L’esperit del congrés és obrir un debat sobre els tres blocs a l’entorn dels quals gravitarà: territori i demografia, economia, i governança. També vol posar èmfasi en alguns elements que es van tractar d’una manera molt tangencial en l’edició anterior. L’actualitat implica, d’una manera molt notable, l’adaptació al canvi climàtic per afrontar tant les sobrepoblacions d’espècies cinegètiques com l’adaptació dels cultius i usos de la terra. El canvi climàtic també està forçant noves formes de recerca per a controlar les despeses d’aigua amb reg de precisió, control de plagues, nous conreus o l’ús d’energies renovables.
Dates destacades
16 d’abril de 2018: data límit de lliurament dels resums de comunicacions i de les propostes de pòsters. 4 de juny de 2018: notificacions de les comunicacions i dels pòsters. 10 de desembre de 2018: lliurament de les comunicacions i dels pòsters definitius. 18 de gener de 2019: notificació de les comunicacions i dels pòsters acceptats o en què el Comitè Científic pot fer-hi alguna esmena. 8 de febrer de 2019: lliurament dels documents definitius de les comunicacions i dels pòsters.
Festa de Sant Gregori a Santa Bàrbara, 2009. Foto: Mariano Cebolla. Fons IRMU.
La jota és una manifestació musical complexa, amb diverses connotacions culturals. Com a etiqueta d’ús el seu significat varia d’acord amb el context històric i geogràfic. Dansa, música i paraula interactuen en una rica diversitat de formes en relació a les conductes i valors que li atorga cada comunitat. Documentada històricament des de mitjans del segle XVIII, s’ha mantingut viva en la varietat de manifestacions però sobretot dins de l’imaginari col·lectiu.
Durant tres dies es celebrarà a Falset el primer congrés sobre la Jota als territoris de parla catalana, que reunirà experts i aficionats a aquesta temàtica de tots els territoris. Les comunicacions de caràcter acadèmic/ científic s’alternaran amb activitats i tallers de caire més lúdic.
El congrés estarà organitzat en quatre eixos temàtics:
1. Aspectes històrics La Jota és un dels casos més complexos de relació entre els àmbits popular i “acadèmic”, com ho demostra el fet de la seva incorporació, com a gènere, a l’obra d’autors clàssics. Malgrat que cal diferenciar aquelles formes populars de les altres creades expressament per a l’escena, tampoc cal oblidar aquests aspectes culturals i històrics i la seva influència en la pràctica popular.
2.Aspectes identitaris i de patrimonialització Les tradicions es reinventen constantment i ens identifiquen, en major o menor mesura, mitjançant processos d’adscripció grupal que canalitzen sentiments; processos lligats, sovint, al fenomen del folklorisme. Aquest eix pretén obrir un espai de reflexió sobre la construcció d’una identitat col·lectiva al voltant de la jota.
3. Ús i funció Com qualsevol altre gènere musical provinent de la tradició oral però àmpliament incorporat a la música escrita, viu i vigent a molt indrets i recuperat o reinventat en altres, la jota ha tingut i encara té avui un rang diversíssim d’usos i funcions: ballada amb caràcter ritual, cantada –sovint amb textos improvisats– en rondes festives, traslladada dalt de l’escenari, en saraus i bureos tradicionals o de nova creació, viscuda col·lectivament a places i carrers, esdevinguda símbol identitari en alguns territoris… Des d’aquest eix pretenem donar visibilitat sobretot a aquests usos i funcions més actuals que ens ajuden a traçar un mapa de la vigència de la jota a casa nostra.
4. Formes de transmissió Entenem el concepte de patrimoni com els “béns que una persona hereta dels seus ascendents o avantpassats”. Transmissió, herència i patrimoni són conceptes que van lligats. Són múltiples els espais que avui i al llarg del temps han permès la transmissió de la jota: la vida quotidiana, la festa, l’educació formal i informal, etc.
La inscripció al congrés és gratuïta i està oberta a qualsevol persona, entitat o col·lectiu interessats.
Us animem a presentar propostes de comunicacions fins al dia 3 d’abril. Cal enviar el resum de la comunicació, (max. 500 paraules), especificant el títol, a quin dels quatre eixos s’adscriu la proposta i les dades de l’autor/a (nom complet, telèfon i adreça electrònica) a fonotecamtra.cultura@gencat.cat
Organitza: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Institut Ramon Muntaner i Ajuntament de Falset.
El DOGC núm. 7571, del 5 de març de 2018, publica la Resolució CLT/333/2018, de 26 de febrer per la qual es fa públic l’Acord del Consell d’Administració de l’OSIC, adoptat el 19 de febrer de 2018, que obre la convocatòria per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència competitiva de les següents línies d’ajut:
Producció d’espectacles i d’exposicions relacionats amb la cultura popular i tradicional catalana.
A federacions que programin activitats culturals relacionades amb l’associacionisme i la cultura popular i tradicional catalana.
Producció i edició de llibres i fonogrames relacionats amb la cultura popular i tradicional catalana.
Organització de festivals i trobades nacionals de cultura popular i tradicional.
