ACTE DE PRESENTACIÓ: divendres 24 de febrer, a les 19.00 h, a Can Quintana – Museu de la Mediterrània (c. d’Ullà, 27-31, Torroella de Montgrí). Hi intervindran Llorenç Ferrer Alòs, catedràtic d’història contemporània de la Universitat de Barcelona, Dolors Subirà, de l’Associació de Masos de Torroella de Montgrí i l’Estartit, i Enric Saguer, coordinador del llibre.

Saguer i Hom, Enric (coord.) (2012) Forçats a foc i llum. Una història oral dels últims masovers de la regió de Girona, 1930-2000, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (Temes d’Etnologia de Catalunya; 22), 500 p.

L’Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines va realitzar entre els anys 2005 i 2007 una recerca de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya que donava continuïtat a un programa de memòria oral, endegat per aquesta entitat, sobre la transformació del món rural de les comarques gironines al llarg del segle XX. La primera fase va correspondre a un treball centrat en la figura dels hisendats, els resultats del quan foren publicats en el número 10 de la mateixa col·lecció. La recerca que va donar peu a la present monografia es va basar en el testimoni de trenta-nou masovers i masoveres d’arreu de les comarques gironines, per bé que amb una majoria de l’Empordà. Es pretenia, doncs, aportar l’altra cara de la història agrària recent d’aquesta regió. El text de la contracoberta, que reproduïm íntegrament a continuació, aporta més informació sobre aquesta publicació:

“La masoveria va aparèixer a Catalunya cap a finals de la baixa edat mitjana i es va generalitzar a partir del segle XVI, associada a un procés de diferenciació pagesa que va portar a l’acumulació de masos en mans d’un grup de propietaris d’origen pagès. Una de les peculiaritats de la masoveria era que s’obligava al masover a residir al mas, obligació que s’estenia al conjunt de la família i a tot el seu bestiar. Fins a finals del segle XIX, va ser la fórmula bàsica de contractació agrària en els masos de la Catalunya Vella, però els canvis en el sector agrari iniciats en aquell moment varen propiciar que la masoveria entrés en un llarg cicle de transformacions. A partir de la dècada de 1960, les oportunitats ofertes per la indústria i el creixement urbà varen deixar buides moltes masoveries, però per a aquells masovers que s’hi varen quedar les limitacions i obligacions varen suavitzar-se i molts varen començar a treballar fora del mas. També la tutela política i religiosa que havien exercit els amos es va anar diluint. En les darreres dècades aquesta relaxació progressiva en el règim de masoveria ha donat pas a una nova fase d’abandonament motivat, sobretot, per la manca de relleu generacional. El final d’aquest procés ha estat la desaparició gairebé de la masoveria i dels masovers, almenys en el sentit que històricament ha tingut el terme.”