Antropologia dels carrers



Loïc Wacquant. Merodeando las calles. Trampas de la etnografía urbana. Barcelona: Gedisa, 2012, 160 p.

L’etnografia és una disciplina que gaudeix d’una renovada popularitat però també s’enfronta a amenaces sense precedents en la seva autonomia i integritat que provoquen una àmplia desorientació dels investigadors actuals.

Per això, el prestigiós sociòleg francès Loïc Wacquant proposa en Merodeando las calles reprendre unes pautes de recerca de la pobresa urbana que escodrinyen els mecanismes i significats de les pràctiques dels desposseïts en contrast amb les tesis dels seus col·legues nord-americans de major rellevància en el camp Mitchell Duneier, Elijah Anderson i Katherine Newman.

Per Wacquant, el conformisme de la tradició nord-americana en la investigació de la pobresa es demostra en els seus estudis sobre les tribulacions dels negres venedors de llibres ambulants o les violentes batalles entre famílies del carrer que es pleguen servilment a les prescripcions i la propaganda de les polítiques públiques per pasteuritzar sota una gruixuda capa de moralisme el retrat polifacètic de la fosca figura del “carrer”.

En aquest sentit, la sociologia nord-americana està vinculada a la arribada de una nova manera de regulació de la pobresa que s’alia la “mà invisible” del mercat de treball des regulat al “puny de ferro” d’un aparell penal intrusiu i hiperactiu, la progressiva construcció de l’Estat neoliberal i el seu «complex assistencial carcerari» per al maneig punitiu dels pobres, als carrers i fora d’ells.

“Petits museus en rebel·lió”, seminari de Vicenzo Padiglione en el marc del Màster en Gestió del Patrimoni Cultural

Lloc: Sala de Juntes de la Facultat de Geografia i Història de la UB. C. de Montalegre, 6, Barcelona
Data: divendres 18 de maig, de 16 a 19 h.
Organitza: Màster en Gestió del Patrimoni Cultural UB. Facultat de Geografia i Historia
Informaciómuseologia@ub.edu

Vincenzo Padiglione (Roma, 1949) és professor de la Universitat La Sapienza de Roma, on imparteix cursos d’antropologia i museologia. Ha realitzat nombroses estades acadèmiques al Brasil, França, Estats Units i a Catalunya, en qualitat de docent. És autor de nombrosos llibres i articles relacionats amb la museologia. És director de la revista Antropologia Museale, entre d’altres. Partidari de la museologia crítica, ha estat un dels màxims promotors d’aquest corrent museològic a Itàlia i a nivell internacional. A més de la seva trajectòria acadèmica ha portat a terme nombrosos projectes de museus locals, del quals n’és el director. Llegeix més »

Euskal Hiria

Andeka Larrea (Coord.) Euskal Hiria: Reflexión sobre la ciudad y las ciudades vascas. Bilbao: Ediciómes Liburuak, 2012, 335 p.

Què és Euskal hiria? Una vaga metàfora literària sobre les identitats urbanes de Euskal Herria? Un projecte institucional que aposta per la creació d’una regió urbana basca de ciutats interconnectades per l’alta velocitat? Una metròpoli basca global? El somni de concòrdia social d’un poeta il·lustrat? Aquest llibre col·lectiu s’ha intentat respondre a totes aquestes preguntes des de l’anàlisi dels canvis espacials, socials, econòmics i polítics de la història recent de les ciutats a Euskal Herria. Només una aproximació que estigui atenta a les mutacions espacials i socials a la ciutat contemporània pot contribuir a entendre l’aposta per la Ciutat Basca Global.

Cultura Viva 2012: Camí de sirga

Data: dijous, 17 de maig de 2012, a les 19.30h.
Lloc: Biblioteca Marcel·li Domingo (C/ de la Mercè, 6), Tortosa.

Presentació de la recerca “Camí de sirga”, a càrrec d’Eva Castellanos i Josep Antoni Collazos.

Organitza: Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, Museu de les Terres de l’Ebre, Ajuntament de Tortosa, Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre i Institut Ramon Muntaner.
Més informació: : IMACT de Tortosa, Museu de les Terres de l’Ebre i Institut Ramon Muntaner

El Museu del Blat i la Pagesia: una història de trasllats

Imatges de la creació del museu el 1963: primera instal·lació del museu a l'antiga Universitat

Lloc: Pati de la Universitat. Pl. de la Universitat, Cervera
Data: 19 i 20 de maig de 2012

Mostra fotogràfica dels diversos trasllats de què ha sigut objecte el Museu del Blat i la Pagesia des de la seva creació el 1963. El Museu del Blat i la Pagesia, una de les seus del Museu Comarcal de Cervera, va crear-se l’any 1963 després d’una crida popular endegada per l’historiador cerverí Agustí Duran i Sanpere i el gerent de la Cooperativa del Camp Comarcal, Ramon Vidal. En poc més de deu dies 600 objectes de la vida quotidiana al camp que aleshores anaven quedant obsolets, van ser donats pels pagesos per al Museu del Blat i la Pagesia, que obria les seves portes en unes dependències de l’antiga Universitat de Cervera el 20 d’Octubre de 1963, en una primera insta·lació d’aquests objectes relacionats amb les feines de pagès.

