Zulaika, Joseba. Vieja luna de Bilbao. Crónicas de mi generación. Donosti: Nerea, 2014, 349 p.
Vella lluna de Bilbao és un llibre de memòries, una etnografia del desig, un assaig que rastreja la consciència d’una generació, un manifest per a una nova ciutat i un nou subjecte després del naufragi. Aquestes cròniques contenen una sèrie de personatges, inclòs el del propi autor, que no s’ajusten a models ideals: són més aviat figures amenaçades per la desintegració, i que, per tal de sobreviure, necessiten transformar-se. Els esdeveniments que es narren aquí són factuals, reals els personatges, però el determinant en aquest relat, amb Bilbao com a epicentre són les fantasies fonamentals i conversions subjectives d’una generació sotmesa a “la passió de la realitat”.Aquesta generació formada en els anys seixanta -marcada en el seu origen pel trauma d’ETA, el socialisme, el Maldan Behera (Pendent baix) de Aresti, el basc, l’ateisme, l’art d’Oteiza i
Zulaika, Joseba. Vieja luna de Bilbao. Crónicas de mí generación. Donosti: Nerea, 2014, 349 p.
Vieja luna de Bilbao es un libro de memorias, una etnografía del deseo, un ensayo que rastrea la conciencia de una generación, un manifiesto para una nueva ciudad y un nuevo sujeto tras el naufragio. Estas crónicas contienen una serie de personajes, incluido el del propio autor, que no se ajustan a modelos ideales: son más bien figuras amenazadas por la desintegración, y que, para sobrevivir, necesitan transformarse. Los acontecimientos que se narran aquí son factuales, reales los personajes, pero el determinante en este relato, con Bilbao como epicentro son las fantasías fundamentales y conversiones subjetivas de una generación sometida a “la pasión de la realidad” .Esta generación formada en los años sesenta -marcada en su origen por el trauma de ETA, el socialismo, el Maldan Behera (Pendiente bajo) de Aresti, el vasco, el ateísmo, el arte de Oteiza y
Chillida, el feminisme- trobar en “el vaixell nàufrag “de Frank Gehry seu emblema últim i la promesa d’una nova ciutat. És l’arquitectura del laberint, un edifici de talls i torsions, “la reencarnació de Marilyn Monroe” (Mushamp), convertida en la nova cara de “aquella vella lluna de Bilbao” que Brecht cantés com “la més bella del món”. Perquè fins i tot després de les ruïnes i de la derrota va persistir el mandat: has de canviar la teva vida, has de transformar la ciutat.
Chillida, el feminisme- encontrar en “el barco náufrago” de Frank Gehry su emblema último y la promesa de una nueva ciudad. Es la arquitectura del laberinto, un edificio de cortes y torsiones, “la reencarnación de Marilyn Monroe” (Mushamp), convertida en la nueva cara de “aquella vieja luna de Bilbao” que Brecht cantara como “la más bella del mundo”. Porque incluso después de las ruinas y de la derrota persistió el mandato: tienes que cambiar tu vida, tienes que transformar la ciudad.
Joseba Zulaika (Deba, 1948-) és professor des de 1990 al Centre d’Estudis Bascos de la Universitat de Nevada. Al llarg de la seva extensa tasca acadèmica ha publicat nombrosos articles i llibres, entre els quals cal destacar, a Editorial Nerea: Violencia Vasca. Metáfora y sacramento (1990), Caza, símbolo y eros (1992) y Crónica de una seducción. El Museo Guggenheim Bilbao (1997).Joseba Zulaika (Deba, 1948-) és professor des de 1990 al Centre d’Estudis Bascos de la Universitat de Nevada. Al llarg de la seva extensa tasca acadèmica ha publicat nombrosos articles i llibres, entre els quals cal destacar, a Editorial Nerea: Violencia Vasca. Metáfora y sacramento (1990), Caza, símbolo y eros (1992) y Crónica de una seducción. El Museo Guggenheim Bilbao (1997).