què se sustenta el coneixement, la divulgació i el manteniment de la pedra seca.

Col·leccionant Passions. El col·leccionisme. Persones amb molts encants

Divendres, 19 de desembre de 2025. Sala d’actes de l’Epicentre. Tremp

Un any més l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, les Botigues Museus de Salàs de Pallars i el Museu de Cervera tornem a organitzar una Jornada, en el marc del el programa Col·leccionant passions de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de Catalunya.

L’objectiu principal d’aquesta sessió es posar en valor el col·leccionisme com a eina de coneixement i investigació en l’àmbit etnològic català, oferir un lloc de trobada per aquelles persones que hi estiguin interessades i plantejar futures col·laboracions entre el sector públic i privat per posar en valor el patrimoni material i immaterial privat del nostre país.  

Programa:

10.00h presentació

10.30h conferència Inaugural. El col·leccionista. L’alquimista de l’objecte perdut, a càrrec de Francesc Farràs. Historiador. Botigues Museu de Salàs de Pallars.

11.30h pausa-cafè

12.00h taula rodona Col·leccionisme. Experiències sobre el terreny.

13.30h debat

14.00h Tancament de la jornada

La inscripció és gratuïta, però cal fer reserva prèvia a reserves@ecomuseu.com

Organitza:

Ecomuseu de les Valls d’Àneu / Botigues Museu de Salàs/ Museu Comarcal de Cervera/ OPEI/ IDAPA/ Garsineu Edicions/Epicentre. Centre de visitants del Pallars Jussà / Consell Comarcal del Pallars Jussà

Mans Destres. Oleguer Curriu, ferrador.

El documental ens endinsa en l’ofici del farratge equí i mostra el treball tècnic i precís d’un jove ferrador que combina formació veterinària, pràctica de forja i col·laboració amb professionals del món eqüestre. Amb una mirada respectuosa, segueix Oleguer en plena acció mentre es prepara, treballa i reflexiona sobre una professió exigent que requereix força, destresa i coneixement especialitzat. La seva passió i compromís revelen un ofici tradicional que, lluny de desaparèixer, es projecta cap al futur amb renovada vitalitat.

Fes clic aquí per veure el documental.

Data:  Dijous, 4 de desembre a les 20 h

Població i lloc: Museu Arqueològic de l’Esquerda. Av. Pere Baurier s/n. Roda de Ter.

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515178 – info@museudelter.cat