En marxa un programa per garantir la continuïtat dels balls ancestrals de l’Escala a través de l’escola

dansesEls balls ancestrals de l’Escala tenen garantida la seva continuïtat, amb el desenvolupament d’un programa per donar-los a conèixer a l’escola.

A principis de mes, coincidint amb les festes del Carnaval de l’Escala, membres del Grup de Danses La Farandola de l’Escala van anar a l’Escola Empúries a ensenyar a alumnes de 5é de primària de la dansa de la Farandola.

La Farandola es balla a l’Escala, des de temps immemorial, per Carnaval. És un ball de participació on destaca la gran quantitat de dansaires que agafats de la mà van saltant i seguint les giragonses del capdanser. Segons la mitologia grega, és la dansa que van ballar els mariners que acompanyaven Teseu quan va sortir del laberint de Minos amb l’ajut del fil d’Ariadna

Aquest ball, molt vinculat al Carnaval de l’Escala, es representa cada any també durant la Festa de la Sal. Precisament per aquest motiu, aquesta activitat amb els alumnes de l’escola Empúries va ser enregistrada i  s’incorporarà a la documentació que l’Ajuntament de l’Escala aportarà perquè la Festa de la Sal sigui reconeguda com a patrimoni cultural immaterial per part de la UNESCO.

Llegeix més »

Passió Medieval de Cervera

Dissabte 17 de març a les 6 de la tarda. Església de Santa Maria de Cervera

El Misteri de la Santíssima Passió de Crist és una reconstrucció històrica de la Passió, on els espectadors retrocediran en el temps fins a l’època medieval. Les nombroses tasques de recerca que s’han dut a terme des dels inicis del projecte han permès que la representació sigui al màxim fidedigna possible a les representacions originals en tots els aspectes: els materials, la música, la llum, les teles, els complements. A diferència de l’època medieval, que es representava en diferents actes durant tota la Setmana Santa, la representació s’ha adaptat en un sol acte per poder-la representar en una sola sessió. Igual que en els seus orígens, es fa a l’interior del temple de Santa Maria, l’entorn més adequat tenint en compte que és teatre religiós medieval, entre la cerimònia religiosa i el teatre, un concepte molt diferent al que entenem actualment
com a teatre.

Vídeo promocional

Per compra d’entrades i més informació: http://www.passiomedievalcervera.com/

Jornada i sortida a les barraques de Subirats

Barraca a Subirats - Josep MassanaEn el marc de l’exposició “Construint el territori. Arquitectura tradicional i paisatge a Catalunya”, l’Institut d’Estudis Penedesencs organitzem, el dissabte 17 de març (a partir de les 9 del matí) la Jornada “Barraques de pedra seca i mestisses”, a la seu de l’IEP de Vilafranca del Penedès (c/ Banys, 11). Es presentaran els projectes: “Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès” a càrrec de la coordinadora, Àngels Travé i de l’antropòleg Abraham Guillén; “Barraques mestisses” a càrrec de Josep Massana i projeccions audiovisuals de CEPvi; “Casetes de vinya“; “Wiquipedra“, etc.

Com a continuació de la Jornada, el diumenge 18 de març (a les 11 del matí), es farà una “Passejada guiada a les barraques mestisses” de Sant Pau d’Ordal (Subirats). L’escultor i fotògraf Josep Massana ens proposa una aproximació a l’espai rural del Penedès i descobrir les marques i signes del paisatge, motiu d’inspiració del seu treball. Durada de 2 hores i preu: 3 euros.

Per participar en les activitats cal inscripció prèvia a: secretaria@iepenedesencs.org o als telèfons 938921979 o 669882959.

Veure inauguració de les exposicions “Construint el territori” i “Barraques mestisses”, a la Capella Sant Joan de Vilafranca del Penedès. Fins el 8 d’abril. 

Fotografia: “Barraca mestissa de Subirats” de Josep Massana.

El gènere en el patrimoni cultural

El género en el patrimonio cuktural.jpgActes del XII congrès “El género del patrimonio cultural: discriminaciones, silencios, igualdad” celebrat a la Universidad del País Vasco / Euskal Herriko Unibertsitatea i al San Telmo Museoa (Donostia-San Sebastián), durant els díes 20 i 21 d’octubre de 2016.