Activitats en matèria de formació i de documentació relacionades amb la cultura popular i tradicional catalana.
El període per presentar les sol·licituds és del 6 al 19 de març de 2018.
D’acord amb que es preveu en el punt cinquè d’aquest Acord, les sol·licituds de subvencions i els altres tràmits associats al procediment de concessió dels ajuts i la seva justificació s’han de fer només per mitjans telemàtics. En el cas que la persona interessada sigui una administració pública o una entitat dependent o participada majoritàriament per aquella, domiciliada a Catalunya, a través de l’extranet de les administracions catalanes (http://www.eacat.cat). En la resta dels casos, la presentació s’ha de fer a través del portal Tràmits del Departament de Cultura (http://cultura.gencat.cat/ca/tramits). A través del portal Tràmits del Departament de Cultura (http://cultura.gencat.cat/ca/tramits) es pot accedir a les plataformes esmentades, com també al formulari normalitzat de sol·licitud i als models del projecte d’activitat o actuació i al del pressupost complet i detallat.
En motiu de l’exposició “Viladesau. El príncep de la tenora” us oferim una jornada per conèixer millor la tenora, un dels instruments més representatius de la música catalana, veritable protagonista en les sardanes, dissabte 10 de març de 11.00 a 14.00 h, al Museu de la Mediterrània.
El 1849 es presentava a Perpinyà un nou instrument que esdevindria cabdal pel món de la música: la tenora. Des del seu naixement, la tenora es vinculà tan íntimament amb la cobla i la sardana, que la seva història va tenir un creixement quasi paral·lel.
En motiu del centenari del naixement de Ricard Viladesau, un virtuós de la tenora, us convidem a conèixer més a fons aquest instrument. En concret, es presentaran tres recerques i investigacions que ens descobriran diferents aspectes relacionats amb aquest instrument.
Els forners Joan Ràfols (Sant Pau d’Ordal) Joan Miret i Gabriel Miret (El Vendrell), i la filla de forner, M. Teresa Sadurní (Santa Fe del Penedès) a través de la narració dels seus records mostraran aspectes tradicionals d’aquests menges típiques de diferents moments del calendari festiu. També es projectarà una filmació dels anys seixanta del forner de Sant Pau d’Ordal elaborant garlandes. El taller estarà coordinat per l’antropòloga Montserrat Traver i els resultats serviran per a complementar la recerca que s’està fent des de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès. Per a finalitzar el taller es convidarà a intervenir a les persones del públic i a fer un tast de mones (rotllos) i garlandes.
Organitza: Institut d’Estudis Penedesencs amb la col·laboració del Centre d’Estudis de Subirats i l’Ajuntament de Subirats. En el marc dels 10s Tallers i Jornades de Memòria Oral (2017-2018) de l’OPEI de la Generalitat de Catalunya.
Fotografia de Fèlix Miró, Mural de Pau Boada (Vilafranca del Penedès).
Convocatòria oberta per presentar articles al núm. 43 de la revista
Termini prorrogat fins al 3 d’abril de 2018, seguint les pautes que es detallen a continuació i d’acord a lesbases de publicació de la REC
L’equip directiu i el Consell de redacció de la Revista d’Etnologia de Catalunya obrim la convocatòria per presentar articles a ser publicats al número 43, corresponent a l’any 2018. Els articles es poden presentar als apartats de RECERQUES ETNOLÒGIQUES, MISCEL·LÀNIA i CRÒNICA, s’han d’adequar a les pautes que detallem a continuació i s’han d’enviar a l’adreça de correu electrònic rec@gencat.catfins al 3 d’abril de 2018 (indicant a l’assumpte: “REC 43 + nom de l’apartat de la revista”).
– RECERQUES ETNOLÒGIQUES: articles sobre recerques dutes a terme en el marc de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC) i altres treballs de recerca o documentació en l’àmbit català sorgits des d’altres institucions.
– MISCEL·LÀNIA: articles científics de l’àmbit general de l’etnologia i l’antropologia social i cultural.
– CRÒNICA: apartat que inclou informacions diverses sobre associacions i entitats relacionades amb l’estudi, la promoció i la difusió del patrimoni etnològic i la museografia, cròniques de jornades i congressos, ressenyes de publicacions…
El núm. 43 de la Revista d’Etnologia de Catalunya també inclourà un DOSSIER MONOGRÀFIC que versarà sobre l’antropologia de la mort. La temàtica dels articles a ser publicats a la resta de seccions –corresponents a aquesta convocatòria— és lliure.
Normes per a la presentació d’originals Els articles que es presentin han de ser inèdits i adaptar-se a les bases de publicació de la REC (pdf), relatives a l’idioma (català, castellà o anglès), format, referències bibliogràfiques, citació o tractament de fotografies, entre d’altres. Cal fer especial atenció a l’extensió dels articles en funció de la secció de la revista a la que es presentin: d’entre 6.000 i 8.000 paraules per als treballs a ser publicats a RECERQUES ETNOLÒGIQUES o MISCEL·LÀNIA i d’entre 1.000 i 2.500 paraules per als treballs a ser publicats a CRÒNICA.