El setembre de 1975 es reinaugurava al C. Major 15, a l’edifici de l’antiga Biblioteca. La instal·lació museística, renovada a finals de la dècada dels noranta del segle XX, s’hi ha mantingut fins el gener del 2012, quan començaven les tasques del desmuntatge i embalatge de les col·leccions del Museu en el que ha estat el seu segon trasllat. Les obres de remodelació que s’han de realitzar en aquest edifici han fet necessari el tancament i trasllat dels usos que albergava fins al moment.

El Museu del Blat i la Pagesia, després de quatre mesos d’intensa i laboriosa feina, es troba emmagatzemat en les noves àrees de reserva del Museu Comarcal de Cervera tot esperant la definició d’una nova seu que permeti la correcta conservació i exposició d’unes col·leccions úniques i la museïtzació d’unes eines però també d’una forma de vida que ens defineixen i ens identifiquen.

Els Amics dels Goigs editen el primer full de goigs amb codi QR

Seu dels Amics dels Goigs. C. del Comte Borrell, 307, 2n, Barcelona
16, 23 i 31 de maig, 19.00 h

En el marc del XVè cicle de conferències que anualment organitzen els Amics dels Goigs, el 16 de maig es va presentar el primer full de goigs que porta incorporat el codi QR per tal de poder escoltar, a través del telèfon mòbil o tauleta amb l’aplicació corresponent, la melodia del goig. Totes les conferències són d’entrada lliure i els seus ponents autoritats en la matèria que exposaran:

– Dc., 23 de maig. Els Mags. Per Ignasi Carbonell i Gomis.
– Dj., 31 de maig. Uns goigs fets en pedra: la Porta del Roser de la Sagrada Família. Per Mn. Jaume Aymar i Ragolta.

Informació: Amics dels Goigs. Tel. 933 216 451 , amicsdelsgoigs@gmail.com

La ira sagrada

Manuel Delgado. La ira sagrada. Anticlericalismo, iconoclastia y antirritualismo en la España contemporánea. Barcelona: RBA Libros, 2012, 282 p.

En tant sols pocs dies de l’estiu de 1936, com havia passat abans en el marc d’altres revoltes històriques, es deslligar una extraordinària ràbia exterminadora contra els llocs, objectes i representants del culte catòlic a Espanya. Mils de religiosos foren assassinats en unes condicions molts cops inhumanes, a la vegada que un immens tresor artístic i arquitectònic era arrasat amb autentica ferotgia. Les explicacions que han intentat aproximar-se al fenomen d’aquella fúria sacrílega  i iconoclasta s’han conformat amb atribuir-li la responsabilitat a la presumpta irracionalitat de turbes embogides, que, fora de tot control, desplegaven instints sanguinaris i destructors.

Front a aquesta versió, aquest llibre proposa una reconsideració d’aquells esdeveniments que tingui present claus fins ara no contemplades. Per exemple, la necessitat d’acabar a Espanya amb un poder dels símbols rituals que es considerava incompatible amb les dinàmiques de modernització i el lloc que en elles ocupava la nova figura del subjecte. Front a la insistència de adjudicar-li els excessos a unes suposades masses convulses, aquí es suggereix la decisiva intervenció d’una lògica oculta, la vocació secreta de la qual no era altre que la d’abolir per sempre certes al·legories de la comunitat i la seva autoritat.

Tarda de cine amb Àngel Rabat

Aquesta setmana , en el marc de l’exposició “La màgia del cinema – un nou horitzó en el lleure de la societat tradicional montsenyenca (1895-1936)“, produïda pel Museu Etnològic del Montseny amb la col·laboració del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, s’ha presentat el curtmetratge “Tarda de Cine amb Àngel Rabat”, del realitzador Arbucienc David Batlle. El protagonista de la filmació és Àngel Rabat Graugés  (Viladrau, 1931), un apassionat del Montseny i un dels col·leccionistes més importants del món del cinema al nostre país.

Les històries al voltant dels treballs al port de Palamós, a les Converses de Taverna

El segon divendres de cada mes ens trobem des de fa més de 10 anys per xerrar i aprendre dels nostres avis i àvies, pescadors, mariners i gent de mar, protagonistes del nostre passat i present marítim. Aquesta activitat forma part dels “4ats Tallers i Jornades de Memòria Oral” que coordina el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

En aquesta ocasió els nostres convidats ens parlaran del dia a dia al moll comercial del Palamós d’abans, de la gent que hi treballava, de les mercaderies i els vaixells que hi arribaven i en sortien, i de les diferents vivències que tres persones que han viscut al llarg de la seva vida professional desenvolupada al moll recorden. Amb aquest objectiu comptarem amb la presència de René Matas, consignatari, d’en Joan Cama, portuari retirat, i de Josep Homs, antic camàlic.

Lloc: Taverna Ca la Pepa Caneja. Plç. de Sant Pere, 14. Palamós

Data
: divendres 11 de maig de 2012, a les 19:00h

Més informació
: Museu de la Pesca. Tel 972 600 424, dir.cem@udg.edu

Llegeix més »