El patrimoni cultural representa les identitats col·lectives del conjunt d’una societat o comunitat. Tot i això, els processos d’identificació i legitimació d’aquest patrimoni estan condicionats per la presència de biaixos discriminatoris. Aquests biaixos condueixen a la invisibilitat de característiques identitàries de determinats col·lectius socials. Entre aquests biaixos es troba l’androcèntric, i una conseqüència és l’exclusió de les identitats de les dones o la seva representació parcial en els béns culturals. Aquest llibre reuneix les contribucions d’especialistes que analitzen les conseqüències implicades pel biaix androcèntric, presentant accions que s’estan duent a terme en diferents espais patrimonials i museístics amb la finalitat de corregir-ho.

 

ARRIETA URTIZBEREA, IÑAKI (ED.)
Edita: Universidad del País Vasco
Any: 2018
ISBN: 978-84-9082-779-6
Pàgines: 148

 

Se’n parlave i n’hi havie

Cartell.PNGLa Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i l’Aran presenta a l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu d’Esterri d’Àneu l’exposició “Se’n parlave i n’hi havie, una mostra itinerant sobre el fenomen de la bruixeria a les Terres de Lleida i al Pirineu.

La mostra il·lustra els resultats de la recerca sobre la bruixeria que s’ha dut a terme entre els anys 2015 i el 2017.

Inauguració: Dimarts, 13 de març de 2017, a les 17:00h. Paller de Casa Gassia. Ecomuseu de les Valls d’Àneu (Esterri d’Àneu).

L’exposició romandrà visitable fins el 7 de maig de 2018.

Les primeres bruixes d’Europa eren del Pirineu, les jutjava el poble, no la Inquisició, s’exiliaven per protegir-se i se n’heretava la ‘fama’ per via materna.

Aquestes són algunes de les conclusions de la recerca sobre bruixeria que s’ha dut a terme al llarg de dos anys a les comarques de la Plana de Lleida i al Pirineu i que il·lustra l’exposició itinerant “Se’n parlave i n’hi havie”.

L’exposició recorrerà els museus de la Xarxa durant dos anys i està adaptada al públic familiar i les escoles, amb material específic creat expressament a partir dels conceptes que tracta la recerca: la por, les creences populars, el rumor, la injustícia o la intolerància.

Entre els materials que s’hi poden trobar, aquesta incorpora àudios de relats de persones que han viscut el fenomen en primera persona, amulets per foragitar o protegir-se de la bruixeria i també documentació sobre els primers judicis.

 

Dones: ficcions i realitats

APU201810-F4

L’exposició, de caràcter itinerant, i produïda pel Museu d’Història de Catalunya, s’emmarca en la commemoració del Dia Internacional de les Dones, i vol contribuir a la disminució de la desigualtat entre dones i homes, tant reflectint com durant el segle XX es van crear uns estereotips de la dona, difosos pel cinema i els mitjans de comunicació, alguns dels quals encara són patents avui en dia; com mostrant com les dones han viscut, de manera més o menys conflictiva i incòmoda, aquest model reduccionista del seu paper. Mostra alguns dels moments més emblemàtics en què es fa palesa aquesta desigualtat, partint dels anys posteriors a la Segona Guerra Mundial i l’arribada del franquisme, fins el moviment feminista, les mobilitzacions i els avenços fonamentals que es van fer a Catalunya pel reconeixement dels drets de les dones al llarg dels anys seixanta, quan es va fer palesa la necessitat de fer una relectura del seu paper subsidiari.

Dissortadament, en ple segle XXI queda encara per endavant un llarg recorregut en la disminució de la igualtat entre dones i homes, ja que hi ha llocs on les dones viuen encara discriminades, pel sol fet de néixer dones.