Procés de selecció i avaluació dels articles La recepció d’articles finalitzarà el proper 3 d’abril de 2018, quedant exclosos de la convocatòria aquells textos que depassin el termini o no s’ajustin a les bases. Un cop rebuts, els articles proposats per a les seccions de RECERQUES ETNOLÒGIQUES i MISCEL·LÀNIA seran sotmesos a una avaluació cega per parells (peer review) per part de dos revisors/es externs, experts en l’àmbit temàtic que correspongui. Els articles proposats per a la secció de CRÒNICA seran valorats per part del Consell de Redacció de la revista. Les avaluacions dels articles podran concloure en una acceptació dels mateixos, una acceptació condicionada a modificacions o un refús. En tots els casos el resultat de les avaluacions serà comunicat als autors/autores un cop finalitzada l’avaluació.
La ciutat valenciana de Gandia acollirà, entre els dies 13 al 15 d’abril, el tercer Simposi Internacional de Focs Festius de la Mediterrània, un congrés que debatrà sobre el paper de la pirotècnia en les festes relacionades amb el foc.
Amb el subtítol d’“Els sons del foc: la pirotècnia a les festes”, el simposi pretén considerar la importància que han jugat els focs pirotècnics en el desenvolupament de les manifestacions festives, tant des del punt de vista etnològic, com artístic i, més recentment, normatiu.
Durant els tres dies de congrés, hi haurà ponències, taules redones i comunicacions, així com activitats complementàries com exposicions, demostracions de pirotècnia i concerts, tots ells relacionats amb la temàtica central de la pirotècnia festiva.
El Simposi s’ha estructurat en quatre àmbits de treball:
Evolució històrica, tradició i importància de la pirotècnia en les festes populars: del “foc antic” a la incorporació de les noves tecnologies, la pirotècnia ha experimentat canvis en les manifestacions festives com ara les falles, les festes majors, o les celebracions religioses i civils
La pirotècnia al carrer: la conquesta de l’espai públic per a la festa, en les seues diverses manifestacions, com ara els corre-focs, balls de diables, bèsties de foc, etc.
Ús actual de la pirotècnia a les festes: la recent implantació de la reglamentació normativa en la manipulació d’elements pirotècnics i els seus efectes en l’evolució de la festa, sobretot en aspectes de la participació popular (cordaes, despertaes…)
Focs de tot l’any: Com a àmbit obert per continuar parlant de la nit de Sant Joan, però també de la Pasqua, les festes d’hivern i d’estiu, les marxes de torxes, Tots Sants, etc.
La inscripció en el simposi és gratuïta i està oberta a qualsevol persona, entitat o col·lectiu interessats. Així mateix, abans del dia 11 de març, es podran presentar comunicacions escrites per a participar en les jornades. Tant la inscripció com la presentació de comunicacions es poden enviar al següent correu electrònic: simposium.foc@gandia.org, indicant nom i cognoms, DNI, telèfon i correu electrònic i institució o entitat (si escau)
Este tercer simposi és continuació de dos anteriors, que es van realitzar a les ciutats de Vic (2016) i Reus (2017). El motiu principal pel qual se realitza a Gandia és, a més de la seua llarga i històrica tradició festiva en el món de les falles, perquè servirà com a acte de cloenda de les activitats programades durant l’any en què ha estat declarada Capital Cultural Valenciana.
Dates a tenir en compte:
-Data límit per a l’enviament de propostes de comunicacions i tallers: 15 de maig de 2018.
-Notificació d’acceptació de propostes: 31 de maig de 2018.
-Data límit per a pagament reduït: 5 d’agost de 2018.
L’exposició, de caràcter itinerant i produïda per la Xarxa de Museus d’Etnologia de Catalunya, planteja una sèrie de preguntes sobre la cuina i la gastronomia catalanes, a través de cinc àmbits diferents, tot mostrant la importància de conceptes com paisatge, cuina, taula… L’objectiu es propiciar una reflexió sobre la necessitat de mantenir el patrimoni alimentari de Catalunya, tot i la globalització, que –com ha succeït arreu- ha transformat la nostra manera de produir, d’accedir i de consumir aliments. Ha estat una evolució que afectat tant a la varietat de productes que actualment trobem a les nostres taules, sovint procedents d’arreu del món, com ha modificat els nostres hàbits i costums entorn de la taula i l’alimentació. El proper divendres 2 de març a les 19h30’ tindrà lloc l’acte d’inauguració de l’exposició.
Organitzen: Museu de les Terres de l’Ebre, Museu d’Història de Catalunya i Xarxa de Museus d’Etnologia de Catalunya
Dates: Del 2 de març fins al 20 de maig de 2018
Lloc: Sala d’Exposicions del Museu de les Terres de l’Ebre, c/ Gran Capità, 34. Amposta
Horaris de visita: De dimarts a dissabte: d’11 a 14 h i de 17.30 a 20 h, i diumenges i festius: d’11.30 a 14 h. Tancat: tots els dilluns
Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Capità 34, 43870 Amposta www.museuterresebre.cat 977 702 954