Organitzen: Museu de les Terres de l’Ebre, Museu d’Història de Catalunya i la Xarxa de Museus d’Etnologia de Catalunya

Dates: Del 8 de març fins a l’1 d’abril de 2018

Lloc: Vestíbul del Museu de les Terres de l’Ebre, c/ Gran Capità, 34. Amposta

Horaris de visita: De dimarts a dissabte: d’11 a 14 h i de 17.30 a 20 h, i diumenges i festius: d’11.30 a 14 h. Tancat: tots els dilluns

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Capità 34, 43870 Amposta www.museuterresebre.cat 977 702 954

Aigua, estiueigs i salut a la Trobada de Centres d’Estudis del Penedès

Cotxe de línia 1959 Arxiu CELL.jpg

Aquest serà l’eix temàtic de la catorzena edició de la Trobada de Centres d’Estudis del Penedès, que facilitarà conèixer i difondre aquest patrimoni i servirà també per a realitzar, d’una manera participativa, la fitxa de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès “Aigua, estiueigs i salut al Penedès”, que ha iniciat l’antropòloga Maite Hernández. Les comunicacions que es presentaran a la Trobada són: “L’Estiueig a la Llacuna”; Les Deus, aigua i natura, el principal reclam turístic de Sant Quintí de Mediona (1900-2018)”; “Estiueig i Modernisme a Gelida (segles XIX-XXI); “Brisamar i termalisme. El naixement de Comarruga”; “Inicis de l’Estiueig a Sitges, Vila de Mar”; “Postal de Sant Martí Sarroca (1923)”; “Estiueigs d’Agustí Calvet Gaziel a Sant Pere de Riudebitlles”; i “Estiuejants a la riera i fonts de Lavit – 1911”. També es farà la presentació dels principals projectes de l’Institut Ramon Muntaner i de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana.  La Trobada es clourà amb un dinar al Restaurant Ca la Maria (preu 15 euros) i amb una visita guiada a la Llacuna, a càrrec  de Lourdes Mallart, historiadora i membre del Centre d’Estudis Llacunencs. La Trobada és oberta a tothom però cal inscripció prèvia a la Secretaria de l’Institut d’Estudis Penedesencs.

Dia: dissabte 10 de març, a partir de les 9 del matí.

Lloc: antiga fàbrica de Cal Sagrera (carrer Sagrera, 2) de la Llacuna (Anoia).

Organitza: Institut d’Estudis Penedesencs i Centre d’Estudis Llacunecs. Suport: Ajuntament de la Llacuna, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona, Diputació de Tarragona, Obra Social La Caixa, Institut Ramon Muntaner i Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana.

Fotografia: “Cotxe de línia a la Llacuna, 1959”. Arxiu del CELL.

 

“Xinxes, puces i fabricantes. Les treballadores del tèxtil al Ter”

difusióDonaL’exposició vol reivindicar la memòria de les milers i milers de dones (i nenes) que van ser un dels motors de la història industrial del Ter. El paper de les dones del tèxtil ha estat un dels centres d’atenció del Museu del Ter, amb la voluntat de revertir el menysteniment del seu paper històric i reivindicar-ne la seva història. Una part dels objectes exposats han estat seleccionats en un procés de participació realitzat als magatzems del museu per un grup d’antigues treballadores del tèxtil.

Xinxes, puces i fabricantes són alguns dels malnoms amb què han estat etiquetades les dones que, o per necessitat o per determinació, s’aventuraven a treballar a les fàbriques tèxtils que des de principis del segle XIX es van multiplicar per aprofitar la força de l’aigua del Ter. A finals del segle XIX les dones ja eren majoria en aquelles fàbriques, principalment de filatura. I així va ser durant tot el segle XX i fins al final definitiu d’aquest sector, germen del desenvolupament industrial d’Osona.

Aquesta exposició vol reivindicar la memòria de les milers i milers de dones (i nenes) que van ser un dels motors de la història industrial del Ter a canvi d’un sou sempre inferior al dels homes. Exèrcits de filadores, sobreres, aprenentes… als aspis, a les metxeres, a les contínues, a les coneres… En innumerables tasques, sovint menystingudes i en l’escalafó més baix de la jerarquia laboral. Però al cap i a la fi imprescindibles.

Imprescindibles sostenint l’edifici de la indústria tèxtil del Ter sovint en torns de nit i també durant una segona jornada laboral, en la qual aquelles mateixes dones, esposes, mares o filles, cuinaven, netejaven, rentaven la roba i cuidaven la resta de la família, especialment els fills durant gairebé 200 anys. Xinxes o heroïnes?

Data: Del 7 de març al 3 de juny. Inauguració 7 de març a les 20h.

Lloc: Museu del Ter. Passeig del Ter, 2. Manlleu

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat